by

Jornada de Biblioteques Escolars

Comparteixo la informació que em fan arribar els companys de la revista MiBiblioteca, relatius a una Jornada de Biblioteques escolars que celebraran el dia 16 de maig a Màlaga i on, segons podeu veure en el programa hi participa la Glòria Durban, entre d’altres.

I JORNADA UNIVERSITARIA DE BIBLIOTECAS ESCOLARES
16 mayo 2017 -16:30 a 21:00 h.
Salón de actos de la Facultad de Ciencias de la Educación (universidad de Málaga)

PROGRAMA:
16:30 – Presentación de la Jornada:
M. Isabel Borda Crespo. Secretaria de la Facultad de Ciencias de la Educación.
Inmaculada C. Santos Díaz. Responsable Provincial de Bibliotecas Escolares de la Delegación Territorial de Educación de la Junta de Andalucía en Málaga.
Raúl Cremades García y J. Alejandro Rodríguez Ayllón. Coordinadores de la Jornada.
17:00 –Glòria Durban Roca. Responsable de la biblioteca de la Escuela del Clot-Jesuitas (Barcelona) y autora de los contenidos del blog: Bibliotecaescolar.info. Ponencia: Las bibliotecas escolares no son útiles o inútiles, son sencillamente necesarias… ¿por qué?
18:00 – Descanso.
18:30 –Juan José Lage Fernández. Maestro y Bibliotecario escolar voluntario durante 35 años. Fundador de la revista Platero, Premio Nacional al Fomento de la Lectura 2007. Ponencia: Hacia la biblioteca escolar: experiencias prácticas.
19:30 – Comunicaciones: Experiencias profesionales de la provincia de Málaga y Proyectos de mejora de bibliotecas escolares realizados por el alumnado de la asignatura “Biblioteca escolar y animación a la lectura”.
20:30 – Clausura de la Jornada y entrega de certificados.

Inscripción gratuita.

Certificación: La Jornada es gratuita, pero en caso de que se quiera obtener una certificación oficial, se deberá indicar en el formulario de inscripción y abonar 5 euros en el momento de su recogida tras la clausura de la Jornada.

Contacto:
Coordinadores: Raúl Cremades (cremades@uma.es) – J. Alejandro Rodríguez Ayllón (ayllon@uma.es)

Us podeu inscriure entrant a http://alonsoquijano.net/inscripciones-cursos-fundacion/

El programa el podeu descarregar AQUÍ

by

40 anys de la revista GUIX

EL mes de juny de l’any 1977 es publicava la primera revista Guix. Aquesta era la portada:

Una publicació en blanc i negre, gairebé artesanal, feta amb estimació i dedicant-hi moltes hores. Al primer editorial s’expressava un desig: «Fent i desfent, aprèn l’aprenent» , una declaració d’intencions que s’ha mantingut fins avui.
El proper juny farà quaranta anys i des de llavors, la revista ens ha acompanyat periòdicament. Alguns números els hem guardat perquè el monogràfic ens ha interessat o perquè s’explica alguna experiència que ens sembla reeixida o perquè senzillament apareix un article signat per nosaltres.
Personalment, estic agraït a les persones tan professionals que hi treballen. Han acceptat gairebé tots els meus articles i quan ha calgut m’han fet les esmenes amb elegància. No he comptabilitzat les col·laboracions que he fet amb ells però estan per sobre de les setanta, segur. Estic especialment content de la secció «viure la lectura» que he coordinat els darrers vuit anys i també recordo amb molt d’afecte un monogràfic que també vaig coordinar sobre la lectura a Europa i que em va permetre conèixer mestres d’altres països i una entrevista amb dos senyors escriptors, en Joaquim Carbó i en Sebastià Sorribes.

Per celebrar-ho organitzaran diversos actes. El primer va ser la publicació d’un magnífic recull de les millors entrevistes que s’han reproduït a la revista. Es diu «15 diàlegs d’educació» i val molt la pena.

I ara veurà la llum un llibre que promet. Són reflexions d’en Francesc Imbernón i l’han titulat «Ser docente en una Sociedad compleja»
A la promoció hi diuen:
Aquest llibre analitza i desgrana amb minuciositat la figura dels i les docents i la seva situació actual, en una societat desigual, multicultural i complexa, tan diferent a la de fa unes dècades i tan diferent, sens dubte, a la qual ens depararà el demà . I també es qüestiona el rol docent en un moment en què el procés d’ensenyament és tan discutit, quan apareixen noves formes d’aprendre fora de l’escola.
El professorat és, doncs, l’autèntic protagonista d’aquest llibre. No es tracta de reproduir en aquestes pàgines el que diuen els informes nacionals i internacionals, amb estadístiques i dades quantitatives sobre com són o haurien de ser els docents, com si es tractés d’un producte més. El llibre pretendre valorar-los, a ells i a elles, i a la seva aportació, en la seva justa mesura, sense demonitzar-los, acusar-los o insultar-los com sovint es fa des d’algunes disciplines acadèmiques, per part d’alguns polítics i també, de vegades, des d’alguns mitjans de comunicació.
Amb una crítica constructiva molt ben fonamentada vers aquells aspectes que haurien de millorar en la professió docent, ja sigui en els ambients relacionats amb la formació inicial, la formació permanent o la cultura professional, entre d’altres, el llibre pretén que el professorat prengui consciència de la importància del seu compromís social, polític i educatiu en la tasca d’educar.
Al final de cada capítol es dona la paraula als protagonistes oferint testimonis de vida significatius del sentir docent.

L’índex és el següent:
¿Por qué este libro?
La sociedad, ¿premia o castiga al profesorado?
Ser docente en una sociedad desigual, multicultural y compleja
Desafíos y conflictos del nuevo siglo
¿Quiénes son los profesores y profesoras?
¿Cómo se llega a ser docente y quién los forma o los deforma?
La formación permanente del profesorado o, si se prefiere, la formación a lo largo de la vida
¿Cómo adquiere el profesorado su cultura profesional? ¿Y de qué culturas se trata?
¿Existe desarrollo profesional o carrera docente? El impacto de esa carencia
¿Las condiciones laborales del profesorado tienen alguna influencia en la enseñanza?
Epílogo: ¿hacia el futuro o hacia el pasado?
Referencias bibliográficas
Anexo: El profesorado y su formación como actores necesarios y comprometidos con la educación pública

els tres darrers números. Aquest any, les portades van de peus.

by

Istvansch, l’il·lustrador del mes (abril 2017)

L’il·lustrador d’aquest mes és l’Istvanch, nom amb que signa els seus magnífics treballs l’Istvan Schritter, un dissenyador de llibres que empra els papers de colors, cartolines, tisores i ho enganxa i plega formant uns llibres originals i que als mestres de cicle infantil i inicial els poden inspirar un grapat de bones pràctiques plàstiques.
Els seus llibres estan plens d’humor i el que menys importa en ells és la història, ja que el que veritablement ens fascina és la manera com construeix els personatges, com crea les escenografies i com juga amb la composició.
A casa nostra només tenim uns poquets títols, el més conegut dels quals és «El ratolí més famós» que comença dient: “Sóc Pérez, molt de gust” i a partir d’aquestes paraules tenim la sensació de topar-nos amb algú que ja coneixem. El ritme hiperactiu del rosegador, la seva cua o fins i tot la veu que li atribuïm, tenen la virtut de fer-nos-el creïble i sentir nostàlgia per l’afany col·leccionista d’aquest infatigable cercador de dents que s’amaguen sota els coixins.

Un altre llibre que es pot trobar es «Abel regala soles» que explica la història d’un nen, l’Abel que no parla ni somriu, ni tan sols quan està content. L’Abel dibuixa sols per demostrar alegria, perquè els altres somriguin per ell. La ciutat brilla per tants sols.
Però quan tots tenen un munts de sols, es comencen a cansar i li diuen «Prou, Abel! Per què no dibuixes una altra cosa?» A partir d’aquí, els sols dibuixats deixen de brillar i arriba la tempesta…

Potser també recordareu un llibre curiós, crec que descatalogat, que es titula «l’home més pelut del món»
Sortosament, l’Itsvan ens regala una pàgina web personal, extraordinària on podem veure tots els seus dibuixos i, sobretot, accedir a nombrosos vídeos que ens ajuden a entendre no només la seva feina com a il·lustrador sinó també com crea, com explica i com es relaciona amb els infants.

Us el recomano especialment perquè segur que podreu extreure un grapat d’idees per aplicar-les a l’aula. Només cal que cliqueu a http://www.istvansch.com.ar/index.html i us passegeu pels diferents apartats. Segur que xalareu de valent!

by

Sota la pell del llop, un estudi sobre els contes tradicionals i les emocions

D’ací uns dies veurem a les llibreries un llibre que parla de contes i emociones. L’ha escrit, l’Eva Martínez, mestra i experta en literatura infantil.
Feia molt que no apareixia un estudi seriós, potent, i que donés una mirada nova als contes de sempre. I això és el que fa «Sota la pell del llop», una aproximació actual on situa en el seu punt exacte les «emocions dels infants». En paraules de la pròpia autora:
El que es proposa en aquest llibre va en la direcció de permetre al nen estar en contacte amb els seus sentiments, siguin els que siguin, perquè progressivament pugui sentir que té permís per estar amb si mateix i comunicar-se amb el seu món emocional.
Els contes de fades impacten profundament en l’ànima de qui els escolta perquè no pretenen ensenyar res sinó que es dirigeixen directament a una part nostra molt més profunda i essencial que necessita ser acaronada.

Si sou subscriptors/es de la revista «Viure en família» rebreu el llibre directament a casa vostra durant el mes de maig, i mentre esperem que arribi, podem gaudir amb algunes perles que s’amaguen entre els seves pàgines:

“Darrere de cada princesa delicada, sempre hi ha una heroïna adormida; darrere de cada ogre malvat hi ha un nen que demana una abraçada; darrere d’una pèrfida bruixa, sol ser-hi la mare. Sempre hi ha alguna cosa sorprenent i imprevista Sota la pell del llop.”

“Les mares humanes tenim aquesta limitació, que no podrem satisfer sempre totes les demandes dels nostres fills. Afortunadament, ens queda la confiança que durant la resta del conte ells sabran trobar tresors que no buscarien si nosaltres els hi donéssim.”

“Els contes ens recorden una cosa que hem oblidat en la nostra societat moderna: que podem sentir-nos ferits, febles, fràgils, i que l’heroi que ens salvarà viu dins nostre.”

“Els contes ens recorden als grans per on hem caminat, quins són els passatges que ens han atemorit i quins cal tornar a transitar. També són beneficiosos per als adults, ajuden a curar velles ferides i a donar-li al nostre nen interior algunes escenes que puguin reparar antigues penes amb nous i inesperats desenllaços.”

“No podem prendre’ls el llop, ni la bruixa, ni altres monstres, ja que deixaríem els nens sols amb els seus terrors més foscos a dins.”

El llibre l’edita Graó i també hi ha edició en castellà.

He tingut el plaer de fer un petit pròleg i tindré la sort d’acompanyar l’Eva a la presentació que es farà el dia 17 de maig a Vic i el dia 23 a Barcelona.

Si veniu, no us empenedireu… fins aquí puc explicar!

by

Sant Jordi a l’Hospitalet, Nova York i Xangai

A l’Hospitalet, ciutat lectora, s’ha presentat la vuitena edició de la guia Ciutat plural, llibre singulars. Autors i autores de l’Hospitalet 2015-2016. Es la trobada bianual que organitza —de forma molt cuidada i carinyosa— la biblioteca Tecla Sala.
La iniciativa va sorgir de la mà d’en Carles Ferrer, activista de la promoció lectora i entusiasta de tot el que es cou a l’Hospitalet. I així, com qui no vol la cosa ja fa setze anys que van recollint, com a formiguetes, tot el que s’escriu a la ciutat. De les 40 publicacions que hi figuraven a la primera guia s’ha passat a les 337, en format paper!
Ha estat un matí emotiu, de retrobament i de conèixer noves iniciatives de persones que bateguen al ritme d’allò que les emociona. Hi he vist escriptors i pensadors consagradíssims com l’Agustí Alcoberro o en Jaume Botey, passant per creadors de còmics superpremiats com en Jaime Martín fins a poetes, historiadors, arqueòlegs, cuiners, metges, músics; autores de vint anys i autors de noranta. M’ha agradar molt trobar mestres com la Maribel Alarcón o l’Enric Roldán, entre d’altres, perquè en general al nostre gremi ens fa una certa mandra escriure les nostres peripècies.

Presentació de l’acte a la Biblioteca Tecla Sala

Després de l’acte formal de presentació—còmic, nostàlgic i divertit— molt ben conduit per en Pedro Bravo i la Gemma Isern, cicerones de la Tecla sala, ens hem fer una foto i hem visitat l’exposició dels llibres —de tots els llibres relacionats a la guia— amb una copeta de cava a la mà i unes converses animoses. Ha estat l’inici d’un cap de setmana que serà meravellós, i no només a l’Hospitalet.

Foto de família dels autors i autores de L’H

Si esteu interessats en saber què s’escriu a l’Hospitalet només cal que entreu al web l’Hescriu:
https://sites.google.com/site/autorslh/

A Nova York, les companyes Gisela Ruiz i Andrea Pozo, han organitzat una Diada molt especial a les biblioteques de la Queens Library i la New Public York Library, dins del programa d’activitats que han preparat la Farragut Fund for Catalan Culture i el Catalan Institute of America amb el suport del Diplocat i l’Institut Ramon Llull. Aprofitant que la Gisela està a Nova York i l’Andrea s’ha desplaçat expressament des de Califòrnia, faran dues accions inspirades en les que feien quan estaven a Parets del Vallés (a Can Butjosa): 911: There Is a Dead Dragon in the Library i Tell Me a Dragon.
Podeu veure de què es tracta si entreu a l’enllaç següent:
https://librariesandthecity.wordpress.com/2017/04/18/sant-jordi-a-les-biblioteques-de-new-york/

I de l’altra banda del món, en Daniel Becerra, un altre amic bibliotecari i mestre que fa anys que volta per diverses ciutats del Japó i de la Xina m’explica que també han celebrat un Sant Jordi ben particular fent lectura de poemes en castellà i en xinès amb l’acompanyament d’un guitarrista i una cantant. Ho han celebrat a l’Instituto Cervantes de Shanghai.


Quina meravella, tot plegat. He llegit que «Sant Jordi és un dels dies més bonics que es poden viure a Catalunya. Llibres, roses i amor al carrer; dracs, cavallers, princeses, reis i reines en l’imaginari col·lectiu i llibres; tots reunits per celebrar un acte de veritable amor: el de l’amor per la lectura!» I no només a Catalunya, afegiria.
Feliç diada de Sant Jordi!

by

Ernest i Celestina, músics de carrer

Estem de sort perquè l’editorial Kalandraka continua amb la tasca de publicar els grans títols de la literatura infantil i juvenil que estaven descatalogats. Ara acaba de sortir un de la sèrie sobre l’ós Ernest i la rateta Celestina, obra de l’artista belga Gabrielle Vincent de qui vam parlar en aquest mateix blog l’any 2014 (el 26 d’abril) amb motiu de la presentació de la pel·lícula «Ernest i Celestine».

«Ernest i Celestina, músics de carrer» és un llibre emotiu que convida a pensar sobre la bellesa de la vida quotidiana; un àlbum il·lustrat atemporal que convé tenir a l’escola malgrat hi hagi alguns petits detalls que avui no passarien la censura.

Les il·lustracions són suaus i ben treballades. Desprenen un optimisme va d’acord amb el fil de la història que es narra. Els vincles entre la ratolina i l’ós són particulars, gairebé familiars, on l’ós representa la figura paterna, o millor adulta, mentre que la Celestina representa la infantesa. Ambdós personatges tenen les seves imperfeccions: la rateta pot mostrar-se capritxosa i malhumorada però és reflexiva, intuïtiva i llesta; l’Ernest, en canvi,  és un personatge bo, mancat de confiança en ell mateix, que viu amb el mínim i valorant els plaers senzills.
Els dos personatges es complementen, s’encoratgen i es tranquil·litzen mútuament. Són amics!

Hi ha una lectura paral·la que va per sota i té a veure amb les preguntes que —en alguns dels llibres de la sèrie— plantegen assumptes com la mort, les malalties o la pobresa, per exemple, sempre presentats amb delicadesa.

Al web de l’editorial Kalandraka podem llegir:
“Ernest i Celestina, músics de carrer” és un dels 30 llibres d’una exitosa sèrie que Gabrielle Vicent va començar a publicar als anys 80, sobre les peripècies d’un ós bondadós i d’una ratolineta amb molta iniciativa. Viuen modestament en una casa que necessita reparacions i, per poder pagar les obres, la Celestina proposa a l’Ernest que toqui el violí al carrer.
Les diferències entre tots dos són més que evidents, no només des del punt de vista físic, per l’aspecte robust de l’Ernest i la petitesa de la Celestina, sinó que també tenen personalitats
molt diferents: ella representa la iniciativa, el dinamisme, la tenacitat i l’optimisme davant del caràcter més mandrós, protector i pessimista d’ell.
Es tracta d’un àlbum d’estructura dialogada que destaca pel seu llenguatge senzill i l’equilibri entre el text i les il·lustracions, de manera que, l’absència de paraules en determinades escenes es recolza en la narrativa visual de la història. Són imatges pictòriques; suaus aquarel·les amb dibuixos de traçades lliures.
Un relat que desprèn tendresa, pinzellades amb molt d’humor i que ens parla de l’amistat, la generositat, la unió i l’esperit emprenedor per superar dificultats; que aposta per trobar
la felicitat en les coses més senzilles i en compartir els bons moments.”

Per a cicle infantil.

Dades:
Títol: Ernest i Celestina, músics de carrer
Autora/il·lustradora: Gabrielle Vincent
Traductora: Teresa Durán
Editorial: Kalandraka
Col·lecció: Clàssics contemporanis
Pàgines: 32

by

Dédalo y Perdiz

Darrera de Lemniscates s’amaga la Carme, una il·lustradora que ens ha tornat a sorprendre amb el darrer llibre «Dédalo y Perdiz» que segueix la línia encetada amb «Filemón y Baucis» i que ara ens ofereix una altra història de les «Metamorfosi» d’Ovidi.
La primera part de «Dédalo y Perdiz» ens presenta un relat que ja l’hem llegit en nombroses versions. Sabem com Dèdal va fabricar unes ales perquè el seu fill Ícar i ell mateix escapessin de la torre on estaven presoners i sabem com acaben les ales d’Icar quan s’acosta massa al Sol. El que potser no coneixíem és que l’aventura de Dèdal continua amb el seu nebot Perdiu i les habilitats que demostra ja que el llibre ens explica a la segona part la vida del xicot i els invents que va idear, com la serra o el compàs, entre d’altres.
Les il·lustracions, en blanc i negre amb un toc de color verd, són boniques i evocadores d’un temps llunyà. Molt aconseguides, amb força detalls.


Que el llibre tingui les mides tan reduïdes (13 x 17 cm) potser ajudarà a que els nois a partir de deu anys el veig com una lectura a la que apropar-se.
Un llibre sobre l’enginy i les petites coses.

Les dades:
Títol: Dédalo y Perdiz
Autora: Lemniscates
Editorial: Ekaré
Pàgines:28

by

Lectures recomanades SANT JORDI 2017

Us presentem la tria de novetats recomanades per si us serveix d’orientació de cara a la Diada de Sant Jordi. Hem seleccionat quaranta lectures, deu per a cada cicle. Els criteris són subjectius i cadascú, segons el nivell del grup o de l’infant ha de fer la seva opció. A sota del títol, el nom de l’autor i l’editorial.

També podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ

Cicle Infantil

Au, bona nit
Jory John. Andana
La cabra goluda
Peter Hóracek. Joventut
Les arrugues de l’àvia
Simona Ciraolo. Andana
Un camí de flors
JonArno Lawson. Libros del zorro rojo
Animals
Ingela Arrehnius. Coco Books
La petita a la jungla
Marta Altés. Blackie Books
Si les pomes tinguessin dents
Milton Glaser. Libros del zorro rojo
Enfilant el caminet
Mariana Ruiz. Kalandraka
Cuéntame del 1 al 10
Ana Palmero. Ekaré
La ruta del ratolí carter
Marianne Dubuc. Joventut

 Cicle inicial

¿Mau iz io?
Carson Ellis. BFE
El más rápido
Paula Carbonell. Lóguez
D’aquí no passa ningú!
Isabel Minhos. Takatuka
Tam, Tim i Tom
Roberto Mezquida. OQO
Això no és una selva
Susanna Isern. Flamboyant
¿Te acuerdas?
Zoran Drvenkar. Lóguez
Super Beige
Samuel Ribyron. Los cuatro azules
El pet
Laurie Cohen. Tramuntana
El gran llibre de les bèsties
Yuval Zoomer. Joventut
El cocodril enamorat
Daniela Kulot. Kalandraka

 Cicle Mitjà

La nena dels llibres
Oliver Jeffers. Andana
Hija única
Guojing. Pastel de luna
El arca de la Noèlia
Txabi Arnal. Nandibú
Jaume I i el vuitè passadís
Dolors Garcia i Cornellà. PAM
Il·luminatura
Rachel Williams. Cruïlla
Poca broma amb les vacances!
Ester Farran. Edicions del Pirata
Hilda y el bosque de piedra
Luke Pearson. BFE
L’illa de Paidonèsia
Oriol Canosa. La Galera
ARMSTRONG L’agosarat viatge d’un ratolí a la Lluna
Torben Kuhlmann. Joventut
Plouen poemes
Vanesa Amat i altres. Eumo

Cicle Superior

Dédalo y Perdiz
Lemniscates. Ekaré
La immortal
Ricard Ruiz. Edebé
La finestra d’en Kenny
Maurice Sendak. Kalandraka
Víkings!
Vincent Carpentier. Nórdica
Clara, el fantasma de l’àvia
Gemma Pascual. Barcanova
Penny Berry i la poció màgica
Lluís Prats. Cruïlla
Hasta (casi) 50 nombres
Daniel Nesquens. Anaya
L’ocarina blava
Mario Satz. Babulinka books
La senyora Neus
David Navalón. Tàndem
Crenshaw: el gat invisible
Katherine Applegate. La Galera

by

Zum!… Poca broma amb les vacances

El dijous dia 6 d’abril es va presentar el llibre «Poca broma amb les vacances», la segona de les aventures de la Judit i el Johan, una sèrie escrita per l’Ester Farran i il·lustrada per en Jordi Sales.
Va ser una tarda agradable. En nom d’Edicions del Pirata Bernat Cussó, va fer una primera aproximació a l’obra i va explicar com de fàcil havia estat col·laborar amb l’Ester i amb en Jordi. Després vam poder sentir de llavis de l’autora com s’havien gestat les peripècies i amb quines dificultats es va anar trobant per trenar aquesta aventura. També va ser un goig comptar amb la presència de l’il·lustrador que ens va explicar com li havia estat de plaent visualitzar els personatges.
Vaig tenir el plaer d’acompanyar-los i fer una petita introducció a l’obra.
El llibre explica les aventures d’aquest parell d’amics —molt amics— al poble del avis de la noia i tot el que allà s’esdevé, que és molt semblant al que passa en molts pobles durant l’estiu; així, trobarem el capítol espatarrant a la piscina municipal, les anades i vingudes amb les bicicletes, la colleta d’amics, la Festa Major, etc.
Es tracta d’una novel·la realista amb molt d’humor (molt) i que a alguns dels assistents a la presentació els recordava a Roald Dahl per la frescor de les imatges tant potents que es poden llegir i perquè no pretén en cap moment alliçonar ni enviar cap missatge explícit.
Vaig comentar que vaig llegir el «Poca broma amb la xocolata», el primer llibre de la col·lecció i em va ajudar a situar i conèixer l’univers dels personatges (o bona part d’ells) i així vaig saber que la Judit es diu en realitat Judit Casals Grau, en Johan és en Johan Ríos Cantalapiedra, i vaig conèixer el pare que regenta un restaurant, la mare veterinària, l’avi seguidor de l’Espanyol i l’àvia Ramona, més coneguda com a «Morrona».
De la novel·la m’agrada que la Judit sigui un personatge femení i que sigui una noia potent, una mica manaire, amb conviccions (les seves) ben clares i convençuda sempre del que fa, malgrat això li costi algun ensurt. M’ha agradat seguir els seus raonament i em recorda en aquest sentit a un llibre mític que va fer l’Elvira Lindo fa més de trenta anys, aquell memorable «Manolito Gafotas», del qual es van fer set llibres més i alguna que altra pel·lícula. I si, l’Elvira deia que “Manolito soy yo” n’estic convençut que l’Ester podria dir «la Judit sóc jo» o algú que ella coneix molt bé perquè el personatge està molt ben trobat, és creïble i representa l’arquetip de nena que hem conegut a l’escola, o la filla del veí, o l’amiga dels nostres fills (o néts).

Un moment de la presentació

El llibre està escrit en present, en primera persona, i és un present que alhora és un passat proper perquè només la Judit sap el que vindrà a continuació. És un exercici difícil per a l’autora però crec que ha trobat el to per fer-nos la lectura fluida, més àgil i divertida. En aquest sentit l’ús dels diàlegs ajuda a passar pàgines, així com l’absència de descripcions que, per als infants de cicle mitjà es fan complicades d’entendre. Hi ha un primer capítol del «Poca broma amb la xocolata en que la Judit diu»:
—La meva amiga, però no millor amiga, Paula, diu que casa meva és un laberint, però és mentida: és un lloc molt fàcil.
I ens ho explica amb un dibuix i mitja plana de text. En un plisplàs sabem com és de laberíntica casa seva.
L’univers de la Judit és la família, sempre hi són presents; en aquest segon llibre els avis.
El vocabulari és planer, com el que fan servir els infants, i sembla com si la narradora estigues explicant una pel·lícula o un fet emocionant. Quan llegiu aquesta novel·la fixeu-vos en els fantàstics raonaments que fa servir la Judit i en l’estructura tancada de cada capítol, amb final inesperat.
M’ha agradat també l’absència de moralina i crec que és un llibre per iniciar en el plaer de llegir que recomano especialment per a nois i noies a partir de nou anys.
Si hagués d’exposar algun «però» no ho faria perquè no val pena perdre el temps dient que és una llàstima que bones novel·les com aquesta passin inadvertides perquè les situen en el racó més amagat de la prestatgeria de les llibreries o perquè no arribaran als mass mèdia.
Els bons llibres funcionen gràcies al boca orella, entre els mestres, sortosament.

Amb l’autora, l’editor i l·lustrador

 

Moment de les dedicatòries

 

Les dades:
Títol: Poca broma amb les vacances
Autora: Ester Farran
Il·lustrador: Jordi Sales
Editorial: Edicions del Pirata
Pàgines: 232
Primera edició: Gener 2017

 

by

L’última llibreria

Seguint amb l’entrada del dia 23 de març on presentàvem la biblioteca «la fuerza de las palabras» de Bogotà, anirem una mica més amunt, a Los Ángeles, Califòrnia, on es troba «L’última llibreria» (the last bookstore), una enorme botiga de llibres de segona mà que té un nom apocalíptic, si voleu, però que casa molt bé amb el tarannà dels habitants d’aquella ciutat que estan veient, com ens passa a nosaltres, que llegir en pantalles no enganxa i que potser és preferible tornar al paper.
L’última llibreria és un espai grandiós ben curiós perquè els llibres no estan ordenats a la manera tradicional i als diferents racons pots trobar des d’una secció dedicada a obres que tracten només de la ciutat de Los Ángeles, fins a una altra on els llibres estan ordenats pel color del llom, per exemple.


L’edifici abans era un banc que va ser construït el 1914. Es troba situat al nucli històric del centre de Los Angeles.

Si teniu interès en conèixer la història d’aquesta llibreria s’ha fet un curtmetratge que ho explica i fa èmfasi, especialment en les persones que estan darrera del projecte. Molt emotiu. El podeu veure clicant a l’enllaç següent:
https://www.theatlantic.com/video/index/495605/the-man-behind-the-last-bookstore/