«Trucada perduda» a L’Ofici d’Educar

Ahir, als “Llibres per somiar” vam presentar aquesta novel·la gràfica, basada en uns fets reals que van passar l’estiu del 2011, quan es va produir una massacre on van morir 77 persones, la majoria joves i adolescents. Potser recordareu els fets perquè queden en la nostra memòria com ho van ser els atemptats de Nova York o la Rambla de Barcelona. Són fets que no s’entenen i creen un trauma col·lectiu però sobretot fan aflorar molta por a l’entorn del lloc on han succeïts els fets.

La novel·la se centra en dues noies, la Rebekka i la Fariba, quan un mes després del dia dels assassinats comencen l’Institut. És un encert haver triat aquests personatges adolescents perquè de sobte, com els va passar a la resta de joves noruecs, es van adonar que l’amenaça era real, tenia nom i cognoms i, a més, era un dels seus. La seva vida tranquil·la i segura va quedar esmicolada i cadascú va començar a veure la realitat de forma diferent.

«Trucada perduda» va de por, de malestar, de veure com els esdeveniments socials i globals ens poden bloquejar (com la pandèmia, per exemple) i ens fan entomar la vida amb sentiments contradictoris. El títol fa referència a les trucades sense resposta que van enviar els familiars als nois que estaven de campaments, en el moment del tiroteig.

Una gran novel·la recomanada a partir dels 15 anys.

A la contracoberta llegim:
Un mes després del 22 de juliol, la Rebekka i la Fariba comencen l’institut. La Fariba s’apunta a la Lliga de Joves Laboristes i la Rebekka intenta participar en la revista, conèixer millor en Daniel, el dels cabells arrissats, anar a les festes i seguir el ritme dels estudis i dels amics. Però̀ el problema és que la Rebekka no pot deixar de pensar mai en el que ha passat.

Coma cada programa, fem un sorteig amb les respostes rebudes del programa anterior i, gràcies a la col·laboració de les editorials, a la persona guanyadora li enviem el llibre en qüestió. En aquest cas, s’endú l’àlbum «A la vora» la Maite Rillo. L’ Enhorabona!

Per a participar al concurs de “Llibres per somiar” sobre el llibre “TRUCADA PERDUDA” cal contestar la pregunta següent:

A QUIN PAÍS VAN PASSAR ELS FETS QUE S’EXPLIQUEN EN AQUESTA NOVEL·LA GRÀFICA?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 10 de desembre.

………………………………………….

En el mateix programa s’ha parlat de les emocions que activen l’aprenentatge i combaten l’abandonament escolar i s’han explicat les claus per entendre com funcionen les emocions en l’etapa formativa.
Són les emocions epistèmiques. Són essencials, sobretot les positives, perquè asseguren l’aprenentatge i són una arma contra la desafecció escolar, les drogues i la delinqüència.

Fins a quin punt sentir-se estimat o meravellat activa l’aprenentatge? I el bullying o l’avorriment desactiven les ganes d’aprendre?

A “L’ofici d’educar” hem tingut com a convidats i experts en el tema a Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica i president de la Xarxa Internacional d’Educació Emocional i Benestar, l’Anna Carpena, referent en educació emocional, mestra i autora de “La empatía es possible. Educación emocional para una sociedad empàtica”, l’Anna Comas, mestra que ha estat directora de l’escola La Maquinista, i la doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació Anna Forés. Tots ells han parlat amb saviesa i el resultat és un programa que val molt la pena.

Podeu sentir-lo tot sencer, entrant al web de l’Ofici d’Educar o clicant a:
https://www.ccma.cat/3cat/les-emocions-que-activen-laprenentatge-i-combaten-labandonament-escolar/audio/1190128/

Lectures recomanades. Nadal 2023

Antonio Basanta, escriu al seu magnífic assaig «Leer contra la nada» que para un lector, no hay elección más difícil que la de elegir un único libro para llevarse a su isla desierta y definitiva. Té raó perquè sortosament cada cop hi ha més i millor literatura per a totes les edats.

Cada any, quan arriben aquestes dates, presentem un tríptic amb recomanacions de lectures. És una tria personal i, com totes les tries,  hi podeu estar d’acord o no. Aquesta és la gràcia, que cada lectura ens aporta sabers diferents a cadascú.

La recomanació és que aneu a la vostra llibreria de confiança i segur que tornareu amb una bona selecció. Comprar llibres i regalar-ne és una gran idea si el que volem és potenciar la cultura i conrear la imaginació pròpia i la dels qui ens envolten.

El tríptic us el podeu descarregar al final. La imatge de “El Grúfal” que encapçala l’entrada és per recordar que aviat, el proper dos de gener, en farà 25 de la seva publicació.

Bona lectura!

Dos per a mi, un per a tu. Jörg Mühle. Harperkids

La bruixa divertida. Ricardo Alcántara. Kalandraka

Burundi. De falsos gossos i veritables lleons. Pablo Bernasconi. Catapulta

La finestra. Claude Ponti. Club editor

Rauc. Werner Holzwarth. Takatuka

Anem a la platja. Verónica Fabregat. Akiara

La misteriosa i sorprenent casa de l’avi. Meritxell Martí. Combel

Ahir al vespre. Heena Baek. Kókinos

Contes de la puça. AA.VV. Combel

Desastrosas consecuencias de la caida de una gota de lluvia.  Adrien Parlange. Océano travesía

Tortuga vs. Llebre. La revenja. David Pintor. Kalandraka

Ana del lago. Kitty Crowther. Fulgencio Pimentel

La cucurutxo. Eva Ferrer. El genet blau

Diumenge. Marcelo Tolentino. Kókinos

Fem veure que… André Maurois. Libros del Zorro Rojo

El gat Boris. La carabassa. Erwin Moser. Flamboyant

En què somiava l’ós?. Albert Asensio. Joventut

Un nen a la platja. Luciano Lozano. Akiara

El cavall taronja. Hsu-kung Liu. Thule

Les aventures d’en Lester i en Bob. Ole Könnecke. Meraki

El fil de la vida. Davide Cali. EntreDos

El gran llibre de les respostes increïbles, Jane Wilsher. Inuk

Memento mori. Conce Codina. Océano travesía

En Marc i en Moha. Kim Fupz. Takatuka

La història de Júlia que tenia ombra de nen. Cristian Bruel. EntreDos

BUM! Charles M. Schulz. Meraki

El caragol amb el cor a l’inrevés. Una història real. Maria Popova. A fin de cuentos

A la vora. Alfredo Soderguit. Ekaré

Dagfrid i companyia Agnès Mathieu-Daudé. Flamboyant

Gos Pudent i la màquina del temps. Colas Gutman. Blackie Books

Jefferson. Operació Simone. Jean Claude Mourlevat. Nórdica

Germanes. Raina Telgemeier. EntreDos

Xuts en la foscor. Anna Vilar. Animallibres

Fora de lloc. Lucy Knisley. Barcanova

101 dites il·lustrades per a tothom. Joan Antoja. Cossetània

Patina. Jason Reynolds. Sembra

El secret de la botiga de llaminadures. Alberto Casamayor. Salòria

El retorn dels llops. Nadja Belhadj. Zahorí

Fades. Glòria Sabaté. Bindi Books

El manual de dibuix definitiu. Enric Lax. Ekaré

Pots descarregar el tríptic, a continuació:

«El viaje», última parada

Arribem al darrer “Relat que el vent s’endugué”. Al llarg d’aquests mesos hem pogut llegir històries de tota mena, escrites per autors i autores de la ciutat que, generosament, han volgut col·laborar en aquesta experiència que pretenia acostat els veïns i veïnes de la ciutat a les biblioteques.

L’experiència no ha tingut el resultat esperat. Potser el disseny era massa complex i ‘l’ús dels codis QR no forma part de la rutina de la gent, potser no emociona dedicar estonetes a llegir o potser no hem fet la promoció adequada. El cert és que la resposta ha estat minsa comparada amb els expectatives generades a l’inici d’aquesta aventura.

Hi ha hagut aspectes positius com la participació desinteressada dels autors i autores que han col·laborat oferint-nos els seus relats, la complicitat dels professionals de la Biblioteca Tecla Sala, la feina dels mitjans de lhdigital i l’haver conegut a persones estupendes amb les que compartim l’estima per una ciutat que ens fa emocionar. Gràcies Gemma Isern, Núria Toril, Núria Vila, Màriam Ben-Arab, Vanessa Requena, Lola Toledano, Helena Bonals, Anna Vilar ,Ana de Lacalle, Ignasi García Barba, Mª Àngels García-Carpintero, Júlia Costa, Ireneu Castillo, Juan Jiménez i els veïns i veïnes que s’han atansat a les biblioteques a recollir el seu adhesiu.

Aquest últim escrit es titula «El viaje» i explica els pensaments d’una persona mentre fa el camí cap al seu poble, amb tren. De fet, son uns pensaments que podrien signar tota una munió de majors de setanta anys que van arribar de joves a l’Hospitalet, a la recerca d’una feina, un canvi de vida o per reagrupament familiar. Si els pregunteu què era el “Sevillano” us explicaran com van arribar aquí i, també, un munt d’històries de les seves peripècies els primers anys a la nostra ciutat. El Sevillano era el nom popular d’un tren que feia la ruta fins a l’estació de França, provinent d’Andalusia. El viatge, inacabable, durava unes disset hores i, com podeu imaginar allà es menjava, es dormia, es xerrava i es feien noves amistats.

La persona que ens ha enviat el relat sol participar de diverses activitat a les biblioteques de la ciutat i li estem molt agraïts per l’esforç de sintetitzar els pensaments (en aquest cas, viscuts) d’un viatge cap a Andalusia. Ho ha signat com a Juan Jiménez i prefereix mantenir-se en l’anonimat.

Podeu llegir el relat clicant a: https://lhdigital.cat/web/digital-h/relats-lh

A les biblioteques de la ciutat podeu demanar el seu llibre «Del pueblo a la ciudad. Del campo a la industria» un relat que situa al febrer de 1968 on es parla de la vida en un poble, els seus costums i les relacions entre les persones, unes relacions d’amor i passió.

EL VIAJE

A mediados del mes de enero, realicé un viaje para asistir al funeral del que había sido el primer miembro directo de la familia en fallecer —aparte de los padres que se entiende como algo más natural y común—. En este caso, le ha tocado al conjugue de mi hermana, sin cumplir los setenta años.

En ese viaje, en esa soledad que se percibe, aparecen numerosos pensamientos. Tanto el de ida como el de vuelta, el viaje ha sido plácido. El AVE transcurre atravesando esos campos a los que se te hace difícil contemplar, tanto por su velocidad como por los continuos terraplenes que se encuentran en su trayectoria. Aun y no habiendo sido mi primer viaje en el ave, sí que lo era solo. En el de ida, vi los escasos pasajeros que viajábamos en cada uno de los muchos coches de los que se componía el tren no sé si por la pandemia o por el horario, lo cierto, es que el viaje era bastante monótono. Me centré en empezar a leer un libro que me había llevado mi hijo mayor, precisamente para el viaje —la frontera dormida—
Cuando empecé a leer me dije:

—¡Mira por dónde! Empieza en una población con una estación de tren emblemática, Canfranc.

Cuando contemplo la soledad de los escasos pasajeros que viajamos, me vienen a la mente infinidad de imágenes y reflexiones, que me sitúan en hacer un repaso de lo que han sido estos años transcurridos. ¡Qué diferencia con mis primeros viajes en tren en aquellos años 70 del siglo pasado! En aquella época, todo era bullicio y aglomeraciones en esos trenes que parecía que estaban más tiempo parados que desplazándose, los comentarios que se escuchaban entre los pasajeros —¡Pero otra vez se para! ¡Esto para hasta en los majanos!

Como el origen y destino de esos trayectos eran de Andalucía a Cataluña, quien cogía el tren en su salida disponía de asiento y los pasajeros que nos incorporábamos a lo largo de su recorrido teníamos que esperar con las maletas en los pasillos para que se produjera ese hueco deseado según se iba llegando a destino.

En esos años, los trenes de larga distancia ya no disponían de vagones de tercera, se viajaba en segunda y primera clase, en compartimentos con los asientos situados unos frente a otros, los de primera más espaciosos que los de segunda. Durante el viaje, tenías tiempo de establecer conversaciones y conocer la procedencia y destino de todos los que componían el compartimento; raro era el viaje que no coincidieras con soldados, bien de permiso o que se incorporaban después de disfrutarlos. Si tenías suerte y el entorno era tranquilo el viaje se sobrellevaba, si era lo contrario, te tocaba amoldarte o pasear por el pasillo si la aglomeración lo permitía. Para un trayecto similar, desde la misma tierra, en aquellos años se empleaban más de 11 horas, hoy tres y media.

En la soledad de este viaje, y sin saber muy bien porqué, me traslado a las vivencias acaecidas en este medio siglo. Desde aquella aventura que se inició un anochecer de finales del mes de mayo, aparecen y me sitúan en la parte inversa de este paso por el transcurso de estos 50 años. En aquellos primeros viajes, el pensamiento se centraba en la ilusión, en la forma de afrontar esos retos o propósitos que te apasionan, en ir conquistando espacios y fortaleciéndote. En este viaje, no sé si por darse esa circunstancia un tanto imprevista, afloran en mí, aquellos pensamiento o propósitos que en su día estuvieron presentes.

¿Qué es la vida? La vida es nacer y crecer, la vida es sufrimiento, la vida es ilusión, la vida es esperanza, la vida es emoción y frustración. Estas frases, para mí, engloban cómo creo que transcurre ese viaje que es la vida; a partir de ahí, el orden, cada persona establecerá su orden en función de cómo se valore y valore su vida.

Durante el tiempo que vivimos, conforme crecemos y nos desarrollamos, nos creamos necesidades, nos formamos una idea de lo que nos gustaría hacer. Desde que tenemos uso de razón, esas ideas o necesidades dependerán de factores que influirán en su forma de desarrollarse, pasaremos por diferentes etapas que estarán condicionadas por agentes tanto internos como externos, que tendrán que ser tenidos en cuenta si se quiere ser cauteloso en ir consiguiendo esos objetivos.

Vivimos diferentes experiencias y va transcurriendo el tiempo, pero no siempre nos paramos a pensar si se cumplen de alguna forma las perspectivas que habíamos tenido o pensado, si nuestro comportamiento en el tiempo que ha pasado ha sido el idóneo, si hemos hecho todo lo necesario o posible para sentirnos satisfechos. Responder a esas interrogantes y dar respuestas a las experiencias vividas no es lo más habitual.

Juan Jiménez

Marc Boutavant, il·lustrador de les aventures de l’Ariol

En Boutavant és força conegut perquè és l’il·lustrador de la sèrie de relats del Gos Pudent i el Gat Xafat però té altres sèries que també són molt llegides (a França, especialment). Una és la de l’Ariol, uns còmics per a primers lectors.

El personatge principal és l’Ariol, un ruc blau amb ulleres, una mica entremaliat i somiador. De vegades, mareja força als seus mestres i als seus pares amb les seves preguntes.

Els llibres estan estructurats en dotze capítols de deu pàgines cadascú. Són ideals per començar a llegir còmics i entendre’ls. El vocabulari és molt assequible i el somriure està garantit.

El millor amic de l’Ariol és un porc, de nom Ramono. Són inseparables i sempre troben idees absurdes per mantenir-se ocupats. Els altres personatges són els companys de classe, com la Pétula, una vaca amb pigues de qui està enamorat, el cavall Pánfilo, en Mosquita i sobretot el Cavaller Cavall, l’heroi més dur de tot l’univers.
També hi ha el senyor Pistón, un gos gran. És el mestre que s’inventa històries divertides perquè els seus alumnes recordin bé les seves lliçons. Hi ha un altre mestre, el d’educació física, el senyor Ribera, que és un pollastre que fa molta gràcia quan parla.

Cadascun dels personatges presenta un humor diferent i sentiments particulars.

Aquest estiu estic revisant l’obra d’en Boutavant i us aniré explicant algunes coses curioses d’aquest autor.

LES DADES del primer llibre de la sèrie:
Títol: Ariol, Un burrito como tú i como yo
Autor: Emmanuel Guibert
Il·lustrador: Marc Boutavant
Traductora: Pilar Garí
Editorial: Harper Collins Ibérica
Pàgines: 128
Madrid, 2018

Booktrailer fet per l’editorial:
https://www.youtube.com/watch?v=VbaWaYk5z68

Un dels capítols de les seves aventures per a la televisió.
https://www.youtube.com/watch?v=ZVk6ydixb2M&t=1s

i si teniu ganes de fer-vos un Ariol de cartolina, aquí teniu la plantilla.

«Te de maduixa al cau del teixó», a l’Ofici d’Educar

Diumenge vam acabar la temporada de “L’Ofici d’Educar”. A la foto, tot equip: L’Elisabet, directora, conductora i ànima del programa, la Núria, regidora i la persona que fa que tot estigui a punt i la Rosa, que s’encarrega amb precisió que els talls de veu, les músiques i tot el que té a veure amb la part tècnica, funcioni. El que només s’intueix és com de bé ens ho passem. Com podeu imaginar, la trobada quinzenal amb l’equip és una alenada d’alegria que m’omple d’energia per a tota la setmana. N’estic molt agraït i amb ganes que la propera temporada (la desena, que celebrarem com cal) puguem continuar recomanant llibres i lectures boniques per als nostres nens i joves.

En aquest darrer programa hem presentat una aventura que ens convida a gaudir de la vida i a preparar alguna sortida aquest estiu pels camins dels boscos que tenim a casa nostra. Caminar, fer exercici, compartir jocs de taula amb la família i disfrutar de bones lectures fan les vacances més agradables.

«Te de maduixa al cau del teixó» és un relat per a infants a partir de sis anys, que ens parla de quatre animals que busquen alguna cosa. L’Os ha perdut les ulleres i les necessita per anar a pescar i així poder preparar un bon sopar amb la seva estimada i gaudir després d’un cel ple d’estrelles. L’esquirol busca la felicitat de qui tothom parlar. El teixó ha perdut la son. Ah! I el llop mentider els diu que ha perdut la clau de casa però en realitat el que busca són amics.

Les il·lustracions d’aquest llibre tranquil són d’en Toni Galmés, molt boniques.

I, com sempre, fem una pregunta (fàcil) perquè compartiu amb nosaltres la resposta i així sabem que ens escolteu, la qual cosa ens fa molt feliços. I, encara que no ens coneixem personalment, als que participeu amb certa regularitat us tenim molt presents, de debò.

La pregunta d’aquest programa és:

Què ha perdut l’Os?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 16 de juliol.

Entre els qui escriviu, sortejarem el llibre, gentilesa d’editorial Bindibooks.

I el guanyador de «El gran llibre de l’aigua» és l’Aniol Segura. L’Enhorabona!

I una recomanació. Si podeu escoltar el programa sencer, se us obriran un munt de preguntes sobre la masculinitat sana. Ostres! Quan veig sentir els convidats explicant alguns comportaments masclistes, em vaig adonar que els homes fem moltes coses malament.

Us recomano -especialment als homes- que escolteu el psicoterapeuta especialista en masculinitats Rai Crespi, l’antropòleg Ritxar Bacete i el terapeuta sistèmic Rubén Rodríguez que ens parlen de com es pot educar per a una masculinitat lliure de masclismes.

També podeu llegir l’escrit que ha fet l’Elisabet, clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/com-es-pot-educar-per-a-una-masculinitat-lliure-de-masclismes/noticia/3239125/

«Lectures que fan lectors», ressenya al Blog de l’Escola de Llibreria

Un dels responsables del blog de l’Escola de Llibreria és l’Amadeu Pons. Li estic agraït perquè de tant en tant em convida ressenyar algun llibre i em manté al dia del que es publica relacionat amb el mon de la literatura en general (estudis, informes, llibres, etc.)

El propòsit del blog de l’Escola de Llibreria és divulgar notícies relacionades amb el sector de la llibreria a Catalunya i al món, i facilitar el coneixement d’organismes, llibreries i fonts d’informació relacionades. El podeu consultar a: https://fima.ub.edu/edl/ca

Ara s’ha publicat una ressenya sobre «Lectures que fan lectors», de Cristina Correro i Joan Portell on comento de què va i què m’ha semblat.

Si li voleu donar una ullada, cliqueu a:

https://fima.ub.edu/edl/ca/lectures-que-fan-lectors-de-cristina-correro-i-joan-portell

«Hi havia una forma» a L’Ofici d’Educar

Els llibres que presentem a l’Ofici d’educar els triem amb antelació. Normalment cada tres mesos programem els següents. El d’aquesta setmana el teníem pensat des de finals de febrer Procurem que es trobin vius i siguin fàcils de localitzar a les biblioteques i llibreries.

de vegades, com ha estat aquest cas, les casualitats són extraordinàries perquè justament aquest “Hi havia una forma” acaba de ser nominat per al premi “llibreter” juntament amb “la sopa del senyor Lepron” (que també vam presentar als llibres per somiar) i “La casa blava”.

“Hi havia una forma” és un conte fet amb figures geomètriques, un relat a camí del conte tradicional oral i l’àlbum, amb un disseny molt modern.

Comença com un conte popular. Diu: Hi havia una vegada, erigit al cim d’un precipici esmolat, un castell immens anomenat Punxerutdretidur. El rei i la reina que hi regnaven eren molt exigents. Només hi toleraven subjectes fets de línies dretes i d’angles punxeguts…

Tot el regne era recte, molt rígid. No hi havia lloc per a corbes ni fantasies estranyes. Tot recte. El rei la reina no suportaven que la seva descendència no fos igual de recta i, per això, no estaven gaire contents amb els seus fills perquè si l’un era molt ondulat, l’altre era massa tou, i el tercer s’havia inflat, etc. fins que va néixer la princesa, amb línies perfectes i angles purs. La seva simetria era total. El Rei la Reina van dipositar totes les esperances de futur en la princesa.

Va arribar el dia que la princesa havia de triar pretendent, i el seu criteri va ser ben diferents del dels seus pares. Ja ens ensumem que triarà un personatge curiós, rosat i arrodonit com un xiclet, per complicar-ho tot més.

És un àlbum molt recomanable perquè ajuda a imaginar el relat com fan els contes narrats de viva veu. Les il·lustracions són senzilles i entenedores.

I com a cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre que es presenta i que gràcies a la col·laboració de les editorials el regalarem a una de les persones que contestin. Aquesta setmana la pregunta per participar al concurs de “llibres per somiar”

Quina forma té la Princesa del conte?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 14 de maig.

La guanyadora de l’anterior concurs del llibre “El món de Sofia” és la Mónica Morales. L’enhorabona!

El podcast de la secció, aquí:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/hi-havia-una-forma-de-gazhole-i-cruschiform/audio/1170574/

Si podeu, escolteu tot el programa o llegiu l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa sobre un tema que pot semblar força punyent (de fet, ho és) però que es va tractar amb molta elegància i delicadesa per part dels convidats que hi van venir.

Amb el títol “Com podem aturar l’escalada de suïcidis de menors?” Els intents de suïcidi d’adolescents es triplica després de la pandèmia. L’antídot? Visibilitat, escolta, vincle, ajuda, pedagogia i esperança.

SEGONA TROBADA D’AUTORS I AUTORES DE L’HOSPITALET

“El escritor escribe. Si alguien quiere aprender a escribir podrá llegar a ser una persona que escribe, pero nunca será un escritor. Según Raimond Chandler, entonces soy un escritor, una persona que escribe. Me faltaría saber si escribo bien y si tengo un estilo propio. El estilo no se busca, se tiene o no se tiene y no se sabe el porqué.
Nadie mejor que yo sabrá si escribo bien. Vivo de eso, vivo de criticar y analizar lo que otros han escrito. Enseño literatura.”

Les frases anteriors són les primeres de la pel·lícula “Lugares comunes”. Una veu en off que correspon al protagonista les pronuncia mentre veiem com les escriu amb la seva estilogràfica en un quadern. Es tracta d’un recurs narratiu que es repeteix en diversos moments i ajuda a comprendre el personatge, un professor de literatura de la Universitat de Buenos Aires que rep una notificació ministerial dient-li que el jubilen “d’ofici”. És una pel·lícula que m’agrada.

El proper dilluns 15 de maig, farem la segona trobada d’autors i autores de l’Hospitalet que han participat dels Relats que el vent s’endugué dels mesos gener, febrer, març i abril de 2023.

Ens acompanyaran l’Ignasi García-Barba, l’Ana de Lacalle, la Mari Àngels García Carpintero i l’Anna Vilar.

Amb elles conversarem sobre literatura, sobre les seves obres i sobre què les motiva a escriure. No serà una conferència, el que volem és que la tertúlia flueixi de manera agradable i que puguin explicar anècdotes i reflexions en veu alta.

També coneixerem els seus lligams amb l’Hospitalet, els seus hàbits lectors, què llegien quan eren infants i si recorden algun llibre que els hagi marcat. També, si volen, els demanarem que ens facin cinc cèntims dels projectes que tenen entre mans.

I potser acabarem de manera divertida fent algun joc literari. Potser.

Les dades:
II trobada d’autors i autores de l’Hospitalet
Data:
15 de maig de 2023
Hora d’inici: 18:00
Hora d’acabament: 19:30
Lloc: Espai Llamps i Centelles

Carrer Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet.
Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i Bus (L16 i M12)
Us hi esperem!

«El mon de Sofia» a l’Ofici d’educar

Ahir vam presentar “El mon de Sofia”, el clàssic de Jostein Gaarder però actualitzat en format aventura gràfica. Manté l’essència del relat i és una bona manera de tornar a rellegir i pensar en els conceptes vitals que ens acompanyen.

El guió adaptat és d’en Vicent Zabus i les il·lustracions d’en Nicoby. Està molt encertada la manera com presenten la història de la Sofia i aporta un plus de riquesa per seguir les passes dels filòsofs clàssics. També ens mostra com era la vida d’algunes ciutats com Atenes o Roma en aquella època, la qual cosa ens permet veure-les amb uns altres ulls.

Si la novel·la d’en Gaarder de l’any 1991 començava amb la pregunta «Qui ets?» enviada de manera anònima a la Sofia, la novel·la gràfica, trenta anys després, comença igualment amb la pregunta que li arriba a una adolescent, també per correu postal.

Però la Sofia Amundsen actual és diferent, està preocupada pel canvi climàtic, per la igualtat, el feminisme, l’ecologia i la justícia, té mòbil i s’hi assembla a una adolescent del segle XXI.

I com a cada programa fem una pregunta (fàcil) relacionada amb el llibre que es presenta i que gràcies a la col·laboració de les editorials el regalarem a una de les persones que contestin. Aquesta setmana la pregunta per participar al concurs de “llibres per somiar” sobre el llibre “El món de Sofia” és:

Digueu el nom d’un dels filòsofs que apareix en el llibre.

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 23 d’abril.

També vam dir el nom de la persona que va guanyar el llibre “El nou”: en Marc González.

Al programa també es va parlar de robòtica amb un equip de joves extraordinari que participen a la First Lego League, tecnologia amb valors per fer un món millor.

Podeu llegir el resum que fa l’Elisabet Pedrosa entrant a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/first-lego-league-tecnologia-amb-valors-per-fer-un-mon-millor/noticia/3223090/

Lectures recomanades Sant Jordi 2023

Fa unes quantes setmanes que les llibreries estan organitzant les novetats que podrem comprar d’ací a deu dies. Se’ls gira feina perquè enguany hi ha tants llibres que valen la pena que serà complicat triar quins sí i quins no exposaran a les paradetes que el diumenge 23, Diada de Sant Jordi, ocuparan carrers i places de tot Catalunya.

Des que vam començar aquest blog, acostumo a pujar els tríptics de Nadal i Sant Jordi amb 40 bones lectures, deu per a cada cicle de Infantil i Primària.

Una part dels llibres que apareixen en aquesta tria són recomanacions valuoses de les persones que col·laboren amb l’Espai Llamps i Centelles a qui agraeixo la seva desinteressada aportació.

En el tríptic he volgut incloure la il·lustració de la gran Olivia, un petit homenatge al personatge creat per l’Ian Falconer, i el diàleg que apareix a la primera de les històries, abans que l’Olivia se’n vagi a dormir:

—Avui només cinc llibres, mare.
—No, Olivia, només un.
—Què et sembla si són quatre.
—Dos.
—Tres.
—Bé, d’acord, tres. Però ni un més!

Cicle Infantil

Piratas en el jardín
Atak. Libros del zorro rojo

El nou
Silvia Vecchini. Barcanova

L’elefant amb ulleres
Natasha Domanova. Nandibú

Una gran sorpresa
Daniela Kulot. Kalandraka

Cuc i eriçó
Ramón D. Veiga. Takatuka

Una habitació molt sorollosa
Alicia Acosta. Flamboyant

Tigre
Jan Jutte. Entredos

No a totes les nenes els agrada el rosa
David Pintor. Barcanova

Les tres cabretes i el trol
Marc Barnett. Andana

¡Shhh!
Tini Malitius. Lóguez


Cicle Inicial

Hi havia una forma
Cruschiform & Gazhole. Barrett

Detectiu Samsó
Karerina Gorelik. Baula

Regreso al bosque de los cuentos
El hematocrítico. Anaya

Te de maduixa al cau del teixó
Eulàlia Canal. Bindi Books

El nen
Colas Gutman. Animallibres

Papallona
Marc Majewski. Ekaré

Narvalicorn i Medu
Ben Clanton. Joventud

Uxío i amics
Martin Romero. Astiberri

Orbie, dibuixa’m un xaibotó
Frédérick Wolfe. Birabiro

Una papallona és pacient
Dianna Hutts. EntreDos

Cicle Mitjà

Manual per a superherois
David Aceituno. Flamboyant

La vida íntima de la Laura
Clarice Lispector. Club editor

Paf!
Volker Schmitt. Bindi books

Xiclet. Enganxa’t al vers
Núria Freixa. Neopàtria

El gran llibre de l’aigua
Sarah Garre. Combel

David Colom
Swapna Haddow. Flamboyant

Alerta, verins!
Jan Tytgat. Takatuka

Els pops tenen zero ossos
Anne Richardson. Zahorí

Bill el lladre
Allan Ahlberg. Babulinka

Enigmes del cos humà
Víctor Escandell. Zahorí

Cicle superior

27 casas
Raul Vacas. La Guarida

La meravellosa granja d’en McBroom
Sid Fleischman. Blackie books

El bandoler llegendari
Arnau Cònsul. Arallibres

Mòmies al descobert
Ton Froese. Barcanova

El último oso
Hanna Gold. Duomo

La lletra que tot ho canvia
Ramon Besora. Meraki

Enigma animal
Rachel Poliquin. Ekaré

Cartes d’amor de 0 a 10
Susie Morgenstern. Blackie Books

Nen i Jaguar
Andrea Maceiras. Nandibú

12 poemas de Rafael Alberti
Kalandraka

El tríptic, per si el voleu imprimir: