Autor: jcentell

by

La col·lecció de fotos de l’avi

La colección del abuelo és un àlbum il·lustrat espectacular, una mica inquietant, que et convida a rellegir-lo i comentar-lo. De tant en tant, ens trobem aquestes meravelles i ens n’alegrem de poder-les veure i admirar.
La història ens narra com un llobató, en arribar a casa de l’avi, s’asseu a la seva butaca preferida i s’adona que hi ha un vell àlbum de fotografies. L’agafa, l’obre lentament, descobreix fotografies de moltíssims llocs i persones (?) i es pregunta com és que l’avi no li ha dit mai que té tants amics.
A la pàgina següent, l’avi s’hi asseu amb ell i comença a explicar-l i una a una totes les fotografies i, a mesura que anem llegint el que li explica ens adondem qui és en realitat i què amaguen aquells retrats perquè ell és, ni més ni menys que el llop dels contes.
L’àlbum és una faula on els personatges tenen cos de persona i cares d’animals, la qual cosa ens fa pensar i ens aporta pistes sobre com són, quins trets tenen i alhora ens fa pensar en quins comportaments animals tenim nosaltres.
Les imatges són magnífiques i la història resulta una mica estranya i no saps ben bé què està passant o per què t’ho expliquen. Bé, és quan estàs llegint les darreres pàgines, cap al final, hi caus i tornes a llegir el text d’una altra manera… i llavors tot té sentit.

一Mira, el de la silla es el director del periódico de Marsella en el que trabajé. Era un tipo duro. Los de abajo eran nuestros vecinos cuando vivíamos en Niza. La del vestido verde trabajaba conmigo en un diario en Génova. Tuvimos relación difícil; desconfiaba siempre. El papá con sus pequeños fue mi jefe en un hotel de Florencia. Estábamos de vacaciones. Era muy rico. Y aquellas dos amigas de tu padre, gritaban todo el tiempo en la piscina y, además, eran muy empalagosas.

Aquest àlbum va ser mereixedors del premi internacional «àlbum ilustrado Edelvives».
A la portada han tingut el detall d’escriure primer el nom de la il·lustradora, la Bruna Valls, perquè el seu treball és formidable.
Si cau en mans dels alumnes de l’ESO, ja ho hem dit, els enganxa, segur.

LES DADES:
Títol: La col·lecció del abuelo
Autor: Javier García Sobrino
Il·lustradora: Bruna Valls
Editorial: Luís Vives (Edelvives)
Pàgines 40
24 x 31 cm.
ISBN: 9788414016039
Saragossa, 2018

by

JORNADA: Un tomb pel món dels àlbums il·lustrats

El proper dissabte 16 de febrer viurem una jornada apassionant viatjant pel món dels àlbums il·lustrats.
Estic content perquè m’han convidat a un «combat literari» amb la Núria Vouillamoz coordinadora del CreaLIJ de l’Institut de la infància, i bibliotecària de l’escola Gerbert d’Orlhac de Sant Cugat del Vallès, que serà la «tornada» del que vam celebrar a Amposta fa uns mesos. Aquesta vegada ho tinc més complicat perquè la Núria juga a casa i segur que portarà molta claca…Grrr!
El combat serà a sis assalts i dos estic segur que els guanyaré perquè he triat uns llibres imbatibles però els altres quatre, ui! no els tinc tan clars. Veurem…

Després, hi haurà altres activitats imprescindibles amb convidats savis i molt preparats: Mario Satz, Roser Grivé, Inés Castel-Branco, Jordi Ainaud, Verónica Bronstein, etc.

El programa de la Jornada és el següent:

9:30h – 10:00h Benvinguda i acreditació.
10:00h – 11:30h Combat-debat literari a sis assalts, a càrrec de Jaume Centelles i Núria Vouillamoz.
11:30h – 12:00h Descans esmorzar.
12:00h – 13:40h Taula rodona: Àlbums il·lustrats per obrir finestres a la reflexió i el pensament, amb la presència de Mario Satz i Roser Grivé.
13:40h – 14:00h Venda i signatura de llibres.
14:00h – 15:00h Descans dinar.
15:00h – 15:45h La Caputxeta Vermella i el seu món emocional. Anàlisi del personatge i presentació de nous recursos amb “La capsa dels tresors”. A càrrec de Verónica Bronstein.
15:45h – 16:30h Una aproximació a l’obra de Jimmy Liao, amb la intervenció d’Inés Puig i Jordi Ainaud.
16:30h – 17:00h Espai de relax & contes. Amb descoberta de novetats editorials i petites joies literàries, amb Ariadna Bonet i equip de l’Institut de la Infància. Valoració final i comiat.

Tota la informació (lloc, horaris, preus, inscripcions, beques, etc.) la podeu trobar al web de l’Institut de la Infància. Cliqueu AQUÍ

The Shark de l’Hospitalet!

 

 

by

Una maleta, testimoni de la Història del segle XX

Me n’adono que quan comento un llibre que m’ha agradat anoto «Les dades» al final i afegeixo qui l’ha escrit, qui l’ha il·lustrat, el traductor, si és el cas, l’editorial que l’ha publicat i poca cosa més. No apunto l’isbn ni les mides del llibre. Així, qui llegeix el comentari no sap que, per exemple, el darrer llibre que vam presentar «Endevinacontes» és de format gran (37 x 24 cm, més que un full DINA4), o que el que comento avui és petit, petit. La dada és significativa i quan els veieu (a la llibreria o biblioteca) potser us sorprèn perquè us heu fet una idea diferent de com és físicament.

És curiós tenir tots els llibres junts, un al costat de l’altre, i comprovar la varietat de formats, colors, mides, etc. que hi ha.

Les guardes, el tipus de lletra, els capítols, la disposició de les imatges, són elements que tenen la seva raó de ser. Se’n diu «paratextualitat» i, sobretot en els àlbum il·lustrats, ens donen moltes pistes.
Ho explico perquè el llibre que avui comentem n’és un bon exemple. Es titula La maleta i té una mida de 18 x 12 cm. aproximadament. Si fa no fa és ample com els cedé, la mida dels quals es va dissenyar per encabir-los a les butxaques de la camisa, quan eren més grans que les d’ara, esclar.
Miraré d’incloure aquesta dada significativa de les mides, així com l’ISBN.

La maleta és una novel·la molt original perquè és un enfilall de petits relats (no passen de deu línies) que expliquen molts episodis històrics, succeïts als segle XX, i així podem veure els diversos costums i com es van produint els canvis. L’autora, la Núria Parera, ho fa d’una manera força enginyosa usant el personatge d’una maleta que va passant de mà en mà, el recorregut de la qual anem seguint com a lectors. La maleta sempre hi és present i és testimoni dels esdeveniment. Recorda, salvant les distàncies, el «Cavall de guerra» d’en Michael Morpugo, que també ens explicava les guerres des del punt de vista d’un cavall que anava canviant d’amos i ens oferia les visions dels dos bàndols.
La maleta comença quan un pare que viu al Pirineu li fa una maleta a sa filla que es casa i ha de marxar a viure a una colònia tèxtil del Llobregat. Després la maleta passa a mans d’un foraster que arriba al poble a projectar pel·lícules per entretenir a la gent. Som a principis del segle XX. Després la maleta anirà viatjant per diversos continents fins acabar a Lesbos, l’any 2012.
A les darreres pàgines hi ha un recopilatori d’esdeveniments que pot resultar molt útil als nois i noies, per iniciar noves recerques i aprofundir en els temes apuntats.
Un llibre que fa venir ganes de llegir com aquella beguda alcohòlica que ens donaven de petits i que alguns recordareu, oi? Si no ho sabeu, pregunteu als vostres pares.
Novel·la recomanada per a joves a partir de 14 anys.
La vaig descobrir gràcies a les companyes del grup de treball, la Montse i la Pilar, dues grans llibreteres.

Al web de l’editorial llegim:
Una maleta que passa de mà en mà, testimoni silenciós de vides diferents que transcorren durant el segle XX. Les colònies tèxtils, la revolució obrera, la guerra civil, l’exili, el fes l’amor i no la guerra, la caiguda del franquisme. I les migracions –volgudes o no– que mai s’aturen.
Un relat poètic que ens porta a reflexionar sobre la tendència cíclica de la història, que tendeix a repetir-se, com si no n’aprenguéssim mai prou.

LES DADES:
Títol: La maleta
Autora: Núria Parera
Il·lustradora: Maria Hergueta
Editorial Babulinka books
Col·lecció: Petites joies per a grans lectors
108 pàgines
12,5 x 17,5 cm.
ISBN: 9788494584275
Barcelona, 2018

by

Endevinacontes: Poemari? Àlbum il·lustrat? Llibre-joc?

La forma apaïsada d’aquest llibre convida a passar les pàgines lentament, a llegir els poemes (en principi, enigmes) i mirar d’endevinar de quin conte es tracta. Si no ho encertem, llavors podem mirar la part de sota i allà una il·lustració ens mostra mesclades dues històries, una de les quals és la que busquem.
És força enginyós i els poemes estan ben rimats (la traducció al català d’en Dani Espresate està molt aconseguida, gens forçada) oferint-nos pistes que ens ajuden a recordar els contes.
Per exemple, si llegim:

L’àvia avui està peluda
Té una fam que és atroç,
Les orelles punxegudes
I una mirada feroç…

Ja sabem quin conte és, oi? Si encara dubtem, mirem la imatge i segur que ho sabrem.

Són trenta-dos contes coneguts, repartits en setze làmines. Al final hi ha vuit propostes de treball per continuar jugant, llegint i escrivint.

Un bon llibre per a cicle inicial.

Al web de l’editorial podem llegir:
Els contes són com les persones: et diuen algunes coses en veu alta i altres te les ensenyen sense paraules, perquè et conviden a descobrir-les o a imaginar-les. Si coneixes bé els contes, pots permetre’t el luxe de jugar amb ells mitjançant les paraules i les imatges: els pots desmuntar, desendreçar, barrejar de manera divertida; pots convertir-los en endevinalles, disfressar-los de poesia i, finalment, tornar-los a endreçar dins el teu cap. Veuràs que, quan hi hagis jugat, entendràs millor cada conte, et sorprendran amb les seves diferències i semblances, riuràs i aprendràs que, quan comprens allò que llegeixes i ho observes bé, el món és molt més entretingut.

LES DADES
Títol: Endevinacontes
Autora: Berta Inés
Il·lustradora: Virginia Donoso
Traductor: Dani Espresate
Editorial: Bellaterra
Pàgines: 42
Barcelona, 2019

El dissabte 2 de febrer, el vam presentar dins del marc de la Jornada “El plaer en l’educació. L’alegria de viure, l’alegria d’aprendre” i crec que el vam disfrutar.

by

Escriure sense por. Instruccions per a escriptors valents

Aconseguir que els infants escriguin bé requereix hores de pràctica i inversió d’energies, sí!, però els esforços paguen la pena i els resultats són positius perquè sovint es descobreixen les fortaleses i els talents ocults que tenen els nois i noies. També fa veure les deficiències que tenim com a mestres, genera més preguntes que respostes i ens porta a un camí —màgic, sens dubte— sense retorn on alguns dels nostres hàbits queden sacsejats, definitivament.
Escriure és difícil i complex: Per aconseguir que els textos que es construeixen siguin reeixits, al crear un ambient que ajudi els alumnes a exposar els seus pensaments, emocions i opinions pròpies i que permeti que ells mateixos es facin les preguntes —els dubtes ortogràfics, per exemple— i avancin sense deturar-se, impulsant les idees que flueixen.
L’escriptura ajuda els alumnes a pensar com explicar determinada història, quines paraules usar, quines són les més adients i com s’escriuen, quina estratègia és la millor i com sortir-se’n quan es queden en blanc.
L’escriptura ens porta directament a la lectura. Com apunta en Víctor Moreno, els nois i joves que són escriptors habituals són també lectors, sempre. A l’inrevés, això no passa: els nens i joves lectors no són necessàriament escriptors.
Aquest mes de febrer encetem una nova sèrie d’articles que venen a ocupar l’espai que durant vuit anys s’ha anomenat «viure la lectura» i que ara passa a anomenar-se «viure l’escriptura».
La idea és oferir pistes i pràctiques que ens reconcilien amb l’escriptura perquè tots els infants tenen coses a dir i només cal trobar les paraules oportunes perquè la por al que pensin els altres, la por a equivocar-se i els dubtes, s’esvaeixin. Exposarem idees que ajudin a trobar el plaer d’escriure en llibertat i ho acompanyarem de textos literaris que proposen idees genials que poden servir de model i referència.
En el primer article expliquem una pràctica d’escriptura en la que relacionem el quadre realista de Hooper «Four lane road» amb un d’en Dalí «La persistència de la memòria» i mostrem com les obres d’art serveixen de rampa d’enlairament al fet creatiu.
El podeu llegir a la revista GUIX número 452 del mes de febrer de 2019. També en castellà a AULA.

by

Com ho fan els ratpenats? La vida amorosa dels animals

A les biblioteques escolars, el racó on hi ha els llibres que parlen de sexe són els més visitats. Allà solem tenir els antics (mítics) —«¿De dónde venimos?» o «¿Qué me está pasando?» — amb les pàgines esgrogueïdes i rebregades de tant fullejar-los, però també els més nous com «Explica-m’ho» o la sèrie «La Mia es fa gran» i «En Bru es fa gran». És un senyal que el tema interessa, i molt, als nois i noies.
Ara acaba de publicar-se un nou llibre de la Katherina von der Gathen que és molt bo perquè ens explica una pila de coses sobre la sexualitat dels animals que desconeixem. Sembla estrany, però és així perquè malgrat l’allau d’informacions que ens arriben a través de la tele, les revistes i les tanques publicitàries, continuem sense saber gaire (poquíssim) sobre la vida amorosa dels animals. Perquè, a veure: Qui sap… Com ho fan les serps?, Quantes vegades fan sexe els pandes? Quants penis té un coala? Com és el part de les granotes de Surinam? No ens ho han explicat, oi?


Ara tenim l’ocasió de saber la resposta a aquestes i altres centenars de preguntes curioses sobre les pràctiques amatòries d’infinitats espècies animals, de totes les mides i formes, perquè el llibre ho explica extraordinàriament bé, i segurament ajudarà als pares i mares a parlar d’aquestes qüestions d’una manera divertida i natural. Penso, sobre tot, en els infants de ciutat, que gairebé no tenen contacte amb els animals —llevat dels gossos, els gats, les gavines, els coloms i alguna que altra bestiola que plana pel carrers i parcs—, i ben poc saben de llebres, aranyes o orenetes, posem pel cas.
I encara gràcies que a Barcelona tenim un zoològic on viuen (o malviuen, això no ho sé) en captivitat algunes espècies que d’altra manera només veuríem en documentals o fotografies.
«La vida amorosa dels animals» m’ha semblat un llibre interesantíssim i que ens atrapa, obrim la pàgina que obrim, i no cal que seguim l’ordre numèric dels capítols. De fet, és un llibre de biologia i és dels que anomenem “valents” perquè el tema encara és força tabú i els adults tenim resistències a parlar amb els infants, ja sigui a l’aula, a la biblioteca o a casa. Vergonyes antigues ens tenallen, diria.Un llibre ple de detalls i imatges enginyoses i boniques fetes per l’Anke Kulh, amb el que aprendrem un munt d’anècdotes fascinants i així sabrem que el sexe és divertit, sorprenent i, de vegades, esgotador, molest o violent.
Llibre per tenir a la biblioteca de l’escola. Ideal per als infants a partir de deu anys.

LES DADES:

Títol: La vida amorosa dels animals
Text: Katharina von der Gathen
Il·lustracions: Anke Kuhl
Traducció de l’alemany: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Barcelona, 2018

Les primeres pàgines AQUÍ

 

by

Llegim Voltz amb la Kanalla Inexplicable

 

Dissabte 26 de gener van fer la quarta sessió del club de lectura «Kanalla Inexplicable», aquesta vegada sobre els llibres fets amb materials reciclats. Ens vam centrar en l’obra de Gilbert Legrand i Chistian Voltz.
Vam parlar de reciclatge i després de repartir les xapetes de la sessió i una frontissa-llibre tunejada seguint el model Legrand, vam fet la lectura compartida de «No és culpa meva!» i la vam comparar amb la versió castellana «¡Yo no he sido!». Vam riure força amb les il·lustracions i les expressions de la pagesa.


En acabar vam fet una activitat relacionada amb els treballs d’en Voltz i ens van quedat uns quadres que «ni pa qué»
Si voleu saber més d’en Christian Voltz, podeu veure el que dèiem el febrer de 2013 AQUÍ.


La propera sessió serà el 23 de febrer i llegirem «Qui soc avui?» d’en Ricardo Alcántara.

by

Felicitats, tintinòlegs!

Tintin va néixer el 10 de gener de 1929, amb l’aparició de la primera aventura (Tintin al país dels Soviets) i ara, noranta anys després encara continua divertint-nos. Les seves aventures, ja clàssiques, es van reeditant contínuament en molts idiomes i el merchandaising que acompanya el personatge és increïble.

Recomano l’adaptació al cinema que va fer Spielberg (El secret de l’Unicorn) que ja vam comentar i de la que s’està preparant una seqüela dirigida per en Peter Jackson.  També, si podeu, una visita al seu Museu a Lovaine-La Neuve, a prop de Brussel·les, resulta emotiva.

He parlat de Tintin en diverses ocasions. Les podeu recordar clicant els enllaços següents:

Aquell jove repòrter belga que tenia un fox terrier blanc

Exposició “Tintín al Tibet”

Un perro en la biblioteca

Estarem atents i participarem dels nombrosos actes que ens ho recordaran. Anirem informant…

I per celebrar-ho, de moment, disfrutem del vídeo fet expressament per a l’ocasió:

by

Un Robinson Crusoe de carnaval

Peter Sis va néixer i crèixer a l’antiga Txecoslovàquia, on va estudiar a l’escola d’art. Però l’atzar i un premi que va guanyar al Festival de Berlín el van portar als EEUU el 1982 on va treballar en un projecte de cinema d’animació i on es va quedar a viure.
Sempre explica que el seu mestre va ser el gran Maurice Sendak, qui el va empènyer a esdevenir il·lustrador de contes per a infants.
L’últim dels llibres que publicat en castellà és Robinson i té molt d’autobiografia perquè està basat en uns records de la seva infantesa.
Tot va començar quan es va disfressar de Robinson Crusoe per a una festa escolar on tots els seus amics van anar disfressats de pirates. En veure’l amb els parracs se li van riure i el van ridiculitzar.

Com que a en Peter li va fer vergonya, va marxar i es va refugiar en els llibres i en els somnis que el van portar a una illa deserta, un lloc ple
d’arbres estranys, belles flors i ocells multicolors, on es va sentir com si ell fos l’autèntic Robinson.
Les imatges d’aquest àlbum il·lustrat són plenes d’efectes enginyosos, com quan el seu llit es converteix en un vaixell en diverses fases, amb la del mig amb un llibre obert que fa de pal major. Genial.

 

Ara que s’acosten les setmanes prèvies al carnaval, és un bon moment per llegir aquesta aventura i disfrutar amb les imatges que ens presenta Peter Sis.

LES DADES:
Títol: Robinson
Autor/il·lustrador: Peter Sís
Traductora: Teresa Malawer
Editorial: Ekaré
48 pàgines
Barcelona, 2018

by

Amb la F de Flamboyant

He visitat les oficines de l’editorial Flamboyant a Barcelona, una editorial independent que forma part del col·lectiu «àlbum Barcelona».
Conèixer les persones que hi al darrera de cada llibre ens ajuda a entendre millor com és de costós i complicat editar un àlbum il·lustrat. I no parlo de l’autor i l’il·lustrador només, perquè intervenen altres persones (edició, correcció, maquetació, traducció, impressió, màrqueting, distribució, promoció, administració, llibreria, etc.)
Flamboyant va començar a editar l’any 2009 amb la intenció de fer llibres bonics. I ho han aconseguit. En un inici només hi treballaven l’Eva Jiménez i la Patricia Martín però actualment formen l’equip cinc persones més: la Paula Esparraguera, la Julieta Cánepa, la Marina Huguet, la Cristina Fernández i la Montserrat López, senyal de com ha anat creixent el negoci.
A Flamboyant, cada llibre és singular i no mantenen cap col·lecció. Bé, sí que hi ha alguns llibres de coneixements que formen sèries, però en són els mínims.
El dia de la visita, em va atendre la Cristina i em va mostrar les darreres novetats i els propers projectes que tenen entre mans. Va ser molt amable i vaig poder copsar un equip de treball que s’esforça en cuidar tots els detalls per fer de cada llibre un objecte formidable. De fet, és la filosofia que transmeten i que podem llegir al seu web:
«… creiem en la força transformadora de la lectura, dels textos i de les imatges. Llegir des de ben petits ens ajuda a portar una vida més rica, a ser persones més creatives i empàtiques, així com a desenvolupar-nos intel·lectual i humanament. A més, no cal oblidar que, quan un nen llegeix en companyia d’un adult, potencia els seus vincles afectius.»
Al seu catàleg tenen llibres atractius. Si n’hagués de destacar cinc, triaria:

Inventores i els seus invents
Aitziber Lopez / Luciano Lozano
T’has fixat en tots els objectes, les màquines i els mobles que tens al voltant? Tots han estat inventats per algú. I n’hi ha molts que van ser ideats per dones que volien millorar el món. És impossible parlar de tots els invents i de totes les inventores, però aquí hi ha una selecció bonica i divertida.

Groc i rodó
Muriel Villanueva / Ferran Orta
Han arribat les vacances i toca marxar de colònies. Però ell no en té gens de ganes. Té un secret groc i rodó que cada nit se li apareix al llençol i que no vol compartir. Quin serà aquest molest secret? Aconseguirà alliberar-se’n i gaudir de les colònies? Un àlbum que ens enfronta a les pròpies pors i ens convida a superar-les.

Comptant lleons
Katie Cotton / Stephen Walton
Unes il·lustracions enormes, evocadores, en blanc i negre i a tota pàgina, que representen des d’un lleó regi fins a deu zebres impressionants, permeten els lectors veure molt de prop les criatures més indòmites de la naturalesa. Uns textos poètics, complementats amb informació molt clara, ens descobreixen com viuen i sobreviuen a la Terra els animals en perill d’extinció.

El Sr. Rondó i el malentès al zoo
Kevin Waldron
El Sr. Rondó comença malament el dia: per error, es posa la jaqueta del seu fill i fa la ronda al zoo tot airejant les seves inseguretats. «Estàs gras!», es diu, i també: «No agrades a ningú.» Sense que ell ho sàpiga, els animals es pensen que parla d’ells! Una història divertida, original i amb unes il·lustracions meravelloses.

Curiosity, un llibre que ja havíem referenciat en aquest blog, el mes de desembre:
https://jaumecentelles.cat/2018/12/14/passejant-per-mart-de-la-ma-del-robot-curiosity/

Al web de Flamboyant podem llegir:
«… creiem en la força transformadora de la lectura, dels textos i de les imatges. Llegir des de ben petits ens ajuda a portar una vida més rica, a ser persones més creatives i empàtiques, així com a desenvolupar-nos intel·lectual i humanament. A més, no cal oblidar que, quan un nen llegeix en companyia d’un adult, potencia els seus vincles afectius.»

Amb la Cristina