Un altre any s’acaba

Aquesta ha estat la quinzena temporada de “La invitació a la lectura”. Miro enrere i estic content perquè, malgrat l’accident que em va tenir uns mesos en stand by, no he deixat de pujar continguts al blog.

En alguna ocasió ja he comentat que el blog és com una porta que em connecta amb persones de llocs allunyats de casa i em permet fer descobertes literàries i accions que es fan arreu del país. També és una mena de diari on queda recollida l’evolució d’aquest món fascinant de la literatura infantil i juvenil, la infància, les famílies i les escoles.

De cara al proper any, algunes de les persones que m’envolten m’han recomanat passar-me a l’Instagram que és el que es consulta més. De tota manera, la meva intenció és seguir amb el blog, amb el mateix ritme de tres publicacions setmanals, unes 120 entrades l’any.

El tema d’Instagram el veig complicat però imagino que només serà qüestió de trobar algú que tingui prou paciència per regalar-me unes hores fins que aconsegueixi que el meu magí ho pugui entendre. Veurem.

Aquesta d’avui és l’avant penúltima entrada del 2025. En vindran dues més que seran les gravacions pendents del programa L’ofici d’educar (una és l’especial de Nadal que s’emetrà el 25 de desembre i l’altra estarà en antena el 28 de desembre). Després, descansarem fins al 7 de gener.

Aprofito per desitjar-vos un Bon Nadal i unes bones vacances.

Us comparteixo el poema d’en Ramon Besora «Carta de les formigues als Reis de l’Orient».

«A, B, C i la Sra. Smith», aventures divertides, emotives i una mica esbojarrades

L’«Atrapallibres» és una de les accions més reeixides que organitza cada any l’Ibbycat. Mou milers d’infants i joves d’arreu de Catalunya que llegeixen tres llibres adequats a la seva edat.
La tria dels tres títols no és fàcil i cadascú de nosaltres en podria fer una diferent. Imagino que els especialistes que fan la selecció han de suar per acotar-la només a tres títols i deixar de banda la resta de bons relats. A la propera edició, a la franja d’edat dels 10 anys han triat aquests:

De «L’Òscar i jo» en vam parlar en aquest blog: (https://jaumecentelles.cat/2024/11/13/loscar-i-jo-una-historia-amable/)

L’«A, B, C i la Sra. Smith» és un relat molt ben tramat protagonitzat per tres germans i la seva veïna, la senyora Smith, una dona solitària, que el primer dia de desembre decideix preparar-se per fer un viatge el dia de Nadal i marxar a un lloc ben llunyà, encara per decidir, on la vida sigui com ella la recorda de quan era petita.
Llegim al primer capítol:
Aquell 1 de desembre ja va ser massa: Els narcisos van florir al matí animats pel sol de primera hora, es van pansir havent dinat a causa d’una gelada sobtada, i van sortir volant al vespre quan va passar per allà un remolí. A tot això, si li va afegir la presència d’un os blanc, que va travessar el seu jardí aixafant les flors…

Però l’arribada d’uns veïns un xic diferents ho comença a trastocar tot. La nova veïna, la doctora Green, una científica inventora de màquines per millorar el medi ambient, i els seus tres fills, que tenen noms ben fàcils de recordar (A, B i C) donaran un canvi a la vida de la Sra. Smith i es veuran embolicats en unes aventures ben divertides. El final és emotiu, tanca de manera genial el relat i ens aporta una alenada de benestar que es d’agrair i ens convida a seguir estimant la lectura.

Lectura recomanada a partir de 10 anys.
LES DADES:
Títol: A, B, C i la Sra Smith
Autora: Núria Parera
Ilustrador: Kim Amate
Editorial: Babulinka Llibres
Pàgines: 160
Barcelona, 2024

10 lectures 10, a l’Ofici d’Educar

Avui, dilluns 25 de desembre, a l’Ofici d’Educar hem fet un programa especial amb recomanacions de lectures. Podeu llegir l’article que ha preparat l’Elisabet Pedrosa clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/deu-recomanacions-literaries-de-0-a-16-anys/noticia/3266921/

BONA LECTURA!

«Centella», la història dels rens del Pare Noel

En certa ocasió, en Matt Tavares es va preguntar com va ser que els rens arrosseguen el trineu del Pare Noel?

Els nou rens que tiren del trineu són força coneguts i cadascun d’ells té nom. El més conegut és en Rudolf perquè té el seu nas vermell (crec que degut a uns paràsits, però d’això no n’estic segur) El que sí s’ha sabut és que possiblement sigui femella (per com té les banyes), com la majoria de rens que acompanyen al Pare Noel.

Bé, la cosa és que en Matt Tavares no havia sentit mai cap història que expliqués com van ser escollits per aquesta feina. Sabia que inicialment en Pare Noel duia els regalls amb un cavall (volador, això sí) i la pregunta que es feia era què podria haver-lo portat a canviar un cavall pels rens.

I així va crear aquest àlbum preciós que ho explica. Es centra en un ren femella, jove i valenta, a qui anomena “Centella” que va ser qui va ajudar a una família de rens normals a esdevenir els més famosos de tot el mon.

El relat explica que Centella treballava en un circ en males condicions, juntament amb la seva família. La mare de la ren els explicava la història d’un lloc on la neu cobria el terra i l’estrella polar estava per damunt del seu cap.

Una nit, Centella va aconseguir escapar i va córrer i va córrer durant hores seguint l’estrella polar, però no aconseguia apropar-se. En mig del bosc, cansada i sola, va sentir un soroll i es va trobar amb el Pare Noel i el cavall que estirava del trineu. Com que el trineu era massa pesat per a un sol cavall, la ren es va oferir a ajudar-lo. La resta ja us la podeu imaginar.

L’àlbum està molt ben il·lustrat, amb alguna imatge espectacular a doble pàgina que fa de bon mirar i remirar. El seu estil recorda les magnífiques il·lustracions de Chris Van Allsburg per a “L’exprés Polar”.

Un bon llibre per llegir aquestes festes, amb un missatge sobre l’amor, la família i el coratge.

Un exemplar que no deixaran escapar els col·leccionistes de llibres de Nadal (en conec algun!)

Lectura recomanada per a infants a partir de tres anys.

LES DADES:
Títol: Centella. La primera rena de Papá Noel
Autor: Matt Tavares
Il·lustrador: Matt Tavares
Traductor: Guillem Gómez
Editorial: Duomo
Pàgines: 40
Barcelona, 2023
El book tràiler (en anglès):

https://www.youtube.com/watch?v=Z9zryYwT4hc

«El Nadal desconegut»: Què sabem i què no sabem del Nadal

Què en sabem del Nadal?
En sabem força coses perquè el vivim a casa i a l’escola, any rere any. A més, a Catalunya, diferents autors han anat recollint el que passa al nostre voltant per fer-nos avinent de què va la festa. Uns dels folkloristes que millor van recollir les tradicions i els costums d’aquestes dates van ser l’Avel·lí Artís i en Bienve Moya que va publicar “Festes populars de Catalunya” l’any 1980. Un any després, el 1981, l’Aureli Capmany publicava el seu “Calendari de Llegendes, Costums i Festes tradicionals catalanes” i en Jaume Colomer va fer quelcom semblant a “Festes Populars de Catalunya” l’any 1975.

El Nadal, dins del nostre costumari col·lectiu, està format per un seguit d’elements de les diferents cultures que ens han influenciat al llarg de la història. Durant segles s’han barrejat la cultura dels nostres avantpassats amb els calendaris romà, jueu i cristià, tots ells basats en cultes rituals, bé al Sol, bé a la Lluna. És a dir, als elements astrològics es van afegir les pràctiques de la societat rural i ramadera.

Nadal, festa tancada, festa culminant del solstici d’hivern, precedida en el temps pel cicle de l’Advent, és una festa molt antiga i molt arrelada a Catalunya. El seu sentit actual prové de l’època en que els cristianisme va apoderar-se i va adaptar les creences i tradicions, donant-li un caire litúrgic a les reminiscències romanes (Festes Saturnals) o indoeuropees (rites solars, arbres de llum, tió). Antigament el Nadal era el moment que els pastors baixaven als pobles i participaven de les misses i presentaven ofrenes. Eren moments de recolliment, d’estar en família. Nadal era temps en que la natura restava com morta i les famílies s’aplegaven al voltant de la taula a la vora del foc per cantar, narrar o menjar.

Que el Nadal és una festa de les més celebrades està clar perquè conté tots els elements que calen perquè una festa sigui una festa. Veiem-ho.

Els elements musicals hi son presents en els nadales i cançons que ens parlen de la vida dels pastors, de com fer cagar el tió, etc.

També hi ha elements gastronòmics perquè el dinar del Dia de Nadal té un menú tradicionals format per escudella amb galets, carn d’olla, gall dindi rostit, neules, torrons, i per beure, cava.

Els elements llegendaris o mítics els trobem en el misteri del naixement de Crist, en la Diada dels Innocents, en la llegenda dels Reis d’Orient.

Les dances les trobem als Pirineus. Son dances de pastors.

Els personatges són diversos com el tió, l’home dels nassos, la llufa.

També hi ha objectes com l’avet, el pi de Centelles, els “christmas”.

I elements dramàtics o teatrals com les representacions de “Els pastorets” o els “Pessebres vivents”.
Però si ens allunyem de Catalunya, trobarem un munt de tradicions diferents a les nostres.

Aquests dies s’ha publicat una obra amb un títol que ens convida a obrir el llibre, encuriosits pel que hi pot haver: El Nadal desconegut. I va seguit d’un subtítol on llegim: Història oblidada de la celebració del solstici d‘hivern.

És una edició excel·lent, amb tapa dura, de lectura entenedora i fàcil de seguir on les informacions estan agrupades en capítols que van des de la celebració dels solstici d’hivern i els seus orígens perduts en el temps, passant pels símbols pagans que s´han conservat (el tronc, les espelmes, l’estrella, les pomes de Nadal, el grèvol.) fins al Nadal que coneixem, les figures destacades del Nadal i altres tradicions de l’hivern.

L’he llegit amb interès i he aprés un bon grapat de coses curioses que desconeixia. Per exemple, del caganer hi diu, entre altres coses, que també es troba a Múrcia (cagones), a Portugal (caconi) o a Nàpols (pastori che fanno la cacca) i que representa la importància de la fecunditat en el cicle de la vida, ja que els fems adoben els camps i, per tant, són un símbol de fertilitat i de sort.

Dels Reis de l’Orient ens explica que hi ha diferents teories sobre quants eren: tres, quatre, set, dotze… Segons una llegenda armènia, els reis Mags no eren tres sinó dotze. Aquests dotze savis, mags o sacerdots perses van sortir d‘Orient seguint una estrella o un cometa però, arribats a la ciutat turca de Hah (Anitli), només tres van continuar el camí cap a Judea amb tres regals per al nen Jesús, i els altres nou van esperar allà fins que van tornar.

També trobarem històries menys conegudes de personatges com la Befana d’Itàlia, la Babushka de Rússia, les diferents versions de Pare Noel del nord d’Europa, Sant Nicolau en les seves diferents representacions i llegendes, etc. I fent especial èmfasi també en els protagonistes pagans de la península ibèrica com l’Olentzero del País Basc, l’Apalpador gallec o l’Esteru asturià, així com en tots els personatges terrorífics que també poblen la nit més llarga de l’any, com el Krampus, Père Fouettard, la malvada trol islandesa Gryla o els personatges típics de les mascarades d’hivern del nord-oest peninsular.

Lectura recomanada per a joves a partir de l’educació secundària i sobretot per als mestres i familiars que vulguin trobar explicacions a esdeveniments que no sempre sabem d’on provenen.

El nadal desconegut” ens fa veure i entendre el Nadal que coneixem. Aquesta lectura canviarà la nostra manera de veure com com celebrem el solstici d’hivern o encara que no ens atreguin especialment aquestes festes, segur que ens acostarà i connectarà d’alguna manera amb els rituals de culte al Sol i a la llum dels nostres avantpassats de fa milers d’anys. Aprendrem perquè no està tan clar que Jesucrist va néixer el 25 de desembre, quan i on es va plantar el primer arbre de Nadal o quina és la diferència entre el Pare Noel, Santa Claus i Sant Nicolau.

Les il·lustracions les trobem a cada pàgina i són boniques de veres. Un bon treball d’Armand.

LES DADES:
Títol: El Nadal desconegut. Història oblidada de la celebració del solstici d‘hivern.
Autora: Gema Sirvent
Il·lustrador: Armand
Traductora: Txell Freixinet
Editorial: Takatuka
Pàgines: 112
Barcelona, 2023

«Un Nadal de llibres: recomanacions de 2 a 16 anys», a l’Ofici d’Educar (Catalunya ràdio)

Diumenge passat vam presentar algunes bones històries per regalar, llegir, entretenir-se, gaudir, compartir, créixer, aprendre i descobrir la màgia dels llibres.  

Us comparteixo, a continuació, l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de “L’ofici d’educar” (Catalunya ràdio).

L’escriptor Emili Teixidor va escriure que llegir afegeix valor a la vida perquè els llibres són com conserves de vida que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar el cervell.

En un món replet de pantalles, el llibre enriqueix la vida d’un infant, ens posa en pausa i activa la imaginació i la curiositat. Llegir desperta l’empatia i obre la ment, acompanya i assaja les emocions, i ens obre a compartir: a llegir en veu alta o en bicicleta, ara un capítol jo i l’altre tu. Per ajudar-los a descobrir la màgia dels llibres, aquí teniu les propostes de Jaume Centelles, l’Hèctor, la Carla, l’Aina, la Paula i la Juna:

Recomanacions de 2 a 6 anys:

📚 “La casa del ratolí“, de Jonathan Stutzman. En Llorenç és un ratolí que, vagi on vagi, arrossega una caseta màgica a l’esquena on tothom hi cap i on tothom és benvingut: una granota cansada, una família d’eriçons i fins i tot animals temibles com l’os. I la casa cada vegada es va fent més gran. Una faula d’hospitalitat, generositat i comunitat fet amb collage, finestretes i pestanyes.  

 📚 “Toc-toc!”,de Kaori Takashi. Un llibre que va dins una caixa, enginyós i desplegable, amb un format sorprenent: una petita funda de la qual hem de treure el llibre. Una història senzilla però amb certa intriga: una nena arriba a casa i s’adona que ha perdut el seu os de peluix, i no pararà fins a trobar-lo i anirà trucant a totes les portes de l’edifici i així coneixerem uns veïns molt particulars. Un llibre per regalar i per gaudir.

 📚 “La sopa del senyor Lepron”,de Giovanna Zobili. Un àlbum molt ben il·lustrat que ens parla d’una llebre de pèl esponjós i orelles llargues que fa la millor sopa del món, i cap animal del bosc sap quin és el secret d’aquesta sopa tan bona. Fa la sopa amb l’ajuda de la família el primer dia de la tardor i és tot un èxit, tant que al bosc es construeix una fàbrica, la fàbrica Lepron, que farà la sopa i l’exportarà a tot el món. Però alguna cosa ha canviat i la sopa ja no és “la famosa sopa”.

Recomanacions de 6 a 9 anys:

 📚  “Ot el bruixot 1”de Picanyol. Recopilatori de les millors tires còmiques d’aquest bruixot inigualable d’ocurrències brillants i desbaratades, amb un humor dolç i intel·ligent. L’Ot, el seu mussol i la Berta formen part de la vida de molts lectors que han crescut amb la revista Cavall Fort. Un llibre per riure, amb trucs de màgia i manualitats.

 📚 “El retrato del conejo”, d’Emmanuel Trédez. Un conill molt ric que no té coneixements d’art demana ajuda al seu amic Porc perquè li recomani un pintor famós que li faci un retrat per a la seva estimada mostela. El porc demana a un gran artista, la guineu, que el retrati, però el resultat el decep molt perquè no veu res al quadre, i tot i així paga la factura. És interessant que en cada pàgina surtin referencies d’obres d’art molt conegudes que permeten introduir les criatures en el món de l’art.

 📚 “Ei, ei, ei, Taxi!”, de Sasa Stanisic. És un recull d’històries breus que es poden llegir una cada nit, en les quals algú puja a un taxi i es veu immers en un món d’aventures salvatges, boges i brillants que ens recorden el gran Rodari i que són genials per llegir-les abans d’anar a dormir. I en cada història el taxi acaba arribant al seu destí, a casa.

 📚 Recomanat per la Carla, de 8 anys: Un talp a l’antic Egipte“, de Martí Gironell. Explica les aventures d’un talp que es diu Felip, que amb els seus amics fa un viatge en el temps fins a l’antic Egipte i descobreixen com vivien els egipcis: les piràmides, el jeroglífics i com enterraven els Faraons.

Recomanacions de 9 a 12 anys

 📚 “L’illa”d‘Anna Casals. Enmig de l’oceà apareix de sobte una illa remota, misteriosa i exuberant, habitada per un grup de nens exploradors, valents i curiosos, connectats amb la natura. Però un seguit de grans descobriments que, al principi, porten alegria i benestar, acaben provocant disputes i degradació de la natura. Si fa no fa com el que estem fent amb el nostre planeta, però al final hi ha un gir esperançador. Un llibre amb il·lustracions maques i molta informació al final, que és una metàfora sobre la història de la humanitat i per conscienciar-nos sobre els problemes mediambientals.

 📚 “Einstein, el fantàstic viatge d’un ratolí a través de l’espai i el temps”de Torben Kuhlmann. Un ratolí aconsegueix viatjar enrere en el temps motivat per participar en una fira de formatges que ja ha passat. Però erra en els càlculs i l’ajudarà un empleat de l’oficina de patents de Suïssa, un tal Einstein, que trastoca el nostre concepte d’espai-temps. Unes il·lustracions formidables, una aventura que barreja història i fantasia, i que inclou una biografia d’Einstein i una exposició dels seus descobriments en el camp de la física.

📚 Recomanat per l’Hector, d’11 anys: Bola de dracd’Akira Toriyama. Parla de les aventures d’en Goku i dels seus amics des que és petit fins que es fa gran. Té moltes aventures i molt divertides.

📚 Recomanat per la Carla, de 12 anys“L’Ickabog”de J.K. Rowling. Tracta sobre un monstre que ataca una ciutat molt important. És un llibre entretingut i divertit.

Recomanacions de 12 a 16 anys:

📚  “Ghost”, de Jason Reynolds. És la història molt potent d’un nen, conegut com a Ghost (fantasma), que es passa la vida corrent perquè fuig del trauma d’haver crescut amb un pare violent, ara a la presó. Un dia l’entrenador d’un equip d’atletisme, els Defenders, es fixa en ell i el convida a formar part de l’equip. El llibre se centra en la relació del noi amb els altres tres companys d’equip: en Lu, la Patina i en Sunny, amb personalitats explosives, que hauran d’aprendre a compartir secrets i dèries per classificar-se per als Jocs Olímpics júniors.

 📚 “La casa a la mar més blava”de T.J. Klune. Explica la vida de Linus Baker, que porta una vida senzilla, tranquil·la i solitària, sempre seguint les normes i fent el que ordena el Govern. Un dia li encarreguen que vagi a l’illa de Marysas i es faci càrrec d’un orfenat on hi ha sis nens amb habilitats sobrenaturals. La seva vida canviarà per sempre més quan s’adona que aquests nens són poderosos, peculiars i diferents, tot i que encara són nens i busquen amor i compassió. Un llibre llarg que fa pensar molt i emociona.

📚 Recomanat per l’Aina, de 13 anys: La pell de la memòria, de Jordi Sierra i Fabra. Va de gent que esclavitza nens petits d’Àfrica i els fan fer feines dures. És interessant perquè és una realitat i també per poder canviar el món.

 📚 Recomanat per la Paula, de 14 anys: “Hamnet”, de Maggie O’Farrell. Parla sobre la família de Shakespeare. Un llibre molt bonic i interessant.

 📚 Recomanat per la Juna, de 15 anys: Els dies bonsd’Aina Fullana Llull (Bromera). Un llibre que explica la vida del Xavi i les seves addiccions. És molt interessant.

Podeu sentir el podcast del programa clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/un-nadal-de-llibres-recomanacions-de-2-a-16-anys/audio/1155809/

Ens retrobem al gener. Bones festes!

«La carta de l’avi», una història optimista

Hi ha autors que són com els nostres cantants preferits i dels quals en som fans incondicionals. Això és el que em passa amb Michael Morpugo, des que vaig llegir “El regne de Kensuke”.

Ara acaba de publicar-se “La carta de l’avi” i pel que veiem a la coberta podem pensar que es tracta d’un conte de Nadal. I ho és en part, només en part…

S’acompanya d’unes imatges espectaculars d’en Jim Field. Crec que són les més boniques de les que he vist d’ell.

Comença la història amb una dona, la Mia, que ens explica un ritual que fan a casa seva, cada Nadal. S’apleguen al voltant de l’arbre a llegir una carta que li va escriure el seu avi :

“… aquest Nadal, en comptes d’una postal de Nadal, en tindràs un munt, i en comptes d’un regal, també en tindràs molts, t’envio una carta…”

La carta és el record de la infantesa de la Mia i també està ple de desitjos que van adreçats a tots nosaltres. Són pensaments sobre el nostre món i sobre com l’hem de cuidar. És un discurs càlid, emotiu, escrit amb passió i amb advertències dels perills que ens amenacen. Tot plegat ens sona molt, especialment aquests dies que hem assistit a l’espectacle trist de les infructuoses conferències celebrades a Egipte amb motiu de la cimera climàtica COP27.

I si he dit que en part, només en part, és un conte de Nadal, és perquè es pot llegir en qualsevol estació. Hi ha moltes imatges que fan referència a l’estiu, per exemple. De fet, el Nadal només apareix a l’inici i al final.Si el llegiu a l’escola o a casa, segur que us pot oferir molts motius de conversa sobre la natura, sobre els arbres, els animals, la contaminació dels mars, el desglaç dels casquets polars, etc.

Lectura recomanada per als cicles infantil i inicial.

LES DADES:
Títol: La carta de l’avi
Autor: Michael Morpugo
Il·lustrador: Jim Field
Traductor: David Guinard
Editorial: Andana
Pàgines: 48
Picassent (Valencia), 2022

Un gall filòsof

Hi ha coses impossibles d’eludir
I si hom vol allunyar-les,
encara abans de temps les fa venir.

Així acaba una de les faules del llibre d’en Blasi i Rabassa que va publicar Salvatella l’any 1970, dins del volum titulat «Faules catalanes».

Correspon a la història del gall pensador, un animal que no volia acabar a la cassola el dia de Nadal i se les va empescar per escapar de tant trist final. Com ja heu pogut entreveure… «Hi ha coses impossibles d’eludir»

Us deixo el text, confiant que us tregui un somriure que bona falta ens fa.

Us desitjo que passeu uns dies tranquils, que feu bondat i que ens puguem retrobar després de vacances contents d’encetar un nou any amb un munt de projectes i il·lusions compartides.

Aquest blog quedarà uns dies en mode baix rendiment i només anirem pujant les informacions imprescindibles.

EL GALL PENSADOR

Un gall un xic filòsof es va dir
en començar el novembre:
—El mes que ve ens resulta un mes botxí,
car quan el mon remembra
la data en què Jesús nasqué al Portal,
o sigui per Nadal,
la gent no té amb nosaltres miraments
i ens ploma i ens degolla
i ens dóna mil turments,
abans no ens rep una cassola o una olla.
Allò sí que és la mort dels Innocents!!!
Només veig un camí
per defugir una sort tan trista i dura,
per defugir una fi
que és tan contra natura.
La gent ens vol ben grassos, no és això?
Els flacs ningú no els compra;
no fan cap goig per treure’n cap plat bo.
que essent tant durs, les dents se’ls poden rompre.
Doncs jo seré dels durs, ben dur, ben dur,
i així estaré segur. –
El gall va posar en pràctica el seu pla;
per perdre carns no hi ha com l’abstinència.
Per ço va començar per dejunar,
menjant només el just per l’existència.
I el gall a poc a poc s’anà aflaquint,
i flac va arribar als volts de la Puríssima;
en veure’l la mestressa, que sovint
baixava a l’era, deia alarmadíssima:

Aquest no el podrem vendre per Nadal,
i com que s’aflaqueix que dóna pena,
em sembla que més val,
ja que és demà la teva festa, nena,
matar-lo i fer-lo a l’ast, per sí o per no.
Així no haurem de mantenir un senyor. –

I així fou com el gall
més aviat va fer el darrer badall.

Llegim per imaginar un mon millor. BONES FESTES!

La senyora Jensen i les estrelles de la felicitat

A Copenhaguen es troba el Tívoli, un parc molt antic que és visita obligada, sobretot a l’època de Nadal. Allà s’instal·len les paradetes de productes nadalencs. És molt semblant a d’altres fires que podem gaudir pel centre d’Europa (Alemanya, Bèlgica, etc).

En aquest espai màgic se situa la novel·la «Agafi’s fort el barret, senyora Jensen!». Ens narra un episodi de la vida d’una velleta entranyable, la senyora Jensen, vídua de fa temps, que acostuma a visitar el parc sovint. La senyora Jensen s’entreté fent pastissos que li piquen l’ullet, feineja de gust al seu hivernacle i té per norma fer la migdiada fins que és hora d’anar a dormir.

Una de les coses que més li agraden és anar a passejar al Tívoli. Els veïns la veuen sovint amb un barret ben elegant i un cotó de sucre a la mà.

Un dia, en una de les seves passejades pel parc, a la senyora Jensen li succeix una cosa ben curiosa. Mentre observa les figures del poblat de nans, s’adona que un dels nans s’atansa on és ella i li dóna un paquet. Li diu que és un regal i que a dins del paquet hi ha “estrelles de la felicitat” que fan que qui les tingui sigui feliç. Un gran regal. Després li ofereix unes xocolatines i comencen a parlar i a caminar pel Tivoli i es van explicant les seves vides, pensaments i records.

Un fragment:

El que de debò valia la pena visitar, però, era el poblat dels nans. La velleta s’hi passava hores senceres perquè n’hi havia molts, de follets, i cadascun reclamava la seva part d’atenció amb més o menys gràcia. Semblaven ben bé de veritat, aquells ninots! Calia tenir paciència, perquè alguns detalls costaven de veure però, en canvi, eren molt importants per saber com funcionava aquella comunitat menuda. Per exemple, al balcó d’una caseta que quedava a l’ombra, hi havia un test amb flors d’un color viu una mica sospitós si es tenia en compte la capa de neu espessa que ho cobria tot. Això volia dir que en aquell poble tan curiós les estacions de l’any s’havien fet amigues i no es barallaven. La senyora Jensen també havia arribat a la conclusió que els follets que hi vivien no eren bons esquiadors. N’hi havia un que duia els esquís posats i feia cara de no veure-ho gaire clar, perquè havia perdut l’equilibri i estava a punt de caure. Un altre encara havia tingut més mala sort: ja tenia el cap enfonsat en un munt de neu i movia les cames d’una manera que feia patir.

Aparentment, no hi passa gran cosa però aquesta és la gràcia del relat, que et deixes endur per una narrativa suau, bonica, on de mica en mica vas entrant i estimant aquesta dona, fins que trobes cap al final, com si fos una muntanya russa, un desenllaç inesperat.Una novel·la per llegir en companyia. Per gaudir de les paraules i de les imatges que acompanyen la narració.

Recomanat a partir de 4t de primària.

LES DADES:
Títol: Agafi’s fort el barret, senyora Jensen!
Autora: Diana Coromines
Il·lustradora: Cinta Fosch
Editorial: Mosaics Llibres
Pàgines: 96
Barcelona, 2016

Mosaics Llibres és una editorial independent que es va fundar fa sis anys. En aquest blog ja vam ressenyar un altre dels seus llibres: El sembrador d’estrelles

Podeu veure el seu catàleg i més informacions entrant al seu web: http://www.mosaicsllibres.com/
O seguir-los al facebook: https://www.facebook.com/MosaicsLlibres/

Amb la Mertxe París, editora de Mosaics llibres

 

Taller de l’arbre de Nadal del senyor Eudald a “La Inexplicable”

Dissabte, 15 de desembre vam fer la tercera sessió de «Kanalla Inexplicable» centrada en les festes que s’acosten. Vam triar el llibre «l’Arbre de Nadal del Senyor Eudald», de Robert Barry, una història escrita l’any 1963 i que ara l’editorial Corimbo ha traduït al català.
Primer vam parlar del Nadal i dels elements que fan d’aquests dies un cicle festiu: La música (les Nadales), els personatges (el tió, el Pare Noel, els Reis de l’Orient, l’Home dels nassos, la Grossa, el caganer, etc.), els àpats, la història del naixement de Jesús, l’arbre de Nadal i de com les boles que ara pengem eren, originàriament, pomes vermelles.
Després hem anat llegint i comentant les imatges aquarel·lades i repassades amb tinta, i hem anat fent hipòtesis a mesura que avançàvem en la narració. Ens ha sobtat que fossin els personatges femenins els qui tallessis l’avet i hem entès que tot es pot aprofitar, perquè per sota del conte plana la idea del reciclatge.

Ens ha agradat molt veure com el conte és circular i acaba allà on comença i com el darrer personatge és l’inevitable ratolí que hi posa una estrella feta de formatge parmesà.
El text és de difícil traducció perquè juga amb els rodolins i alguns estan una mica forçats amb paraules poc usuals (escapçar, ornar, engegar a dida, deixondir, escarràs, etc.)


En acabar la lectura hem fet el nostre propi avet amb pintura sobre llenç.
Han quedat preciosos!

La propera trobada serà el 26 de gener a les 11 del matí i llegirem a Christian Voltz.