Imaginació

by

Col·lecció «Enigmes», un desafiament per a la nostra ment

El sisè llibre de la sèrie “Enigmes” ens proposa resoldre misteris relacionats amb el cos humà.

Forma part d’una col·lecció ben pensada i que té força èxit entre els nois i noies de cicle mitjà i més grans (adults inclosos) perquè ens planteja reptes de diversa índole que no resulten senzills de resoldre. Sempre són 25 casos relacionats amb un tema. Així, hi ha de misteri, d’història, de ciència de por i d’art.

El joc consisteix en llegir un cas que generalment no ocupa més enllà de dues pàgines, i ens posa a prova la nostra capacitat de deducció, de raonament i d’enginy. De fet, els casos venen amb una indicació que ens avisa si es tracta d’usar la lògica, la observació o la imaginació.

En aquest Enigmes del cos humà aprendrem aspectes relacionats amb les diferents parts del nostre cos (reproducció, aparell circulatori, esquelet, creixement, etc.) Molt variat i divertit.

Al final de cada enigma hi ha la solució que, en aquest cas, s’ha de llegir mitjançant un descodificador que s’inclou a les guardes. En altres volums s’usen miralls o solapes que s’han d’aixecar.

Segons la dificultat de l’enigma s’atorga una puntuació que pot anar des dels 10 punts (nivell fàcil) als 60 (nivell difícil) i així, en acabar sabrem con ens ha anat i podrem comparar-ho amb d’altres lectors per fer el nostre rànquing.

Són uns llibres que ens fan passar molt bona estona a casa però crec que a l’escola o la biblioteca poden anar bé per encetar discussions i fer de detectius col·lectivament. De fet, semblen pensats amb aquesta funció didàctica.

LES DADES:
Títol: Enigmes. Desafia la teva ment amb 25 misteris del cos humà
Textos: Víctor Sabaté
Il·lustracions: Víctor Escandell
Editorial: Zahorí Books
Pàgines: 64
Barcelona, 2023

by

«No pensis en un pastís de xocolata!» a la GUIX D’INFANTIL

Acaba de publicar-se la revista «Guix Infantil» número: 119 corresponent al mes de maig. En castellà Aula de infantil.

A la secció “MENJALLIBRES” presentem una pràctica relacionada amb el llibre «En tu cabeza».

A la coberta i es veu una mena d’explosió i un grapat d’objectes i animals que surten disparats en totes direccions.
Obrim el llibre i a la primera doble pàgina veiem la cara d’un nen somrient i una advertència. Fins aquí tot normal, però a la segona pàgina comença l’aventura.

Una veu en off, la del narrador, envia una ordre negativa a l’infant que té els ulls tancats i està concentrat, escoltant. Aquest infant som nosaltres, els lectors, i és genial perquè aquest missatge està trencant la barrera invisible que ens separa del llibre, la quarta paret teatral. En aquest cas, la transgressió està molt ben usada i capta l’atenció del lector des de la primera línia.

L’ordre diu: NO has de pensar en un ELEFANT

I, esclar, a la pàgina següent… què hi apareix? Un ELEFANT!

Ja tenim el fil narratiu encetat. La veu en off proposa un altre objecte: NO pensis en un PARAIGÜES!

I, patapam! Talment com si fos màgia, a la pàgina següent apareix allò que suposadament no hem de pensar, el paraigües!

El joc està en marxa. El que ve després és un enfilall de situacions divertides en un joc formidable que potencia la imaginació de l’infant en una espècie de bogeria delirant. Tot és possible en el món de la fantasia.

En aquest article, expliquem també, la pràctica que va realitzar la mestra Laura Lagunas amb els seus alumnes d’I5, fent un llibre paral·lel a partir de la idea d’“En tu cabeza”.

by

«Orbie, dibuixa’m un xaibotó», un àlbum delirant

En Fred fa setmanes que intenta, sense èxit, dibuixar un “xaibotó” però no se’n surt. La solució, segons ell, és demanar ajuda a la seva amiga Orbie (ha vist que és la il·lustradora que apareix a la coberta).

Però hi ha un problema: Li ha d’explicar què és un “xaibotó”, és clar! I no serà fàcil perquè és una paraula que s’ha inventat i li resulta complicat d’explicar. Cada vegada que ho intenta s’empatolla més i més. Però és tossut i no pararà fins que l’Orbie li dibuixi l’animal que s’ha inventat. Aquí, recordem la cèlebre frase “dibuixa’m un xai” del Petit príncep i pensem que la cosa acabarà de manera similar.

El que no imagina en Fred és que l’Orbie cada vegada es posa més nerviosa, irritada, colèrica, i ho veiem en les expressions de la seva cara (és genial!)

Un àlbum divertit (boig, seria millor) que juga perfectament amb el llibre com a objecte, relacionant els personatges a través de les pàgines.

L’humor de l’autor, en Frédérick Wolfe, i la versatilitat amb els colors de l’Orbie, la il·lustradora, ens presenten uns personatges amb expressions còmiques que reflecteixen prou bé com va degenerant la situació.

És un encert fer que els autors esdevinguin, al seu torn, personatges del llibre (no és la primera vegada que això succeeix, però es veu poc) perquè ens proporciona l’oportunitat de parlar amb els infants dels diferents oficis de les persones que fan un llibre.

El final obert ens convida a pensar en una segona part.

Una lectura recomanada a partir de cicle inicial i per als fans de “El Petit Príncep” en particular.

LES DADES:
Títol: Dibuixa’m un xaibotó
Autor: Frédérick Wolfe
Il·lustradora: Orbie
Traductora: Mireia Alegre
Editorial: Birabiro
Pàgines: 40
Barcelona, 2023

by

«En tu cabeza», el poder de la imaginació

Feia mesos que no en sabia res d’Océano Travesía i fa un parell de setmanes vaig coincidir amb la Sònia, la persona que distribueix els llibres d’aquesta editorial. Vam estar xerrant i em va mostrar aquest àlbum d’aparença senzilla.

A la coberta es veu una mena d’explosió i un grapat d’objectes i animals que surten disparats en totes direccions. “En tu cabeza” diu el títol, i ens recorda aquella metàfora que usem quan diem: “M’esclatarà el cap”.

És un llibre amb pàgines de cartró i cantonades arrodonides que ens fa pensar en infants molt menuts i ens equivoquem.

Obrim el llibre i a la primera doble pàgina veiem la cara d’un nen somrient i una advertència. Fins aquí, tot en ordre, però a la segona pàgina comença l’aventura.

Una veu en off, la del narrador, envia una ordre negativa a la cara de l’infant que té els ulls tancats i està concentrat, escoltant.

L’ordre diu: NO has de pensar en un ELEFANT


I, esclar, a la pàgina següent… què hi apareix? Un ELEFANT!

Ja tenim el fil narratiu encetat. La veu en off proposa un altre objecte: NO pensis en un PARAIGÜES!

I, patapam! Talment com si fos màgia a la pàgina següent apareix allò que suposadament no hem de pensar, el paraigües!

El joc està en marxa. Segurament us recorda uns altres llibres genials que també juguen amb el lector —«El punt», «No deixeu que el colom condueixi l’autobús»— i el que ve després és un enfilall d’objecte i situacions divertides en un joc formidable que potencia la imaginació de l’infant en una espècie de bogeria delirant.

El llibre ens fa pensar que tot és possible en el món de la fantasia. Així, l’elefant tindrà una ensopegada i caldrà avisar l’ambulància i… Però és millor que no us ho expliqui. És molt enginyós, de debò.

Una història alegre, amb un final divertit! Com a mestres, és un llibre que va molt bé per encetar una sessió de narració de contes.

També té moltes possibilitats plàstiques, de conversa, de creació, dramàtiques, etc.

Per a infants d’entre quatre i set anys.

LES DADES:
Títol: En tu cabeza
Autor: Matthieu Maudet
Il·lustrador: Matthieu Maudet
Traductora: Juana Inés Dehesa
Editorial: Océano Travesía
Pàgines: 32
Mèxic, 2022

by

Tertúlia clandestina #4: Creativitat, imaginació i pensament divergent

El passat dijous, 20 d’octubre, vam celebrar la quarta tertúlia clandestina de la que només havíem anunciat el títol —ELS LLIBRES MÉS ENLLÀ DELS LLIBRES— i la contrasenya per accedir a l’Espai —Peramola—. Hi van acudir a la cita mestres però també hi havia bibliotecaris, una llibretera i, curiosament, alumnes del convidat a qui els deuria arribar alguna filtració.

La idea era fer aquesta tertúlia coincidint amb la inauguració de l’Espai fa un any i, de passada, recordar el dia de les biblioteques i apostar per aquests equipaments magnífics, imprescindibles, que tenim a Catalunya.

El convidat va ser el mestre, editor i poeta, Ramon Besora, una persona generosa en les seves explicacions i que, com a bon coneixedor del món escolar, ha col·laborat activament en la formació de mestres i és autor d’una bona colla de llibres destinats als infants.

En Ramon és conegut també pels seus poemes, molts dels quals han estat musicats i cantats pels infants de diferents indrets de Catalunya. També és autor de diverses publicacions i articles sobre didàctica, creativitat infantil, la construcció del lector i poesia i escola, entre altres.

Ha rebut diversos premis nacionals i internacionals entre els quals destaquen el Premi Baldiri i Reixac per les seves aportacions en el camp de la didàctica de la llengua, el Premi de literatura infantil Atrapallibres pel seu poemari «Zoo de paraules» i l’Octogone d’Honneur, atorgat pel Centre Internacional d’Études en Littérature de Jeunesse de París.

Les seves edicions han estat guardonades amb el Premi Nit de l’Edició 1993 al llibre més original i, a la Fira del Llibre de Bolònia, el 1992 amb el Critici in Erba Prize i el 1997 amb el Premi Internacional d’Innovació.

Va ser fundador i president de l’Associació Miquel Martí i Pol. Actualment és patró de la Fundació del poeta.

El vam convidar perquè ens parlés d’un període de la seva vida, en concret els anys que va estar al capdavant d’Aura Comunicacions i l’aposta per editar llibres diferents, llibres per a infants i joves que aportessin, més enllà d’un text i unes imatges riques i potents, la possibilitat d’entendre el llibre com a objecte artístic, com a element sorprenent capaç de generar emocions diverses, com una joia.

La tertúlia va tenir tres moments.

Primer es va centrar en els anys que va treballar com a mestre a l’Hospitalet i com a corresponsal del Diari de Barcelona al Baix Llobregat. Les anècdotes que ens va contar ens van servir per conèixer-lo com a persona i entendre el seu tarannà inquiet i intrèpid.

La segona, la més divertida, la va plantejar com si d’una tarda nadalenca fos. Picava un tió imaginari, descobrint els regals (els llibres) que ens anava mostrant. D’aquesta manera vam saber del llibres torrons, dels llibres botella de cava, dels llibres ous amb dos rovells, dels llibre acordions, dels llibres galetes, etc. Més que el tió allò semblava el barret d’un mag!

Finalment, va acabar comentant alguns dels seus immeditats projectes i vam jugar a “La lletra que tot ho canvia”.

Va ser una tertúlia —en realitat semblava una masterclass— en la que vam aprendre a obrir la ment a noves propostes plàstiques i literàries. Algunes de les idees que semblaven “carioques” de ben segur seran aplicades a les escoles de les companyes que allà hi eren.

Podeu veure un petit vídeo amb algunes imatges significatives de la tertúlia, a continuació.

https://youtu.be/_bU-kgtgIOQ

by

«El sot», un lloc encantat per jugar i crear

Enmig de l’allau de llibres que parlen d’emocions i de com s’han de comportar els infants, apareix “El sot”, un àlbum que és tot just el contrari i que va adreçat, també, als adults, especialment als mestres.

Imagino la possibilitat de començar un claustre llegint aquest llibre i m’agrada pensar la conversa que se’n derivi resultarà enriquidora. El sot va directament al moll de l’ós del que sovint passa als patis de l’escoles i, de fet, el tema central va més enllà dels joc dels infants perquè es tracta de la relació de poder adult-infant.

Però, anem a pams. L’argument ens explica que darrera de l’edifici del gimnàs de l’escola hi ha un gran forat on els nens juguen. És un espai màgic, que està ple de sorpreses, i permet l’experimentació, on els nois i noies inventen jocs, juguen a fer equilibris, salten, preparen pistes d’obstacles, un espai meravellós.

Però la mirada dels mestres no és la mateixa perquè el veuen com un lloc on es poden fer mal, on és fàcil patir algun accident, una caiguda o una esgarrapada. No entenen el potencial creatiu del sot i segurament també han oblidat quan ells eren infants i com de bé s’ho haguessin passat. Els mestres prefereixen que els nens juguin a futbol, que saltin a la corda, que es gronxin suaument, o que juguin a jocs més tranquils sota la seva mirada.

La solució que troben és tapar el sot, i així ho fan. Problema resolt? No! La imaginació dels infants és desbordant i trobaran altres maneres de divertir-se, lluny de la mirada de l’adult, allà on veritablement es creix.

Resulta curiós que l’única escena on una nena es fa mal passa a la porta de l’escola, lluny del sot.

M’ha agradat el posicionament de l’autora, clarament al costat dels infants. No sé el motiu pel qual ens arriben des del països del nord d’Europa aquestes històries amb personatges arquetípics, nens i nenes lliures, que són actius, que gaudeixen del joc, de la natura, experimentant amb la fantasia contínuament. Són infants feliços, uns relats on els avorrits són els adults. M’agrada veure els infants units en la seva causa, en la defensa del seu joc, de la seva imaginació.

Les il·lustracions són efectives, boniques i fresques.

Recomanat per a Cicle inicial i per a mestres.

LES DADES:
Títol: El sot
Autora: Emma AdBäge
Il·lustadora: Emma AdBäge
Traductora: Carolina Moreno
Editorial: entreDos
Pàgines: 32
Blanes, 2022

by

Tertúlia clandestina #4: Els llibres més enllà dels llibres

Aviat farà un any que vam començar les activitats a l’Espai. El vam inaugurar el 24 d’octubre (dia de les biblioteques) de 2021 i per recordar-ho hem programat una nova «Tertúlia Clandestina», la quarta. Per qüestions logístiques, la celebració d’enguany la passem al dijous anterior, dia 20 d’octubre.

Ens acompanyarà una persona de verb fàcil, mirada amable i coneixements enciclopèdics sobre literatura infantil i juvenil i altres temes. De fet, l’hem convidat perquè ens parli des de la seva experiència en l’art de fer llibres diferents i per això la tertúlia es titula:

ELS LLIBRES MÉS ENLLÀ DELS LLIBRES
Creativitat, imaginació, pensament divergent…

Veurem els llibres com a objectes, amb formes més enllà del paral·lelepípede clàssic, que ens sorprendran i, enmig de la tertúlia, segur que sentirem referències a Jacques Carelman, a Tintin, a les galetes Birba, a les neules, a les joies, etc.

LES DADES:
Data: dijous, 20 d’octubre de 2022
Hora d’inici: 18:00 h.
Hora d’acabament: 19:30 h.
Lloc: Espai Llamps i Centelles (carrer Rosalía de Castro 80, 08901 l’Hospitalet de Llobregat)
Contrasenya per accedir a l’Espai: «Peramola»

Us hi esperem!

by

Any 2022 després de Crist. Tota l’escola llegeix còmics… Tota? No!

A la revista GUIX trobareu un article on presento algunes reflexions sobre els còmics a l’escola i també explico algunes accions pràctiques que podem realitzar fàcilment.

Els mestres que usen els còmics com a suport didàctic saben com s’entusiasmen els infants i com resulten d’útils en qualsevol projecte que es construeixi, ja sigui de ciència, d’història o d’art. Però aquests mestres encara en són pocs i tenen en comú el coneixement del món dels còmics gràcies a la seva passió individual.

La realitat és que malgrat que al currículum llegim que els nois de cicle superior han de «escriure textos de gèneres diversos i en diferents formats (contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies…) amb coherència, cohesió i correcció lingüística i amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar, escriure o elaborar i revisar» l’ús que se’n fa als centres és encara limitat i potser hi té a veure l’absència d’una biblioteca escolar dotada d’aquests materials, entre altres factors.

A l’article, també recordo que els còmics tenen molts punts en comú amb el cinema perquè comparteixen la importància que es dona a la imatge. En el cas del cinema es tracta d’una imatge en moviment i en el cas del còmic és l’intent de reproduir un moviment. També parteixen de la idea que cal fer un guió previ a la plasmació en imatges.

La lectura de còmics mescla text i imatge i estimula la capacitat d’anàlisis, les habilitats de síntesis, de desxifrar allò que l’autor ens vol explicar, de reforç de la reflexió sobre els judicis de valor que ens transmet la historieta. És com si ajuntéssim la novel·la amb la pintura. Els mestres que empren els còmics com a impulsors de projectes saben com es converteix en una veritable eina pedagògica, capaç d’activar la imaginació.

Els còmics són uns companys ideals en l’aprenentatge de la lectura, són un univers tranquil on l’infant troba els seus herois estimats i viu situacions conegudes, àlbum rere àlbum. Per això aportar perquè els còmics entrin a les escoles, s’aposti per la formació dels mestres, es creïn clubs de lectura i ocupin un lloc principal a l’aula, és una bona inversió.

Podeu llegir tot el text a la revista GUIX 492 del mes de setembre i també a la revista AULA en castellà.

by

«Flores salvajes», un relat amb un final sorprenent (o no)

Quan veiem en una pel·lícula que el protagonista se’n va a dormir i tanca els ulls, ja sabem que el que vindrà després no és real, és el seu somni. És un bon recurs, una mica “sobat” però efectiu.

A la literatura infantil, darrerament he trobat un altre recurs que s’hi assembla. Ens expliquen una història més o menys estranya o surrealista i al final, a la darrera pàgina, de manera sobtada i sorprenent, el relat agafa una altra dimensió i llavors ho entenem tot. Em va passar amb el llibre «Vull ser reina» que vam comentar el mes de desembre passat https://jaumecentelles.cat/2021/12/22/en-will-el-guerrer-vol-ser-reina/ i m’ha tornat a succeir amb aquest «Flores salvajes».

El relat comença amb un accident d’avió que cau en una illa i del que només sobreviuen tres noies. Són germanes (dues aparentment grans i una tercera més petita amb ulleres i botes grogues). Com que sembla que no els afecta gaire perquè comencen a explorar i s’obliden de l’accident de seguida, com a lector et fas preguntes i no entens què esta passant. Com és que no estan afectades? On són la resta de passatgers?

Les tres germanes decideixen explorar l’illa que és una mena de jungla on troben plantes exòtiques, papallones i altres animals. Les plantes parlen, hi ha un goril·la de butxaca, un drac, etc. Són situacions una mica estrambòtiques fins que al final, ja ho hem apuntat, tot pren sentit. Llavors has de tornar a començar i gaudir de la lectura, d’una manera més relaxada i tranquil.la, sabent el perquè de tot plegat.

Les imatges són boniques, fetes amb tintes i aquarel·les i es pot seguir la història sense els diàlegs. És una bona lectura per als infants de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Flores salvajes
Autor: Liniers
Il·lustrador: Liniers
Editorial: Impedimenta
Pàgines: 40
Madrid, 2021

by

«Fora disfresses!», uniformes sí, uniformes no

Al DIEC2 llegim:
Uniforme: Vestit específic i distintiu dels membres d’alguns cossos socials, o d’algunes institucions, empreses, etc. Els uniformes dels artillers de plaça. L’uniforme de la Guàrdia Urbana. Un uniforme escolar.

A l’escola on anava de petit, a l’Institut o la Universitat mai vaig portar uniforme. El primer que vaig tenir era aquell de quan els nois havíem de fer un servei militar. Després, durant els anys que he estat a l’escola, els infants han anat amb la roba que els hi ha complagut. Només algunes indicacions per a les famílies: Una bata (la que us agradi) amb els botons al davant, roba còmoda i poca cosa més. Els mestres, també amb una bata que ens protegeix de la pols, les taques de pintura i els mocs dels nens. Parlo d’un centre públic del barri de Sant Josep, a l’Hospitalet. A molts altres centres que he conegut, era igual.

També hi ha escoles on l’uniforme és obligatori. Potser per a les famílies és còmode i pràctic. O tal vegada crea un sentiment de pertinença a la mateixa tribu, no ho sé. Potser hi ha qui ho pot argumentar molt bé i defensar-ho. Però no ho acabo de veure… la imaginació i tal.

Un dels llibres que m’han agradat i m’han fet repensar la qüestió és «Fora disfresses!» i planteja aquesta qüestió però donant-li la volta perquè el protagonista, en Pau, es pregunta perquè ha d’anar disfressat a l’escola, volent dir que l’uniforme no l’identifica, perquè ell preferiria posar-se un tutú, unes ales de fada o el seu vestit d’astronauta, com quan és a casa.

«Fora disfresses!» és un llibre adequat per a cicle mitjà i està ben escrit, amb una trama que et fa somriure sovint i sobretot, sobretot, amb un argument ben resolt.

Si us atreviu a posar-lo en mans dels vostres alumnes, aconseguireu que passin una bona estona, que es creï opinió i debat al respecte, i sobretot que vegin que la possibilitat d’imaginar noves maneres de relacionar-nos, de vestir, és allò que ens permet ser més feliços.

Les il·lustracions de l’Anna Baquero són efectives i boniques, amb unes cares força expressives on destaquen els ulls dels nois. Ai! La coberta amb la motxilla d’en Pau per on s’escola la roba d’estrelles i la mirada de felicitat del noi. Bonica.

M’agrada la frase de la contracoberta: Un llibre per descobrir l’alegria contagiosa d’atrevir-se a desafiar les normes absurdes.

LES DADES:
Títol: «Fora disfresses!»
Autora: Bel Olid
Il·lustradora: Anna Baquero
Editorial: laGalera
Pàgines: 72
Barcelona, 2021