«La nova feina del Pare Noel», un relat humorístic amb rerefons social

Un llibre sobre aquest personatge ens porta a pensar que va de festa, nadal, regals i màgia, però el que ens presenta és una realitat laboral que fa anys que s’arrossega, perquè són temps complicats per a tothom i també per al Pare Noel.

La crisi l’obliga a buscar una segona feina perquè l’Oficina Internacional de Correus està en números vermells i ha deixat de pagar-li el salari durant tres anys.

Trobar una feina li serà complicat per a algú que està acostumat a estar de vacances de gener a novembre, onze mesos que passa llegint llibres, mirant la televisió i passejant els rens.

Trobar una feina és urgent però no sap quina pot ser la millor opció. Potser per a algú a qui li agrada menjar, fer-se cuiner pot ser una bona idea. Fer-se animador de festes infantils també resulta senzill per a ell, perquè sap com tractar els més petits.

No li serà fàcil perquè els empresaris no confien en les seves capacitats, fins que un anunci apareix en el seu camí i tot sembla anar bé. El contracta l’Ajuntament per a fer d’escombriaire, una bona feina ja que recollir les escombraries i reciclar-les és un servei a la comunitat.

Final feliç.

A la promo de laGalera podem llegir:

«Una novel·la que parla de reinventar-se en temps de crisi, on es tracten temes com la crisi ambiental, l’economia circular o el món laboral, vistos sempre des de l’optimisme i l’humor.»

ODS para pequeños activistas

Aquest que hem presentat és un dels cinquanta-un llibres que analitzem i sobre el que fem propostes de treball a l’escola a l’assaig “ODS para pequeños activistas”.

El relat «La nova feina del Pare Noel» està inclòs en la tria del capítol dedicat a l’ODS 8 que ens parla de «treball decent». Això vol dir que tothom hauria d’aconseguir una feina que li proporcioni uns ingressos dignes, mesures de seguretat, prestacions socials per a la família, perspectives de desenvolupament personal i, en definitiva, el dret a compartir el progrés.

Per entendre com funciona l’economia global, és convenient que a l’escola s’hi introdueixin conceptes com “economia solidària” que aporten una mirada més ecològica i feminista.
Una bona manera és a través de la literatura actual i la clàssica oferint exemples que ajuden a entendre els conceptes i a extrapolar-los a la realitat que vivim. Un exemple el tenim recordant “El lazarillo de Tormes”, relat anònim que ens explica les aventures d’un nen orfe al servei de diferents amos (un cec, un gentilhome arruïnat, un clergue avariciós, etc.)
També Charles Dickens va ser un nen a qui li va tocar treballar. A les seves novel·les —Oliver Twist, per exemple— queda reflectit el món inhòspit en què es movien els infants treballadors com ell.

L’ODS 8 en aporta unes reflexions sobre com el sistema en que vivim potencia el pensament individual i ens impulsa a competir, fomentant el consumisme i l’acumulació de diners per sentir-nos bé.
Acompanyen la descripció del llibre «La nova feina del Pare Noel» tres propostes de treball, en aquest cas per a cicle superior.

La primera convida els infants a inferir el contingut del relat.
Abans de llegir el llibre, es mostra la portada, es llegeix el títol i tot seguit es llegeixen en veu alta els dos primers capítols que situen l’acció i plantegen el dilema. S’atura el relat i es pregunta als alumnes quina creuen que podria ser una bona feina per al Pare Noel, tenint en compte els seus condicionants (barba llarga, més de 100 quilos de pes i ser bona persona i generosa).

S’anoten i es redacten breument els motius de l’elecció. Es llegeixen i es discuteixen els pros i els contres. En acabar la lectura, es recuperaran les prediccions i es compararan per veure quin s’ha aproximat més i si s’està d’acord amb la proposta de l’autor.

Es valora, també, el missatge relatiu a no perdre mai l’esperança, no sucumbir al pessimisme i actuar amb determinació, implicació i imaginació.

La segona està relaciona amb l’escriptura:

En primer lloc, es comenten les guardes del llibre que presenten un Pare Noel convertit en músic, mariner, paleta, cuiner, futbolista, pintor, soldador, pallasso, metge, etc.

A continuació, es proposa un exercici d’imaginació sobre com es veuen ells mateixos d’aquí a quaranta anys, en quina feina, juntament amb qui, fent què.

Es demana un escrit que serà llegit (voluntàriament) i comentat. La sorpresa està assegurada.

La tercera proposta invita a fer un treball plàstic col·lectiu: Crear una prestatgeria amb caixes de fruita

Al capítol vintè del relat, el Pare Noel té una gran idea: transformar els objectes que recull en joguines per repartir-los com a regals i així, tornar a la seva veritable feina. Amb la seva amiga Befana, la bruixa, recullen paper, cartró, vidre, alumini i el transformen en joguines.

Proposem al grup que, entre tots, fabriquin una prestatgeria partint de les caixes de fruita que arriben al menjador escolar o que puguin aconseguir en alguna fruiteria del mercat municipal o similar.

Es reparteixen les feines (netejar les caixes, pintar-les, decorar-les, acoblar-les, etc.) i es transformen en una biblioteca d’aula que podran lluir amb orgull perquè l’hauran construït ells mateixos.

Per comentar aquest i alguns dels altres cinquanta llibres, us convidem a la presentació que farem el dia 15 de gener a la biblioteca Josep Janés, al barri de Collblanc de l’Hospitalet.

Seguirem informant.

«MiniARQUITECTES», Un viatge arreu del món per conèixer algunes meravelles arquitectòniques

Aquesta setmana, les tres entrades del blog se centraran en els llibres que estan relacionats amb la història. El primer és aquest MiniArquitectes que ens recorda vint construccions que van des del cercle de pedres de Stonehenge passant per construccions modernes com els gratacels de Nova York i acabant amb arquitectures contemporànies com les construccions sinuoses del centre Heydar Aliyev.

El següent serà «Un viatge a través de la història del sexe» i comentarem el llibre que ha publicat Takatuka, obra d’Elin Hägg, adreçats als adolescents.

Acabarem amb «Por arte de màgia», l’apassionant història de la màgia i els seus secrets, editat per Zahorí books.

MiniArquitectes és un llibre ens mostra vint projectes que podem reproduir a l’escola o a casa amb materials senzills. La idea és involucrar els infants i fer-los veure i comprendre l’arquitectura a través de projectes d’art creatiu. Són una vintena de projectes fàcils de fer utilitzant materials senzills i amb una gamma de tècniques variades que ajuden a emprar diverses habilitats motores.

Els projectes van acompanyats de fotografies que mostren com realitzar la construcció pas a pas. A més, conté instruccions clares, fàcils de seguir.

Cada projecte mostra fotografies dels edificis famosos que els van inspirar, així com altres dades divertides i preguntes sobre les estructures i els seus arquitectes.

Amb aquest llibre a camí entre el coneixement i l’experimentació plàstica, els infants poden viatjar arreu del món per veure algunes de les seves arquitectures més famoses.

Un exemple perquè s’entengui millor. A la pàgina 42 ens parla de La Sagrada Família i ens proposa construir una torre més o menys sofisticada amb espaguetis i núvols.

Hi ha vint tècniques diferents per construir un iglú, un tipi, un castell medieval, un gratacels, etc.

Un llibre ideal per llegir-lo els caps de setmana a casa i dedicar una estona a seguir el que ens proposa la Joséphine Seblon, l’autora:
Des de ben petits, als infants els atreuen el disseny d’espais i la construcció d’edificis. Tenen un fort instint constructor i els fascinen les estructures del seu entorn més pròxim. Això ho observo en els meus propis fills cada vegada que els veig construir un altre «minimon». Però, què podrien aprendre de les obres de l’arquitectura antiga, moderna i contemporània més famosa del món?

Lectura recomanada a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: miniARQUITECTES
Autora: Joséphine Seblon
Il∙lustrador: Robert Sae-Heng
Traductora: Alícia Rodríguez
Editorial: Coco books
Pàgines: 96

Barcelona, 2025

«Contes breus de deu paraules», vint espurnes per crear relats.

A l’escola busquem estratègies per estimular l’escriptura creativa dels infants. Sovint tenim un aliat extraordinari en Gianni Rodari i les seva Gramàtica de la fantasia, o també en els suggeriments d’en Gonzalo Moure al seu assaig Por qué llora la maestra, les imatges d’Imagina un día i altres llibres singulars com Los misterios del señor Burdick, per exemple.

Ara, l’editorial Corimbo Travesía ha publicat un llibre semblant. En aquest “Contes breus de deu paraules” en Joseph Coelho ens presenta vint relats il·lustrats que tenen la gràcia d’usar només deu paraules per empènyer la imaginació del lector i pensar com continua la història, què va succeir abans, etc.

Hi ha algunes frases molt potents. La segona —La mestra guia els infants al dellà del gran portal— és premonitòria del que trobarem i es veu una mestra invitant els infants a entrar no se sap ben bé on, tot i que l’amenaça d’uns tentacles de pop gegant són inspiradors i fan pensar en un indret desconegut i perillós.


Les frases van acompanyades d’il·lustracions a doble pàgina, fetes per diferents artistes, alguns de molt coneguts com Shaun Tan.

Acompanyen els contes, un prefaci del propi Coelho i un parell de reptes d’escriptura creativa al final.
Els contes petits de deu paraules ajuden a interactuar amb els relats i conviden els lectors a ser parts actives del procés de narració. A l’escola poden ser una eina ideal per a que els infants desenvolupin les seves habilitats creatives perquè ajuden a iniciar un relat, defugint de la por al full en blanc i ampliant la història.

A l’editorial recomanen aquest llibre per a infants a partir de cinc anys, però no ho veig. Crec que pot funcionar molt millor a Cicle Superior i l’ESO.

LES DADES:
Títol: Contes breus de deu paraules
Autor: Joseph Coelho
Il·lustradors: Diversos
Traductora: Maria Luccetti
Editorial: Corimbo Travesía
Pàgines: 52
Barcelona, 2025

«A,B,C i la Sra Smith» a l’Ofici d’educar

Ahir a l’Ofici d’educar vam presentar aquest relat entranyable. Està escrit en capítols breus, pocs personatges, molts diàlegs i una història que té humor, intriga, sentiments i contrastos entre dues maneres d’entendre la vida: D’una banda, hi ha la família de la doctora Green i els seus tres fills, l’A, B i C i de l’altra, la senyora Smith, una dona gran que viu dels records i té el somni de fer un llarg viatge.

La novel·la explica que la Sra. Smith és una dona solitària que rondina tot el dia. A més, últimament res és el que hauria de ser, no fa fred a l’hivern, els ossos polars es passegen pel seu jardí a la recerca d’un lloc on viure i les flors surten fora de temporada.

Un matí, a la casa del costat s’hi instal·la una família d’allò més peculiar, la doctora Green, inventora de màquines per millorar el medi ambient, amb els seus tres fills que capgiraran tots els esquemes i les costums de la veïna, la Sra. Smith.

A cada capítol anem veient com les relacions dels infants i la veïna van mesclant-se i com els nens aprenen coses de la Sra. Smith i viceversa. Per exemple, els infants no saben que són els agulles d’estendre la roba i ella els ho explica, o què és això del tió (aquest capítol és sorprenent). A l’inrevés, ella descobreix com de moderns són en aquesta família, que tenen invents per a tot.

Hi ha un missatge ecologista que subjau i segurament, als lectors alguna cosa els quedarà al magí.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el relat i, entre els participants, fem un sorteig i regalem el llibre, gentilesa en aquest cas de l’editorial Babulinka books.

La pregunta per al concurs sobre el llibre «A,B,C i la Sra Smith» és:

Què guardava la Sra. Smith al seu garatge?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 19 d’octubre.

A l’anterior concurs, la guanyadora del llibre del llibre «Vermell Pop» és la Lluïsa Borrull L’enhorabona?

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/a-b-c-i-la-senyora-smith-de-nuria-parera/audio/1256989/

LES DADES:
Títol: A, B, C, i la Sra Smith
Autora: Núria Parera
Il·lustrador: Kim Amate
Editorial: Babulinka
Pàgines,: 160
Barcelona, 2024

«El salt de la granota» a L’ofici d’educar

Diumenge passat, vam presentar “El salt de la granota” a “L’ofici d’educar”, un llibre de Teresa Franquesa que publica l’editorial Combel. Aquesta història ajudarà nens i nenes a partir d’onze anys a entendre per què està pujant la temperatura de la Terra i què podem fer per revertir aquesta situació.

Igual que passa amb les granotes, que han de fugir de l’aigua quan noten que la temperatura augmenta, a l’espècie humana li podria passar el mateix si no hi fem res. En aquest llibre trobareu mil i una idees per ajudar a salvar el planeta.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els participants en sortegem, un gentilesa de l’editorial. En aquest cas, més que una pregunta us demanem que digueu una acció per fer front al canvi climàtic.

Podeu enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat.

En l’anterior concurs, la guanyadora va ser l’Anna Vilar que s’emporta “La memòria del bosc”. L’enhorabona!

Podeu escoltar el pòdcast clicant a: https://www.3cat.cat/3cat/el-salt-de-la-granota-de-teresa-franquesa/audio/1239714/

Lectures recomanades «Sant Jordi 2025»

Recordo que a l’Hospitalet, a finals dels anys 80 i principis dels 90, fèiem unes trobades mensuals on hi participaven mestres, bibliotecaris i algun llibreter. Ens reuníem al Centre d’Estudis i xerràvem de literatura, d’animació a la lectura i de com podíem fer de la nostra ciutat un lloc més lector. Una de les accions era un butlletí anomenat “Sopa de lletres”, com el grup, on publicàvem temes, entrevistes a autors, receptes per invitar a la lectura, i tot allò relacionat amb l’educació literària dels infants i joves.

En un dels butlletins, abril de 1990, li vam demanar a la Roser Capdevila que ens fes la il·lustració per a la coberta. Han passat 35 anys però encara conservo aquell butlletí on es veu el drac muntat a una vespa passant pel damunt d’un Sant Jordi abatut, i una gallina que llegeix.

Aquest és l’estil de la Roser Capdevila: sorneguer, enginyós i amb un punt subtil que ens obliga a mirar una mica més enllà del que es veu a simple vista.

Aquest dies a les escoles s’està preparant la Diada de Sant Jordi perquè tot just en tornar de les vacances celebrarem un dels esdeveniments més esperats del curs.

En aquest blog, fa setze anys vam començar a pujar recomanacions de lectures que ens han agradat. Normalment dos cop l’any, coincidint amb els dies previs a Nadal i Sant Jordi. Les podeu trobar a la pestanya superior, allà on diu Recomanacions. Guies de lectura.

Acostumem a dir que la tria sempre és personal i consensuada amb un petit grup de mestres, llibreteres i bibliotecàries amigues. Si us serveixen d’orientació, ja ens va bé, però sempre aconsellem que aneu a les llibreries i biblioteques i remeneu, pregunteu i llegiu pensant en els vostres alumnes.

Us passem el llistat, ordenat per cicles. Al final, trobareu el tríptic que podeu descarregar.

CICLE INFANTIL

Blau Pop
Aurore Petit. Combel
Cesc i Alabert. On són les galetes?
Chris Naylor-Ballesteros. Cruïlla
La bicicleta del senyor Ruraru
Hiroshi Ito. Club Editor
Un any molt enfeinat
Leo Lionni. Kalandraka
Don Romualdo
Margaria del Mazo. Tres Tigres Tristes
El monstre blau
Petr Horácek. Joventut
¡Yo puedo sola!
Kathrin Scharer. Lóguez
La Júlia i els seus amics. Estiu
Marianne Dubuc. Tramuntana
El drac forner
Devin Elle Kurtz. Astronave
On amagar una estrella?
Oliver Jeffers. Andana

CICLE INICIAL

Menjacabòries
Anthony Browne. Kalandraka
Mai ballis amb un dinosaure
Pamela Butchart. Libros del Zorro Rojo
El gat Boris. L’avió
Erwin Moser. Flamboyant
Topotip i Topotap
Roberto Piumini. Libros del Zorro Rojo.
Llop a la neu
Matthew Cordell. Corimbo Travesía
Les tres pedres
Olivier Tallec. Birabiro
La noguera
Gonzalo Moure. Akiara Books
Coses que sí, coses que no
Bernadette Gervais. Petaletras
No estoy perdido
Kashelle Gourley. Catapulta
Del costat bo
Marido Viale. Kókinos

CICLE MITJÀ

La hacedora de barcos
Nono Granero. Diego Pun
Guia il.lustrada de les tragèdies de cada dia
Noritake Suzuki. Libros del Zorro Rojo
Extrañas parejas
Pablo Albo. Pastel de Luna
Per a què serveix?
Jose María Vieira. A Fin de Cuentos
L’intercanvi
L. Karol. Bindi Books
Soc un bosc

Alex Nogués. Savanna books
El frac del pingüí
Carlos López. Baula
Jan el gran
Marjorie Weinman. Blackie Books
Ha nascut una illa
Virginie Aladjidi. Zahorí Books
Estol de núvols
Irma Borges. Akiara


CICLE SUPERIOR

Observologia
Giselle Clarckson. Libros del Zorro Rojo
El salt de la granota
Teresa Franquesa. Combel
102 dites il·lustrades
Joan Antoja. Cossetània
Soy un punto
Guiancarlo Macri. Editorial San Pablo
Marieta i el mort
Carles Cano. Diputació de València
Pirates. Tota la veritat
Ekaterina Stepanenko. Takatuka
Cant de riera
Lola Casas. Alpina
L’extraordinària vida d’un gos a les últimes
Joan Berlanga. La Galera
Qui és el primer? Rànquings animals
Radka Piro. Animallibres
Earhart. L’increïble vol al voltant del món d’una talponeta
Torben Kulhman. Joventut

«L’Òscar i jo» a L’ofici d’educar

A l’Ofici d’Educar de diumenge passat vam comentar aquesta novel·la que explica les aventures duna nena de vuit anys, i el seu germà, l’Óscar, de cinc anys. Viuen amb els seus pares en un petit poble al nord d’Europa, envoltats de boscos.

A cada capítol hi ha un petit problema o drama interior que sempre es resol de manera amable. La narradora és l’Ida però el protagonisme està compartit amb l’Òscar, un nen inquiet, que pregunta tot, és agosarat i comprensiu però també es mostra arrogant, trist, enfadat, malhumorat o espantat, de fet, com qualsevol infant d’aquesta edat tan divertida.

Les problemàtiques que s’expliquen són les habituals entre germans però aquí es tractat amb delicadesa i humor. Per exemple, al capítol primer es parla de les pors a partir d’una situació a l’hora d’anar a dormir. La noia i la seva mare en parlen i és una bona ensenyança. Al capítol segon la situació quan el nen petit, l’Òscar no vol menjar peix i el que li han de dir perquè es cregui que és el que va pescar amb el seu oncle l’hivern passat… O quan l’Ida demana una habitació per a ella sola i quan l’aconsegueix li venen ganes de dormir amb el seu germà. Les coses habituals entre germans.

Un bon llibre per llegir en veu alta, o en parella fent cadascú la seva part del diàleg.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els participants sortegem el llibre, en aquest cas gentilesa de l’editorial Nórdica.

La pregunta per al concurs sobre el llibre “L’Òscar i jo” és:

Com es diu la germana de l’Òscar, la nena que explica la història?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins al 2 de febrer.

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/loscar-i-jo-de-maria-parr/audio/1231782/

Els guanyadors del concurs anterior sobre el llibre «Com de gros» són la Raquel Pérez i família. L’enhorabona!

«La hacedora de barcos», una història de superació

Somnis. Tots en tenim. Alguns són impossibles i no els aconseguim mai però d’altres, malgrat la seva dificultat, aconseguim veure’ls fets realitat.

Aquests primers de l’any, ens fem bons propòsits i recordem els projectes que tenim pendents i que només nosaltres sabem de què es tracta. Li passa a molta gent i no tenen a veure amb la feina que fan. Alguns es refereixen als viatges o amb com ens desplacem. Tinc un amic suec que és cirurgià en un hospital i té una afició curiosa. Cada vegada que ve a Barcelona, dedica un matí a visitar el Museu Marítim i admirar les maquetes, els mapes de navegació i els estris relacionat amb la història dels vaixells.

Potser coneixereu afeccionats al mon de les maquetes de tren, o que passen els caps de setmana als miradors de l’aeroport amb els prismàtics a una mà i els horaris d’aterratge dels avions a l’altra, esperant albirar un model determinat.

Cadascú té les seves pròpies il·lusions. La Gema, la nena que va néixer en un petit poblet envoltat de muntanyes, la protagonista del relat “la hacedora de barcos”, té una fascinació especial pels vaixells.
En aquest àlbum poètic s’explica la seva vida i com, a dalt de tot d’una muntanya, en una esplanada, va construir un vaixell. Cada dia, després de les tasques que tenia assignades a casa seva, anava al bosc a buscar les fustes que empraria per al seu projecte. Semblava estrany perquè ella no havia estat mai al mar però, de mica en mica, va aconseguir acabar-lo, talment com si es tractés de l’Arca de Noè.


Després en va fer un altre, i un altre, i un altre. Així, la silueta de la muntanya, de mica en mica es va veure plena de bergantins, goletes, balandres i galions.

Mentre els anys passaven i la Gema s’anava fent gran, el poble on vivia, s’anava buidant de veïns. Bé, el final no sé si us el podeu imaginar però és emotiu de veres.

“La hacedora de barcos” és un llibre amb unes il·lustracions fetes a llapis de colors, molt boniques, amb pàgines dobles, a sang, i enquadres de tota mena que fan d’aquest relat una petita meravella.

Lectura molt recomanable que m’ha recordat el que em va dir un altre bon amics sobre perseguir els somnis, com en el seu cas de viatjar dalt dels grans vaixells mítics, dels titans del mar.

LES DADES:
Títol: La hacedora de barcos
Autor: Nono Granero
Il·lustrador: Nono Granero
Editorial: Diego Pun
Pàgines: 48
Santa Cruz de Tenerife, 2024

Per a lectors a partir de 9 anys

Si cliqueu a l’enllaç següent podreu llegir una entrevista amb l’autor parlant d’aquest llibre.
https://diegopunediciones.com/2024/10/entrevista-a-nono-granero-autor-de-la-hacedora-de-barcos/

«Quan el cor et va de pressa» i l’ansietat d’una jove de 17 anys

De vegades, diem que hem començat a llegir un llibre i no hem pogut parar fins que hem arribat al final. És el que m’ha passat amb «Quan el cor et va de pressa».

Quan he arribat a la darrera pàgina (Després de les vacances d’estiu, però… qui ho sap? Hi ha altres instituts. Altres opcions) he tingut la sensació de sortir canviat perquè el tema m’ha colpit. També estic agraït per com l’escriptora ens presenta un camí que marca una nova vida a la protagonista.

El relat està escrit en primera persona per la Pi Maria Simonsen, que es diu així perquè va néixer el dia 14 de març a les quatre de la tarda, que llegit en danès és 3 (març) 14 (dia) i 16 (hora) i el pare va pensar que era un senyal i li van posar de nom Pi.

La novel·la comença el dia que la Pi cau desplomada enmig de l’aula, quan ha de sortir a fer una presentació davant dels companys. La porten a l’hospital i li detecten ansietat, un estrès que li fa anar el cor massa de pressa i l’obligarà a estar de baixa unes quantes setmanes.

La Pi ens va explicant les seves experiències i ens fem una idea de com paralitza l’ansietat. És una realitat que afecta a molts joves que se senten pressionats i incòmodes. Tenen una agenda molt plena, estan connectats a les xarxes socials, a tota hora, pendents del que diuen d’ells, sense temps per aturar-se a respirar i esperar que l’aire arribi a l’estómac.

Sortosament, la noia té uns pares comprensius i convençuts que aviat es tornarà a posar bé, sobretot la mare perquè el pare, un pare arquetípic que té una implicació a llarga distància, treballa com a responsable d’una obra a Polònia i para poc per casa. Els companys de l’Institut i els professor també son comprensius i li envien missatges amb desitjos de recuperació ràpida.

Hi ha uns personatges que tindran una incidència positiva en la recuperació de la noia: les veïnes de la casa on viu, tres dones molt properes i amables que li faran costat: La Vicky, una noia amb discapacitat del desenvolupament, la seva mare, la Bianca, i la Gillian, de 84 anys, totes tres amb maneres diferents d’anar avançant per la vida. De tota manera, aquest no és el tema del relat, però aporten una dosi d’humor necessària i s’agraeixen els petits detalls i les sensacions que ens provoquen, per exemple, els sons i les olors que es descriuen.

La novel·la té capítols breus i està escrita amb un estil senzill i que ens arriba directament. Algunes pàgines tenen poc més de quatre línies però el missatge és potent i valuós.

Lectura recomanada per a joves a partir de 12 anys. També pot ser una bona activitat per fer lectura guiada amb els nois i noies de sisè de primària.

Podeu llegir les primeres pàgines, clicant a:
https://www.pageseditors.cat/media/docs/9788413035796_L33_23.pdf

LES DADES:
Títol: Quan el cor et va de pressa
Autora: Mette Vedsø
Il·lustradora: Lorena Rivega
Traductora: Meritxell Salvany
Editorial: Pagès
Col·lecció: Nandibú Jove, 13
Pàgines: 174
Lleida, 2024

«L’Òscar i jo», una història amable

En aquesta novel·la seguim les aventures de l’Ida, de vuit anys, i el seu germà petit, l’Óscar, de cinc anys. Viuen amb els seus pares en un petit poble de Noruega, envoltats de boscos.

Al llarg dels capítols, coneixerem episodis de la seva vida quotidiana. A cada capítol hi ha un petit problema o drama interior que sempre es resol de manera amable. La narradora és l’Ida però el protagonisme està compartit amb el seu germà Òscar, un nen inquiet, que pregunta tot, és agosarat i comprensiu però també es mostra arrogant, trist, enfadat, malhumorat o espantat, de fet, com qualsevol infant d’aquesta edat tan divertida.

M’ha agradat com està escrit perquè és ideal per llegir en veu alta o en parella fent cadascú la seva part del diàleg.

M’ha agradat també com s’anomenen els capítols perquè ens anticipen què ens trobarem i, alhora, poden ser un joc d’imaginar què passarà. Per exemple, el primer “L’armari o: un bon cop de cap amb la bola del món” és prou explícit, com ho són els altres deu. Si llegim el capítol tercer “A casa dels oncles o: adults saltant i caient de cul en un llit elàstic”, o el desè “La baixada o: un garatge robat i el gust que té la neu groga”, l’autora ens està induint a entrar en una situació que pot ser trista en el cas del tercer o esbojarrada en el cas del desè.

Al llarg del diversos capítols es percep que alguns dels fets que es narren han succeït realment perquè són tan versemblants que els estem veient. Plana sobretot un tema que es va repetint i es refereix a la relació de dependència o independència dels germans i és ben bé així com ho viuen els nens ens aquestes edats. Allunyar-se dels pares però alhora tenir un refugi on sentir-se protegits, còmodes i segurs.

Algunes idees d’aquesta parella entranyable donaran pistes als lectors de ciutat perquè es mostren jocs i situacions on la creativitat és present i conviden a seguir l’exemple.

La coberta, obra de la Zuzanna Cejej és molt bonica.

Lectura recomanada a partir de deu anys.

LES DADES:
Títol: L’Òscar i jo
Autora: Maria Parr
Il·lustradora: Zuzanna Celej
Traductora: Meritxell Salvany
Editorial: Nòrdica
Pàgines: 216
Madrid, 2024