«El llibre de la sort», un viatge que en són dos

El títol d’aquest àlbum és «El llibre de la sort» però de seguida entenem que es tracta de la bona sort i la mala sort, perquè la coberta i la contracoberta estan capiculades i representen la mateixa escena vista des d’angles oposats 180 graus. En una, les lletres del títol són en color blau i ens fa pensar en la bona sort, en l’altra, en canvi, són en color vermell.

De fet, són dues històries connectades i, per tant, podem començar per la que ens vingui de gust.

Una aventura se centra en el viatge del senyor Bonaventura, un home al qui tot li surt bé. El relat explica el viatge que decideix fer a l’illa de Sérere i veiem totes les peripècies afortunades amb les persones que es va trobant pel camí.

Si obrim el llibre per l’altra banda, veiem al senyor Malastruc que també fa un viatge amb el mateix destí que en Bonaventura.

La lectura del text no presenta dificultats de comprensió però, en canvi, la gràcia està en interpretar les imatges i descobrir un munt de detalls que ens porten d’un viatge a l’altre. Ve a ser com un “buscant a Wally” molt divertit. Potser la primera vegada no interpretem o no entenem la importància de totes les imatges.

Per exemple, si comencem amb el senyor Bonaventura, quan arribem a la imatge anterior no sabrem qui és l’home que corre de pressa per no perdre l’autobús, ni que li passa al globus que aguanta el nen petit, ni de qui és la maleta que trobarà en Bonaventura al maleter. No serà fins al moment en que llegim la segona aventura que no ens adonarem del perquè de determinades il·lustracions. És formidable.

Al centre del llibre, a doble pàgina, la imatge d’un vaixell i el seu reflex al mar és d’una subtilesa genial perquè tanca les dues històries de la mateixa manera, les mires per on les mires. I només cal obrir les dues pàgines per veure com acaben (només imatges, sense text) les dues peripècies.

Un bon llibre per mirar una i una altra vegada i descobrir cada cop nous detalls que ens fan somriure.

Al web d’A buen paso podem llegir:
Ocupen les pàgines d’aquest llibre d’una banda l’aventura del senyor Bonaventura i, si li donem la volta, de l’altra la del senyor Malastruc. Els dos viuen al mateix edifici, però no es coneixen. Un és ordenat i es pren la vida tal com li ve. L’altre, una mica desastrós i sempre emmurriat, s’enfronta als objectes i aquests a l’hora també s’enfronten a ell. Per coses de l’atzar, els dos escolliran la mateixa destinació per les seves vacances. A mida que segueixes el fil de la narrativa, amb un ull fixat en una història i l’altre en l’altra, podràs reflexionar sobre el funcionament de l’atzar mentre gaudeixes descobrint cada detall amagat en les noranta imatges que donen vida a aquest llibre.

Vam parlar, en aquest blog, d’un altre dels llibres d’en Sergio Lairla i l’Ana G. Lartitgegui, «La carta de la señora González». Ho podeu recordar clicant a:
https://jaumecentelles.cat/2020/01/31/la-carta-amb-olor-a-cirera-de-la-senyora-gonzalez/

Lectura recomanada a partir de cicle mitja.

LES DADES:
Títol: El llibre de la sort
Autor: Sergio Lairla
Il·lustradora: Ana G. Lartitegui
Traducció: Xavier Canyada
Editorial: A buen paso
Pàgines: 48
Barcelona, 2021

«Fora disfresses!», uniformes sí, uniformes no

Al DIEC2 llegim:
Uniforme: Vestit específic i distintiu dels membres d’alguns cossos socials, o d’algunes institucions, empreses, etc. Els uniformes dels artillers de plaça. L’uniforme de la Guàrdia Urbana. Un uniforme escolar.

A l’escola on anava de petit, a l’Institut o la Universitat mai vaig portar uniforme. El primer que vaig tenir era aquell de quan els nois havíem de fer un servei militar. Després, durant els anys que he estat a l’escola, els infants han anat amb la roba que els hi ha complagut. Només algunes indicacions per a les famílies: Una bata (la que us agradi) amb els botons al davant, roba còmoda i poca cosa més. Els mestres, també amb una bata que ens protegeix de la pols, les taques de pintura i els mocs dels nens. Parlo d’un centre públic del barri de Sant Josep, a l’Hospitalet. A molts altres centres que he conegut, era igual.

També hi ha escoles on l’uniforme és obligatori. Potser per a les famílies és còmode i pràctic. O tal vegada crea un sentiment de pertinença a la mateixa tribu, no ho sé. Potser hi ha qui ho pot argumentar molt bé i defensar-ho. Però no ho acabo de veure… la imaginació i tal.

Un dels llibres que m’han agradat i m’han fet repensar la qüestió és «Fora disfresses!» i planteja aquesta qüestió però donant-li la volta perquè el protagonista, en Pau, es pregunta perquè ha d’anar disfressat a l’escola, volent dir que l’uniforme no l’identifica, perquè ell preferiria posar-se un tutú, unes ales de fada o el seu vestit d’astronauta, com quan és a casa.

«Fora disfresses!» és un llibre adequat per a cicle mitjà i està ben escrit, amb una trama que et fa somriure sovint i sobretot, sobretot, amb un argument ben resolt.

Si us atreviu a posar-lo en mans dels vostres alumnes, aconseguireu que passin una bona estona, que es creï opinió i debat al respecte, i sobretot que vegin que la possibilitat d’imaginar noves maneres de relacionar-nos, de vestir, és allò que ens permet ser més feliços.

Les il·lustracions de l’Anna Baquero són efectives i boniques, amb unes cares força expressives on destaquen els ulls dels nois. Ai! La coberta amb la motxilla d’en Pau per on s’escola la roba d’estrelles i la mirada de felicitat del noi. Bonica.

M’agrada la frase de la contracoberta: Un llibre per descobrir l’alegria contagiosa d’atrevir-se a desafiar les normes absurdes.

LES DADES:
Títol: «Fora disfresses!»
Autora: Bel Olid
Il·lustradora: Anna Baquero
Editorial: laGalera
Pàgines: 72
Barcelona, 2021

«El concert més animal», una aventura “boja”

De vegades, ens preguntem perquè ens atrau determinat llibre. Sovint és la il·lustració de la coberta.

Per contra, sovint, també, en llegir la història que hi ha pàgines endins quedem decebuts.

I encara una circumstància freqüent és quan una coberta poc atractiva no ens crida l’atenció, passem de llarg i ens perdem un bon relat.

És curiós, si més no, tot plegat. Per això convé girar el llibre i veure quines pistes ens aporta la contracoberta i també obrir el llibre i fer-li una ullada a la primera frase que sol indicar el ritme, l’estil i el vocabulari que s’emprarà.

En aquest “El concert més animal” hi diu:
Temps era temps, un matí de primavera, al corral de Mas Pagès va a haver-hi un gran enrenou perquè la gallina Fina, enlloc d’un ou en va pondre tres!

I així ja sabem que el relat té forma de rondalla, de conte atemporal (temps era temps) i està situat en un lloc concret (corral de Mas Pagès), en un temps (primavera) i ens anticipa el conflicte es pot derivar (la gallina pon tres ous enlloc d’un). Bon inici.

Si, a més, a la portada llegim que ha estat mereixedor del Premi Emili Teixidor, tenim un altre motiu per seguir amb la lectura.

I això fem, perquè el format és ideal per als infants de segon o tercer de primària. Ens costa trobar aventures per aquestes edats que no siguin àlbums il·lustrats sense mots o històries amb un missatge implícit des de la primera paraula, d’aquelles que ja veiem el que volen aconseguir i que tracten de sentiment i de com s’han de comportar les criatures.

«El concert més animal» és una aventura esbojarrada que ens fa riure i que, si volem, també conté un missatge (un parell de missatges, millor) però que no és indispensable perquè l’aventura per l’aventura s’ho val.

De què va? D’una gallina que pon tres ous i d’un masover que entra al corral per triar-ne una per fer-ne el brou per al sopar. La gallina Fina arreplega com pot els tres ous (un a sota de cada ala i el tercer al bec) i fuig com pot.

En la fugida, una sèrie de despropòsits fan que quedi allunyada dels ous i aquí comencen les dues aventures paral·leles: la dels animals del bosc que troben els ous i miren de covar-los com poden i la peripècia de la Fina en el seu intent de tornar i trobar els seus tres ous.

Una història força divertida que conté, al final, el concert de celebració i on hi ha entre els assistents un llop que també vol participar i cantar. La seva peça fa així:


Tots, bèsties i humans,
Sempre heu cregut que els llops som agressius.
Tots, petits i grans,
Ens acuseu de ser monstres assassins.
Sense pietat penseu això de mi,
I ara esteu tots amb el cul encongit.
Perquè … us han dit que em menjo iaies, sí,
I em carrego set cabretes, jo sol,
I amenaço els pastors.

….

Una bona lectura per als infants a partir de set anys.

LES DADES:
Títol: El concert més animal
Autora: Anna Fité
Il·lustrador: Pedro Simón
Editorial: laGalera
Pàgines: 48
Barcelona, 2021

«Mofeta i Teixó», una parella ben estranya

Mires la coberta i penses que és poc atractiva, i que un noi no se sentirà atret per aquests tons sèpia.
Comences a llegir les primeres pàgines i, de seguida, fas connexions perquè té força enginy, ens recorda a Arnold Lobel i la seva sèrie «Sapo y Sepo», i també a la pel·lícula «La extraña pareja». De mica en mica, vas entrant en aquest món de contrastos que ens ofereix l’Amy Timberlake, l’autora, amb el complement de les il·lustracions de Jon Klassen (recordeu la trilogia dels barrets) i uns dibuixos que recreen una atmosfera curiosa amb llapis i tintes.

Els personatges són dos animals, una mofeta i un teixó.

El teixó viu tranquil·lament dedicat a la seva “Importantíssima Investigació Mineralògica” i un dia arriba a la seva casa la Mofeta, impactant directament contra la seva vida i capgirant tota la seva rutina.

La mofeta és lliure, divertida, una mica esbojarrada, sap parlar amb les gallines, i sobretot és molt sociable.

Els diàlegs són divertits i la trama ens porta a un final que podem imaginar. La novel·la ens parlar d’amistat, de confiança, de vèncer la por al desconegut, d’il·lusió, d’empatia, de compassió. Te un punt estrambòtic que agradarà als lectors de cicle mitjà i superior.

L’editorial recomana que es llegeixi en veu alta. Em sembla bona idea. Al seu web podem llegir:

«Ningú vol una mofeta a prop. No se li obre la porta, a una mofeta. No se la convida a passar. I encara menys si a la casa s’hi desenvolupa una «Importantíssima Investigació Mineralògica». I, per descomptat, mai de la vida s’hauria de permetre que s’hi mudés. Però en Mofeta ha arribat a can Teixó per quedar-s’hi. I sembla que en Teixó s’hi haurà de resignar, encara que en Mofeta li capgiri l’existència.
El primer títol de la sèrie on coneixerem a Mofeta i a Teixó, dos oposats destinats a ser amics i a compartir el mateix sostre.»

LES DADES:
Títol: Mofeta i Teixó
Autora: Amy Timberlake
Il·lustrador: Jon Klassen
Traductora: Maria Callís
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 152
Barcelona, 2021

La lliçó d’en Madani

Fa vuit anys, l’editorial Bárbara Fiore va publicar un llibre basat en la vida d’en Matthias Sindelar, aquell jugador de futbol que va ser assassinat pels nazis per culpa de la seva actitud durant un partit entre Àustria, el seu país, i Alemanya. Abans de jugar es deia que Àustria s’havia de deixar guanyar per escenificar la submissió i fer ostensible la supremacia alemanya. Però no va anar així…

L’esport reflecteix sovint el que és la vida i com que té tants i tants seguidors és un bon lloc per deixar anar els missatges. Ho veiem amb les actituds homofòbiques i racistes que se senten darrerament a les graderies dels estadis. Tot plegat, molt lamentable, però que no deixa de ser una explicació de com som. Per aquest motiu, que la literatura infantil expliqui accions emotives, solidàries o combatives emprant el paral·lelisme o la metàfora futbolera resulta cada vegada més habitual. De vegades, amb poca gràcia però en altres ocasions amb molt d’encert.

Un dels elements simbòlics dels jugadors són les botes (en aquest blog en vam parlar el mes de març amb la novel·la gràfica “Toni o como aconseguir las Ronaldo Flash”, recordeu?)

Aquest dies he trobat un altre exemple molt inspirador i que m’ha semblat genial. Es titula «la millor jugada d’en Madani» i l’autor, en Fran Pintadera, es val del futbol per narrar-nos una acció molt bonica i emotiva.

Explica la història d’un equip de nois que tenen un gran jugador, en Madani, que es molt estimat. El veieu a la coberta amb una capsa a la ma, envoltat dels seus companys com si estiguessin fent-se la foto protocol·lària de l’inici de partit. Tots somriuen i semblen feliços. Fixeu-vos amb els peus d’en Madani. Juga descalç perquè no té diners per comprar-se unes botes. Aquesta és la clau del relat.

Feu-li una ullada a aquest àlbum il·lustrat i doneu-li una oportunitat perquè segur que us portarà a reflexions molt potents amb els vostres alumnes.

La il·lustradora, la Raquel Catalina, ha sabut trobar el punt perfecte per fer un relat atemporal, amb unes il·lustracions que plasmen la vida d’un barri humil, amb personatges entranyables. Empra el gouache i els llapis de colors.

A la contracoberta llegim:

Al barri no s’havia vist mai un futbol com el d’en Madani. Des que va arribar, els partits dels dissabtes són molt millors i els regatejos i els gols del nou jugador es continuen comentant al llarg de tota la setmana. Però la seva millor jugada encara està per arribar.
Una emocionant història en què guanyen la determinació i l’afecte.

Lectura recomanada per a cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: La millor jugada d’en Madani
Autor: Fran Pintadera
Il·lustradora: Raquel catalina
Traductor: Matías Adam
Editorial: Ekaré
Pàgines: 48
Barcelona, 2021

«L’abecedari entremaliat», un joc en forma de llibre

Hi ha jocs de taula que es basen en l’observació i l’agilitat visual. Els preferits dels infants són el «Piktureka» i el «Kaleidos». Tenen moltes possibilitats i es poden fer normes adaptades a les diferents edats. En algunes escoles els tenen i també en biblioteques que promouen el préstec de jocs de taula.

Si un joc té les normes fàcils de comprendre, té l’èxit assegurat. No sempre passa, però. Penso en el «Joc de les famílies» on, abans de jugar, has de dedicar molta estona a explicar les normes.

Ara, l’editorial Takatuka ens sorprèn amb una publicació que està a camí de la lectura d’imatges i el joc: L’abecedari entremaliat.

Com es juga? A cada doble pàgina trobem a l’esquerra una lletra en diversos formats (majúscula, minúscula, lletra d’impremta, lletra lligada, en codi Morse, en l’alfabet Braille) i a la dreta una pila d’il·lustracions d’objectes diversos que comencen per aquesta lletra. Es tracta de trobar la paraula intrusa, la que no comença per la proposada.

Sembla fàcil oi? Aparentment sí, però hi ha un parell de dificultats que fan del joc quelcom enginyós. D’una banda, l’idioma. Mireu aquestes imatges. Són a la pàgina de les que comencen per la lletra “R”. Alguns nois no s’adonen de la solució perquè interpreten la granota com a “rana”.

De l’altra, un vocabulari de nivell elevat. Algunes imatges requereixen uns coneixements previs (culturals, històrics, etc.) que els infants menors de vuit anys no tenen i caldrà ajudar-los. Potser és bona idea, abans de jugar, presentar les diferents pàgines i anar anomenant el que veiem. Per exemple, a la primera pàgina és possible que no sàpiguen que és «armadillo», «ant» o «alfil».

Les il·lustracions són divertides i el llibre està ben editat, és resistent i segur que se us acudeixen moltes altres possibilitats de joc.

Un encert són les pàgines annexes que hi ha al final, amb el solucionari i informacions sobre el codi Morse i l’alfabet Braille.

Llibre-joc recomanat a partir de vuit anys.

LES DADES:
Títol: L’abecedari entremaliat
Autora: Anna Aparicio Català
Il·lustradora: Anna Aparicio català
Traductora: Txell Freixinet
Editorial: Takatuka
Pàgines: 64
Barcelona, 2021

Al web de Takatuka podem llegir:
Aquest llibre de cantells roms i atractives il·lustracions a tot color té una estructura de doble pàgina. A l’esquerra apareixen de forma elegant els diferents tipus de representació possible de cada lletra (majúscula i minúscula, lletra d’impremta i lletra lligada), així com les seves equivalències en codi Morse i alfabet Braille, i a la dreta apareix una divertida i variada selecció d’imatges d’objectes, espais, animals, plantes, accions o personatges de la literatura i el cinema.
L’abecedari il·lustrat de Takatuka representa tot un repte per als nostres petits lectors i lectores: per identificar la imatge-paraula intrusa, caldrà que esbrinin a quina paraula correspon cada imatge i descartar aquells sinònims que no comencin per la lletra seleccionada. Al final del llibre hi trobaran les solucions, a més de divertides propostes de jocs per aprendre a utilitzar el codi Morse i l’alfabet Braille

El booktrailer:
https://www.youtube.com/watch?v=WF7mfq5hSII&t=4s

De ruta pel Pirineu

He tingut la sort de compartir unes sessions presencials amb alumnes de cicle mitjà de les escoles del Pallars Jussà i del Pallars Subirà. He pogut visitar centres de tota mena: públics de dues línies com l’escola Valldeflors de Tremp, concertats, i escoletes de les zones ZER com La Vall Fosca. A totes elles m’han acollit amb molta amabilitat, potser perquè feia temps que no podíem entrar als centres educatius. La novetat ha estat més sentida.

Ha estat una experiència molt emotiva. Hem centrat la sessió en reflexionar sobre els perquès de la lectura, quins són els motius que ens empenyen a llegir, i què busquem en la paraula escrita. He aprofitat, també, per recordar l’aniversari del gran Anthony Brown i fer una acció plàstica a l’estil Komagata que ens ha fet riure, crear i imaginar.

Són escoles i infants que viuen la vida d’una manera diferent a com la coneixem els qui som de ciutat. Tenen una filosofia d’educació tranquil·la on he notat les mirades encuriosides dels infants i una manera de treballar molt cooperativa entre ells. M’ha agradat la vivència, molt.

Agraeixo a l’escola La Closa d’Esterri D’Àneu que hagi fet un petit reportatge gràfic i que em permetin compartir-lo aquí al blog, clicant AQUÍ.

El viatge dels veïns al voltant del món en dotze dobles pàgines

Si vau disfrutar amb «Meravellosos veïns», esteu de sort perquè el tercer llibre de la sèrie («El viatge dels veïns») és una meravella.
La Hélène Lasserre i en Gilles Bonotaux han imaginat un viatge que fan una bona colla dels coneguts veïns, al voltant del mon. Es desplacen a bord d’una mena d’artefacte que anomenen “Aspiranou” que sembla una aspiradora gegant molt divertida.


En el seu recorregut fan nou parades a llocs emblemàtics de tots els continents. Així, la primera parada és Venècia. A doble pàgina veiem els veïns passejant (amb gòndola) pel canal que hi ha darrera del Palau Ducal i fent noves amistats. Podem veure el Pont dels Sospirs i si ens aturem en els diferents personatges segur que podrem reconèixer als de la Comèdia de l’Arte i també al Pinotxo…

A la pàgina següent l’Aspiranou ens porta a Atenes, i després a Kènia, l’Índia, el Japó, al Fons del mar, a Perú, als Estats Units, al Pol Nord i de retorn a casa.

La gràcia del llibre és doble. Per una banda ens permet gaudir de les aventures dels coneguts veïns i veure com es van relacionant amb els personatges que van trobant. D’aquesta manera podem triar-ne un a l’atzar i pàgina a pàgina anar resseguint la seva peripècia. Després en triem un altre i tornem a començar. Resulta un joc divertit que ens permet escriure o viure mil aventures.
Hi ha un altre aspecte curiós. A cada doble pàgina hi ha un escenari i dins d’aquest escenari trobem els trets característics, històrics o actuals del lloc on ens trobem. Per exemple, si us hi fixeu en la parada als Estats Units que reproduïm a continuació…

…potser sereu capaços de trobar superherois cinematogràfics (Superman, Batman), l’hipopòtam fent de Gene Kelly (Singing in the rain), personatges de cinema (Charlot, Dumbo, King Kong, ET); també podreu localitzar a l’ànec Donald al costat d’un altre Donald (Trump) i intuir referències a Marilyn Monroe, Easy rider, l’Oncle Sam, les hamburgueses, en Woody Allen, James Dean, etc. Mil i una possibilitats de conversa que també trobareu a les altres pàgines.

El text va a la part de sota de cada pàgina i ens aporta pistes per no deixar d’observar els aspectes més significatius. Senzillet i molt útil.

«El viatge dels veïns», un llibre a camí de l’aventura i del coneixement que està il·lustrat de manera precisa, amb línia blanca, amb molts detalls i que agradarà als infants a partir de set anys. Molt recomanable.

LES DADES:
Títol: El viatge dels veïns
Autora: Hélène Lasserre
Il·lustrador: Gilles Bonotaux
Editorial: Birabiro
Pàgines: 32
Barcelona, 2021

Lectures recomanades Sant Jordi

Com cada any, us presento algunes novetats aparegudes en els darrers mesos i que m’han semblat bones lectures. Són deu per a cada cicle, quaranta en total. Al final podeu descarregar el tríptic i si us fa servei, estaré content.

D’ací no res serà Sant Jordi, especial com l’any passat. Amb una mica de sort encara podrem fer alguna trobada presencial però si no és possible, ho gaudirem igualment.

Si podeu, aneu a la llibreria més propera i de confiança, feu-vos un bon regal i de passada compreu libres per a les persones que estimeu.

Cicle Infantil

No em diguis cutxi cutxi. Sean Taylor. Baula

El gran petit lleó. Hildegard Müller. Takatuka

Gus. Tyto Alba. Nuevo nueve

La feria de medianoche. Gideon Stere. Edelvives

Sports. Meritxell Martí. Combel

Benvinguda. Marta Comín. A Buen Paso

Qui farà riure a la princesa? Olga Cercós. El cep i la nansa

A la cua de l’arca. Antonis Papatheodoulou. Kalandraka

¡Gracias! Mary Lyn ray & Stephanie Graeguin. Corimbo

Què veus, eriçó? Ramon Besora. Nandibú

Cicle inicial

Si vens a la Terra. Sophie  Blackall. Barcanova

El oficial Correa y Gloria. Peggy Rathmann. Ekaré

Un dia amb en Mus. Claire Lebourg. Blackie Books

Avni (Animal Veritablement No Identificat. Romain Pujol. Astiberri

Els invisibles. Tom Percival. Andana

La filadora de boira. Agnès de Lestrade. Tramuntana

A la recerca de la flor Constel·lis de les profunditats. Benjamin Flouw. Coco Books

La Paula i el colibrí. Muriel Villanueva. Animallibres

Gràcies. Història d’un veïnat. Rocío Bonilla. Animallibres

No sin mis cosas preferidas. Sepideh Sarihi. Lóguez

Cicle Mitjà

El viatge dels veïns. Helene Lasserre. Birabiro

Astronautas (bitácora de un viaje espacial). Chang-Hoon Jung. Ekaré

Como se hace un museo. Ondrej Chrobak. Nórdica

El bolero de Ravel. José Antonio Abad. Kalandraka

Clara Campoamor. Manuela Carmena. Shakelton

Fi? Això no s’acaba així. Noemí Vola. Meraki

Els estels. Jacques Goldstyn. Joventut

El món al revés. Fina Girbés. Andana

Gos Pudent. Milionari! Colas Gutman. Blackie Books

Mi abuelo tenia un hotel. Daniel Nesquens. Anaya

Cicle Superior

Toni o como conseguir las Ronaldo Flash. Philip Waechter. Maeva

Arracades d’avellaner. Montse Homs. Barcanova

El consentimimento. Rachel Brian. Océano

Cool nata. Maria Scrivan. Bruíxola

Robatoris de llegenda. Soledad Romero. Zahorí books

El mètode xof!. Roddy Doyle. Blackie books

L’elefant. Peter Carnavas. Nandibú

La invisible nave de la noche. Joan Manuel Gisbert. Anaya

Les fabuloses aventures de l’Aurora. Douglas Kennedy. Flamboyant

Viatge al país dels arbres. J.M.G. Le Clézio. Animallibres

Si voleu descarregar-vos el tríptic, cliqueu a:

“Astronautas” a l’Ofici d’Educar

Ahir a “L’ofici d’educar”, vam parlar de llibre “Astronautas. Bitácora de un viaje espacial”, de Chang-hoon Jung, un llibre de coneixements publicat per Ekaré.

“Astronautas” ens mostra el viatge de tres nois a l’estació orbital, la fascinació que suposa veure la Terra des de l’espai i imaginar-se quines sensacions senten els astronautes amb la ingravidesa, i també veurem com s’ho fan a l’estació per dutxar-se, menjar, dormir, quins experiments fan allà dalt i quins perills els esperen quan fan una passejada espacial.

Una bona lectura per a infants de cicle mitjà i per a afeccionats a l’astronomia i els viatges espacials.

Podeu sentir el podcast clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/astronautas-de-chang-hoon-jung/audio/1097649/

I, com sempre, fem una pregunta sobre el llibre. Entre els participants farem un sorteig i al guanyador li regalarem el llibre en qüestió. Aquesta setmana la pregunta del concurs és:

Amb què escriuen els astronautes quan són a l’espai?

Les respostes per correu electrònic a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge i podeu guanyar un exemplar del llibre “Astronautas”.

En el darrer concurs del llibre “El primer cas”, els guanyadors han estat la Cristina i el seu fill Marc. L’enhorabona!

El programa d’ahir va estar dedicat als libres que han escrit mestres i professors fora de sèrie que afavoreixen l’esperit crític i la creativitat. Es van presentar cinc assajos i memòries de docents que entenen l’educació com un desafiament per aprendre i créixer com a persones. Ho podeu sentir clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/llibres-de-profes-fora-de-serie-que-afavoreixen-lesperit-critic-i-la-creativitat/noticia/3089905/

La propera setmana, el diumenge 18, dedicarem tot el programa a presentar llibreters i llibreteres que ens recomanaran bones lectures de cara a Sant Jordi.