«L’Ofici d’educar», un oasi enmig del desert

Els programes de ràdio i de televisió solen tenir una vida curta, incerta podríem dir, excepte quan es tracta d’esports. Si tenen a veure amb l’educació, el panorama és desolador. Com a la cançó d’en Petisme, són un oasi enmig del desert, i per trobar un programa que tingui ritme, grapa, i que sigui informatiu, hem de menester anar a hores impossibles, com és el cas de L’ofici d’Educar que s’emet els diumenges al matí quan encara no ha sortit el sol. I encara rai que disposem dels pòdcast per tornar-los a sentir una i altra vegada, quan ens vingui de gust, a casa o mentre conduïm, per exemple.

L’ofici d’educar” és un programa que acompleix deu anys i que el proper diumenge ho celebrarà amb els oients que puguin i vulguin anar a “la Granja”. Hi haurà un grapat d’activitats per als infants i per als no tan infants.

Una de les activitats amb els que es clourà la matinal serà presentació del llibre que ha escrit l’Elisabet Pedrosa, directora i presentadora del programa, on ens parlarà d’aquest miracle que va començar fa deu anys i que, en paraules seves:

“El programa L’Ofici d’educar va néixer després d’un fet devastador per mi: la mort de la nostra filla Gina als onze anys a causa d’una malaltia neurològica, la síndrome de Rett. Tota l’energia que havia dedicat a la Gina fins al darrer minut de la seva extraordinària vida es va transformar, a partir de llavors, en un programa de ràdio que es va començar a emetre el juliol de 2014…”

El llibre fa de molt bon llegir, és amè i agradarà als pares i mares, a les mestres i a tothom que estigui interessat en la criança. Recull dotze dels programes on han intervingut diverses personalitats que han aportat el seu saber en fer-nos més conscients del material tan sensible amb el que treballem.

En aquestes 102 pàgines trobareu que l’Elisabet ens ha mostrat el seu pensament crític, un munt d’anècdotes seves i de la seva família i ens ha encomanat el goig de viure amb respecte als demès, essent empàtics, col·laboradors i amables per fer un mon millor.

He tingut la sort de participar al programa des de la tercera temporada i he pogut conèixer a moltes de les persones que han passat per Catalunya ràdio. Un privilegi, sens dubte. A més, per a mi és fascinant compartir l’experiència amb les més de les quaranta quatre mil persones que escolten el programa, i aprendre cada dia de totes les persones que ens escriuen i aporten els seus comentaris encertats.

Si veniu diumenge a la Granja, no us empenedireu. Allà hi serem tot l’equip i es farà el programa en directe (però no haureu de matinar, no patiu).

Informacions pràctiques que heu de saber de cara al diumenge 6 d’octubre per als qui vingueu a la festa:

1. Programa del dia. Us hem convocat a les 10 del matí, i a les 10:30 donarem la benvinguda i començarem amb els Teds de l’Ofici, xerrades curtes d’alguns dels col·laboradors del programa. I a les 11:30 enregistrarem amb tots vosaltres el programa “Créixer en contacte amb la natura”. Aquí trobareu tota la informació de la jornada i també com arribar-hi www.loficideducar.com/ 

2. Aparcament. A l’entrada trobareu un espai d’aparcament senyalitzat. És una esplanada molt gran, així que no tindreu cap problema per aparcar a menys de 100 metres d’on enregistrarem el programa i farem totes les activitats.

3. Activitats per als infants: algunes de les activitats per infants que ens ofereix la Granja Escola: pujar al vaixell pirata, activitats amb cavalls o anar a visitar la granja d’animals que hi ha a l’espai (en funció de les persones que siguem se n’oferiran més). En totes elles hi haurà monitors que us acompanyaran en el recorregut (els infants, però, sempre hauran d’anar acompanyats amb un adult de referencia).

4. Provisions. La Granja Escola és un espai situat enmig de la natura a Santa Maria de Palautodera, a la falda del Montseny. Allà hi trobareu serveis essencials, com lavabos i fonts d’aigua, però no hi ha cap cafeteria ni llocs de venda de menjar. Tingueu-ho present si veniu amb infants! Un secret: posarem el punt i final a la festa dolçament.

5. Autorització drets d’imatge. La participació en el programa implica l’autorització de poder fer l’enregistrament d’acord amb les condicions del document informatiu que us adjuntem al correu, només cal que el llegiu, no cal signar-lo ni retornar-lo. En cas de no autoritzar-ho, s’haurà d’indicar explícitament el dia de la gravació.

6. Llibre dels 10 anys de L’ofici d’educar. El mateix diumenge per acabar la jornada presentarem el llibre dels “10 anys de l’Ofici d’educar”! La llibreria La Lluna de Sant Esteve de Palautordera ens ofereix un punt de venda per si en voleu comprar un exemplar. En aquest enllaç podeu veure’l.

7. No hi ha previsió de pluja però…si plou, no us preocupeu, tenim un pla B, sota cobert, i podeu venir perquè ho tenim tot pensat per disfrutar plegats amb pluja o sense.

La cançó del 10 anys:

https://suno.com/song/29c9b0cf-96f9-4099-aa15-8c0f3015bbb2

La lletra de la cançó:

Ets el miracle de la vida
que un dia es fa rebequeria
i un altre dia és pura força creativa
Que m’esgota i que m’inspira
m’enrabia i em dona alegria

Amb tu he descobert que no sé posar límits
Que dormir està sobrevalorat
Que no passa res si faig un crit
Que toca perdonar-nos i cuidar-nos
I que som lliures de criar com ens doni la gana

I t’estimo tant
Ara i més endavant!
Quan ja ni em càpigues a les mans
I els teus somnis siguin gegants

Amb tu he tocat el cim
Rient, jugant i gaudint
He sentit por i frustració
I no trobo ni un moment per fer l’amor
I faig família al meu estil

Ets el mirall dels meus defectes
Lluny de l’anhel de ser perfectes
Em catapultes a l’origen
Per curar la infància
I teixir vincles…

I t’estimo tant
Ara i més endavant!
Quan ja ni em càpigues a les mans
I els teus somnis siguin gegants

Criar és una trinxera
Que m’agrada i que m’esvera
Un periple emocionant
Que em fa créixer
I que m’empassa trepidant

Conciliar és una utopia,
una autèntica bogeria
Fem tribu mestres i amigues
Posem les cures al centre
I ballem lliures de mentides

I t’estimo tant
Ara i més endavant!
Quan ja ni em càpigues a les mans
I els teus somnis siguin gegants

I t’estimo tant
Ara i més endavant!
Quan ja ni em càpigues a les mans
I els teus somnis siguin gegants

«U i set» a L’Ofici d’Educar

A la novel·la de Bradbury «Fahrenheit 245» hi un moment en que en Montag, un dels bombers que es dedica a cremar els llibres, recorda el querosè que ha fet servir durant deu anys i li venen al cap la gran quantitat de llibres que han desaparegut. En aquell moment, en aquell mirar enrere, se n’adona que cada llibre l’ha escrit un home o una dona que ha invertit hores, dies o potser anys, en pensar-lo i posar-lo per escrit.

Una cosa semblant m’ha passat aquests dies, quan hem començat la novena temporada dels “llibres per somiar” amb la bona gent de “L’ofici d’educar”. He recordat els 233 libres que hem presentat i m’he sentit reconfortat i més que agraït per la possibilitat de mostrar i compartir les bones lectures que tenim al nostre abast i del bon moment de la literatura infantil i juvenil.

Aquesta temporada serà especial perquè d’ací uns dies farem una festassa amb tota la gent que hi ha col·laborat, els seguidors del Telegram i qui vulgui afegir-s’hi a la celebració dels deu anys del programa. Però aquest esdeveniment serà en unes setmanes i ja us farem avinent el dia, el lloc i el programa.

Comencem. Ahir vam presentar un relat breu de Gianni Rodari, el text del qual ja estava als “Contes per telèfon”, i que s’ha editat en català amb les il·lustracions que la Beatrice Alemagna va fer fa 31 anys. Gràcies a la edició de Kalandraka, podem gaudir del relat, tornar a disfrutar amb l’estampat de les guardes que són com la camisa del noi de la darrera imatge, a viatjar mentalment per ciutats de tot el món i sobretot a pensar que un mon en pau és possible.

A la fotografia, podeu veure dos petits titelles fets amb cartolina, s’assemblen als que empro quan l’explico als infants.

Com a cada programa fem una pregunta (fàcil) i, entre els qui vulgueu participar, sortegem el llibre (gentilesa de l’editorial Kalandraka). En aquesta ocasió la pregunta per participar el concurs de sobre el llibre “U I SET” és:

¿Com es deia el noi que vivia a Roma i el seu pare era tramviaire?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 15 de setembre.

Al darrer concurs, la guanyadora va ser la Margarita Noguer i s’emporta un exemplar del llibre «El viatge d’en Jep» L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast, clicant a: https://www.ccma.cat/3cat/u-i-set-de-gianni-rodari/audio/1216881/

…………………………………………………

Al mateix programa, el doctor Carlos González, pediatra de referència de criança respectuosa i autor d’una desena de llibres, entre els quals hi ha el clàssic: “Comer, amar, mamar”, proposa fugir de les preocupacions per criar amb llibertat, estima i sentit comú. Els fills no ens prenen el pèl ni ens manipulen, defensa el pediatra, que assegura que tenim fills per tenir una vida més feliç, no només per educar-los o posar límits.

Podeu escoltar el programa, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/carlos-gonzalez-lamor-dels-fills-als-pares-es-tan-gran-que-ens-estimaran-fem-el-que-fem/audio/1216884/

També podeu llegir, l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa, clicant a:

https://www.loficideducar.com/carlosgonzalez?fbclid=IwY2xjawFKR59leHRuA2FlbQIxMAABHadCpaEv4YanldTZt390kGEKzJX1joHfk1JHR3P2srEa_-3zgBcConu6bQ_aem_CGI12LxvEcQrzDkLPG46Gw

«Te’n recordes?» a l’Ofici d’Educar

Ahir, a l’Ofici vam presentar el darrer llibre d’en Sydney Smith, recent premi Andersen.

Ens explica com un nen i la seva mare, dins el llit del nou apartament, intercanvien records. Alguns són idíl·lics, com un pícnic amb el pare, però d’altres són més reals com quan li regalen la bicicleta pel seu aniversari, l’olor d’una antiga llanterna d’oli de l’avi, o quan una tempesta va deixar sense llum la casa.

Ara només hi són ells dos, i la casa on van passar tots aquests records queden lluny.

Destaquen, en aquest àlbum, les imatges i l’ús que se’n fa dels colors, foscos al principi i clars quan arriben al final, quan l’entrada de llum per la finestra simbolitza una nova vida, un nou dia, un nou inici.

«I no teníem por ni preocupacions. Sabíem que estaríem bé.»

El llibre està basat en fets reals. L’autor, en una entrevista a un diari, ho va explicar així:

El que realment va passar va ser que els meus pares es van divorciar i la meva mare i jo ens vam traslladar lluny de casa nostra al país. Tot era incert i el meu món es va capgirar. La meva mare encara l’anomena el Gran Trastorn.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial “Libros del zorro rojo” regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Te’n recordes?” la pregunta és :

Què li regalen al nen el dia del seu aniversari?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 23 de juny.

Al darrer concurs, el guanyador va ser en Lluc González i s’emporta un exemplar de «Mentrestant a la terra…». L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/ten-recordes-de-sydney-smith/audio/1210979/

………………………..

Al mateix programa, la doctora Ibone Olza, directora de l’Institut Europeu de Salut Mental Perinatal i autora també de “Parir”, “Palabra de madre: el poder de la maternidad”, “Lactivista” i “Psicología del embarazo”, ens parla de gestació, d’embaràs i de part.

Tots els éssers humans compartim una pàtria comuna, l’úter matern, i el que hi passa marca el nadó i la vida adulta, defensa la doctora Ibone Olza, referent europea de la salut mental perinatal, concepció, part i postpart. I, per tant, hem de conèixer i cuidar la gestació, l’embaràs i el part com un tresor.

Al llibre “Gestar”, Ibone Olza ens desvetlla que no és l’espermatozou campió que arriba a cops de colze per fecundar l’òvul, sinó que cooperen entre tots i l’òvul tria per qui es deixa penetrar. O que és a través dels petons i l’olor que les dones discriminen amb quin home tenen més possibilitats de procrear. O que les mares porten al cervell ADN dels fills i, per tant, també dels pares de les criatures. O que el futur de la reproducció passarà cada vegada més per un laboratori.

Tot el programa a:

https://www.ccma.cat/3cat/ibone-olza-hem-de-cuidar-la-gestacio-i-lembaras-com-un-tresor-i-gaudir-lo/audio/1210982/

«Mentrestant, a la Terra…» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam presentar aquest llibre de l’Oliver Jeffers, autor del qual ja n’hem parlat en aquest blog (per exemple a https://jaumecentelles.cat/2018/05/04/apunts-per-viure-al-planeta-terra-segons-jeffers/) i que en aquest cas porta com a subtítol “Trobant el nostre lloc en el temps i l’espai“. Està editat, com tots els seus llibres, per Andana.

Ens parla d’un viatge imaginari, que fa un pare amb els seus fills en el seu cotxe domèstic que es converteix en un cotxe espacial, per tot el Sistema Solar. El llibre juga amb la distància que separa la Terra amb cadascun dels astres del Sistema Solar, tot comparant-lo amb episodis de la història de la humanitat.

Distància i temps. Se centra en els conflictes per les fronteres al llarg de la nostra curta història. Així, per exemple, quan explica que per arribar a Mercuri calen 150 anys a la velocitat que van (a seixanta quilòmetres per hora) ens recorda que fa 150 anys aproximadament alguns països europeus estaven colonitzant l’Àfrica o que, anant més enllà, per arribar a Júpiter ens caldrien 1200 anys (a 60 quilòmetres/hora) i que fa 1200 anys els víkings estaven controlant el nord de l’Atlàntic. Aquesta és la idea del llibre: Convertir la distància entre la Terra i altres planetes en anys i mirar enrere per saber què passava en aquell moment al nostre planeta.

Una lectura molt recomanable.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Mentrestant a la terra…” la pregunta és :

“Quant de temps triga el cotxe espacial a arribar a la Lluna?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 9 de juny.

Al darrer concurs la guanyadora va ser la Pepa Collazos i s’emporta un exemplar de «Deu en un llit». L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/mentrestant-a-la-terra-doliver-jeffers/audio/1209419/

………………………………………………………………..

A l’àlça els pòdcasts als centres educatius

Al mateix programa es va parlar de les escoles que, cada vegada més, aposten per crear continguts radiofònics a classe, que publiquen i comparteixen amb tota la comunitat educativa a través de les xarxes. Una de les claus d’aquest interès és la motivació que genera: no és el mateix fer una classe normal que posar un micròfon al davant de l’alumnat. Del poder del pòdcast van parlar la Núria Castelltort Valls, coordinadora pedagògica de l’Institut Moianès, i els alumnes Guillem Riera García i Ona Gros Henestrosa, de segon d’ESO, que han creat el pòdcast “Això es pot salvar“. També hi van participar la Pepa Adell Nolla, tutora de cinquè de l’Escola Doctor Alberich i Casas, de Reus, on fan ràdio gràcies al programa Bibliotech; i dos dels seus alumnes: Ariadna Marca Suárez i ⁠Nil Tafunell Morató.

Van sentir també la Raquel Tornay, coordinadora de Ràdio de l’Escola Estalella i Graells, de Vilafranca.

El pòdcast del programa sencer, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/a-lalca-els-podcasts-als-centres-educatius/audio/1209421/

«Cesc i Alabert» a l’Ofici d’Educar

Ahir, als «Llibres per somiar» vam presentar Cesc i Alabert, un àlbum per a cicle infantil que ens explica com aquest parell d’amics sempre juguen. Tot el relat és deliciós i, com passa sovint, en Cesc que és la guineu, sempre guanya a l’Alabert, l’os. El final és fantàstic perquè respon a la pregunta: I si guanyar no fos el més important? És un llibre molt divertit sobre l’amistat que forma part d’una trilogia ideal per a nens i nenes de fins a 6 anys.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Cesc i Alabert” la pregunta és :

“A què juguen en Cesc i l’Alabert?”

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 5 de maig.

Al darrer concurs la guanyadora va ser la Joana i s’emporta un exemplar de «En un tancar i obrir d’ulls» . L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/cesc-i-alabert-de-chris-naylor-ballesteros/audio/1205497

……………………………………………………………

Al mateix programa es va parlar de pors i de que no s’ha de salvar els nens de la por sinó escoltar-la i regular-la.

A “L’ofici d’educar “ es va fer una mena de consultori sobre pors infantils amb la psicòloga de la sèrie “Això no és Suècia” Elisenda Pascual, autora de “Criar i jugar”, i amb la psicòloga clínica Roser Batalla.

Amb les preguntes de l’Elisabet Pedrosa, es va parlar de com podem acompanyar la por als monstres, a la foscor, a dormir, als lladres, a la mort o a dormir fora de casa, a aprofundir en la reina de les pors (la por de la nit), a no projectar les nostres pors als fills i també es van donar recursos per expressar la por i regular-la.

Podeu sentir tot el programa, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/no-sha-de-salvar-els-nens-de-la-por-sino-escoltar-la-i-regular-la/audio/1205499

«En un tancar i obrir d’ulls» a l’Ofici d’Educar

Ahir a l’Ofici d’Educar vam presentar un poemari per a joves, aprofitant que tenim aquí mateix la Diada de Sant Jordi, la primavera esclatant per tot arreu i l’ambient festiu que convida a la poesia.

Vam llegir alguns poemes i vam conversar sobre aquesta forma particular d’escriure poemes que es coneix com a tanka (té una sonoritat semblant a la del títol) .

Al web de l’editorial podem llegir que l’autora, Montse Maestre, ha caminat al costat de deu infants d’entre sis i dotze anys per crear un conjunt de poemes que recreen moments que es poden viure en un tancar i obrir d’ulls: una olor intensa que ens captiva mentre passegem pel carrer, el so lleuger que ens assalta en entrar dins un bosc, el tacte sobtat del vent a la pell, la imatge delicada del cel de nit…

Un dels bells poemes que podreu llegir és aquest Nits

Mentre em llegeixes
un conte, les paraules
tendres em gronxen.
A poc a poc s’esfuma
la teva veu. M’adormo.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “En un tancar i obrir d’ulls” demanem que:

Digueu una paraula que rimi amb «mirada»

Envieu les vostres respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 21 d’abril.

Al darrer concurs la guanyadora va ser l’Alba (8 anys) i s’emporta un exemplar de «Burundi» . L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/en-un-tancar-i-obrir-dulls-de-montse-maestre/audio/1204052

«De falsos gossos i veritables lleons» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam presentar el primer llibre de la sèrie “Burundi”, de l’autor i il·lustrador argentí Pablo Bernasconi. El nom —Burundi— és una pista per saber de què va la cosa. Són aventures situades en aquell petit país centre-africà i estan protagonitzades sempre pels mateixos animals i un estrany que es relaciona amb ells als diferents llibres.

«De falsos gossos i veritables lleons» ens narra la peripècia d’un gos que arriba al lloc on el cérvol i el conill estan tranquil·lament menjant una poma i albirant la posta de sol. Amablement li ofereixen una poma i el gos diu que no, que ell no menja fruita, només carn perquè és un animal carnívor.

A partir d’aquest moment van apareixent altres animals de la selva (la zebra, el mico, etc.) i intenten convèncer-lo amb tots els arguments possibles que és un gos salsitxa. Sense èxit.

La història que fa riure molt i les il·lustracions, precioses i originals, estan fetes amb collage digital. Són molt expressives, entenedores i de gran qualitat.

Un conte acumulatiu que juga amb les contradiccions, recomanat a partir de cinc anys.
I com a cada programa, fem una pegunta relacionada amb el contingut del llibre. Si heu estat atents al podcast, la podreu contestar fàcilment. En aquest cas és:

Quin animal és en realitat el que diu que és un lleó?

Envieu les vostres respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 7 d’abril.

Entre els participants farem un sorteig i li regalarem el llibre, gentilesa de l’editorial Catapulta.

Al darrer concurs la guanyadora va ser l’Unai Domínguez que s’emporta un exemplar de la sèrie “David colom”. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/de-falsos-gossos-i-veritables-lleons-de-pablo-bernasconi/audio/1201849

……………………..

Al mateix progrmaa, una entrevista amb en David Bueno que explica que hi ha persones que pensen que la seva intel·ligència pot créixer si es motiven, si hi dediquen esforç, si ho intenten amb optimisme i bona disposició: són de mentalitat de creixement. I n’hi ha d’altres que creuen que la seva intel·ligència ha arribat al seu límit: són persones de mentalitat fixa.

La mentalitat de creixement, un concepte ideat per la psicòloga Carol Dweck, és la creença que podem augmentar la capacitat d’aprendre sempre si tenim l’actitud adequada. Com es pot educar per tenir una mentalitat de creixement?

Podeu sentir l’entrevista a:

https://www.ccma.cat/3cat/com-es-pot-educar-per-tenir-ganes-de-seguir-aprenent-tota-la-vida/audio/1201852

«Molly Wind» a l’Ofici d’Educar

Ahir, a “Llibres per somiar”vam presentar un còmic per a joves. Molly Wind està inspirat en un fet real, les bibliotecàries que anaven a cavall repartint llibres pels pobles de les muntanyes de la zona dels Apalatxes. Van arribar a ser unes 200 dones que van arribar a uns 100.000 residents a les zones rurals de Kentucky.

El llibre ens explica la peripècia de la Molly, una nena de nou anys, i el seu cavall Carson quan, per una sèrie de circumstàncies, es veu embarcada en l’aventura d’esdevenir una “bibliotecària a cavall”.

Com a cada programa, fem una pregunta (fàcil) relacionada amb el llibre i entre les persones que participen contestant bé, fem un sorteig i li regalem el llibre en qüestió.

En aquest cas, la pregunta per participar el concurs dels “Llibres per somiar” sobre el llibre “Molly wind” és:

En quin país se situa la història de les bibliotecàries a cavall?

Si voleu participar al concurs i guanyar el llibre podeu enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 10 de març.

El podcast de la secció el podeu escoltar clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/molly-wind-de-catalina-gonzalez-vilar/audio/1199509/

Els guanyadors de l’anterior programa sobre el llibre «L’orquestra de l’Esperança» són en Benjamí, en Gabriel i l’Abraham. L’Enhorabona!

…………………………………………………………..

Al mateix programa un grups de nois i noies vam parlar de les coses que els envolten i els preocupen. L’article que ha escrit l’Elisabet val la pena perquè recull el que pensen. L’ha titulat:

Clam dels infants “Els nostres pares i mares treballen massa

Més escolta de qualitat per part dels pares, sempre massa enfeinats. I més temps de qualitat en família. Participar més de les decisions que els afecten. I que els ajudin a acabar amb el bullying i a regular millor les pantalles. Són algunes de les peticions dels 5.000 infants de Barcelona que han participat en l’Agenda dels Infants, de l’Institut Infància i Adolescència (per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona). Els nens i nenes han expressat 11 demandes, 300 propostes i 100 idees per millorar el seu benestar i el món. Parlem amb l’Ismael, la Isabella i l’Annie, de 5è de primària de l’Escola Cervantes; la Simona, el Quim i la Laia, de 5è de primària de l’Escola Guinardó; la Laia Curcoll, responsable de comunicació de l’Institut Infància i Adolescència i el pedagog Francesco Tonucci.

El podeu sentir, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/clam-dels-infants-els-nostres-pares-i-mares-treballen-massa/audio/1199512

«Diumenge» a l’Ofici d’Educar

El dia 4 de febrer, a l’Ofici d’Educar vam presentar l’àlbum «Diumenge». Com que he estat uns dies fora de Catalunya no vaig pensar de pujar al blog l’enllaç al programa, com faig habitualment. Potser vaig tard però encara hi sou a temps de participar al concurs.

“Diumenge” és un llibre que ens fa pensar molt sobre com l’avorriment estimula la nostra imaginació.
El relat explica com un noi arriba a casa dels avis amb la seva família, com cada diumenge, i després de dinar, inicia una aventura que el durà a imaginar un recorregut per tot el món. La gràcia és que a mesura que anem passant pàgines descobrim els objectes quotidians que ja han aparegut abans, durant el dinar. Així, quan imagina el pol sud, veurem el pingüí de la nevera i els ous i la botella de llet; quan arriba al volcà en erupció descobrim el pastís que la mare està fent lliscar com si fos lava; quan lluita amb el drac, recordem el tatuatge del pare; i el vaixell pirata, bé… el vaixell pirata és molt evident com està fet.

I com cada programa formulem una pregunta relacionada amb el llibre. En aquest cas és:

Qui acompanya en Martí en les seves aventures de diumenge?

Si voleu participar al concurs i guanyar el llibre “Diumenge” podeu la resposta a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 11 de febrer.

A l’anterior programa la guanyadora del llibre «Fora de lloc» va ser la Laura Martínez. L’enhorabona!

El podcast de la secció a:

https://www.ccma.cat/3cat/diumenge-de-marcelo-tolentino/audio/1196427

«Patina» a L’Ofici d’Educar

El passat diumenge, 31 de desembre, vam presentar la novel·la Patina, de Jason Reynolds. És la segona història d’una tetralogia de la que ja vam presentar Ghost. De moment, de les tres que s’han traduït, és la més rodona, al meu entendre, i la més potent. Explica la vida d’una noia, la Patina —Patty— que és la més ràpida de l’equip d’atletisme. La seva vida es complica quan, després de la mort del pare i la malaltia de la mare, han d’anar a viure. Ella i sa germana, a casa del seu oncle i la seva parella.

Però el canvi de casa li comportarà canvis de tota mena, especialment un canvi de barri i d’escola. Així d’una escola pública mixta una privada elitista només de noies on haurà de suportar les burles de les noies “pijes”.

Mentrestant, la temporada d’atletisme continua, i l’entrenador, en veure com és de competitiva, la tria per a l’equip de relleus.

Un llibre preciós que ens parla de de classisme i racisme mitjançant la vida d’una jove que busca la pròpia pau mentre aprèn a treballar en equip.

El llibre està editat per Sembra Llibres, té 188 pàgines i es de molt bon llegir. Enganxa.

I la pregunta per participar el concurs dels “Llibres per somiar” sobre el llibre “Patina” és:

Quin esport pràctica la Patina?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 7 de gener.

El podcast de la secció el podeu sentir clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/patina-de-jason-reynolds/audio/1191904/

………………………………………..

I al mateix programa, triar un joc o una joguina per a un nen o una nena és un acte d’amor, de consciència i de sentit comú, defensa Imma Marín, experta en jocs i joguines, creadora de Marinva i autora de “Jugar”: un extens inventari de jocs i joguines. La majoria de nens i nenes tenen més joguines de les que necessiten, i l’excés de joguines mata les ganes de jugar, afirma l’experta. Imma Marín ens dona, a “L’ofici d’educar”, criteris per triar amb consciència jocs i joguines. I també consells pràctics per fer la carta als Reis.

Podeu sentir tot el programa, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/criteris-per-triar-amb-consciencia-jocs-i-joguines/audio/1191907/