A la revista GUIX D’INFANTIL, la Diana Comes i Núria Vouillamoz de l’Institut de la Infància ens presenten a la secció “Menjallibres” un dels seus autors preferits: Hervé Tullet. En parlen amb molta estima i ens ofereixen algunes possibilitats de creació de tallers sensorials de llums i ombres, així com activitats per introduir-nos en la geometria amb les formes rodones i quadrades.
És un article que convé llegir i si, esteu en una escola bressol o en el cicle infantil, us pot ser molt útil. Els tallers i les propostes que generen les companyes mitjançant les seves accions a Sant Cugat tenen molt bona acollida i els llibres d’en Tullet les inspiren. A través del seu grafisme recreen taques, rajolins de pintura o estampacions.
Article recomanat per a l’etapa 0-3. El podeu llegir a la revista núm. 111 dels mesos de setembre-octubre. Podeu comprar la revista a través del web de Graó i/o comprar només l’article en qüestió.
Aquest és el quart article d’aquesta primera temporada i si la bona gent de Graó ens segueixen fent confiança, tenim corda per estona. Seguirem apostant per la literatura a l’etapa 0-6.
Ahir vam encetar la sisena temporada de «Llibres per somiar» a Catalunya ràdio i estic content i molt agraït a tot l’equip de l’Ofici d’educar per la confiança envers la meva persona i per l’aposta per difondre la literatura infantil i juvenil.
La idea d’aquesta temporada seguirà sent la mateixa de l’anterior. Presentarem un llibre que ens ha agradat especialment i que transmeti bones sensacions. Molts d’aquests exemplars seran d’editorials que cuiden l’embolcall i el missatge i que, malgrat no ocupin els llocs preferents dels aparadors de les llibreries, creiem que valen molt la pena de fer-los-en difusió.
També, amb la complicitat de les editorials, de cada llibre que comenten, farem un sorteig i qui vulgui participar, d’una banda ens farà contents perquè voldrà dir que ens escolta i segueix, i de l’altra tindrà la possibilitat de guanyar el llibre en qüestió. Animeu-vos! Recordeu que el programa és setmanal però “Llibres per somiar” és quinzenal, alternant amb la magnífica secció de l’Eva Bach i les seves recomanacions per viure millor.
El primer llibre que vam presentar va ser «La mestra és un capità». La protagonista d’aquesta història és mestra a la feina, mestressa de casa a les tardes i les nits, mare les 24 hores, psicòloga durant els conflictes de l’escola, observadora, cridanera i també un sergent a ulls dels infants. Aquest llibre és com una mena de diari d’aquesta tutora que parla de les coses boniques que passen dins i fora de l’aula, i veus que darrere d’una mestra hi ha una persona. És una història tendra, emotiva i curteta. Ideal per llegir-la el primers dies de curs.
Si voleu participar al concurs, la pregunta que us fem és:
De quin curs és tutora la mestra?
Envieu les respostes al correu electrònic loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 12 de setembre i podeu guanyar un exemplar d’aquest llibre.
En aquest mateix primer programa d’ahir vam conèixer una realitat que no veiem als mitjans però que ens avergonyeix com a éssers humans: La realitat del poble inuit, o millor, la realitat de 130.000 infants indígenes que van ser separats de les famílies i enviats als internats canadencs per esborrar la seva identitat. És un programa que val molt la pena. Colpidor.
Si entreu a la pàgina de l’Ofici d’educar també podreu llegir l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa i escoltar tot el programa.
Fa més de vint anys que es va estrenar «Tienes un e-mail», una pel·li que ho va petar als cinemes. Estava dirigida per Nora Ephron i és una comèdia romàntica que va ser un èxit de taquilla. Algunes escenes han quedat en el nostre imaginari col·lectiu, sobretot les que passen a l’interior de la llibreria «The Shop Around The Corner» (a la pel·li, La tienda de la vuelta de la esquina), un espai situat a la zona benestant de Nova York on hi treballa la Katheleen Kelly, protagonitzada per la Meg Ryan, que fa de llibretera.
De les llibreries boniques que hi ha pel món, a Rubí en tenim una que transmet la mateixa sensació de placidesa i acolliment. És “Lectors al tren”, un espai regentat amb delicadesa i amorosiment per la Montse Marcet. Hi vaig de tant en tant i sempre, sempre, torno amb alguna joia entre les mans, recomanacions encertades de la companya Montse. Ara acaba d’enllestir el nou web i serà un lloc a visitar amb assiduïtat perquè també està fet de manera senzilla i entenedora.
Tot això ve per explicar que cada dos mesos faran una exposició de les il·lustracions originals d’algun àlbum il·lustrat. Per aquest curts n’han programat cinc. La primera és de les il·lustracions de l’Albert Asensio per al llibre d’Oscar Wilde “El Princep Feliç i altres contes”, amb traducció magnífica de Jordi Martín. La segona serà de les il·lustracions de l’Albert Arrayàs per al llibre “Un any de poemes”. Les dues seran aquest primer trimestre.
M’han convidat a preparar una acció per a cada exposició i estaré encantat de proposar maneres de promoure la lectura d’aquests llibres a les escoles i de com podem estirar del fil per aprofundir en temes relacionats. Tot plegat ho podeu seguir a les xarxes socials de “Lectors al tren” (web, facebook, instagram).
La primera intervenció la farem el 16 de setembre i comentarem les il·lustracions, parlarem de la vida atribolada d’Oscar Wilde i farem una acció al voltant d’un dels relats (shhh, de moment, secret).
Comencem un nou curs i és moment de retrobaments. Les editorials han estat preparant una pila de novetats que emplenaran els aparadors de les llibreries i les lleixes de les biblioteques i és un bon moment per saber que ens arriba i també per conèixer en persona als autors, il·lustradors, editors i demés lletraferits que estimem la literatura.
La primera ens arriba aquesta setmana. Demà passat, dia 3 de setembre, comença una nova edició de la Fira del Llibre del Pirineu, que enguany celebra el seu 25è aniversari amb un programa farcit d’actes que giren al voltant de la literatura.
Amb la participació d’editorials i llibreries (algunes dedicades a ala LIJ) podrem veure que ens presenten la Associació d’Editors d’Andorra (Ed. Andorra, Ed. Límits, Anem Ed i Aloma Ed.), Roser Guix, Voliana Edicions, Edicions del Pirata, Llibreria Purgimon, Pagès Editors, Editorial Piolet, Editorial Alpina, Llibreria Horitzons, Garsineu Edicions, Edicions Salòria, Tradillibreria, Edicions Sidillà, Ònix Editor, Sàrria de Llibres, Lletra Impresa Ed., Cuscusian’s, Àgilment, Artur Blasco.
Si voleu conèixer tot el programa, entreu al web de l’Ajuntament d’Organyà i trobareu tota la informació i més. Només cal que cliqueu a:
De tant en tant descobrim il·lustradores que malgrat la seva joventut o que sigui la seva primera obra, ja els albirem un futur en aquest mon de la literatura infantil. És el que m’ha succeït amb aquest «Veïns» de la Kasya Denisevich, una dona russa, criada a Moscou, on va estudiar literatura comparada a la Universitat i va començar a traduir libres. Quan es va traslladar a Barcelona, comenta que la seva vida va fer un canvi radical, va estudiar il·lustració a l’Escola Massana i va començar a apassionar-se pels llibres il·lustrats.
«Veïns» ens explica l’experiència interior d’una nena quan la seva família es trasllada a un nou edifici i ens planteja pensaments tranquils sobre els veïns, sobre viure en una ciutat, sobre la soledat i el brogit, sobre qui hi ha a l’altra costat de l’envà que separa els pisos. Bé, de fet, són pensaments que ens venen al cap a tots nosaltres, els qui vivim en una ciutat i hem de compartir ascensor, supermercat, i espais comunitaris amb altres persones. D’algunes en sabem el nom i aspectes de la seva vida, d’altres poca cosa més. Això sí, com que som educats ens diem bon dia, hola i adeu, quan coincidim.
Les il·lustracions d’aquest àlbum són en blanc i negre i algun toc de color que ens ajuda a fixar-nos en allò més rellevant. Les tintes i el llapis permeten que fem el pas de l’aventura de la nena a un món més oníric, on els somnis i la imaginació es fan presents. És un bon recurs per difuminar i connectar realitat i fantasia.
A la contracoberta podem llegit: Si us atureu a pensar-hi…, el meu sostre és el terra d’algú, i el meu terra és el sostre d’algú. De fet, si pogués estirar la mà a través de la paret, podria tocar algú. I aquest algú seria la meva nova veïna!
I al web de l’editorial diuen:
Els nostres veïns estan per tot arreu: al costat de la nostra habitació, a sobre el menjador o sota la nostra cuina. El més freqüent és que siguin un misteri; una presència tan sols detectada per sorolls indesxifrables, passes o, potser, una porta tancada. Aquest llibre explora les formes en què ens imaginem la seva existència (i la nostra) mentre són uns desconeguts, i ens impulsa a prendre la valenta decisió de connectar-nos.
Ep! Les guardes resumeixen perfectament la història del llibre.
Recordo amb una certa boirina els anys que vaig passar a l’Institut Torras i Bages de Can Serra, a l’Hospitalet. Queden molt lluny. Però tinc presents alguns professors i els seus ensenyaments. Un d’ells, en Jaume Botey, ens va introduir en el coneixement de la filosofia. Eren unes classes amenes i on ens ho qüestionàvem tot. Així vaig entrar en contacte amb les idees de pensadors con Nietzsche, per exemple.
Uns anys més tard, es va publicar una obra que va remoure la literatura juvenil. Jostein Gaarder va escriure “El món de Sofia”, una mena de tractat dels corrents filosòfics de tots els temps en forma novel·lada que va tenir un èxit de vendes extraordinari.
En canvi, els estudis de filosofia a les universitats (no a totes) s’han anat diluint o s’han mesclat amb altres estudis, en una mena d’hibridació curiosa. Imagino que, en el món que vivim, tira més l’economia, la competitivitat, el poder dels diners, que el pensament.
Potser per tot plegat, els dos llibres de la nova col·lecció “Filo & Sofia” m’han atret especialment. No m’han decebut i em fan pensar que tindran bona acceptació entre els nois i joves. Són llibres que ens indueixen a investigar, més enllà de la pròpia trama novel·lesca o detectivesca, sobre qui era René Descartes, David Hume o Hipàtia i quines eren les seves idees o corrents de pensament.
El personatge principal de la primera història (l’assassí dels ossets de peluix) és un noi, en Rinus Descartes, que es queda orfe i va a parar a un orfenat ben particular i curiós, anomenat “l’Acadèmia” en record de l’Escola d’Atenes, una institució científica i pedagògica fundada per Plató, als afores d’Atenes. En aquest orfenat es trobarà a Sofia Hipàtia, una noia que fa de mestra i mare de tots plegats. El nom ja ens avisa que té el caràcter de la filòsofa, astrònoma i matemàtica d’Alexandria.
Els altres nois que hi conviuran amb en Rinus Descartes són en David Hume, en referència al filòsof escocès, el més destacat dels empiristes britànics, en Confuci, en Sócrates Jr., en Freddy Nietzche i en Karlitus Marx (compromés amb la justícia social i protagonista de la segona història “el cas de la fàbrica de la mort”). Els noms ja ens indiquen quina mena de pensaments i actitud vital corresponen a cadascun d’ells.
La novel·la es llegeix en un parell d’hores. Són gairebé dues-centes pàgines amb molt bon ritme, poques descripcions, força diàlegs, i frases curtes que fan que la trama avanci de pressa.
Hi ha diferents capes de lectura. Una primera, ens mostra l’intríngulis de la història. Els nois de l’Acadèmia col·laborant amb la policia per descobrir un assassí que deixa algunes pistes que aniran descobrint gràcies al mètode que usen, basant-se en preguntes i pensaments que segueixen els diferents corrents filosòfics (pensem per tant investiguem).
Una segona, ens convida a esbrinar qui van ser els filòsofs que encarnen cadascuna de les teories.
Encara, una tercera, per als més curiosos, ens porta a saber del perquè del serrell del protagonista o com era la vida de les dones a principis del segle XX (la novel·la ens situa a l’any 1910).
L’autora s’ha ben documentat i ens presenta unes novel·les que fan de bon llegir i que poden obrir múltiples vies de coneixement.
Llibres de tapa tova amb un format senzill, amb un preu per sota dels deu euros, cosa que és d’agrair.
Lectura recomanada per a alumnes de cicle superior i primer cicle de l’ESO.
LES DADES: Títol: L’assassí dels ossets de peluix Autora: Cuca Canals Traductora: Martina García Editorial: Edebé Pàgines: 196 Barcelona, 2020
Ha plogut molt des del mític “Recull de poemes per a petits i grans” (1978). Sortosament algunes editorials ens recorden, de tant en tant, que tenim un ventall de poetes extraordinaris als Països Catalans. Penso en Nandibú (Olor de maduixa) o en Eumo (Plouen poemes!) entre d’altres.
Recentment he llegit “Un any de poesia” i he gaudit amb la bona tria que s’ha fet. Hi trobareu 24 poetes clàssics, 24 autors que han obert el camí a nombrosos altres autors que podem gaudir actualment. En aquest llibre hi ha poemes de Joan Alcover, Víctor Balaguer, Joan Brossa, Josep Carner, Lola Casas, Miquel Costa i Llobera, Salvador Espriu, J. V. Foix, Ramon Folch i Camarasa, Àngel Guimerà, Ramon Llull, Joan Maragall, Ausiàs March, Maria-Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol, Apel·les Mestres, Dolors Monserdà, Joana Raspall, Joan Salvat-Papasseit, Josep Maria de Segarra, Maria-Antònia Salvà, Pere Talrich, Màrius Torres i Jacint Verdaguer.
També m’ha impressionat la feina de l’Albert Arrayás. A cada doble pàgina un poema o un fragment d’una cançó popular il·lustrada de manera elegant i precisa i deixant que el poema respiri i transmeti la seva bellesa.
El llibre està ordenat seguint el curs de l’any, mes a mes, setmana a setmana, de manera que és fàcil entendre que tenir-lo a l’aula o la biblioteca escolar és un bon suport a l’activitat lectora.
Imagineu que esteu amb un grup de primària. Només cal buscar la setmana en la que ens trobem i llegir i analitzar el poema corresponent. Per exemple, aquestes setmanes d’agost ens presenten un fragment de “la Nova fera malvada (romanço de cego)” d’Àngel Guimerà, un poema de la Dolors Monserdà (De bon matí), la cançó “la gallina Ponicana” o “Veles e vents” d’Ausiàs March, entre d’altres. Cada poema, ens obre la porta a un treball memorístic, plàstic, lingüístic, etc.
Recomanat per a educació primària.
LES DADES: Títol: Un any de poesia (Poemes, refranys i cançons per gaudir tot l’any) Autors: Alcover, Joan i altres. Il·lustrador: Albert Arrayás Editorial: Bindi Books Pàgines: 144 Barcelona, 2020
De tant en tant vaig recordant que hi ha un grup molt ben organitzat a Málaga. Sota el paraigües de la Fundación Alonso Quijano fan una pila d’accions al voltant de la lectura. La revista “MiBiblioteca” n’és una. Acaba de publicar-se la que correspon a aquest estiu. És la número 66. Compteu… A quatre per any, fa disset anys que es publica.
Altres accions emotives que promouen són “Mejora con los libros” (una col·laboració amb l’Hospital Regional), Jornades, Tallers, Minibiblioteques, etc. Una de les més divertides és el concurs de fotografies.
Ara que és temps de lectura pausada i tranquil·la potser us passa pel davant alguna imatge de gent llegint. És moment de fer una foto i enviar-la. Les bases:
Aquest estiu estic buscant lectures relacionades amb l’escola. Amb la Nora, que aviat farà set anys, hem llegit aquestes tires còmiques diverses vegades. El llibre són petites aventures de dues pàgines que fan de bon llegir i ens recorden el poder de l’amistat, les diferències, les enveges i tot allò que passa en un centre educatiu.
El protagonista és l’Avni i les primeres aventures el situen en els dies previs a l’inici de curs. Arriba a la nova escola primària d’Animalia i s’ha de situar i buscar el seu espai entre els nous companys. Fins aquí sembla tot normal però l’aspecte de l’Avni té a la resta d’alumnes desconcertats perquè no és un animal reconeixible: no és un os, ni un ocell ni una tortuga.
Per acabar-ho d’adobar té uns poders inversemblants que aviat el convertiran en l’atracció del pati del col·legi. L’Avni és un «animal veritablement no identificat» que es fa estimar i sedueix per la seva fantasia, innocència i singularitat.
A les pàgines finals hi ha uns jocs senzills que ens fan passar una bona estona.
Lectura recomanada per a infants a partir de 6 anys.
LES DADES Títol: Avni. Animal veritablement no identificat Autor: Romain Pujol Il·lustrador: Vincent Caut Traductors: David Domínguez i Marion Carrière Editorial: Astiberri Pàgines: 64 Bilbao, 2020
Gonzalo Moure és un dels autors més llegits a les escoles i biblioteques. Té una pila de bons libres amb contingut social i l’emoció està, sempre, assegurada.
De tota la seva obra hi ha dos títols que són especials per a mi.
Un és «El síndrome de Mozart» i és especial per diverses raons però sobretot per com està escrit, per com s’encadenen els capítols i perquè en el moment que va sortir publicat, teníem a l’escola un alumne amb aquesta mateixa síndrome. La lectura d’aquesta novel·la va ser molt comentada i aplaudida per l’equip de mestres perquè ens va il·luminar i ens va fer sentir còmplices d’un mateix saber.
L’altre és més personal. «Soc un cavall» es va publicar el 2007 i els mesos anteriors em va arribar l’encàrrec de fer la traducció al català. Imagineu-vos quina alegria em va suposar! Conté unes il·lustracions espectaculars de l’Esperanza León i narra les vivències d’un cavall que ens explica en primera persona els seus records i la seva relació amb la nena que el cuida.
Ara, en Gonzalo Moure acaba de fer un exercici de generositat publicant «Por qué llora la maestra» on fa un recorregut per les trobades amb lectors d’arreu del món amb qui ha coincidit fent tallers d’escriptura.
Reconec que vaig fer una inferència equivocada quan vaig veure el llibre. En un primer moment pensava que era un relat sobre educació però de seguida vaig llegir el subtítol «Carta larga para ti, que quieres escribir» i ho vaig entendre. De cop i volta em van venir al cap altres autors que fent exercicis similars i ens parlen de literatura i de com troben inspiracions diverses. Són prou conegudes les «Cartes a un jove poeta» de Rilke o les «Nuevas cartas a un joven poeta» de Joan Margarit. Molt entranyables també són les explicacions de Roberto Cotroneo a la carta que li fa al seu fill sobre l’amor als llibres a «Si un matí d’estiu» o els trucs que ens mostra Jordi Sierra i Fabra a «La página escrita». Hi ha d’altres autors que també han mostrat com s’ho fan per escriure. Recordeu Bukowski, Stephen King, Daniel Cassany, etc.
Gonzalo Moure ha bastit una obra que pot ser molt útil per als joves que volen escriure i no saben per on començar. Moure els convida, mitjançant propostes senzilles a iniciar els seus relats, mirant al seu voltant i deixant-se anar.
El llibre és brillant i el recomano a tots els mestres, també. Ben mirat, potser sí que és un llibre de pedagogia perquè ens mostra les inquietuds dels nois i noies amb qui s’ha anat trobant. A més, els exercicis que proposa (els microrrelats, les vint-i-cinc paraules, etc.) són fàcilment aplicables a l’aula, amb alumnes a partir de cicle mitjà.
Si encara no heu desconnectat, aprofiteu i aneu a buscar aquest llibre per a les vacances. Segur que us inspira!
LES DADES Títol: Por qué llora la maestra. Carta larga para tí, que quieres escribir Autor: Gonzalo Moure Editorial: Kalandraka Pàgines: 104 Pontevedra, 2021
La invitació a la lectura 