by

Setembre, temps de fires

Comencem un nou curs, comentant les trobades més reeixides de les properes setmanes.

Ahir, es va tancar la Fira del llibre del Pirineu que es va celebrar a Organyà. És la vint-i-vuitena edició i, si no heu anat mai, reserveu-vos els darrers dies d’agost per fer-hi una visita el proper anys. Val la pena.

Podeu trobar la informació del programa de la d’enguany, a:

https://www.organya.cat/actualitat/copy_of_fira-del-llibre-del-pirineu/biblioteques-a-la-fira/actualitat/noticies/organya-presenta-el-programa-de-la-28a-fira-del-llibre-del-pirineu

Fira del conte de Medinyà

Se celebrarà el diumenge 15 de setembre.
Val la pena fer una escapada a aquesta vila i gaudir d’un munt d’activitats, propostes literàries, contes, paradetes de venda de llibres, etc.

Trobareu tota la informació a https://www.firadelconte.cat/edicio2024/

L’Encontats, a Balaguer

Està centrat en el conte i el llibre il·lustrat.
Són quatre dies (del 18 al 22 de setembre) en les què les històries fantàstiques prenen els carrers del centre històric de Balaguer. Hi haurà un munt d’activitats, espectacles, presentacions de novetats, tallers amb escriptors i il·lustradors, etc.
Al l’enllaç que us passem podeu trobar el programa complert dia a dia, els expositors, els tallers, informació de la ciutat i com van anar les edicions anteriors.
El dia fort és diumenge 22 de setembre.

Cliqueu a: https://www.balaguer.cat/encontats/

La Setmana del llibre en català

La 42a edició se celebrarà del 20 al 29 de setembre, amb una extensa programació per a tots els públics: presentacions de llibres, recitals poètics, concerts, debats, converses amb autors nacionals i internacionals, signatures de llibres i rutes literàries.
Aquest any La Setmana no se celebra al Moll de la Fusta (està ocupat per allò de la vela) i, com veieu al cartell, es farà de manera excepcional al passeig Lluís Companys, des de l’Arc de Triomf fins al parc de la Ciutadella.

Tota la informació a:
https://lasetmana.cat/

by

«La geganta», un relat d’alçada

«Em fa vergonya que la Nina i jo ens agafem de la mà. Ja soc gran —fet i fet soc més gran que ella— i no m’agrada que em vegin com un nen petit. Ella i jo ens hem aturat al semàfor que hi ha davant de l’escola. Em tremolen les cames. La Nina també es deu haver adonat del tremolor, perquè noto que em prem la mà amb més força.»

Així comença aquesta novel·la d’en Jordi de Manuel, professor de ciències de la naturalesa i escriptor. En narra com En Roc s’estima molt la Nina, la seva germana bessona, però reconeix que li fa una mica de vergonya que els vegin junts de camí cap a l’escola perquè, tot i tenir la mateixa edat, ella és molt més alta. Els altres nens els miren i ell es mor de vergonya, al seu costat sembla un nen petit. Però és que ella no és normal: sembla una geganta!

La Nina i el Roc s’han traslladat a viure a un lloc on hi ha un estany meravellós. Van a una nova escola, tenen nous amics i amigues… i viuen en una altra llar. L’escola els agrada, i a la Nina li encanta la Clara, la nova mestra. Des de fa uns mesos, però, la nena creix amb desmesura: sobrepassa tots els infants de la seva edat. Els pares i el Roc estan amoïnats. No saben què li està passant, a la Nina, i decideixen anar al CAP on s’assabenten de la rara anomalia de la seva filla i com es pot guarir.

La novel·la alterna capítols escrits amb la veu d’en Roc, l’infant bessó, amb altres escrits pel narrador omnipresent. D’aquesta manera, l’autor ens fa saber un munt de curiositats de la naturalesa sobre geologia, botànica o fauna dels boscos, a més d’altres coneixements del folklore tradicional.

Les il·lustracions de l’Ignasi Blanch, boniques i a color, són un extra que agrairan els lectors.

Al final hi ha una nota de l’autor on comenta què és l’acromegàlia, la malaltia que pateix la Nina. Interessant.

Lectura recomanada per al cicle superior.

Títol: La geganta
Autor:: Jordi de Manuel
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Editorial: Animallibres
Pàgines: 120
Barcelona, 2024

by

«Pepín y Olivia» un còmic dinàmic i fresc

Pepín y Olivia són germans. L’Olivia és la germana gran i és entenimentada i raonable que el seu germà petit, en Pepín, entremaliat i bellugadís, amb idees i pensaments que ens fan somriure perquè són autèntics, com els que tenen tots els infants.

El còmic està estructurat en petites històries que ens narren moments de la vida dels dos germans i els seus familiars i amics. Es centra en la festa que estan preparant. Estan planejant una “gran festa de res de res”, però és una festa especial perquè no hi ha cap motiu a part de celebrar una trobada amb la gent que estimen. La festa és el darrer capítol i totes les històries precedents (més de 120 pàgines) venen a ser la introducció on anem coneixent els seus pares, els familiars, els veïns i els amics.

El text està escrit de manera entenedora, amb paraules senzilles, com si fossin de nens. A cada episodi, anem coneixent alguns moments quotidians de les seves vides. Tot plegat fet amb molta gràcia, amb humor, amb certa ingenuïtat, amb les bones paraules que ens recorden una saviesa que ve de lluny, i també a lo nostra infantesa.

L’autora té un registre gràfic diferent al de “les Varamilles” però igualment inclou un bon grapat de detalls que ens fan aturar-nos i observar-los. Són els objectes i els escenaris familiars que acompanyen els protagonistes.

Trobareu moments delirants com quan el gos Kiki passeja amb patinet pel parc, quan el pare cuina receptes esbojarrades que ningú gosa tastar, el capítol a casa dels avis i l’esmorzar tendre i deliciós al capítol “El desayuno de vaquero” i, sobretot, l’aventura a la fira i la festa final, “mariachis” inclosos.

L’he llegit amb la meva neta de nou anys i ens hem fet un fart de riure perquè moltes de les situacions li han semblat creïbles i fins i tot li han recordat d’altres viscudes per ella o els seus companys d’escola.
Al llibre se li podria retreure la tipografia triada. Costa de llegir.

Lectura recomanada per a cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Pepín y Olivia
Autora: Camile Jourdy
Il·lustradora: Camile Jourdy
Traductora: Alba Pagán
Editorial: Astronave
Pàgines; 130
Barcelona, 2024

by

»La gota perduda», un àlbum poètic sobre el cicle de l’aigua

L’autor d’aquest relat senzill i entenedor és Grégoire Laforce i, amb les imatges efectives d’en Benjamin Flouw, ens narra el viatge de l’Iris, una petita gota que cau del cel i arriba per primer cop a la Terra. Al principi l’Iris està preocupada, sense saber què ha de fer i cap a on anar, però després es va tranquil·litzant, es deixa anar i decideix seguir el flux de l’aigua.

Aquest llibre de coneixements, de mida gran, ajuda a entendre el cicle de l’aigua als infants de cicle inicial, en uns moments en que l’escassedat d’aigua a casa nostra, ens preocupa i ens obliga a tenir cura i no malgastar-la.

L’aigua és un bé preuat i disposar d’aigua potable és una necessitat bàsica. Sembla mentida però avui dia encara hi ha milions de persones que no tenen accés a aquest servei a causa de diferents causes com el canvi climàtic, el creixement demogràfic, l’augment de les urbanitzacions i les necessitats dels sectors agrícoles, ramaders, industrials i energètics.

El llibre, molt didàctic, explica el cicle de l’aigua i en acabar, ens pot portar a pensar en les petites accions que podem fer a casa i a l’escola per estalviar-ne, com ara tancar l’aixeta mentre no s’utilitza quan ens rentem les dents, fer servir la dutxa en comptes de la banyera, recollir l’aigua de la dutxa que va caient mentre esperem que surti calenta i fer-la servir per netejar o regar, omplir al màxim la rentadora i utilitzar programes d’estalvi energètic, no llençar pintures, olis o restes de productes químics pel desguàs o el WC, revisar anualment les canonades per detectar possibles fuites, etc.

Conèixer quines són les etapes que formen el cicle de l’aigua, quines propietats té, com es recull i es distribueix a les ciutats i camps, quins hàbits ens ajuden a tenir un consum responsable, quins problemes o malalties es generen davant de la manca d’aigua, i tot el que envolta aquest bé que ocupa només el 2,5 per cent de la superfície ajudaran a millorar el coneixement del nostre entorn. És un tema que es tracta a l’aula, especialment a les àrees de Ciències de la Naturalesa i Ciències Socials.

Lectura recomanada a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La gota perduda
Autor: Grégoire Laforce
Il·lustrador: Benjamin Flouw
Traductora: Alicia Rodríguez
Editorial: Coco books
Pàgines: 48
Barcelona, 2024

by

Ignasi Blanch dona vida als personatges d’Àngel Guimerà

El centenari “Àngel Guimerà” està farcit d’actes arreu de Catalunya però el passat dimecres 31 de juliol, a El Vendrell, es va celebrar un de ben emotiu.

L’Ignasi Blanch va presentar un mural, que va anomenar “Homenatge a Guimerà”, que és una meravella i que permetrà a tothom que visiti la ciutat i passi pel carrer Progrés on està la casa museu d’en Guimerà gaudir-ne i entendre una mica més el perquè de la importància d’aquest autor.

En aquell carrer estret, a la façana lateral de l’edifici, l’Ignasi va començar fa mesos a imaginar què i com havia de ser el mural. El resultat és espectacular i molt didàctic perquè parteix de la idea que va explicar ell mateix de donar vida als personatges de les obres i treure-les al carrer per a gaudi dels veïns que passin pel seu davant i s’aturin a recordar als protagonistes de Terra Baixa, de Mar i Cel i de La Filla del Mar.

De la presentació de dimecres destaco un parell de moments: la intervenció de l’Ignasi i el tastet teatral del final.

Primer es van succeir els diversos parlaments inevitables del món polític i cultural del país que són protocol·laris però donen rellevància i sensació de “cosa seriosa”.

Després, l’Ignasi va fer una dissertació explicant com va idear el mural, com el va anar elaborant i els canvis que es van produir respecte als primers esbossos i va anar anomenant les persones que el van ajudar fent observacions sobre els vestits o les fesomies dels protagonistes. Va ser una intervenció molt didàctica perquè vam entendre el perquè dels colors triats, el perquè de la cara del llop, els canvis de la posició de les mans de la Blanca i en Saïd, la presència d’un arbre al pit d’en Manelic i altres idees que van ser molt celebrades.

Per acabar, la companyia Teia Teatre, va representar a peu de carrer alguns fragments de les tres obres esmentades amb un final apoteòsic interpretant “l’himne dels pirates” que ens va rememorar l’obra de Dagoll Dagom.

Si aneu a “El Vendrell” no ho dubteu i passeu a disfrutar d’aquest mural i segur que li trobareu moltes possibilitats de relacionar l’art amb la lectura.

Si voleu saber més de l’Any Guimerà, trobareu tota la informació a:
https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2024/anyguimera/inici/index.html

by

«El grill silenciós» en català

L’editorial Beascoa acaba de publicar en català aquest clàssic d’Eric Carle.

En el seu moment, fa 30 anys, l’editorial Kókinos el va publicar en castellà i, encara que el mecanisme que hi ha al girar la darrera pàgina ja no funciona, encara el conservo i, quan l’explico faig cric-cric amb la veu, esclar!

Eric Carle (1929–2021) és un dels il·lustradors més coneguts sobretot pels seus collages i la seva manera particular de composar els llibres. El seu estil ens ha servit d’inspiració plàstica a l’escola, especialment amb els infants de cicle infantil i cicle inicial.

D’en Carle sabem que va tenir una infantesa i joventut força complicades amb viatges des d’Alemanya a Nova York, tornada i novament cap a Amèrica, sempre fugint de les guerres.

«El grill silenciós» ens conta que un dia neix un grill petit i es troba amb un gran grill que li fa un xiulet de benvinguda. El petit grill intenta respondre, però no emet cap so.

Després, el grill silenciós començar a caminar i explorar el món, trobant-se un insecte rere l’altre, cadascun dels quals saluda el petit grill amb una alegre salutació: el brunzit d’una abella, el xiuxiueig d’una libèl·lula, el xiuxiueig d’una mantis religiosa. El grill es frega les ales cada cop, però no passa res, ni un so. Fins que el dia que coneix un altre grill, una femella, passa alguna cosa diferent…

El grill silenciós té un text repetitiu, suau, que convida a llegir-lo en veu alta.

D’Eric Carle es recorda especialment el seu llibre «L’erugueta goluda».

A Massachussets (EUA) hi ha un museu dedicat a la seva obra. Eric Carle i la seva dona, Barbara, el van fundar fa vint-i quatre anys i si aquest estiu feu una escapada als EEUU i esteu per la costa est podeu acostar-vos i gaudir veient els originals de les seves obres.

Podeu veure tot el que fan al seu web (https://carlemuseum.org/) i també trobareu un petit vídeo que es va fer el 2022 amb motiu del vintè aniversari del museu. Resulta inquietant, vist ara, amb les persones amb mascareta.

by

Gràcies!

Hi ha números rodons que marquen un canvi. Quan fas anys i comences una nova dècada, per exemple, sol ser una data assenyalada i hi ha qui ho celebra de manera extraordinària. No sé per què però ens ajuda a recordar que el temps avança. No m’agrada gaire mirar enrere i segueixo la màxima del Chico Ocaña quan cantava (l’any 2010, precisament) allò dels avions que no tenen retrovisors. De tant en tant, però, toca aturar-se i recordar d’on venim i on ens hem equivocat.

Fa catorze anys, el 5 de juliol del 2010 vaig pujar una primera entrada al blog. Des d’aquell dia, han estat 1595 més. En aquest temps he anat incorporant seccions (l’il·lustrador el mes, biblioteques de pel·lícula, etc.) que després han desaparegut i han estat substituïdes per altres.

De tots aquests anys hi algunes dades que potser no coneixeu perquè estan al darrera i indiquen quins han estat els any amb més visites (els de la pandèmia, com podeu imaginar), quina va ser l’entrada més comentada, quin dia de la setmana sol ser el més freqüentat, etc. No té més importància, però divendres passat, el comptador de visites va arribar al milió i em va fer content.

Durant aquest període de temps, hi va haver un parell de decisions que em van amoïnar (relativament).

Una va ser la publicitat que apareixia quan es visitava el blog. Em molestava i vaig contactar amb l’empresa que gestiona wordpress perquè no volia que hi hagués cap mena d’anunci. Es va poder resoldre, lògicament amb diners que cada any he d’abonar perquè no us destorbin amb anuncis de roba, mobles o altres productes que diuen que ens fan la vida més fàcil. És, mes o menys, com la ràbia que ens fa quan paguem per usar el transport públic i ens hem d’empassar anuncis institucionals, esportius, cinematogràfics, etc. a les andanes, mentre esperem l’arribada del metro.

L’altra va ser, la insistència d’alguns amics que em deien que escrivís en castellà i arribaria a més lectors. Doncs, probablement hagués estat així. De fet, tota la meva escolarització va ser en castellà i recordo que la primera vegada que vaig tenir una assignatura de llengua catalana va ser a la “normal” (així es deia l’escola de mestres, ara facultat de pedagogia, crec). Ho vaig resoldre amb els traductors que hi ha a la banda dreta on, a més del castellà, es pot llegir en èuscar, gallec, anglès i francès.

També hi ha qui em pregunta per les hores que em suposa mantenir el blog al dia (o bloc, que hi ha qui ho escriu així) i no són tantes. Hi dedico un dia a la setmana i prou. Programo les habituals tres entrades i els dies assenyalats es pugen automàticament.

«La invitació a la lectura» em serveix de diari de les coses que em van passant i les notícies que envolten aquest fantàstic món de la literatura infantil, la biblioteca i l’escola. També m’ha permès conèixer un munt de gent amb qui comparteixo idees, recursos i vivències. Són persones que m’ajuden molt amb els seus comentaris, sempre positius. Bé, també hi ha gent amb la “pell fina” que s’ha molestat per alguna omissió o opinió contrària, però no es pot evitar i de la conversa sol sortir l’entesa.

A tots vosaltres, especialment als 2586 subscriptors, moltíssimes gràcies per ser-hi!

by

Un llibre premiat a l’Atrapallibres del 2023, censurat!

El grup musical «Golpes bajos» ens va deixar una cançó amb una frase que es pot extrapolar a moltes situacions. Deien que venien “malos tiempos para la lírica” i, com si fossin endevins, la realitat s’entesta en confirmar-ho.

Us expliquem la última sobre prohibicions de llibres.

Que la novel·la «L’Amy i la biblioteca secreta» és molt potent ho sabem des del moment que la vam llegir i la vam aplaudir com una obra «valenta» que vol dir que obre moltes possibilitats de conversa amb els alumnes, sobre com està escrita però especialment pel missatge que ens envia. De fet, a l’Espai LLamps i Centelles li hem dedicat un lloc principal on, gràcies a amics que tenen molta traça, vam reproduir l’armariet de l’Amy i hem anant ampliant el volum de llibres prohibits que es mencionen al relat. La idea era que algun dia, quedés buit però, el que no podíem sospitar, ni de bon tros, és que «L’Amy i la biblioteca secreta» acabaria també dins de l’armariet, al costat de la Matilda, el Capità Calçotets, la Pippi i altres.

La Marta Torra de l’editorial Takatuka ens fa saber la mala notícia amb la nota de premsa següent:

L’Amy i la biblioteca secreta, premi Atrapallibres 2023, censurada als Estats Units

Els membres de la Junta Escolar del comtat d’Indian River (Florida) han prohibit la novel·la Ban this book d’Alan Gratz, editada en català i castellà per Takatuka el 2021 amb el títol L’Amy i la biblioteca secreta. Per una banda van argumentar que no els agradava que fes referència a altres llibres que ja havien estat retirats de les escoles i, d’altra banda, la van acusar d’ensenyar als nens a revelar-se contra l’autoritat de la Junta Escolar.

La novel·la juvenil explica la història d’una estudiant de quart de primària, apassionada lectora, que veu com el seu llibre favorit (Pippi Calcesllargues, a l’edició en català) així com altres títols desapareixen de la biblioteca perquè uns quants pares els han considerat inapropiats pels seus fills. Per fer front a la situació, l’Amy i els seus amics decideixen crear la Biblioteca dels Llibres Prohibits l’Armariet i viuran una aventura protagonitzada per tots aquests llibres.

Aquesta novel·la, que inicialment s’havia considerat adequada per part del propi comitè de revisió de llibres del districte escolar, va ser qüestionada per Jennifer Pippin, presidenta del capítol local de Moms for Liberty, Mares per la Llibertat. Estem parlant d’un grup ultraconservador, recolzat pel governador Ron DeSantis, que s’ha convertit en un dels defensors més acèrrims de la prohibició de llibres que s’ha estès pels Estats Units durant els darrers anys. DeSantis aplica a l’escola i a les universitats una censura molt restrictiva i està bloquejant l’accés d’infants i adolescents als llibres que tracten sobre sexualitat, identitat de gènere, religió o crítica racial.

Alan Gratz, autor de L’Amy i la biblioteca secreta, ha qualificat la decisió del comptat d’Indian River d’increïblement irònica. «Van prohibir el llibre perquè parla dels llibres que han prohibit i perquè parla de la prohibició de llibres», va dir en una entrevista amb Usa Today Network-Florida. «Dona la sensació de que saben exactament el que fan i de que, d’alguna manera estan avergonyits del seu comportament i per això no volen que hi hagi un llibre a les estanteries que els ho recordi».

L’Amy i la biblioteca secreta no és el primer llibre que es retira de les escoles públiques del comtat d’Indian River. Segons una llista obtinguda a través d’una sol·licitud de registres públics, han estat retirats més de 140 llibres de les prestatgeries de les escoles del comtat. De fet, les prohibicions de llibres han agafat força els darrers anys als Estats Units. Segons dades de principi de 2024 publicades per l’Associació Americana de Biblioteques, hi ha hagut un augment exponencial dels títols censurats a les biblioteques públiques dels EUA el 2023 fins arribar als 4240 llibres. Això representa un augment del 92% respecte al l’any anterior (2022) i suposa al voltant del 46% de tots els llibres impugnats el 2023.

L’any 2023 L’Amy i la biblioteca secreta va guanyar el premi Atrapallibres en la categoria d’11 anys.

Aquest premi, convocat pel Consell Català del Llibre infantil i Juvenil (Ibbycat) és una activitat de foment de la lectura que convida els joves lectors catalans entre 9 i 12 anys a convertir-se en jurat. Cada any hi participen gairebé 11.000 infants i joves de Catalunya, que llegeixen tres llibres de la categoria que els hi correspon segons l’edat i, amb la seva puntuació, acaben decidint quina és la guanyadora. A Takatuka ens fa molta il·lusió que els participants de l’Atrapallibres 2023 escollissin L’Amy i la biblioteca secreta com a guanyadora, ja que el considerem un llibre perfecte per fomentar la lectura i el debat sobre la llibertat de llegir i el dret a formar-se un criteri propi.


Fonts:

by

«¡Flores! Celebrar la primavera amb Hervé Tullet»

A la nova revista GRAO 0-6, les companyes Diana Comes i Núria Vouillamoz, de l’Institut de la Infància de Sant Cugat presenten un llibre que segons elles “té màgia”.

La màgia ve donada pel contingut, pel format, per les possibilitats a l’aula 0-3… i pel seu autor, Hervé Tullet, un artista gràfic únic, original, creatiu i proper a la infància.

En aquest article expliquen, entre altres coses, que:

“¡Flores! (publicat per l’editorial Kókinos l’any 2019) proposa una descoberta de formes, figures i colors jugant amb la llum; tot incitant a una exploració a través de les mans, dels ulls, de tots els sentits. Es tracta d’un llibre especial: per la seva mida i presentació (dins d’un estoig), pel seu format leporello, per les seves imatges de colors amb transparències i encunys… És difícil d’explicar com un conte, però tampoc és necessari. Perquè es tracta d’un llibre silent de cartró, amb les puntes arrodonides i en forma d’acordió: això el converteix en un objecte manipulable, que té molt més sentit en les mans dels infants que en la veu d’un adult. El simple gest de desplegar-lo i deixar-lo al terra convida a la visualització, la comparació, la descoberta i el diàleg.”

A la segona part (la Pràctica) expliquen com es pot treballar amb els infants.

La revista ha canviat de nom i ha passat de ser “GUIX D’INFANTIL” A GRAÓ 0-6 i una part es pot trobar en format paper però la resta d’articles (molts més que abans) es poden adquirir digitalment. És una aposta per reduir el consum de paper i avançar en la digitalització.

A la presentació de «GRAÓ 0-6: El teu lloc de referència en Educació Infantil» podem llegir:

Descobreix GRAÓ 0-6, un entorn amb el qual podràs conèixer una gran varietat de recursos i experiències per a la primera infància (0-6 anys), dirigit al professorat d’infantil, estudiants i famílies, així com totes les persones interessades en aquesta etapa.

Una eina útil i indispensable amb tot el que necessites saber per a acompanyar i potenciar el desenvolupament integral dels nens i nenes en aquesta etapa crucial, a partir de temes com les rutines a l’aula, la importància del joc en l’aprenentatge, la relació amb les famílies o activitats per a desenvolupar la seva creativitat.

I si us voleu subscriure, la subscripció a GRAÓ 0-6 inclou:

• Accés a tot el fons de Guix d’Infantil des del seu inici.
• Trobaràs evidències, experiències, recursos, reflexions… i molt més!
• Nous continguts digitals setmanals.
• Amb autors/es de prestigi internacional.
• Accés senzill i pràctic a través de l’apartat 0-6 a la web.
• A través del cercador o filtrant segons els teus interessos.
• Contingut disponible des de qualsevol dispositiu en tot moment.
• Inclou 4 exemplars en paper de la revista al llarg de l’any. (Només a l’opció subscripció paper + digital)

by

Nathalie Parain, pionera de la il·lustració per a infants

Sovint recordem a il·lustradors que anomenem “clàssics” com Lionni, Sendak, Ungerer o Carle perquè van obrir nous camins en el món de la literatura infantil i juvenil. Hi altres que no són tan coneguts però que molts anys abans van experimentar amb aquest art adreçat als infants i, d’alguna manera, podríem considerar-los els pioners.

Fa cosa d’un mes, les companyes del grup de treball em van regalar la biografia de la Nathalie Parain, de la que tenia només coneixement d’un llibre que porta per títol “Faites votre marché” publicat el 2012 però que originalment es va publicar per primera vegada l’any 1935. És un àlbum on una mare i una filla passegen pel mercat i van anomenant amb precisió cada objecte, botiga, fruita, peix, etc que troben, enriquint el vocabulari dels joves lectors.

El llibre del que us parlo és la biografia dedicada a Nathalie Parain.

Qui va ser Nathalie Parain?

(Natalia – Natacha Tchelpanova) (nascuda el 1897 a Kíev, i morta el 1958) va ser una dissenyadora d’origen rus, que va arribar a París el 1928. La seva carrera com a il·lustradora va començar l’any 1930, amb la publicació de l’àlbum “Mon Chat”, un exemple d’estètica constructivista per la geometrització de les formes i els jocs de provinents de l’avantguarda russa de la època.

A la contracoberta de la seva biografia llegim:

“Aquesta gran artista va deixar la seva empremta en la història del llibre infantil d’una manera decisiva. Formada a l’escola de l’avantguarda russa, va emigrar a França amb el seu marit, Brice Parain. Aleshores va començar una llarga i fructífera col·laboració amb Paul Faucher per als àlbums de Père Castor”

El llibre té tres parts. La primera és una entrevista de la Michèle Cochet a la filla de Nathalie, la Tatiana Mailliard-Parain, que ens explica un bon grapat d’anècdotes i mostra documents inèdits, conservats per la família.

La segona i la tercera són dos extensos articles de Michel Defourny i Claude-Anne Parmegiani que presenten respectivament els àlbums de Père Castor i les il·lustracions de Contes du chat perché.

L’entrevista val molt la pena perquè veiem que la relació entre mare i fila no va ser del tot com ens podem imaginar. Llegim que segons la filla, la N. Parain no tenia gaire interès pels infants i la feia servir com a model. Només cal veure aquesta imatge de “Faites votre marché” per entendreu. Mireu:

És un volum de 228 pàgines on he aprés molt de com treballava aquesta dona i m’ha agradat com estan explicades i analitzades les diferents obres i etapes per les que va anar passant com a artista. M’ha impressionat entendre l’ús de les diagonals en les seves il·lustracions. Per exemple quan analitzen la coberta de “Ja fais més masques”, veiem que Nathalie Parain dissenya la portada amb un nen i una nena que sostenen cadascun una màscara: les quatre “cares” formen així una diagonal Est (Japó) – Oest (continent africà), simbolitzant els pobles del planeta.


O la imatge que encapçala aqeusta entrada i que correspon al conte popular Baba Yaga, que ens mostra una diagonal formada pel riu i una segona on veiem la nena protagonista fugint per l’angle oposat dels animals. Tot el relat està farcit de diagonals que afegeixen dinamisme i a cada pàgina podem observar aquesta manera de presentar els personatges.

Mireu, per exemple, aquestes dues il·lustracions:

Però de tot el que conté aquest assaig em va semblar brillant la part on parla de la relació de la N. Parain amb la pedagogia de l’època i les referències a l’escola Decroly belga, al suís Ferrière i a l’Education Nouvelle francesa, que ens recorda la tasca de Ferrer i Guàrdia.

L’obra de Nathalie Parain va preparar el terreny per a les futures generacions d’il·lustradors que no haurien existit sense la tasca admirable que va dur a terme en aquell moment.

Un llibre per als estudiosos de la història de la il·lustració infantil que val molt la pena. L’editorial MeMo ha fet una bona feina i el llibre com a objecte és bonic, bonic.

Gràcies pel regal, companyes estimades!

LES DADES:
Títol: Nathalie Parain
Autors: Michèle Cochet, Michel Defourny i Claude-Anne Parmegiani
Editorial: MeMo
Pàgines: 228
Nantes, 2019
Idioma: Francès