by

«Com de gros», un elefant a la recerca d’una cinta mètrica

Quan abans d’obrir un àlbum il·lustrat, només veient la coberta, som capaços d’endevinar qui l’ha il·lustrat és senyal que l’artista en qüestió té un estil definit i propi. Pot ser que s’hagi especialitzat en emprar aquarel·les, o collages, o la clavi amb els enquadres; pot ser que els cossos, les expressions de les cares, els animals que hi surten, o qualsevol altre tret esdevingui diferencial i únic. Aconseguir tenir aquesta personalitat no és fàcil, requereix moltes hores d’experimentació, de treball (sovint solitari) i de tenir a prop un mestre que t’orienti.

Després, el resultat i arriba als lectors que diran si els agrada o no. Els lectors no sempre opinen igual i aquesta és la gràcia, òbviament, que cadascú té els seus gustos i els seus mitjos gustos.

Aquesta introducció ve al cas de comentaris que ens fem els uns als altres i que ens enriqueixen quan discrepem i ho fem amb fonamentació, perquè del que es tracta és que fem arribar a mans dels infants i joves les il·lustracions i els textos que els enriqueixin, que siguin variats, exigents si es vol. Només així, fugint del recurs fàcil, podrem formar-los com a lectors crítics, com a lectors imaginatius.

Això m’ha passat amb “Com de gros”. L’he hagut de llegir un parell de vegades per trobar-li el potencial. I l’he trobat! Crec que a l’escola, amb els infants de cicle inicial, especialment, pot donar joc, i el suc que se li pot treure és formidable. Les mestres d’infantil sabran de què parlo quan el llegeixin.

L’argument és senzill i l’estructura encadenada el fa ideal per narrar-lo de viva veu, de presentar-lo en forma de lectura modelada. Ens parla d’un elefant que rep una carta on li diuen que ha estat nominat a rebre el premi a l’animal més gros de la sabana i que s’ha de presentar un dia determinat a l’Auditori… Vestit d’etiqueta!

I amb aquesta premissa, la recerca d’una cinta mètrica per saber les mides del seus cos, van passant les diferents escenes fins que al final aconseguir saber quan amida.

Les il·lustracions són divertides i la maquetació del llibre amb la pàgina desplegable del final han fet d’aquesta obra mereixedora del premi Vila de Termens d’enguany.

Doble premi: per a la Blanca Caminal, autora del relat i per a l’Eugeni, l’elefant més gros de la sabana.

Lectura recomanada a partir de cinc anys.

Podeu llegir la bonica ressenya de l’Alba López a la revista Núvol, clicant a
https://www.nuvol.com/llibres/la-mida-de-la-imaginacio-396851

LES DADES:
Títol: Com de gros
Autora: Blanca Caminal
Il·lustradora: Blanca Caminal
Editorial: Meraki
Pàgines: 36
La Seu d’Urgell, 2024

by

«Ai!» ens explica què passa quan ens fem mal.

En alguna ocasió, he recordat en aquest blog la preocupació per com l’educació i la sanitat no estan prou coordinades. Per aquest motiu quan apareix un llibre sobre salut, adreçat als infants, me’l miro amb una altres ulls i, si està bé i és prou entenedor per als infants, l’afegeixo a les recomanacions.

Els qui treballeu a l’escola, l’institut o l’esplai, i també els pares, mares i avis, sabeu que sovint hi ha situacions on la salut entra en contacte directa amb la vida dels infants. És el cas de la batalla endèmica contra els polls, les campanyes de vacunació o la detecció de trastorns visuals i auditius.

A l’escola, s’ha d’anar amb un cert tacte i cal estar atents quan es tracten aquests temes perquè quan es parla de salut, se solen abordar qüestions personals que afecten l’àmbit familiar i poden suposar una ingerència incòmoda.

De la mateixa manera, l’alumne que expressa la seva situació té dret a ésser escoltat amb atenció i a no ser jutjat. Valoracions sobre qualsevol tema personal poden comportar estigmatitzacions i generar sentiments de culpabilitat a qui parla. Convé apostar pel respecte pels altres, acceptar les diferències i destacar totes les opinions.

Per això, com he comentat, soc sensible als llibres sobre salut i malalties diverses que apareixen al mercat. Aquest “Ai!”, amb una coberta tan cridanera, de color sang, val la pena, et convida a agafar-lo i endinsar-te en el seu contingut.

De què tracta?

“AI!” té un títol és prou explícit per entendre què trobarem al seu interior: ¿Què passa en el nostre cos quan ens fem una ferida, una fractura, un tall, una cremada solar, etc?

Cada capítol ens explica com sovint els nens es fereixen i solen tenir molta por, malgrat que els cossos, en la gran majoria de casos, es curen ells mateixos (o amb una mica d’ajuda). Aquest llibre recull situacions quotidianes d’accidents d’una forma còmica, i explica amb paraules i imatges com funciona el procés de curació física, com tractar ferides o lesions i quan és millor anar al metge o fins i tot a l’hospital.

Al llibre es presenten vuit lesions, cadascuna amb una primera part sota la pregunta “Què passa?, la segona amb un “què cal fer?” i la tercera “Com es cura?”. Són capítols breus que ens expliquen molts conceptes i com són i com funcionen les diferents parts del cos, la pell, els ossos, els lligaments, les dents, el cervell o la nostra sang.

Acompanyen el text, unes il·lustracions divertides.

Lectura recomanada per ser llegida especialment amb l’acompanyament adult.

LES DADES:
Títol: Ai! Un llibre sobre el cos, les ferides i com ens curem.
Autor: Johannes Vogt
IL·lustradora: Felicitas Horstschafer
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 80
Barcelona, 2024

by

Tertúlia clandestina #14: L’ofici d’escriure per a infants i joves

L’any 2006 vaig tenir l’oportunitat de reunir al voltant d’una taula a en Joaquim Carbó i en Sebastià Sorribes, dos dels autors de literatura infantil i juvenil que van ser precursors, allà pels anys seixanta del segle passat, de l’impuls de la literatura en català. En aquella reunió ens van explicar un munt d’anècdotes sobre els seus inicis com a autors. En Joaquim i en Sebastià tenien altres feines com a modus de subsistència perquè viure d’autors no era, encara, viable.

En la conversa es va parlar de l’editorial “la Galera”. Deia en Sorribes:

Andreu Dòria, fundador de La Galera, va fer que El zoo d’en Pitus iniciés la col·lecció «Els Grumets de la Galera». A partir de llavors, cada any el premi formava part d’aquesta col·lecció. Cada llibre d’«Els Grumets» que obtenia el premi Folch i Torres era un èxit assegurat perquè hi havia una generació de pares i mares que volien que els seus fills i filles llegissin en català.

I en Carbó ens recordava com era l’escola de la època:

Un llibre en català en un centre docent era un fet extraordinari. La primera escola on vaig anar va ser l’IPSI, en companyia de Robert Saladrigas. Recordo que vam entrar gairebé d’amagat perquè tot era molt complicat. En vam sortir entusiasmats.
Una vegada què vaig visitar una escola pública d’una zona deprimida, l’associació de pares havia fet un esforç per recollir dues mil pessetes per pagar-me. No ho podia acceptar i els vaig dir que se les gastessin en llibres per a la biblioteca. Ens sentíem prou retribuïts podent parlar amb els infants de llibres en català.

Si us interessa, podeu llegir l’article que en va sortir de la trobada clicant a:

Feu clic per accedir a gu33011.pdf

Uns anys més tard dels primers llibres que arribaven en català a l’escola, el 1974 —encara en l’època del franquisme— vam conèixer la persona que hem convidat a la tertúlia clandestina. És també, d’alguna manera, memòria de l’eclosió del boom de la literatura per a infants i joves d’aquests darrers 50 anys i forma part del selecte grup dels “senyors escriptors”.

A la tertúlia ens explicarà com s’ho ha fet per escriure (i publicar) més de dos-cents llibres i en comentarem alguns.

No cal ni dir-ho que serà una tertúlia molt i molt emotiva.

No podem explicar més, perquè com sabeu aquesta és la gràcia de les “clandestines”, que no sabeu qui vindrà. Amb les pistes que us hem donat podeu fer la vostra “porra”.

Recordeu:
Data: dijous 3 d’octubre de 2024
Hora d’inici: Les sis de la tarda, com sempre.
Hora d’acabament: dos quarts de vuit de la tarda, aprox.
La contrasenya per accedir, en aquesta ocasió és: Guaraçú

Us esperem a l’Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos
08910 l’Hospitalet
Metro més proper: Torrassa (línia 1, la vermella)

by

«Salvatges i homes» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam presentar aquest formidable llibre d’Annalise Heurtier, que ens parla de zoos humans, de racisme, de la força de la propaganda i de com els nadius de diferents zones del món van ser absorbits i culturitzat.

La novel·la explica com, l’any 1931, un jove canac, de nom Edou, una mica rebel, s’assabenta que alguns dels seus amics han estat seleccionats per anar a Paris on es farà una gran mostra de la cultura de Nova Caledònia —una mena d’exposició universal (exposició colonial, en deien)— i decideix que ell també hi anirà. Quan arriba a París, es trobarà tancat durant mesos en una mena de cabanes senzilles i obligat a actuar per al públic parisenc fent de salvatge, antropòfag menjador de carn humana i vestit com hem vist a la coberta. És un zoo humà.

El relat  està ben escrit i té ritme narratiu. És colpidor perquè empatitzes amb el protagonista, l’Edou, i el seu patiment. Sorpren descobrir que, tant ell com els seus companys parlen francès, saben llegir i escriure, pensen, son cristians creients i han estat enganyats per fer aquesta pantomima.

La pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” sobre el llibre “Salvatges i homes” és:

A quina ciutat succeeixen els fets que es narren?

 Entre els qui vulgueu participar, sortegem el llibre (gentilesa de l’editorial Pagès).

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 29 de setembre.

Podeu sentir el pòdcast, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/salvatges-i-homes-dannelise-heurtier/audio/1218294/

 La guanyadora de l’anterior concurs sobre el llibre «U i set» és la Miryam Argudo. L’enhorabona!

……………………………………

LA FESTA DELS 10 ANYS DE L’OFICI D’EDUCAR

Aquest 2024 L’ofici d’educar celebra els 10 anys amb una festa el 6 d’octubre a la Granja Escola, a Santa Maria de Palautordera amb activitats per la família a la natura, els TED’s de “L’ofici d’educar” i també hi farem el programa ” Reconnectar amb la natura. Beneficis de créixer en contacte amb la natura” amb un referent de l’educació ambiental: Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals, geògraf i naturalista, coautor d’una quarantena de llibres; Creu de Sant Jordi I el premi Global 500 del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient; Cristina Guiterrez, directora de la Granja Escola; la psicòloga Lara Terradas i la formadora de les escoles del bosc Vicky Mateu. 

Si voleu venir a la festa us heu d’inscriure a loficideducar@3cat.cat    

També celebrem aquests desè aniversari amb la publicació del llibre “L’ofici d’educar” (Eumo editorial) que recull una dotzena de les veus més rellevants que han passat pel programa: Pep Guardiola, Maria Nicolau, David  Bueno, Alba Alfageme, Elena Crespi, Joan Turu, el grup Xiula, Francesco Tonucci, Carme Thio de Pol, Catherine L’Ecuyer i Xavier Melgarejo. 

El programa de la festa:

Data: 6 d’octubre

Horari: de 10 a 14h

Lloc: Granja Escola, a Santa Maria de Palautordera

Inscripcions a: loficideducar@3cat.cat Nom complet, telèfon i edats de les criatures. Teniu temps fins el 2 d’octubre

HORARI:

10:20h Benvinguda Elisabet Pedrosa, 10 anys de l’Ofici d’educar.

De 10:30h  a  11:25h 

Els TED’s de “L’ofici d’educar” Tastets d’Expertesa Divertida sobre criança i educació (entre 4 i 10 minuts)

  • Jaume Centelles, mestre, escriptor i creador d’ “Els llibres per somiar. “Viatge espectacular per la literatura infantil….” 
  • Marta Butjosa, professora i escriptora. “El salt d’infant a adolescent, correm massa?”
  • Lara Terradas, psicòloga experta en acompanyament familiar. “El monstre que portem dins? Siguem petits o gegants” 

En paral·lel activitats en família:

  • Activitats amb cavalls, visita als animals de la granja i el vaixell pirata pels més menuts.

11:30h Programa de l’Ofici d’educar. “Re connectar amb la natura. Beneficis de créixer en contacte amb la natura”.

  • Martí Boada, doctor en ciències ambientals i geògraf i referent internacional de l’educació ambiental. És coautor de més d’una quarantena de llibres de pensament i divulgació. Premi Global 500 del Programa de les Nacions Unides pel medi ambient (1995). Premi Nacional Felix Rodriguez de la Fuente de Conservació de la natura (2004) i Creu de Sant Jordi 1999, entre molts d’altres.
  • Cristina Gutierrez, Fundadora i directora de la granja escola a Santa Maria de Palautordera, experta en educació ambiental i emocional i escriptora.
  • Vicky Mateu, formadora en escoles del bosc amb “viure silvestre” i fundadora de l’escola del bosc “El Forest del Montseny”. 
  • Lara Terradas, psicòloga experta en acompanyament familiar, i creadora de l’espai “Com educo” a L’ofici d’educar.

12:30h

  • Jaume Cela, mestre, escriptor i representant de la tertúlia de savis mestres. “Els secrets més ben guardats d’un mestre jubilat” 
  • Asier Àlvarez, estudiant, representant de la tertúlia de joves PRO. “Carta als grans” (pares/professors o governants) 
  • Imma Marin, especialista en el joc, creadora de Marinva i escriptora. “A què juguem?”

En paral·lel activitats en família:

  • Activitats amb cavalls, visita als animals de la granja i el vaixell pirata pels més menuts…

13:10 presentació del llibre “L’ofici d’educar” (Eumo editorial) Qui vulgui podrà comprar el llibre a la llibreria “La lluna”  https://www.instagram.com/paplalluna/

Tancament a les 14h.

by

«El bosc dels germans», una metàfora ecològica

El nostre planeta és preciós i ens proporciona molts recursos naturals perquè la nostra vida sigui més còmoda i agradable, però necessita que el cuidem i no abusem d’uns recursos que comencen a esgotar-se.

Les dades ens indiquen que no anem pel bon camí, consumim massa i més de pressa del que el planeta necessita per regenerar-se. A aquest pas, d’aquí a vint-i-cinc anys, necessitarem tres planetes per mantenir el ritme actual. Potser el que cal, més que un canvi climàtic és un canvi de mentalitat de tots nosaltres.

Aquest llibre de gran format ens explica que dos germans hereten un bosc on cadascun construeix el seu projecte de vida.

Els veiem, un a cada pàgina, de forma gairebé simètrica. El primer germà s’organitza per viure d’acord amb allò que la natura li ofereix, respectuosament, tallant alguns arbres per construir una cabana, pescant alguns peixos i cultivant un petit jardí.

El segon germà té uns altres plans i construeix una gran mansió, aprofitant els recursos que l’envolten per enriquir-se mentre transforma la part del seu bosc en un poble.

M’ha agradat molt i, sobretot, el tractament de les imatges crec que és molt suggeridor. Només cal deturar-se, observar i analitzar el perquè de cada il·lustració. Per exemple, la presència de la jove a la primera pàgina i que, com a observadora dels canvis que es produeixen, optarà per un camí més d’acord amb l’esperit d’allò que podríem considerar més salvatge, més natural.

«El bosc dels germans» és un llibre per contemplar i comentar el que passa, posant atenció en els detalls i reflexionant sobre allò que és més adequat per a la nostra supervivència.

A l’escola, o a casa, és un àlbum ideal per fer veure als infants què s’hi amaga darrera de cada imatge, quines diferències hi ha entre les dues pàgines i perquè puguin inferir què ens vol dir l’autora.

Després d’una primera lectura, es poden plantejar als infants preguntes sobre el que s’ha vist, per aprofundir i comparar la vida dels dos germans.

Per exemple, si observem la coberta:
A la pregunta “Per què aquest llibre té aquest format tan gran?” ens apropem a la idea de magnitud de la naturalesa, de la immensitat del bosc del qual estem parlant.
Si volem saber com han arribat els germans a aquesta platja, només caldrà obrir les dues cobertes per trobar la resposta en el caiac de la contraportada.
Si ens fixem en com van vestits els dos germans, veurem la simetria, blanc i negre, negre i blanc, com un negatiu fotogràfic.
Si preguntem quina altra persona apareix a la portada? A qui representa? Serà interessant resseguir-la al llarg de la història perquè aquesta mena d’esperit de la natura és un element clau per comprendre el missatge que l’autora ens envia.
Si ens preguntem el perquè de la perspectiva que ha escollit l’autora entendrem que estan fetes des d’una perspectiva zenital per mostrar-nos la grandesa de l’espai on es desenvolupa l’acció.

El mateix podem fer amb les pàgines interiors i amb el text que també ajuda a veure les diferències. Es tracta, en definitiva, que captin i infereixin el que les imatges ens mostren a cadascuna de les pàgines, mitjançant preguntes del tipus:
Com són les dues cases dels germans?
A l’escena nocturna, qui contamina més?
Etc.

En acabar, es plantegen temes relacionats amb una gestió sostenible que no comprometi el futur del bosc: Per què és útil el bosc?, quines funcions realitza? què podem fer al bosc i què no?, etc.

Lectura recomanada per a cicle mitjà.
LES DADES:
Títol: El bosc del germans
Autora: Yukiko Noritake
Il·lustradora: Yukiko Noritake
Traductora: Mireia Alegre
Editorial: Coco books
Pàgines: 32
Barcelona, 2021

by

«El señor elefante y la señora gacela sueñan con la gran ciudad» un còmic divertidíssim

Un elefant anomenat Horts i una gasela de nom Elvira van cada matí, a primera hora a beure al riu. Per a ells és els moment més fascinant del dia perquè estan enamorats l’un de l’altre. Sembla una cosa una mica boja però no és res comparat amb el que ens trobarem a les planes següents quan es fan petons asseguts damunt d’una roca.

En aquell moment arriben els turistes carregats amb mòbils i càmeres que ho graven tot, però ai! quan el jeep marxa precipitadament a un turista li cau el mòbil al terra. Els animals s’atansen a veure que és aquella mena d’animal pla que parla i sap moltes coses del lloc on viuen els humans. El “bitxo” en qüestió es diu Siri i explica coses d’Hamburg i de com viu la gent, informació que encurioseix molt a l’Elvira, a en Horts i la resta d’animals.

Resulta que els humans viuen en cases i a la seva ciutat hi ha botigues on es pot comprar de tot, un transport que va per sota terra i es diu metro, plou només quan prems un botó i surt aigua de la paret. Tot plegat sembla fascinant.

L’elefant i la gasela comencen a fantasiejar sobre com seria la seva vida a la ciutat: Passejarien per amplis carrers? Portarien vestits? Prendrien cafè? Sembla meravellós! Així que no s’ho pensen dues vegades i emprenen el camí a la ciutat.

Un còmic molt divertit que agradarà als infants a partir de vuit anys. M’ha semblat especialment graciosa la família de búfals, on un pare búfal ha de tenir cura de tot el ramat.

Aquesta és la primera de les aventures de l’Elefant i la Gasela. La segona també està publicada la sèrie completa constarà de 4 volums. Riures assegurats.

LES DADES:
Títol: El señor Elefante y la señora Gacela sueñan con la gran ciudad
Autor: Martin Baltscheit
Il·lustrador: Max Fiedler
Traductora: Alicia Bueno
Editorial: Astronave
Pàgines: 68
Barcelona, 2024

by

«Oficis que ho van petar», increïble però cert

Un dels records del meu pare era de quan l’any 1950 va arribar a l’Hospitalet. Havia nascut al sud de França on va viure vuit anys, abans no tornés al País Valencià. Més tard, amb trenta anys, va fer via cap a Catalunya. M’explicava que la primera de les feines que va fer era la de «Repartidor de gel» i consistia en anar amb un carro on hi duia les barres de gel que repartia a lleteries, botigues de queviures i també a particulars. Em deia que aquella feina li va durar poc.

Quina ha estat la meva sorpresa que he vist una il·lustració a la pàgina 73 d’aquest llibre de no ficció on parla d’oficis que ja no existeixen. El de «repartidor de gel» va desaparèixer perquè uns anys més tard, cap al 1960, gairebé tothom tenia nevera elèctrica i ja no els calia el gel per conservar els aliments.

El llibre es llegeix amb interès i està ben fet. Segur que a les escoles té molt èxit, gairebé com el que tenen els «llibres dels rècords» plens de curiositats que enganxen als infants.

La diversió informativa sobre un munt de professions inusuals està garantida però l’autor ha volgut aprofundir amb explicacions senzilles i documentades sobre la història de les professions i les primeres divisions del treball i, d’aquesta manera veiem com han anat canviant les feines al llarg dels segles i com, algunes, s’han extingit completament o s’han reorganitzat gràcies a la tecnologia i la ciència.

Hi ha feines que recordem fàcilment. Si llegim “gladiadors”, “botxins”, “ascensoristes” o “alquimistes” segur que sabem de què va la cosa però si ens parlen de “”madames toilettes”, “venedors de sorra” o “nens dels assots” tindrem curiositat per saber quines feines inusuals eren.

No tenia ni idea que a l’època de l’Imperi Romà hi ha via “depiladors d’aixelles” a les cases de banys, la feina dels quals consistia precisament en tenir cura de la higiene dels clients i depilar les aixelles i altres parts del cos on, amb unes pinces de bronze arrencaven els pèls un a un o a blens. Quin mal!

M’han semblat increïbles algunes feines com la dels “artistes del pet” que als teatres de “varietés” eren capaços d’absorbir aire amb el cul i expulsar-lo en forma de melodia. També s’expliquen fets interessants sobre llocs de treball a ciutats insalubres i brutes com “Els homes de la nit” que arriscaven la seva vida en una feina repugnant i perillosa per a la seva salut.

Molts oficis s’han perdut i altres estan en camí de desaparició com “telefonistes” “dependents de vídeo club” o “empleats de les agències de viatges”.

Un llibre de coneixements que agradarà a nois i noies a partir dels vuit anys.

LES DADES:
Títol: Oficis que ho van petar i les seves sorprenents històries
Autor: Markus Rottmann
Il·lustrador: Michael Meister
Traductora: Tiana Puig
Editorial: Tramuntana
Pàgines: 96
Sant Feliu de Guixols, 2024

by

«U i set» a L’Ofici d’Educar

A la novel·la de Bradbury «Fahrenheit 245» hi un moment en que en Montag, un dels bombers que es dedica a cremar els llibres, recorda el querosè que ha fet servir durant deu anys i li venen al cap la gran quantitat de llibres que han desaparegut. En aquell moment, en aquell mirar enrere, se n’adona que cada llibre l’ha escrit un home o una dona que ha invertit hores, dies o potser anys, en pensar-lo i posar-lo per escrit.

Una cosa semblant m’ha passat aquests dies, quan hem començat la novena temporada dels “llibres per somiar” amb la bona gent de “L’ofici d’educar”. He recordat els 233 libres que hem presentat i m’he sentit reconfortat i més que agraït per la possibilitat de mostrar i compartir les bones lectures que tenim al nostre abast i del bon moment de la literatura infantil i juvenil.

Aquesta temporada serà especial perquè d’ací uns dies farem una festassa amb tota la gent que hi ha col·laborat, els seguidors del Telegram i qui vulgui afegir-s’hi a la celebració dels deu anys del programa. Però aquest esdeveniment serà en unes setmanes i ja us farem avinent el dia, el lloc i el programa.

Comencem. Ahir vam presentar un relat breu de Gianni Rodari, el text del qual ja estava als “Contes per telèfon”, i que s’ha editat en català amb les il·lustracions que la Beatrice Alemagna va fer fa 31 anys. Gràcies a la edició de Kalandraka, podem gaudir del relat, tornar a disfrutar amb l’estampat de les guardes que són com la camisa del noi de la darrera imatge, a viatjar mentalment per ciutats de tot el món i sobretot a pensar que un mon en pau és possible.

A la fotografia, podeu veure dos petits titelles fets amb cartolina, s’assemblen als que empro quan l’explico als infants.

Com a cada programa fem una pregunta (fàcil) i, entre els qui vulgueu participar, sortegem el llibre (gentilesa de l’editorial Kalandraka). En aquesta ocasió la pregunta per participar el concurs de sobre el llibre “U I SET” és:

¿Com es deia el noi que vivia a Roma i el seu pare era tramviaire?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 15 de setembre.

Al darrer concurs, la guanyadora va ser la Margarita Noguer i s’emporta un exemplar del llibre «El viatge d’en Jep» L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast, clicant a: https://www.ccma.cat/3cat/u-i-set-de-gianni-rodari/audio/1216881/

…………………………………………………

Al mateix programa, el doctor Carlos González, pediatra de referència de criança respectuosa i autor d’una desena de llibres, entre els quals hi ha el clàssic: “Comer, amar, mamar”, proposa fugir de les preocupacions per criar amb llibertat, estima i sentit comú. Els fills no ens prenen el pèl ni ens manipulen, defensa el pediatra, que assegura que tenim fills per tenir una vida més feliç, no només per educar-los o posar límits.

Podeu escoltar el programa, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/carlos-gonzalez-lamor-dels-fills-als-pares-es-tan-gran-que-ens-estimaran-fem-el-que-fem/audio/1216884/

També podeu llegir, l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa, clicant a:

https://www.loficideducar.com/carlosgonzalez?fbclid=IwY2xjawFKR59leHRuA2FlbQIxMAABHadCpaEv4YanldTZt390kGEKzJX1joHfk1JHR3P2srEa_-3zgBcConu6bQ_aem_CGI12LxvEcQrzDkLPG46Gw

by

«Dibuixem un castell?» a la GRAÓ 0-6

El camino es tortuoso
empinado y peligroso.
Al llegar, llegas con asma,
y te recibe un fantasma.

Gloria Fuertes

Al número 2 de la revista Grao 0-6, corresponent als mesos de juliol i agost, presentem una activitat relacionada amb la poesia de la Gloria Fuertes.

Els infants, com els poetes, tenen imaginació per crear imatges i jugar amb les paraules. També tenen memòria per conservar-les, relacionar-les i ensinistrar-les. A l’escola, la poesia ens proporciona grans moments perquè malgrat que pugui resultar misteriosa, difícil de penetrar i no sapiguem ben bé a què respon, no ens importa perquè allò que compta és què provoca en els infants.

L’acció que es presenta a la secció «Menjallibres» té a veure amb «El libro de Gloria Fuertes para ninos y niñas» editat per Blackie Books, i es va dur a terme amb infants de segon cicle infantil.

La mestra, per començar, va presentar una fotografia de la Gloria Fuertes, va preguntar si la coneixien i es van fer hipòtesis sobre qui podia ser.

Després es van llegir alguns poemes per acabar aprofundint en «Cómo se dibuja un castillo» i fent una acció plàstica reeixida.

Podeu llegir tot l’article a la “Graó 0-6” de juliol-agost 2024.

Para la niña chiquilla
y el niño chiquillo
estamos dibujando un castillo.
Este castillo encantado
está en un monte pelado.
Aunque tiene ya mil años
se conservan sus peldaños,
se conserva de este modo,
con sus fantasmas y todo,
sus almenas defensivas
sus torres reconstruidas,
es un castillo famoso con su puente
y con su foso;
….

by

«Tu primer», un àlbum sobre l’amistat

L’Ànega i el Gat són els millors amics! Van al parc i quan hi arriben descobreixen que hi ha un tobogan nou, molt més alt que l’anterior i que baixa amb tirabuixó.

L’Ànega no pot esperar a pujar i estrenar-lo però el Gat no ho veu clar i se sent intimitat i amb por de lliscar pel tobogan. Pensa que pot ser perillós i que poden prendre mal. Així que intenta convèncer la seva amiga ànega de fer una altra cosa. A cada pàgina, el gat intenta ajornar la baixada pel tobogan. S’inventa excuses ridícules, però entenem que ho fa des de l’amistat.

Quan, finalment l’ànega queda convençuda que, efectivament el tobogan és massa perillós, el gat se sent malament i té un sentiment de culpa per haver privat la seva amiga de baixar. Per solucionar-ho s’ofereix a baixar ell primer i resulta que s’ho passa molt bé, cosa que l’ànega ja sabia que podria passar perquè sap com gestionar els sentiments del seu amic.

Aquesta història, per als infants de cicle infantil, ens mostra els sentiments que es produeixen davant les situacions noves i ho fa de manera divertida i creativa. Amb poques paraules, l’autora ens explica, fent un bon ús dels diàlegs, una història d’amistat i de com els uns protegeixen als altres.

L’autora, Ariel Bernstein, és capaç de fer-nos copsar les diferents intencions dels dos amics, malgrat emprin les mateixes paraules. Mireu, per exemple, com ens explica les paraules «emocionant» o «divertit» i com cadascun del dos amics ens mostren els seus sentiments contraris. Be, les expressions de les cares que dibuixa en Marc Rosenthal també ajuden.

Un bon àlbum per llegir en veu alta i per analitzar les imatges i les expressions dels personatges. Una lectura compartida és recomanable i segur que els infants entenen el sentit del relat perquè són situacions compartides.

LES DADES:
Títol: Tu primer
Autora: Ariel Bernstein
Il·lustrador: Marc Rosenthal
Traductora: Núria Riera
Editorial: Brúixola
Pàgines:
Barcelona, 2024