Els jocs de taula a la biblioteca

Des de fa mesos, hem començat a veure a les biblioteques una secció que creix molt i té força demanda: Els jocs de taula. És una bona iniciativa perquè solen ser cars i d’aquesta manera els podem agafar en préstec, provar-los a casa i si ens agrada, sempre som a temps de comprar-lo. Ens ha passat amb l’Ubongo.

Al darrer número de revista MiBiblioteca hi ha un reportatge extens on l’autora, l’Aida Santos, presenta una classificació dels jocs de taula atenent les seves característiques, a qui van dirigits i les possibilitats de ser introduïts a les biblioteques.

Aprofitant que estem en temps de vacances i probablement dedicarem estones als jocs de taula tradicionals i també als nous, crec que l’article pot ser del nostre interès.

L’article està en obert al web de la Fundació Alonso Quijano. El podeu llegir a continuació a:

«Blau-pop», descobrint els colors

Els llibres pop-up de la col·lecció que l’editorial Combel dedica als colors els ha creat l’Aurore Petit. De moment s’han traduït al català el vermell, el blau, el verd, el rosa, el taronja, el groc i el blau.

Són de mida petita, quadrats de 10 x 10 cm, de tapa dura i la gràcia està en que, en obrir cada doble pàgina apareix una imatge feta amb pop-up. Són uns troquelats senzills i agradables que ajuden a aprendre paraules i a gaudir d’unes il·lustracions que sorprenen quan els infants menuts, de menys de tres anys, les veuen.

Veiem, per exemple, el BLAU POP, dedicat al color blau. Conté sis dobles pàgines en les que podem descobrir, a cada doble pàgina un objecte d’aquest color. Pot ser una balena o el cel. En qualsevol cas, ja siguin animals, objectes o conceptes simples, el blau es presenta en totes les seves formes.

Veiem un altre, el taronja.

Lectures recomanades per als infants entre 1 i 3 anys.

Tercera biblioteca humana de l’Hospitalet

La Biblioteca Humana és una iniciativa nascuda a Dinamarca l’any 2000, que s’ha expandit a més de 80 països arreu del món. La primera edició de L’Hospitalet es va realitzar a la Biblioteca La Florida. El 15 de juny de l’any passat va tenir lloc la segona edició a la biblioteca Tecla Sala.

La tercera edició ja està programada per al dia 8 de novembre a la Biblioteca La Bòbila.

Una iniciativa d’aprenentatge global, innovadora i pràctica basada en crear un marc segur per a converses personals que ajuden a desafiar els prejudicis, combatre la discriminació, prevenir conflictes i contribuir a una major cohesió humana superant les diferències socials, religioses i ètniques. Un espai per al diàleg, on discutir temes tabú de manera oberta i sense condemna. Un lloc on les persones que difícilment parlarien entre elles, troben espai per a la conversa.

Si cliques a https://www.bibliotecahumanalh.com/ trobaràs molta informació i et faràs una idea de què va la cosa.

Si vols saber-ne més, demà hi haurà una sessió informativa online on explicaran les diferents maneres de participar:
• Dijous 10 de juliol a les 9:30 h
• Durada: 1 hora
• Format: online

Si vols accedir a la xerrada, només has de fer un missatge a aquest correu:
hola@bibliotecahumanalh.com

«Quatre ulls» a L’Ofici d’educar

Ahir vam presentar el darrer llibre d’aquesta temporada.

Ha estat un any en que hem gaudit d’una bona selecció de lectures de tota mena. Estic content de la bona acollida que sempre em dispensa l’equip que conforma aquest programa dedicat a la criança. Gràcies al pòdcast el pot sentir moltíssima gent. També el Telegram és una bona eina per compartir opinions i proposar temes que preocupen als mestres i a les famílies.

A la foto del darrer dia estic amb l’equip del programa: la Marta Sánchez, l’Elisabet Pedrosa, la Núria Ventura i en José Luís Santiso.

El meu agraïment, també, a les persones que hi participeu al concurs. Algunes m’alegreu la vida amb la vostra fidelitat enviant les respostes cada setmana. És un estímul i una manera de dir que el programa interessa i que la secció “llibres per somiar” també fa la seva petita aportació.

El darrer llibre és una novel·la gràfica titulada Quatre ulls i explica el primer any de la Secundària d’un noi, en Rex, i tot comença a anar malament, la vergonya de veure com s’ha de menjar el dinar gratuït perquè està becat ja que la seva família té molts problemes econòmics, els seus pares estan divorciats i conviu amb la seva mare, que treballa precàriament en diferents ocupacions, així com amb el seu “padrastre” i el seu “germanastre”, amb els quals no acaba de sentir-se del tot còmode. A més, veu com tothom menys ell ha fet ja l’estirada, la necessitat de trobar la seva pròpia identitat en un mon que sembla aclaparar-lo, etc. Són massa canvis i mentre intenta encaixar-los, descobreix que necessita ulleres! El que faltava.

El final és esperançador perquè el noi entén, gràcies als consells de la seva àvia, de què va la vida i de com hem d’estar d’agraïts.

Imatges dinàmiques, que reforcen el modus vivendi dels anys 90.

I com a cada programa fem una pregunta relacionada amb la lectura i entre les persones que hi participin farem un sorteig i guanyarà el llibre que, en aquesta ocasió, és gentilesa de l’editorial Andana.
La pregunta del concurs dels “Llibres per somiar” és:

Quin curs estudia el protagonista del relat?

Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 13 de juliol.

La guanyadora de l’anterior concurs del llibre La noguera és la Pepa Collazos. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/quatre-ulls-de-rex-ogle/audio/1249404/

«Vull anar sense rodetes!» un àlbum sobre creixement i aprenentatge

Arriba l’estiu i és temps de bicicletes. Encara recordo les vacances al poble, i l’any en que vaig aprendre a anar amb bicicleta. Va ser una emoció gran, després d’alguna que altra caiguda. Era una bicicleta antiga, molt antiga, amb la que el pare, de petit, anava amunt i avall als altres pobles, una bicicleta sense marxes ni pinyons i molt pesada si la comparem amb les meravelles que veiem avui.

Anys més tard vaig tornar a viure una altra emoció que segurament també haureu viscut: El moment en que els fills aprenen a anar amb bicicleta. Òndia, ets feliç però alhora veus com s’allunyen i et crea un sentiment estrany.

M’agrada anar amb bicicleta, passejar pels marges del riu Llobregat i arribar a la platja del Prat. Mentre pedales el cap va a la seva. De vegades, com la granota del conte, tens alguna caiguda però t’aixeques i tornes a pedalar.

Quan passa per les meves mans un llibre sobre bicicletes, no puc deixar de mirar-lo. És el que m’ha succeït amb aquest «Vull anar sense rodetes!», un àlbum il·lustrat per a infants de cicle infantil que ens parlar d’una granota que, amb cara trista, vol desprendre’s de les rodetes de la seva bicicleta. La granota vol ser tan hàbil com els seus veïns adults, capaços de pedalar mentre duen el diari sota el braç, transporten la cistella de la compra, reparteixen el correu o fins i tot fan acrobàcies dalt d’un monocicle.
Però el primer intent de passeig sense rodetes acaba malament… o potser no.

Aquesta obra va ser finalista del XVII Premi Internacional Compostela per a Àlbum Il·lustrat. A l’editorial, destaquen que “El seu autor, Tobias Giacomazzi presenta una obra amb uns personatges animals humanitzats molt diversos: vaca, gos, coloma missatgera, saltamartí… A la senzillesa del text, que destaca per la repetició de la frase que dona títol al llibre, s’afegeixen unes il·lustracions a doble pàgina que combinen els retrats i les escenes urbanes que permeten fer gaudir dels detalls i les clicades a l’ullet humorístiques: la cigonya que travessa amb el seu bec el diari que va llegint pel carrer; les cartes que, arrossegades pel vent, es claven en les pues de l’eriçó; el ratolí que s’amaga del gat qui duu a la cua una trampa…”

Lectura recomanada per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: Vull anar sense rodetes!
Autor: Tobias Giacomazzi
Il·lustrador: Tobias Giacomazzi
Traductor: David Nel·lo
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 28
Barcelona, 2025

«El senyor dels lladres» de Cornelia Funke, reeditat!

Quina alegria comprovar que els títols mítics de la literatura infantil i juvenil es tornen a reeditar! A Estrella Polar han rescatat aquesta preciositat de la gran Cornelia Funke per a gaudi dels joves.

El va publicar Columna el 2003, un any de gran obres avui introbables com “Stone Fox y la carrera de trineos” potser el llibre que més nois i noies de l’Hospitalet han llegit perquè durant molts anys va ser el més valorat de “La lliga dels llibres”, la qual cosa suposava que l’any següent es tornava a proposar.

L’acció de “El senyor dels lladres” ens situa a Venècia. Dos germans, Prop, de dotze anys, i Bo, de cinc, arriben procedents d’Hamburg d’on han escapat. Després de la mort de la mare, la seva tieta els vol separar i aquest és el motiu de la  fugida. Però la dona contracta un detectiu perquè els localitzi.

Els dos germans no tenen res i són acollits per uns nois que viuen sols en un cinema abandonat. La colla viurà peripècies diverses fugint del detectiu, per una part, i negociant amb objectes robats, per l’altra. El seu cap és l’Scipio, un altre noi misteriós que es fa anomenar “el senyor dels lladres”, que apareix i desapareix i del qual no saben on viu.

Un dia reben un encàrrec molt especial. Han de robar una peça d’art única i estranya, l’ala trencada que pertanyia a un cavallet de fira.

El detectiu els segueix les passes i els localitza. A partir d’aquell moment, i essent coneixedor dels motius que van obligar els germans a fugir, el detectiu farà tot el possible per ajudar-los.

La situació es complica amb l’aparició del comte, el comprador de l’ala del cavallet misteriós. Un seguit de descobertes i d’intrigues conduiran els nois a una illa secreta on finalment trobaran el cavallet sense ala i on viuran una experiència màgica.

El senyor dels lladres té 54 capítols i més de 400 pàgines. Els lectors hauran de menester unes quantes estones per llegir la novel·la i potser apareixen algunes dificultats a l’hora de recordar el fil argumental.

Per ajudar-los a sintetitzar la història vam proposar una activitat per a després de la lectura, perquè, per una banda, hi ha la trama que gira al voltant de la investigació que porta a terme un detectiu per mirar de localitzar els dos germans, i de l’altra en els esforços de la colla de nens per trobar i robar la peça màgica, l’ala d’un cavallet misteriós. A més, hi ha les relacions entre els nois de la colla i les relacions amb els personatges adults que apareixen i que són part important de l’aventura. Tot plegat pot resultar un xic complicat.

L’activitat, pensada per a després de la lectura, és un joc d’encadenar els fets cronològicament.

Reunirem l’alumnat que ha llegit la novel·la i els plantejarem una acció que va encaminada a presentar fragments significatius del llibre que s’hauran d’ordenar. És una activitat que es pot fer en grup. Es lliura a cada alumne, aleatòriament, una o més targetes amb paràgrafs importants i destacats de la narració.

Exemplifiquem-ho:
Suposem un grup d’ics alumnes, asseguts en cercle.

El primer llegeix la seva targeta. Es tracta de situar el punt en el qual passa l’acció.
A continuació, el segon alumne, llegeix, en veu alta, a la resta de companys el fragment que li ha tocat i es decideix, entre tots, si aquest segon fragment va abans o després del primer. Si es considera que va abans, es canvien de lloc.
El tercer alumne llegeix, al seu torn, la targeta adjudicada i es procedeix com anteriorment. S’asseurà on es cregui que cronològicament es situaria segons els fets narrats.
Es continua amb la resta d’alumnat, de manera que al final hauran d’estar tots asseguts segons l’ordre narratiu.
Es fa una segona lectura de comprovació.

Variable:
Cas que siguin un grup poc nombrós i que cadascú tingui diverses targetes, es pot procedir a anar-les ordenant sobre la taula sense necessitat de moure’s de les cadires.

Podeu preparar els 28 fragments més significatius, i si els numereu pel darrera, amb símbols o lletres de l’alfabet ciríl·lic, us servirà de comprovant i us facilitarà la feina.

Les targetes que vam elaborar segueixen l’ordre següent:

FRAGMENT 1 (Ë): Víctor – pàgina 12.
FRAGMENT 2 (Ω): Pròsper i Bo – pàgina 19.
FRAGMENT 3 (Ҕ): Stella – pàgina 27.
FRAGMENT 4 (ѓ): El senyor dels lladres – pàgina 36.
FRAGMENT 5 (є): Barbarossa – pàgina 43.
FRAGMENT 6 (ѕ): L’encàrrec – pàgina 48.
FRAGMENT 7 (і): Encontre amb en Víctor – pàgina 58.
FRAGMENT 8 (ї): Accepten l’encàrrec – pàgina 79.
FRAGMENT 9 (ј): L’entrevista a la basílica – pàgina 89.
FRAGMENT 10 (љ): Bo parla amb el detectiu – pàgina 99.
FRAGMENT 11 (њ): Víctor els persegueix – pàgina 115.
FRAGMENT 12 (ћ): Llegeixen l’encàrrec – pàgina 117.
FRAGMENT 13 (ќ): Víctor troba l’amagatall – pàgina 124.
FRAGMENT 14 (џ): Víctor descobreix el senyor dels lladres – pàgina 129.
FRAGMENT 15 (А): Scipio els fa marxar del cinema – pàgina 136.
FRAGMENT 16 (Б): Tanquen Víctor a l’Stella – pàgina 145.
FRAGMENT 17 (В): Víctor els diu on viu Scipio – pàgina 177.
FRAGMENT 18 (Г): Troben a Scipio – pàgina 180.
FRAGMENT 19 (Д): El robatori – pàgina 199.
FRAGMENT 20 (Ж): L’ala dels cavallets de fira – pàgines 203-204.
FRAGMENT 21 (З): Porten l’ala al comte – pàgina 220.
FRAGMENT 22 (Л): L’ala i el comte – pàgina 239.
FRAGMENT 23 (Ф): Bo i Vespa desapareixen – pàgina 263.
FRAGMENT 24 (Ш): Troben a en Bo – pàgina 285.
FRAGMENT 25 (Ъ): Els cavallets – pàgina 321.
FRAGMENT 26 (Ю): Barbarossa troba els cavallets – pàgina 329.
FRAGMENT 27 (Ґ): Barbarossa marxa – pàgina 384.
FRAGMENT 28 (ΰ): El final – pàgina 396.

Lectura recomanada per a l’ESO.

LES DADES:

Títol: El senyor dels lladres

Autora: Cornelia Funke

Traductora: Dolors González

Editorial: Estrella Polar

Pàgines: 408

Pàgines: Barcelona, 2025

«La noguera» a L’ofici d’educar

Als “Llibres per somiar” hem presentat “La noguera”, una història d’amor i de vida. És un conte escrit en primera persona per una petita noguera a qui una família aconsegueix salvar d’una mort gairebé segura.

Aquesta història real que va tenir lloc en un poble d’Astúries ens recorda que la vida sempre pot tornar a brotar. Ens ho explica l’autor en un apèndix que val la pena llegir perquè sabrem com va sorgir la idea del relat.

Lectura recomanada per a infants a partir de sis anys.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els participants el sortegem, en aquest cas gentilesa de l’editorial Akiara Books.

La pregunta del concurs dels “Llibres per somiar” és:

Com es diu la nena que salva la noguera del foc?

Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 29 de juny.

La guanyadora de l’anterior concurs del llibre L’intercanvi és la Sara Gómez. L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast, clicant a:
https://www.3cat.cat/3cat/la-noguera-de-gonzalo-moure/audio/1247979/

Lectures recomanades. Estiu 2025

Les biblioteques de l’Hospitalet, tornen a presentar una bona selecció de lectures recomanades per cicles (des d’Infantil fins a 2n d’ESO). És una molt bona tria i tots els llibres es troben a les biblioteques de la ciutat, a la nostra disposició.

Us comparteixo el que diuen:

S’ha fet una selecció tenint en compte alguns criteris, com per exemple: que no fossin col·leccions comercials, ni llibres sexistes, i que siguin lectures a les quals potser no s’aproparien si no hi ha una mediació. En les quals hi ha diversitat de temes, autors/es i diferents formats (àlbums il·lustrats, contes i còmics).

Remeneu i busqueu el que us interessi. És molt fàcil. Només cal clicar a cada enllaç i us porta directament al Catàleg de les Biblioteques XBM, per tal de comprovar la disponibilitat del llibre i accedir a la informació bibliogràfica.

Molt bona feina, companyes! Una tria molt útil!

La tria, a continuació:

Cicle infantil 2025-2026

Cicle inicial 2025-2026

Cicle mitjà 2025-2026

Cicle superior 2025-2026

Primer cicle ESO – 1r i 2n 2025-2026

«Escola i creativitat», un recurs pedagògic inspirador

A casa, tenim un petit racó al rebost on guardem botelles de vi i de cava que obrim en ocasions especials. Algunes botelles fa molt de temps que hi són i les obrirem en el moment pel qual van ser triades. Poden passar dècades abans no els arribi el dia. Altres botelles convé consumir-les perquè hi ha el perill que es facin malbé.

Amb els llibres de pedagogia passa una cosa similar. A casa en tinc alguns que, en el seu dia, em van marcar o em van inspirar alguns projectes i maneres d’entendre la feina. Els conservo, encara que no els rellegeixi; sé que hi són i els tinc a mà. Las invariantes pedagògicas, per exemple, n’és un, com també ho són Carta una maestra o La pedagogia del oprimido, per exemple.

També, de tant en tant, toca fer esporga i els llibres que no han aguantat el pas del temps acaben al contenidor de paper. Acostumen a ser teories que han tingut el seu moment però que no ens han aportat res o gairebé res. No citaré títols per no molestar ningú però segur que els teniu al cap.

Aquest mes s’ha reeditat “Escola i creativitat”. Encara conservo l’edició original del 2003.

Recordo que em va fer molt de servei i em va inspirar per fer algunes accions d’escriptura a la biblioteca, seguint els consells que en Ramon Besora explica en aquest assaig.

L’edició que s’ha publicat té l’afegit d’un pròleg d’en Josep González-Agàpito, doctor en Ciències de l’Educació, on podem llegir frases tan elogioses com aquesta:

També hi trobarem, en aquesta publicació, entre línies, tota una subtil guia didàctica. Una engrescadora proposta per motivar els alumnes a atansar-se a la nostra esponerosa herència cultural tot encomanant el plaer de l’escriptura, la lectura i l’autèntica literatura.

M’ha agradat tornar a llegir les paraules de la Marta Mata presentant l’obra i emprant paraules tan valuoses per a nosaltres com escola, creativitat, llibertat, educació, rotllana, etc. La Marta Mata va ser un referents de molts mestres i serà mereixedora d’un gran homenatge el proper curs en què recordarem els cent anys del seu naixement.

I, per acabar-ho de rematar, una contracoberta que és la cirereta que hi posa en Gabriel Janer Manila i que de ben segur ha fet vesar alguna llagrimeta a en Ramon.

De què va Escola i creativitat?

És un recull de les experiències viscudes per en Ramon durant els anys que va estar a l’escola El Puig d’Esparreguera. Explica tot el treball que van fer els alumnes relacionat amb la poesia i especialment amb l’obra d’en Miquel Martí i Pol.

Ens mostra fil per randa tot el cicle per arribar a fer viure el fet poètic als alumnes, anant de la teoria a la pràctica, llegint, il·lustrant, aprenent a recitat, creant les pròpies poesies, aproximant-se a la poesia visual, elaborant relats col·lectius, etc. En definitiva tota una lliçó de com aconseguir encendre la passió per les paraules, per les rimes, per l’observació de la natura i dels petits detalls.

Especialment imaginatiu és el capítol dedicar a “Sarpingàlia”, els jocs de les lletres i les paraules.
Crec que és un bon llibre per als mestres que comencen i no tenen clar el camí a seguir.

M’alegra que torni a estar a la nostra disposició. Aquesta “Escola i creativitat” és com els bons vins. Millora amb el pas del temps.

Felicitats Ramon!

LES DADES:
Títol: Escola i creativitat. Experiències pedagògiques
Autor: Ramon Besora
Editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat
Pàgines: 144
Barcelona, 2025

On és el Nuc? Com explicar la mort d’una mascota

Aquest és un còmic molt ben pensat que ens parla d’aquelles preguntes que fan les criatures i els pares no saben com respondre. Aquí és sobre la mort del gat de la família.

Veiem un nen, encara amb el pijama de superheroi, baixant les escales i trobant-se amb la mare que ha estat plorant. Quan li pregunta per què està trista, ella li diu que en Nuc, el gat, ha marxat.

Aquí comencen les preguntes perquè el nen no acaba d’entendre on ha anat.

La mare intenta desviar la conversa, li dona respostes estranyes, mentides, omissions, frases prefabricades, i acaba perdent el sentit de la realitat perquè tot el que diu és força estrambòtic.

De fet, és una situació en la que ens hem trobat, a l’aula o a casa, davant de preguntes incòmodes que no sabem com respondre.

Unes pàgines més endavant, veiem la reacció del nen que intueix què li vol dir la mare i ell mateix pren la paraula i esdevé el més sensat de la família. És la saviesa típica dels infants i veiem com ell mateix s’inventa un relat per explicar com ha marxar el gat.

He pensat que als pares els anirà encara més bé que als fills llegir aquest relat.

La història està explicada de forma suau i poètica, amb tocs que et fan somriure.

La part gràfica és molt divertida, començant per les guardes. M’ha agradat l’enfocament que ens porta a un allunyament de les emocions i es crea un doble nivell de lectura que ajuda a entendre, amb una aparent simplicitat, el tema de la mort.

LES DADES:
Títol: On és el Nuc?
Autora: Émilie Boré
Il·lustrador: Vincent
Traductora: Maria Luchetti
Editorial: EntreDos
Pàgines: 56
Girona, 2025

ISSUE
https://issuu.com/editorial_entredos/docs/on_s_el_nuc_