10 Març 2016 by jcentell

La Setmana Mundial del Cervell

Arriba una nova edició de la setmana mundial de cervell i hem d’estar atents a les bones ofertes que han preparat des de diverses intitts i institucions com l’Ajuntament de Barcelona o el servei de biblioteques de l’Hospitalet.
Se celebrarà la setmana vinent, entre el 14 i el 20 de març i es tracta d’una campanya mundial per augmentar la consciència pública sobre els avenços i beneficis de la investigació del cervell.
El programa de la Setmana Mundial del Cervell inclou conferències i projeccions de pel·lícules que explicaran diferents aspectes de la neurociència: com afecta la lectura al nostre cervell i a la manera de concebre el món; com el cervell humà interpreta la realitat a partir de la informació provinent dels sentits, etc.
El programa de la semana que han organtizat a l’Hospitalet és molt potent i molt interessant.
Si teniu oportunitat d’atansar-vos algún dia gaudireu molt de les ponències d’especialistes tan prestigiosos com la Mara Dierssen, en David Bueno, la Mónica Vállez i d’altres.
Dia a dia, el programa és el següent:

Dilluns, 14 de març, de 2016, a les 18 h
Biblioteca de Bellvitge
Conferència
Neuroeducació: educar amb cervell
La neuroeducació és una nova disciplina científica que intenta configurar els aprenentatges de manera que encaixin millor al cervell, a les seves característiques i al seu ritme de maduració. O, dit d’una altra manera, és una nova visió de l’ensenyament i dels processos d’aprenentatge basada en el cervell.
Els estudis científics demostres que l’emoció, l’esport, la sorpresa i l’experimentació són alguns dels ingredients necessaris per sumar coneixements.
A càrrec de David Bueno, professor de genètica del UB, especialitzat en formació del cervell i divulgador científic.

Dimarts, 15 de març, de 2016, a les 18 h
Auditori Barradas
Projecció: Inside Out (Del Revés)
L’acció de la pel·lícula se situa dins el cap de la Riley, una nena d’onze anys que ha d’adaptar-se a un nou entorn arran d’un canvi de domicili dels seus pares. Les seves emocions s’encarreguen de guiar-la i mantenir vius els seus records. La Joia, la Tristesa, la Por, l’Ira i el Fàstic uniran les seves forces per tal que la Riley deixi d’enyorar la seva anterior vida i aconsegueixi gaudir de la seva nova realitat i, a poc a poc, la Riley començarà una nova etapa en la seva vida.
Però a banda de les emocions, per la pel·lícula hi passen la memòria i els records, la personalitat, els somnis o el subconscient.
Del revés a més a més d’oferir un munt de tècniques d’animació, és una pel·lícula intel·ligent, divertida i molt dinàmica, carregada de contingut que admet molts nivells de lectura.

Dimecres, 16 de març, de 2016, a les 12 h
Biblioteca Central Tecla Sala
Conferència
El cervell dels adolescents. Adolescents: què els passa pel cap?
Els avenços neurocientífics ajuden a comprendre millor el cervell dels joves 1 / 1
i permeten entendre millor algunes de les seves actituds i reaccions.
El cervell dels adolescents és inestable pels ràpids canvis que suposa el pas del cervell infantil a l’adult. El cervell es reordena, unes àrees creixen i les altres disminueixen mitjançant una espècie de poda de les connexions entre neurones.
A càrrec de Mara Dierssen, doctora en Neurobiología i investigadora del Centre de Regulació Genòmica. PRBB Barcelona

Dimecres, 16 de març, de 2016, a les 19 h
Centre Cultural Sant Josep
Conferència: Memòria i cervell. Som el que recordem?
La memòria és una facultat psíquica a través de la que retenim i recordem el passat, i que podem recuperar quan ens sigui necessari; una funció cognitiva considerada com a una de les més importants de l’ésser humà.
És però, una funció que requereix una sèrie de sistemes complexos interconnectats .
No hi ha una sola memòria, sinó un conjunt de memòries: immediata, a curt termini, a llarg termini, implícita, explícita, etc.
Avui en dia es coneixen amb certa exactitud les àrees del cervell en les que funcionen els diferents tipus de memòria.
A càrrec de Maria Martinez de Lagran, neurocientífica, investigadora del Centre de Regulació Genòmica. PRBB Barcelona

Dijous, 17 de març, de 2016, a les 17.30 h
Biblioteca Can Sumarro
Conferència: Cervell i Emocions
En els éssers humans, l’emoció es considera un estat de l’organisme amb diferents formes de manifestació: En general, podem dir que les emocions són disposicions amb una base neural que faciliten la posada en marxa de reaccions apropiades als esdeveniments que tenen lloc i tenen una importància biològica per a l’individu, la qual cosa permet una resposta que en faciliti l’adaptació a les demandes de la situació que generalment resulta canviant. Les emocions es poden distingir segons la seva naturalesa i els seus elements de comportament respecte a un estímul.
En el nostre cervell, l’amígdala i el còrtex prefrontal són les zones encarregades de processar les respostes de les emocions.
A càrrec de Mònica Vallez, Dra. en Psicologia i neuropsicologa. Coordinadora de la unitat de TLP de l’Hospital Duran i Reynals.

El pdf del progrAma complet i més informació AQUÍ.

Si us moveu per Barcelona, també podeu gaudir d’una pila d’activitats relacionades. El programa:.

7 Març 2016 by jcentell

Com adormir un lleó i altres cròniques verídiques

El proper dijous dia 10 de març a les 19 h. a la llibreria Al·lots de Barcelona (carrer Consell de Cent, 266) ens trobem per parlar de Com adormir un lleó i altres cròniques verídiques, un llibre que recomanem per als infants de 7 a 10 anys i que ha escrit la Mar Benegas, poeta i dinamitzadora cultural que es desplaça des de València per a aquest acte.

El conte explica una història protagonitzada per l’Anna, una nena molt inquieta i molt intel·ligent, que vol ser periodista. Té una germana petita, la Sol, una àvia, periodista també, que li regala una gravadora, un avi misteriós, i un pare i una mare. Fins aquí tot sembla normal. Però, de sobte, comencen a succeir coses estranyíssimes a casa seva: l’Anna ho grava tot i en fa unes cròniques fabuloses. Així descobrirem com s’adorm un lleó, el vol que pot tenir una faldilla o fins on arriba una casa voladora… Això i moltes altres coses, és clar.
Si veniu a la presentació, segur que us passeu bé perquè els qui coneixen a la Mar Benegas ja saben que la sorpresa, la màgia i els riures estan assegurats.

5 Març 2016 by jcentell

Nandibú, un nou segell editorial

La periodista Arantxa Bea expressava a la revista Faristol de novembre de 2009 uns pensaments que sovint ens fem tots els qui estimem els llibres, referits als noms curiosos de les editorials. Per què Takatuka? Què és Thule? I, sobretot, perquè tantes referències marineres: Barcanova, la Galera, Bruíxola, edicions del Pirata, etc.?

Fa uns mesos vam comentar en aquest blog el naixement d’una editorial amb el nom curiós de BiraBiro i dèiem que provenia d’una paraula africana que vol dir papallona.

Aquestes darreres setmanes he tingut el goig de conèixer a la bona gent de Nandibú i, és clar, la pregunta és obligada: Què vol dir Nandibú?

L’Alba Besora, la directora de les col·leccions m’ho va aclarir. Em va dir que Nandibú és un segell d’Edicions Pagès que neix de la fusió de dos mots: nandina i bambú. La nandina, de nom comú bambú sagrat, és un esplèndid arbust d’origen asiàtic. Es cultiva principalment pel color de les seves fulles, plenes de multitud de matisos i reuneix excel·lents qualitats com són la seva capacitat i resistència a les baixes temperatures, així com la facilitat per al seu manteniment. Qualitats que volem que reuneixi NANDIBÚ.

El logo vol ser una recreació d’un rusc d’abelles. De la mateixa manera, que les abelles aconsegueixen una obra que cap artesà podria igualar i que saben seleccionar les flors que contenen el millor nèctar o pol·len, NANDIBÚ vol construir el seu catàleg amb un treball d’artesania seleccionant meticulosament textos i il·lustracions que impactin i atrapin els lectors.

Ara acaben d’editar el darrer catàleg amb tot el que ofereixen. Fa patxoca i combina obres clàssiques, amb novetats molt ben triades. Hi ha autors de casa nostra i també traduccions de diversos idiomes. És un catàleg que comença a tenir la suficient fortalesa i qualitat per afrontar els reptes dels infants i joves lectors.

Ara per ara NANDIBÚ té sis col·leccions segons l’edat dels seus potencials lectors. Són les següents:

Petit Nandibú: edat prelectora (educació infantil)
Nandibú + 6 ANYS: primera part d’educació primària (de 6 a 8 anys)
Nandibú + 8 ANYS: segona part d’educació primària (de 8 a 10 anys)
Nandibú +10 ANYS: última etapa d’educació primària (10-12 anys)
Nandibú Jove: a partir dels 13 anys
Nandibú Singular: cada títol té un format original depenent del seu contingut
Àlbums Nandibú: Traduccions de clàssics de Guido van Genechten i Jean de Brunhoff.
Nandibú Deixeu que em presenti: Històries d’animals que expliquen la seva aventura.

Ara que comencem a fer llistes i pensar en les persones estimades a qui regalar llibres per Sant Jordi, l’aposta per les col·leccions de Nandibú pot ser força segura.

Si voleu veure tot el seu catàleg actualitzat, només cal que cliqueu AQUÍ

I us deixem amb les imatges del conte En Rikki no té por

Les imatges d’aquest post estan extretes del web de Pagès edicions.

3 Març 2016 by jcentell

Hanoch Piven, l’il·lustrador del mes (març 2016)

No fa gaire, un companya mestra a Menorca, en un taller a Ciutadella, mentre conversàvem sobre Christian Voltz em va presentar en Hanoch Piven i l’únic llibre que té editat e en castellà: Objetos que hablan. Es tracta d’una obra on s’explica la seva tècnica de creació de quadres a partir dels objectes quotidians (collage).

Woody Allen

Bob Dylan

Steve Jobs

Einstein

Resulta que Piven fa més de vint anys que publica en la majoria de les revistes dels dos costats de l’Atlàntic i també en diaris com Time, Newsweek, Rolling Stone i en moltes publicacions europees des del London Times, a la suissa Die Weltwoche. També ha publicat llibres per a infants, aplicacions per l’iPad, campanyes de publicitat i programes de televisió.
Des de l’any 2001, aquest israelià que va néixer a l’Uruguai l’any 1963, viu a Barcelona on imparteix tallers creatius on s’apliquen els principis de la tècnica del collage, provocant que els nens i adults experimentin amb objectes d’ús quotidià i crein les seves pròpies obres d’art. A part de ser una manera fàcil i divertida d’experimentar la creativitat, els tallers són una eina eficaç de comunicació a través del joc.
Hanoch Piven és també el director creatiu d’Aulas Creativas, una comunitat en línia de mestres i educadors d’arreu d’Espanya.
Val molt la pena visitar el seu web http://www.pivenworld.com/ i el seu blog http://www.drawger.com/piven/ on podem trobar les referències als seus llibres, i muntanyes de fotos i vídeos que ens ajuden a tenir idea de com treballa Hanoch Piven.
Al pròleg del llibre “Objetos que hablan” escrit per Fabricio Caivano podem llegir:
¿Qué pasa cuando la palabra árbol se encuentra con la palabra zapatilla? Un joven maestro llamado Gianni Rodari hizo esta sorprendente pregunta a sus alumnos en una pequeña escuela primaria rural italiana, allá por la mitad del siglo pasado. Lo que pasó fue aún más sorprendente que la misma pregunta: la gramática se enamoró de la fantasía, sedujo a los diccionarios y se puso a jugar con las palabras. Y así renació una manera creativa de mirar el mundo sin ataduras, de jugar con el lenguaje y de reinventar de paso un territorio nuevo para la literatura infantil. Así surgió la «gramática de la fantasía», un poderoso recurso imaginativo que saca a bailar a las palabras en una danza sintáctica sin límites. Algo similar hace Hanoch Piven con los objetos.
En este libro el lector descubrirá una mirada similar a la de Gianni Rodari. Su autor también tiene dos sombreros, el del artista y el del maestro. Con uno imagina, con el otro sabe. Está dotado además, como buen viajero, de una aguda mirada que es capaz de deconstruir a los objetos más humildes y de darles una nueva oportunidad bajo el potente sol de nuevos significados. Objetos que resucitan en contextos nuevos. Su pregunta podría ser ésta: ¿qué sucede cuando el objeto zanahoria se encuentra con el objeto tijera? Su particular gramática de la fantasía nos enseña a mirar creativamente las formas del mundo desde perspectivas diferentes. Las cosas también son capaces de escapar a las rutinas que su esencia les dicta y de probarnos que tienen una secreta vocación transgresora. Basta con ponerlas a jugar entre ellas, dejar que se enamoren, se asocien entre sí y tengan descendientes felices.
Mirar el mundo es sencillo. Basta con poner de acuerdo el simple acto de ver con el simple acto de nombrar. Es muy difícil confundir a una mujer con un sombrero, salvo que algo en el cerebro no funcione. Mirar es significar, dar nombre y función a una forma. Pero mirar creativamente a las humildes formas es otra cosa. ¿Qué diferencias hay entre mirar y mirar creativamente?
No os lo voy a descubrir: lean este libro, déjense llevar por la magia de sus ilustraciones y suelten su imaginación. «Nada es más libre que la imaginación humana», escribió David Hume. Verán que basta con pocos recursos, algunos principios técnicos creativos que el autor nos regala y una maleta llena de imaginación. Además aprenderán sin darse cuenta tres secretos fundacionales del ser humano.
Uno: nada es lo que parece ser y todo puede ser distinto de lo que es. Dos: todos tenemos un talento imaginativo oculto esperando su rescate. Tres: en el principio fue la mirada y ésta creó el orden infinito de las cosas. Y, por añadidura, verán que el artista suele ser un dios travieso que gusta de jugar a los dados para ilustrar un mundo nuevo. ¡Y si además tiene dos sombreros… ni les cuento!

Us deixo un dels molts vídeos que podeu trobar a youtube sobre aquest artista:

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’artista.

Altres llibres d’en Piven, en anglès:

2 Març 2016 by jcentell

Trobada de Bibliomèdia

Comparteixo, amb molt de gust, la información del grup Bibliomèdia:

Us recordem que encara sou a temps d’apuntar-vos a la trobada de Bibliomèdia que se celebrarà a Mataró el dissabte, dia 5 de març.

Si entreu al blog del grup http://grupbibliomedia.blogspot.com.es/ trobareu la convocatòria i el formulari per fer la inscripció, així com indicacions precises de l’horari i del lloc de celebració d’aquesta matinal dedicada a Roald Dahl.

Diuen els companys de la Bibliomèdia:

Com ja sabeu, el 2016 se celebra el centenari del naixement d’en Roald Dahl. A Mataró són pioners en dur a terme activitats per a celebrar-ho.
Hem volgut conèixer de primera mà algunes d’aquestes realitzacions i per això hem decidit fer la trobada d’aquest trimestre a la biblioteca pública Pompeu Fabra on ens explicaran què estan portant a terme les biblioteques de Mataró i la Lola Casas ens farà cinc cèntims de algunes activitats que es fan a les escoles i que, de ben segur, ens animaran a tirar-les endavant en els nostres centres.

TROBADA DE BIBLIOMÈDIA
Mataró. Dissabte 5 de març de 2016
Biblioteca Pública Pompeu Fabra

Programa
10,30 Benvinguda
Visita guiada a la Biblioteca i mostra d’activitats relacionades amb en Roald Dahl que es fan a les biblioteques de Mataró.
11,30 Centenari Roald Dahl. A càrrec de Lola Casas.
12,30 Informacions de Bibliomèdia.
14,00 Cloenda i dinar optatiu.

Pel qui no conegueu el grup potser us pot resultat interessant entrar, també, al seu scoop.it clicant a
http://www.scoop.it/t/grupbibliomedia

1 Març 2016 by jcentell

Amor en la biblioteca, poema de Liliana Cinetto

Les biblioteques escolars són espais únics de foment i promoció de la lectura i des d’on sorgeixen propostes didàctiques que permeten als alumnes apropar-se al món de la literatura des d’una nova perspectiva. “Amor en la biblioteca” és un projecte que neix des de la biblioteca escolar i que dóna la volta a la manera d’entendre la poesia cedint el comandament a la direcció de l’alumne.

El Grup de Treball de Biblioteques Escolars del Servei Educatiu Ciutat de Badalona són un grup de mestres que creuen en les biblioteques escolars (i en la necessitat que tots els centres escolars en disposin d’una, amb un projecte ferm i coherent i recursos per a la seva gestió i dinamització). Aquest col·lectiu té com a objectiu final la creació d’una xarxa municipal de biblioteques escolars que, en coordinació amb l’administració local i la xarxa de biblioteques públiques municipals, permeti crear i desenvolupar a cada centre un projecte de biblioteca que fomenti el gust per la lectura, la imaginació i la creativitat i desperti l’esperit crític a partir de propostes didàctiques que ho afavoreixin.

Durant aquest curs estan desenvolupant tota una sèrie d’estratègies basades en projectes i propostes pedagògiques que han d’ajudar-nos a aconseguir-ho. Una de les activitats que van funcionar el curs passat va ser el projecte “Amor en la biblioteca”, un projecte que parteix de la reinterpretació del poema de la Liliana Cinetto.

El projecte capgira la manera habitual de treballar la poesia. Habitualment, es demana als alumnes que escriguin un poema sobre un tema determinat i amb una mètrica específica però en aquest projecte la mecànica és inversa i són els alumnes qui, a partir del que els hi suggereixen els versos i les diferents estrofes, creen il·lustracions que reinterpreten el text.

En aquesta activitat hi van participar 10 centres educatius que van il·lustrar el poema que es complementa amb una pista d’àudio en la que es pot escoltar als alumnes llegint el fragment de la poesia que han il·lustrat i que es pot reproduir llegint un codi QR que apareix al costat de la il·lustració.

L’experiència l’explica perfectament l’Albert Correa, company de l’escola Sant Andreu de Badalona, a la revista GUIX del mes de març que és d’on he extret la informació.

El poema Amor en la biblioteca pertany al llibre “ 20 poesías de amor y un cuento desesperado” i diu així:

Cuentan que cuentan que había
una vez una princesa
que vivía en un estante
de una vieja biblioteca.
Su casa era un cuento de hadas,
que casi nadie leía,
estaba entre un diccionario
y un libro de poesías.
Solamente algunos chicos
acariciaban sus páginas
y visitaban a veces
su palacio de palabras.
Desde la torre más alta,
suspiraba la princesa.
Lágrimas de tinta negra
deletreaban su tristeza.
Es que ella estaba aburrida
de vivir la misma historia
que de tanto repetir
se sabía de memoria:
una bruja la hechizaba
por envidiar su belleza
y el prícincipe la salvaba
para casarse con ella.
Cuentan que cuentan que un día,
justo en el último estante,
alguien encontró otro libro
que no había visto antes.
Al abrir con suavidad,
sus hojas amarillentas
salió un capitán pirata
que estaba en esa novela.
Asomada entre las páginas
la princesa lo miraba.
Él dibujó un sonrisa
sólo para saludarla.
Y tarareó la canción
que el mar le canta a la luna
y le regaló un collar
hecho de algas y espuma.
Sentado sobre un renglón,
el pirata, cada noche,
la esperaba en una esquina
del capítulo catorce.
Y la princesa subía
una escalera de sílabas
para encontrar al pirata
en la última repisa.
Así se quedaban juntos
hasta que salía el sol,
oyendo el murmullo tibio
del mar, en un caracol.
Cuentan que cuentan que en mayo
los dos se fueron un día
y dejaron en sus libros
varias páginas vacías.
Los personajes del libro
ofendidos protestaban:
“Las princesas de los cuentos
no se van con los piratas”.
Pero ellos ya estaban lejos,
muy lejos, en alta mar
y escribían otra historia
conjugando el verbo amar.
El pirata y la princesa
aferrada al brazo de él
navegan por siete mares
en un barco de papel.

24 febrer 2016 by jcentell

El poder dels contes

Ahir es va emetre L’ofici d’educar, un programa de Catalunya ràdio conduit per l’Elisabet Pedrosa. Va per la tercera temporada i es va parlar d’“el poder dels contes”.
Vaig tenir la sort que em convidessin i sobretot, compartir taula amb la Teresa Duran, potser la persona que més en sap de contes, de folklore i de literatura infantil. La Teresa, és escriptora, il·lustradora, rondallaire i contacontes. Ha publicat més de 100 títols de literatura infantil i juvenil, com l’imprescindible “Setzevoltes”.

El programa es va iniciar amb una reflexió de Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona, i després l’Elisabet va fer la presentació del tema:

“Hi havia una vegada….” aquestes paraules són com una mena de sortilegi que ens transporta a mons imaginaris, però que podem sentir com a familiars; i màgicament ens trobem davant de la cova d’Alí Babà, a les entrades secretes de Harry Potter, a la taula dels set nans, o cara a cara amb el mirall de l’Alícia al país de les meravelles. A través dels contes l’infant desenvolupa la creativitat, perquè quan el nen llegeix o escolta un conte posa en joc el poder de la seva fantasia i, en el millor dels casos, aconsegueix reconèixer-se a ell mateix en alguns dels personatges, en les seves peripècies i en la solució de les seves dificultats; perquè els contes també poden aportar importants missatges a l’inconscient.
Amb els contes l’infant viu a través dels personatges valors i sentiments, com l’amor, la bondat, l’alegria, la por, el desig o la tristesa. El contes poden contribuir a resoldre els petits conflictes que sorgeixen entre els infants dins i fora de l’escola; ajuden a compartir, a respectar i a ser respectats; i a establir vincles amb l’adult i amb els seus iguals. I els contes ajuden també a desenvolupar el llenguatge. Llegim al llibre “Setzevoltes” de Teresa Duran, que ens acompanya avui, “Amb els contes l’infant memoritza paraules i a poc a poc les va fixant i enriqueix i millora el seu llenguatge. El conte és el primer i importantíssim pas que porta l’infant a la lectura, al conte escrit. Un nen que s’hagi afeccionat de petit a escoltar contes tindrà un interès molt gran per desxifrar què diuen els llibres”.
Explicar contes crea un vincle afectiu que cap mare/pare educador no s’hauria de perdre, diu la mestra d’educació infantil Teresa Nolla. Un conte narrat amb calma, però amb entusiasme i mirant als ulls de qui l’escolta, és una de les vivències més gratificants per al que l’explica perquè permet veure com es transforma la cara de l’infant seguint el fil de la narració. Diu el mestre Jaume Centelles, que també ens acompanya, que la paraula té una acció poderosa i excitant sobre la imaginació de l’infant, i que fa sorgir com per art d’encantament imatges extraordinàries….
Avui a l’Ofici d’Educar “Hi havia una vegada”…el poder dels contes!!

Després va estar comentant aspectes relacionats amb els contes a casa i també a l’escola. Ho vaig pasar genial i m’agradaria compartir-ho amb els qui no vau poder sentir el programa. Si voleu, podeu escoltar tota la gravació al web del programa, clicant a l’enllaç següent:

http://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/fitxa-programa/1647/

23 febrer 2016 by jcentell

Rob Gonsalves, l’il·lustrador del mes (febrer 2016)

L’il·lustrador del mes de febrer és un dels meus preferits. Només hi ha editats tres llibres però són tres joies que cal tenir a la vista dels infants, especialment els de cicle mitjà i superior. El seu estil és únic i no cal explicar gaire perquè amb la simple observació de les imatges (belles imatges) segurament quedareu tan perduts com em passa a mi.
Les seves imatges ens parlen, són reconeixibles però alhora ens plantegen moltes preguntes perquè algunes són difícils de comprendre: Hi ha una realitat, o n’hi ha més?
Segur que us recorda a Escher i a Magritte.

Podeu trobar més informació al seu Facebook
I si voleu comprar alguna de les il·lustracions ho podeu fer a través de la pàgina Huckleberry Fine Art.

Els tres llibres d’aquest canadenc que hi ha al mercat, ara mateix són:

Imagina que pots bussejar entre les branques o nedar cap al sol. Imagina que no necessites ales per volar. Imagina’t un dia recrea els nostres somnis amb impressionants il·lustracions que ens fan entrar en un nou univers.

Imagina’t que una nit… no pots dormir, i saltes tan alt que voles per damunt d’un cobrellit de camps i boscos. Imagina’t una nit recrea tots els nostres somnis amb unes il·lustracions impressionants que ens fan entrar en un univers nou. Un àlbum per deixar volar la imaginació.

Imagina’t un lloc que et fa sentir lliure com un ocell. Imagina’t un lloc on sents que és allí on sempre has volgut arribar. Imagina’t un lloc fet de pura imaginació. Si pots imaginar–te’l, hi pots anar.

Un video i unes imatges a continuació:

21 febrer 2016 by jcentell

La biblioteca escolar del CPI Santa Lucía de Moraña (Pontevedra)

Al darrer número de la revista Mibiblioteca hi ha un parell d’article relacionats amb la biblioteca escolar. De fet, és una secció on es van presentant experiències d’arreu d’Espanya. En aquesta número hi ha un article de dos companyes que treballen en una escola pública de Galicia, CPI Santa Lucía de Moraña (Pontevedra). Son la Claudia Mª Pernas i en Mateo Campos i l’article —Programas innovadores fuera del horario escolar: una experiencia gratificante gracias al voluntariado del maestro—, explica com s’aplica un programa d’innovació educativa que ells anomenen PROA (Programa de Refuerzo Orientación y Apoyo), com ho fan i què aconsegueixen.
És un article que demostra com encara cal confiar en el voluntarisme dels mestres i com, a molts llocs, es viu amb passió la feina d’educar, malgrat les limitacions pressupostàries, malgrat el poc recolzament social, malgrat l’aparent (lamentablement) poc interès de l’Administració Educativa.
L’article el podeu llegir clicant AQUÍ

Si vols saber el contingut de la revista, fes una ullada al sumari:
ACTUALIDAD BIBLIOTECARIA
OPINIÓN
* M de Miscelánea y B de Biblioteca. “Algunas cosas buenas”. GLORIA PÉREZ SALMERÓN
* Estanterías. “Libros que no son del todo libros”. ESPIDO FREIRE
* Es impresionante, pero no es la guerra. PEDRO VALVERDE OGALLAR
* La palabra mágica es OPEN: Acceder a recursos de información. VIRGINIA ORTIZ-REPISO.
* Partidos políticos y bibliotecas… INMACULADA RUIZ

REPORTAJE
* Un palacio de ensueño para libros multinacionales. La Biblioteca del Congreso de Washington. MARIDES SOLER

ENTREVISTA MB
* Entrevista a Tomàs Baiget, director de la revista científica _El profesional de la información_. POR CONCHI JIMÉNEZ

BIBLIOTECAS PÚBLICAS
* “Zorrilla es nombre de escritor”. SUSANA RAMOS
* Los Fundamentales. Las bibliotecas de las vidas de los lectores. MARÍA ANTONIA MORENO MULAS
* Tejiendo una red de oportunidades. VERÓNICA MILLAS RICO, VIRGINA
CIERCO APARICIO

BIBLIOTECAS ESCOLARES
* Bibliotecas y Centros de Documentación de los CEFIRE: 30 años de servicio de la comunidad educativa de la Comunidad Valenciana. LEONOR
RODRÍGUEZ MARTÍNEZ Y CLARA E. MARTÍNEZ TEVA
* Programas innovadores fuera del horario escolar: una experiencia gratificante gracias al voluntariado del maestro. CLAUDIA M.ª PERNAS
PICO Y MATEO CAMPOS VALCÁRCEL

BIBLIOTECAS UNIVERSITARIAS
* La biblioteca te guía. Un proyecto de marketing bibliotecario en la Universidad de León. LETICIA BARRIONUEVO Y LUIS IGNACIO MARTÍNEZ
* _En la biblioteca universitaria con… _Luis Arias. Biblioteca de la Facultad de Educación de la Universidad de León_ _

TECNOLOGÍAS
* _Booktube_. Lectura juvenil por un tubo. GEMMA GARCÍA DE LAMO.

OTROS ESPACIOS DE LECTURA
* Bibliovega el fruto de los libros, la biblioteca del mercado de abastos chileno. YORKA VEGA SEPÚLVEDA.

BIBLIOTECAS CON PASADO Y CON FUTURO
* Biblioteca de la Fundación Joaquín Díaz. JOAQUÍN DÍAZ

BIBLIOTECARIOS INSIGNES
* Henry Miller, el más provocador de los bibliotecarios. HONORIO
PENADÉS

RECOMENDACIONES
– Hablemos de libros
– Novedades

CITA CON LA BIBLIOTECA
– La caída del Museo Británico. DAVID LODGE

BIBLIOTECAS DE MI VIDA

– “Me gustaba ir a casa de una amiga donde tenían una biblioteca espectacular, y lo envidiaba”. Entrevista a Edurne Pasaban, deportista

BIBLIOTECAS DE PELÍCULA
– Los elefantes no existen. “La guerra de las galaxias. Episodio II: El ataque de los clones” (George Lucas). JAUME CENTELLES PASTOR

CARTAS A MI BIBLIOTECA
* Imagínate que te nombran ministro/a de Cultura, ¿cuál sería tu primera medida para mejorar las bibliotecas del país?

18 febrer 2016 by jcentell

Els calçotets de l’ós blanc

Un dels llibres que m’ha fet riure més darrerament és “Els calçotets de l’ós blanc” en el que un ós ha perdut els calçotets i el seu amic ratolí l’ajuda a buscar-los.
L’ós no recorda com eren i, a mesura que anem passant pàgines veiem a través d’uns troquel·lats uns altres calçotets que hem d’endevinar de qui són. És un joc molt divertit perquè hi ha calçotets genials (amb dibuixos de llaminadures, amb molts colors, amb puntets, etc.) Especialment emotiva és la pàgina on apareixen uns calçotets amb dibuixos de pastanagues que corresponen al conill i que recorden un altre llibre preciós com és La veueta.
Aquest àlbum-il·lustrat crec que serà un llibre de culte per a molts de nosaltres. El format és perfecte. Forma allargada i paper setinat en un color neutre però molt càlid en el que es destaquen els colors potents dels animals i dels calçotets.
Pot semblar un tema vist perquè és habitual que els personatges dels llibres per a nens petits vagin a la recerca de l’objecte perdut (el xumet, la joguina, la mare,…) però aquí és força sorprenent la manera com està presentat.
Els autors són un parell de dissenyadors japonesos que signen amb el pseudònim Tupera Tupera. Aquest és el primer àlbum il·lustrat que es publica en català.
La lectura de “Els calçotets de l’ós blanc” m’ha fet feliç. El recomano perquè té moltes sorpreses i és perfecte per jugar i llegir amb els més petits de la casa.