Comparteixo la información de l’editorial FRAGMENTA.
El dimecres dia 24 de febrer, a les 18h, se celebrarà un conta-contes i un taller basat en el llibre Respira, amb text i il·lustracions d’Inês Castel-Branco, a la Biblioteca Sofia Barat (Girona, 64, Barcelona), amb l’objectiu de treballar la interioritat amb els més petits. L’activitat anirà a càrrec de la mestra Meritxell Alonso, de l’escola Escolàpies-Llúria, entitat organitzadora de l’acte, amb la Biblioteca, i de la pròpia autora.
Respira és un diàleg entre un nen i la seva mare a l’hora d’anar a dormir. Però aquest diàleg podria esdevenir-se a qualsevol hora del dia i en qualsevol lloc. Perquè el que representa aquest llibre és un recull d’exercicis il·lustrats que poden ajudar els més petits a prendre consciència de la seva respiració.
—Mare, avui no puc dormir! —¿Per què? —No ho sé… Estic nerviós i el meu cap no para de pensar, pensar i pensar… —¿Vols que t’ensenyi a respirar? —¿ R E S P I R A R ? Si jo ja en sé, de respirar! —¿Però t’has parat algun cop a veure com ho fas? Per on entra i surt l’aire, si omples més la panxa o el pit, si ho fas a poc a poc o amb presses…
En la primera part de la sessió es presentarà el llibre Respira, per Inês Castel-Branco. En la segona part es durà a terme el taller de manualitats per construir alguns dels elements visuals que apareixen en el conte, amb Meritxell Alonso.
Per indicació de la meva amiga Màriam, vaig anar a la Casa del libro de la Rambla Catalunya a veure els originals que exposa durant el mes de febrer, l’autor-il·lustrador Dani Torrent.
No coneixia l’obra d’en Dani Torrent i em va agradar força. Ell voltava per allà i em va explicar que té uns quants contes publicats a Catalunya però també a França i altres països.
Em vaig comprar un dels seus llibres: Àlbum per a dies de pluja. És preciós i vaig pensar en com les grans editorials ocupen els millors espais a les llibreries evitant que veiem molts llibres com el que comento i que estan amagats entre el marasme de novetats i d’ací a uns mesos passaran al bagul dels records.
I és una llàstima perquè aquest Àlbum per als dies de pluja, és molt bonic, tant el text com les il·lustracions.
El text ens parla d’un infant, un nen, que explica en primera persona: Hi ha gent a qui no li agrada quan s’acaben els vacances però jo sempre dic que l’últim dia d’estiu és el meu preferit. De vegades no em creuen, però és clar, jo tinc les meves raons.
I comença a explicar que aquell dia és el seu aniversari és motiu de reunió de tota la família. Aquest any l’oncle Ramón li ha regalat una màquina de fer fotos i aquesta és l’excusa de la que es val en Dani per anar presentant tota la família del noi amb uns dibuixos aquarel·lats molt emocionants, sobre un paper que li dona un aspecte vintage, molt antics.
Crec que la idea del conte és la d’estimar el moment present i de recordar les estones bones compartides amb les persones estimades.
Si voleu saber més d’aquest autor podeu entrar al seu web:http://www.danitorrent.com i podreu saber que va néixer a Barcelona el 1974, i que s’ha format artísticament estudiant disseny, història de l’art i fent cursos de direcció cinematogràfica. Sovint ell mateix escriu el text, com en aquest cas i també en títols com ara Piu-piu, Mi abuelo Carmelo i El misterio de la madre abogada.
Si passeu per la Casa del Libro encara hi sou a temps de veure alguns originals d’aquest llibre.
Les imatges corresponen al llibre Àlbum per a dies de pluja.
Sempre hem defensat el bon funcionament de la Biblioteca Escolar però això no treu que considerem que la Biblioteca d’Aula també és necessària. No hi ha oposició, ambdues són importants, són com baules d’una cadena.
Les biblioteques d’aula tenen alguns avantatges respecte a la biblioteca general d’escola. Ara, el Ministerio d’Educación de Xile, dins del seu Plan Nacional de Fomento de la Letura acaba de publicar un document prou interessant que han titulat BIBLIOTECAS DE AULA : COMO MANTENERLAS ACTIVAS (Guia para educadores de párvulos de los nivels de transición) que fa un repàs a diverses qüestions relacionades:
On es poden buscar recursos per comprar llibres nous?
Quins criteris utilitzar a l’hora de seleccionar llibres?
Com organitzar l’ambient perquè el treball a la biblioteca sigui cada vegada més interessant i productiu?
Com treure el màxim profit a un petit espai per disposar llibres?
Com comprometre els equips directius
I altres qüestions que poden resultar útils.
BIBLIOTECAS DE AULA : COMO MANTENERLAS ACTIVAS és un bon document que el podeu descarregar clicant AQUÍ
Per aquells que encara no teniu clar com posar en marxa la Biblioteca d’Aula us fem a mans, també, un altre document que us pot ajudar en fer les primeres actuacions. És un document de l’Escola Sant Josep – El Pi de l’Hospitalet que podeu descarregar AQUÍ
A la revista GUIX (AULA en castellà) del mes de febrer de 2016 hi ha un petit article de la Glòria Gorchs, bibliotecària de la biblioteca Roca Umbert de Granollers on explica què són els Laboratoris de lletres i imatges i ho exemplifica amb l’intitulat FLORS!
Transcric una part de l’article que ha escrit la Glòria:
Sota el nom de Laboratoris de lectura, les biblioteques públiques han ideat un nou model d’activitat que busca la complicitat de les famílies per viure experiències al voltant dels llibres. Aquests laboratoris són un camp d’aprenentatge i descoberta pels propis bibliotecaris i alhora, l’oportunitat de treure dels prestatges i posar en circulació llibres de gran qualitat.
Tot i que no és fàcil definir els Laboratoris de lectura, perquè justament busquen sorprendre i trencar motllos, podríem dir que són: “Espais de creació (per a famílies) que conviden a experimentar al voltant de la lectura entesa en el sentit més ampli del terme: llegir amb tots els sentits, la lectura d’imatges i sons, la creació literària com un joc i la imaginació poètica com a forma artística”.
Els laboratoris van néixer com a resposta a tres grans neguits:
• Per una banda ens preguntàvem si totes les activitats que es duien a terme a les biblioteques eren realment de promoció lectora i/o cultural.
• Per l’altra, teníem la sensació que els pares s’implicaven i interactuaven poc a les activitats.
• I per acabar, pensàvem que a vegades s’externalitzaven les activitats a empreses o narradors que, tot i ser de qualitat, no sempre responien a les necessitats de la biblioteca.
Els laboratoris de lectura han capgirat una mica tot això i s’ha dissenyat unes activitats que extreuen tota l’essència a tota mena de llibres: Àlbums il·lustrats, poesia, prosa, però també teatre, música, dansa, plàstica… totes les formes d’expressió al servei de la lectura.
Els laboratoris també són una formació encoberta per als pares, un acompanyament per a que descobreixin, d’una forma plaent i a través del joc, que els bons llibres generen diàlegs i donen respostes als neguits dels infants.
Tot i que cada biblioteca adapta els laboratoris a la seva personalitat, sí que hi ha unes constants que defineixen el seu ideari :
– El llibre és la font d’inspiració, el punt de partida i el d’arribada. Sense llibres, no hi ha laboratori.
– La presència física del llibre facilita la trobada entre els infants i els adults. Aquests moments de lectura compartida són irrenunciables.
– Els llibres són el motor d’una experiència que pot incloure o no un taller plàstic però que no té en cap cas el producte com a objectiu. Allò que importa és el procés.
– La recerca de la bellesa en la presentació, la cura de l’estètica de l’espai i la creació de rituals són claus per aconseguir l’efecte sorpresa.
– Es busca crear experiències especials, afectives i vivencials al voltant de la lectura i els llibres, que perdurin a la memòria dels infants.
I, a continuació ens presenta una de les sessions realitzada a la Biblioteca, que podeu veure juntament amb moltíssimes altres al seu blog: http://wp.granollers.cat/lablletresimatges
Podeu veure l’article sencer clicant AQUÍo, millor encara, comprant la revista perquè n’hi ha d’altres de molt bons i que val la pena llegir.
Ja s’ha convocat el 5è Premi Pissiganya de poesia escolar.
Les bases del concurs:.
La convocatòria d’enguany, per primera vegada, no només s’adreça a primària, sinó que també s’amplia a secundària, batxillerat i cicles formatius.
El termini acaba el 22 d’abril de 2016
El premi consisteix en un lot de llibres patrocinat per la col·lecció Vagó de versos, d’Andana Editorial, per als guanyadors, així com una entrada conjunta al Museu de la vida rural, de l’Espluga de Francolí, per a tots els premiats i els seus pares. Afanyeu-vos!
Els guanyadors, a més a més, podran recollir el seu premi durant la cerimònia de lliurament, que tindrà lloc al mes de maig en El tinter de les lletres catalanes, la festa conjunta dels premis Sambori Òmnium, de narrativa, i Pissiganya, de poesia.
Ací teniu una mostra del que fou el primer Tinter de les lletres catalanes, la festa de lliurament dels premis del curs passat.
L’autora d’aquest relat, la Fina Casalderrey, escriu a la dedicatòria “…relat amb gust de pastís de xocolata negra i de suc de llimona amb sucre” i és aquest el gust que et queda quan acabes de llegir la història del nen que té un nom molt gran, Mundo, i que viu en un poble de Terol, Albarracín, amb una mare que muny cabres i fa formatges i un pare, pastor d’un ramat de mil cinc-centes ovelles.
La novel·la comença quan el nen té deu anys i molts somnis al cap. En Mundo és eixerit, intel·ligent i bon jan i un dia coneix a en Camilo, un treballador de la companyia de telèfons que passa pel seu poble instal·lant els pals que aguantaran els fils telefònics. Aquest home, amic del pare del nen, es desplaça amb una bicicleta (la que dóna títol al llibre) que tindrà una importància cabdal en els darrers capítols:
“…tenia una barra central que anava des del manillar fins al seient i de la barra penjava una maleta negra amb la paraula TELEFONOS en lletres majúscules i un número a sota, 217. Tot escrit en blanc. Darrera del selló, al portaequipatges, hi duia molts cinturons curtets i amples….”
La novel·la se situa en els mesos previs a l’esclat de la Guerra Civil on la misteriosa desaparició del pare del nen, situa un escenari on els silencis, les mirades dels veïns, les denúncies, les traïcions i les complicitats formen una teranyina de situacions molt ben explicades, molt sentides i que ens arriben al cor, sense caure en artificis narratius fàcils o previsibles.
El personatge d’en Camilo, el zelador de telefonia, amic de la família, que ensenya al nen a anar en bicicleta i el fa pujar dalt d’un dels pals de telèfons, esdevé clau perquè les seves anades i vingudes permetran que el nen i la seva mare tinguin coneixement del seu pare mitjançant uns llibres que contenen missatges ocults; uns llibres de poesia que són un homenatge a Miguel Hernández (El rayo que no cesa i Viento del pueblo). També hi ha referències al conte que el poeta va escriure a la presó, sobre paper higiènic, per al seu fill Manolillo (El potro oscuro) sobre paper higiènic.
“El conte acabava dient: I van anar galopant i galopant i galopant. Li va semblar una història bonica. La va posar sobre la tauleta amb cura. Aquell paper era fràgil com les ales d’una papallona.”
Una història molt ben escrita, farcida d’imatges poètiques, i que serà una de les lectures comentades en els propers mesos. L’he llegit d’una tirada i crec que és molt recomanable, especialment a partir de cinquè de primària.
El llibre, traducció de l’original gallec historia da bicicleta dun home lagarto, el podeu trobar en català publicat per Nandibú, amb il·ustracions de Dani Soms.
Més informació de l’autora a http://fina.casalderrey.com/
La Fundación Cuatrogatos és una organització creada a Miami, Estats Units, pels escriptors Sergio Andricaín i Antonio Orlando Rodríguez per treballar a favor de la cultura i l’educació.
Entre els seus principals objectius hi ha la investigació i l’estudi de la producció editorial en espanyol dedicada als lectors infantils i juvenils.
El Premio Fundación Cuatrogatos es va instaurar per contribuir a la difusió i la lectura de llibres d’alta qualitat creats per escriptors i il·lustradors iberoamericans.
Cada any, després de llegir, analitzar i discutir una àmplia i representativa mostra de llibres en espanyol per a nens i joves, publicats per petites i grans editorials d’Iberoamèrica, un comitè de lectors realitza la selecció dels títols guanyadors.
Es tracta de 20 llibres recomanats per les seves valors literaris i plàstics, que mereixen tenir la millor difusió. Per tal que a arribin, durant el 2016, al major nombre possible de llars, escoles, biblioteques i altres espais on es propiciï la trobada dels joves lectors amb obres de gran qualitat.
Ara han editat el fulletó digital que conté les 20 obres premiades (presentades en ordre alfabètic) i, a més, una selecció d’altres 80 obres recomanades.
Val la pena anotar-ho perquè, tot i que algunes de les obres no arribaran mai a casa nostra, n’hi ha bastant que estan al mercat perquè són d’editorials com Joventut, A buen paso, Kalandraka, Anaya, Ekaré, Sm, etc.
Per accedir al fulletó digital dels llibres premiats només cal que cliqueu AQUÍ
Amb molt de gust, comparteixo dos esdeveniments que des d’ARAE han organitzat per als propers dies, ambos relacionats amb la familia i l’educació.
El primer és la presentació de l’últim llibre dels responsables d’Arae, Miquel Àngel Alabart i Eva Martínez, que porta per titol Educació emocional i família. El viatge comença a casa
El presentaran, juntament amb els autors, l’Eva Bach, pedagoga, terapeuta i escriptora, experta en educació emocional, i la Rosa Guitart, directora de la col·lecció i professora de la UVic-UCC
Dia: dijous 4 de febrer de 2016, a les 18:30
Lloc: Sala d’actes del 1r pis del Seminari de Vic
Entrada lliure. En acabar se servirà una copa de cava.
L’altra és la Jornada Famílies i escoles: converses Unim mirades des de la diversitat
Amb la presentació d’experiències diverses com el Projecte Enxaneta, Comunitat Riu i SAT en família i també una conversa amb l’Eva Bach i en Carles Parellada
Mares i pares i famílies compartim l’objectiu d’acompanyar els nostres infants i adolescents en el seu camí de créixer, de desenvolupar el seu potencial i d’aprendre a interactuar amb el món. A nodrir, en definitiva, aquestes persones per tal que construeixin la seva identitat i la seva autonomia. Com podem donar-nos suport mútuament en aquesta tasca? Com podem sumar, cadascú des de la seva manera de ser i de pensar, amb la seva cultura d’origen i educativa, i des de la seva funció diferenciada? Com podem canviar el que de vegades són recels, per confiança? Quines eines i llenguatges podem compartir per tal que els nens i nenes en surtin beneficiats? Dins la gran diversitat de famílies i mestres, us convidem a compartir espais i converses que en permetin trobar-nos en la mirada.
Dia: dissabte 20 de febrer de 2016, de 10 a 14 h.
Lloc: Sala d’actes – Seminari de Vic
Més informació i inscripcions al web d’Arae: http://www.araebcn.com/agenda-activitats/
La guerra de las galaxias. Episodio II: El ataque de los clones
George Lucas
(2002)
El ataque de los clones se estrenó veinticinco años después de la popular “la Guerra de las Galaxias”. Forma parte de la trilogía de las precuelas de la serie, junto con Episodio I: La Amenaza Fantasma, y Episodio III: La Venganza de los Sith. El ataque de los clones fue la primera película de la saga que se filmó con cámaras digitales de alta definición y aunque fue un éxito de recaudación no alcanzó la popularidad de las otras películas porque el guion es flojo y los diálogos pobres y poco creíbles.
La trama se desarrolla diez años después de los sucesos ocurridos en la película anterior, La amenaza fantasma. La Galaxia se encuentra al borde de una guerra civil y un Jedi renegado, el Conde Dooku, encabeza la rebelión de los sistemas solares que amenazan con la secesión de la República Galáctica.
Tras el intento de asesinato de la senadora Amidala, el Consejo Jedi le encarga a Anakin Skywalker (el que luego será Darth Vader) la misión de protegerla, mientras que su maestro, Obi-Wan Kenobi, intentará descubrir la identidad del cazarrecompensas autor del frustrado intento.
La cinta es un cuento de hadas imbuido de filosofía zen, vestuarios incluidos, en el que las aventuras, persecuciones y efectos especiales son bastante previsibles. Sin embargo, hay una escena que ha perdurado: Cuando Obi-Wan (Ewan McGregor) va la biblioteca a buscar información sobre un planeta concreto.
Lo primero que se ve es una panorámica general del interior del edificio. Es un espacio reconocible porque se parece muchísimo a la popular sala principal de la antigua biblioteca del Trinity College (Universidad de Dublín) con la iluminación natural que entra por los laterales y se refleja en el suelo, aunque los bustos de los maestros Jedi substituyen a los de los filósofos, escritores y mecenas que apoyaron la universidad; y la calidez de la madera de roble y los lomos de los libros encuadernados en cuero, aquí son hololibros que emiten una tenue luz azul. Objetos, todos ellos lujosos, que denotan la convergencia de la cultura y el arte.
La presencia de los hololibros no parece tener ninguna utilidad ni función, son meramente decorativos y simplemente recuerdan a los libros, porque la información se va a buscar en los ordenadores que hay sobre las mesas, algo, dicho sea de paso, que se nos antoja cercano. Tras un ligero zoom picado de la cámara, un plano medio sitúa a Obi-Wan frente a un busto (se asemeja sobremanera a George Lucas) y la bibliotecaria directora del Archivo, Jocasta Nu (interpretada por Alethea McGrath), una mujer de edad avanzada, de carácter seco y aspecto de geisha con el cabello recogido en un moño sujeto con los típicos palillos japoneses, se acerca para preguntarle. El diálogo que mantiene es el siguiente:
—¿Has solicitado ayuda? —pregunta Jocasta Un.
—Sí, sí, eh… Sí, así es. —responde, dubitativo, Obi-Wan.
—¿Tienes algún problema, Maestro Kenobi? —insiste Jocasta, complaciente.
—Sí, eh… Busco un sistema planetario llamado Kamino… —Kamino… — Que no aparece en los mapas de los archivos.
Ambos se acercan a una de las mesas que ocupan el espacio central y Obi-Wan teclea el ordenador para mostrar un mapa estelar.
—Kamino… No recuerdo haberlo oído nombrar nunca. ¿Seguro que tus coordenadas son correctas? —pregunta la bibliotecaria.
—Según mi información debería aparecer en este cuadrante, justo al sur del Laberinto Rishi.
En ese momento, la bibliotecaria comprueba que, efectivamente, el planeta buscado no está visible y sentencia: —Siento decirlo, pero creo que el sistema que andas buscando no existe.
—Imposible, los archivos quizá estén incompletos…—Obi-Wan plantea una duda, a lo que la bibliotecaria se indigna y concluye la conversación de manera rotunda, afirmando que “Si un elemento no aparece en nuestros archivos, es que no existe”.
La bibliotecaria se da la vuelta y se va a atender a un niño, dejando a Obi-Wan sumido en un mar de dudas. Termina la secuencia con un nuevo plano panorámico a ras de suelo para magnificar nuevamente la grandeza del espacio.
Este fragmento nos deja la frase (Si un elemento no aparece en nuestros archivos, es que no existe) que nos evoca a Borges, quien creo recordar que dijo algo parecido respecto a la memoria y los recuerdos.
Georges Lucas se equivocó con esta escena. ¡Ay, con lo fácil que le hubiera resultado preguntar a cualquier bibliotecario cómo imaginaba la biblioteca del futuro! De las respuestas que obtendría, seguro que ninguna apostaba por mantener los archivos u hololibros de esta manera tan clásica.
Es criticable también la actitud de la bibliotecaria, Madame Jocasta Nu, que una vez sentenciado que el planeta no existe, se da media vuelta y se va, así, sin intentar otra búsqueda de seguimiento, sin cruzar palabras clave, sin tener la más mínima curiosidad por averiguar que sucede con el planeta Kamino o averiguar si la sospecha de Obi-Wan es cierta y los archivos han sido manipulados. Nos recuerda la anécdota del padre polaco que a preguntas de su hijo sentenció que “los elefantes no existen porque Marx no los cita en ninguna de sus obras”. Pues eso, el misterioso planeta no existe porque no aparece en los mapas de los archivos de la biblioteca. L’escrit que has llegit forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 44 (hivern 2016) i sortirà editat aquest mes de febrer.
Les imatges estan extretes de http://www.starwars.com/
Trailer oficial:
He llegit l’enquesta que van fer a Itàlia sobre la relació entre lectura i felicitat. El resultat és el previsible, tenint en compte que el va encarregar un grup editorial, però no sé si té gran valor aquest estudi perquè imagino que si el resultat hagués estat el contrari, no hauríem deixat de llegir, no? Si el resultat hagués estat “llegir et mata”“la lectura provoca colesterol” “llegir t’entristeix” o qualsevol aspecte negatiu, crec que els lectors no hauríem deixat de llegir. Estem enganxat a la lletra impresa i necessitem la dosi diària. És així.
De tota manera, resulta interessant conèixer el resultats d’aquesta enquesta feta a més de mil persones.
LA FELICITAT ÉS LLEGIR UN LLIBRE, O DOS, O TRES…
Amb motiu del seu desè aniversari el grup editorial italià Mauri Spagnol (GeMS) va presentar un estudi basat en unes enquestes fetes per la Universitat de Roma a una mostra representativa de la població italiana. L’estudi mostra com els lectors són més feliços que els no-lectors, més capaços de valorar el temps lliure i més ben preparats cognitivament per enfrontar-se a les emocions negatives.
El president del Grup editorial Stefano Mauri va dir: “Nosaltres, juntament amb els autors, treballem amb entusiasme i serietat en els llibres que fem i que després publiquem; així que volíem saber si el nostre compromís es reflecteix en la vida dels lectors. No ens hem limitat a valorar la satisfacció del consumidor, sinò que volíem saber si els llibres enriqueixen les vides dels lectors com a persones. Els resultats són encoratjadors i ofereixen una imatge del lector que s’allunya dels estereotips”.
La pregunta era: Els lectors de llibres (en paper o en digital) són més feliços que els que no llegeixen? O dit d’una altra manera: La lectura augmenta el nostre benestar?
Normalment les enquestes es fixen en el nombre de llibres que llegim per, després, lamentar-se del baix nivell lector que com a societat tenim, però que jo sàpiga, mai es pregunta si la lectura ens proporciona beneficis emocionals.
Per això m’ha semblat interessant aquesta enquesta feta a Itàlia, un país proper i molt semblant al nostre pel que fa la consum i als hàbits lectors.
De tot el que es pot extreure de l’anàlisi del qüestionari en destaco el següent:
Els lectors són, en general, més feliços que els no lectors
QUAN LLEGEIXES PERDS EL MÓN DE VISTA… PER UNS MOMENTS
L’índex de la felicitat dels lectors és més gran que la dels no lectors. Els resultats de l’estudi, registren un índex de felicitat en els lectors de 7,44, mentre que els no lectors tenen un índex de 7,21; una diferència que pot semblar curta però que segons comenten els qui han fet l’estudi, estadísticament és molt significativa.
Els lectors senten emocions positives amb més freqüència que els no lectors
Aquí la diferència també es significativa, segons diuen. D’acord amb l’escala, els lectors tenen un índex més gran que no Lectors: 21,69 vs 20,93, respectivament.
Els lectors senten emocions negatives amb menys freqüència que els no lectors.
En particular, els lectors estan enfadats amb menys freqüència que els no lectors, i es confirma que la lectura ofereix valuoses eines per fer front a les dificultats cognitives.
Els lectors estan més satisfets amb l’ús del seu temps lliure que els no lectors
La investigació també va mostrar el paper crucial de les famílies i les escoles en relació amb l’educació dels infants a la lectura.
Per no avorrir-vos amb números, taules i comparacions, només deixo caure que, de mitjana, els lectors s’enfronten a la vida de manera més positiva que els no lectors i saben com gaudir del temps lliure d’una manera més rica i variada.
Respira és un diàleg entre un nen i la seva mare a l’hora d’anar a dormir. Però aquest diàleg podria esdevenir-se a qualsevol hora del dia i en qualsevol lloc. Perquè el que representa aquest llibre és un recull d’exercicis il·lustrats que poden ajudar els més petits a prendre consciència de la seva respiració.
La invitació a la lectura 