Los elefantes no existen

cartelLa guerra de las galaxias. Episodio II: El ataque de los clones
George Lucas
(2002)

El ataque de los clones se estrenó veinticinco años después de la popular “la Guerra de las Galaxias”. Forma parte de la trilogía de las precuelas de la serie, junto con Episodio I: La Amenaza Fantasma, y Episodio III: La Venganza de los Sith.
El ataque de los clones fue la primera película de la saga que se filmó con cámaras digitales de alta definición y aunque fue un éxito de recaudación no alcanzó la popularidad de las otras películas porque el guion es flojo y los diálogos pobres y poco creíbles.
La trama se desarrolla diez años después de los sucesos ocurridos en la película anterior, La amenaza fantasma. La Galaxia se encuentra al borde de una guerra civil y un Jedi renegado, el Conde Dooku, encabeza la rebelión de los sistemas solares que amenazan con la secesión de la República Galáctica.
Tras el intento de asesinato de la senadora Amidala, el Consejo Jedi le encarga a Anakin Skywalker (el que luego será Darth Vader) la misión de protegerla, mientras que su maestro, Obi-Wan Kenobi, intentará descubrir la identidad del cazarrecompensas autor del frustrado intento.
La cinta es un cuento de hadas imbuido de filosofía zen, vestuarios incluidos, en el que las aventuras, persecuciones y efectos especiales son bastante previsibles. Sin embargo, hay una escena que ha perdurado: Cuando Obi-Wan (Ewan McGregor) va la biblioteca a buscar información sobre un planeta concreto.biblioteca Jedi
Lo primero que se ve es una panorámica general del interior del edificio. Es un espacio reconocible porque se parece muchísimo a la popular sala principal de la antigua biblioteca del Trinity College (Universidad de Dublín) con la iluminación natural que entra por los laterales y se refleja en el suelo, aunque los bustos de los maestros Jedi substituyen a los de los filósofos, escritores y mecenas que apoyaron la universidad; y la calidez de la madera de roble y los lomos de los libros encuadernados en cuero, aquí son hololibros que emiten una tenue luz azul. Objetos, todos ellos lujosos, que denotan la convergencia de la cultura y el arte.
La presencia de los hololibros no parece tener ninguna utilidad ni función, son meramente decorativos y simplemente recuerdan a los libros, porque la información se va a buscar en los ordenadores que hay sobre las mesas, algo, dicho sea de paso, que se nos antoja cercano.
JocastaTras un ligero zoom picado de la cámara, un plano medio sitúa a Obi-Wan frente a un busto (se asemeja sobremanera a George Lucas) y la bibliotecaria directora del Archivo, Jocasta Nu (interpretada por Alethea McGrath), una mujer de edad avanzada, de carácter seco y aspecto de geisha con el cabello recogido en un moño sujeto con los típicos palillos japoneses, se acerca para preguntarle. El diálogo que mantiene es el siguiente:

¿Has solicitado ayuda? —pregunta Jocasta Un.
Sí, sí, eh… Sí, así es. —responde, dubitativo, Obi-Wan.
¿Tienes algún problema, Maestro Kenobi? —insiste Jocasta, complaciente.
Sí, eh… Busco un sistema planetario llamado Kamino…
—Kamino…
— Que no aparece en los mapas de los archivos.
Ambos se acercan a una de las mesas que ocupan el espacio central y Obi-Wan teclea el ordenador para mostrar un mapa estelar.
Kamino… No recuerdo haberlo oído nombrar nunca. ¿Seguro que tus coordenadas son correctas? —pregunta la bibliotecaria.
Según mi información debería aparecer en este cuadrante, justo al sur del Laberinto Rishi.obi-wan frente al ordenador
En ese momento, la bibliotecaria comprueba que, efectivamente, el planeta buscado no está visible y sentencia:
—Siento decirlo, pero creo que el sistema que andas buscando no existe.
Imposible, los archivos quizá estén incompletos…—Obi-Wan plantea una duda, a lo que la bibliotecaria se indigna y concluye la conversación de manera rotunda, afirmando que “Si un elemento no aparece en nuestros archivos, es que no existe”.

La bibliotecaria se da la vuelta y se va a atender a un niño, dejando a Obi-Wan sumido en un mar de dudas. Termina la secuencia con un nuevo plano panorámico a ras de suelo para magnificar nuevamente la grandeza del espacio.
Este fragmento nos deja la frase (Si un elemento no aparece en nuestros archivos, es que no existe) que nos evoca a Borges, quien creo recordar que dijo algo parecido respecto a la memoria y los recuerdos.
Georges Lucas se equivocó con esta escena. ¡Ay, con lo fácil que le hubiera resultado preguntar a cualquier bibliotecario cómo imaginaba la biblioteca del futuro! De las respuestas que obtendría, seguro que ninguna apostaba por mantener los archivos u hololibros de esta manera tan clásica.

Es criticable también la actitud de la bibliotecaria, Madame Jocasta Nu, que una vez sentenciado que el planeta no existe, se da media vuelta y se va, así, sin intentar otra búsqueda de seguimiento, sin cruzar palabras clave, sin tener la más mínima curiosidad por averiguar que sucede con el planeta Kamino o averiguar si la sospecha de Obi-Wan es cierta y los archivos han sido manipulados. Nos recuerda la anécdota del padre polaco que a preguntas de su hijo sentenció que “los elefantes no existen porque Marx no los cita en ninguna de sus obras”. Pues eso, el misterioso planeta no existe porque no aparece en los mapas de los archivos de la biblioteca.
garland_logoL’escrit que has llegit forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 44 (hivern 2016) i sortirà editat aquest mes de febrer.
Les imatges estan extretes de http://www.starwars.com/
Trailer oficial:

 

Llegir ens fa més feliços?

He llegit l’enquesta que van fer a Itàlia sobre la relació entre lectura i felicitat. El resultat és el previsible, tenint en compte que el va encarregar un grup editorial, però no sé si té gran valor aquest estudi perquè imagino que si el resultat hagués estat el contrari, no hauríem deixat de llegir, no? Si el resultat hagués estat “llegir et mata” “la lectura provoca colesterol” “llegir t’entristeix” o qualsevol aspecte negatiu,  crec que els lectors no hauríem deixat de llegir. Estem enganxat a la lletra impresa i necessitem la dosi diària. És així.

De tota manera, resulta interessant conèixer el resultats d’aquesta enquesta feta a més de mil persones.

LA FELICITAT ÉS LLEGIR UN LLIBRE, O DOS, O TRES...

LA FELICITAT ÉS LLEGIR UN LLIBRE, O DOS, O TRES…

Amb motiu del seu desè aniversari el grup editorial italià Mauri Spagnol (GeMS) va presentar un estudi basat en unes enquestes fetes per la Universitat de Roma a una mostra representativa de la població italiana. L’estudi mostra com els lectors són més feliços que els no-lectors, més capaços de valorar el temps lliure i més ben preparats cognitivament per enfrontar-se a les emocions negatives.
El president del Grup editorial Stefano Mauri va dir: “Nosaltres, juntament amb els autors, treballem amb entusiasme i serietat en els llibres que fem i que després publiquem; així que volíem saber si el nostre compromís es reflecteix en la vida dels lectors. No ens hem limitat a valorar la satisfacció del consumidor, sinò que volíem saber si els llibres enriqueixen les vides dels lectors com a persones. Els resultats són encoratjadors i ofereixen una imatge del lector que s’allunya dels estereotips”.

La pregunta era: Els lectors de llibres (en paper o en digital) són més feliços que els que no llegeixen? O dit d’una altra manera: La lectura augmenta el nostre benestar?
Normalment les enquestes es fixen en el nombre de llibres que llegim per, després, lamentar-se del baix nivell lector que com a societat tenim, però que jo sàpiga, mai es pregunta si la lectura ens proporciona beneficis emocionals.
Per això m’ha semblat interessant aquesta enquesta feta a Itàlia, un país proper i molt semblant al nostre pel que fa la consum i als hàbits lectors.
De tot el que es pot extreure de l’anàlisi del qüestionari en destaco el següent:

  • Els lectors són, en general, més feliços que els no lectors

QUAN LLEGEIXES PERDS EL MÓN DE                        VISTA… PER UNS MOMENTS

L’índex de la felicitat dels lectors és més gran que la dels no lectors. Els resultats de l’estudi, registren un índex de felicitat en els lectors de 7,44, mentre que els no lectors tenen un índex de 7,21; una diferència que pot semblar curta però que segons comenten els qui han fet l’estudi, estadísticament és molt significativa.

  • Els lectors senten emocions positives amb més freqüència que els no lectors
    Aquí la diferència també es significativa, segons diuen. D’acord amb l’escala, els lectors tenen un índex més gran que no Lectors: 21,69 vs 20,93, respectivament.
  • Els lectors senten emocions negatives amb menys freqüència que els no lectors.
    En particular, els lectors estan enfadats amb menys freqüència que els no lectors, i es confirma que la lectura ofereix valuoses eines per fer front a les dificultats cognitives.
  • Els lectors estan més satisfets amb l’ús del seu temps lliure que els no lectors

La investigació també va mostrar el paper crucial de les famílies i les escoles en relació amb l’educació dels infants a la lectura.
Per no avorrir-vos amb números, taules i comparacions, només deixo caure que, de mitjana, els lectors s’enfronten a la vida de manera més positiva que els no lectors i saben com gaudir del temps lliure d’una manera més rica i variada.

chardin

EL FILÒSOF QUE LLEGEIX (CHARDIN)

 

Flic 2016. Festival de literatures i arts infantil i juvenil

logo-flic6-esEl proper cap de semana 30 i 31 de gener es celebra el FLIC, la Festa de la literatura per a les famílies, als espais CCCB i MACBA de Barcelona
El Flic és un festival d’accions, experiències i creació literària que convida les famílies a gaudir de la literatura i les arts, apostant per la innovació i l’experimentació en els diversos formats culturals. Enguany arriba a la sisena edició, amb la literatura de viatges i aventura com a eix vertebrador de tota la programació.

Horari dissabte: 10h a 19h
Horari diumenge: 10h a 14h.

El preu de l’entrada es de 5,40 euros per als infants d’entre 3 y 12 anys, i de 10,80 euros per als més grans de 12 anys (els menors de 3 anys, entrada gratuïta).

Podeu descarregar-vos el programa AQUÍ

Tota la informació a
http://flicfestival.com/es/barcelona/

cartel-flic

“Lecciones CRA” de les biblioteques escolars de Xile

cra1A Xile, les escoles públiques tenen un espai que anomenen BiblioCRA i que es la seva biblioteca escolar, on es tracta de facilitar l’autonomia en els aprenentatges i crear vincles d’estimació envers la lectura.
El seu programa consta de 360 lliçons pensades per desenvolupar les habilitats lectores i d’informació, a partir dels continguts mínims curriculars de cada nivell, similars als esglaons d’una escala, que condueix progressivament cap al coneixement.
Les lliçons es divideixen en els nou nivells de l’educació primària (des dels 6 als 14 anys d’edat), i també n’hi ha un parell de quaderns per a l’educació infantil (kinder, en diuen). Les lliçons generant activitats de treball en forma individual i grupal, considerant una hora setmanal per curs de treball a l’espai CRA. Cadascuna d’elles té incorporades implícitament o explícitament els continguts curriculars dels programes educatius. En aquest mètode estructurat s’objetivitzen els aprenentatges esperats i es lliuren orientacions clares en relació a l’ús dels recursos d’aprenentatge, per aconseguir una integració i articulació d’aquests objectius pedagògics amb activitats entretingudes per als alumnes.
cra3Les habilitats lectores i d’informació es treballen a partir d’activitats que van des de les més simples, com ara aprendre a donar volta a les pàgines d’un llibre i saber tornar-lo a la seva prestatgeria, fins a conèixer els sistemes de recerca d’informació i concloure el procés d’aprenentatge, realitzant un treball de recerca a l’etapa final.
Alguns companyes mestres, en ocasions m’han demanat si hi ha algun material que ens pugui servir de guia i/o orientació. És arriscat recomanar sense conèixer el tarannà de l’escola i el nivells dels infants però els materials CRA de les escoles xilenes adaptats a la nostra realitat poden ser un bon inici.  Vull dir que allà on s’investiga el mapa de Xile, només cal canviar-lo pel nostre, per exemple.
El material -i molta més informació- el podeu trobar al web de les Bibliotecas escolares CRA:
http://www.bibliotecas-cra.cl/
També el podeu descarregar a continuació clicant als diferents arxius.

PreKinder

Kinder

1º BASICO

2º BÁSICO

cra43º BASICO

4º BASICO

 5º BASICO

6º BASICO

7º BASICO

8º BASICO

També tenen quatre quaderns per a l’educació secundària i batxillerat. Són els següents:

CuartoMedio

PrimeroMedio

SegundoMedio

TerceroMedio

Efemèrides LIJ 2016

Els companys de Bibliomèdia em fan arribar un calendari de les efemèrides que celebrarem aquest 2016 al voltant de la literatura infantil i juvenil. L’ha elaborat el personal de la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona.
La Benguerel és la biblioteca de referencia per a la literatura infantil i juvenil perquè acull el Servei de Documentació que té com a objectiu conservar, estudiar i difondre tot allò que està relacionat amb la producció, la promoció i l’estudi de la literatura infantil i juvenil, posant una especial atenció en les obres i els autors d’àmbit català. En alguna ocasió que he hagut de menester consultar alguns títols descatalogats i/o molt antics, allà els he trobat, sempre. Ara mateix, (segons llegeixo al seu web) el fons consta de 18000 títols.

Fullejar al quadernet que han editat ens fa veure que la percepció del temps no sempre s’ajusta a la realitat i així, ens pot sorprendre que la Beatrix Potter ara faria 150 anys o que en fa 50 de la publicació de La casa sota la sorra d’en Joaquim Carbó.

Els personatges de la literatura infantil, entre bastidors

portadaHa arribat a les meves mans una publicació ben curiosa. És el darrer llibre d’en Gilles Bachelet i l’ha editat l’Atelier du Poisson Soluble. Es titula “les coulisses du Livre Jeunesse” i ens explica què hi ha darrera dels àlbums il·lustrats.
És un llibre on l’autor ens presenta alguns personatges populars de la literatura infantil més recent i ho ha fa amb molt d’humor i una mirada crítica. Parteix de la idea de treure la màscara als herois de la literatura infantil i ens els presenta en situacions de la vida quotidiana. Si sou seguidors de la literatura infantil podreu reconèixer fàcilment els Tres Bandits, el Peix irisat, l’Elmer, el gos blau, en Wally, el Grúfal i molts altres. Si algun personatge se us escapa, al final en Bachelet fa una relació de tots els que hi apareixen. És d’agrair.3 bandits llop
Hi ha algunes pàgines antològiques, que fan riure molt. Per exemple, aquesta de la visita al metge que fa el llop d’en Mario Ramos i on apareixen a la seva radiografia les dents i les ulleres de l’àvia. O la Sireneta accedint a la casa en cadira de rodes, en Gerónimo Stilton a la dutxa, i molts altres.
La imatge més gloriosa és la d’una joguina, un POMELMER, un híbrid de Pomelo i Elmer que és realment divertit.

pomelmer
M’agrada el llibre perquè permet diverses mirades i segons qui tingui el llibre a les mans podrà fer una lectura o una altra.
Podeu fullejar les primeres pàgines clicant a l’enllaç següent:
http://www.poissonsoluble.com/Avis-de-parutions/Coulisses/Coulisses-2.swf

 

Imatges extretes del web http://jeunesse.actualitte.com/

 

De la Terra de les meravelles a Invernàlia

descargaEl dijous 14 de gener a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès vam tenir el plaer de fer un recorregut per les joves heroïnes de la literatura infantil i juvenil que ens han ajudat a créixer.

Convidats per l’Àlex Cosials que, com sempre, ens va fer una presentació amigable i generosa i amb la sala força concorreguda, la Màriam Ben-Arab i jo mateix vam conduir una conversa que va girar sobre alguns personatges femenins que ens han marcat, ens han fet reflexionar o han obert nous camins i enfocaments de la literatura infantil potser perquè han estat els primers… bo i sabent que cadascú de nosaltres té els seus mites, bo i sabent que no hi ha un cànon específic.

En el meu cas, hi ha alguns llibres infantils i juvenils dels quals en guardo un gran record, per quan els vaig llegir o perquè a l’escola els vam treballar especialment. Per citar-ne tres:
Recordo l’Anastàsia Krupnik, un llibre que narra les vivències quotidianes d’una noia de 10 anys, filla d’artistes excèntrics (pare poeta i professor de literatura i mare pintora), que anota els seus secrets i desitjos en un quadern que sempre porta a sobre i on fa llistes amb les coses que estima i les que odia de la vida, en un moment especial des que els seus pares li diuen que tindrà un germà.
L’autora, Lois Lowry, va crear un personatge amb el que et pots identificar i l’èxit del primer llibre (als EUA) va generar una saga de nou llibres publicats entre 1979 i 1995. I quina és la seva gràcia? Doncs que són, com es diu ara, políticament incorrectes. Als Estats Units les aventures de l’Anastasia encara divideixen als docents. Hi ha escoles que les analitzen i discuteixen i altres que directament prohibeixen als alumnes portar llibres de Lowry a les classes.

anastasia1 julie dels llopsUn altre llibre que em va marcar va ser Julie dels llops, la història d’una nena,
la Julie, que es perd en ple desert àrtic sense aliments ni brúixola. Filla de caçador, sap que l’única possibilitat de sobreviure consisteix en fer-se acceptar per Amarog, el gran llop negre.

I dels darrers que he llegit hi ha un àlbum il·lustrat que està molt bé. Es diu Salvatge i fa uns mesos li van concedir el premi Llibreter a l’àlbum il·lustrat.
És una bona historia que reviu un dels mites de la literatura universal. De fet, la idea d’intentar “domesticar” un infant de la selva fins i tot s’ha passat al cinema en diverses ocasions. El cas més conegut és el del Llibre de la selva però també formen part d’aquesta idea pigmaliana en Pinotxo, My fair lady o Pretty Woman.
Els ullassos de la nena, a la portada ens conviden a obrir el llibre, i a dins trobem unes planes en les que predominen les imatges de natura exuberant i uns animals que ensenyen a la nena a parlar, a menjar i a jugar. La frase final “no se puede domar algo tan felizmente salvaje” és la cirereta del conte. Un acabament que ens convida a la conversa i a la reflexió sobre els límits que s’han de posar als nens.

Els dies previs a la xerrada vaig preguntar als alumnes de l’escola quines noies eren les seves heroïnes, quines eren el seu model, quines els agradaven i admiraven. Pensava que em trobaria amb una resposta que em duria a personatges forts, amb caràcter violent, hipersexualitzades, femmes fatales, vampiresses, molt relacionades amb els còmics o amb els vídeo jocs. Pensava que em dirien Lara Croft, Supergirl, la princesa Mononoke, o alguna de les que Disney ha popularitzat. Però no. Van obrir les carteres i van treure uns àlbums de cromos i me’ls van ensenyar: “Això és el que ens agrada” i em van mostrar unes targetes amb dibuixos de noies sense nas i sense boca: les nines Gorjuss, dibuixades per l’anglesa Suzanne Woolcott. No m’ho esperava. Nines sense boca, com la popular Hello Kitty. Ho deixo aquí de moment perquè crec que mereix uns comentaris més exhaustius.

DAVANTAL2

La xerrada la vam dividir en dues parts:
A la primera ens vam centrar en les generalitats, en entendre com, seguint a Anne Dafflon (Universitat de Ginebra) la literatura infantil instrueix en els valors i representacions transmeses als nens pels adults, en com, els llibres, són eines de formació, un mitjà d’accés a la cultura i un suport a la socialització.
Vam comentar també que a través dels llibres d’imatges és pot accedir a les representacions del masculí i femení que fan els autors i il·lustradors de contes infantils. Veiem-ne algunes característiques:
En general, les nenes i les dones són clarament identificables perquè porten sobretot roba i atributs exclusivament de dones (joies, accessoris per al cabell, etc.) A més, freqüentment apareixen amb atributs exagerats com poden ser pestanyes llargues o llavis vermells; en canvi, els nois, generalment es representen més asexuats.
Les noies estan representades, generalment, de forma més passiva, a casa, en companyia de la família, especialment dels seus germans més petits, amb els que duen a terme activitats maternals o domèstiques. En contrast, els nens estan representats de manera més activa, amb amics, a l’aire lliure i en llocs públics (parcs infantils, boscos), fent esports o jugant.DAVANTAL1

Els llibres infantils tenen una funció social: Han de desenvolupar l’estimació per la lectura i promoure la integració dels infants en la vida. Per tant, tota la literatura ha de ser un model. Sentiments com el coratge, la voluntat, la confiança en si mateix, les dificultats, el sentit de l’honor, la generositat, l’amistat,… tots els valors que hi apareixen narrats haurien de servir d’exemple per als lectors.

Vam passar una gràfica de unes estadístiques elaborades per Nina Schmidt, de l’Observatori de les Desigualtats (París) o es pot apreciar com encara (per sort, cada vegada menys) la presència de les heroïnes en els llibres infantils està per sota dels herois masculins i que si aquesta comparació la fem amb els còmics o amb les pel·lícules i jocs d’ordinador les diferències encara són massa grans.

DSC04176 DSC041751La segona part de la xerrada la vam dedicar a repassar les heroïnes imprescindibles. Va ser un recorregut per algunes de les més conegudes. Vam començar amb les angleses Alícia (en terra de meravelles) i la Wendy de Peter Pan, vam continuar amb les americanes Jo March de Donetes i la Dorothy de El Magic d’Oz i després ens vam centrar en la saga començada per la Celia, continuada per Antoñita la fantàstica i que en els darreres temps l’Elvira Lindo ha mantingut amb el seu entranyable Manolito Gafotas. Vam fer una referència a la Margarida de Lola Anglada i una passada ràpida per la Pippi Langstrump, la Momo, l’Alba del Mecanoscrit, l’Hermione de Harry Potter, la Matilda de Roald Dalh i ho vam acabar amb les noies potents de les sèries distòpiques com la Katniss dels Jocs de la Fam i la Tris Prior de Divergent.

antoñita Dorothy (1) h celia jo march

 

 

 

 

 

Mentre explicàvem totes aquestes lectures, la Màriam va anar dibuixant una d’elles que al final vam poder, amb l’ajuda de tothom, reconèixer com l’Arya Starck de la saga Jocs de Trons.

Després vam tenir una breu conversa on van aparèixer altres heroïnes com l’Anna de les teules verdes, la Chihiro, la Mafalda o les noies de la sèrie Crepúsculo.
M’ho vaig bé i vaig tenir la sensació que ens va faltar temps per llegir alguns fragments. M’hagués agradat llegir el darrer capítol de Pippi Calzaslargas (no quiere crecer) que és un dels fragments més emotius que he llegit.

DSC04182 DSC041781

Cultureta, un newsletter molt útil

logo-cultureta-h1

Un dels web que visito habitualment és diu Cultureta i està dedicat a les activitats culturals i familiars de les comarques gironines.

Cada dimecres editen un butlletí gratuït amb una selecció de propostes per gaudir en família relacionades amb teatre, música, cinema, museus, exposicions, dansa, circ, natura, sortides, tallers… perquè organitzar les activitats culturals i de lleure amb els infants sigui més fàcil.

Segons diuen la Marta Cairó i la Cristina Jutge, responsables de Cultureta, el que pretenen es “fomentar les activitats familiars que introdueixen els nens i nenes en el gaudi de la cultura per contribuir a formar els espectadors i usuaris de la cultura de demà: El futur de casa nostra.

cultureta-hora-nova

Us podeu subscriure gratuïtament al seu butlletí entrant a l’enllaç que trobareu al seu web: http://subscripcio.cultureta.cat/

He tingut la sort i el plaer de compartir algunes entrades de “la invitació a la lectura” que tan amablement han volgut recomanar.

Si teniu una estona i us passegeu pel seu web comprovareu que moltes de les activitats i idees que proposen no són exclusives de les comarques gironines i fàcilment es poden adaptar a qualsevol altre realitat.

Entreu a la secció “píndoles cultureta” i segur que trobareu moltíssimes idees. A mi m’encanta la secció de l’Àngela Bosch (Encenent la Imaginació).

Més informació al seu facebook: https://www.facebook.com/Cultureta.cat

The Library: un cortometraje sobre las maravillas de la biblioteca

Comparteixo, amb molt de gust, aquesta entrada que m’ha arribat a través de les companyes bibliotecàries de l’Hospitalet.

Julio Alonso Arévalo's avatarUniverso Abierto

 
 

Cuando era niño a Jason Motte, el director de este cortó, le impresionó muy positivamente la biblioteca de su barrio en Houston, Texas, y este sentimiento mágico le inspiro su nueva película “La Biblioteca”. Según Jason:

“Aún puedo recordar la disposición,incluso donde estaban ciertas secciones de los libros, los olores y los sonidos. El recuerdo de la biblioteca de mi barrio, aún tiene un sentimiento mágico para mí, este tipo especial de santuario lleno de conocimiento, lleno de historias, todo cubierto de una sensación de tranquila respeto y ensueño.”

The Library from Jason LaMotte on Vimeo.

La Biblioteca es la historia de Emily (interpretada por Missy Keating),  una niña de 13 años de edad,  que acude con su bici a la biblioteca todos los días después de la escuela. Un día comienza a recibir notas de un admirador secreto, piensa que puede ser uno de los dos…

View original post 79 more words

Helen Ward, la il·lustradora del mes (gener 2016)

helenwardLa il·lustradora (i autora) anglesa Helen Ward després de més de vint anys dedicada a aquesta feina solitària ha aconseguit un prestigi pel seu treball detallat i precís relacionat amb la història natural, especialment pels dibuixos d’ocells i peixos.
La Helen no es persona amant d’aparèixer en actes públics. Es bastant curosa de la seva vida privada, potser per un sentiment que no amaga i que te a veure amb la timidesa. No obstant aquesta vergonyeta manifesta, sabem força coses de la seva vida i de la seva obra.
Sabem que és molt treballadora i perfeccionista i s’esforça en que els seus llibres estiguin ben acabats. Cadascun dels seus llibres l’ocupa sis mesos de feina, treballant moltes hores cada dia, però el resultat és espectacular.
Helen Ward viu a Gloucestershire, a prop del lloc on va créixer. Comenta que la seva educació va ser “d’esquerres i atea”. Des de ben petita va dibuixar i pintar i tenia accés a la biblioteca de la universitat on el seu pare ensenyava.
Va estudiar a l’Escola d’Art de Brighton i gairebé sempre s’ha dedicat a dibuixar animals. Diu:
Jo prefereixo dibuixar animals. Els observo i els recordo; també utilitzo fotografies i pel·lícules de vida silvestre per veure com s’articulen els ossos, com es mou l’animal. Faig un munt de dibuixos. Tinc un ordinador però només en faig ús per descarregar les fotos. Em sembla complicat, de moment, dibuixar a través de la pantalla…
Da-unpublished-work-Title-image-313x313Els treballs de l’Helen Ward estan fets amb aquarel·les amb l’ús ocasional del gouache. Els seus dibuixos són lluminosos, vibrants, tropicals, però també és capaç d’aconseguir tons més terrosos, més suaus i delicats, amb gradacions subtils de color.
La inspiració la troba passejant el gos pels camps del voltant de casa “recollint plomes de faisà, observant un corb, potser, trobant fòssils o una branqueta d’arbre coberta de líquens.”
Entre els seus llibres, en destaquem els següents:

rei dels ocellsEl rei dels ocells explica que d’ocells n’hi ha de tota mena. Alguns canten molt bé, d’altres tenen unes plomes molt virolades, n’hi ha que no poden volar, n’hi ha que són bons constructors de nius, n’hi ha de nocturns, rapinyaires, grans, menuts, etc.
Un dia, els ocells decideixen que de la mateixa manera que hi ha un rei dels animals terrestres, un rei dels animals marins i un rei dels arbres, cal trobar un rei dels ocells.
De totes les solucions que es proposen, finalment decideixen que serà rei aquell que voli més alt, aquell que arribi més amunt en una cursa.
Molts s’hi apunten i comencen a enlairar-se. De mica en mica es van quedant els pardals, les gavines, els cignes, fins que allà dalt majestuosa l’àguila plana orgullosa d’haver arribat més amunt que cap altre ocell. En aquell moment, un ocell menudet que s’ha amagat entre les plomes de l’àguila fa un saltiró i arriba encara una mica més amunt.
L’ocellet, gràcies al seu enginy, és nomenat rei dels ocells i el bategen com a Reietó.
Aquesta és una adaptació d’un conte molt conegut arreu, especialment al Regne Unit. A Catalunya va ser recopilat per Mossèn Cinto Verdaguer i per Esteve Casaponce. En algunes versions, l’àliga és coronada reina i l’ocellet és nomenat “el rei petit” per la seva astúcia.
El reietó (o cargolet) és un ocell petitó que saltironeja pel sotabosc i sovint el confonen amb un rosegador. Canta melodies boniques i variades i fa nius falsos per enganyar els predadors, per això té fama de llest.
Helen Ward es val d’aquest conte per introduir més de cent aus, amb sorprenents detalls. Recordo que fa anys ens va servir com a eix del treball sobre els “ocells del pati” i que el vam poder disfrutar molt.

p34
llebre i tortugaLa llebre i la tortuga és la interpretació de la coneguda faula d’Isop amb un estil fresc, vital i intemporal. Ward s’acosta el antropomorfisme amb cautela i prefereix no posar en perill la dignitat dels animals vestint-los o caricaturitzant-los; per això es val d’una rara habilitat per suggerir les qualitats tàctils de la pell, plomes i ossos, que fan que el realisme dels animals sigui major.
el-ratoli-de-camp-i-el-ratoli-de-ciutat

El ratolí de camp i el ratolí de ciutat
Hi havia una vegada un ratolí normal i corrent. Vivia una vida senzilla i tranquil.la, veient passar les estacions de l’any. El Ratolí de Camp se sentia satisfet. Però, un dia de primavera, va arribar un visitant…, era un cosí elegant de la ciutat amb moltes coses per explicar.

varmintsUn dels seus darrers treballs exitosos es diu Varmints on explica és una estranya i fosca història – també és una pel·lícula d’animació – que parla en contra de la contaminació acústica i la forma en què les ciutats estan destruint els nostres camps. Vegeu el tràiler de la pel·lícula a continuació.
https://vimeopro.com/studioaka/varmints-trailer
De Varmints també se n’han fet obres de teatre i espectacles musicals.

vermints film

egipto

 

Tesoros de Egipto : manual de aprendizaje
Un format molt atractiu i centenars d’il·lustracions per explicar-nos la vida a l’Antic Egipte. El text es basa en les notes de l’Emily Sands, una egiptòloga que va viatjar per Egipte a la dècada dels anys 20 del segle passat. Per a nois de 12 a 14 anys.

egipto2

Hi havia una vegada un bosc
https://picasaweb.google.com/110706086449169926658/HiHaviaUnaVegadaUnBosc

janaEls vestits de la Jana
Els vestits de la Jana és una bossa amb un conte, una conilleta de peluix, la Jana, i tres vestidets a mida, de princesa, d’infermera i de ballarina. Les nenes poden jugar a vestir la nina mentre llegeixen el conte.

Més informació a http://helenward-illustrator.co.uk/

Algunes imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’autora.