La Immortal, el món vist a través dels escacs

En els escacs es donen les mateixes situacions que en la vida: Hi ha naixements, morts, atacs, guerres, alegries, sacrificis, imaginació, defenses, lleialtat, covardia, valor…

En una tauler s’hi pot dibuixar la vida.

Aquesta no és una partida normal, és la més important que ha jugat la Judit mai amb Mister Aliyat i quan acabi, el futur de tots dos podria canviar per sempre.

les frases anterior són de La Immortal, la darrera novel·la d’en Ricard Ruiz Garzón, i ens narra una història amb molts fils. Centrada en el joc dels escacs i en una partida que esdevé mítica, la narració ens porta pels camins de l’art, la història, les relacions personals entre la protagonista i el seu avi o els conflictes amb els refugiats representats pel gran mestre d’escacs Mister Aliyat, entre altres, tot explicat per un narrador misteriós.
La novel·la manté un ritme i una intriga que no es resol fins a les darreres pàgines. M’ha agradat que ho embolcalli amb l’apassionant món dels escacs (la seva història, els grans jugadors, els orígens, les anècdotes, les jugades bàsiques, els enrocaments, etc.) perquè ho fa més interesant.  Crec que l’autor s’ha documentat força per oferir-nos una vessant fascinant d’aquest joc.
Tan si sabeu jugar a escacs com si no (si en sabeu ho xalareu més) la novel·la val molt la pena i així ho van considerar els membres del jurat del Premi Edebé de Literatura Infantil que la van premiar com a guanyadora.
Recomanada per al cicle superior.

La portada l’ha dibuixada la Maite Gurrutxaga i és un gran exercici de síntesi perquè en aquest petit rectangle es concentren els elements principals de l’obra d’una forma extraordinària, i si se sap llegir es descobreixen moltes pistes. La Maite també n’es l’autora de les il·lustracions interiors.

A la contraportada llegim:
La Judit té gairebé dotze anys i un do per dibuixar. Viu amb la seva mare i el seu avi a Ginebra. El seu pare, un famós pintor, va marxar a Hongria quan era petita.
La Judit està preparant-se per a un concurs de dibuix quan, inesperadament, els escacs es creuen en el seu camí i comença a aficionar-s’hi. La Judit jugarà moltes partides, però una d’elles li canviarà la vida: la que jugarà contra Mr. Aliyat, un estrany mestre dels escacs, nascut a l’Iran, que es comunica a través de notes enigmàtiques.

Les dades:
Títol: La immortal
Autor: Ricard Ruiz Garzón
Il·lustradora: Maite Gurrutxaga
Editorial: Edebé
Col·lecció´: Tucà
Pàgines: 200

Al web de l’editorial Edebé podem llegir el primer capítol. Cliqueu AQUÍ

Lliurats els Premis Pissiganya de poesia

foto de família dels finalistes i guanyadors

El divendres 26 de maig, al Casinet d’Hostafrancs, es van lliurar els Premis Pissiganya juntament amb els Premis Sambori. La fusió d’ambdós premis, anomenada El Tinter de les Lletres Catalanes, va ser una gran festa de la literatura.
Amb el suport de l’editorial Andana, la Fundació Carulla i la Fundació Joan Brossa, que enguany s’afegeix al premi, vam poder celebrar el 6è premi Pissiganya de poesia infantil.
La dansa, les sorpreses i les rialles van acompanyar l’esdeveniment joiós.
El jurat, amb dues grans de la literatura del nostre país, l’Amalia Ramoneda i la Laura López, i el suport tècnic de l’Andreu Galán i  la Marina Escoda, vam tenir molta feina en triar els millors treballs dels moltíssims presentats. Sempre és un plaer escollir entre el bo i millor de les produccions que es presenten d’arreu del Principat.
D’ací uns dies al web de Pissiganya podreu llegir tots els poemes guanyadors però ara us avancem els noms dels finalistes i dels guanyadors perquè us en feu una idea de la quantitat de llocs on es treballa la poètica.

FINALISTES POESIA TEXTUAL
Cicle inicial de primària
Un floc de neu , de Jan Faneca Castillo de l’Escola Lloret, de Barcelona

Cicle mitjà de primària
El nus i el llaç , d’Eulàlia Torrent Merino, de l’Escola Nostra Senyora de Lurdes, de
Barcelona

Cicle superior de primària
Barca meva , de Noa Capella Punsola, de l’escola Nostra Senyora de Lurdes, de
Barcelona

Primer cicle de secundària
El capvespre , de Paula Benito Vercher, de l’institut Salvador Espriu, de Barcelona

Segon cicle de secundària
Ombra , de Lourdes Carreras Vidal, de l’Escola Mestral, de Sant Feliu de Llobregat

Batxillerat i cicles formatius
Lladre , de Guillem Casola Puigvert, de l’escola Mestral, de Sant Feliu de Llobregat

L’Andreu Galán i la Marina Escoda lliurant un premi

GUANYADORS / GUANYADORES POESIA TEXTUAL (amb un vers escollit del poema)

Cicle inicial de primària

Floc de neu,
floc d’aigua,
qui s’amaga
darrere el paraigua?

Flocs i paraigües, d’Ona Perarnau Valls, de l’escola Pau Claris, de La Seu d’Urgell

Cicle mitjà de primària

El cavall amb la seva crinera
és bonic com un dia de primavera.
El cavall amb tu no pot parlar
però tot i així es fa estimar.

El cavall , de Càtia Nogués Ricart, de l’Escola Enric Casassas de Sabadell

Cicle superior de primària

Quan llegeixo, em submergeixo
en un món apassionant
on si vull em converteixo
en heroïna, drac o cantant.

Quan llegeixo , de Mar Alonso Roset, de l’escola Orlandai, de Barcelona

Primer cicle de secundària

Una espurna de llum
en la boira, a l’horitzó.
La miro, ho torno a notar,
i per què tant de dolor?

Espurna de llum , de Núria Cruz Fernández, de l’escola Mestral, de Sant Feliu de
Llobregat

Segon cicle de secundària

Si algun dia la mort m’atrapa amb les seves mans fredes
si algun dia la mort em roba el meu últim sospir
vull que em tapis amb el més preciós llençol de seda
i m’enterris amb cent boniques pedres de safir.

Si la mort m’atrapa, d’Anna Calpe xxxx , del Col·legi Pare Manyanet Les Corts, de
Barcelona

Batxillerat i cicles formatius

Si l’amor fóra només de l’hivern,
fóra flassada, flama; fóra niu.
A fora hi ha neu,
bufa el vent,
fa fred.
Dintre el meu cor només hi ha caliu.

Si l’amor fóra només de l’hivern , Maria del Mar Ventosa Arcau, de l’institut Joan Oró, de Lleida

Amb en Jordi Quer de la Fundació Carulla lliurant un premi

POESIA VISUAL

FINALISTES

Cicle inicial de primària
Lluna, d’Anna Marta Roche de Souza, de l’escola Vora Mar, de Salou

Cicle mitjà de primària
Paciència, d’Alex López Castilla, de l’escola Serra de Miralles, de Tordera

Cicle superior de primària
Gàbia, Maria Saurina Ricós, de l’Escola La Immaculada de Vilassar de Dalt

GUANYADORS/ GUANYADORES

Cicle inicial de primària
Desitjos al cel , d’Otilia Plamadeala, de l’Escola Diocesana de Navàs

Cicle mitjà de primària
El viatge escolar, d’Erola Castañeda Lladó, de l’escola Serra de Miralles, de Tordera

Cicle superior de primària
Xarxa social, de Mar Mallorca Mollfulleda, de l’escola Serra de Miralles, de Tordera

Segon cicle de secundària
L’evolució de l’home, de l’ Abril Solsona Castellà de la Institució Montserrat, Barcelona

Batxillerat i cicles formatius
Nutrició intel·lectual, de Genís Jordi Garcia, de l’Institut Carles Vallbona, de Granollers

L’any vinent, més!

I malgrat tot, si muove… La implicació dels ajuntaments amb el foment de la cultura.

A la revista Guix del mes de maig, la Maria José Orobitg ens explica com des de la Regidoria d’Acció Cultural i Patrimoni de l’Ajuntament d’Abrera s’impulsa i es promouen la literatura i les arts al municipi, vinculant-ho amb un treball transversal amb la resta de serveis municipals i centres educatius. També hi col·laboren les entitats i el veïnat.

Segons la Maria José:
Parlar de Cultura en polítiques municipals és sovint parlar de la Ventafocs. Com parlar de les biblioteques escolars dins del sistema bibliotecari.
Sovint la cultura és entesa com activitat d‘oci. Es parla inclús de consum cultural com si la cultura, les manifestacions culturals, fossin activitats a consumir, digerir i, ràpidament, oblidar-se’n.
Tanmateix, la cultura és un eix central de la societat. No en va, ha estat definida per la UNESCO com el quart pilar per a un desenvolupament sostenible, després del creixement econòmic, la inclusió social i l’equilibri mediambiental.
Reforçar les polítiques culturals locals i integrar-les com un element fonamental en el nostre model de desenvolupament són les propostes de l’Agenda 21.
Volem parlar d’aquesta cultura entesa per afavorir la cohesió social, per transformar la societat, com a gaudi i com a creació, com a creixement individual i conjunt i els governs locals tenim una gran responsabilitat.

M’ha agradat tot el que hi diu, sobretot després que aquestes darreres setmanes hem viscut episodis desafortunats sobre com s’entén la cultura i com es viu des dels despatxos, ja siguin dels ajuntaments de ciutats grans com des del Govern, però aquesta és una altra qüestió. Com diu la Maria José: malgrat tot, si mouve.
L’article complet el podeu llegir al Guix número 434 i inclou l’exitosa experiència Pren la Paraula! de la que ja ens hem fet ressò en aquest web.

Víkings! Qui van ser realment?

Hi ha temes pels quals alguns infants senten certa predilecció com és el cas dels dinosaures o les aventures medievals; d’altres s’estimen més els de ciència, els viatges espacials o els trens. Tan uns com d’altres troben en els llibres de coneixements la seva via d’esbarjo. Les editorials ho saben i s’esforcen en publicar tota mena de títols.
Un dels darrers llibres que tracten un tema apassionant és aquest Víkings!, sobre un poble força desconegut en general i sobre el que circulen llegendes i se solen associar amb mariners que recorrien les costes amb els seus característics vaixells amb cap de drac a la cerca de brega, sang i pillatge.
El llibre intenta donar resposta fefaent als que va suposar aquest poble i ho fa de la mà d’en Vincent Carpentier, un arqueòleg de l’INRAP (Institut nacional de recerques arqueològiques preventives) que explica com durant més de cent anys, de finals del segle VIII a principis del segle X, els víkings van descobrir Islàndia, Groenlàndia i Amèrica del Nord, (cinc segles abans de Colom!) i també van arribar a lloc tan allunyats com Sevilla, el nord d’Àfrica, Rússia, el Mar Negre i l’Imperi bizantí.

La primera part del llibre ens introdueix a les seves expedicions marítimes, explicant com funcionaven els regnes escandinaus i incidint en el medi ambient particularment dur que és en part responsable de la seva partida. A continuació es presenten les exploracions amb uns mapes senzills i canviant el colors dels títols per fer-ho més visible. Els darrers capítols ens parlen de les inscripcions rúniques, de la vida quotidiana (la casa, la roba, esl vaixells, la mitologia, etc) i ens expliquen anècdotes curioses com que els víkings, coneguts pels seus vaixells també eren «els reis del lliscament» perquè ja usaven esquís i trineus.
Les explicacions s’acompanyen d’unes il·lustracions a tota pàgina que les fan més entenedores.
Recomanat per a infants a partir de 9 anys ( i per a nostàlgics de la sèrie Vicky el vikingo!)

Les dades:
Títol: Víkings!
Autor: Vincent Carpentier
Traductor: Oriol Sánchez
Il·lustrador: Jeff Pourquié
Editorial: Nórdica Libros
Abril 2017
Pàgines: 80

 

Un talpet força inquiet

Quan en Talpet es lleva, s’acaba la calma!
Amunt i avall, ho toca tot. Es distreu. Perd les coses.
No para mai quiet.
Li diuen:
Plom, hiperactiu, nerviós, pesat, impulsiu…
Els pares estan preocupats. Els mestres estan desesperats. I ara, a sobre, ha de presentar un treball de fi de curs…

Aquest és el text que hi ha a la contraportada del darrer llibre de l’Anna Llenas que continua el camí començat amb «El monstre de colors» donant visibilitat a les emocions i apuntant com canalitzar-les. En aquest cas, el protagonista és el Talpet terratrèmol, un talp amb tanta energia que li generarà conflictes amb la família, els amics i els companys d’escola.

Els de Beascoa no han estalviat esforços ni recursos per editar un llibre molt bonic, generós amb la mida i bellament presentat.


Demà dissabte dia 27 de maig , a les 12, el presenten a la Casa del Llibre de Barcelona (Rambla de Catalunya, 37) i, pel que hem pogut saber, hi haurà activitats per als infants inquiets (o no) i també una presentació a càrrec de l’Anna Llenas que estarà acompanyada de la Verónica Bronstein  (psicòloga i fundadora de l’Institut de la Infància) i l’Esther Martínez (mestra i mare bloguera)


Recordeu que el mes de novembre de 2015, la vam tenir com a il·lustradora del mes.
Lectura recomanada a partir de quatre anys.

Les dades:
Títol: Talpet terratrèmol
Autora/il·lustradora: Anna Llenas
Editorial: Beascoa
Pàgines: 48
Maig 2017

Com podem fer créixer el gust per la poesia entre els més joves?

El programa «L’ofici d’educar» d’ahir va ser molt emotiu, dels més bonics que he sentit. L’Elisabet va aplegat tres cracks de la cosa poètica: El meu amic Andreu Galán, cofundador de la revista i el premi http://www.pissiganya.cat, i escriptor de poesia per a infants, juntament amb en Tomàs Nofre, professor de literatura i responsable de l’antologia de poemes de l’any de la Fundació Palau i Fabre i la Núria Albertí, poetessa, autora de 12 llibres de poesia per infants, editora de Tatami Books i fundadora de Rima riures, que uneix poesia amb intel·ligència emocional.
Entremig, les col·laboracions habituals i referències a “Veles e vents” d’Ausiàs March o cites de poetes com Ricard Bonmatí i sobretot els recordatoris a l’any de la Fundació Palau i Fabre.
Felicitats per un programa molt ben conduit!
Val la pena sentir-lo entrant a http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/com-podem-fer-creixer-el-gust-per-la-poesia-entre-els-mes-joves/audio/962748/

Un “Inventari il·lustrat de les flors” que incita a la curiositat

«All de bruixa», «botó d’or», «barba d’ermità», «ocell del paradís» són alguns dels noms que ens conviden a descobrir les seixanta dues flors del magnífic Inventari il·lustrat de les flors, un llibre que identifica i classifica les flors atenent al color (Els que no en sabem gaire de botànica ho agraïm).
Entre les plantes de les flors en trobem de salvatges i d’hortícoles. A cada pàgina hi ha una il·lustració feta a la manera dels quaderns dels naturalistes, combinant retoladors amb la tinta xinesa i  aquarel·les. Primer hi ha el nom comú i després el nom científic en llatí, a més a més de l’alçada i l’època de floració.
A continuació unes poques línies presenten informacions clau sobre les característiques de la flor i petites anècdotes que ens sorprenen. Per exemple, de la dàlia sabem que els asteques ja la consumien com a verdura o que el botó d’or, també anomenat «flor de la mantega» si te’l poses damunt la barbeta aparèixer un reflex daurat a la pell.
El llibre està recomanat a partir de cinc-sis anys.
Se m’acut que pot ser l’inici d’un quadern de camp on els alumnes vagin fent descripcions de les flors que hi ha a la seva zona i que no surten al llibre. Pot ser també un bon motiu per acostar-nos als llibres de coneixements que sovint queden en segon pla.

Al web de Faktoria K de llibres llegim:
Al món hi ha unes 230.000 espècies de plantes i de flors. On n’hi ha més és a les selves tropicals. A Europa hi ha unes 12.000 espècies, de les quals a la Península Ibèrica se n’observen unes 5.000…
Les pàgines de l“Inventari il·lustrat de les flors” són un festival de colors -i d’aromes suggeridores- que, a través de 62 tipus de flors, ens porten de viatge per tot el món: des de les regions de l’Àfrica del Sud a on viu l’ocell del paradís, fins a l’illa de Sumatra d’on és originari l’efímer arum tità, tot passant per les praderes pròximes, a on creixen les margarides.

Le dades:
Títol: Inventari il·lustrat de les flors
Text: Virginie Aladjidi
Il·lustracions: Emmanuelle Tchoukriel
Traducció: Màriam Chaïb
Editorial: Faktoria K de llibres
Pàgines 72

Tems de formació… ja s’albiren les Escoles d’Estiu

El mestre es troba sol a l’aula moltes hores i necessita de l’intercanvi d’idees, d’opinions diverses que l’ajudin a millorar la pràctica diària. Per això, per millorar la seva feina espera amb desig  les Escoles d’Estiu,  un espai de reflexió, d’intercanvi i d’aprenentatge.

Ara estan arribant a les escoles i a través dels correus electrònics informacions de totes elles. Voldria mencionar-ne tres. La primera fa vuit anys que se celebra a Montserrat i les companyes de la UVIC la gestionen amb molta dedicació, il·lusió i èxit.

Enguany l’han titulat “l’art de dir i l’art d’explicar” i volen posar l’accent en la transmissió de la literatura oral a les escoles i instituts. El programa, complet i engrescador el podeu descarregar clicant AQUÍ

Un altra escola d’estiu, potser la més concorreguda, és que organitza l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Tota la informació a:

http://www2.rosasensat.org/post/obertes-ja-les-matricules-per-a-l-escola-d-estiu-2017

I, estic molt content perquè a l’Hospitalet, després de dècades sense Escola d’estiu aquest mes de juliol gràcies a la col·laboració del Casalet i el CRP tindrem tres dies per compartir experiències amb la gent de la ciutat. Serà del 4 al 6 de juliol. Estem pendents de la publicació al web del centre de recursos pedagògics i del Casalet. En breu, suposo.

 

Gilbert Legrand, poeta dels objectes

Gilbert Legrand, l’artista afincat a Toulouse, conegut com «el poeta dels objectes» continua presentant-nos llibres emocionants en els que podem veure les seves prodigioses transformacions. Per als infants a partir de tres anys n’ha fet un de molt acolorit, amb fulls de cartró, divertit i imaginatiu: Trésors surprises. 
En Gilbert es val dels objectes quotidians que passen contínuament per les nostres mans i els hi dóna vida. Així, uns clips esdevenen ocells, les claus es transformen en gossos, la cadena de la bicicleta és un ànec, la maquineta de fer punta als llapis resulta que amaga… mmm!
El llibre ens mostra l’objecte i una pregunta que activa la nostra imaginació i quan obrim la pestanya quedem admirats, sorpresos, atrapats i amb ganes de passar al següent enigma.

 

Sorpresa, màgia, humor, endevinalla, poesia, tot això i més és el món de Gilbert Legrand.
I, és clar, com a mestre de cicle infantil no se t’acut altra cosa que preparar una bossa i emplenar-la d’objectes quotidians perquè ens treure’ls i mostrar-los els infants activin la seva ment i fabulin imaginant que s’amaga al darrera.

Torno a recomanar els llibres d’aquest autor. Crec que a casa nostra només s’ha editat el magnífic «El show de las pequeñas cosas», però, vaja, amb la facilitat que tenim avui en dia per aconseguir llibres d’arreu del món us serà fàcil accedir als seus exemplars. En francès els edita Sarbacane.

Imatges extretes del web de Sarbacane: http://editions-sarbacane.com/tresors-surprises/

 

 

Sweet Sixteen (La Molly al cor de la tempesta)

A partir d’avui ja es pot trobar a les llibreries «Sweet Sixteen» l’última novel·la d’Annelise Heurtier, una història basada en fets reals que se situa a Arkansas l’any 1957 i té com a fil argumental uns fets complexos que van trasbalsar la vida dels Estats Units.
La novel·la segueix la peripècia de la Molly, una noia que ha crescut al costat de la mare i l’avia en un ambient de segregació racial que no ha canviat des de l’abolició de l’esclavitud. La Molly formarà part d’un petit grup de nois i noies —els nou de Little Rock— que per primera vegada van a estudiar a una escola de secundària pública reservada (com totes les escoles dels EEUU) fins llavors per als alumnes blancs (2500 alumnes blancs).

Va esclatar el conflicte. La tensió va pujar de to, amb la comunitat blanca (l’ombra del Ku Klux Kln és ben present) culpant als nois de portar els problemes a l’institut, el president dels USA enfrontat al governador d’Arkansas, l’exercit permetent que els nou estudiantes entrin al centre educatiu, etc.
La novel·la té una doble veu narrativa. La de la Molly (nom inventat) i la de la Grace, una noia blanca educada en la tradició segregacionista però que tindrà l’habilitat d’escoltar el que li diu el seu cor.
«Sweet Sixteen» es llegeix amb emoció, per com està escrita però perquè encara tenim presents els fets que s’expliquen i la memòria d’una època realment convulsa. No fa gaire al cinema vam gaudir de «Figuras ocultas» les dones que treballaven a la NASA; els llibres sobre la Rosa Parks i els fets de l’autobús el tenim a la majoria de biblioteques escolars i el record d’un Martin Luther King no ens ha deixat d’acompanyar.
Novament, els de Nandibú la tornen a encertar amb aquesta obra que a França, on es va publicar l’any 2013, la llegeixen els nois d’11 i 12 anys però que aquí crec que haurem d’anar una mica més amunt, cap als 14-15.
Segueix el camí iniciat per «Train kids» i «El mar i la serp», dues obres que convé tenir a prop.
Bravo Alba Besora! Gràcies per compartir.

Les dades:
Títol: Sweet Sixten
Autora: Annelise Heurtier
Traductora: Montserrat Franquesa
Editorial: Pagès editors
Col·lecicó Nandibú Horitzons
Primera edició: maig de 2017
Pàgines: 182