«MiniARQUITECTES», Un viatge arreu del món per conèixer algunes meravelles arquitectòniques

Aquesta setmana, les tres entrades del blog se centraran en els llibres que estan relacionats amb la història. El primer és aquest MiniArquitectes que ens recorda vint construccions que van des del cercle de pedres de Stonehenge passant per construccions modernes com els gratacels de Nova York i acabant amb arquitectures contemporànies com les construccions sinuoses del centre Heydar Aliyev.

El següent serà «Un viatge a través de la història del sexe» i comentarem el llibre que ha publicat Takatuka, obra d’Elin Hägg, adreçats als adolescents.

Acabarem amb «Por arte de màgia», l’apassionant història de la màgia i els seus secrets, editat per Zahorí books.

MiniArquitectes és un llibre ens mostra vint projectes que podem reproduir a l’escola o a casa amb materials senzills. La idea és involucrar els infants i fer-los veure i comprendre l’arquitectura a través de projectes d’art creatiu. Són una vintena de projectes fàcils de fer utilitzant materials senzills i amb una gamma de tècniques variades que ajuden a emprar diverses habilitats motores.

Els projectes van acompanyats de fotografies que mostren com realitzar la construcció pas a pas. A més, conté instruccions clares, fàcils de seguir.

Cada projecte mostra fotografies dels edificis famosos que els van inspirar, així com altres dades divertides i preguntes sobre les estructures i els seus arquitectes.

Amb aquest llibre a camí entre el coneixement i l’experimentació plàstica, els infants poden viatjar arreu del món per veure algunes de les seves arquitectures més famoses.

Un exemple perquè s’entengui millor. A la pàgina 42 ens parla de La Sagrada Família i ens proposa construir una torre més o menys sofisticada amb espaguetis i núvols.

Hi ha vint tècniques diferents per construir un iglú, un tipi, un castell medieval, un gratacels, etc.

Un llibre ideal per llegir-lo els caps de setmana a casa i dedicar una estona a seguir el que ens proposa la Joséphine Seblon, l’autora:
Des de ben petits, als infants els atreuen el disseny d’espais i la construcció d’edificis. Tenen un fort instint constructor i els fascinen les estructures del seu entorn més pròxim. Això ho observo en els meus propis fills cada vegada que els veig construir un altre «minimon». Però, què podrien aprendre de les obres de l’arquitectura antiga, moderna i contemporània més famosa del món?

Lectura recomanada a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: miniARQUITECTES
Autora: Joséphine Seblon
Il∙lustrador: Robert Sae-Heng
Traductora: Alícia Rodríguez
Editorial: Coco books
Pàgines: 96

Barcelona, 2025

Relats sobre Pau i Justícia

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del llibre “El disturbio eterno” de Joe Sacco, un periodista que també publica uns còmics que són reportatges de les zones de guerra que visita. Les seves vinyetes en blanc i negre van acompanyades d’un text que relata les condicions de vida i els punts de vista dels conflictes més actuals i ens aporten una mirada diferent del que succeeix al món.

Vaig sortir esperançant de comprovar que hi ha gent extraordinària, com en Joe Sacco, que ens fa mirar el futur amb un cert optimisme. De tornada a casa, conversava amb dues mestres que m’acompanyaven sobre com l’escoles i els instituts són llocs ideals on parlar dels conflictes perquè a l’aula, al pati o al menjador també ens els trobem. Comentàvem que una manera de resoldre’ls amb equitat, pacíficament, atenent els drets i els deures de cada alumne és amb la lectura.

Hi ha molts relats que ens aporten una mirada crítica i ens ajuden facilitant la relació amb els altres, amb empatia i respecte, sense prejutjar, criticar o atacar, i ens conviden a actuar davant d’accions d’injustícia o vulneració dels drets humans.

Ho veiem contínuament. Per exemple, quan als partits de futbol es produeixen jugades confuses, a la graderia s’escolten tot tipus de comentaris. Uns que si ha estat falta, altres que si el jugador s’ha llençat a terra, hi ha qui demana la targeta vermella per al defensor, altres que ha estat una jugada neta. Al final, àrbitre determina què ha passat. Uns contents i els altres no.

Aquest exemple em recorda com de difícil és, de vegades, posar-se d’acord. Però no ho hauria de ser si el que és pretén és el be comú, el benefici de tothom i no només d’uns quants (els de sempre, d’altra banda).

Hi ha un Objectiu de Desenvolupament Sostenible, el 16è, que ens recorda que totes les persones tenim els mateixos drets: dret a l’educació, a l’atenció sanitària, a l’accés a l’habitatge, a viure en pau, sense maltractaments, tractant-nos amb respecte i tenint cura dels béns comuns i la natura.

Al llibre “ODS para pequeños activistas” presentem tres llibres, un per a cada cicle d’Educació Primària i la manera de com treballar-los a l’aula. Són: “Dos ratones, una rata y un queso” per a l’inicial, “D’aquí no passa ningú!” per al mitjà i “El autobús de Rosa” per al superior.

També trobareu un llistat amb altres vint-i-un libres que us poden inspirar i ajudar si us animeu a reflexionar sobre pau, justícia i institucions sòlides amb els vostres alumnes.

Presentarem el llibre el 15 de gener a la biblioteca Josep Janés de l’Hospitalet i el 6 de febrer a la llibreria “Lectors, al tren!” de Rubí. Ens agradarà veure-us! Anirem informant.

«Les cruentes batalles de la reina Xinxeta», un conte divertit i pacifista

Fa uns mesos es va donar a conèixer el guanyador de la cinquena edició del premi de literatura infantil Emili Teixidor. El premi va ser per a en Quim Cruselles i ara ja es troba a les llibreries.

Es tracta d’un relat en forma de conte tradicional on els protagonistes son una reina i altres personatges que habiten en aquest món fantàstic de bruixes, ogres i sirenes.

La trama explica com la Reina Xinxeta, un dia vol sortir a passejar, però el seu cavall no pot caminar.
La reina li demana al governador que compri un altre cavall però, malauradament, les arques de palau són buides. El governador proposa buscar la persona més valenta del regne, fer-lo general, i declarar la guerra a un altre país i així, quan els vencin, s’emportaran el botí.

La persona més forta del regne és un llenyataire de nom Hèrcules. L’envien amb cent soldats a declarar la guerra a les malvades bruixes.

La realitat els fa veure que les bruixes són bona gent, acullen els soldats i els preparen una bon sopar.
La seqüencia es va repetint i la reina envia els soldats a lluitar contra els ogres i, després, amb les sirenes. El resultat, però, no és l’esperat.

El relat és divertit i agradarà als infants de cicle inicial. És una història intel·ligent que aposta per mostrar-nos la bondat dels personatges. Amb final feliç, per descomptat.

LES DADES:
Títol: Les cruentes batalles de la reina Xinxeta
Autor: Quim Cruselles
Il·lustradora: Aina Bonet
Editorial: La Galera, Sau
Pàgines: 48
Barcelona, 2025

«El viatge al·lucinant d’un homenet errant» provocat per una esponja

Em vaig quedar fascinat quan l’any 1981 l’editorial Anaya, a la col·lecció mítica Altea Benjamín, va publicar “La aventura formidable del hombrecillo indomable” amb text i il·lustracions d’en Hans Traxler. Era una petita joia que, 44 anys després, encara conservo (i mira que, de tant en tant, faig esporga sense pietat).

Aquesta novel·la, de 80 pàgines, em sembla un exemple genial del que anomenem “non sense”, una fantasia caòtica on tot es torna absurd, si fa no fa, com ens passa en les nostres vides massa sovint.

L’exemplar que tinc és en castellà i podria reptar-vos a recordar els rodolins que formen cada doble pàgina. Perdríeu, segur. (Bé, potser no, perquè la meva memòria ja no és el que era, hahaha)

Ara, l’editorial Babulinka l’ha tornat a publicar però traduït al català. Si no coneixeu la història d’aquest home que un estiu va trobar una esponja a mà i, quan ningú el mirava, la va prémer per veure què passava, sabreu que, com totes les esponges, va deixar anar aigua i més aigua i més aigua, fins a inundar-ho tot.

A partir d’aquest inici esbojarrat, l’homenet passa per moltes peripècies calamitoses i fa un viatge, una mena de fugida intentant salvar la vida, per tot el món, per oceans, deserts i muntanyes. El veiem dins d’un barril, damunt d’un llit, volarà penjat d’un hidroavió, arrossegat per una bandada de gallines, arribarà a la Xina i acabarà a la lluna. Una aventura formidable.

Aquest homenet ens recorda que davant d’un mon que sovint no entenem i ens supera, no hi ha millor remei que enfrontar-nos-en de manera indomable (potser és la que aporta una mica de cordura a tot plegat).

Les il·lustracions són de línia fina i a cada pàgina doble hi ha una frase amb rima que ofereix un to còmic que agrada molt als infants d’entre cinc i set anys.

Un llibre per passar-ho bé, molt bé.

LES DADES:
Títol: El viatge al·lucinant d’un homenet errant
Autor: Hans Traxler
Il·lustrador: Hans Traxler
Editorial: Babulinka
Pàgines: 80
Barcelona, 2025

A la llum de la «LLUNA»

Si algú es dedica a buscar llibres per a infants que continguin la paraula «Lluna» a la coberta, probablement la cerca serà interminable. Fins i tot, pot acabar “llunàtic” (és broma).

Un dels últims que he llegit amb el títol “LLuna” m’ha semblat enginyós, com una mena de joc entre l’autor i el lector.

En format reduït (16 x 16 cm.), en cartoné i fulls arrodonits, ideal per a infants més menuts que el puguin llegir acompanyats de l’adult.

A la coberta, ja ho veieu, un gat i un gos (bé, els infants diuen que és un llop la primera vegada que el veuen) que seran el protagonistes del relat perquè hi viuen junts en una casa. Tenen un problema: a casa seva no hi ha llum i al vespre no poden llegir. A partir d’aquí se les empescaran per trobar la solució.

La gràcia és que a cada pàgina doble trobem a l’esquerra una frase i a la dreta una imatge que complementa el relat.

Per exemple:
Si a l’esquerra llegim que “van pujar a una”, a la dreta hi ha dibuixada una escala. I així successivament.

No cal dir que al final trobaran la llum que els cal per llegir un llibre que porta per títol, precisament, «Lluna».

Un llibre-endevinalla que agradarà als infants que comencen a tocar llibres.

És el primer relat que llegeixo d’aquesta editorial que publica en francès, castellà i català.
Nöop és el nom curiós que té a veure amb l’origen del pares de l’editorial que són d’origen senegalès on aquesta paraula “Nöop” significa felicitat, la felicitat de transmetre boniques històries.

LES DADES:
Títol: Lluna
Autor: Christian Roux
Il·lustrador: Christian Roux
Editorial: Nöop
Pàgines: 30
Barcelona, 2025

«Ai, Renoi!» el nou àlbum d’en Michael Rosen i la Helen Oxenbury

Fa més de trenta anys que en Michael Rosen i la Helen Oxenbury no tornaven a coincidir fent un llibre. Recordem el mític “Anem a caçar un os” que tants bons moments ens ha fet passar, a casa i a l’escola.

Aquest segon àlbum, “Ai, renoi!”, també té una estructura repetitiva però l’enfocament és diferent perquè si a “Anem a caçar un os” la natura i els paisatges tenien molta presència, en “Ai, renoi!” han desaparegut completament i la il·lustradora es centra en els personatges i els animals.

L’argument és senzill. Es tracta d’un noi (recomano que li poseu nom) que va a fer unes compres. Se’l veu vestit amb una jaqueta vermella, cinturó i una gorra negra. Tot plegat li confereix un aspecte molt anglès. Passeja i ens convida a anar avançant amb ell. El seu objectiu és anar a comprar diferents objectes.
A cada botiga on va, demana una cosa diferent (unes pastanagues, un barret, un abric, un pastís, etc.) i es crea una certa confusió perquè li ofereixen un animal.

Aquest embolic fa riure força als infants. És una mena de joc perquè han d’imaginar quin animal li ofereixen amb les dues pistes que ajuden a identificar-lo:

Una és la visual perquè la forma de l’embolcall i un petit detall que es pot veure, ajuden molt.

L’altra recau en la destresa del narrador que ha de recordar que es tracta d’un text rimat i aquesta rima ajuda a deduir de quina bèstia es tracta. Per exemple, quan el noi diu “Renoi, quasi ploro! Em van donar un…” cal pensar en una animal que rimi amb ploro i si ens fixem en el paquet que li ofereix el botiguer podem intuir una cua vermella que delata la presència d’un lloro.

Si la rima diu “Renoi, quin disbarat! Em van donar un…” busquem el nom d’un animal que rimi amb disbarat. I així en cada episodi. Molt divertit.

Si us animeu a explicar-lo als infants de cicle infantil, va molt bé anar repetint a cada escena l’enfilall de bèsties que segueixen el noi perquè ajudarà a assimilar el relat. I, si us atreviu, es pot cantar la tornada (No és el que volia… M’ho quedo? I ara. Quina bogeria!”)

Lectura recomanada per a infants de cicle infantil.

LES DADES:

Títol: Ai, renoi!
Text: Michael Rosen
Il·lustracions: Helen Oxenbury
Traductora: Clara Jubete
Editorial: Ekaré
Pàgines: 40
Barcelona, 2025

«Contes breus de deu paraules», vint espurnes per crear relats.

A l’escola busquem estratègies per estimular l’escriptura creativa dels infants. Sovint tenim un aliat extraordinari en Gianni Rodari i les seva Gramàtica de la fantasia, o també en els suggeriments d’en Gonzalo Moure al seu assaig Por qué llora la maestra, les imatges d’Imagina un día i altres llibres singulars com Los misterios del señor Burdick, per exemple.

Ara, l’editorial Corimbo Travesía ha publicat un llibre semblant. En aquest “Contes breus de deu paraules” en Joseph Coelho ens presenta vint relats il·lustrats que tenen la gràcia d’usar només deu paraules per empènyer la imaginació del lector i pensar com continua la història, què va succeir abans, etc.

Hi ha algunes frases molt potents. La segona —La mestra guia els infants al dellà del gran portal— és premonitòria del que trobarem i es veu una mestra invitant els infants a entrar no se sap ben bé on, tot i que l’amenaça d’uns tentacles de pop gegant són inspiradors i fan pensar en un indret desconegut i perillós.


Les frases van acompanyades d’il·lustracions a doble pàgina, fetes per diferents artistes, alguns de molt coneguts com Shaun Tan.

Acompanyen els contes, un prefaci del propi Coelho i un parell de reptes d’escriptura creativa al final.
Els contes petits de deu paraules ajuden a interactuar amb els relats i conviden els lectors a ser parts actives del procés de narració. A l’escola poden ser una eina ideal per a que els infants desenvolupin les seves habilitats creatives perquè ajuden a iniciar un relat, defugint de la por al full en blanc i ampliant la història.

A l’editorial recomanen aquest llibre per a infants a partir de cinc anys, però no ho veig. Crec que pot funcionar molt millor a Cicle Superior i l’ESO.

LES DADES:
Títol: Contes breus de deu paraules
Autor: Joseph Coelho
Il·lustradors: Diversos
Traductora: Maria Luccetti
Editorial: Corimbo Travesía
Pàgines: 52
Barcelona, 2025

«Farinetes, sisplau!», un conte modern amb personatges clàssics

Vam tenir l’honor de rebre a en Marc Boutavant a l’Hospitalet (https://jaumecentelles.cat/2024/01/22/tertulia-amb-en-marc-boutavant/). Ens va explicar el seu mètode de treball i vam comprovar com n’és de variada la seva manera d’il·lustrar. Només cal agafar els seus llibres i comprovar-ho. Si observes un “Ariol”, un “Muk” i un “Gos pudent”, no diries que són obra del mateix autor. I ho són.

És el que ha passat amb aquesta novetat. En Boutavant ha entès que es tracta d’un conte adreçat als infants de cicle infantil i ha adoptat una paleta cromàtica i una manera de dibuixar més clàssica, amb la intenció de facilitar la seva lectura.

De tota manera, els seguidors d’en Boutavant podran comprovar alguns detalls que són la seva marca personal com els fons acolorits (carbassa, groc, vermell, rosa,…) d’algunes escenes. També hi ha referències al Gat Xafat, a l’Ariol i a d’altres personatges del seu imaginari.

La història és divertida perquè ens presenta un os que vol saber com acaba el llibre que està llegint i cada cop que és a punt de passar pàgina, l’interrompen diversos personatges que volen tastar les seves boníssimes farinetes.

Els visitants són prou coneguts: La Rinxols d’or, la Caputxeta, els tres porquets i l’àvia de la Caputxeta… calla! Que potser no és l’àvia i és algú que s’ha disfressat d’àvia i ve amb altres intencions.

El relat és obra de l’escriptora i poeta Laura Mucha, molt coneguda al Regne Unit.

Un àlbum il·lustrat amb una seqüència repetitiva que va pujant la tensió a mesura que avança el desenllaç.

Lectura recomanada per a infants de tres a sis anys.

LES DADES:
Títol: Farinetes, sisplau!
Autora: Laura Mucha
Il·lustrador: Marc Boutavant
Traductora: Aurora Ballester
Editorial: Combel
Pàgines: 48
Barcelona, 2025

Les entremaliadures i els secrets d’en Pere

Un àlbum il·lustrat que farà pensar als pares que estan sempre estan a sobre de la canalla recordant-los que “res de pantalles”, “menja’t tota la verdura”. “endreça l’habitació”, “res de caramels i xiclets”, “no molestis” i , sobretot, “porta’t bé”.

Però, en algunes ocasions, els pares surten a sopar, han d’anar a comprar, deixar la criatura a casa dels avis, etc. Són aquells moments on lluny dels pares, passen coses diferents.

Les mestres saben que, quan els infants es troben lluny de la vigilància dels pares o les mestres, s’han d’espavilar a trobar la solució als conflictes que se’ls presenten, són veritables situacions d’aprenentatge. Potser tornaran amb els genolls pelats, hauran tocar una planta que els ha produït urticària, o vés a saber què. Aprenentatges.

El llibre de la Cristina Losantos es basa en quelcom de semblant. Ens narra la vida d’un nen de sis anys, en Pere, el qual, de tant en tant, s’ha de quedar sota la vigilància d’altres persones (la cangur, els avis materns, els avis paterns, el veí, la verdulera de la botiga de davant de casa, etc.) Amb cadascuna d’aquestes persones, en Pau viurà aventures extraordinàries que no es poden explicar als pares, són secrets.

L’autora ha trobat una idea fantàstica per tal que els secrets quedin amagats i només es puguin llegir obrint les solapes que acompanyen cada capítol: La Mercè, en Pau, la Lola, els avis de Barcelona, els avis del poble, les cosines, l’oncle Pep.

Il·lustracions divertides, fàcils de descodificar i amb l’estil característic de la Cristina Losantos.

La història ofereix moltíssimes oportunitats de conversa sobre el món dels secrets que tots amaguem.
Per a infants de cicle infantil i cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: En Pere dels 7 secrets
Autora: Cristina Losantos
Il·lustradora: Cristina Losantos
Editorial: Combel
Pàgines: 34
Barcelona, 2025

La història d’un puma solitari a Los Ángeles

Fa un parell de setmanes vaig llegir la notícia que un exemplar de voltor jove, desorientat i dèbil va fer acte de presència a Puiggerdà. Se’l va veure picant les espardenyes d’una sabateria. Buscava quelcom per menjar. El van recollir i el van dur al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa.

De vegades llegim notícies com aquesta i veiem un relat bonic per explicar als infants, en arribar a l’escola.

Una cosa semblant li devia passar a la Gemma Capdevila quan va sentir la història del puma de Hollywood i va pensar que allà hi havia un relat inspirador que podia convertir en àlbum il·lustrat. I així ho va fer.

Aquest mes d’octubre, a la llibreria “Lectors, al tren!” (Rubí) podem gaudir de les il·lustracions originals, així com altres de diversos llibres de la Gemma Capdevila.

El puma de Hollywood narra la història real d’un puma que va deixar enrere el seu hàbitat natural perquè l’acción de l’home l’estava deteriorant. Va creuar dues autopistes estatals (no sé sap com ho va poder fer sense ser atropellat) i va arribar a la ciutat de Los Ángeles. Als afores, hi ha un parc anomenat Griffith Park i allà es va instal·lar. És va fer molt popular perquè una nit va ser fotografiat. Gràcies al puma es va reflexionar sobre la relació dels animals amb els seu habitat i es van construir corredors naturals per tal que les bèsties puguin circular lliurement d’un lloc a l’altre sense perill.

Al final del relat, trobareu set pàgines extres on hi ha informació sobre els pumes, com s’alimenten, on viuen, qui va ser el P-22, com es reprodueixen i altres detalls curiosos i interessants adreçats als nois i noies.

Lectura recomanada per a infants a partir de cicle inicial.

LES DADES:

Títol: El Puma de Hollywood
Autora: Gemma Capdevila
Il·lustradora: Gemma Capdevila
Documentació: Joana Riera
Editorial: Babulinka Books
Pàgines: 48
Barcelona, 2020