«L’orquestra de l’esperança», música amb instruments reciclats

El primer dels Objectius de desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 20230 diu: Posar fi a la pobresa en totes les seves formes a tot el món. Es refereix a llocs del món, com Bangla Desh on hi ha regions fortament afectades per la fam, o a la Costa d’Ivori, a Hondures i altres països.

A l’editorial Joventut són sensibles a aquests temes. No fa gaire van publicar aquest llibre, basat en fets reals, que ens explica com a través de la música, una comunitat està aconseguint sortir de la pobresa i mitigant les seves precàries situacions socials.

El relat explica que al Paraguai, un poble construït sobre un enorme abocador, un professor de música Favio Chávez, tècnic de medi ambient, treballador del programa de reciclatge de Cateura, comença a dones classes de música als joves, però aviat es troba amb un greu problema: té més alumnes que instruments!

En Favio, veient la situació, té una idea meravellosa. Amb l’ajuda d’en Colà, un enginyós fuster local, comencen a experimentar transformant les deixalles en instruments que ompliran la seva comunitat (i el món) de sons per a un futur millor.

I així va ser com una orquestra formada per joves en risc d’exclusió social va convertit les escombraries de l’abocador més gran del Paraguai en instruments reciclats. És tal qual va passar, una bonica història real amb final feliç.

Per acollir a tants infants i joves interessats van fabricar tota mena d’instruments amb els materials de rebuig de l’abocador: llaunes, canonades rovellades, coberts, bidons d’oli, cables o ampolles i amb l’ajuda d’un lutier amic van crear violins, violes, violoncels, contrabaixos, guitarres, flautes, saxòfons, trompetes i instruments de percursió. Així va néixer l’Orquestra d’Instruments Reciclats de Cateura. Des de llavors, aquesta orquestra simfònica ha fet concerts per tot el món.

Els joves musics tenen entre 11 a 25 anys i en el seu repertori toquen peces de música clàssica, èxits dels Beatles, peces folklòriques i bandes sonores de pel·lícules conegudes.

El llibre ens explica tota aquesta història i és adequat per a infants a partir de sis anys. A més, amb una mica de traça i imaginació segur que a l’escola podeu construir algun instrument de percussió amb materials reciclats.

A internet podeu trobar molts documentals d’aquest projecte. Un molt curtet però que us pot ajudar a entendre-ho millor el trobareu a:

https://www.youtube.com/watch?v=7AOnZb7ZlJI

LES DADES:
Títol: L’orquestra de l’esperança
Autora: Carmen Oliver
Il·lustradora: Luisa Uribe
Traductora: Raquel Solà
Editorial: Joventut
Pàgines: 44
Barcelona, 2023

«Costums i creences» de l’Alt Camp

Conservo, des de fa més de quaranta anys, un llibre escrit per Joan Amades que formava part de la trilogia sobre el Folklore de Catalunya. Juntament amb el dedicat a la Rondallística, hi havia el del Cançoner i el de Costums i Creences. El de la Rondallística és el que més he consultat però el de Costums i Creences també l’he visitat sovint perquè sempre m’ha interessat la forma en que els catalans hem viscut, hem treballat i sobretot ens hem divertit. I m’agrada, quan vaig a algun indret, conèixer la seva història. Saber que al Maresme es balla “El ball de l’Almorratxa” o que “el ball de la morisca” de Gerri de la Sal té una història bonica al darrera em fascina.

No fa gaire, les companyes del MEAC (Moviment d’Ensenyants de l’Alt Camp) a qui estimo i amb qui col·laboro sempre que puc, m’han fet arribar uns exemplars de llibres adreçats als infants de cicle infantil on expliquen les festes Decennals, de llarga tradició a Valls. Són esplèndids i em fan pensar en altres que tinc de ciutats i pobles escampats pel país on els infants tenen oportunitat de conèixer d’on venen les seves tradicions.

El “Meu primer llibre de les Decennals de Valls”, editat per Cossetània, fa un breu recorregut pels trets més característics d’aquestes festes.

Potser que us expliqui, que les Festes Decennals són unes celebracions en honor la Mare de Déu de la Candela que se celebren cada deu anys (els que acaben en 1). Això fa més de dos segles que va així i hi ha un munt d’actes culturals, artístics, lúdics, de cultura popular, religiosos, esportius i infantils, sempre al voltant de la Candelera, al mig de l’hivern.

En aquest llibre, deu il·lustradors, fills de Valls o relacionats amb la ciutat, il·lustren, cadascun d’ells, un aspecte de la festa. El text és obra de l’escriptor vallenc Roger Roig.

També hi altres contes, més específics que expliquen de manera senzilla cadascun dels elements que composen el Fabulari. Així podem descobrir La Mulassa, El drac, l’Os pedrer, l’Àliga, els gegants, etc.

La gràcia dels contes rau en que el relat està fet amb dues tipologies textuals, per a totes les edats. Inclou una fitxa tècnica amb totes les dades bàsiques sobre el personatge en qüestió.

La col·lecció es diu «Els Contes de la Festa Major».

Ai, mentre no arribin les properes Decennals el 2031, podem anar preparant-nos llegint aquests contes i gaudir de les bèsties del fabulari (aquestes si que surten cada any)

Moltes gràcies, meaqueres!

«El ninot de neu» 40 anys després

Ara fa un any i mig ens va deixar en Raymond Briggs, a l’edat de 88 anys. Va escriure molts llibres però sempre serà recordar per “El ninot de neu”.

Les editores d’EntreDos, sempre atentes a tornar a donar vida als clàssics, han fet una edició commemorativa dels 40 anys de la seva publicació original que data del 1978. En la seva primera publicació, “El ninot de neu” era un àlbum sense mots, molt net, fresc i entenedor, amb molta acció. Fins ara s’han publicat més de cinc milions d’exemplars, arreu del mon.

Potser es va fer molt conegut perquè uns anys més tard, el 1982 el llibre va ser passat a format pel·lícula d’animació amb una durada de 26 minuts. La pel·lícula va ser nominada per a l’Òscar al millor curtmetratge de dibuixos animats. Va ser una obra molt bonica que s’ha fet patrimoni dels anglesos i cada any la passen per televisió quan arriben aquestes dates nadalenques.

El seu argument explica que un dia nevat d’hivern, un nen fa un ninot de neu que cobra vida quan arriben les dotze de la nit. El nen i el ninot juguen amb els electrodomèstics, les joguines i la resta d’objectes que hi ha a la casa, mentre es mantenen prou en silenci per no despertar els pares.

Després, a la cuina, el ninot de neu prepara un àpat que es mengen a la llum de les espelmes. Mes tard, van a l garatge comencen a volar sobre els camps i les ciutats i veuen sortir el sol abans de tornar a casa.
Quan el nen es desperta l’endemà al matí, descobreix que el ninot de neu s’ha fos. Aquest és el final que costa de pair i on els nens poden plorar, però alhora és un ensenyament perquè ens recorda que el nadal té un punt trist. El ninot de neu i el nen han viscut una aventura extraordinària però l’endemà el ninot s’ha desfet i veiem el nen, a l’última pàgina mirant un munt de neu com si estigués intentant comprendre què ha passat. Ens recorda que totes els coses que estimem, més tard o més d’hora ens deixaran.

En una entrevista, Briggs va assenyalar: «No tinc finals feliços. Vaig crear el que sembla natural i inevitable. El ninot de neu es fon, els meus pares van morir, els animals moren, les flors moren. A tots els passa. No hi ha res particularment ombrívol sobre això. És un fet de la vida».

Si no coneixeu la pel·lícula, aquest mes de gener teniu l’oportunitat de veure-la a la Filmoteca.
A la FilmoXica comencen l’any 2024 programant un cicle dedicat a la neu. Diuen: “Ella serà la protagonista d’aquest cicle que ens durà a les profunditats d’un dels elements més màgics i vinculats a la memòria dels hiverns d’infància d’una part del planeta. La veurem emocionant en entorns urbans, desfent-se en plena natura o essent l’escenari perfecte per al regne de la imaginació.”

“El ninot de neu” el programen dos dies:
Diumenge, 21 gener a les 17:00 h.
Dissabte 27 gener a les 17:00 h.

Per a totes les edats.

LES DADES:
TÍTOL: El ninot de neu
Autor: Raymond Briggs
Il·lustrador: Raymond Briggs
Traductor: Jordi Ainaud
Editorial: EntreDos
Pàgines: 32
Blanes, 2023

«Faules de La Fontaine», amb una mirada trapella

Segons els estudiosos de la rondallística universal, una faula és una historia o conte curt que ens explica una lliçó moral. A les escoles, almenys a la que jo anava de petit, se n’explicaven i també les podíem llegir als llibres de lectures perquè eren ben acceptades per les autoritats i no patien censura. La gràcia de les faules és que són fàcils d’explicar o de llegir, i aporten al final uns versets que són una mena de proverbis o sentències que, de vegades, esdevenen frases fetes.

Recordo quatre faulistes que estudiavem a l’escola de mitjans del segle passat: Isop, Fedre, Samaniego i Iriarte. De La Fontaine no en parlaven els meus mestres però les faules que s’explicaven eren les mateixes o contenien la mateixa moralina.

Una de les característiques principals és que els protagonistes sempre són animals que pensen, parlen i tenen les mateixes emocions que les persones. També manifesten els vicis i les virtuts humanes.

Segurament coneixeu, entre d’altres, la de “la llebre i la tortuga” on la tortuga desafia a la llebre a una cursa i acaba guanyant perquè és perseverant i, en canvi, la llebre és impetuosa.

S’acaba de publicar un nou recull de les Faules de la Fontaine i l’ha il·lustrat en Marc Boutavant amb un registre divertit i uns traços que s’assemblen als usats a la sèrie del Gos Pudent.

Les Faules van ser escrites en forma de vers per Jean de La Fontaine entre els anys 1668 i 1679. En va escriure més de 240 i en aquesta versió de l’Editorial Barcanova en trobem 34, potser les més conegudes o que representen millor la nostra societat.

El traductor Miquel Pujadó, ha fet una gran feina i ens permet gaudir de les seves rimes sense perdre l’essència del relat. Imagino que no ha estat una labor senzilla.

Tornant al principi, al que llegíem a les escoles de l’època franquista, recordo que sempre ens mostraven algun ensenyament, com a “el lleó i la rata” que ens aportava la idea de respecte envers els altres, o com “la granota que volia fer-se tan grossa com un bou” ens feia entendre el concepte de vanitat. Les faules ens parlen de solidaritat, llibertat, tolerància, treball, respecte.

Les “Faules de la Fontaine” crec que son una bona lectura per als infants de cicle mitjà i superior. Si, després, es propicia un diàleg sobre el que amaga la història, haurà valgut la pena.

En parlarem a la propera tertúlia amb l’Il·lustrador el 18 de gener a l’Espai Llamps i Centelles (L’H) i el 19 de gener a Lectors, al tren! (Rubí)

LES DADES:
Títol: Faules de La Fontaine
Autor: Jean de la Fontaine
Il·lustrador: Marc Boutavant
Traductor/adaptador: Miquel Pujadó
Editorial: Barcanova
Pàgines: 72
Barcelona, 2023

«Molly Wind», un còmic sobre les dones dels llibres als Estats Units

Molly Wind. Bibliotecàries a cavall és un còmic molt ben elaborat i recomanable. La primera idea que m’ha vingut al cap és pensar en com deixem escapar l’oportunitat d’explorar el nostre passat. Segurament es coneix millor el que van fer les bibliotecàries a cavall de Kentucky que el que van fer les caravanes de les Misiones aquí a Espanya. De fet, tot va passar per la mateixa època.

Durant la II República, entre els anys 1931 i 1939, el Govern va promoure unes caravanes que anaven proveïdes de col·leccions de llibres per prestar als veïns i llegir en veu alta per als qui no en sabien. També duien música, teatre i cinema. Anaven a llocs on la gent no tenia accés a la cultura i la majoria eren analfabets. Una imatge mítica és la del poeta Cernuda dalt d’una mula arribant al poble de Burgohondo (Àvila)


Una anys més tard, a la zona dels Apalatxes dels Estats Units va néixer el projecte de biblioteca Pack Horse que va repartir llibres entre 1935 i 1943. Fonamentalment, eren dones conegudes com “bibliotecàries a cavall”. Van ser unes 200 i van arribar a uns 100.000 residents a les zones rurals de Kentucky. D’aquest fet se n’ha escrit molta literatura i hi ha força llibres que ens ho recorden.

Un dels que s’acaben de publicar és aquest Molly Wind, escrit per la Catalina González Vilar i il·lustrar magníficament per en Toni Galmés.

Narra les peripècies de la Molly, una nena de nou anys, i el seu cavall Carson quan, per una sèrie de circumstàncies, es veu embarcada en l’aventura d’esdevenir una “bibliotecària a cavall”.

Està il·lustrat amb una línia clara que ens recorda els còmics clàssics (Lucky Luke, Astèrix, Tintin, etc) amb un treball esplèndid de les perspectives i dels plans. Es nota que en Toni Galmés ha dedicat moltes hores i que ho ha fet amb molt de carinyo. La publicació és formidable i segur que hi haurà segona part.

Lectura recomanada a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: Molly Wind. Bibliotecàries a cavall
Autora: Calalina González Vilar
Il·lustrador: Toni Galmés
Color: Toni Vicent
Traductora: Pilar Garrido
Editorial: Astronave
Pàgines: 162
Barcelona, 2023

«Un estel al cel de Vallfogona», facècies d’un personatge singular

Aquest 2023 que ara acabem ha estat l’any del Rector de Vallfogona, un home que va ocupar la rectoria de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) des de l’any 1607 fins al 1623.

Hi ha una gran quantitat d’anècdotes d’aquest personatge enginyós i sempre amb l’acudit als llavis. No és estrany que després de quatre-cents anys encara sigui recordat. El seu nom de debò era Francesc Vicent García, però a la memòria ens ha arribat com a Rector de Vallfogona i d’ell s’expliquen facècies com aquesta:

“Al Rector de Vallfogona li agradaven les figues una cosa de no dir. Un dia passà per un hort i veié una figuera amb dues figues primerenques grossíssimes i per demés boniques. L’hortolà que sabia bé prou la preferència del Rector per les figues les hi va oferir i van quedar que enviaria l’escolà a cercar-les. I heus ací que l’escolà que era un gurmet quan les veié tan boniques no es pogué contenir i se’n va menjar una. Quan el Rector veié que només Ii duia una figa Ii preguntà per l’altra i l’escolà confessà que se l’havia menjada. Sorprès el Rector de I’atreviment espontàniament Ii digué:
—I com t’ho has fet?
I l’escolà, lleuger i sense immutar-se agafà la figa que restava al plat Ii clavà queixalada i, mentre se la menjava, contestà al Rector:
—Ho he fet així.”

A les acaballes d’aquest any dedicat a la seva figura, l’editorial Nandibú ha publicat «Un estel al cel de Vallfogona» on podem llegir algunes de les facècies que li van passar a ell i al seu escolanet amb unes il·lustracions molt acolorides de l’Ignasi Blanch.

En el relat hi ha dues històries paral·leles que conflueixen. Per una part, hi ha una nena, la Joana, que va a passar l’estiu a casa de la seva àvia a Vallfogona, i per l’altra les rondalles que l’àvia li explica a la seva neta.

M’ha agradat. A Pagès s’han esforçat en presentar un objecte atractiu i ben editat (i ho han aconseguit).

Lectura recomanada a partir de set anys.

Si voleu conèixer més d’aquest home peculiar podeu entrar al web https://rector-vallfogona.cat/

LES DADES:
Títol: Un estel al cel de Vallfogona
Autores: Alba Llobet i Roser Miquel
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Editorial: Pagès
Col·lecció: Nandibú singular
Pàgines: 44
Lleida, 2023

«Centella», la història dels rens del Pare Noel

En certa ocasió, en Matt Tavares es va preguntar com va ser que els rens arrosseguen el trineu del Pare Noel?

Els nou rens que tiren del trineu són força coneguts i cadascun d’ells té nom. El més conegut és en Rudolf perquè té el seu nas vermell (crec que degut a uns paràsits, però d’això no n’estic segur) El que sí s’ha sabut és que possiblement sigui femella (per com té les banyes), com la majoria de rens que acompanyen al Pare Noel.

Bé, la cosa és que en Matt Tavares no havia sentit mai cap història que expliqués com van ser escollits per aquesta feina. Sabia que inicialment en Pare Noel duia els regalls amb un cavall (volador, això sí) i la pregunta que es feia era què podria haver-lo portat a canviar un cavall pels rens.

I així va crear aquest àlbum preciós que ho explica. Es centra en un ren femella, jove i valenta, a qui anomena “Centella” que va ser qui va ajudar a una família de rens normals a esdevenir els més famosos de tot el mon.

El relat explica que Centella treballava en un circ en males condicions, juntament amb la seva família. La mare de la ren els explicava la història d’un lloc on la neu cobria el terra i l’estrella polar estava per damunt del seu cap.

Una nit, Centella va aconseguir escapar i va córrer i va córrer durant hores seguint l’estrella polar, però no aconseguia apropar-se. En mig del bosc, cansada i sola, va sentir un soroll i es va trobar amb el Pare Noel i el cavall que estirava del trineu. Com que el trineu era massa pesat per a un sol cavall, la ren es va oferir a ajudar-lo. La resta ja us la podeu imaginar.

L’àlbum està molt ben il·lustrat, amb alguna imatge espectacular a doble pàgina que fa de bon mirar i remirar. El seu estil recorda les magnífiques il·lustracions de Chris Van Allsburg per a “L’exprés Polar”.

Un bon llibre per llegir aquestes festes, amb un missatge sobre l’amor, la família i el coratge.

Un exemplar que no deixaran escapar els col·leccionistes de llibres de Nadal (en conec algun!)

Lectura recomanada per a infants a partir de tres anys.

LES DADES:
Títol: Centella. La primera rena de Papá Noel
Autor: Matt Tavares
Il·lustrador: Matt Tavares
Traductor: Guillem Gómez
Editorial: Duomo
Pàgines: 40
Barcelona, 2023
El book tràiler (en anglès):

https://www.youtube.com/watch?v=Z9zryYwT4hc

L’acompanyament emocional a l’aula 0-3 a partir dels contes “Un mar de tristesa” i “L’elefant a l’ombra”

He llegit la darrera revista GUIX D’INFANTIL d’aquest any. És la primera després de més de 22 anys que no dirigeix la estimada Cinta Vidal però veig que segueix compartint els seus sabers en algun article i coordinant seccions. M’alegra que la seva experiència segueixi lligada al mon educatiu. A partir d’ara la GUIX D’INFANTIL la dirigirà la Laura Lladós que és mestra, formadora de formadors i autora de nombroses publicacions relacionades amb processos i ambients d’aprenentatge i altres.

El primer que llegeixo, sempre, és l’editorial i després vaig a la secció “Menjallibres” on alternem recomanacions amb les companyes de l’Institut de la Infància de Sant Cugat, la Diana i la Núria.

En aquest número ens parlen d’acompanyament emocional al 0-3. Diuen que ens aquests etapa cal ajudar els infants a reconèixer les seves emocions i les reaccions que se’n deriven, acollint-les afectuosament sense qualificar-les ni jutjar-les. No hi ha emocions bones o dolentes, perquè totes formen part del desenvolupament integral i emparen l’infant per créixer amb autonomia i confiança.

Ens recorden que el primer eix del nou decret educatiu proposa viure les emocions, expressant i reconeixent sentiments i necessitats, per anar creixent en benestar emocional i seguretat afectiva.

Acompanyar els infants en el seu creixement significa ajudar-los a identificar i expressar les seves emocions, fomentant el diàleg. Oferim-los un vocabulari ric que els permeti posar paraules als seus sentiments i parlar de l’alegria, la ira, la pena o la frustració. La literatura pot ser un bon aliat per trencar tòpics i ampliar la nostra mirada, per desterrar la idea de que l’infant “sempre ha d’estar content” i acceptar la tristesa o la melangia com a part del desenvolupament emocional.

I després ens presenten un parell de bons llibres sobre la tristesa:

Un mar de tristesa, d’A. Ludica, Ch. Vignocchi i S. Borando ens invita a nedar al costat d’un peix blau melancòlic enmig d’un mar ple de tristor: hi trobem una medusa molt baixa d’ànim, sardines desconsolades i fins i tot un banc de peixos pallassos desolats! Un àlbum que atrapa els més petitons per la seva proposta gràfica senzilla i acurada, pel seu text ric en matisos i per la seva sorpresa final, que capgira l’argument i ens deixa un missatge vital i profund.

L’elefant a l’ombra, de N. Robert i V. Vidali, defineix d’una manera subtil i encisadora com acompanyar la tristesa. El protagonista és un elefant que amaga la seva pena i s’estima més quedar-se a l’ombra… Tots els animals de la selva intenten fer-lo feliç: no falten acudits, balls i menjars deliciosos. Fins que apareix algú que s’apropa per escoltar-lo, per intentar entendre’l i fer-li costat en la seva buidor. Una història tendra meravellosament il·lustrada.

Com sempre, al final de l’article proposen alguna idea per presentar-los als infants i alguna pràctica relacionada. Aquí ens parlen de música i dramatització.

Podeu llegir l’article a la revista núm. 122 corresponent als mesos de novembre i desembre.

M’han semblat interessants uns parell d’articles més. Un que reflexiona sobre els contes tradicionals, escrit per la Laura García, i un altre sobre lectura compartida, on la Sandra Mediavilla ens explica la seva experiència al CEIP Gerardo Diego de Los Corrales de Buelna (Cantàbria)

També es pot llegir a la revista AULA DE INFANTIL, en castellà.

«El cavall taronja», a la recerca del germà perdut

El cavall taronja explica la història d’un cavall que no ha perdut l’esperança de trobar el seu germà. Només té una pista: la meitat d’una fotografia i pensa que si troba qui té l’altra meitat trobarà el seu germà.

Al cavall se li acut de posar un anunci a la premsa però no aconsegueix res. Ho torna a intentar diverses vegades afinant la cerca i oferint una descripció més detallada. Sense sort.

Van passant els dies i no té èxit en les seves investigacions. Un dia en que es troba especialment desanimat, mentre segueix buscant es creua amb un cavall castany i comencen a parlar. De seguida es fan amics, tot i que estan decebuts perquè les fotografies que tenen cadascun d’ells no coincideix amb l’altra meitat.

Sort que el cavall castany té una gran idea i li fa veure al taronja que no han de semblar-se físicament per ser germans.

La història és tendra i emotiva i les il·lustracions són potents -sobretot si es miren a certa distància-, traspuen alegria i són molt acolorides.

Àlbum recomanat per als infants d’entre cinc i set anys. Una bona lectura per entendre quins lligams ens uneixen als altres, més enllà de la genètica. És un viatge físic a la recerca del germà però també és un viatge de creixement personal.

LES DADES:
Títol: EL cavall taronja
Autor: Hsu-Kung Lio
Il·lustrador: Hsu-Kung Lio
Traductora: Laura Vaqué
Editorial: Thule
Pàgines: 40
Barcelona, 2023

«Alí Bové i els quaranta nyigui-nyoguis», 100 endevinalles i 40 embarbussaments

Vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una càpsula poètica que ens va oferir l’Andreu Galan fa uns dies, dins la Jornada “Ara ho entenc!” organitzada per la Fundació Bofill. Ens va mostrar algunes tècniques i idees per treballar la poesia a les aules i ho va fer amb la seva simpatia i professionalitat habitual. L’Andreu és mestre però també té el do de saber comunicar a través de la paraula i la música (sobretot la música) les emocions i els sentiments que ens provoquen els poemes, encara que no els acabem d’entendre del tot.

Va ser allà que em vaig assabentar del seu darrer treball “Alí Bové i els quaranta nyigui-nyoguis”, un recull d’endevinalles i embarbussaments que va guanyar el premi de poesia infantil atorgat per la Fundació Caixa cooperativa d’Algemesí, al país valencià, d’on ell és nascut i un enamorat i embaixador d’aquella terra.

El llibre conté embarbussaments i endevinalles de dificultat diversa i n’hi ha per a tots els públics. No patiu si no sabeu la solució perquè al final hi ha un solucionari. Si llegiu “Soc el túnel dels horrors per als llapis de colors” i no sabeu que es tracta de la maquineta de fer punta al solucionari ho trobareu. I si no sabeu de quin animal es tracta quan diu “I jo escric-cric a la nit i crec-cric que ja t’ho he dit” també ho trobareu al solucionari.

Per ajudar a trobar els respostes, l’Òscar Julve ha fet unes il·lustracions que ens donen pistes relacionades amb els objectes en qüestió.

A cada doble pàgina trobareu cinc o sis endevinalles, agrupades en temes com “Animals de companyia”, “A la taula i al llit al primer crit”, “No em mires, no em toques”, ”Fugint d’estudi”, “D’estar per casa”, “Tocats i posats” i “Calaix de sastre” i a continuació “Embarbussa’t, que fa fort!” amb els quaranta embarbussaments on no parareu de riure.
Proveu a llegir:

La Bimba belluga ballant bambú.
La Bimba belluga tallant bambú.
La Bimba belluga ballant amb tu.

Amb la tonalitat de la cançó de Little Richard “”Wop bop a loo bop bom bom” i ho entendreu.

Diu l’Andreu que les endevinalles i embarbussaments poden semblar només un passatemps, però tenen molts beneficis per al desenvolupament cognitiu dels nostres petits: Milloren el llenguatge expressiu i comprensiu; fomenten l’adquisició i ampliació del vocabulari; desenvolupen del pensament crític; incrementen l’atenció i la concentració; estimulen la memòria; consoliden l’aprenentatge; afavoreixen el procés d’associació d’idees; enforteixen processos cognitius més elaborats com la planificació o resolució de problemes; fomenten la imaginació, curiositat i enginy; milloren l’estat d’ànim; eleven els nivells de motivació; redueixen l’avorriment; estrenyen vincles afectius entre els qui comparteixen aquest tipus de jocs, etc.

I ens fan passar una bona estona. Són ideals per llegir-ne un cada dia, a començar les classes de bon matí i aprendre-les de memòria.

Ep, si voleu contactar amb l’Andreu perquè vingui a la vostra escola a explicar contes, recitar versos i fer-vos passar una bona estona, no us en penedireu.

Les primeres pàgines les podeu veure a continuació, clicant a:


LES DADES:
Títol:
Autor: Andreu Galán
Il·lustrador: Òscar Julve
Editorial: Andana
Col·lecció: Vagó de versos, 21
Pàgines: 87
Picassent (València), 2023