«De falsos perros y verdaderos leones», humor salvatge

La tornada a la normalitat post-vacacional sol anar acompanyada de retrobaments familiars i converses sobre les experiències viscudes i els llocs visitats (els qui han pogut viatjar, esclar).

De vegades, et porten un regal i, en el meu cas, ho tenen fàcil perquè em fan feliç amb un llibre infantil del país en qüestió o, en el seu defecte, una edició de “El petit príncep” per a la col·lecció.

Enguany, uns dels que m’han arribat són de l’autor i il·lustrador argentí Pablo Bernasconi i formen part de la col·lecció Burundi. El nom —Burundi— és una pista per saber de què va la cosa. Són aventures situades en aquell petit país centre-africà i estan protagonitzades sempre pels mateixos animals i un estrany que es relaciona amb ells als diferents llibres.

El primer de la sèrie és “De falsos perros y verdaderos leones” i ens conta la peripècia d’un gos que arriba al lloc on el cérvol i el conill estan tranquil·lament menjant una poma i albirant la posta de sol. Amablement li ofereixen una poma i el gos diu que no, que ell no menja fruita, només carn, perquè és un lleó.

A partir d’aquest moment van apareixent la resta d’animals de la sèrie (la zebra, el mico, el rinoceront, etc.) i intenten convèncer-lo amb tots els arguments possibles que és un gos, però ell n’està convençut que és un lleó. El final del relat és molt emotiu.

A banda de la història que fa riure bastant, convé destacar les il·lustracions fetes amb collage digital. Són molt expressives, entenedores i de gran qualitat.

Un àlbum recomanat per al cicle inicial.

He buscat si estava publicat en català i, oh, sorpresa! Resulta que alguns títols de la col·lecció estan en català, editats per la mateixa Catapulta, l’any 2020. Ho desconeixia aquí podríem obrir una reflexió, però com a la novel·la «La Història interminable», això és una altra història per ser contada en una altra ocasió.

LES DADES:
Títol: De falsos perros y verdaderos leones
Autor: Pablo Bernasconi
Il·lustrador: Pablo Bernasconi
Editorial: Catapulta
Pàgines: 32
Buenos Aires, 2020

«La Cucurutxu», gelats que fan viatjar

La Mertxe Paris, editora de Mosaic, ha encetat un nou projecte editorial que porta el nom de “El Genet Blau” i el primer llibre que ha publicat és aquest “La Cucurutxu”.

M’ha agradat per diversos motius però sobretot perquè està inspirat en fets reals. Explica la història d’una gelateria de Barcelona que fa els gelats més bons del món. I, per què són els gelats més bons del món? Pel seu gust i especialment perquè contenen un ingredient singular que fa viatjar. Tothom ho sap.

Un dia es presenta a la gelateria una àvia que vol un gelat que la faci viatjar. La Irene, la gelatera li pregunta quina mena de viatge vol fer. I l’àvia respon que vol fer un viatge al passat.

La Irene es passa tota la nit preparant aquell gelat tan especial: Un gelat de cucurutxo de color ataronjat, amb olor de xocolata blanca i de forma caragolada.

El que no us podeu imaginar és el que passa a continuació.

https://fb.watch/n4iMJ5gq_l/

La història és bonica i les il·lustracions estan molt encertades, amb consonància amb el desig de l’àvia. Són unes il·lustracions amb un aire d’antigues, “vintage” que diuen ara, amb les persones i els objectes siluetejats amb línia negra i amb els fons de diversos colors, amb predomini dels tons suaus.

No em vaig poder resistir i vaig anar al Poble Nou a visitar aquesta particular gelateria per conèixer la Irene. Vam xerrar una estona, ens vam fer una foto de record i vaig assaborir un gelat amb records valencians que em va transportar als estius de la meva infantesa, allà al poble de la província de Castelló on vivien els meus avis.

Us recomano el llibre i també, una visita a “Mamá heladera” i potser, només potser, podreu fer un viatge amb els sabors que trobareu en el vostre gelat personificat.

Nota per a mestres: Potser al vostre centre això dels gelats no està ben vist però si no és el cas, un gelat per a alguna celebració especial és un detall que segur que triunfarà entre els alumnes. A “Mamá heladera” us el poden personificar.

Amb la Irene Iborra i la Irene Vidal (Nené). Grans!

Les dades:
Títol: La Cucurutxu
Autora: Eva Ferrer Paniagua
Il·lustradora: Anna Grimal
Editorial: El Genet Blau
Pàgines: 28
Barcelona, 2023

«Son Guku entra a l’aula» a la revista GUIX

El manga és un gènere literari que, fins ara, no ha gaudit d’acceptació entre les mestres. Hi ha qui veu les històries massa violentes, d’altres hi troben un excés de sexualitat i també hi ha qui els considera ximples. En canvi, altres mestres han vist les possibilitats literàries d’aquests còmics, els han potenciat i han copsat l’èxit que tenen entre els nois i noies, fins al punt que són una porta d’entrada meravellosa a la lectura.

El diccionari de la RAE defineix el manga como a «Còmic d’origen japonès». És una definició senzilla que fa uns anys potser tenia sentit però, actualment, els còmics manga són molt més perquè tenen orígens diversos i, de fet, a casa nostra i a la resta d’Europa tenim grans creadors de còmics manga.

Els manga són una indústria editorial que mou molts diners i, si ho sumem als ingressos que generen els “anime”, els còmics que han fet el salt a la pantalla, el seu èxit entre tota mena de públic és extraordinari.

D’altra banda, si ens atenem a les dades dels préstecs de documents que es produeixen a les biblioteques públiques, quedem sorpresos en comprovar el boom que està suposant l’augment imparable d’aquests còmics. La sèrie “Naruto” (73 volums), per exemple, encapçala, de llarg, els documents més prestats.

Mentrestant, a l’escola, què passa? Ens trobem que els nois i noies, sobretot de cicle superior, coneixen i segueixen les aventures d’aquests herois de paper, però entre les mestres encara hi ha certa reticència a posar-los damunt la taula, adduint desconeixement, un excés de temes violents, missatges poc adequats, etc. És així? Són tots els “manga” rebutjables?

Com a mestres, si volem establir un vincle lector amb els nostres alumnes, hauríem de ser, nosaltres també, lectors de manga i així poder orientar-los sobre què és violent, poc adequat o allunyat de la nostra realitat, i quins valors positius trobem en determinat personatge. D’aquesta manera evitarem que es trobin amb temes més durs, per als que encara no estan preparats, com assetjaments, insinuacions sexuals, baralles violentes, etc. A més, si llegim el que circula per sota les taules, podrem opinar i desdramatitzar alguns temes sensibles que apareixen, com la solitud o la mort.

D’aquest tema en parlem a la revista GUIX 502 de setembre de 2023 (AULA en castellà) i recomanem alguns títols per als diferents cicle d’educació primària.

«Ana del lago», un conte amb final feliç

L’Ana és una noia solitària que pateix molt. La seva mare és morta i a ella no la visita gairebé ningú. Alguna cosa creix al seu interior. Alguna cosa trista.

Viu a tocar del llac de les tres illes. Són unes illes ben estranyes perquè sembla que vagin canviant de lloc. De fet, li sembla a ella i als altres veïns. Quan s’atansa al llac, mira lluny, cap a la altra riba, i s’imagina que hi algú com ella, però com està tan trista no s’atreveix a agafar la barca i creuar el llac o anar caminant.

 Una nit no pot més i es vesteix de pressa, sense pensar, sense mirar-se al mirall, i surt de casa.

Busca una pedra gran, puja a la barca i rema fins a les tres illes. Salta i s’enfonsa. És la imatge esfereïdora que et mostrem a continuació:

A partir d’aquí el conte canvia perquè l’Ana coneix als habitants que hi ha al fons del llac i que són tres gegants.

Si, fins a aquell moment, el relat s’ha centrat en la tristesa i la pena de l’Ana, a partir d’ara tot canvia i la seva vida pren un nou sentit perquè es tractarà d’ajudar als gegants abans que caigui sobre ells una terrible maledicció.

Com en els contes populars, el final feliç és esperat i tanquem el llibre amb un bon regust perquè hem llegit una història bonica i hem disfrutat d’unes il·lustracions fantàstiques, amb les que l’autora, la Kitty Crowther, va guanyar el premi  Baobab 2009, atorgat  pel Salon de Montreuil i, un any després, el 2010 va obtenir el Premi Memorial Astrid Lindgren, atorgat pel  Govern de Suècia.

Un llibre que recomanem a partir de cicle superior.

Una cosa que no he entès (no és la primera vegada que em passa) és perquè alguns llibres van tancats amb paper film i no els podem fullejar abans de comprar-los. En aquest cas, a més, la sorpresa ha estat enorme perquè resulta que les guardes estan invertides i imagino que és un error. Coses de la impremta, suposo.

LES DADES:

TITOL: Ana de lago

Autora: Kitty Crowther

Il·lustradora: Kitty Crowther

Traductora: Joana Carro

Editorial: Fulgencio Pimentel e hijos

Pàgines: 42

Logronyo, 2023

«101 dites il·lustrades per a tothom» per aprendre i divertir-se

A l’aula, la mestra pregunta:
—Algú sap què vol dir “has begut oli?” Ho heu sentit dir en alguna ocasió?
S’aixeca una mà:
—A casa, el meu pare ho diu quan fem alguna cosa malament. Crec que vol dir que ens caurà un càstig.

És una frase feta que segurament heu sentit a dir en més d’una ocasió com “hi ha roba estesa”, “tocar el dos”, “tallar el bacallà” o “a la tercera va la vençuda”. Són expressions col·loquials que s’estan perdent (segons diuen els qui en saben) perquè cada vegada s’usen menys.

Conèixer-les, saber el seu significat i el seu origen és un exercici de curiositat i aprenentatge que ens fa passar bons moments.

Fa uns mesos es va publicar un llibre genial per tenir a casa i, sobretot, a classe per anar llegint i comentant algunes de les frases que hi apareixen. El seu títol és ben explícit: 101 dites il·lustrades per a tothom.
Mireu per exemple què hi diu sobre l’expressió “Tocar el dos”

Curiós, oi?

Amb els nois i noies de les escoles de Cassà de la Selva vam fer una activitat en que havien de reconèixer-ne una quinzena i ho resoldre prou bé.

També hem fet l’activitat amb grups d’adults. Presentem les imatges i han d’escriure la frase que representen.

Un bon llibre que ens pot anar molt bé a l’aula o la biblioteca quan fem expressió verbal.

En castellà ja fa temps que trobem llibres similars. El que més m’agrada és “A buen entendedor…” on trobarem moltes frases que emprem en castellà sense saber el seu origen, com “Estar en Babia”, “Irse de picos pardos”, “Salvados por los pelos”, etc.

LES DADES:
Títol: 101 dites il·lustrades per a tothom
Autors: Joan Antoja, Anna M. Matas, Víctor Pàmies
Il·lustrador: Joan Antoja
Editorial: Cossetània
Pàgines: 232
Valls, 2022

«La meravellosa granja d’en McBroom», una història clàssica divertida

Entre el 1966 i el 1971, Sid Fleischman va escriure quatre de les moltes històries protagonitzades pels McBroom, una família que va tenir la mala sort d’ensopegar amb un home entremaliat i dolent.

La Melissa i en Josh McBroom són un matrimoni de grangers i amb els seus onze fills deixen enrere la seva improductiva granja de Connecticut i marxen a Iowa a la recerca de millors terres per cultivar. De seguida trobaran un lloc ben especial per establir-hi la granja i on passaran coses increïbles que ens faran riure de valent.

Bé, la terra que compren per establir-se se la ven un tal Heck que els estafa perquè la terra és a sota d’un estany.

Però els McBroom són afortunats perquè l’aigua de l’estany s’asseca ràpidament i les collites creixen a gran velocitat. És una bogeria.

Mal m’està el dir-ho, però la veritat és que no vam trigar gens a treure’n un profit considerable. A Connecticut teníem sort si aconseguíem una collita l’any. Ara fèiem tres o quatre collites cada dia.

En Heck intentarà de totes totes recuperar la seva terra però acabarà fracassant. Segur que el seu comportament ens portarà converses sobre la honestedat.

La primera de les històries és En McBroom explica la veritat i narra de manera divertida l’arribada de la família a Iowa.

La segona, En McBroom i la gran ventada éxplica com en McBroom es trenca una cama a causa del vent, un vent més fort del que es pot arribar a imaginar i que obligarà a la família empescar-se-les per tal que el vent no s’emporti la casa volant ni arrenqui tota la fèrtil terra del seu hort.

—Pare, les llebres tenen ales?
Vaig riure.
—No, Polly.
—Llavors com pot ser que hi hagi una bandada de llebres sobrevolant la casa?
—Valga’m Déu! Un estol de llebres travessaven el cel batent les orelles i formant una ve baixa perfecta, anaven cap al nord. Llavors vaig entendre que s’acostava una mica d’aire.

El llibre, molt ben editat per Blackie Books, conté dues històries més i, especialment, la darrera, El fantasma d’en McBroom, fa riure molt.

El llibre és il·lustrat pel gran Quentin Blake i es converteix en un clàssic meravellós.

Recordo que a l’escola l’havíem llegit amb els alumnes de cinquè de primària, en la versió castellana d’Alfaguara, i havíem fet il·lustracions a la manera de Quentin Blake que feien molta gràcia.

Destaquem la excel·lent traducció de Jordi Martín.

LES DADES:
Títol: La meravellosa granja d’en McBroom
Autor: Sid Fleischman
Il·lustrador: Quentin Blake
Traductor: Jordi Martín Lloret
Editorial: Blackie Books
Pàgines: 98
Barcelona, 2023

Col·lecció «Enigmes», un desafiament per a la nostra ment

El sisè llibre de la sèrie “Enigmes” ens proposa resoldre misteris relacionats amb el cos humà.

Forma part d’una col·lecció ben pensada i que té força èxit entre els nois i noies de cicle mitjà i més grans (adults inclosos) perquè ens planteja reptes de diversa índole que no resulten senzills de resoldre. Sempre són 25 casos relacionats amb un tema. Així, hi ha de misteri, d’història, de ciència de por i d’art.

El joc consisteix en llegir un cas que generalment no ocupa més enllà de dues pàgines, i ens posa a prova la nostra capacitat de deducció, de raonament i d’enginy. De fet, els casos venen amb una indicació que ens avisa si es tracta d’usar la lògica, la observació o la imaginació.

En aquest Enigmes del cos humà aprendrem aspectes relacionats amb les diferents parts del nostre cos (reproducció, aparell circulatori, esquelet, creixement, etc.) Molt variat i divertit.

Al final de cada enigma hi ha la solució que, en aquest cas, s’ha de llegir mitjançant un descodificador que s’inclou a les guardes. En altres volums s’usen miralls o solapes que s’han d’aixecar.

Segons la dificultat de l’enigma s’atorga una puntuació que pot anar des dels 10 punts (nivell fàcil) als 60 (nivell difícil) i així, en acabar sabrem con ens ha anat i podrem comparar-ho amb d’altres lectors per fer el nostre rànquing.

Són uns llibres que ens fan passar molt bona estona a casa però crec que a l’escola o la biblioteca poden anar bé per encetar discussions i fer de detectius col·lectivament. De fet, semblen pensats amb aquesta funció didàctica.

LES DADES:
Títol: Enigmes. Desafia la teva ment amb 25 misteris del cos humà
Textos: Víctor Sabaté
Il·lustracions: Víctor Escandell
Editorial: Zahorí Books
Pàgines: 64
Barcelona, 2023

Christian Bruel i la literatura compromesa

Seguir a les xarxes socials el que es cou perquè et permet saber què s’està publicant o està en camí.

Aquests dies, a l’ID, he vist que l’editorial EntreDos (de qui em considero seguidor fidel) té previst publicar aquest setembre “La historia de Julia” de Chistian Bruel. El cor se m’ha accelerat i, de poc, que no acabo a l’hospital amb un atac de nostàlgia.

Tenia aquest llibre en una publicació que va fer Lumen amb un altre títol (Clara, la niña que tenia sombra de chico) i conservo Lison y el agua dormida, una altra de les seves obres.

També els de l’editorial “El jinete azul” van fer una publicació, no recordo l’any.

Potser és per l’edat (va néixer el 1948) i perquè ens va tocar viure la segona meitat del segle XX, entenc perfectament la seva trajectòria. En Bruel va ser, a més a més d’autor compromès, editor de literatura infantil combativa i a favor de les noies. Va tirar endavant dos projectes editorials bonics de debò, curts però bonics. Un va ser “El somriure que mossega” (Le sourire qui mord), amb seu a París i la seva idea era publicar amb una visió que pretenia allunyar-se de la imatge carrinclona, estereotipada i conservadora que s’oferia de la infantesa i apostar per una literatura activista, emancipadora i combativa. Un fill de la revolució del 68, vaja.

L’any 1975 es va publicar L’Histoire de Julie i es van vendre més de cinc mil exemplars, tot un èxit, tenint en compte que les autoritats franceses responsables de les publicacions per a infants i joves el van qualificar, entre altres adjectius, com a pornogràfic.

Mireu què hi deia en Bruel:

“Considero que la publicació de quasi tots els nostres llibres són actes profundament polítics en el sentit que són propostes de resistència a l’ordre de les coses i que lluny d’indicar una línia, confien en lectors considerats còmplices i desperten un escrutini crític. És en això, sens dubte, on el polític i l’artístic poden anar de la mà.»

Si podeu, esteu al cas i doneu-li una oportunitat a aquest conte. No sé si ara el publicaran amb la versió inicial i sense censura però segur que les il·lustracions de l’Anne Bozellec us agradaran. Fixeu-vos en els cabells de la noia fets a tinta. Són una meravella.

Felicitacions a les exploradores d’EntreDos per la recerca i recuperació dels bons clàssics de la LIJ.

«Mai facis pessigolles al tigre» i la dificultat d’obeir

Seguint amb el recorregut per l’obra d’em Marc Boutavant, us presentem un altre àlbum d’aquest artista polifacètic que en aquest cas s’allunya de la línia que vam comentar amb l’Ariol i el Gos pudent.

Aquest àlbum ens narra l’aventura de la Zara, una nena plena d’energia que no pot evitar tocar-ho tot i moure’s tot el temps. Molesta el seu pare jugant amb els pèsols a taula, desespera la seva àvia mentre està cosint i fins i tot irrita els seus amics quan es posa les postres al cap. Però, si hi ha una persona que es desespera amb la nena és, ja ho podeu imaginar, la seva mestra.

El relat ens situa en el dia que la classe va de visita al zoo. La Zara està molt contenta, vols conèixer tots els animals i va amunt i avall, malgrat la mestra li va dient NO toquis això, NO facis allò, etc. Juga amb els micos, colpeja les closques de les tortugues com si fossin tambors i la mestra la va renyant i recordant que, sobretot, no ha de fer pessigolles al tigre.

A l’hora d’esmorzar, mentre els seus companys estan tranquils menjant-se els entrepans, la Zara que no pot estar-se quieta, es cola discretament a la gàbia del gran tigre, i comença a fer-li pessigolles amb una ploma que ha agafat a l’aviari.

En aquell moment es produeix el cataclisme perquè el tigre rugeix, colpeja una branca que es trenca i desperta la serp que s’agafa al coll d’un flamenc que li dona una puntada al panda vermell que fa caure l’ós que cau sobre la morsa, etc. en una successió de desastres que acaben amb l’hipopòtam que cau a l’aigua i hi inunda tot. Són dues pàgines desplegables on podem veure l’encadenat de trompades, talment com si fos el carnaval dels animals.

La història continua i té un final circular.

L’Il·lustrador, en Marc Boutavant, ha dibuixar la nena des de tots els angles i la veiem saltar, ajupir-se, gatejar, mentre durant el recorregut pel zoo. HI ha una varietat extraordinària d’animals i de plantes que ens obren moltes possibilitats d’investigació.

El dibuixos estan fet amb l’ordinador (photoshop) amb tots suaus i agradables.

M’ha agradat el joc d’anar trobant a cada pàgina (o gairebé a cada pàgina) l’animalet que hi va apareixent.

Mestres, segurament us serà fàcil reconèixer algun dels alumnes que heu tingut a l’aula.

Lectura recomanada per al cicle infantil.

La versió catalana està exhaurida (segons es llegeix al web de l’editorial) però la castellana es pot aconseguir.

LES DADES:
Títol: Mai facis pessigolles al tigre
Autora: Pamela Butchart
Il·lustrador: Marc Boutavant
Traductor: Antoni Lillet
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Pàgines: 32
Barcelona, 2016

«Fora de lloc», una novel·la gràfica sobre la frustració

Un còmic basat en una història real segons explica l’autora en les darreres pàgines, en una mena de “bonus track” que ens situa i ens aclareix els que li va succeir quan era petita.

La narració ens explica com la Jen, després de la separació dels seus pares, ha de deixar la ciutat, els amics, els companys d’escola i marxar a viure amb la seva mare a un lloc nou. Aquest lloc és una granja i allà haurà de fer feines com tenir cura d’un grapat de pollets i acompanyar la mare al mercat setmanal on patirà amb els problemes que té per calcular el canvi de les vendes i altres feines que li treuen el temps que vol dedicar a la seva veritable passió que és dibuixar.

L’estiu a la granja es complica quan arriben les dues filles d’en Walter, el nòvio de la seva mare. La gran, l’Andy, és molt saberuda i això li generarà a la Jen frustracions, les seves emocions es veuran sacsejades en veure les injustícies que li estan passant i sentir-se poc més que un zero a l’esquerra.

Cap a la meitat de la novel·la les coses començaran a canviar perquè la nena aprendrà que malgrat els inconvenients, la vida ala granja li aporta experiències que mai havia experimentat a la ciutat i que conviure amb les dues germanastres no és tan dolent.

El tema central gira al voltant de la frustració que es genera en els infants quan veuen que no tenen control sobre la seva vida. De fet, és una frustració universal.

«Fora de lloc» és una bona lectura per als nois i noies de nou a dotze anys.

Hi ha un aspecte que ens balla pel cap de fa uns quants mesos i és el paper del protagonistes masculins i femenins. Aquí, tornem a trobar-nos amb noies i dones potents (la Jen, la seva mare i l’Andy) i en Walter un home força inútil i babau (no sabem que hi veu la mare en ell) com a única referència masculina.

Veurem com ho entomen els nois que participin a l’Atrapallibres d’enguany perquè es una de les lectures seleccionades per a la categoria de 10 anys.

La línia gràfica és clara, entenedora, senzilla, amb imatges a tota pàgina o a dues pàgines, detalls acurats, S’hi assembla molt a la de la Raina Telgemeier, de qui hem comentat en aquests mateix blog, una de els seves obres, Germanes. Recordeu: (https://jaumecentelles.cat/2023/05/17/germanes-una-aventura-grafica-veridica/)

LES DADES:
Títol: Fora de lloc
Autora: Lucy Knisley
Il·lustradora: Lucy Knisley
Traductora: Maria Bertran
Editorial: Barcanova
Pàgines: 224
Barcelona, 2022