Autor: jcentell

by

Curs sobre creativitat amb la lectura i l’escriptura impartit per l’Anna Manso

L’Anna Manso és una de les escriptores més prolífiques i mediàtiques de casa nostra. Ara, des del web de graó informen de la possibilitat de fer un curs sobre lectura i escriptura adreçat a Mestres i professors. L’han titulat Despertar la creativitat amb la lectura i l’escriptura (6-15 anys).
És un curs reconegut pel Departament d’Educació que consta de 30 hores.

A la informació que ens han enviat hi diu:

La lectura i l’escriptura a l’aula haurien de ser una peça central en la formació adreçada a mestres i professors, donats els seus múltiples beneficis i les seves potencialitats per a l’aprenentatge dels nens i nenes i, més, avui en dia. Animar a la lectura i a l’escriptura, aconseguir encomanar la passió per llegir i escriure històries té, per tant, cada cop més importància.
Aquest curs tutoritzat per l’Anna Manso gira al voltant d’aquest tema, posant èmfasi en la importància d’animar a l’alumnat de primària i secundària a la lectura i a l’escriptura i el fet de com, encomanar la passió per llegir i escriure històries, està a l’abast de tots els docents que ho desitgin, tot oferint-los eines i informació per a aconseguir-ho. Així doncs, també és una formació que pretén empoderar al docent, fent-lo adonar dels seus propis recursos i de la pròpia capacitat creativa, a partir del diàleg, de l’intercanvi d’experiències i de la visió pràctica sobre la lectura i l’escriptura a l’aula.

Metodologia
El curs s’estructura en 5 sessions virtuals a partir de l’experiència de l’Anna Manso com a escriptora i també de les visites, xerrades i activitats amb nens i joves que realitza des de l’any 2001. És per tant, un curs basat en l’experiència pràctica i en el coneixement de realitats educatives diverses. I també del ferm convenciment de l’autora en les grans capacitats de mestres i professors per adaptar i canviar dinàmiques i descobrir el seu propi potencial.

Així doncs, també és una formació que pretén empoderar al docent, fent-lo adonar dels seus propis recursos i de la pròpia capacitat creativitat, que tant sovint creu rovellada, mancada o inexistent. I ho farem a partir del diàleg, de l’intercanvi d’experiències i de la visió pràctica sobre la lectura i l’escriptura a l’aula.

Les dates de les sessions són: 28 d’octubre i 4, 11, 18 i 25 de novembre a les 18:30 hores.

Després de cada sessió es proposen activitats avaluables relacionades amb el contingut de la sessió i que caldrà fer posteriorment. L’avaluació i la tutoria anirà a càrrec de l’Anna Manso.
Si hi esteu interessats podeu trobar tota la informació al web de Graó: https://cat.grao.com/ca/producto/despertar-la-creatividad-con-la-lectura-y-la-escritura-615-anos-cmanso30

Unes paraules de l’Anna, convidant-nos a participar:
https://www.youtube.com/watch?v=dq-q_s0V4Kk&feature=emb_logo

by

«Ubú», o l’abús de poder

Recordeu «Home de color» o «Quatre petites cantonades de color»? Sí? Doncs s’acaba de publicar una altra obra d’en Ruillier que es fa tan imprescindible com els dos citats.

Portada

És «Ubú», un àlbum il·lustrat que ens dona la possibilitat de gaudir del relat però també d’obrir finestres a altres narracions que formen part del nostre corpus vital. Perquè això sigui possible, el mestre, bibliotecari o prescriptor ha de tenir un cert coneixement, ha d’haver llegit o s’ha d’haver format adequadament a la facultat de Magisteri o Biblioteconomia. Es tracta de poder apuntar, insinuar o mostrar d’on ve aquest nom d’Ubú. Per què Ubú i no Ramón o Humbert? El mestre hauria de saber que «Ubú rei» és una obra escrita per l’Alfred Jarry i portada al teatre. És un cicle d’obres dedicades a aquest personatge arquetípic, l’Ubú, símbol del dictador insaciable. A Barcelona, al teatre Capsa, es va representar amb força controvèrsia una primera «Operació Ubú» que va capgirar l’escena del teatre clàssic. Recordo l’impacte que ens va produir. Era cap als anys 70 (?) però no puc precisar la data concreta.

Quan llegeixes el conte, també et ve al cap el conegut poema de Martin Niemöller «Vaig guardar silenci…». Segurament l’heu llegit en alguna ocasió (quan els nazis van venir a buscar el comunistes, vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista, quan van empresonar els socialdemòcrates, vaig guardar silenci,…)

Quan compartim una lectura amb els nostres alumnes convé estar atents als senyals que els autors o il·lustradors ens deixen perquè puguem fer les connexions oportunes i reflexionar sobre què ens volen explicar. Per exemple, en breu presentaré en aquest blog «El día de las ballenas» on ha indicis que ens recorden a Moby Dick que no es poden copsar si no es coneix la història o s’ha llegit la novel·la.

Sigui com sigui, l’«Ubú» de Jérôme Ruillier, ens pot enganyar si ens deixem endur pel format o pel seu aspecte senzill, perquè quan l’obrim es veu que es tracta de petites cercles de colors i que al darrera hi ha una història amb un missatge potent, sobretot actualment en que sembla que s’acosten temps incerts. He vist que a la promoció de l’editorial Joventut el classifiquen «a partir de 3 anys». Al meu entendre, crec que tindrà molt de recorregut amb l’alumnat de cicle superior.

L’argument explica una història molt terrible, perquè ens remet a les dictadures. Només cal que ens fixem en les cobertes. Agafeu el llibre i obriu-lo i tanqueu-lo. Ho noteu? És l’Ubú (cercle negre, un altre símbol) que ocupa les dues guardes i s’està cruspint l’interior, mentre persegueix un petit cercle gris (el protagonista del conte).

Els personatges que hi apareixen són cercles de colors. Representen la diversitat de la població: Races, religions, idiomes, etc. i a través d’aquesta simbologia els infants podran entendre què està passant.

El conte explica que, un dia, l’Ubú es menja el Rei i ocupa el seu lloc. Ningú no protesta per por de ser el següent i l’Ubú, amb ànsies de poder i un ego enorme comença a menjar-se a tothom fins que ja no hi queda ningú.
Bé, després passa el que passa i tot sembla tornar a la normalitat. Però, alerta! A la darrera imatge, mig amagada a la part inferior de la guarda interior, ens fa pensar que després d’un dictador en pot venir un altre i un altre…

Convé seguir què fa el cercle gris i com acaba perquè ens remet a les pintades que veiem, des de fa tres anys, a les parets d’alguns pobles i ciutats de Catalunya perquè ningú no oblidi els fets passats.

El cercles estan fets amb tintes de colors sobre fons llis excepte les pàgines en que l’Ubú es menja els cercles on s’aplica un altre fons.

Lectura recomanada per al cicle superior.

LES DADES:
Títol: Ubú
Autor i il·lustrador: Jérôme Ruillier
Traductora: Teresa Farran
Editorial: Joventut
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

 

by

La senyora Jensen i les estrelles de la felicitat

A Copenhaguen es troba el Tívoli, un parc molt antic que és visita obligada, sobretot a l’època de Nadal. Allà s’instal·len les paradetes de productes nadalencs. És molt semblant a d’altres fires que podem gaudir pel centre d’Europa (Alemanya, Bèlgica, etc).

En aquest espai màgic se situa la novel·la «Agafi’s fort el barret, senyora Jensen!». Ens narra un episodi de la vida d’una velleta entranyable, la senyora Jensen, vídua de fa temps, que acostuma a visitar el parc sovint. La senyora Jensen s’entreté fent pastissos que li piquen l’ullet, feineja de gust al seu hivernacle i té per norma fer la migdiada fins que és hora d’anar a dormir.

Una de les coses que més li agraden és anar a passejar al Tívoli. Els veïns la veuen sovint amb un barret ben elegant i un cotó de sucre a la mà.

Un dia, en una de les seves passejades pel parc, a la senyora Jensen li succeix una cosa ben curiosa. Mentre observa les figures del poblat de nans, s’adona que un dels nans s’atansa on és ella i li dóna un paquet. Li diu que és un regal i que a dins del paquet hi ha “estrelles de la felicitat” que fan que qui les tingui sigui feliç. Un gran regal. Després li ofereix unes xocolatines i comencen a parlar i a caminar pel Tivoli i es van explicant les seves vides, pensaments i records.

Un fragment:

El que de debò valia la pena visitar, però, era el poblat dels nans. La velleta s’hi passava hores senceres perquè n’hi havia molts, de follets, i cadascun reclamava la seva part d’atenció amb més o menys gràcia. Semblaven ben bé de veritat, aquells ninots! Calia tenir paciència, perquè alguns detalls costaven de veure però, en canvi, eren molt importants per saber com funcionava aquella comunitat menuda. Per exemple, al balcó d’una caseta que quedava a l’ombra, hi havia un test amb flors d’un color viu una mica sospitós si es tenia en compte la capa de neu espessa que ho cobria tot. Això volia dir que en aquell poble tan curiós les estacions de l’any s’havien fet amigues i no es barallaven. La senyora Jensen també havia arribat a la conclusió que els follets que hi vivien no eren bons esquiadors. N’hi havia un que duia els esquís posats i feia cara de no veure-ho gaire clar, perquè havia perdut l’equilibri i estava a punt de caure. Un altre encara havia tingut més mala sort: ja tenia el cap enfonsat en un munt de neu i movia les cames d’una manera que feia patir.

Aparentment, no hi passa gran cosa però aquesta és la gràcia del relat, que et deixes endur per una narrativa suau, bonica, on de mica en mica vas entrant i estimant aquesta dona, fins que trobes cap al final, com si fos una muntanya russa, un desenllaç inesperat.Una novel·la per llegir en companyia. Per gaudir de les paraules i de les imatges que acompanyen la narració.

Recomanat a partir de 4t de primària.

LES DADES:
Títol: Agafi’s fort el barret, senyora Jensen!
Autora: Diana Coromines
Il·lustradora: Cinta Fosch
Editorial: Mosaics Llibres
Pàgines: 96
Barcelona, 2016

Mosaics Llibres és una editorial independent que es va fundar fa sis anys. En aquest blog ja vam ressenyar un altre dels seus llibres: El sembrador d’estrelles

Podeu veure el seu catàleg i més informacions entrant al seu web: http://www.mosaicsllibres.com/
O seguir-los al facebook: https://www.facebook.com/MosaicsLlibres/

Amb la Mertxe París, editora de Mosaics llibres

 

by

Vull aquest pastís!, entre l’obediència i el desig

Hi ha portades que t’enganxen i et conviden a obrir el llibre. M’ha passat amb «Vull aquest pastís!» on es veu una nena disfressada de cowboy (estrella de sheriff i cartutxeres) i al seu costat un gos amb barret i cinturó. En lloc de pistoles duen una cullera i una forquilla. És genial perquè, a més, la seva mirada denota que estan a punt de fer una malifeta.

La Lucia Gaggiotti és la il·lustradora d’aquest àlbum i m’ha recordat l’estil d’en Benji Davies (La balena, L’illa de l’avi, El Grotlin, Grans amics), amb imatges divertides, grans i directes. Recorden una mica els manga pel traç enèrgic, les accions que semblen reals, i un dinamisme una mica salvatge.

La història comença amb una flaire que arriba procedent de la cuina. És l’olor d’un pastís i la nena no pot deixar de mirar-lo fixament. Un pastís de xocolata és quelcom irresistible, sobretot si ets un infant. Així que la nena decideix que vol menjar-se’l.

Però hi ha un petit problema. Els pares han deixat una nota que hi diu: NO ET MENGIS EL PASTÍS!

A partir d’aquí, es solapen dues sensacions. D’una banda, fer cas als pares i resistir la temptació, i de l’altra deixar-se portar pel desig.

Mentre passa la història anem veient la nena amb diferents disfresses (ninja, exploradora, superheroïna) i al seu costat el gos, com si fos el seu còmplice, el company ideal per al crim que estan a punt de cometre.

Els nens de cicle infantil s’aliaran directament amb la noia entremaliada, però encantadora, i entendran que primer hi faci una llepadeta a la xocolata (només una llepadeta) i després una mossegadeta i una altra i una altra fins que no quedin més que les engrunes.

Un relat que ens parla de controlar els impulsos, d’acceptar els errors, i de reparar els danys comesos. Escrit i dibuixat amb humor i estimació.

Si esteu amb criatures de cicle infantil, veureu com riuen i, al final,  a més a més de desitjar el pastís, també voldran que els torneu a explicar el conte.

Recomanat per a cicle infantil.

Aquest àlbum va rebre el Premi del Llibre Infantil Waterstone, l’any 2018.

LES DADES:
Títol: Vull aquest pastís!
Autor: Simon Philip
Il·lustradora: Lucia Gaggiotti
Traductora: Núria Riera
Editorial: Brúixola
Pàgines: 48
Barcelona, 2020

Trobareu a youtube, un vídeo on l’autor, en Simon Philip, explica el conte. Observeu com, en anglès, el relat està rimat:

https://www.youtube.com/watch?v=gXXcMRsTS24

by

La Pippi a Catalunya Ràdio

Ahir es va emetre a “l’ofici d’educar” de Catalunya Radio el segon programa en que presentem la secció «Llibres per somiar». Aquest any hem incorporat un petit concurs i entre els participants fem un sorteig i a qui resulti afortunat li regalem el llibre.

Al primer programa demanàvem un tall de veu i entre els participants hem pogut sentir grups d’alumnes d’una mateixa classe, famílies senceres —se senten les veus potents dels pares—, versions en italià i també alguna en castellà. La directora del programa n’està força contenta de la participació i anima a seguir compartint aquests moments dedicats a la literatura infantil. Les guanyadores del concurs d’en Gianni Rodari “Què ens cal fer?” han estat la Jana, de 7 anys, i la Raquel. Felicitats!

I la pregunta que fem en aquest segon programa està dedicada a recordar que enguany es celebren els 75 anys de la publicació de “Pippi Calcesllargues” i que s’ha traduït al català.

La pregunta  és:

On guarda la Pippi les seves monedes d’or?

Podeu enviar les respostes a través del grup de telegram de “L’ofici d’educar”; del correu loficideducar@ccma.cat, o bé per Instagram. Ah! Entre els encertants sortejarem TRES llibres de la Pippi Calcesllargues. TRES! Gentilesa de l’editorial Kókinos. Animeu-vos a participar! Teniu temps fins diumenge 4 d’octubre.

Podeu sentir el podcast del programa clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/la-pippi-calcesllargues-dastrid-lindgren/audio/1079388

 

 

 

by

«La meva Guia, el meu Capità», veure més enllà de les limitacions visuals

A cada grup classe hi ha algun alumne amb algun tipus de dificultat física o mental. Com a mestres, és una de les situacions més boniques de viure, i ens encarreguem de fer evident aquesta dimensió de la diferència a la resta d’alumnes per tal que puguin conèixer i reconèixer els obstacles i la realitat d’aquests companys. Es tracta de facilitar una imatge positiva de l’infant, col·lega, amic, veí, la persona amb qui tindran relació durant molts anys.

Una eina magnífica per fer-ho evident és la literatura infantil i juvenil, i un dels autors més sensibles a aquestes realitats és en Gonzalo Moure. Potser recordareu l’extraordinària novel·la «El síndrome de Mozart», que narra les peripècies d’un noi afectat per la síndrome de Williams. Ara, ha publicat «La meva Guia, el meu Capità» on explica, amb força emoció i amb unes imatges molt boniques, l’amor entre un pare cec i la seva filla. I ho fa, resseguint el camí de casa a l’escola en un trajecte que sembla una aventura per la selva amb criatures salvatges, sons fascinants i altres misteris.

De camí a l’escola, el pare i jo avancem per una selva de llums
i ombres. I de sons. Juguem a endevinar cotxes-animals:
–Aquest és un Panda.
–Escolta! Un Escarabat!
–Un Jaguar, un Jaguar!
–M’ha semblat sentir un Seat León.
I somien arribar a sentir algun dia un Chevrolet Impala.
O un Ford Mustang, un cavall salvatge galopant per la ciutat!

Les il·lustracions són de la Maria Girón, que es manté fidel al seu estil, amb fons blancs, perspectives contrapicades, vistes des del darrera, com a l’anterior «L’espera».

Si us interessa el tema, un document molt útil és la bibliografia comentada «La discapacidad en la literatura infantil y juvenil» editat per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez i que podeu descarregar on-line, o clicant a: https://sid.usal.es/idocs/F8/FDO20396/Discapacidadyliteratura.pdf.

Presenta un panorama força exhaustiu de les obres per a infants i joves i recull articles que ho analitzen des de diverses perspectives.

«La meva Guia, el meu capità» el recomanem a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La meva Guia, el meu Capità
Autor: Gonzalo Moure
Il·lustradora: Maria Girón
Traductora: Maria Lucchetti
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 40
Barcelona, 2020

 

by

Missió Planeta, una col·lecció sobre els objectius de l’Agenda 2030

Des de fa uns mesos s’estan publicant força libres que tracten els objectius de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Les editorials s’esforcen en fer comprensibles els 17 objectius i els adapten a les edats dels infants amb il·lustracions entenedores i explicacions senzilles.

Un dels que m’ha agradat és «Escombraries i més escombraries» adreçat al cicle inicial. Editat per Barcanova, forma part de la col·lecció MISSIÓ PLANETA.

Dona respostes a preguntes relacionades amb les tres R (reduir, reciclar reutilitzar) i ho acompanya d’unes il·lustracions prou directes.

Al darrera llegim: Què passa amb les coses que llencem a les escombraries? Per què és important consumir de manera responsable? Tots podem fer coses per cuidar el nostre planeta, la casa on vivim, i intentar deteriorar-los el mínim possible. Què pots fer tu? Descobreix idees per reduir el consum, reutilitzar i reciclar millor.

M’ha agradat perquè, a més a més d’explicar què vol dir reciclar, reduir i reutilitzar, planteja situacions pràctiques en que ens hem de preguntar què cal fer, com per exemple, no comprar a la babalà.

Recomanat per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Escombraries i més escombraries
Autora: Lucía Serrano
Il·lustradora: Lucía Serrano
Traductora: Mercè Estévez
Editorial: Barcanova
Pàgines: 32
Barcelona, maig de 2020

Altres títols de la col·lecció MISSIÓ PLANETA:

 

 

 

 

 

L’Associació de Mestres Rosa Sensat, també ha publicat un dossier força extens i acurat on podreu trobar un bon grapat de libres que us ajudaran a tractar els objectius de l’Agenda 2030 amb els vostres alumnes. eL Podeu descarregar clicant AQUÍ.

by

El primer cas del comissari Gordon

Aquests dies estic buscant llibres que tinguin capítols curtets i es puguin llegir en veu alta, un cada dia. N’he trobat de ben bonics.

L’Oblit (Casa Anita) me’n va recomanar un bon grapat. Un és d’en Ulf Nilsson, un autor suec de força prestigi i que té una sèrie de llibres amb el mateix protagonista, el comissari Gordon, un gripau amb molta experiència però una mica gran per anar pujant arbres i fer segons quines coses.

De què va «El primer cas»? És una novel·la que reprodueix alguns estereotips de les novel·les policíaques per a adults. Va de resoldre el cas d’un robatori. A l’esquirol li han robat durant la nit una pila de nous i va a la comissaria de policia a comentar-ho al comissari Gordon. Aquest detectiu farà tot el possible per esbrinar qui són els lladres però necessitarà algú que l’ajudi perquè ell es troba vell i cansat. Aquí és on entra en joc una ratolina que esdevindrà la seva ajudant i junts formaran un tàndem molt entranyable, ple d’una saviesa càlida i divertida.

Deixant de banda l’entrellat del cas, hi ha diàlegs i pensament filosòfics tendres com quan la ratolina diu que no té nom:

Si no tens un nom, és com si no fossis ningú —va dir en Gordon— Sense un nom és com si no existissis.
El ratolí es va observar les mans i les va bellugar del dret i del revés. «Així doncs, no existeixo?», va pensar.

I el que segueix són les reflexions del gripau fins que li assigna un nom:

—Et diràs Pat—va decidir el comissari—. És un nom preciós.

O, quan al final de llibre parlen de la presó:

—Nosaltres dos, com a policies que som, desitgem que no hi hagi crims ni delictes. Un bon districte policial ha d’estar lliure de crims!

I més endavant diu: El millor és que no passi res. Res de res!

Aquest parell són els protagonistes de tota una sèrie de llibres que, tant de bo, els de Viena edicions els puguin traduir perquè segur que valen la pena.

D’aquest primer cas se n’ha fet una pel·lícula. El tràiler, a continuació:

https://www.youtube.com/watch?time_continue=97&v=w7Ow4bctbhM&feature=emb_logo

Les il·lustracions que acompanyen els capítols són de la Gitte Spee i són càlids, amb tons pastel, com fets amb guixos de colors.

LES DADES:
Títol: El primer cas
Autor: Ulf Nilssson
Il·lustradora: Gitte Spee
Traductora: Elena Martí
Editorial: Viena
Col·lecció: El jardí secret de Viena, 26
Pàgines: 104
Barcelona, 2019

by

«Capgirat», una mirada polièdrica al món que ens envolta

Bindi Books és una editorial que he conegut aquests dies, de casualitat. Vaig anar a veure la Màriam Ben Arab, a qui segueixo de fa temps, perquè presentava un llibre a la Setmana i va resultar que el llibre en qüestió és «La Caseta de Fusta», un recull de vuit contes que tracten de temes relacionats amb la natura (alimentació sana, reciclatge, salut, ioga, etc.) Estan escrits per la Carla Zaplana, nutricionista i dietista.
Podeu veure el primer capítol clicant AQUÍ

Durant la conversa vaig coincidir amb l’editora, la Cristina Feliu, que em va estar explicant els títols que, des del febrer passat, estan publicant. Són llibres de l’Alba Castellví, la Mercè Galí, la Joana Raspall o la Carla Zaplana, entre d’altres. Diu la Cristina que la seva pretensió és fer entre quinze i vint llibres l’any per a infants d’entre 0 i 12 anys, llibres de ficció, de coneixements i d’activitats.
Em va comentar que el nom de l’editorial ve del petit puntet que, a l’India, es col·loquen al front algunes persones. El bindi simbolitza la saviesa, la concentració i la capacitat per veure més enllà del món que ens envolta.

De tots el que han publicat em va cridar molt l’atenció «Capgirat». El vaig agafar perquè la portada em va semblar molt atractiva i misteriosa. Em va hipnotitzar. Llavors vaig girar el llibre i vaig llegir el que hi diu al darrera, que sempre aporta pistes:

Un dia el món va començar a trontollar i tot va volar pels aires.
Quan el món va parar de tremolar, tot estava descol·locat i la meva gata Caliua havia desaparegut…
Una història poètica i evocadora d’Alba Dalmau i Cinta Vidal que ens proposa veure el món que ens envolta d’una manera diferent.

I és tal qual. La narració se centra en un d’aquells dies en que tot sembla desmuntar-se al nostre voltant. Ens descol·loquem. Al llibre no s’esmenta i cadascú podem pensar en què ha passat, quin daltabaix haurà succeït… és una metàfora de les nostre vides. Un accident, la pèrdua d’un conegut o familiar, un sotrac emocional, personal o social, etc. que tot ho canvia. A partir d’aquest moment, s’inicia la cerca d’allò que has perdut o busques el substitutiu. A l’àlbum, una veu en off (a la darrera pàgina sabrem qui és) ens diu que ha perdut la seva gata i va preguntant als amics i veïns si l’han vista, sense èxit. Resulta que tothom ha perdut alguna cosa: un canari, l’avi, un amic, etc. però al final descobrirem allò que ja sospitàvem: les coses són diferents segons com les enfoquem. Només cal obrir la mirada, obrir les orelleres i pensar des d’una altre angle (que vol dir ser capaços d’empatitzar, escoltar i raonar).

Les il·lustracions són curioses i boniques. Els personatges estan ben definits i hi ha una representació de totes les races, edats i condicions socials. Com la vida que ens envolta. En algunes imatges es veuen els personatges en estat d’ingravidesa, talment com si fossin astronautes flotant per l’espai sideral. Però lo més curiós són les perspectives, amb unes escales impossibles que recorden els quadres d’aquell matemàtic (M.C. Escher, referència inevitable) que jugava amb les columnes per fer-nos veure escenaris irreals.

Molt aconseguit l’efecte zoom, cap enrere, a mesura que passem pàgines.

Per l’alumnat de cicle mitjà i superior.

LES DADES:
Títol: Capgirat
Autora: Alba Dalmau
Il·lustradora: Cinta Vidal
Editorial: Bindi Books
Pàgines: 32
Barcelona, agost del 2020

by

Els contes clàssics, sense embelliments ni censures

Passejant per La Setmana, vaig topar-me amb moltes novetats. Algunes precioses, d’altres curioses i, sobretot, les que ens fan reflexionar i pensar en l’educació dels nostres infants.

Em va passar amb la nova col·lecció que l’editorial Flamboyant —sempre atenta a l’esdevenir acadèmic— ha llençat aquest mes de setembre. L’han titulada «Clàssics Flamboyant» i té la pretensió d’anar publicant els contes populars, els de sempre, però mantenint, segons podem llegir a la contraportada, «el text original sencer, sense embelliments ni censures». Bravo!

Pot ser que, com que presenten la font original, trobeu que el conte no és com us l’han explicat.  Al primer, «Hänsel i Gretel» que recull la versió dels Germans Grimm, escrita el 1812, a la primera pàgina veureu com la dona que es desempallega dels infants és la mare i no la madrastra, per exemple.

El llibre està pensat per a que l’adult el llegeixi i també inclou unes il·lustracions acompanyades d’un text breu que pot ser llegit pels nois i noies de cicle inicial. A més, hi ha uns desplegables que ens aporten encara un tercer nivell de lectura.

M’ha agradat veure que el primer títol és aquest clàssic que, curiosament, està essent revisat en forma de sèrie a la plataforma Netflix, amb poca gràcia, tot s’ha de dir.

M’ha agradat perquè és oportú recordar com fa uns mesos els que criticaven els contes populars pensaven que si als contes adreçats als infants apareixien ogres, dimonis o bruixes (com és aquest cas) aquests havien de ser bona gent, com al poema de Goytisolo. Oblidaven que al monstre se l’ha de conèixer, sovint perquè viu en el nostre interior i sobretot perquè si se’l coneix, se’l pot vèncer. A «Hänsel i Gretel» la por a la bruixa es manifesta en forma d’angoixa però aquesta angoixa desapareix quan el nen o la nena sap que es pot vèncer a la bruixa cremant-la al forn.

«Hänsel i Gretel» és un conte molt enriquidor i recomano llegir el capítol que li dedica Bruno Bettelheim al seu “Psicoanálisis de los cuentos de hadas”. Aclaridor.

També s’ha publicat el número dos de la col·lecció: El gat amb botes, igualment amb una presentació força curosa. Malgrat que hi ha pàgines desplegables, semblen prou fortes per aguantar molt de temps a la biblioteca escolar o personal.

LES DADES:
Títol: Hänsel i Gretel
Autors: Jacob i Wilhelm Grimm
Il·lustrador: Luciano Lozano
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Flamboyant
Barcelona, setembre de 2020