Recordeu «Home de color» o «Quatre petites cantonades de color»? Sí? Doncs s’acaba de publicar una altra obra d’en Ruillier que es fa tan imprescindible com els dos citats.

És «Ubú», un àlbum il·lustrat que ens dona la possibilitat de gaudir del relat però també d’obrir finestres a altres narracions que formen part del nostre corpus vital. Perquè això sigui possible, el mestre, bibliotecari o prescriptor ha de tenir un cert coneixement, ha d’haver llegit o s’ha d’haver format adequadament a la facultat de Magisteri o Biblioteconomia. Es tracta de poder apuntar, insinuar o mostrar d’on ve aquest nom d’Ubú. Per què Ubú i no Ramón o Humbert? El mestre hauria de saber que «Ubú rei» és una obra escrita per l’Alfred Jarry i portada al teatre. És un cicle d’obres dedicades a aquest personatge arquetípic, l’Ubú, símbol del dictador insaciable. A Barcelona, al teatre Capsa, es va representar amb força controvèrsia una primera «Operació Ubú» que va capgirar l’escena del teatre clàssic. Recordo l’impacte que ens va produir. Era cap als anys 70 (?) però no puc precisar la data concreta.

Quan llegeixes el conte, també et ve al cap el conegut poema de Martin Niemöller «Vaig guardar silenci…». Segurament l’heu llegit en alguna ocasió (quan els nazis van venir a buscar el comunistes, vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista, quan van empresonar els socialdemòcrates, vaig guardar silenci,…)

Quan compartim una lectura amb els nostres alumnes convé estar atents als senyals que els autors o il·lustradors ens deixen perquè puguem fer les connexions oportunes i reflexionar sobre què ens volen explicar. Per exemple, en breu presentaré en aquest blog «El día de las ballenas» on ha indicis que ens recorden a Moby Dick que no es poden copsar si no es coneix la història o s’ha llegit la novel·la.

Sigui com sigui, l’«Ubú» de Jérôme Ruillier, ens pot enganyar si ens deixem endur pel format o pel seu aspecte senzill, perquè quan l’obrim es veu que es tracta de petites cercles de colors i que al darrera hi ha una història amb un missatge potent, sobretot actualment en que sembla que s’acosten temps incerts. He vist que a la promoció de l’editorial Joventut el classifiquen «a partir de 3 anys». Al meu entendre, crec que tindrà molt de recorregut amb l’alumnat de cicle superior.

L’argument explica una història molt terrible, perquè ens remet a les dictadures. Només cal que ens fixem en les cobertes. Agafeu el llibre i obriu-lo i tanqueu-lo. Ho noteu? És l’Ubú (cercle negre, un altre símbol) que ocupa les dues guardes i s’està cruspint l’interior, mentre persegueix un petit cercle gris (el protagonista del conte).

Els personatges que hi apareixen són cercles de colors. Representen la diversitat de la població: Races, religions, idiomes, etc. i a través d’aquesta simbologia els infants podran entendre què està passant.

El conte explica que, un dia, l’Ubú es menja el Rei i ocupa el seu lloc. Ningú no protesta per por de ser el següent i l’Ubú, amb ànsies de poder i un ego enorme comença a menjar-se a tothom fins que ja no hi queda ningú.
Bé, després passa el que passa i tot sembla tornar a la normalitat. Però, alerta! A la darrera imatge, mig amagada a la part inferior de la guarda interior, ens fa pensar que després d’un dictador en pot venir un altre i un altre…

Convé seguir què fa el cercle gris i com acaba perquè ens remet a les pintades que veiem, des de fa tres anys, a les parets d’alguns pobles i ciutats de Catalunya perquè ningú no oblidi els fets passats.

El cercles estan fets amb tintes de colors sobre fons llis excepte les pàgines en que l’Ubú es menja els cercles on s’aplica un altre fons.

Lectura recomanada per al cicle superior.

LES DADES:
Títol: Ubú
Autor i il·lustrador: Jérôme Ruillier
Traductora: Teresa Farran
Editorial: Joventut
Pàgines: 32
Barcelona, 2020