Autor: jcentell

by

«Docents.cat», una comunitat educativa motivada

De tant en tant, tinc la sort de rebre una trucada d’alguna escola demanant-me si puc anar a compartir algunes experiències, reflexions o idees al voltant de la literatura infantil i juvenil i la lectura. Em fa feliç visitar escoles i veure com hi ha mestres motivades i amb projectes extraordinaris al cap (encara que sovint no es puguin materialitzar per manca de temps, de personal o de pressupost) relacionats amb la biblioteca escolar.

M’agraden les formacions presencials, cara a cara, i les prefereixo molt més que les formacions a través de les pantalles, on només veus cares menudetes, silenciades i llunyanes, amb aparicions sorpresa de la criatura que ve a demanar quelcom a la mare, el gat que passeja impunement per davant la pantalla o altres situacions que millor no comentar.

Amb la pandèmia ens vam acostumar a aquesta nova (per a mi) manera de comunicar-nos i he d’admetre que és més còmoda, estalvia temps, desplaçaments i et pots connectar fins i tot des del telèfon mòbil.

Aquest fet l’ha sabut aprofitar i dinamitzar de manera extraordinària la Nati Bergadà, que ha creat una xarxa cada vegada més nombrosa de mestres que comparteixen inquietuds, busquen i troben respostes als temes que allà es proposen. S’anuncia com a «La comunitat dels docents. La comunitat on els docents compartim, aprenem i creixem junts.» i la podeu trobar a https://docents.cat/ Ara mateix, hi ha 105 recursos, 14 masterclass, 13 documentals i 129 xerrades i cada setmana es pugen nous continguts.

A l’apartat de Xerrades, n’hi ha que tracten de la literatura infantil i juvenil, com els “Laboratoris de lectura” explicats per la Marta Roig, “La conversa literària” a càrrec d’en Guillem Fargas i en Marc Alabart, el “Pla de lectura de centre” amb en Joan Portell, “la poesia” explicada per en Dani Espresate, els “Contes per treballar les emocions i els valors a l’aula” segons la Santitos Muñoz, “què és un club de lectura i com dinamitzar-lo” en paraules de la Maria Gajas, els “àlbums il·lustrats” explicats per la Núria Vouillamoz, i moltes més opinions i experiències. Tot a https://docents.cat/cat/lectura/

Les paraules anteriors són per explicar que un dia d’octubre em va trucar la Nati per proposar-me una participació a una de les xerrades perquè era un moment en que havíem conegut els resultats de les proves PISA i se’n parlava arreu amb informacions exagerades o culpant als mestres de tot plegat. Li vaig dir que sí, que endavant, tot i que no em trobo còmode amb les converses on line vaig acceptar. Com al poema de Robert L. Frost, aquella decisió va canviar algunes coses a la meva vida, però això és una altra història…

El cert és que a partir d’aquella primera xerrada hem gravat tres càpsules i dues masterclass (així les anomena) que s’aniran pujant al web quan estiguin maquetades i editades. Estic content i crec que seguirem col·laborant.

Les deus càpsules que ja es poden veure són:
• Llibres per parlar de la guerra

• Llibres per parlar de l’alimentació

Si voleu veure les xerrades senceres, us heu de subscriure i podreu accedir a tot els material que hi ha pujat.

Un agraïment especial a la Nati i en Pol, per la seva professionalitat.

by

«EL CAVALL TARONJA» a la revista Guix d’Infantil

Al número 123 del mes de març de 2024, presentem una proposta d’activitat a partir del llibre “El cavall taronja” de Hsu-Kung Liu, editat per Thule. Les activitats estan pensades per als infants del segon cicle d’Educació Infantil.

A l’escola vetllem perquè els infants mantinguin relacions amistoses amb els altres. Sabem que les amistats no han d’estar condicionades a interessos, ans al contrari, han de ser triades lliurament. Per tal que això sigui possible, hem de trobar moments i espais per a la conversa on es puguin mostrar models reeixits a imitar.

Si facilitem que els infants aconsegueixin establir vincles d’amistat positius, estem afavorint un millor creixement i que les possibles sensacions d’exclusió desapareguin.

Una bona manera d’aconseguir-ho és mitjançant la lectura de relats com el del cavall taronja, que explica la història d’un cavall que no ha perdut l’esperança de trobar el seu germà. Només té una pista: La meitat d’una fotografia. Pensa que si troba qui té l’altra meitat trobarà el seu germà.

La història és tendra i emotiva i les il·lustracions, molt acolorides, són potents i traspuen alegria.

«El cavall taronja» és una bona lectura per entendre quins lligams ens uneixen als altres, més enllà de la genètica. És un viatge físic a la recerca del germà perdut, però també és un viatge de creixement personal perquè permet diferents activitats relacionades amb la comunicació oral, l’expressió, la comprensió i el diàleg.

També es pot llegir en castellà a la revista Aula d’Infantil.

Si voleu llegir la proposta la podeu trobar a la secció “Menjallibres”.

En aquest mateix número, hi ha un monogràfic dedicat a l’aigua com a font de vida i d’aprenentatge, molt interessant.

by

«Cesc i Alabert» a l’Ofici d’Educar

Ahir, als «Llibres per somiar» vam presentar Cesc i Alabert, un àlbum per a cicle infantil que ens explica com aquest parell d’amics sempre juguen. Tot el relat és deliciós i, com passa sovint, en Cesc que és la guineu, sempre guanya a l’Alabert, l’os. El final és fantàstic perquè respon a la pregunta: I si guanyar no fos el més important? És un llibre molt divertit sobre l’amistat que forma part d’una trilogia ideal per a nens i nenes de fins a 6 anys.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Cesc i Alabert” la pregunta és :

“A què juguen en Cesc i l’Alabert?”

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 5 de maig.

Al darrer concurs la guanyadora va ser la Joana i s’emporta un exemplar de «En un tancar i obrir d’ulls» . L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/cesc-i-alabert-de-chris-naylor-ballesteros/audio/1205497

……………………………………………………………

Al mateix programa es va parlar de pors i de que no s’ha de salvar els nens de la por sinó escoltar-la i regular-la.

A “L’ofici d’educar “ es va fer una mena de consultori sobre pors infantils amb la psicòloga de la sèrie “Això no és Suècia” Elisenda Pascual, autora de “Criar i jugar”, i amb la psicòloga clínica Roser Batalla.

Amb les preguntes de l’Elisabet Pedrosa, es va parlar de com podem acompanyar la por als monstres, a la foscor, a dormir, als lladres, a la mort o a dormir fora de casa, a aprofundir en la reina de les pors (la por de la nit), a no projectar les nostres pors als fills i també es van donar recursos per expressar la por i regular-la.

Podeu sentir tot el programa, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/no-sha-de-salvar-els-nens-de-la-por-sino-escoltar-la-i-regular-la/audio/1205499

by

«Salvatges i homes» et colpeja fort

Si us va impactar l’anterior relat d’Annelise Heurtier, autora de Sweet Sixteen, aquest Salvatges i homes també us deixarà petja.

D’entrada, crida l’atenció la coberta i penses que és un muntatge però t’equivoques perquè és real i la història que llegiràs gira al seu voltant, o millor dit, al voltant d’un dels homes que hi apareixen.

La novel·la explica com, l’any 1931, un jove canac, de nom Edou, una mica rebel, quan s’assabenta que alguns dels seus amics han estat seleccionats per anar a Paris on es farà una gran mostra de la cultura de Nova Caledònia —una mena d’exposició universal (exposició colonial, en deien)— decideix que ell també hi anirà.

Ho aconsegueix amb una estratègia curiosa i quan arriba a París, es trobarà tancat durant mesos en una mena de cabanes senzilles i obligat a actuar per al públic parisenc fent de salvatge, antropòfag menjador de carn humana i vestit com hem vist a la coberta. És un zoo humà.

Quan vaig arribar a aquest punt de la lectura, vaig tancar el llibre i vagi començar a investigar si realment hi havien hagut zoos humans i, oh! Sorpresa! Era una pràctica (o negoci) estesa per diferents països d’Europa, al nostre també. Vaig recordar la polèmica que hi va haver amb “el negre de Banyoles” i tot va començar a encaixar. Mira que n’arribem a ser de bèsties!

Si aneu al cercador i escriviu “zoos humans” o similar trobareu moltes evidències (textos i sobretot imatges) d’aquesta pràctica, sortosament prohibida actualment.

Edou i els seus companys han d’actuar per a un públic que va a veure com criden com caníbals, vestits amb collarets, mig despullats, fent balls de guerra inventats, etc.

En paral·lel, l’autora ens presenta un personatge inventat que pertany a la classe alta, a una bona família, i aquest noi, de nom Víctor, per casualitat descobreix que els canacs parlen francès, saben llegir i escriure, pensen, son cristians creients i han estat enganyats per fer aquesta pantomima.

A partir d’aquell moment, en Víctor farà tot el possible per desemmascarar l’engany.

Amb els dos punts de vista, ens podem fer una idea precisa de com va començar el racisme, la força de la propaganda, què van ser els zoològics humans, com els nadius de diferents zones del món van ser absorbits i culturitzat.

Una lectura recomanada per a joves, a partir de quinze anys.

Hi ha un encertat epíleg d’Antumi Toasijé, historiador panafricanista, expert en antirracisme, i president del Consejo para la Eliminación de la Discriminación Racial o Étnica (CEDRE), en el que fa un recorregut per la història dels zoos humans i del racisme a l’estat espanyol.

LES DADES:
Títol: Salvatges i homes
Autora: Annelise Heurtier
Traductora: Elisabet Ràfols-Sagués
Editorial: Pagès
Pàgines: 244
Lleida, 2024

edició original francesa

by

«Moments de lectura a casa» a la revista Viure en Família

La revista Viure en família del mes de març tracta de temes tan interesants com l’alimentació complementària, els ritmes i rituals, els efectes de l’adversitat i la sexualitat i adolescència.

Estic content perquè em van demanar unes reflexions o consells adreçats a les famílies sobre la lectura en família. Imagino que és arrel dels resultats de les proves que es passen als infants i joves sobre comprensió lectora i l’allau de comentaris i titulars periodístics alarmistes i exagerats. Recordo que va causar cert estupor i indignació una carta que la Consellera d’Educació adreçava a les famílies el mes de desembre on feia una crida a acompanyar els nois i noies en l’estudi i la lectura.

L’articlet l’he titulat “Moments de lectura a casa” el trobareu a la secció “Mirades” i parlo d’entendre que casa nostra és un lloc segur, un lloc de confiança, sense perill i on els infants estan sota la mirada protectora dels adults. A més, la casa està plena de lectures i només es tracta d’explorar aquest món inacabable de paraules que ens poden suggerir mil i una aventures.

A la cuina, per exemple, hi ha textos per llegir (a les begudes, a les caixes de cereals); al bany, hi ha oportunitat d’intentar descodificar què vol dir tot el que hi ha escrit al tub de dentifrici; al menjador sol haver-hi revistes, diaris, jocs de taula, llibres, i és probable que a l’habitació dels vostres fills i filles hi hagi còmics i llibres.

I tot seguit presento algunes activitats que en el dia a dia es poden organitzar de forma senzilla.
Si el voleu llegir, el trobareu al número 103 de la revista Viure en Família corresponent al mes de març 24.

Més informació a:
https://www.grao.cat/revistes/revista-viure-en-familia/

by

«L’hora del conte, recer de lectura» Premi de Pedagogia 2022

La paraula “recer” referida a la biblioteca escolar, ens fa pensar en lloc amable, hospitalari, en un espai on només poden passar coses bones, un espai sense temps on viure gran aventures i compartir emocions amb els companys, colze a colze, viatjant acompanyats envers indrets meravellosos com Oz, l’aldea dels gals irreductibles, l’illa del tresor, la casa d’en Tres Botons, la cova d’Alí Babà, Moulinsart, el País de Mai Més, la casa de l’àvia de la Caputxeta, la Terra Mitjana, Villa Villekulla i centenars de llocs que potser no han existit mai però que ens semblen ben reals mentre hi som a refugi, a recer, de les preocupacions, maldecaps i neguits que potser ens acompanyen en la nostra quotidianitat.

Em fa feliç, molt feliç, tenir a les mans el llibre de la Núria i llegir les seves experiències, propostes i exemples que ens mostra en aquest assaig, premi Marta Mata de pedagogia.

És un llibre que ens convida a imaginar tot el que podríem fer si al nostre país tinguéssim biblioteques escolars de qualitat com la que ella i les companyes de l’Escola Gerbert d’Orlhac han tirat endavant durant els darrers vint anys, amb l’esforç de la seva comunitat educativa, com ens ho recorda la Sara en l’epíleg on també es lamenta de la manca de suport institucional.

De fet, aquest assaig és només una part petita de tot el que es cou en aquell espai fantàstic de l’escola, però n’hi ha prou, si sabeu llegir entre línies, per imaginar la sort que tenen els nois i noies de participar de les converses al voltant dels àlbums, perquè són una manera d’entrar en el món de la lectura.

No us espereu trobar mètodes per aprendre a llegir, ni explicacions sobre neurologia i funcionament del cervell lector, ni consciències fonològiques, ni res semblant perquè el relat està enfocat a entendre com les experiències que s’expliquen afavoreixen la competència lectora, el despertar el “cuc” de la lectura, la passió per llegir.

El llibre té diversos capítols però n’hi ha un que és de lectura imprescindible, el segon. Porta com a títol «L’Hora del conte. Lectura dialogada i àlbums il·lustrats» i ens parla de Psicoliteratura, Socioliteratura, Coneixement del món i Joc.

Trobareu també nombroses fotografies que capten instants de lectura a la biblioteca.

El llibre té un format agradable, ben aconseguit, amb unes pàgines que respiren molt bé i que fan de bon llegir.

Estic agraït a la Núria per haver-me convidat a fer el pròleg i deixar-me escriure algunes de les nostres vivències compartides en les presentacions d’àlbums il·lustrats per a infants i joves.

Llegiu-lo amb un llapis o un retolador fosforescent al costat perquè us cansareu d’apuntar bones idees.

LES DADES:
Títol: L’Hora del conte, recer de lectura
Autora: Núria Vouillamoz
Editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat
Pàgines: 152
Barcelona, 2024

Amb la Sara i la Núria.

by

Sant Jordi, la llegenda recreada

Quan arriben aquestes dates, apareixen nombroses edicions de la famosa llegenda. Moltes editorials busquen narradors i il·lustradors que posin el seu toc personal. Només cal passejar-se per les llibreries i comprovar la quantitat de llibres que hi ha als aparadors amb la Llegenda de Sant Jordi.

De tots els llibres que podem trobar, destaco la reedició d’un que feia anys que estava exhaurit i els afortunats que el tenien, el custodiaven com si fos un tresors irrepetible. A la biblioteca de l’escola en teníem un. Editat per Baula el 2008.

Ara s’ha tornat a publicar per a gaudi de tots nosaltres. Gràcies a la tenacitat del seu autor, en Josep-Francesc Delgado, el podem tenir a les nostres mans. El text és molt poètic i les il·lustracions d’en Roger Olmos són bellíssimes.

Com que és una versió lliure de la clàssica llegenda, en Delgado posa l’accent en la valentia de la princesa i en l’amor i la generositat per a enfrontar-se a les adversitats.

“La princesa no entenia res, i quina fou la seva sorpresa quan va girar el seu esguard cap al camí! Els rosers havien renascut en un cluc d’ulls i ara les roses s’obrien perfumades i frondoses. Encara entenia menys el que havia passat. Però, com que un silenci sepulcral s’havia ensenyorit de tot, va decidir tornar a dins de la muralla.”

Lectura recomanada a partir de cicle mitjà i especialment adequada per a cicle superior i secundària.

LES DADES
Títol: La llegenda de Sant Jordi
Autor: Josep Francesc Delgado
Il·lustrador: Roger Olmos
Editorial: Edicions del Roure de Can Roca
Pàgines: 40
La Garriga, 2024

by

Tertúlia clandestina #13: El sastre de llibres

A la novel·la de Dickens, Oliver Twist, hi ha un capítol en que el nen va a casa d’un senyor anomenat Brownlow on hi ha una habitació plena de llibres i queda fascinat pensant que pugui haver algú que hagi llegit tants llibres. De tota conversa hi ha una frase que és aquesta:

—Molts llibres i molt bons, no és veritat, fill meu? —va preguntar amb dolçor el senyor Brownlow en reparar la curiositat amb què Oliver contemplava els prestatges.
Per cert que la seva lectura t’agradarà molt més que les seves cobertes… És a dir, no sempre, ja que hi ha llibres el mèrit únic dels quals és a l’enquadernació.

A l’època en que va ser escrita la novel·la els llibres eren poc freqüents i estaven preciosament enquadernats. Els veiem, els olorem i quedem fascinats per aquells lloms de cuir i les lletres daurades.

L’ofici d’enquadernador és artesanal. A Barcelona en queden molt pocs. Els podem comptar amb les dits d’una ma. Segueixen una tradició de moltíssims anys i veure’ls com fan els quaderns seguint diverses com ara la japonesa, la copta, la francesa, etc. i utilitzen materials com paper, tela, goma, tisores, plegadora.
Entrar en un dels seus tallers és com entrar en un spa, un espai de relaxació, lluny del brogit de la vida quotidiana. Veiem eines que conviden a tocar-les amb aquella tremolor de qui acarona un objecte valuós, passes els dits per les robes, pel paper i quedes enamorat a l’instant de les textures, dels colors, dels relleus.

A la properes tertúlia hem convidat un d’aquests enquadernadors i restauradors, un sastre de llibres, perquè ens parli de la seva feina i perquè puguem fer-li preguntes al voltant de com cuidar els llibres.

Podrem conversar sobre si els llibres han d’anar folrats o no amb plàstic, si per reparar un ful trencat convé usar cel·lo, com podem recosir un llibre que s’ha desmanegat, etc.

La tertúlia clandestina serà el dimecres vuit de maig a les sis de la tarda, com sempre.

La contrasenya per accedir, en aquesta ocasió és: Cel·lo, no!

Us esperem a l’Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de castro, 80 baixos
08910 l’Hospitalet
Metro més proper: Torrrassa (línia 1, la vermella)

by

«En un tancar i obrir d’ulls» a l’Ofici d’Educar

Ahir a l’Ofici d’Educar vam presentar un poemari per a joves, aprofitant que tenim aquí mateix la Diada de Sant Jordi, la primavera esclatant per tot arreu i l’ambient festiu que convida a la poesia.

Vam llegir alguns poemes i vam conversar sobre aquesta forma particular d’escriure poemes que es coneix com a tanka (té una sonoritat semblant a la del títol) .

Al web de l’editorial podem llegir que l’autora, Montse Maestre, ha caminat al costat de deu infants d’entre sis i dotze anys per crear un conjunt de poemes que recreen moments que es poden viure en un tancar i obrir d’ulls: una olor intensa que ens captiva mentre passegem pel carrer, el so lleuger que ens assalta en entrar dins un bosc, el tacte sobtat del vent a la pell, la imatge delicada del cel de nit…

Un dels bells poemes que podreu llegir és aquest Nits

Mentre em llegeixes
un conte, les paraules
tendres em gronxen.
A poc a poc s’esfuma
la teva veu. M’adormo.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “En un tancar i obrir d’ulls” demanem que:

Digueu una paraula que rimi amb «mirada»

Envieu les vostres respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 21 d’abril.

Al darrer concurs la guanyadora va ser l’Alba (8 anys) i s’emporta un exemplar de «Burundi» . L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/en-un-tancar-i-obrir-dulls-de-montse-maestre/audio/1204052

by

«El verano que cambió la vida de Mihail», novel·la de creixement

De vegades (poques) cauen a les mans llibres que et marquen, t’emocionen, o senzillament et fan feliç. Sol passar més en la literatura per a infants i joves que en la literatura per adults on, darrerament, tot són drames i mals rotllos que no porten enlloc.

Fa uns dies, per motius que ara no venen al cas, vaig llegir «El verano que cambió la vida de Mihail». La seva autora és Carmela Trujillo i no havia llegit res d’ella. La història em va tocar. Molt. Tant que, dies després, el vaig tornar a llegir en bicicleta amb la meva neta. Un llegia un capítol i li explicava a l’altre i tot seguit l’altre llegia el següent i l’explicava de viva veu. Encara en va agradar més.

D’entrada, em va recordar a Alessandro Baricco i la seva fascinant novel·la —ell la denomina història— «Seda» per la tranquil·litat i el repòs que transmet i sobretot per la manera com està escrita.

Seda! Potser recordareu algunes frases, ara ja mítiques, com quan li pregunten al protagonista, l’Hervé Joncour, l’home que viatja al Japó a la recerca de larves de cucs de seda:
—I com és Africa?
—Cansa.
Booom! T’esclata el cap en llegir aquesta paraula —cansa— i aplaudeixes.

Doncs amb “El verano que cambió la vida de Mihail” passa quelcom de semblant.

Llegiu la primera pàgina i ho entendreu. Així comença:

Mihail Constantin vive con su madre en el número 19 de la plaza del Paraíso. En el cuarto derecha. Tiene once años y vino de Rumanía a principios de curso.
Es un niño raro, dicen los que le conocen. Los que creen conocerlo. Vamos, los que no le conocen de nada. Callado, eso dicen, también.
¿Triste? Sí, incluso algo triste, opinan unos cuantos.
Pero no, no lo es.
Mihail, simplemente, echa de menos la otra vida, la que tenía en Rumanía. Echa de menos a todos sus amigos. A sus primos. A su única tía.
¿A su padre? No, a su padre no. Pero sobre este tema no quiere hablar. Nunca habla de esto con nadie.

Frases curtes, acció, aventura, emocions i amb un final que ensumes que acabarà bé (i acaba bé, com ha de ser). També hi ha picades d’ullet per als adults que acompanyen la lectura i ens obren possibilitats de conversa amb els fills (menyspreu dels companys de classe, amistats, amor), i sobretot ens ajuden a entendre com les persones podem canviar si sabem escoltar i tenim empatia.

L’aventura passa durant un estiu calorós en que el nen Mihail no té ningú amb qui passar l’estona. Una coincidència faré que entri en contacte amb en Pepe Martínez, un veí gran lector però també amb pocs amics. La relació entre ells dos és el fil conductor d’un relat on també són presents la mare d’en Mihail, la germana i el nebot d’en Pepe i una festa d’aniversari que ho capgirarà tot definitivament.

Hi ha un altre aspecte que m’ha agradat i té a veure amb l’edat a la qual va dirigida la novel·la. A la contracoberta llegim “a partir de vuit anys” i és exactament així. S’agraeixen relats que no siguin llargs (aquest té 90 pàgines), amb poques descripcions i que atrapin el lector des del primer moment.

La casualitat va fer que coincidís en un esdeveniment amb l’editora i li vaig contar l’anècdota de la lectura del final de llibre quan la meva neta em va preguntar si hi hauria segona part, senyal que li havia agradat i volia més.

Una altra reflexió que em faig sovint és que alguns relats com aquests passen desapercebuts enfront dels que tenen més presència física, més color i ens criden des dels llocs preferents de les llibreries. I com que, a més, les llibreters no tenen temps de llegir-ho tot, llibres com aquest passen desapercebuts.

Aprofitant el títol farem el comentari fàcil dient que aquest llibre també pot canviar la vida dels lectors. Recomanat a partir de vuit anys.

LES DADES:
Títol: El verano que cambió la vida de Mihail
Autora: Carmela Trujillo
Il·lustrador: David Granados
Editorial: Bambú
Pàgines: 96
Barcelona, 2024

Podeu llegir les primeres pàgines, a continuació:

el-verano-que-cambio-la-vida-de-mihailBaixa