Acaba de sortir el darrer número de la revista Perspectiva Escolar. El monogràfic està dedicat a «Innovar per anar més lluny i més a fons»

La coordinació del monogràfic l’ha portada la Leonor Carbonell i la idea ha estat «donar veu a grups de treball que, plantegen els seus dubtes, s’organitzen, elaboren un pla, uns objectius i comencen la seva recerca. Innovar i renovar significa reflexionar sobre la pràctica diària, compartir aquestes reflexions i, tenint en compte uns referents teòrics, proposar-se canvis a les aules i als centres.»
Alguns dels grups de treball de la casa hi hem fet la nostra col·laboració. «Dinosaures, formigues i aneguets de goma» és l’article del grup de treball Passió per la Lectura on la Mercè Carner i jo mateix expliquem el funcionament del grup a partir de l’exemplificació d’un dels llibres valorats aquest curs.

Algunes de les frases que s’hi poden llegir a l’article, a continuació:

Com que l’aprenentatge és una pràctica social, aprenem mitjançant la interacció i per això, promovem la col·laboració entre els alumnes tenint en compte els coneixements que cal aprendre però també les emocions i la motivació, que són dos aspectes necessaris per tal que els infants avancin i creixin millor. Sabem del poder de les emocions, sabem que quan un alumne està molest per alguna situació familiar o escolar no aprèn i, en canvi, quan està motivat l’aprenentatge es torna significatiu i valuós.

Paradoxalment, els mestres ens trobem sols a l’aula moltes hores i necessitem, també, de l’intercanvi d’idees, d’opinions diverses que ens ajudin a millorar la pràctica diària. No n’hi ha prou en ser mestres innovadors que fem coses boniques i modernes a l’aula, no. El debat és un altre, hem de comprendre com està canviant l’escola i quina és la seva funció. L’escola ha deixat de ser un simple agent instructiu i el futur passa per facilitar la gestió dels conceptes a l’infant, mitjançant tècniques diverses, creant contextos d’aprenentatge, establint marcs de relació positius, aprofundint en l’administració del coneixement.

Comencem el dia llegint un conte filosòfic d’«El cercle dels mentiders», un poema de Martí i Pol o una notícia del diari i això ens ajuda a transformar l’aula en un àgora o laboratori en el que cadascú pot expressar els seus desitjos, dubtes o inquietuds que ens aboquen a noves iniciatives sorgides dels propis alumnes a partir de les lectures proposades. Animem els infants a escriure i a llegir perquè a llegir i escriure se n’aprèn com aprenem a parlar o a caminar, pel desig de saber. L’aprenentatge funciona d’aquesta manera i, a l’escola o a l’aula creem situacions, contextos, de manera natural, per tal que els nois i noies puguin satisfer el desig d’aprendre, segons els seus interessos, amb alegria, amb entusiasme.

Pels que formem part del grup, la lectura és una de les nostres passions, i alhora un dels aprenentatges vital pels humans. Trobar-nos per compartir notícies, preparar activitats a partir de les lectures, conèixer maneres diferents de fer i de relacionar-nos, interactuar amb companyes d’altres escoles i d’altres nivells educatius, ens és molt útil com a persones i ens ajuda extraordinàriament en la nostra pràctica diària, però hi ha un aspecte bàsic i que fa que pertànyer a un grup de treball pagui la pena: la mirada de l’altre.

Resulta fascinant —i alhora sorprenent— constatar que arribes amb una idea preconcebuda sobre una lectura i com l’opinió dels demés pot capgirar la teva opinió, com un detall que et passa desapercebut aflora i t’ofereix una nova perspectiva. Aquest és el punt clau. La possibilitat d’intercanviar mirades, opinions i creences és una experiència enriquidora per a tothom.

L’article complet el podeu trobar al número 394 de la revista Perspectiva Escolar (juliol-agost 2017).

Les imatges d’aquesta entrada són de l’escola Onze de setembre de Sant Quirze del Vallès