Innovar per anar més lluny i més a fons

Acaba de sortir el darrer número de la revista Perspectiva Escolar. El monogràfic està dedicat a «Innovar per anar més lluny i més a fons»

La coordinació del monogràfic l’ha portada la Leonor Carbonell i la idea ha estat «donar veu a grups de treball que, plantegen els seus dubtes, s’organitzen, elaboren un pla, uns objectius i comencen la seva recerca. Innovar i renovar significa reflexionar sobre la pràctica diària, compartir aquestes reflexions i, tenint en compte uns referents teòrics, proposar-se canvis a les aules i als centres.»
Alguns dels grups de treball de la casa hi hem fet la nostra col·laboració. «Dinosaures, formigues i aneguets de goma» és l’article del grup de treball Passió per la Lectura on la Mercè Carner i jo mateix expliquem el funcionament del grup a partir de l’exemplificació d’un dels llibres valorats aquest curs.

Algunes de les frases que s’hi poden llegir a l’article, a continuació:

Com que l’aprenentatge és una pràctica social, aprenem mitjançant la interacció i per això, promovem la col·laboració entre els alumnes tenint en compte els coneixements que cal aprendre però també les emocions i la motivació, que són dos aspectes necessaris per tal que els infants avancin i creixin millor. Sabem del poder de les emocions, sabem que quan un alumne està molest per alguna situació familiar o escolar no aprèn i, en canvi, quan està motivat l’aprenentatge es torna significatiu i valuós.

Paradoxalment, els mestres ens trobem sols a l’aula moltes hores i necessitem, també, de l’intercanvi d’idees, d’opinions diverses que ens ajudin a millorar la pràctica diària. No n’hi ha prou en ser mestres innovadors que fem coses boniques i modernes a l’aula, no. El debat és un altre, hem de comprendre com està canviant l’escola i quina és la seva funció. L’escola ha deixat de ser un simple agent instructiu i el futur passa per facilitar la gestió dels conceptes a l’infant, mitjançant tècniques diverses, creant contextos d’aprenentatge, establint marcs de relació positius, aprofundint en l’administració del coneixement.

Comencem el dia llegint un conte filosòfic d’«El cercle dels mentiders», un poema de Martí i Pol o una notícia del diari i això ens ajuda a transformar l’aula en un àgora o laboratori en el que cadascú pot expressar els seus desitjos, dubtes o inquietuds que ens aboquen a noves iniciatives sorgides dels propis alumnes a partir de les lectures proposades. Animem els infants a escriure i a llegir perquè a llegir i escriure se n’aprèn com aprenem a parlar o a caminar, pel desig de saber. L’aprenentatge funciona d’aquesta manera i, a l’escola o a l’aula creem situacions, contextos, de manera natural, per tal que els nois i noies puguin satisfer el desig d’aprendre, segons els seus interessos, amb alegria, amb entusiasme.

Pels que formem part del grup, la lectura és una de les nostres passions, i alhora un dels aprenentatges vital pels humans. Trobar-nos per compartir notícies, preparar activitats a partir de les lectures, conèixer maneres diferents de fer i de relacionar-nos, interactuar amb companyes d’altres escoles i d’altres nivells educatius, ens és molt útil com a persones i ens ajuda extraordinàriament en la nostra pràctica diària, però hi ha un aspecte bàsic i que fa que pertànyer a un grup de treball pagui la pena: la mirada de l’altre.

Resulta fascinant —i alhora sorprenent— constatar que arribes amb una idea preconcebuda sobre una lectura i com l’opinió dels demés pot capgirar la teva opinió, com un detall que et passa desapercebut aflora i t’ofereix una nova perspectiva. Aquest és el punt clau. La possibilitat d’intercanviar mirades, opinions i creences és una experiència enriquidora per a tothom.

L’article complet el podeu trobar al número 394 de la revista Perspectiva Escolar (juliol-agost 2017).

Les imatges d’aquesta entrada són de l’escola Onze de setembre de Sant Quirze del Vallès

Treballant els rols familiars a partir d’un àlbum il·lustrat

Imagen4A l’escola 11 de setembre de Sant Quirze del Vallès, des de la biblioteca escolar, intenten oferir històries, treballar-les, comentar-les i permetre que les nenes i nens expressin les seves opinions. Creuen que una bona manera d’educar és fer-ho a partir de la lectura dels bons àlbums il·lustrats dels quals disposen.
La Mercè Carner, companya del grup de treball de l’Associació de mestres Rosa Sensat  treballa a l’11 de setembre, hi creu en la biblioteca i ens ho explica en un article a la revista GUIX del mes de febrer. Ho exemplifica amb la pràctica sobre coeducació a partir de l’àlbum il·lustrat Ernest de la Lola Casas.
Segons la Mercè:
Imagen2L’àlbum il·lustrat Ernest explica una història divertida, que passa al món dels animals on, a través del plantejament de qui és el caçador i qui recull els nens a l’escola, ofereix la possibilitat de parlar dels rols a la família, de qui fa quines coses i si pot ser diferent.

El conte comença amb una presentació dels animals que viuen a la sabana, un tema estrella perquè als infants sempre els agraden les històries d’animals, a més, ens permeten traslladar a un món paral·lel el que passa al nostre.
Els animem a parlar del que pensen, sovint surten tabús que val la pena expressar, cal oferir noves maneres de veure-ho, que permetin obrir l’horitzó d’una societat millor.

Dividim l’activitat en tres sessions:
1. Comencem presentant el llibre i mirant-nos la coberta, fixant-nos en les magnífiques il·lustracions d’en Gusti, els materials, descobrint entre tots com les deuen haver fet. A continuació obrim un debat sobre quins animals coneixen que viuen a la sabana, de què s’alimenten? Podem classificar-los d’alguna manera? Herbívors i carnívors, per exemple?
Després expliquem el conte i parlem de qui fa què a cada família i plantegem si podria ser diferent. També podem mirar altres llibres de la mateixa temàtica com El meu pare és mestressa de casa. I què?
Pengem a la vista de tots fotos dels animals de la sabana i anem llegint els noms i els enganxem on correspon. Afegim altres informacions que hem preparat i consultat de pàgines a Internet. Comparem les imatges del conte amb imatges reals.
2. En aquesta segona sessió elaborem un mural: Entre tots dissenyem, compartim feines i, una vegada fet el que toca a cadascú, decidim com el muntem.
3. A la darrera sessió, parlem de com ens ha quedat el mural, per què hem enganxat els animals com ho hem fet? Disfrutem de la feina feta entre tots i el pengem per tal que tota l’escola el pugui veure.

Imagen3L’article el podeu trobar al GUIX núm. 412 i també a AULA en castellà. Si el voleu llegir complet podeu clicar AQUÍ.

Imagen1