13 Març 2016 by jcentell

El diario de la caja de fósforos

El diario de la caja de fósforos
Paul Fleischman
Il·lustracions: Bagram Ibatoulline
Editorial Juventud, 2013

El passat dimarts vam tenir una trobada amb mestres i bibliotecàries a Can Butjosa. Vam poder conversar un bon grapat de llibres i un dels que van tornar a aparèixer i que fa temps que vinc recomanant és EL DIARIO DE LA CAJA DE FÓSFOROS, una meravella adreçada als alumnes de cicle superior -i estirant una mica als de quart de primària. Me n’adono que no n’havíem parlat en aquest blog i passo a esmenar l’oblit.
El diario de la caja de fósforos és un àlbum il·lustrat escrit per Paul Fleischman i il·lustrat per Bagram Ibatoulline que narra la vida d’un immigrant italià des que és menut i analfabet fins que fa el llarg viatge a la recerca d’una nova vida, amb els seus pares, a Nova York.
En aquest conte moltes persones es poden veure emmirallades perquè el que explica ha estat (i encara és) força habitual. Malauradament ho estem vivint aquests mesos amb els sirians que fugen de la guerra.
Aquest personatge analfabet va guardant en capses de llumins objectes que li són significatius i que li van recordant moments, situacions i persones que l’han marcat. El propi autor, en Paul Fleischman explica com va sortir la idea. Diu:
Va ser fa dues dècades que la meva amiga Kathy Chilton em va presentar al seu company, l’artista Gary Hamel, el qual va mostrar-me una caixa de cigars que contenia diverses dotzenes de caixes de llumins i cada una d’elles evocava algun dels seus viatges, amb la data i el motiu de la celebració. Tot i que mai ens havíem vist, vaig ser prou agosarat per demanar-li si em podia deixar jugar amb la idea. Em va dir que sí i la meva ment va començar a brunzir perquè la tasca més difícil d’un escriptor no és trobar una idea, sinó decidir què fer amb ella.

En Paul Fleischman és un amant de caixes i va fer una sèrie de teatres amb caixa de llumins. Són petits i es podem guardar en qualsevol lloc, com el diari del conte. Si en voleu veure un, aquí el teniu… al nen-besavi del conte El diario de la caja de fósforos li hagués agradat tenir-ne un.

Us animo a que penseu com treballar aquest conte amb els vostres alumnes… segur que se us passa pel cap alguna cosa relacionada amb els infants que han vingut d’altres països o potser us atreviu a demanar a cadascú que porti una capsa de llumins amb algun objecte significatiu de la seva vida i l’expliqui als companys.

Molt recomanable!

Una mirada al web dePaul Fleischman: http://www.paulfleischman.net/

Una mirada al web de Bagram Ibatoulline: http://www.bagramibatoulline.com/

7 Març 2016 by jcentell

Com adormir un lleó i altres cròniques verídiques

El proper dijous dia 10 de març a les 19 h. a la llibreria Al·lots de Barcelona (carrer Consell de Cent, 266) ens trobem per parlar de Com adormir un lleó i altres cròniques verídiques, un llibre que recomanem per als infants de 7 a 10 anys i que ha escrit la Mar Benegas, poeta i dinamitzadora cultural que es desplaça des de València per a aquest acte.

El conte explica una història protagonitzada per l’Anna, una nena molt inquieta i molt intel·ligent, que vol ser periodista. Té una germana petita, la Sol, una àvia, periodista també, que li regala una gravadora, un avi misteriós, i un pare i una mare. Fins aquí tot sembla normal. Però, de sobte, comencen a succeir coses estranyíssimes a casa seva: l’Anna ho grava tot i en fa unes cròniques fabuloses. Així descobrirem com s’adorm un lleó, el vol que pot tenir una faldilla o fins on arriba una casa voladora… Això i moltes altres coses, és clar.
Si veniu a la presentació, segur que us passeu bé perquè els qui coneixen a la Mar Benegas ja saben que la sorpresa, la màgia i els riures estan assegurats.

2 Març 2016 by jcentell

Trobada de Bibliomèdia

Comparteixo, amb molt de gust, la información del grup Bibliomèdia:

Us recordem que encara sou a temps d’apuntar-vos a la trobada de Bibliomèdia que se celebrarà a Mataró el dissabte, dia 5 de març.

Si entreu al blog del grup http://grupbibliomedia.blogspot.com.es/ trobareu la convocatòria i el formulari per fer la inscripció, així com indicacions precises de l’horari i del lloc de celebració d’aquesta matinal dedicada a Roald Dahl.

Diuen els companys de la Bibliomèdia:

Com ja sabeu, el 2016 se celebra el centenari del naixement d’en Roald Dahl. A Mataró són pioners en dur a terme activitats per a celebrar-ho.
Hem volgut conèixer de primera mà algunes d’aquestes realitzacions i per això hem decidit fer la trobada d’aquest trimestre a la biblioteca pública Pompeu Fabra on ens explicaran què estan portant a terme les biblioteques de Mataró i la Lola Casas ens farà cinc cèntims de algunes activitats que es fan a les escoles i que, de ben segur, ens animaran a tirar-les endavant en els nostres centres.

TROBADA DE BIBLIOMÈDIA
Mataró. Dissabte 5 de març de 2016
Biblioteca Pública Pompeu Fabra

Programa
10,30 Benvinguda
Visita guiada a la Biblioteca i mostra d’activitats relacionades amb en Roald Dahl que es fan a les biblioteques de Mataró.
11,30 Centenari Roald Dahl. A càrrec de Lola Casas.
12,30 Informacions de Bibliomèdia.
14,00 Cloenda i dinar optatiu.

Pel qui no conegueu el grup potser us pot resultat interessant entrar, també, al seu scoop.it clicant a
http://www.scoop.it/t/grupbibliomedia

13 febrer 2016 by jcentell

La biblioteca d’aula

Sempre hem defensat el bon funcionament de la Biblioteca Escolar però això no treu que considerem que la Biblioteca d’Aula també és necessària. No hi ha oposició, ambdues són importants, són com baules d’una cadena.

Les biblioteques d’aula tenen alguns avantatges respecte a la biblioteca general d’escola. Ara, el Ministerio d’Educación de Xile, dins del seu Plan Nacional de Fomento de la Letura acaba de publicar un document prou interessant que han titulat BIBLIOTECAS DE AULA : COMO MANTENERLAS ACTIVAS (Guia para educadores de párvulos de los nivels de transición) que fa un repàs a diverses qüestions relacionades:

On es poden buscar recursos per comprar llibres nous?
Quins criteris utilitzar a l’hora de seleccionar llibres?
Com organitzar l’ambient perquè el treball a la biblioteca sigui cada vegada més interessant i productiu?
Com treure el màxim profit a un petit espai per disposar llibres?
Com comprometre els equips directius

I altres qüestions que poden resultar útils.

BIBLIOTECAS DE AULA : COMO MANTENERLAS ACTIVAS és un bon document que el podeu descarregar clicant AQUÍ

Per aquells que encara no teniu clar com posar en marxa la Biblioteca d’Aula us fem a mans, també, un altre document que us pot ajudar en fer les primeres actuacions. És un document de l’Escola Sant Josep – El Pi de l’Hospitalet que podeu descarregar AQUÍ

11 febrer 2016 by jcentell

El Laboratori de lletres i imatges

A la revista GUIX (AULA en castellà) del mes de febrer de 2016 hi ha un petit article de la Glòria Gorchs, bibliotecària de la biblioteca Roca Umbert de Granollers on explica què són els Laboratoris de lletres i imatges i ho exemplifica amb l’intitulat FLORS!

Transcric una part de l’article que ha escrit la Glòria:

Sota el nom de Laboratoris de lectura, les biblioteques públiques han ideat un nou model d’activitat que busca la complicitat de les famílies per viure experiències al voltant dels llibres. Aquests laboratoris són un camp d’aprenentatge i descoberta pels propis bibliotecaris i alhora, l’oportunitat de treure dels prestatges i posar en circulació llibres de gran qualitat.

Tot i que no és fàcil definir els Laboratoris de lectura, perquè justament busquen sorprendre i trencar motllos, podríem dir que són:
“Espais de creació (per a famílies) que conviden a experimentar al voltant de la lectura entesa en el sentit més ampli del terme: llegir amb tots els sentits, la lectura d’imatges i sons, la creació literària com un joc i la imaginació poètica com a forma artística”.

Els laboratoris van néixer com a resposta a tres grans neguits:
• Per una banda ens preguntàvem si totes les activitats que es duien a terme a les biblioteques eren realment de promoció lectora i/o cultural.
• Per l’altra, teníem la sensació que els pares s’implicaven i interactuaven poc a les activitats.
• I per acabar, pensàvem que a vegades s’externalitzaven les activitats a empreses o narradors que, tot i ser de qualitat, no sempre responien a les necessitats de la biblioteca.

Els laboratoris de lectura han capgirat una mica tot això i s’ha dissenyat unes activitats que extreuen tota l’essència a tota mena de llibres: Àlbums il·lustrats, poesia, prosa, però també teatre, música, dansa, plàstica… totes les formes d’expressió al servei de la lectura.

Els laboratoris també són una formació encoberta per als pares, un acompanyament per a que descobreixin, d’una forma plaent i a través del joc, que els bons llibres generen diàlegs i donen respostes als neguits dels infants.

Tot i que cada biblioteca adapta els laboratoris a la seva personalitat, sí que hi ha unes constants que defineixen el seu ideari :

– El llibre és la font d’inspiració, el punt de partida i el d’arribada. Sense llibres, no hi ha laboratori.
– La presència física del llibre facilita la trobada entre els infants i els adults. Aquests moments de lectura compartida són irrenunciables.
– Els llibres són el motor d’una experiència que pot incloure o no un taller plàstic però que no té en cap cas el producte com a objectiu. Allò que importa és el procés.
– La recerca de la bellesa en la presentació, la cura de l’estètica de l’espai i la creació de rituals són claus per aconseguir l’efecte sorpresa.
– Es busca crear experiències especials, afectives i vivencials al voltant de la lectura i els llibres, que perdurin a la memòria dels infants.

I, a continuació ens presenta una de les sessions realitzada a la Biblioteca, que podeu veure juntament amb moltíssimes altres al seu blog: http://wp.granollers.cat/lablletresimatges

Podeu veure l’article sencer clicant AQUÍ o, millor encara, comprant la revista perquè n’hi ha d’altres de molt bons i que val la pena llegir.

29 gener 2016 by jcentell

Llegir ens fa més feliços?

He llegit l’enquesta que van fer a Itàlia sobre la relació entre lectura i felicitat. El resultat és el previsible, tenint en compte que el va encarregar un grup editorial, però no sé si té gran valor aquest estudi perquè imagino que si el resultat hagués estat el contrari, no hauríem deixat de llegir, no? Si el resultat hagués estat “llegir et mata” “la lectura provoca colesterol” “llegir t’entristeix” o qualsevol aspecte negatiu, crec que els lectors no hauríem deixat de llegir. Estem enganxat a la lletra impresa i necessitem la dosi diària. És així.

De tota manera, resulta interessant conèixer el resultats d’aquesta enquesta feta a més de mil persones.

LA FELICITAT ÉS LLEGIR UN LLIBRE, O DOS, O TRES…

Amb motiu del seu desè aniversari el grup editorial italià Mauri Spagnol (GeMS) va presentar un estudi basat en unes enquestes fetes per la Universitat de Roma a una mostra representativa de la població italiana. L’estudi mostra com els lectors són més feliços que els no-lectors, més capaços de valorar el temps lliure i més ben preparats cognitivament per enfrontar-se a les emocions negatives.
El president del Grup editorial Stefano Mauri va dir: “Nosaltres, juntament amb els autors, treballem amb entusiasme i serietat en els llibres que fem i que després publiquem; així que volíem saber si el nostre compromís es reflecteix en la vida dels lectors. No ens hem limitat a valorar la satisfacció del consumidor, sinò que volíem saber si els llibres enriqueixen les vides dels lectors com a persones. Els resultats són encoratjadors i ofereixen una imatge del lector que s’allunya dels estereotips”.

La pregunta era: Els lectors de llibres (en paper o en digital) són més feliços que els que no llegeixen? O dit d’una altra manera: La lectura augmenta el nostre benestar?
Normalment les enquestes es fixen en el nombre de llibres que llegim per, després, lamentar-se del baix nivell lector que com a societat tenim, però que jo sàpiga, mai es pregunta si la lectura ens proporciona beneficis emocionals.
Per això m’ha semblat interessant aquesta enquesta feta a Itàlia, un país proper i molt semblant al nostre pel que fa la consum i als hàbits lectors.
De tot el que es pot extreure de l’anàlisi del qüestionari en destaco el següent:

Els lectors són, en general, més feliços que els no lectors

QUAN LLEGEIXES PERDS EL MÓN DE VISTA… PER UNS MOMENTS

L’índex de la felicitat dels lectors és més gran que la dels no lectors. Els resultats de l’estudi, registren un índex de felicitat en els lectors de 7,44, mentre que els no lectors tenen un índex de 7,21; una diferència que pot semblar curta però que segons comenten els qui han fet l’estudi, estadísticament és molt significativa.

Els lectors senten emocions positives amb més freqüència que els no lectors
Aquí la diferència també es significativa, segons diuen. D’acord amb l’escala, els lectors tenen un índex més gran que no Lectors: 21,69 vs 20,93, respectivament.

Els lectors senten emocions negatives amb menys freqüència que els no lectors.
En particular, els lectors estan enfadats amb menys freqüència que els no lectors, i es confirma que la lectura ofereix valuoses eines per fer front a les dificultats cognitives.

Els lectors estan més satisfets amb l’ús del seu temps lliure que els no lectors

La investigació també va mostrar el paper crucial de les famílies i les escoles en relació amb l’educació dels infants a la lectura.
Per no avorrir-vos amb números, taules i comparacions, només deixo caure que, de mitjana, els lectors s’enfronten a la vida de manera més positiva que els no lectors i saben com gaudir del temps lliure d’una manera més rica i variada.

EL FILÒSOF QUE LLEGEIX (CHARDIN)

10 gener 2016 by jcentell

Cultureta, un newsletter molt útil

Un dels web que visito habitualment és diu Cultureta i està dedicat a les activitats culturals i familiars de les comarques gironines.

Cada dimecres editen un butlletí gratuït amb una selecció de propostes per gaudir en família relacionades amb teatre, música, cinema, museus, exposicions, dansa, circ, natura, sortides, tallers… perquè organitzar les activitats culturals i de lleure amb els infants sigui més fàcil.

Segons diuen la Marta Cairó i la Cristina Jutge, responsables de Cultureta, el que pretenen es “fomentar les activitats familiars que introdueixen els nens i nenes en el gaudi de la cultura per contribuir a formar els espectadors i usuaris de la cultura de demà: El futur de casa nostra.”

Us podeu subscriure gratuïtament al seu butlletí entrant a l’enllaç que trobareu al seu web: http://subscripcio.cultureta.cat/

He tingut la sort i el plaer de compartir algunes entrades de “la invitació a la lectura” que tan amablement han volgut recomanar.

Si teniu una estona i us passegeu pel seu web comprovareu que moltes de les activitats i idees que proposen no són exclusives de les comarques gironines i fàcilment es poden adaptar a qualsevol altre realitat.

Entreu a la secció “píndoles cultureta” i segur que trobareu moltíssimes idees. A mi m’encanta la secció de l’Àngela Bosch (Encenent la Imaginació).

Més informació al seu facebook: https://www.facebook.com/Cultureta.cat

13 Desembre 2015 by jcentell

la xocolata d’en Charlie

Aviat farà cent anys del naixement de l’esciptor Roald Dahl, creador de moltes històries meravelloses com Matilda, Danny campió del món o Charlie i la fàbrica de xocolata, entre altres.
Per commemorar l’efemèride un xocolater de Taradell ha tingut la magnífica idea de crear una xocolata com a homenatge a l’autor. Es tracta d’un producte que compta amb un 66% de cacau i en el qual s’han fet servir dues varietats de cacau, una de mexicana i una altra de Santo Domingo, per a la seva elaboració. El xocolater, en Raül Cegarra, ha elaborat 5.000 rajoles de xocolata amb un tiquet daurat cadascuna a l’interior recordant la història d’en Willy Wonka. Els tiquets, numerats, serviran per entrar en un sorteig per un viatge a París per a dues persones per passar una nit a la capital francesa i visitar la fàbrica i l’Acadèmia de Xocolata i gaudir d’un àpat en un restaurant parisenc de renom. El sorteig es farà el 30 d’abril, davant de notari.

Jo ja he aconseguit la meva rajola “Llepadits” i en obrir-la i trobar-me el ticket daurat m’he sentit com en Charlie Bucket el dia que va trobar el seu.

Crec que és un bon moment per rellegir el llibre, obrir-lo per qualsevol pàgina i endinsar-se en l’aventura… Som-hi:

Por las mañanas, al ir a la escuela, Charlie podía ver grandes filas de tabletas de chocolate en los escaparates de las tiendas, y solía detenerse para mirarlas, apretando la nariz contra el cristal, mientras la boca se le hacía agua. Muchas veces al día veía a los demás niños sacar cremosas chocolatinas de sus bolsillos y masticarlas ávidamente, y eso, por supuesto, era una autentica tortura.
Sólo una vez al año, en su cumpleaños, lograba Charlie Bucket probar un trozo de chocolate. Toda la familia ahorraba su dinero para esta ocasión especial, y cuando llegaba el gran día, Charlie recibía de regalo una chocolatina para comérsela él solo. Y cada vez que la recibía, en aquellas maravillosas mañanas de cumpleaños, la colocaba cuidadosamente dentro de una pequeña caja de madera y la atesoraba como si fuese una barra de oro puro; y durante los días siguientes sólo se permitía mirarla, pero nunca tocarla. Por fin, cuando ya no podía soportarlo más, desprendía un trocito diminuto del papel que la envolvía para descubrir un trocito diminuto de chocolate, y daba un diminuto mordisco justo lo suficiente para dejar que el maravilloso sabor azucarado se extendiese lentamente por su lengua. Al día siguiente daba otro diminuto mordisco, y así sucesivamente. Y de este modo, Charlie conseguía que la chocolatina de seis peniques que le regalaban por su cumpleaños durase más de un mes.

3 Desembre 2015 by jcentell

Llibres per als més petits (0-3)

En les primeres edats de l’infant convé anar-los familiaritzant amb els llibres. Per això, cal dedicar estones durant el dia per asseure’s junts i mirar-los conjuntament. S’ha de buscar un moment en que estiguin tranquils, alerta i disposats a participar. Així, lentament, anirem establint una bona comunicació, metre anem passant passat els fulls i li llegim en veu alta.

S’ha de triar un lloc tranquil i còmode, posar la criatura a la falda i i llegir-li o cantar-li amb veu suau i tranquil·litzadora. Si la cosa funciona, es nota de seguida que es diverteix.

Els llibres de tapes dures, són els ideals. Seleccioneu llibres de cartró amb imatges de rostres i objectes que siguin familiars.

A l’hora de llegir podem afegir les nostres pròpies paraules o inventar una història que acompanyi les imatges. Utilitzarem paraules senzilles, conegudes i podem fer efectes de so que coincideixin amb la història. Els cotxes “Bruuum! bruuum!”, els trens “Xuuu, xuuuu!”, els ànecs “Cuac! Cuac!”,…

Entre els 4 i els 12 mesos notarem com ja tracten d’agafar, mastegar o acariciar els llibres; és la seva manera de dir que estan entusiasmats i que els interessats en el llibre.

Dedicar una estona a llegir és un bon regal.
Ara que s’acosten les festes nadalenques, és un bon moment per iniciar la seva biblioteca personal. Segur que el tió, el Pare Noel, o els Reis els portaran bons llibres. Dels que s’han publicat darrerament, recomanem els deu següents:

On vius, cargol?
Petr Horácek
Joventud

En Pep va a l’escola
Nick Denchfield
Cruïlla

És meu!
Jeong Soon-Hee
Tramuntana

Nyam nyam
Mar Benegas
Combel

Cançons del meu entorn. Canto i jugo
Jaume Barri
Baula

Mi pequeño mercado
Xavier Deneux
Combel

Superniño
Michael Escoffier
Kokinos

L’àlbum de l’Adela
Claude Ponti
Lata de sal

Mira, mira…
Édouard Manceau
Cruïlla

Al llibre
Fani Marceu
Corimbo

Imatge de “l’àlbum de l’Adela”

1 Desembre 2015 by jcentell

Fils d’aigua, rius de tinta

Sortida al Delta de l’Ebre

Yo no sé
lo que dicen los cuadros ni los libros
(no todos los cuadros ni todos los libros,
sólo algunos),
pero sé lo que dicen
todos los ríos.
Tienen el mismo idioma que yo tengo.

El río (fragment) Pablo Neruda

Com a ciutadans del món estem compromesos en el coneixement i l’estimació del nostre entorn més proper. A les escoles, s’intenta fer evidents els aspectes socials i naturals relacionats i es programen sortides que ajuden a interpretar i conèixer in situ la realitat que ens envolta.

Cada curs, moltes escoles s’impliquen amb l’agenda 21 i intenten avançar compartint una visió del món propera als postulats del que s’anomena ecoeducació. Es tracta d’educar pel canvi de les relacions socials i ambientals actuals i fomentar una cultura de respecte envers el nostre planeta. En aquest sentit, convé programar lectures d’obres de ficció que complementen l’estudi i el coneixement, per exemple, dels rius.

Les possibilitats pedagògiques que ens ofereixen les narracions que parlen sobre els rius són nombroses: els ponts, el comerç, l’aigua, el transport, els peixos, la contaminació, les inundacions, les granotes, etc. Depenent dels aspectes que es vulguin tractar, quan es visita la desembocadura o el naixement d’un riu, quan s’estudien les colònies tèxtils o els molins paperers, quan es creua un pont, quan es vol conèixer el cicle de l’aigua, etc., un relat relacionat amb aquest tema pot ajudar a fer-ho més entenedor.

Per exemple, un projecte sobre els ponts romànics és un bon projecte si es vol treballar les matemàtiques, la física i la història, i un projecte sobre la contaminació de les aigües fluvials involucrarà les àrees socials i naturals, també.

A les escoles, la música, la plàstica, la matemàtica, les ciències naturals i socials, etc. normalment formen part del mateix projecte si es treballa de forma globalitzada i s’entén que tot hi està connectat, que l’estudi ha de ser interdisciplinari i el treball cooperatiu. Per aquest motiu, les lectures de ficció relacionades poden esdevenir un bon aliat, una bona eina per a qualsevol tema que es vulgui investigar.

En aquest cas, si ens centrem en el riu com espai de vida i de cultura podem resseguir el viatge a través d’un riu amb la narració de Tomek, el rio al revés, si ens interessem pels recursos industrials i energètics ens pot anar bé recordar Las lavanderas locas, o si el que volem en aprofundir ens les comunicacions, L’ogre, el llop, la nena i el pastís és ideal.

A la revista GUIX del mes de desembre fem esment del treball que sobre els rius vam elaborar el curs anterior amb les companyes del Grup de treball “Passió per la lectura” i que ja vam apuntar en una entrada en aquest mateix blog. Els llibres treballats els podeu consultar, també, a l’apartat Propostes didàctiques.