L’autor d’A la recerca del temps perdut, l’escriptor Marcel Proust, té un hotel dedicat a la seva obra. Es troba a Paris, a la Rue de Constantinoble, darrere de l’estació de Saint-Lazare i molt a prop del Boulevard Haussmann, on va viure Proust.
No és l’únic hotel monotemàtic del món però aquest és molt elegant i fa enveja que aquí no siguem una mica més chovinistes amb els nostres autors. Els francesos, això si que ho tenen; recordo, per exemple, que fa tres anys vam estar a un hotel dedicat a Jules Verne a Poitiers.
El que comento és l’hotel Swann i disposa de 82 habitacions repartides en sis plantes, cadascuna corresponent a un dels diferents universos esmentats a les seves obres: Combray, Balbec, barri de Sant-Germain, Verdurin, Venècia i els pintors. Hi ha una cambra dedicada al pintor Marià Fortuny, d’inspiració veneciana i amb el fragment on Proust parla d’ell a La presonera.
A cadascuna de les habitacions li han assignat el nom d’un personatge de les seves obres. A cada cambra hi ha un text en francès del personatge en qüestió, il·lustrat amb una aquarel·la. Gravat a la paret de vidre del bany, també hi ha un fragment d’una carta manuscrita de Proust, i sobre la tauleta de nit una de les seves fotografies.
Al vestíbul de l’hotel, es pot disfrutar d’una biblioteca proustiana que conté 500 volums (300 títols diferents) en tots els idiomes.
L’hotel és un quatre estrelles molt còmode i les habitacions valen molt la pena, són impecables: edredons tous, mobiliari elegant, bona il·luminació i màquines de cafè Nespresso.
I a en Marcel Proust també el sents a prop… a la taula de l’habitació, entre les càpsules de cafè o crema, hi ha el símbol màxim i més conegut de l’autor: embolicada en cel·lofana trobem… una magdalena!
Bé, si aquest estiu volteu per París o rodalies, potser us vindrà de gust fer-hi un tomb per aquest espai. Si no, sempre us podeu conformar llegint alguna de les novel·les de Proust.
Helen Oxenbury és una de les il·lustradores que millor comprenen els infants. Sap que de vegades són bruts i estan malhumorats, però sempre són meravellosos. Sap que una de les coses que més agraden als nens petits són els altres nens petits. Per això en el món dels llibres per a infants de zero a tres anys si hi ha algú que és capaç d’enganxar-los a la lectura és ella. Els seus llibres de tapes robustes, cantonades arrodonides i impermeables a les baves són genials.
Ella mateixa explica que quan els seus fills eren petits, va buscar llibres que els poguessin agradar i va veure que el mercat era força pobre. Així que, com que havia estudiat art a l’Escola Central d’Arts i Oficis de Londres, va pensar a dedicar-se.
A mesura que els seus fills es van anar fent grans, també ho van fer els personatges dels seus llibres.
Els llibres de la Helen Oxenbury ens agraden perquè ens fan somriure quan veiem els infants representats amb la innocència diabòlica a la cara que tenen sovint. Les imatges són clares i ordenades i les situacions reconeixibles, fan d’aquests trossets de vida una veritable delícia. Un punt i part mereixen les il·lustracions de l’àlbum Anem a caçar un ós, la seva millor obra, al meu entendre. Unes imatges en blanc i negre fetes amb carbonet i unes altres a doble pàgina en color fetes amb aquarel·les i uns quadres amb els sons que fan quan passen pels diferents escenaris.
És un conte perfecte per llegir en veu alta o per cantar-lo com fa el mateix Michael Rosen el vídeo següent:
Oxenbury va néixer el juny de 1938, a Suffolk, Anglaterra, i de ben petita ja va disfrutar dibuixant i pintant perquè el seu pare, que era arquitecte, la va ajudar força.
M’agrada la visió dels nens que ens proposa perquè és molt real i allunyada de bons propòsits. Amb les seves pròpies paraules:
“Em fan arrufar el nas els llibres que es proposen ensenyar coses, educar. Un llibre d’imatges és, sobretot, un trampolí per a la lectura. Això és el que espero. El que un llibre ha de pretendre és que el nen vulgui llegir-lo i es pregunti: Oh, Déu meu, ara què passarà? – i passar la pàgina”.
Helen Oxenbury ha estat àmpliament reconeguda pel seu talent. Alguns dels seus molts premis inclouen la Medalla Kate Greenaway, l’Smarties Book, el Book Award, el Globe-Horn Book Award de Boston i altres.
Actualment viu a Londres.
Algunes de les seves frases:
»He il·lustrat tot tipus de llibres. Cada llibre té la seva pròpia concepció imaginativa, i un mitjà i una tècnica adequada. »Han passat més de 30 anys des de la primera vegada que vaig pensar en fer llibres de cartró. Quan l’Emily, el meu tercer fill, tenia al voltant de 3-4 mesos d’edat, vaig començar a notar que no hi havia llibres per a nadons. La meva filla s’encantava mirant anuncis i catàlegs de material de puericultura: trones, bressols, cotxets, orinals, roba de nadó… Així que vaig buscar llibres que hi tinguessin aquests elements, sense cap resultat. Vaig decidir fer una sèrie jo mateixa -llibres sobre nadons, per als nadons – això era una cosa nova. »La simplicitat és la clau: Una única figura a cada pàgina, transmetent l’emoció real amb el mínim de la línia. A la pàgina de l’esquerra he dibuixat un objecte del món del nadó – una bola, un gos, sabates, un barret. A la pàgina de la dreta el nadó interactuant amb l’objecte. »El mitjà que faig servir per pintar depèn de la naturalesa del llibre, la història i els personatges. Per primera sèrie de llibres de cartró vaig usar llapis tous per al contorn i aquarel·la. Que ha considerat que aquesta tècnica seria massa pàl·lida per als llibres de cartró multi-culturals he usat colors primaris a l’aiguada. »Vaig passar els anys fent ara un llibre i després un altre. Moltes vegades vaig pensar com m’agradaria il·lustrar l’Alícia de Lewis Carroll. Però no sabia com fer-ho fins que una cadena de televisió em va demanar de crear una nova Alícia amb tots els altres meravellosos personatges per a una pel·lícula d’animació… vaig fer una Alícia moderna, una jove del nostre temps, amb un llenguatge corporal segur i relaxat, amb roba senzilla. La pel·lícula mai no es va fer, però el llibre sí i això era el que sempre havia volgut.
»A tots els meus llibres faig una gran quantitat de dibuixos en brut abans d’arribar a la imatge que veig al meu cap. No empro fotografies ni models. Em passo molt de temps veient com les persones interactuen… »Quan il·lustro un text d’un altra persona, tendeixo a no parlar amb l’autor sobre el que ha escrit. Sovint em trobo amb l’autor més tard, quan el llibre està acabat …
Dels més de vuitanta llibres de la Helen Oxenbury que podem trobar traduïts, segur que molts d’ells han passat per les vostres mans, si més no la col·lecció de ELS LLIBRES DEL NEN PETIT (Al llit, la família, els amics, vestint-se, etc.) que expliquen les diferents situacions quotidianes de la vida del bebè. És una col·lecció de llibres d’imatges per conèixer el món que ens envolta.
He tingut ocasió de visitar un espai situat a Santiago de Compostel·la del qual n’havia sentit a parlar. Pensava que eren exageracions però no. És la imatge més clara del que ha estat el malbaratament dels darrers temps en la construcció d’obres faraòniques, trens de luxe i aeroports sense avions.
M’explico. A la part alta de la muntanya compostel·lana de Gaiás, han edificat una “Ciutat de la Cultura”, a gairebé dos quilòmetres del nucli urbà. A més a més de la Biblioteca, hi ha edificat un teatre de la òpera, un edifici de noves tecnologies, un altre de serveis centrals i el museu d’Història de Galícia.
La biblioteca es va construir en principi només per a llibres editats a Galícia o que tracten sobre Galícia. Té una capacitat de fins a un milió però, és clar, els prestatges ara mateix estan buits o gairebé buits. ¿A qui se li va ocórrer construir una biblioteca més gran que qualsevol altra Biblioteca Nacional?
El mateix passa amb l’hemeroteca i el disseny d’un Palau de l’Òpera amb tres ascensors a l’escenari, amb capacitat per muntar tres òperes en un mateix dia…
I si investigueu el que s’han gastat, la reflexió és clara: Calia gastar més de quatre-cents milions d’euros?
Si ho comparem amb quan demanem una “almoina” per a les biblioteques escolars i sembla qui-sap-lo-què, que estem demanant la Lluna, resulta ridícul. Aquests dies he tingut ocasió de parlar amb les companyes de Bibliomèdia i elles han fet el càlcul del que costaria un mestre bibliotecari a totes les escoles de Catalunya i us puc assegurar que és la xocolata del lloro. No us ho dic per vergonya, però només es qüestió de voluntat política i de creure-hi en les biblioteques escolars, no es tracta de diners…
Bé, si aquest estiu passeu per Galícia i voleu veure aquesta biblioteca i els voltants, sapigueu que la visita val la pena perquè és edificant veure el que no s’ha de fer. A més, estareu ben tranquils i fresquets.
Què és el Bloomsday?
El Bloomsday és una celebració que es duu a terme avui, 16 de juny, tant a Dublín com a tot el món. Se celebra en record del dijous 16 juny de 1904, que és el dia representat en la novel·la Ulisses de James Joyce i porta el nom de Leopold Bloom, el personatge central de la novel·la. Els qui l’hem començat a llegir un munt de vegades i no l’hem acabada mai, sí que sabem que la novel·la segueix la vida i el pensament d’en Bloom i la resta de personatges i de tot el que passa des de les 08:00 del dia 16 de juny fins a les primeres hores del matí següent.
Les celebracions sovint inclouen vestir-se com els personatges del llibre, amb roba de l’època. Un dels elements de disfresses característics del Bloomsday és el barret de palla. Durant tot el dia d’avui, a Dublin, es fan lectures de l’Ulisses, performances i es visiten els llocs i els establiments als que es fa referència en el llibre. De tots els actes, l’esmorzar Bloomsday és l’activitat més comuna i consisteix en menjar el mateix esmorzar que Leopold Bloom consumeix a la novel·la: Fetge i els ronyons.
Avui torna a ser un bon dia per fullejar l’Ulisses i recordar l’inici espectacular amb la mítica frase Introibo ad altare Dei.
Feliç dia!
Podeu consultar el programa del festival d’enguany a http://bloomsdayfestival.ie/about-bloomsday/
El quart volum de l’Anuari de l’ Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016, continua editant els informes en lliuraments periòdics. Avui ja es pot consultar el capítol titulat “LA LECTURA ENTRE ELS INFANTS I JOVES A CATALUNYA (2014-2015)” que he tingut el goig de redactar.
Els objectius dels Anuaris són recollir l’estat de la qüestió sobre biblioteques i lectura i el balanç d’actuacions dutes a terme a Catalunya durant el bienni anterior, en aquest cas els anys 2014 i 2015, en els diversos àmbits de l’Observatori.
En aquesta ocasió, entre d’altres coses, començo explicant que: El món s’està fent petit gràcies a l’ús generalitzat de les xarxes socials. La lectura i l’accés a informacions relacionades possibilita l’intercanvi de continguts i de noves idees. Per als mediadors, el Twitter, el Facebook o els nombrosos webs que estan informant del que passa arreu, resulten eines imprescindibles si es vol estar al dia. En aquest sentit trobem, per exemple, el canvi que s’ha produït a Faristol, la revista del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, que ja es pot consultar en línia: es pot accedir a tots els articles, recomanacions, entrevistes, crítiques de llibres, etc. Faristol ens marca el camí per on esdevindran les informacions en un futur proper. Respecte a l’edició anterior de l’Anuari no podem apuntar a una millora de la situació general del país perquè encara estem immersos en una recessió econòmica de la qual sembla que costarà sortir. Malgrat tot, les activitats al voltant de la promoció de la lectura han continuat sumant esforços des de tots els àmbits socials (escoles, biblioteques, centres de recursos pedagògics, editorials, etc.)…”
Hi ha també un perfil Facebook, que ens permet difondre i generar viralitat de forma setmanal amb cada article que es vagi publicant. Ho podeu comprovar si aneu a: https://www.facebook.com/Obs.BLL
Vull agrair a la Maite Comalat i al Lluís Agustí per haver pensat en mi per a la redacció d’aquest capítol.
Si us interessa consultar el capítol sobre la lectura entre els infants i joves podeu clicar AQUÍ
Ja està obert el termini d’admissió de fotos per al IX Concurs MOMENTOS DE LECTURA.
Aquest concurs pretén fomentar la creativitat plàstica i artística dins l’àmbit de la lectura en tots els seus aspectes i dimensions.
La finalitat del concurs serà la selecció de 13 fotografies relacionades amb la lectura per a la seva publicació en el Calendari de la Lectura 2017 de la Fundació Alonso Quijano.
Termini d’admissió d’originals: 30 de juny de 2016 al correu: concursofotografia@alonsoquijano.org
PREMIS:
Primer Premi: Lot de llibres i refredador elèctric de vins marca Princess (patrocinat per Bankia). A més, la fotografia guanyadora del concurs es publicarà a la portada del Calendari de la Lectura 2017 de la Fundació Alonso Quijano.
Segon Premi: publicació de les dotze millors fotografies a l’interior del Calendari de la Lectura 2017 de la Fundació Alonso Quijano.
Podeu llegir les bases del concurs en el pdf següent:
Una nova edició de la lliga dels llibres ja és història. Com sempre, ho vam celebrar amb una festa en la que van participar tots els alumnes que han llegit els llibres. Enguany han estat 34 grups de cinquè de Primària, uns 840 alumnes de la ciutat de l’Hospitalet.
El bon temps va permetre celebrar la festassa als jardins de la biblioteca Can Sumarro, el divendres 27 de maig.
Després de les paraules de benvinguda i les felicitacions habituals de la Neus Juvillà, una de les ànimes de l’activitat, vam fer un joc basat en el conegut “Quiere ser millonario”. Els alumnes havien d’intentar encertar trenta preguntes (dues de cada lectura) de les que es donaven quatre possibles respostes. El joc va servir com a cloenda d’un any intens en què hem llegit, hem aprés i hem gaudit de les aventures que els quinzei autores autors ens han proposat.
Per tal que us en feu una idea del tipus de pregunta, us passo la del llibre AMICS MONSTRUOSOS.
Preguntàvem “On treballa la mare de la Sandra?” i havien de contestar una de les opcions:
A. És caixera en un Súper del barri
B. És directora de l’escola bressol
C. És infermera al Centre Mèdic
D. Condueix un autobús
Ara ja estem preparant la propera edició en que hi haurà alguna variació important respecte a aquests darrers anys.
L’únic que no m’agrada (encara) és que alguns (pocs, per sort) mestres es prenen l’activitat com a competició i com si se’ls valorés a ells o a la seva escola i no entenen que obligar a llegir no és l’objectiu del joc i, és clar, ho traspassen als seus alumnes i es genera certa angoixa. I no serà perquè no es repeteix que l’objectiu és disfrutar i passar-ho bé llegint… En fi! Tocarà tornar a insistir a la propera trobada.
Després del joc, vam esmorzar i vam disfrutar amb la màgia de l’Enric “Mag Magoo” que, com és habitual, ens va deixar ben sorpresos i bocabadats.
Les fotografies d’aquesta entrada són d’en Jesús Chivite, company mestre de l’escola Sant Josep – El Pi, a qui agraeixo el detall d’enviar-me-les.
La informació a la televisió local la podeu veure a continuació, clicant a l’enllaç:
L’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura és un recull d’articles de l’àmbit de les biblioteques, el llibre i la lectura a Catalunya, que té com a objectiu recollir l’estat de la qüestió i fer balanç d’actuacions corresponents al bienni anterior en els diversos àmbits esmentats: així en el volum 4 de l’any 2016, en curs de publicació actualment, s’analitzen les tendències dels anys 2014 i 2015. Des del volum 3 (2014), l’anuari es publica per parts, quinzenalment, fins que a final d’any es dóna per tancat el fascicle. D’aquesta manera es pot prestar una atenció especial a la difusió dels capítols, fent públics els treballs a les xarxes socials en general i en especial a través del perfil Facebook de l’Observatori.
L’estructura de la publicació, un cop tancada, té els següents apartats:
Un primer bloc dedicat a la història, amb contribucions que analitzen la història de la impremta i l’edició, la història de la lectura, i la història de les biblioteques i els arxius.
Un segon bloc centrat en els llibres i l’edició, amb contribucions que giren al volant dels escenaris i les fórmules de col·laboració entre editorials i biblioteques, amb el panorama dels llibres infantils i juvenils (tant de ficció com de coneixement), els estudis i la recerca sobre edició i hàbits lectors, la lectura fàcil, les publicacions periòdiques, l’edició electrònica i el comerç del llibre.
El tercer bloc es dedicat a les biblioteques, ampliant l’anàlisi als centres patrimonials i les biblioteques de recerca, a més de les contribucions que ja són habituals sobre les biblioteques públiques i les biblioteques escolars.
I, per acabar, un bloc orientat a la lectura amb capítols específics per a cadascun dels col·lectius més significatius (entre els infants i els joves, i entre els universitaris), un altre pensat per a la lectura digital, a més dels estudis i recerca sobre la lectura i la promoció de la lectura a les biblioteques públiques i les escoles.
Em van tornar a demanar col·laboració i, de bon grat, he col·laborat en el capítol dedicat a la lectura entre els infants i joves que es publicarà més endavant.
La Introducció a l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016, elaborada per la Maite Comalat i en Lluís Agustí, coordinadors de la publicació. Es pot descarregar en català , castellà i anglès.
I tres articles més que es poden consultar i descarregar: Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2014-2015) Joan Portell Rifà Estudis i recerca sobre edició i hàbits lectors a Catalunya (2014-2015) Anna Villarroya Història de les biblioteques i arxius a Catalunya (2014-2015) Marga Losantos
Bellprat és la primera Vila del Llibre de Catalunya a l’estil d’altres pobles del món que s’agrupen dintre del concepte Book Town. El proper cap de setmana (4 i 5 de juny) se celebra la novena edició i podrem veure com aquest indret rural d’interès històric i bellesa natural es transforma en una trobada literària de primer ordre, omplint els seus carrerons de pedra de parades de novetats editorials per a tots els públics, de venda de llibres d’ocasió als baixos de les centenàries cases de Bellprat, de música en directe, d’escriptors que parlen amb els seus lectors, d’intercanvi de punts de llibre, d’exposicions d’il·lustradors i d’activitats per a tota la família.
En aquesta ocasió s’inaugurarà oficialment la Xarxa de Viles del Llibre de Catalunya.
La companya Nati Calvo, bibliotecària a la Biblioteca Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat i dinamitzadora dels Laboratoris de Lectura ha escrit un breu article a la revista GUIX de juny on explica que és el programa Llenguatges del coneixement.
Segons ella, aquest programa pretén potenciar l’impuls d’experimentar, és a dir, de crear per conèixer o conèixer per crear, intrínsec en l’infant. En aquest punt, la comunitat educativa i la biblioteca juguen un paper important a l’hora d’estimular la creativitat dels infants i l’hàbit lector a partir d’experiències positives d’aprenentatge i lectura
El programa Llenguatges del coneixement pretén que les visites escolars a la biblioteca esdevinguin experiències positives d’aprenentatge i facilitin l’harmonització de la lectura i el coneixement a partir de diferents llenguatges.
Seguint l’ideari dels Laboratoris de lecturai entenent que la missió de la biblioteca pública passa per esdevenir un espai generador d’aprenentatge, vam modelar un nou model:
– Creant espais d’escolta i interacció on ensenyar a descobrir el món.
– Acostant els coneixements als infants d’una manera engrescadora, buidant continguts, seguint la filosofia “less is more” (menys és més).
– Potenciant les habilitats de pensament, les actituds intel·lectuals i les sensitives.
– Fomentant la capacitat d’observació i interpretació, la imaginació, la creativitat i l’emotivitat.
A partir d’un primer eix d’aprenentatge, l’art de la pintura abordem diferents aspectes de la temàtica a través de tres sessions pautades, dirigides a grups d’edats determinats:
• Què veig al museu? per a alumnat de 6 a 8 anys
• Descobrir l’art per a alumnat de 8 a 10 anys
• Els sentits del petit museu per a l’alumnat de 10 a 12 anys
L’estructura d’aquestes dinàmiques, amb algunes variacions, normalment segueix el mateix format, amb les quatre fases que assenyalem a la pràctica de la pàgina següent.
El desenvolupament de cada apartat sempre juga en dos dimensions:
• Un temps individual d’escolta, visió, observació, tria i relació.
• Un altre temps d’interacció del grup, experimentació i creació a partir de propostes.
A la revista GUIX d’aquest mes de juny podeu llegir la pràctica que realitzen amb els alumnes de cicle inicial i que anomenen “Què veig al museu?”. Ho fan a partir dels llibres El Punt, d’en Peter H. Reynolds i Un punt vermell, de l’autor David A. Carter.
L’autor d’A la recerca del temps perdut, l’escriptor Marcel Proust, té un hotel dedicat a la seva obra. Es troba a Paris, a la Rue de Constantinoble, darrere de l’estació de Saint-Lazare i molt a prop del Boulevard Haussmann, on va viure Proust.
A cadascuna de les habitacions li han assignat el nom d’un personatge de les seves obres. A cada cambra hi ha un text en francès del personatge en qüestió, il·lustrat amb una aquarel·la. Gravat a la paret de vidre del bany, també hi ha un fragment d’una carta manuscrita de Proust, i sobre la tauleta de nit una de les seves fotografies.
La invitació a la lectura 