Tal com ja vam avançar fa uns dies, a la darrera edició de la fira del llibre Liber’16 les editorials Parramon i Paidotribo van presentar una versió del clàssic Alícia en terra de meravelles amb el suport de la Realitat Augmentada (RA) i la Realitat Virtual (RV), una tecnologia que experimenten des de fa tres anys tant en llibres de coneixement com de ficció.
La presentació, cuidada al detall, ens va permetre als assistents assistir a una demostració pràctica per entendre què és la Realitat Augmentada, una tecnologia que fa que els personatges i els escenaris dels llibres cobrin vida i així faciliten als lectors la interacció amb ells i que participin de la història. De fet, es passa de les dues dimensions que ens ofereixen les pàgines d’un llibre a les 3D amb l’ajuda dels dispositius adequats. Segons ens van informar, es requereix una connexió a internet per descarregar gratuïtament l’app (Alicia AR, per a sistema Android) i després amb un telèfon mòbil o una tauleta ja no cal connexió.
En el cas concret d’Alícia en terra de meravelles vam aprendre que, a més de llegir-lo de la manera tradicional, si enfoquem el llibre amb el telèfon intel·ligent la història cobra vida per què se li afegeix so, música, cançons, veus, elements en 3D, profunditat, moviment, etc.
En acabar l’excel·lent explicació se’ns van plantejar alguns dubtes:
Un primer interrogant ens va recordar que en les últimes estadístiques conegudes, corresponents a l’any 2015, les vendes de llibres en format paper havien augmentat gairebé en la mateixa proporció que havia disminuït el consum de llibres en ebooks, el que ens porta a pensar que el futur apocalíptic a què alguns condemnaven al paper no està tan clar.
Una segona pregunta és si l’esforç econòmic, de temps i de personal que suposa una inversió d’aquest tipus compensa el resultat. A més, es requereix disposar d’un telèfon o tauleta i l’app corresponent, quelcom potser massa complex per a determinades famílies.
Finalment, ens van intentar convèncer que per jugar cal llegir el llibre primer però els jocs que van plantejar no estaven molt relacionats amb la comprensió lectora i, a més, van ser d’un nivell de complexitat senzill, més propi d’un videojoc, i allunyats de la profunditat de pensament que suposa el text de Lewis Carroll. Es notava un decalage entre allò que el lector llegeix i el que juga.
Probablement en un futur pròxim la RA serà molt útil en camps concrets del coneixement com pugui ser la medicina o l’arquitectura, per exemple, però de moment, per a la literatura de ficció caldrà donar-li temps, suposo, esperar que aquest tipus d’experiències es normalitzin i veurm si realment estimulen el desig de llegir.
Us deixo una petita demo de “El gran libro de los exploradores”, també de Parramón editorial.
La invitació a la lectura 