Il·lustrem-nos! Una experiència d’animació lectora des de la llibreria

2015-04-18-19-32-16Amb motiu de la celebració dels 40 anys de la revista GUIX, el número de gener va ser substituït per la publicació d’un llibre commemoratiu que recull alguns dels bons articles que durant aquest anys han aparegut a la revista. És per aquest motiu que l’habitual revista s’ha endarrerit un mes i, per tant, la secció «viure la lectura» que comentem en aquest blog.
Al número que arriba aquest febrer, la Montse Marcet, llibretera de Rubí, ens explica com les llibreries són una baula necessària per encomanar el desig de llegir. El seu article es titula Il·lustrem-nos i, entre d’altres pensaments, ens explica que:
La principal intenció dels llibreters i llibreteres que avui dia treballem envoltats de llibres és la d’encomanar el gust per la lectura.
Compartir els llibres i àlbums il·lustrats que ens agraden, els que trobem innovadors, originals, sorprenents, d’editorials petites i valentes o grans i consolidades, però sobretot, que ens transmeten emocions.
Ens agrada recomanar a amics i clients aquells llibres que s’adaptin als seus gustos o a la necessitat del moment, que tant pot ser educativa com emocional o simplement contemplativa, perquè entenem els llibres infantils i àlbums il·lustrats com a obres literàries i artístiques.
claraboia-generalLes llibreteres, perquè es curiós que majoritàriament és un món femení (amb alguna excepció), volem ser sobretot, dinamitzadores culturals i el nostre afany va molt més enllà d’aconseguir vendre un llibre i el que es troba com a denominador comú de les companyes que conec que aposten per aquesta línia, és sobretot la il·lusió i la passió per compartir i donar a conèixer aquells llibres que creiem que no és possible que passin desapercebuts, que, com diu Agustín Fernández Paz en el seu llibre Lo único que queda es el amor:
“ Volvía encontrarme con uno de esos libros que me alborotan el corazón y me devuelven la alegría de vivir. Al acabarlo me asaltó otra vez el deseo que siempre siento en esos casos: telefonear a los amigos, salir a gritar en medio de la calle, proclamarlo a todo el mundo. Decirle a la gente que no puede seguir viviendo sin leer un libro así, hay demasiada belleza en él para ignorarlo”.

laura-y-el-ratonI per això organitzen presentacions, xerrades, contacontes, exposicions, tallers i tot el que els passa pel cap. Emprant les paraules de la Montse:
Els llibreters som un esglaó més en la cadena del llibre. Des dels autors als lectors hi ha tot un munt de gent que treballa per fer arribar el llibre al seu destinatari final, el lector. Il·lustradors, editors, promotors comercials, agents literaris, traductors, correctors, maquetadors, impressors, distribuïdors, bibliotecaris, alguns mestres, i amants dels llibres en general juguen un paper fonamental en aquesta tasca. Però una de les funcions més importants que fem a les llibreries, és seleccionar i oferir productes que siguin realment de qualitat. El mercat editorial és molt abundant, però no tot el que arriba a les llibreries té els requisits que es mereix un públic lector inundat i sobresaturat de novetats.
A la segona part de l’article ens presenta una pràctica que amb la col·laboració d’alguns il·lustradors que com Dani Cruz, Noemí Villamuza, Leonardo Rodriguez o Zuzanna Celej, entre d’altres, organitza a Rubí dins del seu projecte d’animació Lectors al tren!
L’article complet el podeu llegir al número de febrer de GUIX (en català) i AULA (en castellà).

les fotografies que acompanyen aquesta entrada són gentilesa de la Montse Marcet.

taula-llibres-noemi-2

Educació Infantil. Bones pràctiques a l’Hospitalet de Llobregat

img187

El Centre d’Estudis de l’Hospitalet (cel’h) acaba de publicar un recull que mostra com la primera persona del plural del verb educar es concreta quan una ciutat es compromet amb la primera infància.
La implicació de la «tribu» es percep des de la primera línia. Els coordinadors de l’obra, l’Enric Roldán i en Pep Vallecillos, com a bons coneixedors del que es cou a l’Hospitalet, han sabut connectar amb un bon grapat de persones que han aportat reflexions i experiències diverses relacionades amb l’etapa 0-6, començant per una magnífica introducció d’en Francesco Tonucci que fa de molt bon llegir.
El llibre —molt recomanable— està estructurat en tres parts ben diferenciades:
• La primera presenta el mapa de recursos (escoles bressol, espais familiars, serveis socials, ludoteques, etc.)
• La segona mostra onze bones pràctiques educatives que es fan a diversos centres. Només és la punta de l’iceberg perquè ja intuïm que al darrera hi ha molt bona feina d’una ciutat educadora que compta amb bons professionals.
• La tercera conté trenta aportacions, opinions personals que recullen l’ampli ventall de mirades enfocades cap al veritable protagonista, l’infant que creix, que viu i que espera el millor de nosaltres. En paraules dels coordinadors: «Les criatures no ens perdonarien que no fos així».
M’agrada (molt) que dins d’aquests 256 pàgines, hi hagi referències a la biblioteca i la lectura. Per exemple, al projecte de l’Escola Bressol Municipal La Casa Dels Contes on expliquen les visites periòdiques a la biblioteca de la Plaça Europa, el servei de préstec i altres tallers o activitats extraescolars.
He tingut el goig, com a mestre de l’Hospitalet, de participar aportant algunes reflexions sobre la relació dels contes amb l’afectivitat. Al capitolet que m’han deixat escriure parlo de la màgia que es produeix quan el mestre o la mestra d’infantil comença a narrar, de viva veu, com si sonés la flauta màgica del flautista d’Hamelin; explico com de cop i volta es fa el silenci i els infants obren els ulls, estan molt atents i es deixen portar a un sense-temps meravellós on reben models i pautes que els ajuden a imaginar —que és diferent de fantasiejar— es vacunen contra els perills —creen defenses per si mai es troben en una situació similar a la del protagonista—, coneixen el món, desenvolupen la creativitat, es diverteixen, es reconeixen a ell mateixos en alguns dels personatges, en les seves peripècies i en la solució de les seves dificultats, viuen tota mena de sentiments, aprenen a resoldre els conflictes que sorgeixen diàriament, entenen que vol dir compartir, respectar i ser respectats, etc.
M’ha agradat recordar com els contes narrats pel mestre o la mestra  envien als infants missatges a la seva dimensió cognitiva (de coneixement) i també a l’emotiva. La paraula sentida els porta a viure l’aventura —que és una mirada exterior— i a trobar imatges on emmirallar-se —no per ser com els herois sinó per ser ells mateixos millors— i també els porta una mirada interior que té a veure amb el fet d’estar a prop de l’adult. El conte va lligar a l’afecte.
Com que la tirada del llibre és curta, potser una bona idea seria que es pogués aconseguir en format pdf. Els hi ho proposaré.

web del Centre d’Estudis de l’Hospitalet: http://www.celh.cat

 

 

Bateig de la biblioteca escolar Emili Teixidor

emili-teixidorQue l’escola de Roda de Ter porti el nom de l’Emili Teixidor és lloable perquè l’Emili va fer molt per la literatura infantil i juvenil —també per la d‘adults—, però es pot entendre perquè allà és on va néixer. Però que una escola de Sant Boi de Llobregat hagi decidit posar-li el seu nom a l’espai biblioteca que inauguraran la propera setmana encara és més d’agrair perquè demostra que les seves obres, especialment la sèrie de la Formiga Piga, han deixat petjada en l’imaginari col·lectiu dels infants.


L’escola Antoni Gaudí ja va fer un superprojecte sobre aquest autor l’any 2012-2013 que va ser mereixedor del reconeixement als Premi Baldiri. L’experiència recollia la relació dels infants amb l’obra de l’escriptor i com la visita de l’autor va arribar a ser motivadora de lectures diverses.

Estic content i agrait a l’equip de mestres de l’escola per haver-me convidat al bateig de la biblioteca el dia 1 de febrer.

Pel qui vulgueu saber més d’en Teixidor us recomano l’assaig «La lectura i la vida» que comença amb aquestes paraules.

portada“¿Us imagineu una vida sense llibres? Ara mateix, si desapareguessin tots els llibres de la Terra, seria com si el món hagués perdut la memòria. ¿Us imagineu a vosaltres sense memòria, sense records, sense passat, sense coneixements…amb el cervell en blanc, ben buit?
No sabríeu ni qui sou, ni d’on veniu, ni res de res. Els llibres són la memòria del món, i gràcies als llibres podem saber un munt de coses: com vivien els nostres avantpassats, com van inventar les eines que ens han portat fins aquí, amb els ordinadors, els cotxes, les medecines, la televisió, els gratacels, els telèfons mòbils, els transplantaments de cor…
Però gràcies als llibres som molt més que la nostra memòria. Gràcies als llibres podem parlar amb els morts, perquè els escriptors i els savis que van escriure llibres anys enrere, segles enrere, quan encara no s’havia inventat el paper i els escribes escrivien en rajoles de fang tou, i després en pells preparades de xai i fulles de plantes, els papirs, van gravar la seva veu en aquests materials, i més endavant els copistes ho van copiar en llibres de paper, i ara, avui dia, podem anar a les biblioteques i llegir el que ens van deixar escrit, el que ens van dir; la seva veu s’ha transformat en paraules escrites que els temps no esborra i encara podem parlar amb ells….”

Aquest assaig conté pensaments sobre animació a la lectura, sobre literatura infantil i juvenil, sobre la vida, sobre l’escola, sobre les biblioteques i sobre com la lectura ens fa millors persones. Imprescindible. El va escriure l’any 2007, cinc anys abans de la seva mort.

Coneixent la Vaughan Civic Centre Resource Library de Canadà, un nou concepte de biblioteca

2-1

Fa uns dies, en Pedro Bravo, director de la biblioteca Tecla Sala, em va fer a mans la informació que he triat per començar aquest any 17. Es refereix a un nou concepte de biblioteca que s’ha inaugurat a Canadà, a Vaughan, i que canvia la imatge tradicional que en tenim d’aquest equipament.
3-1 Es tracta d’una biblioteca que té, entre d’altres, un estudi de gravació i un estudi de vídeo amb pantalles de fons verd, impressores 3D i una cafeteria. El material de lectura és prou gran, uns 70.000 materials, incloent revistes, llibres i llibres d’àudio.
L’edifici sembla un modern aeroport i el cost de la seva construcció va ser de 15 milions de dòlars, aproximadament.vaughan
La biblioteca, amb molta tecnologia verda integrada, inclou llums amb sensor de moviment, parets de vidre i llum natural, un espai per a l’estudi, una àmplia zona infantil i una sala només per a adolescents, a part d’altres modernures com autoservei de préstec, lavabos amb control d’estalvi d’aigua, etc.

A Universo Abierto (Blog de la biblioteca de Traducción y Documentación de la Universidad de Salamanca) podeu trobar un article més extens i documentat sobre aquesta biblioteca. Us passo l’enllaç:
https://universoabierto.org/2016/10/31/vaughan-civic-centre-resource-library-una-biblioteca-para-el-futuro/

I un vídeo dels dies previs a la inauguració:

https://vimeo.com/182337795

img_0537

La Nit de l’àlbum il·lustrat

nitLa setmana passada es va celebrar la primera festa del que es va anomenar Nit de l’àlbum Il·lustrat i que van organitzar onze petites (i no tan petites) editorials que estan donant un impuls espectacular a la literatura per infants i joves. En alguns casos es tracta d’editorials gestionades per una o dues persones.
No hi eren totes les editorials que haurien de ser, llàstima! però aquesta primera trobada va estar prou reeixida. Els vam fer costat il·lustradors, llibreteres, contacontes, mestres i lletraferits en general que vam poder compartir unes estones de conversa tranquil·la en un espai preciós, la sala Valkiria.
El moment àlgid, el més esperat va ser quan la Mar, editora de Babulinka, va llegir, en representació de les onze editorials (A buen Paso, Babulinka, Coco Books, Corimbo, Ekaré, Flamboyant, Joventud, Kalandraka, Libros del Zorro rojo, Takatuka i Thule) el Manifest. El podeu sentir a continuació.
Tant de bo hi hagi més trobades d’aquest tipus. Serà senyal de bona salut lectora i un pas més cap a la normalització d’una societat que volem més culta.

 

dsc06145

Amb l’estimat equip de Kalandraka, l’Helena i la Cristina

dsc06156

dsc06157

Els onze punts del Manifest

dsc06148

dsc06149

dsc06153

dsc06159

El Garbell-9

coberta-6

Aquesta setmana, a la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat ens vam aplegar un bon grapat de mestres per escoltar les recomanacions que ens va fer l’Amàlia Ramoneda, en representació del Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil, les persones que han llegit i valorat, citat i ressenyat en el butlletí Quins llibres totes les novetats que han arribat a la biblioteca. Periòdicament fan un butlletí que anomenen El Garbell.
A més a més de descobrir noves lectures, la trobada serveix per conèixer cap on camina la literatura infantil, quins són els temes més recurrents, què hi falta, etc.
El garbell 9 el podeu descarregar entrant a la pàgina de l’Associació de Mestres Rosa Sensat o també clicant AQUÍ.

Us deixo amb algunes imatges de la trobada i us animo a venir a la propera presentació, de cara a Sant Jordi.

dsc06143

dsc06140

dsc06138

dsc06133

 

 

Lectures recomanades per al cicle mitjà. Nadal 2106

lapicesprimosLápices primos
José A. Ramírez Lozano. OQO
Per escriure utilitzem llapis, bolígrafs, plomes, retoladors, guixos… però, què passaria si provèssim a fer-ho amb els cosins dels llapis? Quins són? Això és el que ens presenta Lápices primos, amb una gran dosi d’imaginació i fantasia.
Perquè es pot escriure i dibuixar amb altres estris i elements de la vida quotidiana. Es pot dibuixar amb una canya de pescar? Es poden escriure històries amb una agulla de fer mitja? I tant! Les possibilitats són infinites i les anem descobrint pàgina rere pàgina acompanyades d’unes imatges que conviden a la seva contemplació perquè la proposta plàstica de la Natalie Pudalov no ens deixa indiferents amb la quantitat de detalls que s’amaguen a totes les pàgines.

dues-alesDues ales
Cristina Bellemo. Combel
Un matí, el senyor Guillem es troba unes ales al seu jardí. «De qui deuen ser?», es pregunta. Però ningú no les reclama, ningú no en sap res. Fins que un dia s’atreveix a tocar-les i es desperten els seus records. Una història filosòfica i poètica sobre el final de la vida, sobre la mort.

174922 el Club dels Estranys.inddEl Club dels Estranys
Jordi Sierra i Fabra. Cruïlla
L’Hug és tartamut i en Bernat, dislèxic. El perdonavides de la classe els fa la vida impossible perquè els veu diferents dels altres. Per això, els dos amics decideixen fundar un club, per sentir-se menys sols i més segurs. Quina sorpresa tindran quan descobreixin que no són els únics que volen formar part d’aquest club!
Ser diferent dels altres, ser estrany, és normal. Per això, el més important és aprendre a riure’s d’un mateix. En realitat tots som estranys, perquè tots som diferents. Cadascú és com és.

briscaBrisca
Andreu Martín. Cruïlla
La Paula va a passar el dia a la granja dels oncles. Mentre passeja pel bosc amb els pares esclata una tempesta, i la Brisca, la seva gosseta, es perd. Passen les hores i els dies, i la Brisca no torna a la granja, cosa que desespera la Paula. Alhora, per aquella zona es comença a parlar d’una colla de gossos salvatges que ataquen els animals de les masies i també les persones. Pot ser que la Brisca s’hagi ajuntat amb aquesta gossada? Això voldria dir que està viva… Però, si corre amb aquests gossos salvatges, és que ella també és capaç de fer mal a les persones?

miyukiEspera’t, Miyuki
Roxane Marie Galliez. Joventut
És el primer dia de la primavera i la Miyuki vol veure com floreix el jardí del seu avi. Però una de les flors triga massa a obrir-se, segons la Miyuki… Llavors decideix sortir a buscar l’aigua més pura per ajudar-la a obrir-se. La Miyuki es passa el dia corrent impacient, en una recerca desesperada, i es perd l’espectacle de la primavera…
Un bell conte per aprendre l’art de la paciència i de la contemplació.

la-pajarera-de-oroLa pajarera de oro
Anna Castagnoli. BFE
La Valentina és la filla de l’Emperador, que viu envoltada de criats espantats dels seus impossibles desitjos. Cada desig es converteix en una ordre, perquè Valentina és una nena prepotent i terrible, una princesa d’odi i de sang.
La princesa col·lecciona objectes però sobretot ocells. Centenars de meravellosos i exuberants ocells engabiats, que es converteixen en el seu luxós caprici, exòtics exemplars alats, símbols de la seva solitud. Els criats viatgen per tot arreu per trobar els ocells més esplèndids i per acontentar els desitjos de la Valentina. Durant els viatges alguns perden la vida i altres, en tornar, són decapitats. Fins que un servent, intel·ligent i astut, li regala l’ou d’un ocell que parla. La felicitat i l’esperança il·luminen la vida de la princesa. Haurà de tenir cura de l’ou…

mitjonsEls mitjons de l’ogre
Maria Carme Roca. Jollibre
En Maties és un ogre que s’adona que, des de fa un temps, a cada bugada perd un mitjó. El fet l’inquieta i decideix buscar algú que l’ajudi a resoldre el misteri.

el-viatgeEl viaje
Francesca Sanna. Impedimenta
El relat en primera persona del tortuós periple que emprendrà una família per escapar dels horrors de la guerra i poder formar una nova llar. El viatge d’una mare i les seves dues filles ens commou d’allò més amb les seves peripècies, malauradament tan properes.

oca-locaPoemas de la oca loca
Gloria Fuertes. Kalandraka
El proper any reviurem la poesia d’una de les autores més estimada entre els infants, coincidint amb el centenari del seu naixement. En aquesta reedició podrem gaudir d’un grapat de poemes que comencen amb un “para dibujar…”

portadaGran i petit-1
Chanti. Nandibú
El llibre és un recull de les tires còmiques que expliquen la vida d’en Nacho, el centre de l’univers familiar fins que arriba el seu germà. Des d’aquest moment l’autor ens va narrant les aventures familiars però amb la mirada de l’infant. Hi surten els pares, els avis, els amics dels pares, la tieta, etc.
És realment brillant la manera com l’autor ens presenta les situacions quotidianes i els raonaments dels nens que tantes vegades sorprenen a casa i a l’escola.

Lectures recomanades per al cicle inicial. Nadal 2016

l_efimera_portadaL’efímera
Stéphane Sénégas. Takatuka

Dos germans descobreixen un petit insecte molt divertit: una efímera. Busquen per internet i, quan saben que la seva nova amiga només viu un dia, decideixen fer mans i mànigues perquè aquest únic dia li sigui inoblidable, i la fan participar en tota mena de jocs i aventures…

FMP_9781406369069_HC_NT port.inddCinc minuts de tranquil·litat
Jill Murphy. Kalandraka

La senyora Gros només demana uns minuts de tranquil·litat a la banyera, ben calentona i plena d’escuma. Però els seus fills tenen tanta energia i fan tan d’enrenou com sempre i a la mare la pau li dura ben poc.

Sr_zorro_cubierta_2016.inddEl señor zorro y el hilo rojo
Franziska Biermann. Los cuatro azules

El Señor Zorro s’h convertit en un escriptor d’èxit amb l’ajuda del seu amic, l’editor Señor Schultz. El Señor Zorro es dedica a vagarejar amunt i avall a la recerca de noves idees per als seus llibres. Tot el que veu i li passa pel cap ho va anotant en unes llibretes d’apunts però un dia les llibretes li desapareixen i creu que la seva carrera com a escriptor s’ha acabat.

la-balena_a_hivern-2La balena a l’hivern
Benji Davies. Ed. Andana
Una nova aventura de Noè i la balena. Una història d’amistat que segueix la línia de La balena.
Mentre el pare d’en Noè emprèn la seva última sortida de pesca abans de l’hivern, ell l’espera a casa amb els seus gats. De sobte, esclata una gran tempesta i el noi decideix sortir a buscar-lo. Però la tempesta és molt perillosa i queda atrapat enmig d’un mar gelat.

mg-comptant-lleonsComptant lleons
Katie Cotton. Ed. Flamboyant

Un llibre de gran format amb unes il·lustracions molt boniques, en blanc i negre i a tota pàgina, que representen des d’un lleó regi fins a deu zebres impressionants, i que ens permeten veure molt de prop les criatures més salvatges de la naturalesa. Uns textos poètics, complementats amb informació molt clara, ens descobreixen com viuen i sobreviuen a la Terra els animals en perill d’extinció.

banc-blauEl banc blau
Albert Asensio. Babulinka Books

Una història on, al voltant d’un banc blau, uns s’enamoren, d’altres fan amistat i d’altres s’acomiaden per sempre. L’únic que roman, impertorbable, és el banc. Un àlbum il·lustrat que parla dels cicles de la vida, d’històries circulars, de la meravella que resulta saber que sempre podem tornar a començar.

cumpleanosEl peor cumpleaños de mi vida
Benjamin Chaud. Kókinos

El nen protagonista i el seu ninot conill que sempre l’acompanya van a la celebració de l’aniversari d’una companya de classe de qui està enamorat. Ell creu que és el moment de fer-li-ho saber amb el seu regal, però res del que estava previst passa…
Vergonya? Desil·lusió? Ganes de desaparèixer? No tot està perdut.

Agente Ricitos
El hematocrítico. Anaya

Una nova aventura de la nena Ricitos de oro que amb l’ajuda de la seva lupa ajuda a tothom al bosc i descobreix els crims abans no es realitzin.

La llegenda del drac que dormia i roncava
Eva Mor. Cruïlla

Al poble tothom espera el dia en què celebren la Diada del Drac, però el seu protagonista, el drac més terrible del regne, està adormit i no hi ha manera de despertar-lo. Per molt que ho proven, cap dels intents no serveix per a desvetllar la bèstia, i el rei comença a preocupar-se de debò. La festa més important de l’any i la reputació de tot el seu poble estan en joc. Però, què li passa realment al drac?

Meravellosos veïns
Hélène Lasserre. Birabiro

Una família de llops en moto, unes vaques ecologistes, un porquet fotògraf, unes cigonyes sobre la teulada, uns cocodrils cambrers, uns elefants melòmans, una girafa i fins i tot un pop que teixeix uns petits barrets per als peixos…
Tt sembla molt tranquil en aquest edifici. Una casa que va canviant a mesura que avancem per les planes i nous veïns arriben al barri.

ricitos

cob_veins_400

173018_CO_drac dormia i roncava.indd

La comunidad lectora

11160626_10205437269383503_6860431263908527999_oBorges diferenciaba entre «leedores» y «lectores» y si de verdad queremos que nuestros hijos o nuestros alumnos se conviertan en auténticos lectores, que no «leedores», es necesaria la implicación de toda la tribu. Es por este motivo que en a partir del presente mes de diciembre en las revistas GUIX y AULA iniciamos una serie de artículos, inseridos en la sección Viure la lectura en el que diferentes estamentos o personas explican como colaboran para conseguir el objetivo común. Escribiran una bloguera influyente, una concejala de educación, una editora, una librera, una Fundación, una autora, una ilustradora, un representante de un centro de profesores y representantes de las Asociaciones de padres y madres. Cada uno desde su punto de vista explicará una práctica concreta. Cada uno desde un lugar distinto, con realidades sociales diversas, explicará su experiencia.
Es un equipo de lujo que inician las madres del C.R.A. Entreviñas, una escuela rural de Fuensaldaña (Valladolid), quienes nos cuentan, en palabras de Erica Zeigt, presidenta del AMPA, lo siguiente:

En las escuelas rurales, por su tamaño, la comunicación entre padres y maestros es más directa, más cercana, y eso facilita la puesta en marcha de proyectos como el de la organización y funcionamiento de la biblioteca escolar (préstamo, conferencias, sesiones de cuentos, etc.) de manera efectiva.
Se suele considerar la lectura como un acto personal aunque, paradójicamente, también es una actividad compartida. Leer nos ayuda a entender el mundo que nos rodea, aumenta el autoconocimiento, activa la memoria, desarrolla el pensamiento y moviliza multitud de sentimientos.
Vivir la lectura es una elección personal y enriquecedora y eso lo saben muy bien los maestros que ayudan a sus alumnos a descodificar los símbolos gráficos y a enseñar habilidades que permitan comprender, pero también lo saben los padres y las madres que quieren que sus hijos estén conectados al mundo y apuestan por impulsar acciones de lectura como actos esenciales para fortalecer los vínculos de la comunidad familiar, escolar y global.2-entrevinas
En el C.R.A. Entreviñas así lo entendemos. Se trata de un Colegio Rural Agrupado formado por tres pueblos: Fuensaldaña (3 unidades de Infantil y 4 de primaria), Mucientes (1 unidad de infantil y 2 de primaria) y Trigueros del Valle (una unidad de infantil y primaria), situados al norte de Valladolid. En Fuensaldaña está la cabecera del C.R.A. y allí se encuentra la biblioteca del centro.
La biblioteca llamada “El castillo de los cuentos” funciona con la intención de que todos los alumnos del mismo, ya sean de Mucientes, Fuensaldaña o Trigueros del Valle puedan acceder a ella. Sabemos que la distancia física puede ser un impedimento. Por eso el horario de la biblioteca se ha puesto por la tarde, para poder facilitar el acceso a los alumnos que no tienen sus aulas en Fuensaldaña. La apertura del servicio de préstamo de la biblioteca funciona gracias a la colaboración de un buen número de padres y madres que dedican algunas horas, desinteresadamente.
img-20151030-wa0047En el C.R.A. Entreviñas creemos que una comunidad, entendida como un grupo de personas que conviven en el mismo lugar, puede convertirse en una “comunidad lectora” y por eso trabajamos en la línea de afianzar un proyecto en el que los padres y las madres participen activamente en la formación literaria de los niños.

Y a continuación nos explican su experiencia «Cuentos en otras lenguas» en el que algunas madres cuentan a los alumnos cuentos en otras lenguas propias de España, narrando en catalán, eusquera, astur, inglés, etc. Las fotos que acompañan esta entrada corresponden a esos momentos de narración.

El artículo completo lo podéis leer en las revista GUIX (catalán) y AULA (castellano), en el número de diciembre.

Club de lectura en veu alta

A la biblioteca central Tecla Sala de l’Hospitalet fa més de deu anys que funciona un club de lectura en veu alta. Normalment llegeixen obres potents com Cien años de soledad o Guerra i pau i ho combinen amb d’altres més curtes com Pedra de tartera, per exemple. Durant una hora, els dimarts a les dotze del migdia, i amb la coordinació dels bibliotecaris, l’Olga i en Carles, van fent via, tranquil·lament, que és com es fan bé les coses. De tant en tant, en acabar el trimestre, els hi queden algunes sessions que aprofiten per llegir altres literatures més breus que es poden acabar en una o dues sessions. Aquestes dues setmanes han llegit Les galetes del Saló del Te Continental i van tenir l’amabilitat de convidar-me a la darrera trobada.
dsc06092 dsc06091

No cal ni dir-ho que va ser un plaer conversar amb persones que tenen uns records molt presents del que va ser la seva infantesa, una infantesa que, com la del protagonista del llibre, va viure i patir la Guerra Civil. Em va agradar sentir opinions sobre com, en realitat no es tracta de la Guerra Civil, o de la Segona Guerra Mundial, o de altres conflictes, del que es tracta és de la condició humana.
dsc06089Per acabar-ho d’amanir l’Olga havia preparat unes galetes que, com en el llibre, estaven decorades en forma de lletres. Bé, i també un vinet dolç que ens va alegrar el dia.
Va ser un matí memorable perquè vaig veure persones amb ganes d’aprendre, de saber, de relacionar-se, de compartir, de divertir-se. Va ser un plaer i un honor que m’haguessin deixar entrar en el seu cercle virtuós i que em deixessin fer fotografies, algunes de les quals les he compartit en aquesta entrada.

dsc06097

dsc06088 dsc06087