Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura (Volum 4)

cover_issue_23535_ca_ESL’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura és un recull d’articles de l’àmbit de les biblioteques, el llibre i la lectura a Catalunya, que té com a objectiu recollir l’estat de la qüestió i fer balanç d’actuacions corresponents al bienni anterior en els diversos àmbits esmentats: així en el volum 4 de l’any 2016, en curs de publicació actualment, s’analitzen les tendències dels anys 2014 i 2015. Des del volum 3 (2014), l’anuari es publica per parts, quinzenalment, fins que a final d’any es dóna per tancat el fascicle. D’aquesta manera es pot prestar una atenció especial a la difusió dels capítols, fent públics els treballs a les xarxes socials en general i en especial a través del perfil Facebook de l’Observatori.

L’estructura de la publicació, un cop tancada, té els següents apartats:
Un primer bloc dedicat a la història, amb contribucions que analitzen la història de la impremta i l’edició, la història de la lectura, i la història de les biblioteques i els arxius.
Un segon bloc centrat en els llibres i l’edició, amb contribucions que giren al volant dels escenaris i les fórmules de col·laboració entre editorials i biblioteques, amb el panorama dels llibres infantils i juvenils (tant de ficció com de coneixement), els estudis i la recerca sobre edició i hàbits lectors, la lectura fàcil, les publicacions periòdiques, l’edició electrònica i el comerç del llibre.
El tercer bloc es dedicat a les biblioteques, ampliant l’anàlisi als centres patrimonials i les biblioteques de recerca, a més de les contribucions que ja són habituals sobre les biblioteques públiques i les biblioteques escolars.
I, per acabar, un bloc orientat a la lectura amb capítols específics per a cadascun dels col·lectius més significatius (entre els infants i els joves, i entre els universitaris), un altre pensat per a la lectura digital, a més dels estudis i recerca sobre la lectura i la promoció de la lectura a les biblioteques públiques i les escoles.

Em van tornar a demanar col·laboració i, de bon grat, he col·laborat en el capítol dedicat a la lectura entre els infants i joves que es publicarà més endavant.

De moment ja ‘shan publicat els següents articles que es poden consultar i descarregar els arxius en format pdf a l’adreça:
http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/issue/view/23535/showToc

La Introducció a l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016, elaborada per la Maite Comalat i en Lluís Agustí, coordinadors de la publicació. Es pot descarregar en català , castellà i anglès.

I tres articles més que es poden consultar i descarregar:
Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2014-2015)
Joan Portell Rifà
Estudis i recerca sobre edició i hàbits lectors a Catalunya (2014-2015)
Anna Villarroya
Història de les biblioteques i arxius a Catalunya (2014-2015)
Marga Losantos

books

9a edició de Bellprat, vila del llibre

4. Bellprat Vila del llibre 4 juny 2016 il Idoia CostaBellprat és la primera Vila del Llibre de Catalunya a l’estil d’altres pobles del món que s’agrupen dintre del concepte Book Town. El proper cap de setmana (4 i 5 de juny) se celebra la novena edició i podrem veure com aquest indret rural d’interès històric i bellesa natural es transforma en una trobada literària de primer ordre, omplint els seus carrerons de pedra de parades de novetats editorials per a tots els públics, de venda de llibres d’ocasió als baixos de les centenàries cases de Bellprat, de música en directe, d’escriptors que parlen amb els seus lectors, d’intercanvi de punts de llibre, d’exposicions d’il·lustradors i d’activitats per a tota la família.
En aquesta ocasió s’inaugurarà oficialment la Xarxa de Viles del Llibre de Catalunya.

Si voleu fer un tomb, segur que no us decebrà. Tota la informació en el pdf que podeu obrir clicant AQUÍ
Més informació a l’edició digital de la revista NUVOL: http://www.nuvol.com/noticies/bellprat-llibres-entre-bales-de-palla/

Els llenguatges del coneixement: Creació i lectura a partir de l’art

Imagen2 La companya Nati Calvo, bibliotecària a la Biblioteca Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat i dinamitzadora dels Laboratoris de Lectura ha escrit un breu article a la revista GUIX de juny on explica que és el programa Llenguatges del coneixement.
Segons ella, aquest programa pretén potenciar l’impuls d’experimentar, és a dir, de crear per conèixer o conèixer per crear, intrínsec en l’infant. En aquest punt, la comunitat educativa i la biblioteca juguen un paper important a l’hora d’estimular la creativitat dels infants i l’hàbit lector a partir d’experiències positives d’aprenentatge i lectura

El programa Llenguatges del coneixement pretén que les visites escolars a la biblioteca esdevinguin experiències positives d’aprenentatge i facilitin l’harmonització de la lectura i el coneixement a partir de diferents llenguatges.

Seguint l’ideari dels Laboratoris de lectura i entenent que la missió de la biblioteca pública passa per esdevenir un espai generador d’aprenentatge, vam modelar un nou model:
– Creant espais d’escolta i interacció on ensenyar a descobrir el món.
– Acostant els coneixements als infants d’una manera engrescadora, buidant continguts, seguint la filosofia “less is more” (menys és més).
– Potenciant les habilitats de pensament, les actituds intel·lectuals i les sensitives.
– Fomentant la capacitat d’observació i interpretació, la imaginació, la creativitat i l’emotivitat.

Imagen1 (1)A partir d’un primer eix d’aprenentatge, l’art de la pintura abordem diferents aspectes de la temàtica a través de tres sessions pautades, dirigides a grups d’edats determinats:
• Què veig al museu? per a alumnat de 6 a 8 anys
• Descobrir l’art per a alumnat de 8 a 10 anys
• Els sentits del petit museu per a l’alumnat de 10 a 12 anys

L’estructura d’aquestes dinàmiques, amb algunes variacions, normalment segueix el mateix format, amb les quatre fases que assenyalem a la pràctica de la pàgina següent.
El desenvolupament de cada apartat sempre juga en dos dimensions:
• Un temps individual d’escolta, visió, observació, tria i relació.
• Un altre temps d’interacció del grup, experimentació i creació a partir de propostes.el punt punt vermell

A la revista GUIX d’aquest mes de juny podeu llegir la pràctica que realitzen amb els alumnes de cicle inicial i que anomenen “Què veig al museu?”. Ho fan a partir dels llibres El Punt, d’en Peter H. Reynolds i Un punt vermell, de l’autor David A. Carter.

Programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos

Logo-Perros-Y-LetrasEl Programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos (Reading Education Assistance Dogs) va néixer als EEUU l’any 1999, creat per la Intermountain Therapy Animals (ITA) una organització amb força experiència en millorar la vida de les persones mitjançant la interacció amb animals. Es tracta d’un programa estructurat per a la millora de les habilitats de lectura mitjançant la intervenció de gossos ensinistrats.
Hi ha moltíssims equips R.E.A.D. (uns 5.000 aproximadament) treballant per tot el món en diferents cultures i entorns. A més a més dels EEUU estan treballant a Canadà, Portugal, Alemanya, Gran Bretanya, França, Suècia, Noruega, Islàndia, Finlàndia, Eslovènia, Holanda, Croàcia, Itàlia, Austràlia i Sud-àfrica. A Espanya, també: Actualment hi ha equips a Madrid, Alacant, Albacete, La Corunya, Las Palmas, la Rioja, Múrcia i Saragossa.
El Programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos millora les habilitats de lectura dels nens mitjançant la intervenció de gossos especialment ensinistrats per llegir amb ells. L’èxit del Programa rau en la connexió emocional que s’estableix entre el gos i el nen que llegeix per a l’animal, que es relaciona amb el lector segons les seves necessitats.READ1
Són uns objectius terapèutics (dirigits a la millora d’aspectes concrets dels lectors) i també d’animació i foment de l’hàbit lector. Els àmbits d’acció poden anar des de les escoles i gabinets de psicologia fins a biblioteques, llibreries o espais similars.
Si voleu saber si a prop de la vostra ciutat hi ha algun equip R.E.A.D., esteu interessats en els seus serveis o voleu formar part i/o col·laborar amb aquesta entitat podeu fer-ho entrant al seu web http://www.perrosyletras.com/ i allà hi trobareu tota la informació i més.perro-de-lectura

Ideas-box, una biblioteca portàtil per als refugiats

descargaL’organització  ‘Bibliothèques sans frontières” (biblioteques sense fronteres) distribueix en zones en conflicte una biblioteca formada per diverses caixes, resistents a l’aigua, duradores, dissenyada per ser embalada en palets i enviada a camps de refugiats.
La idea és que els aliments, l’aigua i el refugi no són suficients. Les persones que ho han perdut tot necessiten llibres, pel·lícules, jocs i accés a Internet per alimentar les seves ments, connectar amb els seus éssers estimats, continuar la seva educació i reconstruir les seves vides.

esukudu-ideas-box-bsf-bibliotheques-sans-frontieres-starck
La biblioteca s’anomena Ideas- box i conté tablets i ordinadors portàtils amb connexions a Internet; 50 lectors electrònics i 5.000 llibres electrònics; 250 llibres impresos; un projector de pel·lícules, pantalla i 100 pel·lícules; cadires, taules i jocs de taula.
Philippe-Starck-Portable-Library-Ideas-Box-3Les caixes estan dissenyades en colors brillants i la seva arribada a les zones en conflicte és com una porta oberta a nous universos.
Hi ha biblioteques d’aquesta mena a llocs com el Liban i Jordània que atenen refugiats sirians. A Burundi, per exemple, on hi ha 46.000 refugiats la majoria d’ells congolesos, també han enviat Ideas-box. I a Austràlia, Estats Units, França, Etiòpia, etc.
El projecte es va posar en marxa l’any 2014 amb un fons inicial de 400.000 dòlars de la Fundació Alexander Soros. Ara, amb seu a París, Biblioteques sense Fronteres està buscant patrocinadors corporatius que contribueixen amb tablets, ordinadors portàtils i generadors elèctrics.

Més informació al web http://www.ideas-box.org/

Més informació de l’ONG Bibliothèques sans frontières i dels seus programes col·laboratius a http://www.bibliosansfrontieres.org/

 

Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016

PORTADAComparteixo la informació que han enviat en Lluís Agustí i la Maite Comalat, editors del nou Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016 que, en forma de lliuraments setmanals, anirà sortint al llarg de l’any.
Aquest serà el quart volum de l’Anuari, publicació que es va iniciar durant el curs 2009-2010. Com en anys anteriors, l’Anuari té com a objectiu recollir l’estat de la qüestió i el balanç d’actuacions dutes a terme a Catalunya durant el bienni anterior, en aquest cas els anys 2014 i 2015, en els diversos àmbits de l’Observatori.
L’edició d’aquest any, que manté una distribució periòdica fins a completar-se a final d’any, incorporarà alguns capítols nous que, sense trencar amb els continguts anteriors i seguint els eixos de l’Observatori, permeten tenir una mirada més àmplia sobre allò que ha passat al voltant de la lectura, els llibres i les biblioteques.
En aquest primer lliurament estan disponibles la Introducció a l’Anuari 2016 a càrrec dels editors (Maite Comalat i Lluís Agustí) i l’article de Joan Portell “Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2014-2015)”. El podeu consultar AQUÍ
Aquest primer article presenta les tendències observades en la producció de llibres infantils catalans i, tot i que constata l’arribada de la crisi al món de la literatura infantil i juvenil i la manca d’innovació en l’edició per als lectors més grans, destaca, entre d’altres, l’ascens de l’àlbum il·lustrat i la bona salut de la iniciativa privada per tirar endavant iniciatives de caràcter divers a l’entorn de la LIJ i la continuïtat de l’aprofitament de dates assenyalades per treure a la llum alguns autors o obres de renom.

SENDAK

Il·lustració de Maurice Sendak

El recull complet de tots els articles quedarà, finalment, estructurat en quatre blocs.
• Un primer bloc dedicat a la història, amb contribucions que analitzen la història de la impremta i l’edició, la història de la lectura, i la història de les biblioteques i els arxius.
• Un segon bloc centrat en els llibres i l’edició, amb contribucions que giren al volant dels escenaris i les fórmules de col·laboració entre editorials i biblioteques, amb el panorama dels llibres infantils i juvenils (tant de ficció com de coneixement), els estudis i la recerca sobre edició i hàbits lectors, la lectura fàcil, les publicacions periòdiques, l’edició electrònica i el comerç del llibre.
• El tercer bloc es dedicarà a les biblioteques, ampliant l’anàlisi als centres patrimonials i les biblioteques de recerca, a més de les contribucions que ja són habituals sobre les biblioteques públiques i les biblioteques escolars.
• I, per acabar, un bloc orientat a la lectura amb capítols específics per a cadascun dels col·lectius més significatius (entre els infants i els joves, i entre els universitaris), un altre pensat per a la lectura digital, a més dels estudis i recerca sobre la lectura i la promoció de la lectura a les biblioteques públiques i les escoles.

Vull agrair a la Maite Comalat i al Lluís Agustí per haver pensat en mi per a la redacció d’un dels capítols, concretament el que fa referència a “la lectura entre els infants i joves”.
Podeu consultar l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016 al següent enllaç:http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori.

 

Gestionando hijos

vertic_880_0

El proper dissabte dia 7 de maig hi haurà a Barcelona  una nova trobada de la comunitat Gestionando hijos. En aquest encontre, experts en el tema com en Carles Capdevila, l’Eva Bach, en Fernando Botella i altres, proposaran als pares i mares assistents metodologies noves i creatives per educar els seus fills.

Gestionando hijos és un projecte d’Educar es todo i té com a objectiu contribuir a col·laborar  en la tasca educativa. Són un equip de persones que vol dedicar la resta de la seva vida a millorar el nivell de la societat educativa, incidint en la idea que un dels pilars fonamentals d’una bona societat educativa són les mares i pares.

Estic encantat que m’hagin convidat i m’hagin deixat 10 minutets per parlar de la importància de la lectura en família.

Tota la informació AQUÍ

PONENTES

Programa_de la jornada_barcelona_2016

 

Exposició: Els papers d’Astèrix

expasterixEls amants de les aventures d’Astèrix i Obèlix tenim una cita a la biblioteca Ignasi Iglesias- Can Fabra perquè del 28 d’abril al 25 de juny es podrà veure l’exposició “Els papers d’Astèrix. Astèrix en 36 imatges de l’àlbum 36: El papir del Cèsar”.

Es tracta d’una mostra que ressegueix el procés creatiu d’un àlbum a partir de l’últim títol, alhora que convida els lectors a recrear personatges i pàgines dels altres llibres de la col·lecció.

El proper dijous 28 d’abril, a les 19h, s’inaugura l’exposició amb visita comentada de Joaquim Noguero (comissari de l’exposició) però a partir d’avui ja hi ha algunes activitats relacionades. En concret, les següents:

Dimarts 26 d’abril: Taller Recreem els personatges d’Àsterix , per als alumnes de 3r A de primària de l’Escola Eulàlia Bota de Sant Andreu, amb el dibuixant Pedro Rodríguez.
Dimarts 26 d’abril, a les 18 h. : Taller Muntem una pàgina d’Astèrix , amb el dibuixant Manel Fontdevila. Públic juvenil i adult. Cal inscripció prèvia. Sala d’exposicions.
Dimecres 27 d’abril: Taller Recreem els personatges d’Àsterix, per als alumnes de 3r B de primària de l’Escola Eulàlia Bota de Sant Andreu, amb el dibuixant Òscar Julve.
Dijous 28 d’abril, a les 17.30 h: Taller familiar Àsterix et dóna ales! No tenim poció màgica, però podràs ser un gal si véns a la biblioteca a fer-te el casc amb ales de l’Àsterix. Sala infantil.

Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra
Segre, 24-32
Tel 93 360 05 50
b.barcelona.ii@diba.cat
http://www.barcelona.cat/bibcanfabra

obelix

Lectures recomanades per al cicle superior. Sant Jordi 2016 (i 4)

L’últim llistat de recomanacions correspon a l’alumnat de cinquè i sisè de primària.

Història de la bicicleta d’un home llangardaix
Fina Casalderrey. Nandibú

Portada Bicicleta llangardaix.inddLa novel·la narra la història del nen que té un nom molt gran, Mundo, i que viu en un poble de Terol, Albarracín, amb una mare que muny cabres i fa formatges i un pare, pastor d’un ramat de mil cinc-centes ovelles.
La novel·la comença quan el nen té deu anys i molts somnis al cap. En Mundo és eixerit, intel·ligent i bon jan i un dia coneix a en Camilo, un treballador de la companyia de telèfons que passa pel seu poble instal·lant els pals que aguantaran els fils telefònics. Aquest home, amic del pare del nen, es desplaça amb una bicicleta (la que dóna títol al llibre) que tindrà una importància cabdal en els darrers capítols.
La novel·la se situa en els mesos previs a l’esclat de la Guerra Civil on la misteriosa desaparició del pare del nen, mostra un escenari on els silencis, les mirades dels veïns, les denúncies, les traïcions i les complicitats formen una teranyina de situacions molt ben explicades, molt sentides i que ens arriben al cor, sense caure en artificis narratius fàcils o previsibles.
El personatge d’en Camilo, el zelador de telefonia, amic de la família, que ensenya al nen a anar en bicicleta i el fa pujar dalt d’un dels pals de telèfons, esdevé clau perquè les seves anades i vingudes permetran que el nen i la seva mare tinguin coneixement del seu pare mitjançant uns llibres que contenen missatges ocults; uns llibres de poesia que són un homenatge a Miguel Hernández.

L’aprenent de Bruixot i els Invisiblessierra y fabra
Jordi Sierra i Fabra. Edebé

En Mortimer té dotze anys. Treballa per al professor Haggath, que és bruixot, tot i que molts no coneixen la seva professió, ja que si no, probablement, acabaria cremat a la foguera. En Haggath està preparant una poció molt complicada. Un cop acabada, li encarrega a en Mortimer que la porti al cementiri. L’avisa que l’ampolla ha d’arribar intacta, i que no es pot vessar ni una gota. Si una sola gota cau en un altre lloc, podria desencadenar un fet preocupant.

Tania-Val-de-LumbreTania Val de Lumbre
Maria Parr. Nórdica

Una nova nena arriba al col·legi. La Tania viu en una vall nevada on sona un violí i el seu millor amic té 74 anys. Ha de bregar amb en Klaus Hagen, l’home sense sentit de l’humor i que regenta un càmping que no admet nens. Però la Tania no s’avorreix. Tania sap coses que molta gent no sap, però la gran lliçó del llibre l’aprèn del vell borratxo Nils: “Mai és culpa dels nens”. Res de tot el dolent que fem els adults és culpa dels nens, coses estúpides com no parlar-se en trenta anys. I en Nils sembla molt, molt segur del que diu. Perquè quan ets nen tots els adults poden semblar superherois, però no són res més que persones.

El Chico más veloz del mundochico veloz
Elizabeth Laird. Bambú

El protagonista de la història és en Solomon, un noi etíop d’onze anys que somia arribar a ser atleta.
La sinopsi diu:
“En un viatge a Addis Abeba, la capital d’Etiòpia situada a 37 quilòmetres del seu poble, el seu avi es desmaia després del llarg viatge. En Salomon surt corrent per buscar ajuda. Aconseguirà completar la primera cursa decisiva de la seva vida? Un llibre perfecte per a aquest any olímpic!”.

portada.fh11El nen de traspàs
José Luís Alonso de Santos. Kalandraka

Amb deu anys, el Daniel se sent diferent de la resta perquè ha nascut un 29 de febrer; és per això que a l’escola li diuen “Traspàs”. Aquest llibre és un relat en primera persona de les seves experiències, pensaments i emocions: des de la rebel·lia, a la incomprensió, sense oblidar el primer amor i la reafirmació de l’amistat.
Per sobre de tot, “El nen de traspàs” és un text molt divertit, explicat amb l’espontaneïtat d’un nen. Desborda humor, imaginació i ironia; narra situacions quotidianes que a vegades es compliquen…
veneciaAntes, cuando Venecia no existía
Victoria Pérez Escriba. Thule

Un conjunt de relats breus en els que es barreja l’humor amb l’absurd i on, a través de situacions sovint esbojarrades, s’ens ofereix una mirada sobre la vida i les relacions humanes.

rocio martinezMi princesa Himilce, siempre tuyo, Aníbal
Rocío Martínez. Thule

Aquest llibre recrea l’estètica de la ceràmica i les escultura iberes, i la utilitzen per explicar la història de la princesa ibera que es va casar amb Aníbal per segellar una aliança contra els romans en el marc de la Segona Guerra Púnica.
El rei de la ciutat ibera de Cástulo, Mucro, segella una aliança amb els poderosos cartaginesos, representats pel general Anníbal, i li proposa casar-se amb la seva filla, Himilce. Himilce es va mantenir fidel al seu nou poble, encara que el seu pare Mucro finalment s’aliés amb els romans. Un matrimoni de conveniència va esdevenir un amor apassionat. Himilce i Aníbal intercanvien cartes sobre els successos de la guerra i com creix el fill que tenen en comú.

Trastariotrastario
Pedro Mañas. Faktoría K de libros

Un poemari (31 poemes) dedicat o inspirat en aparells d’ús quotidià que trobem en el nostre entorn domèstic: des de la rentadora al frigorífic, passant per la planxa, la torradora o l’aspirador.
Els seus engranatges, els endolls als quals es connecten o les fonts d’energia de les que s’alimenten per funcionar, també hi apareixen.
Són poemes escrit amb cert humor i molt d’enginy, farcit de jocs de paraules i dobles sentits, amb molta sonoritat i que conviden a jugar.

Cob_MESTRA_400
La mestra és un capità
Antonio Ferrara. Birabiro

Una mestra explica en primera persona els equilibris que fa amb les mil obligacions paral·leles de la professió i de la vida privada. La mestra, agosarada i humaníssima, sap afrontar, amb la mateixa energia i de vegades en solitari, els virus de la grip, la manca de paper de vàter, la convivència i les taules de multiplicar, però sempre amb entusiasme, tenacitat, tendresa i un respecte absolut pels alumnes.

El noi que nedava amb les piranyesel-noi-que-nedava-amb-les-piranyes
David Almond. Bambú

Arran del tancament de la Drassana Simpson, l’oncle Ernie es queda sense feina, però aviat se li acut una idea per continuar guanyant-se les garrofes: Convertirà casa seva en una fàbrica d’enllaunar peix. I així es posa a soldar, doblegar, omplir i precintar llaunes. A l’Stan, el nebot de l’Ernie, no li agrada gens aquesta nova vida de sorolls i d’estrès i decideix fugir amb una companyia de fira ambulant que s’ha instal·lat al poble. El viatge li canviarà la vida, i a més a més coneixerà el gran Panxo Pirelli: l’home que neda amb les piranyes!

Lectures recomanades per al cicle inicial. Sant Jordi 2016 (2)

Deu bones lectures que s’han publicat en els darrers mesos, adreçades als infants de sis i set anys.

StinaStína. La nena de gel
Lani Yamamoto. Babulinka

Stína era una nena que sempre tenia fred. A l’estiu, vestia mitges i mitjons i no podia ni apropar-se a una piscina. A l’hivern encara era pitjor, no sortia mai, mai, mai, de casa. Com podien la resta de nens jugar a fora? Que no es morien de fred? Fins que un dia, la visita d’uns nens escalfarà el seu cor i canviarà la
seva vida per sempre.

aixo-era-un-alfabet1Això era un alfabet
Oliver Jeffers. Andana

Sota la pretesa idea de fer el típic alfabet per als infants més menuts ens sorprèn amb un enfilall d’imatges i d’idees genials que es podrien desenvolupar una mica més i fer-ne una aventura perquè les propostes són molt imaginatives.
El llibre està molt ben editat. Té més de cent planes (paper gruixut, format gran, coberta color carbassa molt cridanera) i a cada lletra se li assigna la seva peculiar història. La majoria d’històries són força originals. Oliver
Jeffers fa una barreja d’elements visuals (com si fossin dibuixos animats) i contes senzills que obren camins inversemblants. Els temes que es poden trobar són els que preocupen a l’autor i que ja hem pogut seguir en altres dels seus àlbums il·lustrats: La solitud, l’amistat, la vida.

Una llegenda de Sant JordiCobertaSanJordi
Joan Portell. Andana

Una variació sobre la coneguda llegenda. Comença amb la trobada d’una nena amb un nen que sembla trist i que s’està en una platja, a la vora del mar.
La nena el convida a jugar. Al fons s’albira un penyal que recorda molt, per la forma, al de Gibraltar. Tots dos infants comencen un joc molt especial. Amb les seves mans construiran un castell de sorra enorme, amb un rei… i així s’inicia la llegenda:
Vet aquí que una vegada en una terra molt llunyana, a l’altra banda del mar, hi havia un país molt ric amb un castell enorme. Un dia un drac va arribar al castell i va atemorir tota la gent de la comarca…
La història segueix pels viaranys de la coneguda llegenda però amb una aportació gràfica en forma de fotografies mesclades amb collage i il·lustracions que combinades amb una segona lectura la fan força interessant.
En Joan Portell ha escrit un final sorprenent i que ens porta a la reflexió i a la comparació i que lliga perfectament amb la (crua) realitat actual.

El conte del llop carregat de mocscoberta llop
Eva Mor. Cruïlla

Aquest llibre ens presenta el llop d’es d’una altra perspectiva. Aquí fa molta gràcia perquè tal com podem llegir a la contraportada:
El llop més temut de la contrada s’ha posat malalt i no pot sortir de casa per terroritzar les criatures i els animalons del bosc. Els seus intents per a treballar des del llit no fan cap efecte així que, per fi, la caputxeta, les set cabretes i els tres porquets poden viure tranquils i sense por de res. Sembla que aquesta vegada el llop s’ha de donar per vençut i demanar una baixa indefinida…
El río de los cocodrilosrio coocdrilos
Gustavo Roldán. A buen paso

L’home amb un vestit vermell mai havia sentit parlar d’aquell filòsof grec que va dir que no et pots banyar dues vegades en el mateix riu. Un dia, l’home arriba al riu dels cocodrils esgrimint un contracte i dient que acabava de comprar el riu. El cocodril més gran no hi està d’acord…
Gustavo Roldán proposa una història senzilla que ens recorda que hi ha coses que no es poden vendre ni comprar, donant-li forma amb diàlegs vius i amb les seves il·lustracions minimalistes, contundents, dinàmiques i expressives.

Àlbum per a dies de plujaÀlbum1
Dani Torrent. Cal·lígraf

El text ens parla d’un infant, un nen, que explica en primera persona:
Hi ha gent a qui no li agrada quan s’acaben els vacances però jo sempre dic que l’últim dia d’estiu és el meu preferit. De vegades no em creuen, però és clar, jo tinc les meves raons.
I comença a explicar que aquell dia és el seu aniversari és motiu de reunió de tota la família. Aquest any l’oncle Ramón li ha regalat una màquina de fer fotos i aquesta és l’excusa de la que es val en Dani per anar presentant tota la família del noi amb uns dibuixos aquarel·lats molt emocionants, sobre un paper que li dona un aspecte vintage, molt antics.
Crec que la idea del conte és la d’estimar el moment present i de recordar les
estones bones compartides amb les persones estimades.

lagrannevadaLa gran nevada
John Rocco. Tramuntana

Va nevar durant dos dies i tot va quedar cobert per un gruix de més d’un metre de neu. Vuit vegades l’alçada d’aquest llibre! El vent bufava a més de 80 kilòmetres per hora. Les màquines llevaneus van trigar més d’una setmana en arribar. Aquesta història està basada en l’experiència viscuda per l’autor del llibre quan tenia deu anys i explica com s’ho va fer per anar al supermercat , a un kilòmetre i mig de casa seva, i després tornar amb el que havia comprat per la seva família i alguns veïns.

Cuida’mcuida_m
Lorenz Pauli. Takatuka

El món a l’inrevés: l’adult pregunta al nen com s’han de cuidar les criatures; i el nen renya l’adult perquè les propostes de joc que fa són, suposadament, massa perilloses o nocives. Alguna cosa no rutlla quan la mainada adopta un paper d’adult supercontrolador, però, sortosament el senyor Bocí no està gens familiaritzat amb les normes i les prohibicions de la cura infantil, i acaba organitzant una cursa amb carretó.
En aquest llibre no només es capgiren els rols generacionals, sinó que el llibre mateix també ens atrapa, i el joc i les aventures s’apoderen del text i de les imatges.
No apte per a mares i pares superprotectors.

la filla del grufalLa filla del grúfal
Julia Donaldson. Bruíxola

El grúfal va advertir la seva filla que no havia d’ endinsar-se mai al bosc, perquè, si ho feia, el Gran Ratolí Malvat la perseguiria. Però vet aquí que una nit de neu i vent, la filla del grúfal no va fer cas de l’ avís del seu pare i va sortir de la seva cova. Al cap i a la fi, el Gran Ratolí Malvat no existeix…, o potser sí?

LacancodelesbalancesLa cançó de les balances
Alba Salvador Llopis. Takatuka

Hi havia una vegada un rei que cada matí comptava i recomptava totes les seves possessions des de la finestra del castell. Tot el que es veia era seu: terres, pous, arbres i cases. A ell només l’importava el preu de les coses, però no la felicitat de la gent.
Quan el jove Ovidi es presenta al castell per fer-li una petició en nom del poble, el monarca l’ignora sobiranament. Necessiten un pont per travessar el riu i arribar a l’escola sense recórrer la llarga distància que hi havia fins al pont següent. El jove, malgrat el rebuig reial, decideix tornar dies més tard al castell per cantar-li una cançó que el faci canviar d’actitud.