Amb la K de Kalandraka

Amb la K també hi ha Kókinos i Ekaré, dues editorials que fan bons llibres, alguns mítics. Però avui us presentem un dels projectes més reeixits i que ha ajudat a difondre la bona literatura infantil de qualitat d’autors de casa nostra però també recuperant i traduint els grans de la LIJ d’arreu del mon i de tots els temps: Kalandraka.
KALANDRAKA es va presentar el 1998 —fa vint anys!— amb el lema “Llibres per a somniar“. Amb l’objectiu de publicar obres en gallec per contribuir a la normalització lingüística però des d’allà van obrir el catàleg a altres llengües, fins a convertir-se en un projecte plurilingüe en castellà, gallec, català, eusquera, portuguès, italià i anglès.
Kalandraka ens ha marcat el camí i no sempre hem estat capaços de seguir-los. Hi ha hagut moments i títols que han anat una mica més enllà del que el nostre enteniment podia abastar però crec que està bé, que ens facin pensar, que ens eduquin la mirada.

Actualment, KALANDRAKA compta amb segells propis a Portugal, Itàlia i Mèxic. Àlbums il·lustrats de creació pròpia, adaptacions de contes tradicionals, recuperació de clàssics de la LIJ de tots els temps, llibres per a prelectors, per a nens i nenes amb necessitats de reforç educatiu, llibres de ficció, llibre-disc, poesia i art són les principals línies de treball que conformen un catàleg viu i divers. Amb la suma del segell FAKTORIA K DE LLIBRES, el ventall de lectures s’amplia amb la literatura per a adults, la divulgació científica i les publicacions singulars.
Kalandraka és una editorial de referència i que té un catàleg que no te l’acabes amb col·leccions com

PREMI COMPOSTELA
DEL BRESSOL A LA LLUNA
PRE-LECTORS CARTRÓ
LLIBRES INTERACTIUS
LES AVENTURES D’EN GATET
CONTES TRADICIONALS
OBRES D’AUTOR PRIMERS LECTORS
OBRES D’AUTOR LECTURA AUTÒNOMA
CLÀSSICS CONTEMPORANIS
R. INNOCENTI
SET LLEGÜES
LLIBRE-DISC
CIUDADES
LECTORS EXPERTS
CIÈNCIA
Podeu fer una ullada al seu catàleg en català clicant AQUÍ
Trobareu autors i il·lustradors imprescindibles com com Janosch, Lero Lionni, Maurice Sendak, Antonio Rubio, Cristian Voltz, Tomi Ungerer, Anthony Browne, Arnold Lobel, Adela Turin, etc. però també descobrim la potència de nous creadors sorprenents.

Ai! si hagués de triar tres títols, em posaríeu en un compromís però va! accepto el repte i us recomano tres dels que més m’han marcat:
Aquil·les el puntet, un conte que he explicat una pila de vegades als infants de cicle infantil a l’escola. Normalment a l’inici de curs i a la manera d’en Marc Taeger, amb papers de colors de paper continu i amb una galleda de cola per anar composant el personatge en un gran mural.
Salva’t Elies!, una història colpidora, amb un títol en francès espatarrant — sauve toi Elie!— que pronunciat sona com “salva’t i llegeix” o “qui llegeix està salvat”
No és fàcil, petit esquirol, aquest per com tracta la mort i sobretot, sobretot, per la paleta cromàtica espectacular que es va avançar al que vindria desprès amb autores com l’Anna Llenas i el tractament dels sentiments. Em declaro molt fan de la Rosa Osuna.
Ah! i El petit globus vermell, de Iela Mari, probablement el millor àlbum il·lustrat que s’ha fet mai.

Aquesta setmana han canviat de seu i s’han traslladat a un àtic de l’Eixample barcelonès ben bonic i amb una terrasseta amb vistes al Tibidabo i al mar que serà la joia de la corona quan la tinguin endreçada.


Preneu nota de la nova adreça, l’Helena i la Cristina estaran encantades de compartir la seva experiència amb vosaltres.

KALANDRAKA CATALUNYA
Carrer d´Aragó, 390 Sobreàtic 14
08013 Barcelona
Tel.: (0034) 932 189 877
catalunya@kalandraka.com

El seu web: http://www.kalandraka.com/ca/

Algunes de les nombrosíssimes referències que he anat escrivint en aquest blog durant els darrers anys:

https://jaumecentelles.cat/2013/12/18/espacio-kalandraka-madrid/
https://jaumecentelles.cat/2018/05/14/un-inventari-illustrat-per-als-amants-dels-dinosaures/
https://jaumecentelles.cat/2018/01/26/per-que-el-classic-de-nikolai-popov/
https://jaumecentelles.cat/2018/01/04/un-conte-per-a-la-nit-de-reis/
https://jaumecentelles.cat/2017/12/15/tres-personatges-de-la-vida-quotidiana-de-1960-illustrats-per-en-cesc/
https://jaumecentelles.cat/2017/09/18/un-mes-larribada-dun-germa-a-la-familia/
https://jaumecentelles.cat/2017/04/20/ernest-i-celestina-musics-de-carrer/
https://jaumecentelles.cat/2017/03/20/la-finestra-den-kenny-de-maurice-sendak/
https://jaumecentelles.cat/2017/03/15/un-encontre-amb-el-poeta-antonio-rubio-autor-de-las-alas-del-avecedario/
https://jaumecentelles.cat/2017/02/15/el-cocodril-i-la-girafa-una-parella-denamorats/
https://jaumecentelles.cat/2016/11/29/lultima-carta/
https://jaumecentelles.cat/2016/10/27/iela-mari-la-illustradora-del-mes-octubre-2016/
https://jaumecentelles.cat/2016/04/07/la-mare-sen-va-de-viatge-mariana-ruiz-johnson/

 

una selfie amb la Cristina

Parque al barrio: tu biblioteca más cerca de lo que imaginas.

Es esta la historia del viaje de una biblioteca andariega que, con mapa en mano y buenos amigos, se aventura al viento y al caminar. Habitada por letras y sonidos recorre las calles, toma cuerpo y movimiento al ritmo de las palabras. Va anotando en su cuaderno todo aquello que le despierta emoción, por lo que enjuga una lágrima o destella una sonrisa. Es esta la historia de un encuentro entre calles, letras y amigos; memorias de un viaje sin término del que ningún viajero regresa con el mismo cuerpo ni la misma voz.

L’any 2015 es van iniciar les obres a la gran Biblioteca España de Medellín (Colòmbia). La biblioteca va tancar temporalment (encara ho està) però se les van empescar d’una manera molt enginyosa per continuar oferint servei als usuaris. Tenen un programa que anomenen Parque al barrio que és una organització increïble per arribar a totes les cases de la ciutat, porta a porta, carrer a carrer.
A la darrera revista Mi Biblioteca, la Natalia Andrea Espejo Pérez ens fa una explicació detallada del funcionament i ens passa una adreça web per si volem ampliar informació. Diu entre altres:

Parque al barrio es una estrategia potente que expande las posibilidades de la biblioteca pública en la concepción de sus programas, en los modos de relación y vínculo con la comunidad, es una manera de habitar y convertir el escenario bibliotecario en un campo relacional en el que, el conocimiento es el resultado de la suma de los saberes académicos, cotidianos, tradicionales y la cultura viva comunitaria. A partir de esta reflexión, se hace indispensable continuar con la apuesta, incluso cuando el Parque Biblioteca España abra de nuevo sus instalaciones, incorporándola y adaptándola a su programación a través de los aprendizajes que permitan la experiència y la continuidad de su agenda itinerante. Parque al barrio es hoy una idea instalada en la cotidianidad de los habitantes, una cita con buenos amigos que viven en los libros, en los recuerdos y en los sueños.

És un article que m’ha agradat molt i que m’ha recordat el meu viatge a Medellín per compartir unes sessions amb els agresados de la Universidad de Antioquia. Ha plogut força però encara recodo aquell gran viatge i les amistats que hi vaig fer.

La programació completa la podeu trobar a http://www.bibliotecasmedellin.gov.co/parque-biblioteca-espana-santo-domingo/agenda/
L’article complet el podeu llegir clicant AQUÍ

un parell de fotos rescatades encara no sé com (¿?¿?)

La lectura entre els infants i els joves a Catalunya (2016-2017)

En Lluís Agustí i la Maite Comalat són els responsables de coordinar l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura, un recull d’articles que té com a objectiu recollir l’estat de la qüestió i fer balanç d’actuacions corresponents al bienni anterior en els diversos àmbits esmentats. L’Anuari es publica article per article fins que a final d’any es dóna per tancat el volum.
Ara s’ha començat a publicar l’Anuari que correspon als anys 2016-2017. De moment es pòt llegir la presentació que han escrit els coordinadors, en Lluís i la Maite, i el primer dels articles que, vés per on! aquesta vegada és el meu. M’ha fet força il·lusió.
Diuen la Maite i en Lluís que l’anuari 2018 segueix el model de distribució dels darrers volums i, per tant, les col·laboracions s’aniran publicant per parts i quinzenalment, de manera que tindrem un número obert «en curs» fins a completar l’ANUARI a final d’any. Així podem posar especialment atenció a la difusió dels capítols, fent més incidència en la nostra presència a les xarxes socials, on, a més, ens fem ressò de les notícies que els mateixos autors publiquen a les xarxes.
Quan s’hagi completat la publicació de tots els articles, l’ANUARI quedarà estructurat en quatre blocs.
• Un primer bloc dedicat a la història, amb contribucions que analitzen la història de la impremta i l’edició, la història de la lectura, i la història de les biblioteques i els arxius.
• Un segon bloc centrat en els llibres i l’edició, amb una nova contribució sobre la traducció que acompanyarà les tradicionals sobre la col·laboració entre editorials i biblioteques, el panorama dels llibres infantils i juvenils, els estudis i la recerca sobre edició i hàbits lectors, la lectura fàcil, les publicacions periòdiques, l’edició electrònica i el comerç del llibre.
• Un tercer bloc dedicat a les biblioteques, amb contribucions que ja són habituals sobre les biblioteques públiques, escolars, universitàries, especialitzades i centres patrimonials.
• I, per acabar, un bloc orientat a la lectura, amb capítols específics per a cadascun dels col·lectius més significatius (entre els infants i els joves, i entre els universitaris), un altre pensat per a la lectura digital, a més dels estudis i la recerca sobre la lectura i la promoció de la lectura a les biblioteques públiques i les llibreries.

Si voleu accedir al web podeu anar a:
https://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori
i allà també trobareu l’històric de tots els anys.

L’article, amb la meva col·laboració (La lectura entre els infants i els joves a Catalunya (2016-2017) el podeu llegir clicant AQUÍ

Inauguració de la biblioteca escolar Roger Zanni

Carta oberta a l’escola Gras i Soler d’Esplugues de Llobregat:

L’equip de mestres de l’escola Gras i Soler heu dedicat tot el curs a renovar i organitzar les activitats al voltant de la biblioteca escolar. Una de les dates que teníeu marcades era la del 23 d’abril i volíeu inaugurar el nou equipament literari del centre. I hi ho heu aconseguit. La tarda de dilluns va ser inoblidable i agraeixo que em convidéssiu a participar de la festa. Amb estimació, elegància i cuidant tots els detalls vau fer possible el pensament de l’Emili Teixidor quan sovint emprava el conegut proverbi africà que diu «a un nen l’educa la tribu sencera» per indicar que ni la família sola, ni l’escola sola eduquen.

Al pati de l’escola es va aplegar tota la comunitat: Els familiars joiosos i contents de veure l’espectacle i sentir els poemes que havien fet els seus fills, les àvies enganxades al mòbil cremant megues, les mestres tutores totes de blanc (amb detallets en forma de roses i algun que altre mitjó de colors perquè no s’ha de perdre mai la singularitat), l’equip directiu ansiós perquè no fallés l’equip de so, que tot estigués a punt i se seguís l’horari establert, en Gonzalo Conserge Imprescindible, etc. Entre els convidats hi era present en Roger Zanni qui, des del primer instant va dir que estava content de formar part d’aquesta família i d’apadrinar la biblioteca escolar, els companys del CRP, l’EAP, la Marina assessora LIC, la regidora de l’Ajuntament, el tinent d’alcalde,  la Montse i en Narcís de la biblioteca d’Esplugues, còmplices principals de la bibliorevolució i algú més a qui no coneixia.

Em va semblar molt emotiu, la veritat, i amb actes i activitats com la que vaig viure s’evidencien molts dels meus somnis, sobretot la idea d’una escola que aposta per sumar amb la mirada posada en la idea de formar part d’una ciutat literària, d’un país lector.

Em va agradar molt que els primers reconeixement fossin per a les famílies col·laboradores. Després, van arribar els drac, la Mariona i en Llegendari, dos símbols de l’escola que van mostrar-nos el camí fent-se un petó ben gran.

I també vaig tenir l’honor de poder dir unes paraules en les que, entre altres reflexions relacionades amb la lectura, vaig recordar la Doris Lessing i fer-m’ho venir bé per comparar l’escola d’Eton amb la Gras i Soler per dir que a diferència de l’anglesa, aquesta d’Esplugues «disposa d’una comunitat implicada en el procés de construcció d’espais de llibertat, d’espais per aprendre, per comprendre i que ajudarà a emprendre camins nous, itineraris diferents, a no restar impassibles enfront els múltiples interrogants i les inèrcies conformistes, generant consciència col·lectiva entorn la necessitat d’un ús efectiu de la biblioteca escolar com a dinamitzadora d’accions que afavoreixin el gust per la lectura. La biblioteca escolar facilitarà el treball interdisciplinari, la recerca significativa que ajudi a transformar la informació en coneixement i oferir possibilitats d’aprenentatge global perquè els mestres de la Gras i Soler creieu que la lectura ens ajuda a ordenar els pensaments, ens fa més lliures i ens permet viure millor».

A continuació, la part més important: la lectura de poemes i contes que havien fet els infants i el repartiment de llibres i roses als més reeixits.

El moment culminant el va protagonitzar en Roger Zanni, l’il·lustrador que dóna nom a partir d’ara a la biblioteca escolar. Va explicar els seus records i vivències a la ciutat que el va veure néixer i créixer. L’home estava emocionat i se li notava que encara no havia paït el reconeixement. En una propera entrada us en faré cinc cèntims de la vida d’en Roger, amb qui, en conversa posterior, vam trobar coincidències i persones conegudes relacionades amb el món dels còmics,… quines coses!

Diuen els etnògrafs i folkloristes que perquè una festa sigui realment una festa no pot faltar la música, el ball i el tiberi. I així va anar: Ball del Rogle i coca.

I després a visitar el nou espai.

Gràcies amics i amigues, per obrir-me les portes i per construir el pont que ens uneix, un pont molt més sòlid que el del Drina d’Ivo Andric que ens ha inspirat aquests mesos.

Continuarà.

 

Comprensió lectora, per saber-ne més.

Al web «comprensión lectora basada en evidencias» , l’autor, Juan Cruz Ripoll explica que és «doctor en Educación, psicopedagogo, maestro y orientador en el Colegio Santa María la Real de Sarriguren (Navarra) y profesor asociado en la Universidad de Navarra. Acreditado como profesor ayudante doctor por la ANECA.» Li falta afegir que és una persona generosa. Tot el que fa, tot el que sap, ho posa a la nostra disposició en aquest magnífic recurs.

És una de les pàgines webs que consulto sovint perquè sempre hi trobo evidències científiques i nombrosos exemples d’accions que ens poden anar bé a les escoles. Molt recomanable. Si teniu ganes d’aprendre molt, podeu començar per l’apartat «mis materiales de intervención». Segur que no us defrauda.
https://clbe.wordpress.com/mis-materiales-de-intervencion/

Recomano l’impresionant treball sobre inferències. Molt.

Un llibre d’aquest autor que podeu aconseguir al mateix web és:

Enseñar a leer. Cómo hacer lectores competentes.

.

Món Llibre 2018

Torna el Món Llibre, el festival literari per a infants i joves, el Sant Jordi dels infants. Serà aquest cap de setmana, el 14 i 15 d’abril al d’11 a 19.30 h al CCCB · MACBA (Barcelona)

Com sempre, és una cita imprescindible.

A la promo d’enguany diuen:

Encara penses que els llibres s’estan quiets als prestatges? Aquí els llibres són vius, divertits, salten a l’escena o t’esperen als espais de llegir o als de jocs per fer-te sentir en un món de fantasia. A Món Llibre podràs conèixer les autores i els autors dels teus contes preferits, participar en els tallers més creatius, entrar en una biblioteca de somnis i saludar personatges de ficció que han pres vida!: el gos Molsa, el monstre de Frankenstein, l’aneguet lleig, el flautista d’Hamelín… Vine al cor del Raval el cap de setmana del 14 i 15 d’abril i entra en un món d’aventures i emocions.
Món Llibre és una capsa de sorpreses. Obre-la!

Tota la informació al web:
http://lameva.barcelona.cat/monllibre/ca/mon-llibre-2018

Us podeu descarregar el programa complet clicant AQUÍ

Trobada amb l’escriptor Francesc Puigpelat

La vida a l’Àfrica ja no és com abans. Els poblets han canviat molt i comencen a assemblar-se als pobles de qualsevol altre indret del món. Per exemple: on creieu que vaig veure per primera vegada un lleó? Penseu que em vaig creuar amb un lleó tornant del riu? O passejant per la sabana? O caçant amb llances i fletxes? No: el vaig veure per primera vegada a la tele, com qualsevol nena normal i corrent…

A la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet hem viscut una jornada força educativa amb un dels autors dels llibres que formen part de “la lliga dels llibres“ d’enguany.

En Francesc Puigpelat, l’home que guanya tots els premis literaris, és l’autor de La nena que es va convertir en mòbil i ens ha explicat algunes anècdotes relacionades amb la gestació i procés d’aquest obra. Ha estat interessant perquè després s’ha sotmès a les preguntes força encertades dels alumnes de les escoles Pau Sans, Ernest Lluch i Ramon Muntaner que li han demanat si havia estat als països on passa l’acció, el perquè de la portada i del títol, si era bon lector de petit, quin va ser el primer llibre que va escriure, i altres preguntes interessants que ha anat contestant encertadament.

És una bona experiència per a l’autor però també per als infants perquè no sempre hi ha l’oportunitat de conversar amb la persona que ha posat negre sobre blanc els seus pensament i idees. En Francesc ens ha fet viure les aventures imaginades fins al punt de sentir-les ben reals.

El llibre explica un any en la vida d’una nena, la Mukele, que viu en un poblat a l’Àfrica, a prop del Kilimanjaro, amb la seva nombrosa família. A aquest poblat hi arriben turistes i cooperants que provenen d’altres cultures i d’altres països. Un dia, la Mukele es troba un mòbil perdut. Aquest mòbil serà el culpable que el bruixot de la tribu li faci un malefici i la tanqui dins d’ell.
El llibre segueix el recorregut que fa el mòbil des del poblat africà fins a Nova York i totes les seves peripècies amb diferents personatges, uns nens del món civilitzat amb els quals la Mukele es comunica mitjançant els SMS i les alarmes del mòbil amb un únic propòsit: que la tornin al poblat, que li desfacin l’encanteri i que pugui tornar a ser una nena de carn i ossos.
La novel·la combina les tradicions dels habitants dels pobles africans amb la modernitat dels qui viuen al primer món. El contrast reflecteix ben bé la realitat actual.
Els quatre infants protagonistes estan ben trobats i tenen valors positius. El bruixot dolent és poderós i llest i això dóna més valor als esforços dels nois per alliberar la Mukele i fer-la sortir del mòbil.

Una història rodona que va ser mereixedora del Premi Josep M. Folch i Torres 2015.

Les fotos d’aquest entrada corresponen a la trobada amb en Francesc Puigpelat.

Cursos i tallers de l’Institut de la Infància

Les persones que coordinen i organitzen les activitats de l’Institut de la Infància de Sant Cugat no paren. Ara ens presenten les properes formacions per als mesos d’abril i maig on trobem propostes boniques i emotives com la del proper dissabte 7 d’abril «SEGNI MOSSI RED TRAINING» impartida per la Simona Lobefaro i l’Alessandro Lumare, les «CLAUS PER CREAR AMBIENTS AMB LLIBRES. SENTIR, VINCULAR-SE I PENSAR» una jornada a Móra la Nova, les «SENYALS D’ALARMA EN EL DESENVOLUPAMENT DE 0-6 ANYS» impartit per la Begoña Magriñá, la Trini Pérez i la Marta Canalís, les «INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES 0-3. RECURSOS PEDAGÒGICS A L’AULA» per la Diana Comesi la Sara Signo, i d’altres que podeu veure si entreu al seu web: https://institutdelainfancia.org/
Sóc afortunat perquè m’han convidat a impartir un dels tallers, el del 14 d’abril. Al mateix web podeu trobar tota la informació:
https://institutdelainfancia.org/2018/03/16/llegir-per-creixer/


Farem una primera part teòrica i una segona pràctica. L’hem intitulat Llegir per créixer perquè entenem que la lectura suposa un compromís ètic. El lector del segle XXI busca en la literatura quelcom més que entreteniment i gaudi estètic i espera que les obres el provoquin, el commoguin, l’alliberin o li facin trontollar les seves pròpies creences.
Al lector cal donar-li oportunitats per tal que desenvolupi el seu compromís amb la veritat, la llibertat i la bellesa, per a que creixi cap endins i cap enfora.
A la primera part «Teixint somnis» s’explicarà com crear contextos d’invitació a la lectura a l’escola i a casa per facilitar un encontre feliç d’un infant i un llibre entenent que el llibre és font d’aprenentatge i porta d’entrada a una activitat perdurable, agradable i plaent.
Es mostraran diversos llibres i com treballar-los; també s’explicaran accions per als diferents cicles educatius i com tenen cabuda la poesia, la premsa, les exposicions creatives, la lectura en veu alta, els encontres amb els autors, la relació text-imatge, el joc amb les paraules i les imatges, etc.
A la segona part farem una pràctica a partir d’un autor o d’un grup de llibres. Serà un “a la manera” com si fóssim alumnes amb la idea de conèixer i aplicar estratègies per a l’animació a la lectura, emprant exemples concrets de literatura infantil i juvenil.

Quatre biblioteques escolars

Biblioteques escolars de referència n’hi ha moltes. En presentem quatre. Hem volgut destacar-ne el nom de les persones que estan al capdavant perquè han estat capaces de contaminar a la comunitat escolar i de fer-los creure que la biblioteca és imprescindible.

La primera és la Biblioteca Marta Marta de l’escola Orlandai (Barcelona). La Mariona Trabal ha estat en els darrers anys la persona de referència i aquest mes podem llegir un article seu a la revista GUIX on explica que la implicació de les famílies és un objectiu irrenunciable.
Diu la Mariona que «a l’escola Orlandai ens proposem que la lectura sigui un compromís de tota la comunitat escolar. Ho considerem una condició imprescindible per aconseguir que els llibres formin part de la vida dels nens i nenes i, per això, impulsem activitats diverses que promouen la implicació de les famílies en el gust per la lectura.»
I també apunta que «si volem que la lectura formi part de la vida dels infants, que s’integri a la seva quotidianitat i des del primer dia d’escola, és necessari que vegin i experimentin que hi ha el mateix interès i compromís per la lectura a l’escola que a casa seva.»
També ens explica algunes de les moltes activitats que organitzen. N’apunto un parell:
EL MURAL PARTICIPATIU. Abans de Sant Jordi, la comissió de biblioteca fa una proposta de creació plàstica-literària que han de realitzar els alumnes a casa amb l’ajuda de les famílies. A mesura que s’acosta Sant Jordi la cartellera que hi ha al rebedor del centre va creixent amb la col·laboració de tothom.
EL CLUB DE LECTURA. A l’escola es reuneixen mares, mestres, ex-mares i ex-mestres —de vegades, algun pare— al voltant dels llibres. És bonic pensar que, per als infants, algun vespre la mare no és a casa perquè està a l’escola xerrant amb la mestra sobre un llibre que han llegit totes dues i més persones.

La segona és la Biblioteca Sebastià Sorribas de l’escola Drassanes (Barcelona). Situada a tocar de la Rambla acull una població multicultural que és el reflex de la vida del barri. En aquesta escola, la Susanna López ha fet una gran tasca aixecant i consolidant un projecte realment bonic, on destaca la implicació de nombrosos agents externs (voluntaris, la biblioteca de Rosa Sensat, la Fundació Bofill, etc.)
Una de les activitats més reeixides és el Lecxit, una acció setmanal en la que participen alumnes de quart i de cinquè que s’emparellen amb adults voluntaris amb l’objectiu de millorar la seva competència lectora.
També tenen molt consolidades les activitats «el personatge misteriós» i «el llibre estimat del mes», entre d’altres.

La tercera és la Biblioteca de l’Escola Frederic Mistral Tècnica Eulàlia, un centre concertat que fa molt de temps que compta amb una bibliotecària extraordinària, la María José Burillo, que es capaç de capitalitzar accions diverses amb tots els alumnes.
És remarcable el treball de creació literària i la confecció de llibres col·lectius sorprenents i preciosos que fan cada curs a cada nivell.

I la quarta és la Biblioteca de l’Escola de Pràctiques de Tarragona. La biblioteca ja fa molt de temps que funciona. Li han posat Teresa Mas en honor a la mestra que l’ha dinamitzat i que ara s’ha jubilat. Ella, de fet, no en sabia res i va ser una sorpresa que no es podia ni imaginar! D’això li diem estimació a la feina, estimació als llibres i a la lectura. Què grans els companys i companyes reconeixent-li la seva dedicació. Felicitats Teresa!

Podríem seguir i no acabaríem de parlar de comunitats escolars compromeses amb la biblioteca escolar. No importa el tipus d’escola, no importa si té més o menys hores de dedicació, no importa si no hi ha gaire pressupost, perquè amb mestres com la Mariona, la Susanna, la Maria José o la Maria Teresa, les escoles no pateixen ni patiran mai.

A la visita a les escoles Drassanes i Frederic Mistral ens van acompanyar dues mestres eivissenques, la Diana i la Rosa que estaven de ruta bibliotecària i amb les que vam poder compartir experiències.

la Biblioteca de Birmingham

Ara que diuen que els espais físics no són necessaris i que estem abocats a la tirania del món digital, resulta que es construeixen biblioteques colossals on l’arquitectura s’alia amb la tecnologia per dissenyar uns espais destinats als llibres, com la biblioteca més gran d’Europa que es troba a Birmingham.
Va ser inaugurada a finals de 2013 amb la presència de la Malala Yousafzai, la jove que amb 13 anys es va fer famosa gràcies a un blog que escrivia sota el pseudònim de Gul Makai per la BBC on explicava la seva vida sota el règim dels talibans a Pakistan. De la Malala recordem sobretot la frase “un llibre, un llapis, un nen i un mestre poden canviar el món”.
La Biblioteca Pública (http://www.libraryofbirmingham.com/) està ubicada a la Plaça del Centenari, recoberta per una mena de cèrcols de metall i l’utilitzen més de tres milions de persones l’any. Amb una superfície de 333.000 m² i amb els arxius cívics de Birmingham, a les seves deu plantes hi ha més d’un milió de llibres, incloent 128 volums impresos abans de 1501, un amfiteatre a l’aire lliure i accessos al teatre Birmingham Repertory.
Però no és l’única llibreria monumental. Aquest trimestre, a la revista MiBiblioteca, la María Antonia Moreno, ens presenta les últimes meravelles arquitectòniques del món bibliotecari i podem disfrutar de les anècdotes que acompanyen les més espectaculars com la Nacional de China, la Rolex Learning Center de Suïssa o la Pública de Ceuta.

A la revista (la número 52) també hi ha altres articles interessants com un sobre la reutilització dels llibres expurgats, un altre que explica la vida de la bibliotecària Elizabeth Taylor i les seccions habituals.

Si voleu consultar el sumari, cliqueu AQUÍ

Si voleu llegir l’article Un club de lectura en Youtube, cliqueu aquí