Velocirepte (12 mesos, 12 llibres)

Els qui vivim a prop d’una biblioteca som afortunats. Ahir vaig anar a tornar un parell de llibres i tres revistes i em vaig apuntar al Velocirepte. Havia vist les banderoles pels carrers i vaig pensar que era una bona iniciativa, molt semblant als cromocontes que fem a les escoles.
Al web del servei de Biblioteques he trobat la informació que ho explica. Pel que sembla la idea va néixer a la Biblioteca Sagrada Família quan el 2016 van decidir promocionar la lectura entre els seus usuaris a través de reptes mensuals, i per això es van inventar la figura del Velocirepte. Destinat tant a usuaris lectors com a no lectors, el programa va ajudar a descobrir obres que potser no haguessin escollit mai.

Ara la iniciativa s’ha escampat per tota Barcelona. M’agrada molt.  Potser no calia la despesa de banderoles, bossetes o punt de lectura, potser, però la proposta de participació i dinamització lectora és genial. L’objectiu és aconseguir llegir una gran varietat de llibres i descobrir autors i gèneres que d’una altra manera no triaríem. El repte és llegir dotze títols durant un any, de temàtiques diverses.
Em vaig inscriure i em van lliurar un passaport amb dotze caselles per segellar —quan llegeixi els llibres proposats en el repte— a la casella corresponent.


Com que el primer repte és «Àfrica no és un país» vaig agafar Bajo la jaima, un recull de contes populars del Sahara. Crec que m’agradarà.
El febrer, els protagonistes seran els monstres, mentre que el mes de març estarà dedicat a les dones pioneres. El mes d’abril, el repte continuarà amb una lectura d’una obra que tingui un llibre com a protagonista; el maig serà sobre un poeta contemporani; el juny la lectura serà sobre literatura i música, i el mes d’agost la temàtica serà París. Barcelona serà la protagonista de setembre, el cinema el mes d’octubre, els animals domèstics el novembre i, finalment, la gastronomia serà la protagonista del mes de desembre.
Si aconsegueixo llegir els dotze llibres proposats entraré en el sorteig de tres viatges que es donaran a conèixer per Sant Jordi.
A la web velocirepte.cat trobareu tota la informació.
Si esteu a altres poblacions i voleu fer quelcom semblant, ja ho sabeu, no és difícil, animeu-vos, segur que anirà bé.

Més informació AQUÍ

Inauguració de la biblioteca escolar Àngela Bransuela (Mataró)

Que l’espai on vivim ens condiciona, ho sabem. Que una escola ordenada i tranquil·la ajuda a tenir unes bones relacions personals entre els alumnes, és obvi. I que una biblioteca endreçada, amb llibres ben col·locats, llum natural, neta i alegre fa que puji el nivel lector també és evident. Així ho va entendre la comunitat educativa de l’escola Àngela Bransuela de Mataró i fa un any aproximadament van decidir modernitzar l’espai biblioteca.

Els mestres de la Bransuela entenen que la biblioteca escolar és un espai de convivència que pot oferir un ambient relaxat, de reflexió i d’aprenentatge. L’ha dissenyat bonic i és un bon lloc per practicar la cooperació, on els infants poden compartir treballs, temps, esforços i lectures. Les taules adaptables, les cadires ergonòmiques, els prestatges nous, tot fet amb materials mobles ben trobats i que segur ajudaran a pensar, a créixer, a estimar el món que ens envolta, a comprendre les persones, a saber de la diversitat, a fer la vida millor, a trobar autoestima, comprensió, seguretat i atenció. En aquest espai magnífic que han habilitat, els infants poden escoltar històries, llegir tranquil·lament i cultivar la llibertat de pensament.
Els mestres saben que la biblioteca escolar és un dret elemental dels infants.

Vaig tenir l’oportunitat de compartir amb ells tot el procés de reforma, Primer fent una xerradeta a tot el claustre sobre models de biblioteques escolars, organització i activitats a fer amb l’alumnat. Després unes trobades amb la comissió de biblioteca per distribuir i reorganitzar l’espai. Han estat uns mesos intensos però el resultat és magnífic. Podeu veure les fotografies d’abans i d’ara tot seguit:

Imatges d‘abans de la reforma:

 

I aquestes de després:

 

No volien acabar el trimestre sense un acte formal d’inauguració i així ho van fer el dia 20 de desembre a la tarda. Van aplegar a tot l’alumnat i alguns pares i mares al pati de l’escola per llegir frases, idees i pensaments al voltant de la lectura. Em van convidar, també a dir unes paraules però em vaig estimar més contar un conte, que sempre ve més de gust.

Després tothom va poder fer una passejadeta pel nou espai i recollir un punt de lectura commemoratiu.

Ara han començat el segon trimestre i segur, segur, que el volum de llibres en préstec i les accions de lectura augmenten.
Val la pena comentar que ha estat possible gràcies a la implicació del claustre de mestres i la dedicació de l’equip directiu i de les mestres que gestionen el servei dedicant-hi hores i més hores voluntàriament. Només em queda el dubte de pensar què es podria aconseguir si hi hagués la implicació i el suport actiu de l’Administració educativa, Uff! ni m’ho imagino.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La fada Ondina i el mag Maginet

foto el periódico

A Cornellà de Llobregat, cada any organitzen un sarau considerable per aquestes dates. Tot gira al voltant d’un personatge molt popular a la ciutat: el Mag Maginet, un patge i emissari dels Reis Mags d’Orient que instal·la un campament oriental amb l’objectiu de recollir les cartes dels nens i nenes i de donar pistes de com serà la sempre enigmàtica arribada de Ses Majestats a la ciutat.
El Mag Maginet està dedicat a l’estudi dels astres i malgrat que fa més de tres-cents anys que viu a la ciutat, no va ser fins al 1981 que va fer la seva primera aparició publica.
Cada any, el Mag Maginet i els seus col·laboradors vinguts de tot arreu instal·len un poblat àrab que inclou paradetes d’aliments i begudes orientals, i un extens programa activitats per a tots els que cada any s’hi acosten.
Des de la seva residència particular, la Torre de la Miranda, i gràcies a un conjunt d’eines i aparells que li permeten estudiar la posició dels astres, el Mag s’encarrega de donar pistes de quin serà l’indret de la ciutat escollit per l’arribada de Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar a la ciutat i quin mitjà de transport utilitzaran, un fet que cada any és una autèntica sorpresa. A més a més, el Mag és l’encarregat d’anunciar l’aparició dels Reis amb les seves paraules màgiques “El vol del mussol, la cua del gat del Baix Llobregat“.
A principis de desembre, l’Ajuntament de Cornellà edita el conte de la Nit de Reis amb la il·lusió d’afegir més màgia a les festes nadalenques i fomentar la lectura entre els més petits. El passat dia 12 es va presentar al Castell de Cornellà el conte d’enguany que és obra de Les Mimelis, la Mireia Xortó pel text i l’Elisabeth Quintana per les il·lustracions. La història, titulada “La fada i el mag”, explica com es van conèixer el Mag Maginet i la fada Ondina.
Com cada any, el conte està il·lustrat en blanc i negre per tal que els infants que ho desitgin puguin acolorir-lo a voluntat.
El conte es distribuexi entre els alumnes d’educació infantil i primària de Cornellà, i la fada Ondina en persona visita les aules, per proposar als més petits activitats vinculades a la preparació del Campament Oriental on el Mag Maginet plantarà la seva tenda de l’1 al 4 de gener de 2018, i la màgica arribada dels Reis, que aquest any serà al parc del Canal de la Infanta (dia 5 de gener, a les 18 hores).
L’autora del text, la Mireia, és companya professora de l’Institut Rafael Casanova de Sant Boi i també ha escrit el conte «La història compartida» del que podeu trobar més informació al seu blog http://lesmimelis.blogspot.com.es/
Aquests dies hem coincidit i li he demanat una dedicatòria per a la meva fada Nora. Estic content.

Si busqueu històries de Reis, de Nadal, de màgia, us recomano una ullada a les edicions anteriors al web de l’Ajuntament de Cornellà on estan recollits tots el contes de la Nit de Reis des de l’any 1985. Podeu descarregar-los entrant a: http://www.cornella.cat/ca/ConteNitdeReis.asp

El conte La fada i el Mag AQUÍ

Us desitjo un Bon Nadal i unes Bones Festes i que tothom pugui estar a casa amb els seus… Ja m’enteneu!

 

 

 

 

Lectures recomanades Nadal 2017 (infantil i primària)

Com sovint recordem «els llibres són el millor regal de Reis» i per això cada any elaborem un tríptic amb algunes de les novetats que més ens han agradat.La tria sempre és personal i segur que hi ha molts bons llibres que no han passat per les nostres mans i alguns que llegits en un altre moments els veuríem diferents. Per això, la millor recomanació és que us passeu per alguna llibreria especialitzada i mireu i remireu, pregunteu al llibreter i estigueu atents als llibres que us cridaran perquè us els emporteu a casa. No descobreixo res quan dic que «els llibres ens parlen» i encara diria més, com diu la meva amiga Núria, «els llibres parlen entre ells»… però això és una altra història i ha de ser contada en una altra ocasió.

Aquesta tarda fem la presentació amb els pares i mares de l’escola Sant Josep –El Pi en un «berenar i llibres» on comentarem alguns dels llibres que hi ha a la tria. N’hi ha deu per a cada cicle (molts els hem presentat en aquest blog). Podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ.

CICLE INFANTIL

 

 

 

 

 

 

 

Un més
Olalla González. Kalandraka

El lleó blanc
Jim Helmore. Andana

Juguem?
lan Brenman. Animalllibres

La primavera ja és aquí!
L’estiu ja és aquí!
La tardor ja és aquí!
L’hivern ja és aquí!
Albert Asensio.Joventut

L’Olivia l’espia
Ian Falconer. Andana

L’hort d’en Simó
Rocío Alejandro. Kalandraka

Panxa de balena
Jorge Antonio Gonçalves. Joventut

¿Dónde està oso?
Jonathan Bentley. Patio

Entreson
Juan Muñóz-Tébar. Ekaré

Waterloo & Trafalgar
Olivier Tallec. AH

CICLE INICIAL

 

 

 

 

 

 

 

La unió fa la força. Una història de gallines
Laurent Cardon. Tramuntana

Talpet terratrèmol
Anna Llenas. Beascoa

Els Quiquè i el ninot de neu Que no es volia fondre.
Laurent Rivelaygue. Birabiro

El meu hort
Gerda Muller. Animallibres

La mentida
Catherine Grive. Siruela

El jardiner Nocturn
The Fan Brothers. Estrella Polar

Una nova terra
Francesc Candel. Associació de Mestres Rosa Sensat

Vermell: Història d’una cera de colors.
Michael Hall. Takatuka

La casa dels ratolins. Noves aventures del Sam i la Julia.
Karina Schaapman. Blackie books

Meravellosos veïns
Hélène Lasserre i Gilles Bonotaux. Birabiro

CICLE MITJÀ

 

 

 

 

 

 

 

El hada acaramelada
Gloria Fuertes. Nórdica Libros

Que bé que ens ho hem passat!
Michael Morpurgo. Bambú

El capità calçotets
Dav Pilkey. Cruïlla

Què en fas, d’una idea?
Kobi Yamada. Editorial: BiraBiro

Contes per telèfon
Gianni Rodari. Joventut

Il·luminatomia
Carnovsky. Cruïlla

En Tristany s’encongeix
Florence Parry Heide. Blackie Books

Poemes amb llum de lluna
M. Dolors Pellicer. Bromera

La família Massafilles.
Susie Morgenstern. Pagès (7 volums)

Mujeres de ciència
Rachel Ignotofsky. Nórdica Libros

CICLE SUPERIOR

 

 

 

 

 

 

 

 

La flor de bambú
Mónica Rodríguez. Pagès edicions

La immortal
Ricard Ruiz Garzón. Edebé

En Mattia i l’avi
Roberto Piumini. Viena

L’Odissea de l’Ollie
William Joyce. Bambú

Nosaltres, la nostra Història
Yvan Pommaux. Joventut

Obriu les portes
Txarango. Sembra

L’Agni i la pluja
Dora Sales. Kalandraka

Mi mundo eres tu
Jimmy Liao. BFE

Àvia, ja sé que has oblidat el meu nom
Jaume Cela. Animallibres

Pájaro
Beatriz Martín. Thule

 

El poder de les històries: narrativa literària i audiovisual

Comparteixo la informació que ha enviat el COBDC:

El proper dilluns, 11 de desembre de 2017 a les 18:00 h. a l’Aula Jordi Rubió i Balaguer es farà la presentació de l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2018 del Centre de Recerca Informació, Comunicació i Cultura (CRICC-UB), a càrrec de Maite Comalat, editora de l’Anuari i després hi haurà una interessant taula de debat amb el títol: «El poder de les històries: narrativa literària i audiovisual»

Una història és quelcom que no existeix fins que algú l’explica i, d’aquesta manera, la transmet, la regala a una comunitat. Les històries –parlades, cantades, escrites, il·lustrades o filmades– ens acompanyen al llarg de tota la vida, des del bressol i del mateix úter matern fins a la vellesa, i constitueixen un instrument essencial tant per al desenvolupament social i emocional dels nens com per al creixement personal en qualsevol etapa de la vida.
Amb aquesta jornada es pretén contrastar i alhora agermanar la literatura i les narratives audiovisuals, com les pel·lícules o les sèries de televisió, centrant-se en les seves aportacions al lector-espectador, així com en tot allò que fa que una obra ens arribi i ens influeixi.
A la taula intervindran:
Esther Suriñach, bibliotecària i conductora de grups de lectura [http://www.bibgirona.cat/blogs/llibresicompanyia/about]
Marta Grau Rafel, guionista, analista de guions i novel·lista [martagraurafel.com/]
Sergi Pàmies, escriptor i periodista [lletra.uoc.edu/ca/autor/sergi-pamies/]
Moderarà: Constança Espelt, coordinadora de l’Aula Jordi Rubió i Balaguer

Lloc: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, c. Melcior de Palau 140, aula Jordi Rubió i Balaguer
L’entrada és lliure però ens preguen que confirmem l’assistència prèviament a Mercè Garcia (mercegarciab@ub.edu)

 

Obrir una llibreria és apostar pel futur

«Decidir vendre llibres, decidir-se a obrir una botiga de llibres ha de ser tingut per una considerable heroïcitat. […]
»Una llibreria és un germen infecciós, un magatzem d’idees relligades, que amaga deu mil suggeriments […] Obrir una llibreria és apostar pel futur. I si això és ser boig… però potser, potser, ruminant-ho una mica, això de fer llibres, això de vendre llibres, no sigui cap cosa de ximples, ben pensat»
Les frases anteriors són fragments del pregó d’en Joan Casas a l’inauguració de la llibreria Perutxo el 29 de febrer de 1992 i que ara ha recuperat en Carles Ferrer en un magnífic escrit als Quaderns d’estudi 31 presentat a la biblioteca Tecla Sala. En aquest estudi en Carles fa un recorregut per tres llibreries que hi va haver a l’Hospitalet als anys 70 i que ja no existeixen (la Llibreria de la Florida, la Catalunya i la Tres Pins).
L’atzar ha volgut que aquests dies, mentre recordàvem el tancament de les llibreries, una altra ha obert les portes, a tocar de casa. La Glòria i l’Anun, les cares visibles del projecte han habilitat un espai molt bonic al carrer Galileu 78, al barri de Sants, i l’han batejat com a «La Inexplicable».

El local està ben situat i els qui passem habitualment pel davant comprovem amb alegria com l’antiga fruiteria continua nodrint d’aliment (ara, cultural) als veïns.
Les prestatgeries encara fan olor de fusta nova, una fusta especial on s’apleguen ben arrenglerats i ordenats els llibres. Hi ha també alguns raconets entranyables com el dedicat als autors de Sants, a la novel·la gràfica que pretenen potenciar o el corpus literari.
Tenen molts projectes i la idea que, a més a més de vendre llibres, l’activitat principal, intentaran fer “barri” amb presentacions de novetats, clubs de lectura, sessions de contacontes, tallers d’escriptura, etc.
Molta sort, inexplicables, i felicitats a l’Albert Carrera per l’encert de la imatge corporativa tan lluïda.

Les dades:
La inexplicable
Adreça: Galileu 78, 08028 BCN
http://www.lainexplicable.cat
tel. 931378112

Un primer maó a la biblioteca de l’escola Gras i Soler

No descobrim res quan diem que la col·laboració entre l’escola, la família i la comunitat és un factor essencial per a l’èxit acadèmic. Hi ha nombrosos estudis que així ho confirmen i fa més de trenta anys que el consens en aquest sentit és ampli. Si hi ha una bona connexió entre l’escola i la família el desenvolupament de l’infant ho agraeix i es nota. No em refereixo a les entrevistes personals, ni al butlletí de notes que signen i retornen, ni a la presència dels pares en esdeveniments puntuals, no. El repte real és fomentar i aconseguir la participació activa i integrada dels pares i mares en el bon funcionament de l’escola.
Exemples en tenim a cabassos però això no exclou que quan ho veiem amb els propis ulls, no deixi de sorprendre’ns (positivament, esclar).
I si parlem de projectes de biblioteca, resulta inversemblant comprovar com comencen a moure’s (arreu i de manera autònoma) iniciatives que aposten per dinamitzar la lectura a través de la biblioteca. No sé si és fruit de la eufòria renovadora que estem vivint però és un goig rebre notícies com la que m’ha arribat aquest cap de setmana i que fan veure el futur amb optimisme.

M’explico: A l’escola Gras i Soler d’Esplugues de Llobregat vam tenir fa un parell de mesos la primera trobada amb l’equip de coordinació de la biblioteca escolar. Es tracta d’un espai que s’ha quedat obsolet i que cal tornar a impulsar. Vam fer un primer pla de xoc per a aquest curs amb l’objectiu de tenir l’espai a punt per al mes d’abril i fer coincidir la inauguració amb Sant Jordi. Les accions primeres que vam preveure eren canviar el terra (posar-hi parquet), que les prestatgeries respiressin (obrir-les) i reordenar l’espai.
Doncs la sorpresa és que van convocar a un grup de pares i mares dissabte passat i en un plisplàs ja ho tenen gairebé enllestit. No puc estar-me de compartir les fotos del moment (avís: són fotos fetes amb el telèfon mòbil, poc nítides, però allò que importa és el testimoni).

La propera acció serà emparquetar tot l’espai. L’AMPA farà l’aportació econòmica i és un detall que cal valorar moltíssim (i que hauria de fer pensar a les administracions locals i nacionals sobre el paper galdós que tenen envers les biblioteques escolars pel que fa a dotació pressupostària).
Bé, seguirem informant. Ara toca felicitar aquesta comunitat i treure’s el barret: Chapeau!

Un pòquer de llibres sobre lectura i literatura

Cada dos anys es publica l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura, un recull que té com a objectiu recollir l’estat de la qüestió i fer balanç d’actuacions corresponents al bienni anterior. En alguna conversa que hem tingut amb les persones que gestionen l’Anuari els he comentat la preocupació per la manca de publicacions en format llibre que tractin sobre lectura o biblioteques escolars. I, vés per on!, en els darrers dos mesos han aparegut quatre llibres que cal tenir a mà. Els presentem:

El primer que va sortir va ser el d’en Joan Portell: Llegim? Com fer lectors entusiastes.
Es tracta d’un assaig molt complet i ben estructurat que esdevé una eina útil per als mestres però també per a pares i mares i lletraferits en general.
A la contraportada podem llegir:
Aquest llibre no són les instruccions d’ús de com fer lectors voraços, ni el mètode infal·lible de com esdevenir un lector compulsiu. Tampoc no hi trobareu la paraula màgica per aconseguir que les biblioteques catalanes tinguin tots els llibres prestats, ni la poció que omplirà de llibres totes les biblioteques escolars.
Joan Portell, en aquest llibre, ens ofereix la seva particular mirada sobre l’adquisició de l’hàbit lector, i ens proporciona les eines bàsiques i les estratègies necessàries per acostar els llibres als infants. Hi trobarem consells sobre com triar un bon llibre, informació sobre com col·laborar en la biblioteca escolar o com utilitzar la biblioteca pública, i una selecció de títols bàsics infantils i juvenils. Compta també amb un capítol sobre les dificultats lectores, com detectar-les i què fer-hi.
Un llibre per a saber com endinsar-se en la màgia de les paraules escrites i quedar-ne encantats per sempre més, sense remei.

Les dades:
Títol: Llegim? Com fer lectors entusiastes
Autor: Joan Portell Rifà
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Barcelona, 2017
Pàgines: 160

El booktrailer:

Un altre llibre molt útil és La literatura a l’educació infantil, escrit per la Cristina Correro i la Neus Real, membres de GRETEL. Forma part de la col·lecció Temes d’Infància de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Es tracta d’un assaig pensat per a les persones que es dediquen a l’educació infantil i necessiten recursos per a la formació de petits lectors literaris. El volum té l’origen en les sessions del Grup de Treball Art i Literatura de l’Associació de Mestres Rosa Sensat (AMRS).
El contingut del llibre s’articula en cinc capítols, centrats en els grans components que la integren: els infants, el currículum, l’educació literària, els llibres i les pràctiques escolars, amb la voluntat d’enllaçar els principis teòrics de l’educació literària infantil amb pràctiques efectives d’aquesta educació.
Conté diverses experiències de les vivències dels infants menuts amb la literatura a l’escola bressol, al parvulari i a les biblioteques. Aporta moltes idees i propostes pràctiques, així com nombrosa bibliografia comentada, la qual cosa és molt d’agrair.

Les dades:
Títol: La literatura a l’educació infantil
Autores: Cristina Correro i Neus Real
Editorial: A.M. Rosa Sensat
Col·leció: temes d’Infància núm. 73
Pàgines: 160
Barcelona, 2017

El tercer és d’en Josep-Francesc Delgado i és un assaig sobre la vida i l’obra de l’autor alemany Michael Ende. Es titula, precisament, El món de Michael Ende: vida, obra i antroposofia
El llibre va rebre el premi Miquel d’Engolasters d’Andorra 2016 i suposa el primer apropament panoràmic escrit en català a la vida i l’obra de l’autor de La història interminable. Hi ha també una immersió apassionant en l’Alemanya innovadora i plena de noves idees dels anys 20 i 30 del segle passat, una Alemanya culta i innovadora que no vam conèixer.

Les dades:
Títol: El món de Michael Ende: vida, obra i antroposofia
Autor: Josep-Francesc Delgado
Editorial: Pàgès
Col·lecció: Argent Viu Nº 142
Pàgines: 96
Lleida, 2017

El divendres 24 de novembre el presenten a la biblioteca de La Garriga.

El darrer llibre que comentem és d’en Joan de Boer, un agitador cultural de primera classe. Es titula La hora del cuento en las bibliotecas. Claves para su organización
I l’ha publicat la UOC dins la útil Col·lecció: EPI
A la promoció hi diu:
La Hora del Cuento se ha convertido en una de las actividades de dinamización lectora más populares en las bibliotecas.
La aparente sencillez de su naturaleza puede llevarnos a caer en el error de no plantear correctamente aspectos clave de su organización, como:
-¿Dónde encontrar los narradores?
-¿Para qué edades deben estar pensadas las sesiones?
-¿Cuál es el mejor espacio para realizar el evento?
Sobre estos elementos y otros, en esta guía práctica se ofrecen claras indicaciones para los profesionales de las bibliotecas

I l’acompanyen d’aquest booktrailer:

Les dades:
Títol: La hora del cuento en las bibliotecas
Autor: Joan de Boer
Editorial: UOC
Col·lecció: EPI
Nombre de pàgines: 110
Octubre 2017
Us recomano que visiteu el web d’en Joan. Val la pena. http://www.joandeboer.cat/

Àpali, que ja podeu anar fent la carta als Reis!

Jornada literatura infantil i creixement emocional

El proper dissabte 25 de novembre, a Sant Cugat, se celebra una nova Jornada al voltant de la literatura infantil i les emocions.
La organitza l’Institut de la Infància, una associació sense ànim de lucre, creada el 2002, per millorar l’atenció dels infants i adolescents a través de la formació i el suport dels adults amb els quals es vinculen.
La Jornada ocupa tot el dia i va dirigida a educadors, professionals del món de la infància i amants de la literatura infantil en general i és un bon moment per descobrir diverses formes d’apropar-nos al món dels contes.
En aquesta ocasió el personatge estrella és en Talpet Terratrèmol, l’última creació de la gran Anna Llenas, de qui ja vaig comentar en aquest blog com n’és d’habitual quan visites escoles d’arreu d’Espanya trobar-te els seus monstres de colors presidint les biblioteques d’aula.
he tingut sort i m’ha fet feliç que em convidessin per a parlar dels afectes i efectes dels contes.

Les persones que organitzen la Jornada i en formen part de l’Institut de la Infància provenen del món de l’educació però també hi ha altres professionals i un potent equip de voluntaris. Al seu web llegim la seva filosofia. Val la pena recordar-la. Diuen:
Entenem que cada nen és un subjecte amb un univers propi i circumstàncies específiques que han de ser escoltades i ateses.
Ens agrada generar iniciatives, desenvolupar idees, innovar, crear, intercanviar punts de vista, reflexionar i dialogar per aportar respostes a les necessitats dels nens i dels adults que els acompanyen en el seu creixement.
Creiem en la formació dels agents socials i la prevenció, com a instruments per millorar la qualitat de vida i les oportunitats que la societat ofereix als nens i adolescents.
Treballem tant amb institucions públiques com a privades per aconseguir una participació social més àmplia.
Abordem cada projecte d’una manera transversal i interdisciplinària per enriquir cada intervenció.

il·lustració de Talpet Terratrèmol

Potser alguns heu assistit a un altre dels potents esdeveniments que organitzen, el Petits!Grans!Llibres!, una proposta única en la que durant cinc dies famílies, mestres i professionals assisteixen a jornades, formacions i conferències i que també rep la visita de nens durant el cap de setmana.
Si us animeu, ens veiem a SantCu!
Si entreu al web de l’Institut de la infància trobareu tota la informació de la jornada a:
http://institutdelainfancia.org/index.php?mod=page&id=236
També podeu visitar el seu blog
http://loslibrosdelinstitutdelainfancia.blogspot.com.es/

La profesión más arriesgada del mundo, según Paco Abril

imagen extraida de la revista Biblioasturias.com

En la revista digital Biblioasturias, el incombustible Paco Abril acaba de publicar unas reflexiones sobre el oficio de bibliotecario que, como siempre, dan en clavo. Tengo su permiso para reproducir y difundir el escrito y con mucho gusto lo comparto a continuación.

La profesión más arriesgada del mundo

Existe una profesión realmente arriesgada, quizá sea la más peligrosa de todas. Me estoy refiriendo a la profesión bibliotecaria. Esta afirmación provocará más de un asombro. ¿Arriesgada por qué? ¿Acaso quienes la practican trepan por imposibles rocas, como los alpinistas? ¿Acuden a la primera línea de fuego de cualquier guerra, como los reporteros? ¿Descienden a las profundidades de la tierra para extraer sus minerales, como los mineros? ¿O se enfrentan a mares embravecidos, como los marinos y los pescadores? No, claro que no realizan ninguna de las actividades descritas. Entonces, ¿por qué esa exageración? ¿A qué viene hablar de riesgo bibliotecario?

Es cierto que a un observador superficial podría parecerle una profesión no sólo sedentaria, sino tranquila, relajada y alejada de cualquier amenaza. Ni siquiera se les exige el uso de casco protector ni de ninguna otra precaución. Sin embargo, las apariencias engañan, y mucho. Estos profesionales trabajan con dos de los elementos más inflamables que existen: libros y lectores.

Los bibliotecarios saben, mejor que nadie, que un libro, puesto en contacto con un lector, produce una reacción impredecible e imprevisible.

Si juntamos un átomo de oxígeno con dos de hidrógeno, sabemos que obtendremos agua. Pero si unimos un lector con un libro, jamás podremos adivinar lo que va a ocurrir, dado que el mismo libro causará efectos distintos en diferentes lectores. Será una reacción química de efectos insospechados, esto es, no controlables.

No es de extrañar que la primera medida que suelen tomar las dictaduras es intervenir en las bibliotecas, bien para clausurarlas, bien para permitir sólo los libros que a ellos les interesan. Es el caso, entre tantos, de Corea del Norte. Ninguna dictadura va a consentir que se les cuele literatura subversiva ni tampoco degenerada, como así tildaban los nazis a libros como La metamorfosis, de Kafka.

Qué duda cabe de que quienes mejor han entendido el poder de los libros son los dictadores. Por eso los prohibieron nada más alzarse con el poder. Stalin acabó, sin temblarle el pulso, tanto con los libros como con los autores que le molestaban, que eran casi todos. Él aplicaba ese viejo refrán de muerto el perro se acabó la rabia, aunque murió sin saber que la rabia era él.

En las democracias estas instituciones inflamables que son las bibliotecas peligran también, porque hay muchos dirigentes políticos con tentaciones totalitarias que miran los libros con recelo. Se les nota enseguida, primero porque hablan de autores y títulos que no han leído, segundo, porque ponen todo tipo de trabas y cortapisas para su potenciación, aún proclamando que las apoyan. Y tercero, y sobre todo, porque quienes rigen los destinos de los ciudadanos, saben, o intuyen, que aunque las bibliotecas públicas dependen de los poderes políticos, quienes las frecuentan tienen la posibilidad de aprender en ellas a desconfiar de cualquier poder, de cualquier imposición, de cualquier manipulación. Saben, o intuyen, que son instituciones extrañas que se nutren de pensamiento concentrado. Y saben, o intuyen, que pensar siempre resulta subversivo. Ya hay quien las considera, aunque no se atreva a decirlo en público, un peligro mayor que el de un polvorín a punto de estallar.

Comprenderá ahora, quien haya leído hasta aquí, que la actividad bibliotecaria exija delicadeza, prudencia, valor, atención y conocimiento para afrontar con éxito los altos riesgos que supone. Quienes se dediquen a esta profesión, deberán estar alerta ante lo que pueda ocurrir.

En la mítica película de 1951 La mujer pirata, dirigida por Jacques Tourneur, la capitana, después de expoliar un navío, ordena amontonar en la cubierta de su barco todo el botín conseguido, y les pide a sus subordinados que cojan el objeto que más les apetezca. La mujer transmite esta petición al médico del barco.

–Elegid, doctor.

El médico observa por encima aquel tesoro, en el que destacan joyas y vestidos lujosos, sin darle importancia.

–Dudo que haya algo aquí que me guste. ¡Ah, sí! –dice tomando un pequeño libro.

La mujer pirata lo contempla sorprendida.

–¿Un libro? ¿Eso es todo?

–Los libros tienen un poder mágico –responde el médico.

La mujer pirata replica con indignada rapidez.

–¡Más poder tiene una andanada de cañón! ¿Puede un libro hundir un barco?

–Los libros han hundido los barcos más poderosos, destruido ejércitos y derrumbado imperios –concluye el médico alejándose con su peligroso trofeo.

Los tiranos de cualquier especie, incluidos los que llevan la piel de demócratas, saben que los libros, y quienes los cuidan, son un peligro real.

Por eso esta es la profesión más insegura del mundo.

Cuando se reconozcan de verdad los riesgos que corren los bibliotecarios, seguro que se les añadirá, a su merecido sueldo, un incremento o plus de peligrosidad, y es más que probable que se les exija también, a estos sufridos profesionales, el uso de casco y otras necesarias medidas preventivas.

Sobre Paco Abril: Escritor y polifacético activista en la promoción de la lectura, ha impartido cursos y conferencias, realizado numerosos artículos, y ha contado cuentos en los más diversos lugares de España, y en París, Casablanca, Lisboa, Nueva York y México. Trabajó como coordinador de bibliotecas, promoción de la lectura y área de infancia de la Fundación Municipal de Cultura de Gijón desde 1983 hasta 1993. En la actualidad es director de programas educativos en dicha institución. Fue guionista, director y presentador del programa de televisión regional El Hórreo del Trasgu. Desde 1989 dirige el suplemento infantil La Oreja Verde -del diario La Nueva España-, y es autor de obras como Jovellanos, la aventura de la razón (1995), La niña de la nube (1998), La pregunta del cuco (2000), Colores que se aman (2004) y El espejo de los monstruos (2006).