Lectures recomanades Nadal 2017 (infantil i primària)

Com sovint recordem «els llibres són el millor regal de Reis» i per això cada any elaborem un tríptic amb algunes de les novetats que més ens han agradat.La tria sempre és personal i segur que hi ha molts bons llibres que no han passat per les nostres mans i alguns que llegits en un altre moments els veuríem diferents. Per això, la millor recomanació és que us passeu per alguna llibreria especialitzada i mireu i remireu, pregunteu al llibreter i estigueu atents als llibres que us cridaran perquè us els emporteu a casa. No descobreixo res quan dic que «els llibres ens parlen» i encara diria més, com diu la meva amiga Núria, «els llibres parlen entre ells»… però això és una altra història i ha de ser contada en una altra ocasió.

Aquesta tarda fem la presentació amb els pares i mares de l’escola Sant Josep –El Pi en un «berenar i llibres» on comentarem alguns dels llibres que hi ha a la tria. N’hi ha deu per a cada cicle (molts els hem presentat en aquest blog). Podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ.

CICLE INFANTIL

 

 

 

 

 

 

 

Un més
Olalla González. Kalandraka

El lleó blanc
Jim Helmore. Andana

Juguem?
lan Brenman. Animalllibres

La primavera ja és aquí!
L’estiu ja és aquí!
La tardor ja és aquí!
L’hivern ja és aquí!
Albert Asensio.Joventut

L’Olivia l’espia
Ian Falconer. Andana

L’hort d’en Simó
Rocío Alejandro. Kalandraka

Panxa de balena
Jorge Antonio Gonçalves. Joventut

¿Dónde està oso?
Jonathan Bentley. Patio

Entreson
Juan Muñóz-Tébar. Ekaré

Waterloo & Trafalgar
Olivier Tallec. AH

CICLE INICIAL

 

 

 

 

 

 

 

La unió fa la força. Una història de gallines
Laurent Cardon. Tramuntana

Talpet terratrèmol
Anna Llenas. Beascoa

Els Quiquè i el ninot de neu Que no es volia fondre.
Laurent Rivelaygue. Birabiro

El meu hort
Gerda Muller. Animallibres

La mentida
Catherine Grive. Siruela

El jardiner Nocturn
The Fan Brothers. Estrella Polar

Una nova terra
Francesc Candel. Associació de Mestres Rosa Sensat

Vermell: Història d’una cera de colors.
Michael Hall. Takatuka

La casa dels ratolins. Noves aventures del Sam i la Julia.
Karina Schaapman. Blackie books

Meravellosos veïns
Hélène Lasserre i Gilles Bonotaux. Birabiro

CICLE MITJÀ

 

 

 

 

 

 

 

El hada acaramelada
Gloria Fuertes. Nórdica Libros

Que bé que ens ho hem passat!
Michael Morpurgo. Bambú

El capità calçotets
Dav Pilkey. Cruïlla

Què en fas, d’una idea?
Kobi Yamada. Editorial: BiraBiro

Contes per telèfon
Gianni Rodari. Joventut

Il·luminatomia
Carnovsky. Cruïlla

En Tristany s’encongeix
Florence Parry Heide. Blackie Books

Poemes amb llum de lluna
M. Dolors Pellicer. Bromera

La família Massafilles.
Susie Morgenstern. Pagès (7 volums)

Mujeres de ciència
Rachel Ignotofsky. Nórdica Libros

CICLE SUPERIOR

 

 

 

 

 

 

 

 

La flor de bambú
Mónica Rodríguez. Pagès edicions

La immortal
Ricard Ruiz Garzón. Edebé

En Mattia i l’avi
Roberto Piumini. Viena

L’Odissea de l’Ollie
William Joyce. Bambú

Nosaltres, la nostra Història
Yvan Pommaux. Joventut

Obriu les portes
Txarango. Sembra

L’Agni i la pluja
Dora Sales. Kalandraka

Mi mundo eres tu
Jimmy Liao. BFE

Àvia, ja sé que has oblidat el meu nom
Jaume Cela. Animallibres

Pájaro
Beatriz Martín. Thule

 

El poder de les històries: narrativa literària i audiovisual

Comparteixo la informació que ha enviat el COBDC:

El proper dilluns, 11 de desembre de 2017 a les 18:00 h. a l’Aula Jordi Rubió i Balaguer es farà la presentació de l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2018 del Centre de Recerca Informació, Comunicació i Cultura (CRICC-UB), a càrrec de Maite Comalat, editora de l’Anuari i després hi haurà una interessant taula de debat amb el títol: «El poder de les històries: narrativa literària i audiovisual»

Una història és quelcom que no existeix fins que algú l’explica i, d’aquesta manera, la transmet, la regala a una comunitat. Les històries –parlades, cantades, escrites, il·lustrades o filmades– ens acompanyen al llarg de tota la vida, des del bressol i del mateix úter matern fins a la vellesa, i constitueixen un instrument essencial tant per al desenvolupament social i emocional dels nens com per al creixement personal en qualsevol etapa de la vida.
Amb aquesta jornada es pretén contrastar i alhora agermanar la literatura i les narratives audiovisuals, com les pel·lícules o les sèries de televisió, centrant-se en les seves aportacions al lector-espectador, així com en tot allò que fa que una obra ens arribi i ens influeixi.
A la taula intervindran:
Esther Suriñach, bibliotecària i conductora de grups de lectura [http://www.bibgirona.cat/blogs/llibresicompanyia/about]
Marta Grau Rafel, guionista, analista de guions i novel·lista [martagraurafel.com/]
Sergi Pàmies, escriptor i periodista [lletra.uoc.edu/ca/autor/sergi-pamies/]
Moderarà: Constança Espelt, coordinadora de l’Aula Jordi Rubió i Balaguer

Lloc: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, c. Melcior de Palau 140, aula Jordi Rubió i Balaguer
L’entrada és lliure però ens preguen que confirmem l’assistència prèviament a Mercè Garcia (mercegarciab@ub.edu)

 

Obrir una llibreria és apostar pel futur

«Decidir vendre llibres, decidir-se a obrir una botiga de llibres ha de ser tingut per una considerable heroïcitat. […]
»Una llibreria és un germen infecciós, un magatzem d’idees relligades, que amaga deu mil suggeriments […] Obrir una llibreria és apostar pel futur. I si això és ser boig… però potser, potser, ruminant-ho una mica, això de fer llibres, això de vendre llibres, no sigui cap cosa de ximples, ben pensat»
Les frases anteriors són fragments del pregó d’en Joan Casas a l’inauguració de la llibreria Perutxo el 29 de febrer de 1992 i que ara ha recuperat en Carles Ferrer en un magnífic escrit als Quaderns d’estudi 31 presentat a la biblioteca Tecla Sala. En aquest estudi en Carles fa un recorregut per tres llibreries que hi va haver a l’Hospitalet als anys 70 i que ja no existeixen (la Llibreria de la Florida, la Catalunya i la Tres Pins).
L’atzar ha volgut que aquests dies, mentre recordàvem el tancament de les llibreries, una altra ha obert les portes, a tocar de casa. La Glòria i l’Anun, les cares visibles del projecte han habilitat un espai molt bonic al carrer Galileu 78, al barri de Sants, i l’han batejat com a «La Inexplicable».

El local està ben situat i els qui passem habitualment pel davant comprovem amb alegria com l’antiga fruiteria continua nodrint d’aliment (ara, cultural) als veïns.
Les prestatgeries encara fan olor de fusta nova, una fusta especial on s’apleguen ben arrenglerats i ordenats els llibres. Hi ha també alguns raconets entranyables com el dedicat als autors de Sants, a la novel·la gràfica que pretenen potenciar o el corpus literari.
Tenen molts projectes i la idea que, a més a més de vendre llibres, l’activitat principal, intentaran fer “barri” amb presentacions de novetats, clubs de lectura, sessions de contacontes, tallers d’escriptura, etc.
Molta sort, inexplicables, i felicitats a l’Albert Carrera per l’encert de la imatge corporativa tan lluïda.

Les dades:
La inexplicable
Adreça: Galileu 78, 08028 BCN
http://www.lainexplicable.cat
tel. 931378112

Un primer maó a la biblioteca de l’escola Gras i Soler

No descobrim res quan diem que la col·laboració entre l’escola, la família i la comunitat és un factor essencial per a l’èxit acadèmic. Hi ha nombrosos estudis que així ho confirmen i fa més de trenta anys que el consens en aquest sentit és ampli. Si hi ha una bona connexió entre l’escola i la família el desenvolupament de l’infant ho agraeix i es nota. No em refereixo a les entrevistes personals, ni al butlletí de notes que signen i retornen, ni a la presència dels pares en esdeveniments puntuals, no. El repte real és fomentar i aconseguir la participació activa i integrada dels pares i mares en el bon funcionament de l’escola.
Exemples en tenim a cabassos però això no exclou que quan ho veiem amb els propis ulls, no deixi de sorprendre’ns (positivament, esclar).
I si parlem de projectes de biblioteca, resulta inversemblant comprovar com comencen a moure’s (arreu i de manera autònoma) iniciatives que aposten per dinamitzar la lectura a través de la biblioteca. No sé si és fruit de la eufòria renovadora que estem vivint però és un goig rebre notícies com la que m’ha arribat aquest cap de setmana i que fan veure el futur amb optimisme.

M’explico: A l’escola Gras i Soler d’Esplugues de Llobregat vam tenir fa un parell de mesos la primera trobada amb l’equip de coordinació de la biblioteca escolar. Es tracta d’un espai que s’ha quedat obsolet i que cal tornar a impulsar. Vam fer un primer pla de xoc per a aquest curs amb l’objectiu de tenir l’espai a punt per al mes d’abril i fer coincidir la inauguració amb Sant Jordi. Les accions primeres que vam preveure eren canviar el terra (posar-hi parquet), que les prestatgeries respiressin (obrir-les) i reordenar l’espai.
Doncs la sorpresa és que van convocar a un grup de pares i mares dissabte passat i en un plisplàs ja ho tenen gairebé enllestit. No puc estar-me de compartir les fotos del moment (avís: són fotos fetes amb el telèfon mòbil, poc nítides, però allò que importa és el testimoni).

La propera acció serà emparquetar tot l’espai. L’AMPA farà l’aportació econòmica i és un detall que cal valorar moltíssim (i que hauria de fer pensar a les administracions locals i nacionals sobre el paper galdós que tenen envers les biblioteques escolars pel que fa a dotació pressupostària).
Bé, seguirem informant. Ara toca felicitar aquesta comunitat i treure’s el barret: Chapeau!

Un pòquer de llibres sobre lectura i literatura

Cada dos anys es publica l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura, un recull que té com a objectiu recollir l’estat de la qüestió i fer balanç d’actuacions corresponents al bienni anterior. En alguna conversa que hem tingut amb les persones que gestionen l’Anuari els he comentat la preocupació per la manca de publicacions en format llibre que tractin sobre lectura o biblioteques escolars. I, vés per on!, en els darrers dos mesos han aparegut quatre llibres que cal tenir a mà. Els presentem:

El primer que va sortir va ser el d’en Joan Portell: Llegim? Com fer lectors entusiastes.
Es tracta d’un assaig molt complet i ben estructurat que esdevé una eina útil per als mestres però també per a pares i mares i lletraferits en general.
A la contraportada podem llegir:
Aquest llibre no són les instruccions d’ús de com fer lectors voraços, ni el mètode infal·lible de com esdevenir un lector compulsiu. Tampoc no hi trobareu la paraula màgica per aconseguir que les biblioteques catalanes tinguin tots els llibres prestats, ni la poció que omplirà de llibres totes les biblioteques escolars.
Joan Portell, en aquest llibre, ens ofereix la seva particular mirada sobre l’adquisició de l’hàbit lector, i ens proporciona les eines bàsiques i les estratègies necessàries per acostar els llibres als infants. Hi trobarem consells sobre com triar un bon llibre, informació sobre com col·laborar en la biblioteca escolar o com utilitzar la biblioteca pública, i una selecció de títols bàsics infantils i juvenils. Compta també amb un capítol sobre les dificultats lectores, com detectar-les i què fer-hi.
Un llibre per a saber com endinsar-se en la màgia de les paraules escrites i quedar-ne encantats per sempre més, sense remei.

Les dades:
Títol: Llegim? Com fer lectors entusiastes
Autor: Joan Portell Rifà
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Barcelona, 2017
Pàgines: 160

El booktrailer:

Un altre llibre molt útil és La literatura a l’educació infantil, escrit per la Cristina Correro i la Neus Real, membres de GRETEL. Forma part de la col·lecció Temes d’Infància de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Es tracta d’un assaig pensat per a les persones que es dediquen a l’educació infantil i necessiten recursos per a la formació de petits lectors literaris. El volum té l’origen en les sessions del Grup de Treball Art i Literatura de l’Associació de Mestres Rosa Sensat (AMRS).
El contingut del llibre s’articula en cinc capítols, centrats en els grans components que la integren: els infants, el currículum, l’educació literària, els llibres i les pràctiques escolars, amb la voluntat d’enllaçar els principis teòrics de l’educació literària infantil amb pràctiques efectives d’aquesta educació.
Conté diverses experiències de les vivències dels infants menuts amb la literatura a l’escola bressol, al parvulari i a les biblioteques. Aporta moltes idees i propostes pràctiques, així com nombrosa bibliografia comentada, la qual cosa és molt d’agrair.

Les dades:
Títol: La literatura a l’educació infantil
Autores: Cristina Correro i Neus Real
Editorial: A.M. Rosa Sensat
Col·leció: temes d’Infància núm. 73
Pàgines: 160
Barcelona, 2017

El tercer és d’en Josep-Francesc Delgado i és un assaig sobre la vida i l’obra de l’autor alemany Michael Ende. Es titula, precisament, El món de Michael Ende: vida, obra i antroposofia
El llibre va rebre el premi Miquel d’Engolasters d’Andorra 2016 i suposa el primer apropament panoràmic escrit en català a la vida i l’obra de l’autor de La història interminable. Hi ha també una immersió apassionant en l’Alemanya innovadora i plena de noves idees dels anys 20 i 30 del segle passat, una Alemanya culta i innovadora que no vam conèixer.

Les dades:
Títol: El món de Michael Ende: vida, obra i antroposofia
Autor: Josep-Francesc Delgado
Editorial: Pàgès
Col·lecció: Argent Viu Nº 142
Pàgines: 96
Lleida, 2017

El divendres 24 de novembre el presenten a la biblioteca de La Garriga.

El darrer llibre que comentem és d’en Joan de Boer, un agitador cultural de primera classe. Es titula La hora del cuento en las bibliotecas. Claves para su organización
I l’ha publicat la UOC dins la útil Col·lecció: EPI
A la promoció hi diu:
La Hora del Cuento se ha convertido en una de las actividades de dinamización lectora más populares en las bibliotecas.
La aparente sencillez de su naturaleza puede llevarnos a caer en el error de no plantear correctamente aspectos clave de su organización, como:
-¿Dónde encontrar los narradores?
-¿Para qué edades deben estar pensadas las sesiones?
-¿Cuál es el mejor espacio para realizar el evento?
Sobre estos elementos y otros, en esta guía práctica se ofrecen claras indicaciones para los profesionales de las bibliotecas

I l’acompanyen d’aquest booktrailer:

Les dades:
Títol: La hora del cuento en las bibliotecas
Autor: Joan de Boer
Editorial: UOC
Col·lecció: EPI
Nombre de pàgines: 110
Octubre 2017
Us recomano que visiteu el web d’en Joan. Val la pena. http://www.joandeboer.cat/

Àpali, que ja podeu anar fent la carta als Reis!

Jornada literatura infantil i creixement emocional

El proper dissabte 25 de novembre, a Sant Cugat, se celebra una nova Jornada al voltant de la literatura infantil i les emocions.
La organitza l’Institut de la Infància, una associació sense ànim de lucre, creada el 2002, per millorar l’atenció dels infants i adolescents a través de la formació i el suport dels adults amb els quals es vinculen.
La Jornada ocupa tot el dia i va dirigida a educadors, professionals del món de la infància i amants de la literatura infantil en general i és un bon moment per descobrir diverses formes d’apropar-nos al món dels contes.
En aquesta ocasió el personatge estrella és en Talpet Terratrèmol, l’última creació de la gran Anna Llenas, de qui ja vaig comentar en aquest blog com n’és d’habitual quan visites escoles d’arreu d’Espanya trobar-te els seus monstres de colors presidint les biblioteques d’aula.
he tingut sort i m’ha fet feliç que em convidessin per a parlar dels afectes i efectes dels contes.

Les persones que organitzen la Jornada i en formen part de l’Institut de la Infància provenen del món de l’educació però també hi ha altres professionals i un potent equip de voluntaris. Al seu web llegim la seva filosofia. Val la pena recordar-la. Diuen:
Entenem que cada nen és un subjecte amb un univers propi i circumstàncies específiques que han de ser escoltades i ateses.
Ens agrada generar iniciatives, desenvolupar idees, innovar, crear, intercanviar punts de vista, reflexionar i dialogar per aportar respostes a les necessitats dels nens i dels adults que els acompanyen en el seu creixement.
Creiem en la formació dels agents socials i la prevenció, com a instruments per millorar la qualitat de vida i les oportunitats que la societat ofereix als nens i adolescents.
Treballem tant amb institucions públiques com a privades per aconseguir una participació social més àmplia.
Abordem cada projecte d’una manera transversal i interdisciplinària per enriquir cada intervenció.

il·lustració de Talpet Terratrèmol

Potser alguns heu assistit a un altre dels potents esdeveniments que organitzen, el Petits!Grans!Llibres!, una proposta única en la que durant cinc dies famílies, mestres i professionals assisteixen a jornades, formacions i conferències i que també rep la visita de nens durant el cap de setmana.
Si us animeu, ens veiem a SantCu!
Si entreu al web de l’Institut de la infància trobareu tota la informació de la jornada a:
http://institutdelainfancia.org/index.php?mod=page&id=236
També podeu visitar el seu blog
http://loslibrosdelinstitutdelainfancia.blogspot.com.es/

La profesión más arriesgada del mundo, según Paco Abril

imagen extraida de la revista Biblioasturias.com

En la revista digital Biblioasturias, el incombustible Paco Abril acaba de publicar unas reflexiones sobre el oficio de bibliotecario que, como siempre, dan en clavo. Tengo su permiso para reproducir y difundir el escrito y con mucho gusto lo comparto a continuación.

La profesión más arriesgada del mundo

Existe una profesión realmente arriesgada, quizá sea la más peligrosa de todas. Me estoy refiriendo a la profesión bibliotecaria. Esta afirmación provocará más de un asombro. ¿Arriesgada por qué? ¿Acaso quienes la practican trepan por imposibles rocas, como los alpinistas? ¿Acuden a la primera línea de fuego de cualquier guerra, como los reporteros? ¿Descienden a las profundidades de la tierra para extraer sus minerales, como los mineros? ¿O se enfrentan a mares embravecidos, como los marinos y los pescadores? No, claro que no realizan ninguna de las actividades descritas. Entonces, ¿por qué esa exageración? ¿A qué viene hablar de riesgo bibliotecario?

Es cierto que a un observador superficial podría parecerle una profesión no sólo sedentaria, sino tranquila, relajada y alejada de cualquier amenaza. Ni siquiera se les exige el uso de casco protector ni de ninguna otra precaución. Sin embargo, las apariencias engañan, y mucho. Estos profesionales trabajan con dos de los elementos más inflamables que existen: libros y lectores.

Los bibliotecarios saben, mejor que nadie, que un libro, puesto en contacto con un lector, produce una reacción impredecible e imprevisible.

Si juntamos un átomo de oxígeno con dos de hidrógeno, sabemos que obtendremos agua. Pero si unimos un lector con un libro, jamás podremos adivinar lo que va a ocurrir, dado que el mismo libro causará efectos distintos en diferentes lectores. Será una reacción química de efectos insospechados, esto es, no controlables.

No es de extrañar que la primera medida que suelen tomar las dictaduras es intervenir en las bibliotecas, bien para clausurarlas, bien para permitir sólo los libros que a ellos les interesan. Es el caso, entre tantos, de Corea del Norte. Ninguna dictadura va a consentir que se les cuele literatura subversiva ni tampoco degenerada, como así tildaban los nazis a libros como La metamorfosis, de Kafka.

Qué duda cabe de que quienes mejor han entendido el poder de los libros son los dictadores. Por eso los prohibieron nada más alzarse con el poder. Stalin acabó, sin temblarle el pulso, tanto con los libros como con los autores que le molestaban, que eran casi todos. Él aplicaba ese viejo refrán de muerto el perro se acabó la rabia, aunque murió sin saber que la rabia era él.

En las democracias estas instituciones inflamables que son las bibliotecas peligran también, porque hay muchos dirigentes políticos con tentaciones totalitarias que miran los libros con recelo. Se les nota enseguida, primero porque hablan de autores y títulos que no han leído, segundo, porque ponen todo tipo de trabas y cortapisas para su potenciación, aún proclamando que las apoyan. Y tercero, y sobre todo, porque quienes rigen los destinos de los ciudadanos, saben, o intuyen, que aunque las bibliotecas públicas dependen de los poderes políticos, quienes las frecuentan tienen la posibilidad de aprender en ellas a desconfiar de cualquier poder, de cualquier imposición, de cualquier manipulación. Saben, o intuyen, que son instituciones extrañas que se nutren de pensamiento concentrado. Y saben, o intuyen, que pensar siempre resulta subversivo. Ya hay quien las considera, aunque no se atreva a decirlo en público, un peligro mayor que el de un polvorín a punto de estallar.

Comprenderá ahora, quien haya leído hasta aquí, que la actividad bibliotecaria exija delicadeza, prudencia, valor, atención y conocimiento para afrontar con éxito los altos riesgos que supone. Quienes se dediquen a esta profesión, deberán estar alerta ante lo que pueda ocurrir.

En la mítica película de 1951 La mujer pirata, dirigida por Jacques Tourneur, la capitana, después de expoliar un navío, ordena amontonar en la cubierta de su barco todo el botín conseguido, y les pide a sus subordinados que cojan el objeto que más les apetezca. La mujer transmite esta petición al médico del barco.

–Elegid, doctor.

El médico observa por encima aquel tesoro, en el que destacan joyas y vestidos lujosos, sin darle importancia.

–Dudo que haya algo aquí que me guste. ¡Ah, sí! –dice tomando un pequeño libro.

La mujer pirata lo contempla sorprendida.

–¿Un libro? ¿Eso es todo?

–Los libros tienen un poder mágico –responde el médico.

La mujer pirata replica con indignada rapidez.

–¡Más poder tiene una andanada de cañón! ¿Puede un libro hundir un barco?

–Los libros han hundido los barcos más poderosos, destruido ejércitos y derrumbado imperios –concluye el médico alejándose con su peligroso trofeo.

Los tiranos de cualquier especie, incluidos los que llevan la piel de demócratas, saben que los libros, y quienes los cuidan, son un peligro real.

Por eso esta es la profesión más insegura del mundo.

Cuando se reconozcan de verdad los riesgos que corren los bibliotecarios, seguro que se les añadirá, a su merecido sueldo, un incremento o plus de peligrosidad, y es más que probable que se les exija también, a estos sufridos profesionales, el uso de casco y otras necesarias medidas preventivas.

Sobre Paco Abril: Escritor y polifacético activista en la promoción de la lectura, ha impartido cursos y conferencias, realizado numerosos artículos, y ha contado cuentos en los más diversos lugares de España, y en París, Casablanca, Lisboa, Nueva York y México. Trabajó como coordinador de bibliotecas, promoción de la lectura y área de infancia de la Fundación Municipal de Cultura de Gijón desde 1983 hasta 1993. En la actualidad es director de programas educativos en dicha institución. Fue guionista, director y presentador del programa de televisión regional El Hórreo del Trasgu. Desde 1989 dirige el suplemento infantil La Oreja Verde -del diario La Nueva España-, y es autor de obras como Jovellanos, la aventura de la razón (1995), La niña de la nube (1998), La pregunta del cuco (2000), Colores que se aman (2004) y El espejo de los monstruos (2006).

Les TIC-TAC-TEP a la biblioteca escolar

Al número de novembre de la revista GUIX, la Maria Calvo, educadora i antropòloga social, fa unes reflexions sobre les eines que ens ofereix la web social a les biblioteques escolars i a les activitats de foment de la lectura. Segons explica, les possibilitats són infinites i les anomenades TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació), TAC (Tecnologia per a l’Aprenentatge i el Coneixement) i TEP (Tecnologia per a l’Empoderament i Participació) han arribat per quedar-s’hi.
L’article es complementa amb l’explicació d’una pràctica concreta basada en l’eina Kahoot i que va realitzar amb l’alumnat de sisè de primària per crear una activitat que va anomenar Adivina cuanto he leído, sobre la motxilla literària de cada alumne.

la María Calvo

L’article val la pena. Us transcric unes frases:
Los responsables del fomento de la lectura y bibliotecas no solo trabajamos para el desarrollo de la competencia lingüística, sino que tenemos también que considerar la competencia digital del alumnado y la competencia de aprender a aprender, puesto que nos servimos de la tecnología para conseguir nuestro propósito: fomentar el placer de la lectura. Por ejemplo, tenemos a nuestra disposición redes sociales específicas de lectura, que las hay magníficas para primaria como Leoteca (www.leoteca.es), una comunidad de lectura infantil en la que participan las familias y el profesorado. Y no nos podemos olvidar del potencial que nos ofrece el uso de redes sociales como facebook o twitter desde los colegios y bibliotecas escolares como medio de difusión y comunicación con la comunidad educativa, destacando principalmente las familias: recomendaciones de lecturas en familia, difusión de novedades en préstamo, compartir trabajos realizados alrededor del mundo de los libros en el colegio…
La lista de herramientas para realizar actividades de fomento de la lectura es larga, y su utilización nos permite acercarnos a los intereses y motivaciones del alumnado, en principio, por el simple hecho del uso de dispositivos digitales en el aula y/o biblioteca: cuaderno digital de lectura (Wiki, blogs), lectura en voz alta (Audacity, Ivoox), pósters multimedia colaborativos e interactivos (Glogster, Padlet), etc. Entre todas, hoy podríamos decir que tienen un plus añadido las que nos permiten gamificar, es decir, utilizar dinámicas y mecánicas de los juegos y su valor motivacional para aprender jugando, y en nuestro caso fomentar la lectura y conseguir una biblioteca viva que sea algo más que el lugar donde se guardan libros.

 

Crida oberta sobre biblioteques escolars: BIBLIO(r)EVOLUCIÓ

Ja hi ha data per a l’acte de presentació de la Crida BIBLIO(r)EVOLUCIÓ, una iniciativa promoguda per la Fundació Bofill i que busca centres educatius que desitgin crear col·lectivament nous usos i models per a la seva biblioteca escolar. Serà el proper 9 de novembre de 2017 a les 18:00 h al Recinte Modernista de Sant Pau / Sala Pau Gil. Si esteu interessats cal que us inscriviu. Ho podeu fer anant a l’enllaç següent: http://www.fbofill.cat/formularis/crida-biblioteques-presencial

Tota la informació de la presentació a l’enllaç: http://www.fbofill.cat/agenda/uneix-te-la-bibliorevolucio

Es tracta d’una nova crida oberta als centres educatius a repensar, somiar i cocrear els usos de la biblioteca escolar per contribuir a uns aprenentatges més actius, més integrals, més respectuosos, més inclusius, més transformadors, més compromesos i significatius.
Què és una Crida? Una CRIDA és un espai on persones interessades en l’educació ideen solucions pràctiques i innovadores a problemes educatius reals per tal de donar resposta a reptes concrets dins el seu context més proper. El seu funcionament és senzill:
Educació Demà llença 1 repte específic vinculat a 1 temàtica clau (arquitectura per a l’aprenentatge, millora de la relació família-escola, i molts d’altres).
Les persones interessades poden inscriure’s individualment o en equip a les crides (segons cada convocatòria) per tal de donar resposta al repte.
Cada crida es regeix per les seves pròpies bases.
Totes les crides compten amb un marc temporal concret per dur-se a terme: presentació d’idees i participant, acompanyament, prototipat de solucions, etc.
En cada cas s’ofereixen eines que donen suport a la creació de solucions: mentories, workshops, kits metodològics, etc.
Per últim, les crides sempre van lligades a donar un alt reconeixement a les solucions més innovadores (jornades, comunicacions, etc.).

Estic content de formar part del grup de persones que impulsen i defineixen els reptes de la crida i és un goig compartir experiències amb persones sàvies com la Mònica Baró, l’Àlex Cosials, la Carme Fenoll, l’Anna Juan i la Marta Roig; totes elles persones que han estat vinculades a l’impuls de la nova biblioteca escolar i a la promoció de la lectura i l’alfabetització informacional.

Al web de la Fundació Bofill hi podeu trobar la informació de la crida i periòdicament s’aniran afegint les novetats que es vagin generant. Ara hi podem llegir:
Amb aquesta crida es vol impulsar un procés participatiu i creatiu que ajudi a configurar nous usos de la biblioteca escolar al servei dels horitzons i les necessitats pròpies de cada centre educatiu, així com visibilitzar la força que pot tenir l’acció d’una biblioteca escolar viva quan s’orienta a donar suport als processos de transformació educativa dels centres, a dinamitzar culturalment l’escola i l’institut i connectar-los amb l’entorn des de la transversalitat, la innovació i el coneixement compartit.
Diverses entitats donen suport a aquesta crida  en la qual esperem sumar i promoure el compromís dels professionals que des de les escoles, els instituts, i les entitats han seguit promovent i reivindicant el rol principalde la biblioteca escolar en un sistema educatiu avançat.
Guardeu-vos l’enllaç, si hi esteu interessats:
http://www.fbofill.cat/noticies/comencem-preparar-la-crida-oberta-sobre-biblioteques-escolars

La lliga dels llibres 2017-18

Ja està en marxa la nova edició de La lliga dels llibres de les escoles de l’Hospitalet, una activitat de dinamització de la lectura que s’ofereix als alumnes de 5è de primària de totes les escoles de la ciutat.
El funcionament és senzill. L’Ajuntament de la ciutat a través del servei de Biblioteques dota a cada grup (enguany són 36 grups classe) amb un lot de 15 llibres de temes i d’estils variats, escrits en català, castellà i anglès, els mateixos llibres per a tots els grups participants.
A partir d’ara i fins al mes de maig, cada grup classe llegeix els llibres proposats. Cada nen pot llegir tants llibres com vulgui però quants més llibres llegeixin més fàcil ho tindran per anar avançant en els eliminatòries.
Com cada any, totes les partides del joc es faran a les biblioteques de la ciutat durant tot el mes de maig. La final serà a la Biblioteca Central Tecla Sala.
Es conclourà l’activitat amb la celebració d’una festa on es reuniran tots els alumnes i mestres participants, als jardins de la Biblioteca Can Sumarro.
Entremig hi ha haurà xerrades per als pares i mares dels alumnes sobre aquesta activitat, a càrrec de la dinamitzadora de la Lliga (dues sessions: dimecres, 15 de novembre, a la Biblioteca Central Tecla Sala, a les 15,30 hores i a les 18 hores).
El primer trimestre de l’any, un autor o autora dels llibres proposats a La lliga dels llibres també participarà d’una trobada amb els infants.
Agraeixo a la gent d e la llibreria Al·lots per la bona tria que han fet. Segur que ho xalaran molt els nois i noies.
Si necessiteu informació, podeu trucar a la Xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet (telèfon 93 403 68 61) o mitjançant el correu electrònic: biblioteques@l-h.cat
Podeu descarregar el dossier informatiu de les lectures clicant AQUÍ

I unes propostes de treball sobre els llibres que han preparat des del CRP de l’Hospitalet clicant aquí