lectura

by

Les TIC-TAC-TEP a la biblioteca escolar

Al número de novembre de la revista GUIX, la Maria Calvo, educadora i antropòloga social, fa unes reflexions sobre les eines que ens ofereix la web social a les biblioteques escolars i a les activitats de foment de la lectura. Segons explica, les possibilitats són infinites i les anomenades TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació), TAC (Tecnologia per a l’Aprenentatge i el Coneixement) i TEP (Tecnologia per a l’Empoderament i Participació) han arribat per quedar-s’hi.
L’article es complementa amb l’explicació d’una pràctica concreta basada en l’eina Kahoot i que va realitzar amb l’alumnat de sisè de primària per crear una activitat que va anomenar Adivina cuanto he leído, sobre la motxilla literària de cada alumne.

la María Calvo

L’article val la pena. Us transcric unes frases:
Los responsables del fomento de la lectura y bibliotecas no solo trabajamos para el desarrollo de la competencia lingüística, sino que tenemos también que considerar la competencia digital del alumnado y la competencia de aprender a aprender, puesto que nos servimos de la tecnología para conseguir nuestro propósito: fomentar el placer de la lectura. Por ejemplo, tenemos a nuestra disposición redes sociales específicas de lectura, que las hay magníficas para primaria como Leoteca (www.leoteca.es), una comunidad de lectura infantil en la que participan las familias y el profesorado. Y no nos podemos olvidar del potencial que nos ofrece el uso de redes sociales como facebook o twitter desde los colegios y bibliotecas escolares como medio de difusión y comunicación con la comunidad educativa, destacando principalmente las familias: recomendaciones de lecturas en familia, difusión de novedades en préstamo, compartir trabajos realizados alrededor del mundo de los libros en el colegio…
La lista de herramientas para realizar actividades de fomento de la lectura es larga, y su utilización nos permite acercarnos a los intereses y motivaciones del alumnado, en principio, por el simple hecho del uso de dispositivos digitales en el aula y/o biblioteca: cuaderno digital de lectura (Wiki, blogs), lectura en voz alta (Audacity, Ivoox), pósters multimedia colaborativos e interactivos (Glogster, Padlet), etc. Entre todas, hoy podríamos decir que tienen un plus añadido las que nos permiten gamificar, es decir, utilizar dinámicas y mecánicas de los juegos y su valor motivacional para aprender jugando, y en nuestro caso fomentar la lectura y conseguir una biblioteca viva que sea algo más que el lugar donde se guardan libros.

 

by

Crida oberta sobre biblioteques escolars: BIBLIO(r)EVOLUCIÓ

Ja hi ha data per a l’acte de presentació de la Crida BIBLIO(r)EVOLUCIÓ, una iniciativa promoguda per la Fundació Bofill i que busca centres educatius que desitgin crear col·lectivament nous usos i models per a la seva biblioteca escolar. Serà el proper 9 de novembre de 2017 a les 18:00 h al Recinte Modernista de Sant Pau / Sala Pau Gil. Si esteu interessats cal que us inscriviu. Ho podeu fer anant a l’enllaç següent: http://www.fbofill.cat/formularis/crida-biblioteques-presencial

Tota la informació de la presentació a l’enllaç: http://www.fbofill.cat/agenda/uneix-te-la-bibliorevolucio

Es tracta d’una nova crida oberta als centres educatius a repensar, somiar i cocrear els usos de la biblioteca escolar per contribuir a uns aprenentatges més actius, més integrals, més respectuosos, més inclusius, més transformadors, més compromesos i significatius.
Què és una Crida? Una CRIDA és un espai on persones interessades en l’educació ideen solucions pràctiques i innovadores a problemes educatius reals per tal de donar resposta a reptes concrets dins el seu context més proper. El seu funcionament és senzill:
Educació Demà llença 1 repte específic vinculat a 1 temàtica clau (arquitectura per a l’aprenentatge, millora de la relació família-escola, i molts d’altres).
Les persones interessades poden inscriure’s individualment o en equip a les crides (segons cada convocatòria) per tal de donar resposta al repte.
Cada crida es regeix per les seves pròpies bases.
Totes les crides compten amb un marc temporal concret per dur-se a terme: presentació d’idees i participant, acompanyament, prototipat de solucions, etc.
En cada cas s’ofereixen eines que donen suport a la creació de solucions: mentories, workshops, kits metodològics, etc.
Per últim, les crides sempre van lligades a donar un alt reconeixement a les solucions més innovadores (jornades, comunicacions, etc.).

Estic content de formar part del grup de persones que impulsen i defineixen els reptes de la crida i és un goig compartir experiències amb persones sàvies com la Mònica Baró, l’Àlex Cosials, la Carme Fenoll, l’Anna Juan i la Marta Roig; totes elles persones que han estat vinculades a l’impuls de la nova biblioteca escolar i a la promoció de la lectura i l’alfabetització informacional.

Al web de la Fundació Bofill hi podeu trobar la informació de la crida i periòdicament s’aniran afegint les novetats que es vagin generant. Ara hi podem llegir:
Amb aquesta crida es vol impulsar un procés participatiu i creatiu que ajudi a configurar nous usos de la biblioteca escolar al servei dels horitzons i les necessitats pròpies de cada centre educatiu, així com visibilitzar la força que pot tenir l’acció d’una biblioteca escolar viva quan s’orienta a donar suport als processos de transformació educativa dels centres, a dinamitzar culturalment l’escola i l’institut i connectar-los amb l’entorn des de la transversalitat, la innovació i el coneixement compartit.
Diverses entitats donen suport a aquesta crida  en la qual esperem sumar i promoure el compromís dels professionals que des de les escoles, els instituts, i les entitats han seguit promovent i reivindicant el rol principalde la biblioteca escolar en un sistema educatiu avançat.
Guardeu-vos l’enllaç, si hi esteu interessats:
http://www.fbofill.cat/noticies/comencem-preparar-la-crida-oberta-sobre-biblioteques-escolars

by

La lliga dels llibres 2017-18

Ja està en marxa la nova edició de La lliga dels llibres de les escoles de l’Hospitalet, una activitat de dinamització de la lectura que s’ofereix als alumnes de 5è de primària de totes les escoles de la ciutat.
El funcionament és senzill. L’Ajuntament de la ciutat a través del servei de Biblioteques dota a cada grup (enguany són 36 grups classe) amb un lot de 15 llibres de temes i d’estils variats, escrits en català, castellà i anglès, els mateixos llibres per a tots els grups participants.
A partir d’ara i fins al mes de maig, cada grup classe llegeix els llibres proposats. Cada nen pot llegir tants llibres com vulgui però quants més llibres llegeixin més fàcil ho tindran per anar avançant en els eliminatòries.
Com cada any, totes les partides del joc es faran a les biblioteques de la ciutat durant tot el mes de maig. La final serà a la Biblioteca Central Tecla Sala.
Es conclourà l’activitat amb la celebració d’una festa on es reuniran tots els alumnes i mestres participants, als jardins de la Biblioteca Can Sumarro.
Entremig hi ha haurà xerrades per als pares i mares dels alumnes sobre aquesta activitat, a càrrec de la dinamitzadora de la Lliga (dues sessions: dimecres, 15 de novembre, a la Biblioteca Central Tecla Sala, a les 15,30 hores i a les 18 hores).
El primer trimestre de l’any, un autor o autora dels llibres proposats a La lliga dels llibres també participarà d’una trobada amb els infants.
Agraeixo a la gent d e la llibreria Al·lots per la bona tria que han fet. Segur que ho xalaran molt els nois i noies.
Si necessiteu informació, podeu trucar a la Xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet (telèfon 93 403 68 61) o mitjançant el correu electrònic: biblioteques@l-h.cat
Podeu descarregar el dossier informatiu de les lectures clicant AQUÍ

I unes propostes de treball sobre els llibres que han preparat des del CRP de l’Hospitalet clicant aquí

by

Premis White Ravens 2017

Cada any, per aquestes dates, llegim a les revistes especialitzades i a les notes de diferents editorials les felicitacions pels llibres guardonats amb els Premis White Ravens. Són uns premis que elabora la Internationale Jugendbibliothek (International Youth Library) i recullen els 200 llibres (enguany procedents de 56 països i escrits en 38 llengües diferents) guanyadors.
Són llibres publicats l’any anterior (a la llista actual els del 2016) i recomanats per la seva qualitat.
Però hi ha una mica de trampa, només una mica. I és que la selecció la fan entre els llibres que reben a la seva Biblioteca. Això vol dir que si una editorial petita de les que fa bona feina, de les que publiquen poc però ben triat, les que coneixem com “de garatge” no envia els seus originals a Alemanya, llavors no entra en la selecció. Les vint persones especialistes que fan la tria només consideren els llibres que els arriben de donació o promocions de les editorials.
Aquest any hi ha tres en llengua catalana:
Diumenge al matí, al peu del salze de Dolors Garcia i Cornellà. Editat per Barcanova.

Hachiko. El gos que esperava de Lluís Prats. Editat per La Galera

La vaca Victòria. (Variacions sobre un breu conte popular) de Nono Granero. Editat per Milrazones

Si voleu conèixer tots els premiats entreu a:
http://whiteravens.ijb.de/list

imatges de la biblioteca

by

L’Atrapallibres i el Protagonista Jove 2017-18

13è Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres» i 22è Premi de Literatura «Protagonista Jove»

El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) convoca el 13è Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres», amb el propòsit d’estimular en els infants la lectura d’imaginació. I el 22è Premi de Literatura «Protagonista Jove» amb el mateix propòsit adreçat als nois i noies.
A tal efecte, dues comissions d’experts en literatura per a infants i joves ha seleccionat els llibres en català que es presenten en les diverses categories, i adreçats a tots els centres de primària i biblioteques de Balears, Catalunya i País Valencià.
L’objectiu dels Premis és aconseguir que el major nombre possible d’infants i joves llegeixin els llibres seleccionats; es constitueixin com a Jurat dins de cada centre o biblioteca; els presentin i defensin davant dels seus companys i, entre tots, anomenin el que consideren millor. Es pretén que la veu dels infants i joves es faci sentir, donant-los l’oportunitat de funcionar com a Jurat amb repercussió més enllà del centre escolar i de la biblioteca.
Tota la informació dels Premi la trobareu al web del Consell català del Llibre Infantil i Juvenil:

http://www.clijcat.cat/Atrapallibres-Inscripcio-i-Bases

http://www.clijcat.cat/Protagonista-Jove-Inscripcio-i-Bases

Tal com podem llegir al mateix web, els llibres triats enguany per a cada categoria són:

Categoria 9 anys
CANOSA, Oriol. L’illa de Paidonèsia.
Il·lustr. Gabriel Salvadó. La Galera
En Nicolau, el protagonista, de nou anys, abandona el creuer que comparteix amb els pares, cansat d’aguantar les seves discussions, i s’instal·la en una illa deserta del Carib. Des d’allà, fa crides als infants del món per tal que el segueixin en la creació d’un país on només els nens hi tindran cabuda. De mica en mica, l’illa s’omplirà d’infants i fundaran Paidonèsia, un estat que construiran amb peticions ben poca-soltes, i que serà reconegut fins i tot per les Nacions Unides.

DAYLON, Patrick: MAROIS, André. El lladre d’entrepans.
Trad. Coral Romà. Cruïlla
En Martí està fart que li desaparegui l’entrepà de la seva carmanyola. D’un temps cap aquí, cada dia algú li pispa. El lladre no és pas ximple, els entrepans del Martí són boníssims! Aconseguirà enxampar-lo?
Novel·la gràfica d’humor, escrita d’una manera molt planera i directa, amb il·lustracions molt suggeridores que capten els elements essencials de la trama.

KUHLMANN, Torben. Amstrong, L’agosarat viatge d’un ratolí a la Lluna.
Trad. Susana Tornero. Editorial Joventut
Un petit ratolí persegueix el gran somni d’arribar a la lluna i tornar-ne. Com a bon científic que és, l’observa cada nit i ho vol compartir amb la resta de ratolins de la ciutat. Tanmateix, els col·legues no en voldran saber res de tot allò i, malgrat aquest primer fracàs, decidirà no perdre el coratge i acceptar una misteriosa invitació.
Tenaç i valent, el rosegador aventurer viatjarà, estudiarà i indagarà com fer realitat el seu desig: ser el primer ésser viu en trepitjar el nostre misteriós satèl·lit. Ho aconseguirà?
Un àlbum detallista i magníficament il·lustrat sobre el veritable «cas Armstrong».

Categoria 10 anys
HAIG, Matt. Un noi anomenat Nadal.
Il·lustr. Chris Mould. Trad. Anna Llisterri. Estrella Polar
En Nikolas té onze anys i viu amb el seu pare en una caseta de fusta envoltats de neu. Un dia, el pare ha de marxar a l’altra punta del país i el jove Nikolas s’ha de quedar amb la seva horrible i espantosa tieta. Amargat com està decideix anar a la seva recerca a la regió on viuen els elfs. Un llarg viatge ple d’aventures i la coneixença d’aquests petits éssers fan que la vida se’n Nikolas canviï per complert i acabi convertint-se en un personatge imprescindible del Nadal en molts països.

SAMSON Gideon. Els meus trucs per sobreviure a la classe de natació.
Il·lustr. Anke Kuhl. Trad. Carloline de Jong i Gustau Raluy. Takatuka
En Gied té una obsessió, un suplici que el turmenta: la classe de natació a la qual ha d’acudir cada dijous. 
Hi ha, però, una cosa que l’ajuda a abordar-ho i és veure, des de la finestra de l’autobús que el porta a la piscina, un home que dóna menjar als coloms en una plaça.
Això l’allunya subtilment de l’obsessió i el porta cap a altres viaranys sorprenents que treuen importància al tema i oxigenen la seva dèria.
Un desenllaç original us deixarà bon regust de boca, després d’estar cargolats en el remolí d’un veritable suplici.

WHITE, E. B.. La trompeta del cigne.
Trad. Marc Donat. Viena
En Sam és un amant dels animals, els estudia amb passió i un dia descobreix una parella de cignes covant uns ous…
Què pot passar si descobreixes un niu de cignes trompeta i pots veure el naixement dels pollets?
-Pot passar que aquest fet creï un lligam amb els cignes trompeta que et duri tota la vida.
Què pot passar si un cigne trompeta té problemes per cantar i aparellar-se?
-Pot passar que les persones l’ajudem a desenvolupar-se o que li posem encara més problemes. De quins vols ser tu?

Categoria 11-12 anys
CARRANZA, Maite. La pel·lícula de la vida.
Il·lustr. Iratxe López de Munáin. Cruïlla
L’Olívia, és filla d’una família de classe mitjana, viu amb el seu germà i la mare que és actriu i veu com, dia a dia, els deutes els consumeixen i la situació decau fins al desnonament.
La seva veu ens ve a dir que això ens pot passar a tots i en aquesta situació dramàtica viscuda des de l’astorament, però també des de la lluita i la denuncia, la nena és qui se sobreposa davant l’esfondrament de la mare i la debilitat del fill petit, amb valentia, acceptació i enginy…

RUIZ GARZÓN, Ricard. La immortal.
Il·lustr. Maite Gurrutxaga. Trad. Maria Llopis Freixas. Edebé
La Judit té el cor dividit entre el dibuix i els escacs. Aquesta segona afició la portarà a enfrontar-se al senyor Aliyat, un estrany mestre d’escacs iraquià refugiat a Suïssa. Tot s’embolica quan el senyor Aliyat, que sempre juga al parc dels Bastions de Ginebra, guanya una partida a qui potser no ho paeix gaire bé. És aleshores quan la Judit comença la seva pròpia partida d’escacs per sortir de l’atzucac en què el senyor Aliyat i tots els seus amics es veuen submergits.

SALES, Dora. L’Agni i la pluja.
Il·lustr. Enrique Flores. Trad. Pau Joan Hernàndez. Kalandraka
L’Agni viu a Bombai i des dels sis anys que treballa en un safareig rentant roba. Ara ja en té deu i mentre frega somnia que algun dia canviarà la seva sort i, sobretot, espera que la seva germana petita no hagi de començar, també, a rentar roba. La pobresa de la seva família l’obliga a treballar, no coneix l’escola, però malgrat tot, és un nen alegre, solidari i amb un concepte de l’amistat molt profund.
L’autora ens mostra de manera poètica una història lluminosa i esperançadora alhora que retrata el dia a dia de molts nens que viuen una vida molt diferent a la nostra.

Categoria 13-14 anys
COSTAS, Ledicia. Jules Verne i la vida secreta de les dones planta.
Trad. Eva Lozano. Barcanova
El 21 de maig de 1884, el Saint Michel III atraca a Vigo per una avaria a la caldera. Aquest iot pertany a Jules Verne i l’avaria la provoca, seguint les seves indicacions, en Pierre, el grumet del vaixell. Però per què tant de secretisme?
L’escriptor francès desitja visitar una petita farmàcia de Vigo i conèixer al seu amo, en Philipot, ja que està segur que té relació amb les dones planta. Verne, malgrat les negatives i reticències de l’apotecari, aviat descobreix que Violeta i Melisa, la néta i la dona de Philipot, pertanyen a aquesta antiga i estranya estirp de dones planta.

MONTAÑÁ, Rubèn. El bolígraf de Higgs.
Animallibres
L’Èric Bosó obté, de resultes d’una bona acció, un bolígraf que permet convertir en real tot allò que s’hi pugui plasmar damunt d’un paper, per més absurd i descabellat que sigui. Com és ben sabut per les sagues de superherois, un gran poder implica una gran responsabilitat. Però qui vol ser responsable amb quinze anys? L’Èric fa i desfà a la seva voluntat, sense cap més límit que la seva imaginació. El perill arriba quan el bolígraf cau en mans inadequades.

REINHARDT, Dirk. Train Kids.
Trad. Montserrat Franquesa. Pagès
Train Kids ens mostra la duresa que han de suportar els emigrant adolescents sud-americans per arribar a la Terra Promesa, en aquest cas els Estats Units. Durant un trajecte de milers de quilòmetres i de diversos mesos, els joves que s’atreveix a deixar casa seva i a emprendre aquest camí poden ser robat, violata, atonyinats, segrestats i, fins i tot, assassinats. Durant mesos de patiment, de por i de desconfiança travessaran rius i ciutats, s’enfilaran a trens i hauran de deixar la seva vida en mans d’altres a fi d’aconseguir arribar a una terra on, tot i això, continuaran vivint en el màxim anonimat a fi que no els deportin.

SOLAR, María. L’expedició del doctor Balmis.
Trad. Josep Franco. Bromera
A l’hospici de la ciutat de La Corunya, el 1803, la vida dels nens transcorria entre penúries i fam. Cap d’ells es podia imaginar com canviaria les seves vides l’arribada de l’expedició del rei Carles IV, encapçalada pel doctor Balmis, un metge alacantí pioner en les tècniques de vacunació, que amb el suport del cirurgià català Josep Salvany, pretenien portar la vacuna de la verola a Amèrica. Vint-i-dos nens serien els encarregats de transportar-la en el seu propi cos. El temps ha sepultat la història d’aquests nens i d’una de les més grans gestes de la medicina. Recuperar aquesta memòria és el millor agraïment.

Categoria 15-16 anys
GOING, K. L. Xaval gras es menja el món.
Trad. Albert Torrescasana. Edicions de 1984
En Troy Billings té 17 anys i pesa 134 quilos. Un diumenge, fart de ser la riota de tothom, decideix tirar-se a la via del metro. Però entra en escena Curt MacCrae, una llegenda de l’institut, un jove sense sostre, un geni de la guitarra i del punk rock, brut i llardós, que no només el salva, sinó que li proposa de ser el bateria del seu grup.
Comença així una estranya relació d’amistat. En Troy, tot i ser conscient del poder manipulador del seu nou amic, es deixa portar, conscient de com en Curt l’ajudarà a trobar l’autoconfiança i acceptació que necessita, tant a l’institut com a casa.

NIVEN, Jennifer. Aquí és on tot comença.
Grup editorial 62 (Fanbooks)
Ella, la Libby, pesa gairebé 100 kilos;
tot i que ja n’ha perdut més de 90, és encara una noia molt grassa. De fet, a culpa del seu pes va quedar immobilitzada a casa, i la van haver de treure amb una grua per poder-la portar a l’hospital, cosa que la va fer molt popular a la seva població.
Ell, en Jack, pateix en secret una malaltia no gaire coneguda anomenada prosopagnòsia, que l’impedeix reconèixer o distingir les cares de totes les persones, incloent familiars i amics.
Les diferències són sempre difícils, i en l’adolescència encara mes però ells dos, junts, són prou forts com per superar-les.

PORTELL, Raimon. Camins de nit.
Barcanova
Camins de nit és una novel·la d’aventures construïda a partir d’interrogants, que comença quan la jove Rut Anglada ha de fugir de la seva ciutat, amb moltes similituds amb Barcelona, per salvar la pell.
Amb més dubtes que certeses, la Rut es deixa portar per tot un seguit de personatges que semblen conèixer la seva història molt millor que no pas ella. Quin secret amaga el professor Argimon de la Biblioteca Artús? Per què la persegueix la Guàrdia de Reserva? Qui és en Marc l’Anxova? L’ajudarà el Vell de l’Obac a fugir serra enllà? Aconseguirà creuar la frontera fins a La Marca?
Darrera la fugida de la Rut s’endevina una trama fosca, perversa, d’interessos polítics de gran abast, amb moltes similituds amb episodis terribles de la història.

VILAPLANA, Silvestre. La mèdium.
Bromera
La petita Leiza té el poder extraordinari de predir el futur. Lluny de semblar-li un poder anormal, ho descobreix sense fer-ne escarafalls. Per descomptat, per als adults que hi ha al seu entorn aquesta capacitat és una arma d’extraordinari poder, ja que qui sigui capaç de posseir la petita Leiza en pot treure un rèdit fabulós. I aquí comença una fugida desesperada dels qui volen preservar la infantesa i la innocència de la Leiza allunyada dels poderosos que se la volen fer seva.

 

by

Dia de la Biblioteca (24 d’octubre)

Des de 1997, cada 24 d’octubre es commemora el Dia de la Biblioteca, una iniciativa de l’Asociación Española de Amigos del Libro Infantil y Juvenil, en record de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo incendiada el 1992 durant la Guerra dels Balcans.
El pregó d’enguany és de l’Alejandro Palomas,  Premi Nacional de Literatura Infantil 2016. L’il·lustrador és en Manuel Marsol, últim guanyador del Premi Internacional d’Il·lustració Fira de Bolonya-Fundació SM.
L’escrit de l’Alejandor Palomas es diu «Como Mary Poppins, pero sin volar» i és el següent:

Soy sobrino de bibliotecaria. Desde que tengo memoria, mi tía, que acaba de cumplir ochenta años, me ha regalado un libro el día de mi cumpleaños. Primero fue la serie de Osear, con su Kina y su láser, de la gran Carmen Kurtz; llegaron después las aventuras de Los Cinco, algunos clásicos ilustrados, la gran Nada de Carmen Laforet… La lista es larga y el disfrute ha sido mágico, porque mi tía entiende la lectura como algo que cura, que aleja al inocente de lo que agrede, y yo -y ella lo sabe- siempre he sido demasiado vulnerable a lo que daña, sea o no imaginado, sea o no real.
Mi tía se llama Nuria y desde niña sufre mucho de la vista. Aun así, trabajó durante décadas fomentando el amor por la lectura en hombres y mujeres, chicos y chicas a los que no conocía, pero cuya mirada no tardó en aprender a leer, a identificar y a descifrar. Ella decía -y a veces dice todavía- que “repartía refugio”, y se emociona al recordarlo. La he oído también confesar en algunos momentos de nuestra historia común, que no fueron fáciles y que vivimos juntos: “Decidí ser bibliotecaria porque así me aseguraba de que, por muy mal que nos fueran las cosas, aunque faltara el agua caliente o la calefacción, siempre tendríamos un libro en casa”. Ahora, quince años después de su jubilación, soy yo quien le recomienda lecturas. Leemos un libro a la vez y nos juntamos cada quince días a coomer y a comentar lo leído, en lo que hemos bautizado como “El club de las 2”, porque intentamos en lo posible que coincida con el día 2 de cada mes, a las 2, y porque somos dos almas lectoras que no tienen freno. Durante estos años de club, ella me ha contado cosas, muchas cosas de su vida en la biblioteca, y desde que la oigo hablar como lo hace sobre su amor por esa vocación, que no decrece a pesar del tiempo, no puedo dejar de maravillarme y de preguntarme cómo definiría yo a una bibliotecaria -o a un bibliotecario- llegado el caso.
Hasta hace unos meses no di con la respuesta.
Fue a raíz de la publicación de Un hijo, durante una charla en un centro de enseñanza de una capital andaluza. Y fue precisamente gracias a un niño de diez años que, junto con otros 1OO, había leído la novela y quería conocer a su autor. Por motivos de espacio, el acto tuvo lugar en la biblioteca del centro, con un par de profesoras y la encargada de la biblioteca. La charla fue muy intensa, mucho más de lo que yo esperaba, y se alargó. Cuando por fin llegamos al final del turno de preguntas, un niño que estaba sentado en la primera fila levantó la mano.
─A mí lo que más me ha gustado del libro es María ─dijo refiriéndose a la orientadora del centro, que es, junto con el pequeño Guille, la protagonista del libro.
Quise saber por qué. El niño, llamado Ismael, se rio un poco y luego, mirando a una de las tres mujeres que estaban junto a la puerta, dijo:
─Porque es igual que la seño Lourdes. ─Una de las tres mujeres que estaban junto a la puerta se encogió un poco y negó con la cabeza, incapaz de reprimir una sonrisa. Ismael no había terminado-. Vive en la biblioteca porque si no los libros a lo mejor se van. O se mueren.
Se hizo el silencio en la biblioteca. Nadie se rio. Nadie dijo nada. Fueron segundos llenos de respiraciones contenidas, de tensión y de infancia.
─Es que es bibliotecaria ─volvió a hablar Ismael. Y al ver que yo lo miraba sin saber qué decir, debió de entender que necesitaba explicarse mejor, y añadió-: O sea, como Mary Poppins, pero sin alas.
Hoy es un día especial. Celebramos el Día de las Bibliotecas y celebramos también que cientos, miles de Mary Poppins sin alas velan por los libros que las habitan para que no se mueran ni se vayan, e Ismael siga creyendo que la vida está en los libros y su reflejo fuera. Hoy es el día en que, un año más, la magia se renueva y todas las bibliotecarias y bibliotecarios del mundo se saludan con una mirada cómplice y un largo, hermoso y tierno: “Supercalifragilísticoespialidoso”.

by

Escola de fantasia. L’aposta insubornable de Gianni Rodari per un ensenyament més ple i creatiu

Els mestres estem agraïts als qui han treballat i treballen amb infants i ens han explicat els seus pensaments. Agraïm a Maria Montessori, a Ovide Decroly, a Paulo Freire, a Ken Robinson, etc. i també a mestres d’aquí com en Jaume Cela, Marta Mata o César Bona per posar tres bon exemples. Agraïm molt que Philippe Meirieu, Dolors Rius o Noam CHomsky deixin escrites les seves idees i els seus dubtes. Són els nostres referents, qui ens mostren el camí a seguir.
Normalment podem trobar els seus pensaments a editorials lligades al món educatiu com Graó, Octaedro o Rosa Sensat.
Però avui vull comentar la publicació de l’editorial Blackie Books Escola de fantasia que recull articles escrits pel gran Gianni Rodari i que ve acompanyada d’un subtítol prou eloqüent: Reflexions sobre educació per a mestres, pares i nens.
Es tracta d’una edició molt acurada —portada de Bruno Munari, traducció de Bel Olid— que ofereix reflexions i propostes concretes al voltant del poder de la imaginació i del poder alliberador de la paraula
En Gianni Rodari pensava —alerta! Fa cinquanta anys— que l’escola no només és el lloc on els nens aprenen i els mestres ensenyen, sinó un espai que ho inclou tot: pares, mestres, estudiants, biblioteques, ajuntaments, televisió… Tot. Considerava que tot és o pot ser educatiu i tot pot influir de manera positiva (o negativa, esclar) en les nostres vides. Les reflexions de Rodari encara són vàlides i farien bé a les facultats de magisteri recomanant aquesta lectura.

El recull està estructurat en tres parts diferenciades: Ensenyar a aprendre, aprendre a ensenyar i imaginar. I en voldria destacar el capítol inclòs a la primera part intitulat Nou maneres d’ensenyar els nens a odiar la lectura, un article mític i que val pena tornar a llegir, reflexionar i comparar amb la nostra pràctica diària. Abans dels nou subapartats hi ha una breu introducció que diu així:
Hi ha moltes maneres d’ensenyar a llegir després de la desaparició (tardana) de l’antiga i cruel «la b amb la a, ba, la c amb la a, ca…». però també hi ha moltes maneres de fer odiar els llibres als nens. No tothom coneix les millors tècniques ni les més modernes per alfabetitzar les criatures ràpidament i sense gaire esforç. En canvi, gairebé tothom coneix i practica amb fidelitat i coherència dignes d’una causa més noble els diversos sistemes per fer néixer en els nens una nàusea inextingible per la lletra impresa. Permeteu-me que n’indiqui alguns, sense floritures però no sense convicció.
I després els nou apartats que volen ser reflexions del que no s’ha de fer però que alhora ens serveixen per pensar en el com cal actuar. L’encapçalamant dels apartats és el següent:

1. Presentar el llibre com una alternativa a la televisió
2. Presentar el llibre com una alternativa al tebeos
3. Dir als nens d’avui que els d’abans llegien més
4. Considerar que els nens tenen massa distraccions
5. Culpar els nens si no els agrada llegir
6. Transformar el llibre en un instrument de tortura
7. Negar-se a llegir al nen
8. No oferir prou varietat
9. Obligar a llegir

Les dades:
Títol: Escola de fantasia. Reflexions sobre educació per a mestres, pares i nens
Autor: Gianni Rodari
Traductora: Bel Olid
Editorial: Blackie Books
Pàgines: 186
Barcelona, 2017

A la contraportada es remarquen algunes frases:
La lectura és un privilegi i no pas un deure.
Riure és crucial: és un regal inesperat, més enllà de la protecció i seguretat.
Un nen, cada nen, és un fet nou. I amb ell el món comença de zero.

 

by

Es tu turno, Adrián. La història d’una superació, un nen, un gos i una ballarina

L’Adrian és un infant de deu anys que cada dia, quan va a l’escola, nota una certa ansietat, un rau-rau que li regira la panxa. El veiem a les primeres pàgines caminant solitari i patint les burles d’alguns companys de l’escola. Quan són a classe i el mestre li demana de llegir en veu alta, l’Adrián es bloqueja («A veces me toca leer. El corazón me late con fuerza y la cabeza se nubla.Y las mejillas se me ponen muy rojas. EL TIEMPO SE DETIENE») i el seu pensament se’n va lluny, molt lluny, al món del circ, on ell es veu com un trapecista.
En tornar a casa, coneixem la seva família, un pare i una mare feliços, treballadors, comprensius i atents amb el noi. Allà l’Adrián se sent segur i confiat.
Un bon dia, quan l’Adrián camina pel carrer, després de comprar-se un gelat, veu un gos solitari que se’l mira. El gos s’ha perdut i el noi comparteix amb ell el gelat. A partir d’aquest moment i gràcies a la companyia de l’animal, la vida del noi canvia radicalment. El bloqueig desapareix, agafa seguretat i comença a sentir-se feliç. Però un dia troben una velleta que resulta ser la propietària del gos…

M’ha agradat força aquest llibre diferent perquè combina les imatges a tot color dels moments d’alegria (generalment quan està sol) amb els dibuixos fets a llapis, en blanc i negre, seguint l’estil de les vinyetes dels còmics. També hi ha un breu text que ajuda a entendre determinades parts de la història però no totes; el lector ha de fer un esforç per interpretar les imatges i construir aquesta història d’amistat, de superació, de circ, d’estimació als animals.


La idea que ens envia, la més potent, és que la seguretat en un mateix és a la base de tot aprenentatge.
Els d’Ekaré la tornen a clavar, traduint aquest llibre i oferint-nos una edició preciosa, amb tapes dures, un format encertat i unes imatges que des de la portada i les guardes ens introdueixen en una història bonica de debò.


Llibre molt premiat a Suècia, d’on són l’autora Helena Öberg i la il·lustradora Kristin Lidström.
A l’escola, si el grup classe està acostumat a llegir imatges es pot introduir a partir de vuit anys.

Les dades:
Títol: Es tu turno, Adrián
Autora: Helena Öberg
Il·lustradora: Kristin Linström
Editorial: Ekaré
Pàgines: 68
Barcelona, 2017
Les primeres pàgines, a continuació:

by

III Jornada Biblioteca i Comunitat Educativa

Sota el títol IGNORATS I IGNORANTS? Va tenir lloc el dia 6 de setembre a l’Auditori Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat, la tercera Jornada Biblioteca & Comunitat Educativa 2017.
La Jornada no va decebre i vam quedar encantats tant de l’organització com del contingut. Les tres ponències inicials van oferir-nos un munt d’idees i pensament que ara toca anar paint i que van marcar, des de diferents òptiques idees coincidents, crítiques compartides i emocions envers un futur esperançador.
Voldria remarcar, la encertadíssima introducció que ens va regalar la Nati Calvo, amb un discurs farcit d’interrogants, alguns dels quals es van poder contestar al llarg del matí i que ja ens va anticipar en la presentació del programa:
En l’anomenada 3a primavera educativa afloren noves mirades i perspectives sobre l’escola. Brots d’un canvi imprescindible i urgent en molts àmbits. Però… qui i què està sent ignorat en aquesta revolució? Què i qui en queda al marge? Cap a on anem? Què volem abandonar i què volem aconseguir?
És una jornada per aturar-nos, un temps per a l’escolta serena i les preguntes, per a les inquietuds i per al diàleg. Un espai per debatre què és la ignorància, si pertany a algú o hi és en tots nosaltres. Un espai per prendre consciència de les escletxes per les quals s’esmuny quan la ignorem, quan ningú no la mira als ulls i va teixint una teranyina invisible que atrapa i condemna els ignorats d’un sistema que sembla avançar en el com, mentre oblida el qui i el què.
Em va agradar comprovar com des del món educatiu i des de les biblioteques hi ha ganes de trobar estratègies comunes i compartides. Vaig trobar molt potents els missatges —que tots vam entendre— sobre com es gestiona la cultura a Catalunya i cap on va el món educatiu.
Els tres ponents, sensacionals.
En Jordi Artigal, bibliotecari a la Massagran de Salt (Girona) va aportar la seva visió de bibliotecari de trinxera a una comunitat particular com és la de Salt. La seva intervenció amb el títol M’agrada la biblioteca perquè fa l’olor de casa meva va tenir un to entranyable, proper, que feia posar els pels de punta en comprovar l’estimació d’algú que probablement les ha vistes de tots colors però que hi veu persones enlloc d’usuaris, que veu els ulls del Kevin allà on altres només veuen algú que s’endú tants documents en préstec, posem pel cas.
La Mita Casacuberta, va explicar el seu periple vital i com la va condicionar per ser qui és. Ella és filòloga a la Universitat de Girona i la seva ponència titulada Llegir ens fa lliures (sí, però només si en coneixem els mecanismes) va ser un regal per als qui ens considerem lectors.

Va acabar la primera part la Lupe Jover, professora d’educació secundària a l’IES María Guerrere Collado Villalba (Madrid) i autora de l’imprescindible Un mundo por leer. Educación, adolescentes y literatura. Ens va parlar de Inclusión educativa, equidad social y defensa de la cultura: la insustituible contribución de la biblioteca escolar. A la presentació podem llegir aquestes frases de la Jover:
Si el número de libros en casa es hoy por hoy determinante en la trayectoria académica de niñas, niños y adolescentes, la primera medida para favorecer la equidad educativa debiera ser la provisión de buenas bibliotecas escolares. Ellas pueden además contrarrestar la sobrerrepresentación que algunas minorías han tenido en los currículos escolares y en el “saber legítimo” apuntalado por los libros de texto, dando oportunidad de que se escuchen otras voces y otros relatos. Las bibliotecas escolares, en fin, son el espacio físico y simbólico que nos vincula con una tradición cultural de la que los nuevos vientos neoliberales parecen querer deshacerse
Si teniu ganes de saber què es va dir en aquesta jornada i també en les dues anteriors, podeu accedir al web dels Serveis Educatius del Baix Llobregat V. El material d’aquesta tercera Jornada encara no està penjat.

Voldria felicitar a la organització ( a la Nati, la Marta i la resta) per la generositat i la voluntat de continuar treballant per fer un país més solidari i on ningú no quedi exclòs de l’accés a la cultura.
Us deixo unes imatges:

by

Namaka, una revista divertida i salvatge

Ara que sembla que el temps de penúries econòmiques ha passat, és un bon moment perquè des de les biblioteques, esplais i escoles es faci un pensament per recuperar l’hàbit de rebre periòdicament publicacions en format revistes adreçades als infants. També des de les famílies, és clar. De revistes infantils n’hi ha de moltes i de molt bones, algunes clàssiques i que han acompanyat a una pila de generacions d’infants i joves com és el cas de «Cavall fort», d’altres que ja estan arrelades i són una garantia de producte acurat i bonic com «Cucafera», «El tatano», «Tiroliro», «Reporter Doc», etc., i finalment hi ha les que arriben amb força per ajudar a fer d’aquest país un lloc on la lectura formi part de la quotidianitat. És el cas de la nova revista «Namaka», un projecte impulsat aquest 2017 per l’Helena Ortiz i la Sara Molina i fet realitat gràcies a un micromecenatge Verkami.
A l’escola, quan arriba una publicació, des de la biblioteca es fan algunes fotocòpies de la portada i els alumnes ajudants les reparteixen per les aules a les que pot interessar i també es pengen algunes als suros de la sala de mestres, passadissos, etc. Es tracta que tothom sàpiga que ha arribat. El mestre que valora el producte, la llegeix i si hi ha algun article que valgui molt la pena el presenta als seus alumnes. Normalment les revistes es guarden un parell de cursos i, si hi ha algun monogràfic molt valuós perquè és un tema recurrent (l’espai, les granotes, l’home primitiu,etc.) llavors es fitxa i es guarda en l’espai corresponent de coneixements.
Aquests dies ha arribar a les meves mans el número 2 de la «Namaka» i una lectura acurada ja ens fa veure per on anirà aquesta «revista infantil més divertida i salvatge» que és com podem llegir a la portada.
El format és l’idoni per a les mans d’uns infants d’educació primària i la tipografia és molt estimulant, especialment el tractament dels títols. Vegeu-ne uns exemples:

M’ha agradat la intenció de fer participar els nois i noies, convidant-los a escriure contes, resoldre entreteniments, pintar, dibuixar, etc., de fet, és una de les idees de la revista. Al seu web podem llegir: Es tracta d’una revista participativa, que els suposa un repte i un estímul visual i creatiu. Volem que els nostres lectors formin part activa de la revista i que esdevinguin editors de Namaka!
Al llarg de les pàgines del número 2 trobareu tres contes (trampolinistes, Súper Xop!, El secret de l’avi), curiositats relacionades amb l’aigua (superherois, pluges estranyes, criatures d’aigua, la moda de bany al llarg del temps), entreteniments (con dues gotes d’aigua, la pesca de lletres, laberint, pintar el far, les dotze diferències, com un autèntic tatuador), poemes, lectures recomanades, orientacions per fer manualitats, una secció de cuina, informació científica, etc. En total, 34 pàgines relaciones entre sí per un fil conductor: «L’aigua».
No podem encara valorar la revista perquè cal, al menys, tenir a les mans els quatre primers números per poder intuir si el projecte serà exitós o no. El número quatre és el clau perquè vol dir que la cosa tira. Confiem en que hi arribin.
A la revista també he trobat coses a millorar, però els la faré arribar les propostes de millora directament a les editores, via correu electrònic, que ara el que toca és celebrar i desitjar llarga vida a la NAMAKA.
Si voleu llegir unes pàgines cliqueu AQUÍ.
Més informació al web de la revista: https://www.revistanamaka.com/