9 Agost 2018 by jcentell

Amics de la talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap

Que «la tapeta que volia saber qui li havia fet allò al cap» és un conte que té l’èxit assegurat amb els infants, ja ho sabia.
Que al seu darrera hi ha un ensenyament, també. Alguns hi veuen tenacitat, d’altres curiositat, d’altres venjança, etc.
Que en Wolf Erlbruch és un gran il·lustrador també ho coneixem (n’havíem parlat a la secció l’Il·lustrador del mes, el juny del 2014)
Però que l’amic Carles Ferrer té uns quants exemplars en diferents idiomes, això ja no és tan sabut. En Carles Ferrer, lletraferit amant de l’Hospitalet i de la seva gent i la seva història, és un dels impulsors d’accions literàries singulars com la llibreria Perutxo, les tertúlies que organitza el col·lectiu tres quarts per cinc quarts o el club de lectura en veu alta per a gent gran i normalment el podeu trobar a la primera planta de la biblioteca Tecla Sala envoltat de fulletons, post-its i llibres de tota mena.

Conec en Carles des de fa més de trenta anys i sovint hem anat coincidint en diversos esdeveniments hospitalencs i crec que puc entendre perquè aquesta dèria per la tapeta, però això ho deixo per a un altre dia, no fos cas…

Ara, que els exemplars dels que disposa ja són una veritable col·lecció (en calen més de setze per ser considerada com a tal) ens comparteix tot el que la talpeta li ha aportat i ho fa en petites pinzellades que periòdicament anirà publicant al web que ha creat.
Estaré atent al que explica i segur que, més d’un, acabarem fent-nos “fans” de la tapeta.

Si voleu fer una ullada al que explica, entreu a https://amicsdelatalpeta.wordpress.com/

2 Agost 2018 by jcentell

El pastisser de Torregrossa, quart títol del projecte “Cap nen/a sense conte”

Antoni Argent i Núria Ramon.

Torno a parlar d’una iniciativa dels professors Toni Agent i Núria Ramon que el curs 2013-14 va iniciar al Vallès Oriental el projecte literari “CAP NEN/A SENSE CONTE” mitjançant l’edició del conte El gat Romeu i el bosc màgic. Amb la bona acollida d’aquell primer conte han continuat editant-ne més. Primer va ser La girafa Popota i l’arbre savi, després La llegenda del drac Dragui i ara acaben de publicar el quart que porta per títol «El pastisser de Torregrossa»
El cost d’impressió s’ha finançat gràcies a la col·laboració de nombroses empreses i entitats de la zona del Vallès.
Amb aquest quart conte han continuat la iniciativa “PER SANT JORDI, CAP NEN/A HOSPITALITZAT SENSE CONTE”, que consisteix a portar exemplars a més de 30 hospitals de Catalunya que disposen de servei de pediatria. El projecte, doncs, s’ha obert a tot el territori català perquè els contes arribin al màxim nombre de nens i nenes.
Els quatre contes els podeu sol·licitar a l’adreça electrònica:
antoniargent@gmail.com
També podeu descarregar-vos el conte El pastisser de Torregrossa clicant AQUÍ

Les dades del Pastissser:
Nombre d’exemplars impresos: 20.000
Presentació del conte a la biblioteca Maria Mercè-Marçal de Torregrossa el passat 14 d’abril de 2018. Assistents a l’acte: aprox. 100 persones. El mateix dia de la presentació es van regalar prop de 150 exemplars als assistents.

ACTUACIONS REALITZADES:
-S’han fet arribar aprox. 5.000 exemplars a les escoles de les comarques del Vallès Oriental
-S’han fet arribar exemplars a les biblioteques de la comarca del Vallès Oriental.
-S’han destinat aprox. 4.000 exemplars a les empreses i institucions que donen suport econòmic al projecte literari.
-S’han enviat 5000 exemplars a 31 hospital de Catalunya, continuant el subprojecte “Per Sant Jordi, cap nen/a hospitalitzat sense conte”.

Llistat des 31 hospitals que han rebut exemplars:
HOSPITAL DE GRANOLLERS
HOSPITAL DEL MAR (Parc de Salut MAR)
HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON
HOSPITAL GERMANS TRIAS I PUJOL
HOSPITAL SANT BERNABÉ
HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU
HOSPITAL UNIVERSITARI DE VIC
Hospital de Mollet
HOSPITAL D’IGUALADA
Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella
Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell
HOSPITAL COMARCAL DEL PALLARS
CENTRE SANITARI DEL SOLSONÈS
Fundació Salut Empordà
HOSPITAL DE PALAMÓS
HOSPITAL SANTA CATERINA
HOSPITAL DE LA CERDANYA
Hospital Universitari Sant Joan de Reus
PIUS HOSPITAL DE VALLS
Consorci Sanitari del Maresme
HOSPITAL DE NENS DE BARCELONA
Consorsi Corporació Sanitària Parc Taulí
Hospital de Terrassa
Hospital Universitari Joan XXIII Tarragona
H DE SANT PAU I SANTA TECLA
Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
Associació de Cardiopaties Congènites
Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa
FUNDACIÓ ONCOLOGIA INFANTIL ENRIQUETA VILLAVECHIA
HOSPITAL UNIVERSITARI ARNAU DE VILANOVA DE LLEIDA
HOSPITAL UNIVERSITARI DR. JOSEP TRUETA DE GIRONA

26 Juliol 2018 by jcentell

Amor pels llibres a Finlàndia

Un dels projectes dels quals en sentirem a parlar els propers mesos és la Biblioteca Central d’Hèlsinki, construïda per celebrar els 100 anys de la independència de Finlàndia.

Imatge: ALA Architects

Finlàndia, país mític per als mestres, anomenat aquest 2018 com el més feliç de la Terra per l’ONU, destaca pel seu elevat nivell de serveis públics i sembla que les biblioteques es troben entre les comoditats que els finesos millor valoren. Els 5,5 milions d’habitants de Finlàndia agafen en préstec cada any més de 68 milions de llibres.
La Biblioteca Central d’Hèlsinki està programada per obrir les seves portes el desembre de 2018 i, a més a més de llibres, l’edifici també comptarà amb un cinema, un estudi d’enregistrament i un supermercat.
Degut a la seva ubicació esdevindrà el cor de la comunitat, de la cultura local i nacional perquè el concepte de biblioteca que tenen és que siguin centres d’esdeveniments públics, com ara concerts, xerrades literàries i espectacles de cinema.
Per a bibliòfils, estudiants, investigadors, la mateixa idea d’aquesta biblioteca sembla un paradís i contrasta amb altres països com els USA o Anglaterra on el préstec decau, el nombre de visitants minva i el fons comença a estar obsolet.
Expliquen a Finlàndia que la idea d’aquesta nova biblioteca és tornar a l’origen, a fer de l’espai un lloc on la gent es pot conèixer i aprendre, un lloc on la comunitat es troba, parla i connecta.

19 Juliol 2018 by jcentell

Visites d’autors, una experiència notable

Una de les trobades amb autors més reeixides que he pogut seguir darrerament és la que presenten les companyes de l’escola Gras i Soler i que ara podeu llegir a la revista GUIX núm. 446 de juliol-agost on presenten la seva experiència. Diuen, entre altres coses:

La visita d’un escriptor a l’escola per conversar sobre alguna de les seves obres és un esdeveniment inoblidable per als infants. Per tal que la trobada sigui reeixida i tothom surti enriquit cal tenir clars quins són els objectius:

Que els nostres alumnes llegeixin més?
Conèixer la persona que hi ha al darrera dels llibres?
Parlar dels temes que planteja la lectura?

L’estratègia per preparar la visita pot ser diversa:
Pot ser una visita sorpresa anunciada el dia abans. És possible que alguns alumnes coneguin les obres de l’autor, però la majoria descobriran un nou món i potser tot seguit aniran a la biblioteca a buscar els seus llibres.
També es dona el cas que la visita s’anunciï una setmana abans i, a corre cuita, es faci una cerca a la biblioteca i/o per internet per conèixer la vida i la bibliografia de l’autor. En aquest cas, l’encontre tindrà una connexió més sòlida i les preguntes i comentaris seran més rellevants.

El més freqüent, no obstant, és planificar la visita amb mesos d’antelació. És el que fem a l’escola Gras i Soler perquè hi hagi temps de llegir els llibres, enviar-li un correu electrònic a l’autor, gaudir amb l’espera anunciada, preparar alguna activitat relacionada, consensuar les preguntes, anunciar-ho a la revista i al web de l’escola, informar els pares i les mares, preparar el comitè de benvinguda, elaborar el detall d’agraïment, etc.
Amb aquestes trobades situem la lectura i els llibres al centre del debat perquè l’objectiu —sobretot si ens esmercem en la preparació— és que l’experiència arribi al cor d’una nois i noies que quedaran marcats per la màgia de la visita. Per a ells serà una ocasió en que podran conversar amb algú que els ha conduit pels viaranys desconeguts de les paraules.

Es un article que val la pena llegir perquè aquesta pràctica sol ser freqüent en els centre educatius i no sempre s’aconsegueix treure un bon aprofitament i un impuls efectiu de la lectura.
En castellà, el podeu llegir a la revista AULA.

12 Juliol 2018 by jcentell

Una Escola d’Estiu hospitalària

L’institut de la infància és un col·lectiu format per psicòlegs, mestres, psicopedagogs i educadores socials que promouen esdeveniments lligats al món de la infantesa amb la idea d’afavorir els vincles afectius en el si de les famílies i també la interrelació amb d’altres infants.

La seva filosofia m’agrada perquè estan molt a prop de l’ecologisme, de la idea de vida tranquil·la i amb una actitud zen que s’allunya de la competitivitat i s’atansa a l’humanisme com a forma de relació més plaent i emotiva.
He tingut la sort de compartir una estona a l’Escola d’Estiu que organitzen en el marc meravellós del Monestir de Sant Cugat i he pogut gaudir de dues de les accions més reeixides que fan perquè enguany han ajuntat en les mateixes dates i el mateix escenari l’Escola d’estiu i el festival Petit! Grans! Llibres!
No tinc més que paraules d’agraïment cap a les companyes de l’Institut i el seu tracte delicat i proper envers tothom. A la Verónica, alma mater del projecte, a l’estimada Núria, companya d’aventures literàries, a l’Ariadna, l’Ana Belen, la Laura i la resta de voluntaris i voluntàries que fan d’aquest esdeveniment un model a imitar.
Us passo unes imatges perquè us en feu una idea més precisa i veieu com d’estimulant pot resultar.
Amb pocs recursos (i molta imaginació, entusiasme i dignitat) es poden fer accions formidables.

26 Juny 2018 by jcentell

Ha arribat l’estiu!

L’estiu és una época per ocupar el temps en allò que ens plau, com llegir aquelles obres que el ritme de la resta de l’any no ens ho permet.

La Montse Marcet, llibretera de capçalera, ens recomana dues obres:

Lectura fresca: El gran dia de la senyoreta Petigrew de Winifred Watson, editat per Viena. Encantadora, divertida i amb uns diàlegs boníssims.

Lectura més contundent: Y llovieron pájaros de Jocelyne Saucier, editat per Minúscula. Un punt d’intriga, una curiositat històrica, molta reflexió sobre la vida i la mort. Super Recomanable.

Us desitjo un estiu ric en descobertes literàries.

Aquest blog també espaiarà les entrades.

8 Juny 2018 by jcentell

La Namaka fa un any!

La Namaka, la revista infantil en català més divertida i salvatge arriba al número 7 i, després de 7.000 exemplars editats, la Helena Ortiz i Sara Molina, responsables del projecte, estan molt contentes i ho volen celebrar regalant llibres als nous subscriptors.

Ara mateix, la Namaka ja arriba a gairebé el 70% de les biblioteques catalanes. Diuen l’Helena i la Sara:
«Estem entusiasmades amb l’acollida. De moment, Namaka és un projecte petit, però la gent ha valorat la qualitat de la publicació i la possibilitat d’oferir als nanos propostes entretingudes de lectura».

Per altra banda, Namaka ha començat a circular per les escoles que ja s’hi han subscrit i sembla que també comença a arribar a les famílies, si fa no fa, com la indestructible Cavall Fort.

El número 7 va de futur, ciència-ficció i altres bogeries, com s’apunta a la portada, obra de la il·lustradora Laufer. A més a més, és una picada d’ullet al cinema i la literatura de
ciència-ficció i als adults, que sempre troben en la Namaka la possibilitat d’establir un diàleg amb els petits lectors que va més enllà de la pròpia revista.

Més informació a:
http://www.revistanamaka.com
http://www.facebook.com/revistanamaka

1 Juny 2018 by jcentell

Amb la K de Kalandraka

Amb la K també hi ha Kókinos i Ekaré, dues editorials que fan bons llibres, alguns mítics. Però avui us presentem un dels projectes més reeixits i que ha ajudat a difondre la bona literatura infantil de qualitat d’autors de casa nostra però també recuperant i traduint els grans de la LIJ d’arreu del mon i de tots els temps: Kalandraka.
KALANDRAKA es va presentar el 1998 —fa vint anys!— amb el lema “Llibres per a somniar“. Amb l’objectiu de publicar obres en gallec per contribuir a la normalització lingüística però des d’allà van obrir el catàleg a altres llengües, fins a convertir-se en un projecte plurilingüe en castellà, gallec, català, eusquera, portuguès, italià i anglès.
Kalandraka ens ha marcat el camí i no sempre hem estat capaços de seguir-los. Hi ha hagut moments i títols que han anat una mica més enllà del que el nostre enteniment podia abastar però crec que està bé, que ens facin pensar, que ens eduquin la mirada.

Actualment, KALANDRAKA compta amb segells propis a Portugal, Itàlia i Mèxic. Àlbums il·lustrats de creació pròpia, adaptacions de contes tradicionals, recuperació de clàssics de la LIJ de tots els temps, llibres per a prelectors, per a nens i nenes amb necessitats de reforç educatiu, llibres de ficció, llibre-disc, poesia i art són les principals línies de treball que conformen un catàleg viu i divers. Amb la suma del segell FAKTORIA K DE LLIBRES, el ventall de lectures s’amplia amb la literatura per a adults, la divulgació científica i les publicacions singulars.
Kalandraka és una editorial de referència i que té un catàleg que no te l’acabes amb col·leccions com

PREMI COMPOSTELA
DEL BRESSOL A LA LLUNA
PRE-LECTORS CARTRÓ
LLIBRES INTERACTIUS
LES AVENTURES D’EN GATET
CONTES TRADICIONALS
OBRES D’AUTOR PRIMERS LECTORS
OBRES D’AUTOR LECTURA AUTÒNOMA
CLÀSSICS CONTEMPORANIS
R. INNOCENTI
SET LLEGÜES
LLIBRE-DISC
CIUDADES
LECTORS EXPERTS
CIÈNCIA
Podeu fer una ullada al seu catàleg en català clicant AQUÍ
Trobareu autors i il·lustradors imprescindibles com com Janosch, Lero Lionni, Maurice Sendak, Antonio Rubio, Cristian Voltz, Tomi Ungerer, Anthony Browne, Arnold Lobel, Adela Turin, etc. però també descobrim la potència de nous creadors sorprenents.

Ai! si hagués de triar tres títols, em posaríeu en un compromís però va! accepto el repte i us recomano tres dels que més m’han marcat:
Aquil·les el puntet, un conte que he explicat una pila de vegades als infants de cicle infantil a l’escola. Normalment a l’inici de curs i a la manera d’en Marc Taeger, amb papers de colors de paper continu i amb una galleda de cola per anar composant el personatge en un gran mural.
Salva’t Elies!, una història colpidora, amb un títol en francès espatarrant — sauve toi Elie!— que pronunciat sona com “salva’t i llegeix” o “qui llegeix està salvat”
No és fàcil, petit esquirol, aquest per com tracta la mort i sobretot, sobretot, per la paleta cromàtica espectacular que es va avançar al que vindria desprès amb autores com l’Anna Llenas i el tractament dels sentiments. Em declaro molt fan de la Rosa Osuna.
Ah! i El petit globus vermell, de Iela Mari, probablement el millor àlbum il·lustrat que s’ha fet mai.

Aquesta setmana han canviat de seu i s’han traslladat a un àtic de l’Eixample barcelonès ben bonic i amb una terrasseta amb vistes al Tibidabo i al mar que serà la joia de la corona quan la tinguin endreçada.

Preneu nota de la nova adreça, l’Helena i la Cristina estaran encantades de compartir la seva experiència amb vosaltres.

KALANDRAKA CATALUNYA
Carrer d´Aragó, 390 Sobreàtic 14
08013 Barcelona
Tel.: (0034) 932 189 877
catalunya@kalandraka.com

El seu web: http://www.kalandraka.com/ca/

Algunes de les nombrosíssimes referències que he anat escrivint en aquest blog durant els darrers anys:

una selfie amb la Cristina

25 Mai 2018 by jcentell

Parque al barrio: tu biblioteca más cerca de lo que imaginas.

Es esta la historia del viaje de una biblioteca andariega que, con mapa en mano y buenos amigos, se aventura al viento y al caminar. Habitada por letras y sonidos recorre las calles, toma cuerpo y movimiento al ritmo de las palabras. Va anotando en su cuaderno todo aquello que le despierta emoción, por lo que enjuga una lágrima o destella una sonrisa. Es esta la historia de un encuentro entre calles, letras y amigos; memorias de un viaje sin término del que ningún viajero regresa con el mismo cuerpo ni la misma voz.

L’any 2015 es van iniciar les obres a la gran Biblioteca España de Medellín (Colòmbia). La biblioteca va tancar temporalment (encara ho està) però se les van empescar d’una manera molt enginyosa per continuar oferint servei als usuaris. Tenen un programa que anomenen Parque al barrio que és una organització increïble per arribar a totes les cases de la ciutat, porta a porta, carrer a carrer.
A la darrera revista Mi Biblioteca, la Natalia Andrea Espejo Pérez ens fa una explicació detallada del funcionament i ens passa una adreça web per si volem ampliar informació. Diu entre altres:

Parque al barrio es una estrategia potente que expande las posibilidades de la biblioteca pública en la concepción de sus programas, en los modos de relación y vínculo con la comunidad, es una manera de habitar y convertir el escenario bibliotecario en un campo relacional en el que, el conocimiento es el resultado de la suma de los saberes académicos, cotidianos, tradicionales y la cultura viva comunitaria. A partir de esta reflexión, se hace indispensable continuar con la apuesta, incluso cuando el Parque Biblioteca España abra de nuevo sus instalaciones, incorporándola y adaptándola a su programación a través de los aprendizajes que permitan la experiència y la continuidad de su agenda itinerante. Parque al barrio es hoy una idea instalada en la cotidianidad de los habitantes, una cita con buenos amigos que viven en los libros, en los recuerdos y en los sueños.

És un article que m’ha agradat molt i que m’ha recordat el meu viatge a Medellín per compartir unes sessions amb els agresados de la Universidad de Antioquia. Ha plogut força però encara recodo aquell gran viatge i les amistats que hi vaig fer.

La programació completa la podeu trobar a http://www.bibliotecasmedellin.gov.co/parque-biblioteca-espana-santo-domingo/agenda/
L’article complet el podeu llegir clicant AQUÍ

un parell de fotos rescatades encara no sé com (¿?¿?)

18 Mai 2018 by jcentell

La lectura entre els infants i els joves a Catalunya (2016-2017)

En Lluís Agustí i la Maite Comalat són els responsables de coordinar l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura, un recull d’articles que té com a objectiu recollir l’estat de la qüestió i fer balanç d’actuacions corresponents al bienni anterior en els diversos àmbits esmentats. L’Anuari es publica article per article fins que a final d’any es dóna per tancat el volum.
Ara s’ha començat a publicar l’Anuari que correspon als anys 2016-2017. De moment es pòt llegir la presentació que han escrit els coordinadors, en Lluís i la Maite, i el primer dels articles que, vés per on! aquesta vegada és el meu. M’ha fet força il·lusió.
Diuen la Maite i en Lluís que l’anuari 2018 segueix el model de distribució dels darrers volums i, per tant, les col·laboracions s’aniran publicant per parts i quinzenalment, de manera que tindrem un número obert «en curs» fins a completar l’ANUARI a final d’any. Així podem posar especialment atenció a la difusió dels capítols, fent més incidència en la nostra presència a les xarxes socials, on, a més, ens fem ressò de les notícies que els mateixos autors publiquen a les xarxes.
Quan s’hagi completat la publicació de tots els articles, l’ANUARI quedarà estructurat en quatre blocs.
• Un primer bloc dedicat a la història, amb contribucions que analitzen la història de la impremta i l’edició, la història de la lectura, i la història de les biblioteques i els arxius.
• Un segon bloc centrat en els llibres i l’edició, amb una nova contribució sobre la traducció que acompanyarà les tradicionals sobre la col·laboració entre editorials i biblioteques, el panorama dels llibres infantils i juvenils, els estudis i la recerca sobre edició i hàbits lectors, la lectura fàcil, les publicacions periòdiques, l’edició electrònica i el comerç del llibre.
• Un tercer bloc dedicat a les biblioteques, amb contribucions que ja són habituals sobre les biblioteques públiques, escolars, universitàries, especialitzades i centres patrimonials.
• I, per acabar, un bloc orientat a la lectura, amb capítols específics per a cadascun dels col·lectius més significatius (entre els infants i els joves, i entre els universitaris), un altre pensat per a la lectura digital, a més dels estudis i la recerca sobre la lectura i la promoció de la lectura a les biblioteques públiques i les llibreries.