«El viatge d’en Jep» a l’Ofici d’Educar

Acabem temporada regular amb l’aventura d’un personatge entranyable, en Jep, que és convocat pel rei per a una missió perquè sap que és el animal més ràpid del reialme. Ha d’anar fins al palau del rei veí i li ha de lliurar un missatge important.

El nostre heroi surt a la carrera però no arriba gaire lluny perquè aviat, tot just arribar al primer turó, es troba amb el pare esquirol que està ferit i l’ajuda a refer-se. Uns dies més tard, pel camí, es troba un altre animal que plora perquè ha perdut la pilota i també l’ajuda. Després trobarà a una mare molt esgotada amb molts fills, una cabra vella, etc. fins que finalment veu, no gaire lluny el castell del rei veí. Ah! però algú s’interposa i en Jep decideix agafar una altre camí abans no li prenguin el missatge.

Un relat amb un missatge prou explícit i que ens recorda com és de necessari que ens ajudem els uns als altres.

Lectura molt recomanada a partir de cicle inicial.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial “Bindi Books” regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “El viatge d’en Jep” la pregunta és :

A qui ha de lliurar el missatge en Jep?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 7 de juliol.

Al darrer concurs, el guanyador va ser la Sé Alió i s’emporta un exemplar de «Te’n recordes?». L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/el-viatge-den-jep-de-jutta-bauer/audio/1212436/

En el mateix programa hem fet tres bones recomanacions per a l’estiu. Aquestes:

1. La sopa està llesta
Ja és l’hora de dinar. L’hora d’una bona sopa. Tots els animals saben què volen portar per fer-la: el cavall porta remolatxes; la cabra, branquillons tendres; el gos, un os cruixent… Però, quedarà bona, la sopa?

El relat de Susanna Straßer seguint el patró de conte acumulatiu, amb un traç en línia clara i colors vius.

La sopa està llesta parteix d’un conte tradicional europeu, del que se n’han fet nombroses versions.

Recomanat a partir de dos anys.

2. Anybody. Gras & prim & pelut & pelat: Un abecedari sobre tot el que interessa o preocupa del nostre cos.

“Anybody” ens parla del cos i del amor a un mateix. Ens fa pensar, ens sorprèn, i ens fa riure.
Ens parla de les diferents parts del cos però també tracta temes relacionats amb qüestions de gènere, la pubertat o com envellim. Ens parla de bellesa, de com el temps ha canviat els cànons de bellesa, de sentiments, de llenguatge corporal, etc.

Un gran llibre amb moltes sorpreses com les cobertes que hi ha sota la faixa, les guardes, el qüestionari del final, etc.

Un llibre “valent” recomanat per a infants a partir de vuit anys. Als pre-adolescents els pot anar de perles la lectura de determinats capítols relacionats amb els canvis físics i l’estètica corporal. Com ens indiquen a la contraportada: Per a nois baixets i noies altes i tothom que hi ha entremig.

3. Un viatge gota a gota

A la coberta veiem un llop i un conill (amb cara espantada) damunt d’una moto amb sidecar i també hi ha un degotador d’hospital, d’aquelles on es pengen les bosses de sèrum. El títol en fa referència i intuïm que el conill està malalt.

En aquest viatge dels dos animals, tenen al seu darrera un caçador i el seu gos que els segueixen i aquesta persecució per les Muntanyes Rocalloses ens fa viure moments i situacions de gran tensió argumental que ajuden a empatitzar amb els protagonistes.

Situacions tendres, discussions, moments que fan caure la llàgrima, aquesta novel·la gràfica ho té tot, és una paràbola de l’amistat de dos animals molt diferents entre ells, un conill malalt, espantat i lluny de la seva colònia i un llop solitari que potser no sap on va però que es mostra molt valent en tot moment.

Una novel·la amb molta sensibilitat, humor i emoció que recomanem per a l’ESO. Sobretot m’ha fet pensar en els hospitals pediàtrics i els esforços que cal fer per humanitzar la sanitat. Però aquest és un altre tema.

Bon estiu i fins al setembre! Us esperem a l’Ofici d’Educar amb novetats i la celebració dels 10 anys de programa.

………………………………………………

En el mateix programa es va parlar del poder transformador del teatre a l’aula amb la doctora en Teatre i Educació Xesca Vela Carmona, autora del llibre “Teatre i educació” i que ha observat canvis espectaculars en l’alumnat gràcies al teatre. I també amb la Montserrat González, doctora en Pedagogia, llicenciada en Psicologia i en Direcció i Dramatúrgia, i subdirectora de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD), i amb David Bueno, doctor en Biologia i professor de Genètica de la Universitat de Barcelona i autor d’“Educa el teu cervell”. Sentirem també el testimoni de l’Aroa i el David, alumnes de teatre, de la mestra Susana Brieba i de l’actriu i pedagoga Rosa Gamiz.

L’Eisabet ha fet un resum que val la pena llegir. Diu:

Teatralitzar una suma o un procés químic, treballar la vergonya, la creativitat, l’expressió oral, l’empatia, els conflictes, l’autoconeixement o la cooperació són algunes de les oportunitats que ofereix el teatre als centres educatius. Som “teatreros” des de petits, assegura la doctora en Teatre i Educació Xesca Vela Carmona: dels 3 als 5 anys amb el joc simbòlic, dels 5 als 9 amb el joc dramàtic i entre els 9 i els 13 anys amb la creació dramàtica.

Què desperta el teatre?
La professora Xesca Vela fa anys que aposta pel teatre a secundària i ha observat canvis extraordinaris. Com un infant amb dislèxia i moltes dificultats per llegir que al pujar a escena era brutal com interpretava qualsevol personatge amb seguretat, i gaudia com amb cap altra matèria. El teatre incideix en la dimensió artística, socioemocional i sociocultural de l’infant, assegura Xesca Vela, activant la sorpresa i la capacitat d’aprendre. Trobareu la seva experiència al llibre “Teatre i educació”, amb 110 propostes teatrals adaptades al nivell maduratiu de l’alumnat. El teatre és un exercici a l’aula de convivència, de posar-se a la pell de l’altre, per treballar conflictes i combatre estereotips, defensa la doctora en Pedagogia Montserrat González, subdirectora de l’Escola Superior d’Art Dramàtic. El teatre és una eina d’autoconeixement per la Susanna Brieva, mestra de primària, perquè permet jugar a ser alguna cosa que no són per aprendre a ser qui són.

Què activa el teatre al cervell?
Les arts són les activitats que més incrementen la plasticitat neuronal: la capacitat del cervell de fer noves connexions, que són a la base de l’aprenentatge, assegura el neurocientífic David Bueno. El cervell humà de mitjana té 200 bilions de connexions, però gràcies a l’art es pot fer un salt gegant i arribar a MIL BILIONS de connexions. Fer teatre a l’aula activa connexions i fomenta el vincle de grup i la seguretat personal. Però a més es pot utilitzar per teatralitzar qualsevol contingut, fins i tot una suma, perquè el moviment ajuda a fixar l’aprenentatge. I portar els alumnes al teatre també activa el cervell, si es viu amb una actitud activa, assegura David Bueno.

Més teatre a l’aula
El teatre està infrautilitzat a l’aula, lamenten els experts. El teatre enriqueix l’ànima de l’alumnat i pot contribuir a l’adquisició de competències bàsiques en totes les etapes, apunten. Però per aconseguir-ho cal més formació teatral de mestres i professorat de secundària, batxillerat i universitats. El teatre és bàsic perquè permet aprendre a ocupar l’espai de l’aula amb la veu i el cos i ser millor docent, assegura David Bueno. Pel neurocientífic, s’ha de promoure una educació que doni més valor a l’art i al benestar. I per la Xesca Vela és essencial preparar molt bé les sortides amb l’alumnat al teatre. I també disposar d’un kit de teatre a l’aula: un espai buit on moure’s, focus per quan s’apaguen els llums, objectes per despertar la imaginació, i si hi ha attrezzo i vestuari ja és la bomba, conclou aquesta docent apassionada del teatre.

Tot el programa a:

https://www.ccma.cat/3cat/david-bueno-el-teatre-hauria-de-ser-obligatori-a-lescola-una-suma-es-pot-teatralitzar/audio/1212437/

«Te’n recordes?» a l’Ofici d’Educar

Ahir, a l’Ofici vam presentar el darrer llibre d’en Sydney Smith, recent premi Andersen.

Ens explica com un nen i la seva mare, dins el llit del nou apartament, intercanvien records. Alguns són idíl·lics, com un pícnic amb el pare, però d’altres són més reals com quan li regalen la bicicleta pel seu aniversari, l’olor d’una antiga llanterna d’oli de l’avi, o quan una tempesta va deixar sense llum la casa.

Ara només hi són ells dos, i la casa on van passar tots aquests records queden lluny.

Destaquen, en aquest àlbum, les imatges i l’ús que se’n fa dels colors, foscos al principi i clars quan arriben al final, quan l’entrada de llum per la finestra simbolitza una nova vida, un nou dia, un nou inici.

«I no teníem por ni preocupacions. Sabíem que estaríem bé.»

El llibre està basat en fets reals. L’autor, en una entrevista a un diari, ho va explicar així:

El que realment va passar va ser que els meus pares es van divorciar i la meva mare i jo ens vam traslladar lluny de casa nostra al país. Tot era incert i el meu món es va capgirar. La meva mare encara l’anomena el Gran Trastorn.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial “Libros del zorro rojo” regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Te’n recordes?” la pregunta és :

Què li regalen al nen el dia del seu aniversari?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 23 de juny.

Al darrer concurs, el guanyador va ser en Lluc González i s’emporta un exemplar de «Mentrestant a la terra…». L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/ten-recordes-de-sydney-smith/audio/1210979/

………………………..

Al mateix programa, la doctora Ibone Olza, directora de l’Institut Europeu de Salut Mental Perinatal i autora també de “Parir”, “Palabra de madre: el poder de la maternidad”, “Lactivista” i “Psicología del embarazo”, ens parla de gestació, d’embaràs i de part.

Tots els éssers humans compartim una pàtria comuna, l’úter matern, i el que hi passa marca el nadó i la vida adulta, defensa la doctora Ibone Olza, referent europea de la salut mental perinatal, concepció, part i postpart. I, per tant, hem de conèixer i cuidar la gestació, l’embaràs i el part com un tresor.

Al llibre “Gestar”, Ibone Olza ens desvetlla que no és l’espermatozou campió que arriba a cops de colze per fecundar l’òvul, sinó que cooperen entre tots i l’òvul tria per qui es deixa penetrar. O que és a través dels petons i l’olor que les dones discriminen amb quin home tenen més possibilitats de procrear. O que les mares porten al cervell ADN dels fills i, per tant, també dels pares de les criatures. O que el futur de la reproducció passarà cada vegada més per un laboratori.

Tot el programa a:

https://www.ccma.cat/3cat/ibone-olza-hem-de-cuidar-la-gestacio-i-lembaras-com-un-tresor-i-gaudir-lo/audio/1210982/

«Mentrestant, a la Terra…» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam presentar aquest llibre de l’Oliver Jeffers, autor del qual ja n’hem parlat en aquest blog (per exemple a https://jaumecentelles.cat/2018/05/04/apunts-per-viure-al-planeta-terra-segons-jeffers/) i que en aquest cas porta com a subtítol “Trobant el nostre lloc en el temps i l’espai“. Està editat, com tots els seus llibres, per Andana.

Ens parla d’un viatge imaginari, que fa un pare amb els seus fills en el seu cotxe domèstic que es converteix en un cotxe espacial, per tot el Sistema Solar. El llibre juga amb la distància que separa la Terra amb cadascun dels astres del Sistema Solar, tot comparant-lo amb episodis de la història de la humanitat.

Distància i temps. Se centra en els conflictes per les fronteres al llarg de la nostra curta història. Així, per exemple, quan explica que per arribar a Mercuri calen 150 anys a la velocitat que van (a seixanta quilòmetres per hora) ens recorda que fa 150 anys aproximadament alguns països europeus estaven colonitzant l’Àfrica o que, anant més enllà, per arribar a Júpiter ens caldrien 1200 anys (a 60 quilòmetres/hora) i que fa 1200 anys els víkings estaven controlant el nord de l’Atlàntic. Aquesta és la idea del llibre: Convertir la distància entre la Terra i altres planetes en anys i mirar enrere per saber què passava en aquell moment al nostre planeta.

Una lectura molt recomanable.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Mentrestant a la terra…” la pregunta és :

“Quant de temps triga el cotxe espacial a arribar a la Lluna?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 9 de juny.

Al darrer concurs la guanyadora va ser la Pepa Collazos i s’emporta un exemplar de «Deu en un llit». L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/mentrestant-a-la-terra-doliver-jeffers/audio/1209419/

………………………………………………………………..

A l’àlça els pòdcasts als centres educatius

Al mateix programa es va parlar de les escoles que, cada vegada més, aposten per crear continguts radiofònics a classe, que publiquen i comparteixen amb tota la comunitat educativa a través de les xarxes. Una de les claus d’aquest interès és la motivació que genera: no és el mateix fer una classe normal que posar un micròfon al davant de l’alumnat. Del poder del pòdcast van parlar la Núria Castelltort Valls, coordinadora pedagògica de l’Institut Moianès, i els alumnes Guillem Riera García i Ona Gros Henestrosa, de segon d’ESO, que han creat el pòdcast “Això es pot salvar“. També hi van participar la Pepa Adell Nolla, tutora de cinquè de l’Escola Doctor Alberich i Casas, de Reus, on fan ràdio gràcies al programa Bibliotech; i dos dels seus alumnes: Ariadna Marca Suárez i ⁠Nil Tafunell Morató.

Van sentir també la Raquel Tornay, coordinadora de Ràdio de l’Escola Estalella i Graells, de Vilafranca.

El pòdcast del programa sencer, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/a-lalca-els-podcasts-als-centres-educatius/audio/1209421/

«Deu dins un llit» a L’Ofici d’Educar

Diumenge passat vam presentar aquest àlbum que neix arrel d’una cançó popular a la Gran Bretanya. En els països de parla anglesa es canta per aprendre els nombres i, pel que conec, també a les escoles d’idiomes de per aquí la usen com a recurs per aprendre.

“Deu dins un llit” és també un llibre-joc d’anar comptant uns animals molt graciosos mentre es tomben, giren i cauen del llit d’un en un. Cada pàgina nova ens mostra un animal que cau i, a mesura que el llit es buida, l’hora d’anar a dormir és cada cop més caòtica.
El recomanem per a cicle infantil. L’autora és la Katrina Charman, amb il·lustracions de Guilherme Karsten. Editat per Combel.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Deu dins un llit” la pregunta és :

“Quin animal no cau del llit?”

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 26 de maig.

Al darrer concurs la guanyadora va ser l’Andreu i s’emporta un exemplar de «Cesc i Alabert» . L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/deu-dins-un-llit-de-katrina-charman-i-guilherme-karsten/audio/1207900/

……………………………………………….

Gir antifemiststa i a l’extrema dreta dels joves. Què fem?

Al mateix programa podeu sentir la veu d’experts que analitzen la deriva conservadora dels joves, segons les enquestes.

Ser feminista o progressista ja no és transgressor, i ser de dretes és contracultural, entre alguns joves.
Es detecten posicions pròximes a l’antifeminisme i l’extrema dreta, entre la ràbia i la desesperança. Com hem arribat fins aquí? Per què els atrau el discurs dels “fatxatubers”, les “trad wives” antifeministes i la manosfera? I com els podem protegir dels discursos d’odi de les xarxes: masclistes, racistes, classistes, homòfobs i d’extrema dreta?

En parlem amb Iago Moreno, sociòleg per la Universitat de Cambridge i expert en xarxes socials; Paula Quílez Relaño, politòloga especialitzada en ideologia política, i el psicòleg Joan Roa. Sentirem també l’Alex Cabo Isasi, expert en el discurs d’odi a les xarxes socials; en Raúl Cuevas, director i realitzador de “La xarxa ultra”, i la Rocío Vidal, periodista infiltrada en un curs d’Amadeo Llados, un dels influencers que capten l’atenció dels menors.

El programa sencer, clicant a;
https://www.ccma.cat/3cat/gir-antifeminista-i-a-lextrema-dreta-dels-joves-que-fem/audio/1207901/

«Cesc i Alabert» a l’Ofici d’Educar

Ahir, als «Llibres per somiar» vam presentar Cesc i Alabert, un àlbum per a cicle infantil que ens explica com aquest parell d’amics sempre juguen. Tot el relat és deliciós i, com passa sovint, en Cesc que és la guineu, sempre guanya a l’Alabert, l’os. El final és fantàstic perquè respon a la pregunta: I si guanyar no fos el més important? És un llibre molt divertit sobre l’amistat que forma part d’una trilogia ideal per a nens i nenes de fins a 6 anys.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Cesc i Alabert” la pregunta és :

“A què juguen en Cesc i l’Alabert?”

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 5 de maig.

Al darrer concurs la guanyadora va ser la Joana i s’emporta un exemplar de «En un tancar i obrir d’ulls» . L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/cesc-i-alabert-de-chris-naylor-ballesteros/audio/1205497

……………………………………………………………

Al mateix programa es va parlar de pors i de que no s’ha de salvar els nens de la por sinó escoltar-la i regular-la.

A “L’ofici d’educar “ es va fer una mena de consultori sobre pors infantils amb la psicòloga de la sèrie “Això no és Suècia” Elisenda Pascual, autora de “Criar i jugar”, i amb la psicòloga clínica Roser Batalla.

Amb les preguntes de l’Elisabet Pedrosa, es va parlar de com podem acompanyar la por als monstres, a la foscor, a dormir, als lladres, a la mort o a dormir fora de casa, a aprofundir en la reina de les pors (la por de la nit), a no projectar les nostres pors als fills i també es van donar recursos per expressar la por i regular-la.

Podeu sentir tot el programa, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/no-sha-de-salvar-els-nens-de-la-por-sino-escoltar-la-i-regular-la/audio/1205499

«En un tancar i obrir d’ulls» a l’Ofici d’Educar

Ahir a l’Ofici d’Educar vam presentar un poemari per a joves, aprofitant que tenim aquí mateix la Diada de Sant Jordi, la primavera esclatant per tot arreu i l’ambient festiu que convida a la poesia.

Vam llegir alguns poemes i vam conversar sobre aquesta forma particular d’escriure poemes que es coneix com a tanka (té una sonoritat semblant a la del títol) .

Al web de l’editorial podem llegir que l’autora, Montse Maestre, ha caminat al costat de deu infants d’entre sis i dotze anys per crear un conjunt de poemes que recreen moments que es poden viure en un tancar i obrir d’ulls: una olor intensa que ens captiva mentre passegem pel carrer, el so lleuger que ens assalta en entrar dins un bosc, el tacte sobtat del vent a la pell, la imatge delicada del cel de nit…

Un dels bells poemes que podreu llegir és aquest Nits

Mentre em llegeixes
un conte, les paraules
tendres em gronxen.
A poc a poc s’esfuma
la teva veu. M’adormo.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “En un tancar i obrir d’ulls” demanem que:

Digueu una paraula que rimi amb «mirada»

Envieu les vostres respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 21 d’abril.

Al darrer concurs la guanyadora va ser l’Alba (8 anys) i s’emporta un exemplar de «Burundi» . L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/en-un-tancar-i-obrir-dulls-de-montse-maestre/audio/1204052

«De falsos gossos i veritables lleons» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam presentar el primer llibre de la sèrie “Burundi”, de l’autor i il·lustrador argentí Pablo Bernasconi. El nom —Burundi— és una pista per saber de què va la cosa. Són aventures situades en aquell petit país centre-africà i estan protagonitzades sempre pels mateixos animals i un estrany que es relaciona amb ells als diferents llibres.

«De falsos gossos i veritables lleons» ens narra la peripècia d’un gos que arriba al lloc on el cérvol i el conill estan tranquil·lament menjant una poma i albirant la posta de sol. Amablement li ofereixen una poma i el gos diu que no, que ell no menja fruita, només carn perquè és un animal carnívor.

A partir d’aquest moment van apareixent altres animals de la selva (la zebra, el mico, etc.) i intenten convèncer-lo amb tots els arguments possibles que és un gos salsitxa. Sense èxit.

La història que fa riure molt i les il·lustracions, precioses i originals, estan fetes amb collage digital. Són molt expressives, entenedores i de gran qualitat.

Un conte acumulatiu que juga amb les contradiccions, recomanat a partir de cinc anys.
I com a cada programa, fem una pegunta relacionada amb el contingut del llibre. Si heu estat atents al podcast, la podreu contestar fàcilment. En aquest cas és:

Quin animal és en realitat el que diu que és un lleó?

Envieu les vostres respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 7 d’abril.

Entre els participants farem un sorteig i li regalarem el llibre, gentilesa de l’editorial Catapulta.

Al darrer concurs la guanyadora va ser l’Unai Domínguez que s’emporta un exemplar de la sèrie “David colom”. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/de-falsos-gossos-i-veritables-lleons-de-pablo-bernasconi/audio/1201849

……………………..

Al mateix progrmaa, una entrevista amb en David Bueno que explica que hi ha persones que pensen que la seva intel·ligència pot créixer si es motiven, si hi dediquen esforç, si ho intenten amb optimisme i bona disposició: són de mentalitat de creixement. I n’hi ha d’altres que creuen que la seva intel·ligència ha arribat al seu límit: són persones de mentalitat fixa.

La mentalitat de creixement, un concepte ideat per la psicòloga Carol Dweck, és la creença que podem augmentar la capacitat d’aprendre sempre si tenim l’actitud adequada. Com es pot educar per tenir una mentalitat de creixement?

Podeu sentir l’entrevista a:

https://www.ccma.cat/3cat/com-es-pot-educar-per-tenir-ganes-de-seguir-aprenent-tota-la-vida/audio/1201852

«David Colom» a l’Ofici d’Educar

Ahir, a l’Ofici d’educar vam presentar, el primer llibre de la sèrie de David Colom que es titula «Com tractar amb gats malvats i conservar (gairebé) totes les plomes»

El relat està centrat en una parella de coloms, que es fan amics arran d’un intent fallit de pispar un croissant de resultes del qual en David resulta ferit d’una ala.

Una amable dona, el recull i se l’emporta a casa seva per guarir-li l’ala, fet que fa que els dos coloms es posin molt contents en imaginar-se un paradís de pa ratllat, galetes i altres llaminadures. Però, a la casa, també hi viu una gata malèvola. Només hi ha una solució. Fer fora de la casa la gata. Ho aconseguiran?

D’aquest entranyable colom i el seu company s’han publicat tres números en català i cinc en anglès que esperem que també ens arribin aquí.

Com a cada programa fem un a pregunta relacionada amb el contingut del llibre i entre tots els qui participeu fem un sorteig i al guanyador li regalem el llibre.

La pregunta del concurs d’aquesta setmana dels «Llibres per somiar» és:

Quin és el nom del Colom amic del David Colom?

Envieu els respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 24 de març.

Al darrer concurs la guanyadora va ser l’Anna Martínez que s’emporta el magnífic “Molly Wind”. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast clicant a:
https://www.ccma.cat/3cat/david-colom-com-tractar-amb-gats-malvats-i-conservar-gairebe-totes-les-plomes-de-swapna-haddow/audio/1201048/


I en el mateix programa es va parlar de mòbils i adolescents. Molt interessant, perquè sobre aquest tema anem tots una mica perduts.

Van venir a l’Ofici d’Educar, en Francisco Villar, doctor en Psicologia, psicòleg infantil i juvenil de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i autor de “Com les pantalles devoren els nostres fills”; la Marina Fernández, neuropsicòloga, professora de la universitat Abat Oliba CEU i portaveu del moviment “Adolescència lliure de mòbils”, i en José Ramon Ubieto, psicòleg clínic i autor de “Mòbils i pantalles i les infàncies i adolescències, addictes o amants?

Ho podeu sentir a:
https://www.ccma.cat/3cat/dr-francisco-villar-quan-els-prens-el-mobil-brota-la-vida/audio/1201049/

«Molly Wind» a l’Ofici d’Educar

Ahir, a “Llibres per somiar”vam presentar un còmic per a joves. Molly Wind està inspirat en un fet real, les bibliotecàries que anaven a cavall repartint llibres pels pobles de les muntanyes de la zona dels Apalatxes. Van arribar a ser unes 200 dones que van arribar a uns 100.000 residents a les zones rurals de Kentucky.

El llibre ens explica la peripècia de la Molly, una nena de nou anys, i el seu cavall Carson quan, per una sèrie de circumstàncies, es veu embarcada en l’aventura d’esdevenir una “bibliotecària a cavall”.

Com a cada programa, fem una pregunta (fàcil) relacionada amb el llibre i entre les persones que participen contestant bé, fem un sorteig i li regalem el llibre en qüestió.

En aquest cas, la pregunta per participar el concurs dels “Llibres per somiar” sobre el llibre “Molly wind” és:

En quin país se situa la història de les bibliotecàries a cavall?

Si voleu participar al concurs i guanyar el llibre podeu enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 10 de març.

El podcast de la secció el podeu escoltar clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/molly-wind-de-catalina-gonzalez-vilar/audio/1199509/

Els guanyadors de l’anterior programa sobre el llibre «L’orquestra de l’Esperança» són en Benjamí, en Gabriel i l’Abraham. L’Enhorabona!

…………………………………………………………..

Al mateix programa un grups de nois i noies vam parlar de les coses que els envolten i els preocupen. L’article que ha escrit l’Elisabet val la pena perquè recull el que pensen. L’ha titulat:

Clam dels infants “Els nostres pares i mares treballen massa

Més escolta de qualitat per part dels pares, sempre massa enfeinats. I més temps de qualitat en família. Participar més de les decisions que els afecten. I que els ajudin a acabar amb el bullying i a regular millor les pantalles. Són algunes de les peticions dels 5.000 infants de Barcelona que han participat en l’Agenda dels Infants, de l’Institut Infància i Adolescència (per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona). Els nens i nenes han expressat 11 demandes, 300 propostes i 100 idees per millorar el seu benestar i el món. Parlem amb l’Ismael, la Isabella i l’Annie, de 5è de primària de l’Escola Cervantes; la Simona, el Quim i la Laia, de 5è de primària de l’Escola Guinardó; la Laia Curcoll, responsable de comunicació de l’Institut Infància i Adolescència i el pedagog Francesco Tonucci.

El podeu sentir, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/clam-dels-infants-els-nostres-pares-i-mares-treballen-massa/audio/1199512

«L’Orquestra de l’Esperança» a l’Ofici d’Educar

Ahir a l’Ofici d’Educar vam presentar aquest llibre de coneixements basat en uns fets reals. Ens narra, com a la zona de Cateura, al Paraguai, un poble construït sobre un abocador, el professor de música Favio Chávez va començar a dones classes de música als joves, però es va trobar amb un problema: tenia més alumnes que instruments!

Tot rumiant, en Fabio va tenir una bona idea té una idea meravellosa. Amb l’ajuda d’en Colà, un enginyós fuster local, van començar a transformar les deixalles en instruments que estan emplenant la seva comunitat (i el món) de sons per a un futur millor. Van fabricar tota mena d’instruments amb els materials de rebuig de l’abocador: llaunes, canonades rovellades, coberts, bidons d’oli, cables o ampolles i van crear violins, violes, violoncels, contrabaixos, guitarres, flautes, saxòfons, trompetes i instruments de percussió.

En aquest blog, ja en vam parlar fa unes setmanes. Ho podeu recuperar clicant a:

https://jaumecentelles.cat/2024/01/25/lorquestra-de-lesperanca-musica-amb-instruments-reciclats/

i , com a cada programa, fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” . En aquest cas, sobre el llibre “L’ORQUESTRA DE L’ESPERANÇA” preguntem:

Quin va ser el primer instrument de l’Orquestra d’Instruments Reciclats de Cateura?

També vam donar el nom del guanyador del llibre «DIUMENGE» comentat a l’anterior programa: en Marc González. L’enhorabona!

El podcast del programa aquí:

https://www.ccma.cat/3cat/lorquestra-de-lesparanca-de-carmen-oliver/audio/1197981