Elisabet Pedrosa

by

«Com de gros», a L’ofici d’educar

Ahir, a L’ofici d’educar, vam presentar aquest àlbum de la Blanca Caminal que ens parla de com es resol un conflicte i amb un protagonista força proactiu que no defalleix davant la frustració que se li genera durant tot el relat.

L’argument és senzill i l’estructura encadenada el fa ideal per narrar-lo de viva veu, de presentar-lo en forma de lectura modelada. Ens parla d’un elefant que rep una carta on li diuen que ha estat nominat a rebre el premi a l’animal més gros de la sabana i que s’ha de presentar un dia determinat a l’Auditori… Vestit d’etiqueta!

I amb aquesta premissa, la recerca d’una cinta mètrica per saber les mides del seus cos, van passant les diferents escenes. M’ha agradat especialment el moment en que l’elefant torna cap a casa, cansat i decebut per no haver aconseguit la cinta mètrica, i se n’adona que en realitat sí que saps quines son les mides per fer-se un smoking, un vestit de gala.

I ho veiem a la imatge desplegable quan nosaltres descobrim també quines són les seves mides.
No cal ni dir-ho que enmig d’una gala glamurosa acabarà reben el premi a l’animal més gros de la sabana.

Crec que a l’escola pot donar joc. Les mestres d’infantil i inicial quan el llegeixin entendran ràpidament el suc que es pot aconseguir amb una cinta mètrica!

Aquest àlbum que va ser mereixedor del premi Vila de Termens del 2024.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els qui encertin la resposta sortegem el llibre, en aquest cas gentilesa de l’editorial Meraki.

La pregunta per al concurs sobre el llibre “COM DE GROS” és:

Qui guanya el premi a l’animal més gros de la sabana?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins al 19 de gener.

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/com-de-gros-de-blanca-caminal/audio/1230116/

La guanyadora del concurs del llibre «Oficis que ho van petar» és La Bet Solà. L’enhorabona!

by

Bon Nadal de llibres a «L’ofici d’educar»

El passat dimecres, 25 de desembre, es va emetre un especial de Nadal amb recomanacions de llibres.

L’equip que fem el programa vam aprofitar per desitjar-vos un Nadal lúdic, positiu, alegre i farcit de llibres: la Marta Sanchez, la Núria Ventura, el José Luis Santiso, la Lara Terradas, la Marta Butjosa, el Sergi Vives, l’Elisabet Pedrosa i jo mateix.

El programa el vam dedicar a fer algunes recomanacions literàries per a lectors d’entre 2 i 16 anys. Van participar alguns infants amb propostes fantàstiques (la Maia i l’Aniol, de 10 anys; l’Aura, de 5 anys; la Mariona, de 8 anys, i en Jan, de 13 anys) i, per la meva part, vaig comentar les sis lectures següents:

Per als menuts, aquestes dues:

El jardí del senyor Ruraru de Hiroshi Itô.
Un relat senzill que té la capacitat de fer-nos veure com de plaent pot resultar el contacte amb la natura.
El relat comença mostrant-nos un home gran, solitari, molt curós amb el seu jardí. El cuida, el rega i vigila que no entri cap bestiola a malmetre’l. El veiem fent fora gossos, gats, ocells, ratolins i cucs, armat amb un tirador.
Però un dia troba al seu jardí un tronc que en realitat no és un tronc i aquí començarà la veritable aventura.
En el transfons de la història plana la idea de no tenir por al desconegut, o millor, de tenir curiositat per les coses o les persones diferents. Ho veiem molt sovint quan som capaços de deixar de banda els prejudicis.

El gat Boris: L’avet d’Erwin Moser
Uns relats, com a tota la sèrie del gat Boris, que s’articulen en sis úniques vinyetes, una per pàgina, en format apaïsat. Les vuit historietes es disposen en forma de plans generals o de conjunt, amb un o dos personatges com a màxim, en un paisatge domèstic o campestre.

Les històries tenen en comú els desig del gat Boris d’ajudar els amics i un enginy i una imaginació desbordant que fa que un tractor es converteixi en un tractor trineu o una butaca pugui lliscar pel llac glaçat, perquè en aquest volum totes les històries giren al voltant de l’hivern (La butaca, l’avet, les galetes, els segells, els corbs, el tractor-trineu de vapor, el lladre, el volador amb esquís.)

Per als infants d’Educació Primària vam triat:

I si en Nono… d’Inbar Heller Algazi.
És relat breu, per als infants de cicle inicial, que és un exemple perfecte d’allò que es diu interactivitat entre el text i l’objecte llibre.

Va d’un nen, en Nono, que té un problema perquè se li ha enganxat el dit al plec del llibre. A partir d’aquesta premissa, el nen va imaginant què pot passar si el seu dit es queda enganxat allà tota la nit.
I si en Nono es passava tota la vida atrapat al llibre?
I en Nono es converteix en pare i més endavant en avi?
L’autor jugant amb la complicitat dels lectors, s’inventa tota una sèrie d’escenaris, partint del “i si…”
Una història absurda i lúdica construïda al voltant de l’objecte del llibre que, sense semblar-ho, diu molt de la imaginació i la literatura infantil.

La nova feina del Pare Noel d’Michele D’Ignazio

Un llibre entenedor, directe, que segueix una evolució lineal senzilla. A més a més, és força divertit tant el text com les il·lustracions.
Explica que són temps complicats per al Pare Noel. La crisi l’obliga a buscar una segona feina perquè l’Oficina Internacional de Correus està en números vermells i ha deixat de pagar-li el salari durant tres anys.
Trobar una feina serà difícil per a algú que està acostumat a fer vacances de gener a novembre, onze mesos que passa llegint llibres, mirant la televisió i passejant els rens.
Trobar una feina és urgent però no sap quina pot ser la millor opció. Potser per a algú a qui agrada menjar fer-se cuiner pot ser una bona idea, potser fer-se animador de festes infantils també és senzill per a ell, que sap com tractar els més petits.
Però no serà fàcil perquè no troba qui confiï en les seves capacitats, fins que un anunci apareix al seu camí i tot sembla anar bé, perquè el contracta l’Ajuntament com a escombriaire, una bona feina ja que recollir les escombraries i reciclar-les és un servei a la comunitat.
El Pare Noel li proposarà a la Befana, una bruixa amiga, que uneixin esforços per crear una empresa de fer regals a partir de reciclar ampolles de plàstic, vidre, cartró, alumini i el transformen en joguines.
Un relat que ens permet aprofundir en aspectes propers a la realitat, aportant visions i conceptes sobre els quals convé reflexionar. Entendre el significat d’expressions com “treball decent”, “ocupació plena”, “drets laborals”, “desigualtat salarial per raó de sexe”, “atur”, “treball infantil” permetrà conèixer una altra manera de viure.
 
Per als més grans de l’ESO, vam recomanar.

Quan el cor et va de pressa de Mette Vedsø

Una novel·la colpidora, escrita en capítols breus i amb un estil senzill, que ens arriba directament. Algunes pàgines tenen poc més de quatre línies però el missatge és potent i valuós.
El relat està escrit en primera persona per la Pi Maria Simonsen, que es diu així perquè va néixer el dia 14 de març a les quatre de la tarda, que llegit en danès és 3 (març) 14 (dia) i 16 (hora) i el pare va pensar que era un senyal i li van posar de nom Pi.
La novel·la comença el dia que la Pi cau desplomada enmig de l’aula, quan ha de sortir a fer una presentació davant dels companys. La porten a l’hospital i li detecten ansietat, un estrès que li fa anar el cor massa de pressa i l’obligarà a estar de baixa unes quantes setmanes.
La Pi ens va explicant les seves experiències i ens fem una idea de com paralitza l’ansietat. És una realitat que afecta a molts joves que se senten pressionats i incòmodes. Tenen una agenda molt plena, estan connectats a les xarxes socials a tota hora, pendents del que diuen d’ells, sense temps per aturar-se a respirar i esperar que l’aire arribi a l’estómac.
Hi ha uns personatges que tindran una incidència positiva en la recuperació de la noia: les veïnes de la casa on viu, tres dones molt properes que li faran costat.
El relat ens recorda que cal perseverar, a explorar els propis límits, a sortir de la zona de confort que vol dir, deixar de pensar en un mateix i preocupar-se pels demés, ser empàtic.

Alexander von Humboldt. Explorador de l’Inabastable de Rocío Martínez

Un llibre que ens recorda tot aquest material que elaboraven amb força precisió els naturalistes, geògrafs i exploradors com l’alemany Alexander von Humboldt que va viure entre el 1769 i el 1859. Es tracta d’una obra escrita i il·lustrada amb aquarel·les per la Rocío Martínez, experta en aquest tipus d’obres basades en fets històrics i que ajunten la bellesa de les seves aquarel·les amb detalls de coneixements de fets que van succeir i de vides extraordinàries.

En aquest cas s’ha centrat en mostrar-nos una part de la vida d’aquest home que va viatjar per tot el món, amb la intenció de comprendre’l, estudiar-lo i, de passada, recollir mostres animals i vegetals, dibuixar mapes, mesurar muntanyes i reunir milers de dades. Potser per això el títol és ben encertat perquè Humboldt és ell mateix “inabastable”.
El llibre té un format curiós, com si es tractessin d’una mena de mapes antics, sis en concret i, per veure’ls, s’han de desplegar. A dins de cada mapa hi trobem la crònica de com va arribar i què va trobar o descobrir en aquells indrets tan llunyans i exòtics.

Podeu sentir el programa sencer clicant a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/bon-nadal-de-llibres-a-lofici-deducar/audio/1227603/

by

«La geganta» a l’ofici d’educar

Diumenge vam presentar aquest llibre escrit per en Jordi de Manuel, especialista en biologia i tot allò relacionat amb les ciències natural. Es tracta d’una història ben escrita, amb ritme, amb uns personatges amb els quals et pots identificar. Es un relat relativament curt, amb capítols breus en que s’alternen els escrits per un nen, en Roc, amb els escrits pel narrador omnipresent.

EL relat explica com dos germans bessons, la Nina i el Roc, s’han traslladat a viure a un lloc on hi ha un estany meravellós. Van a una nova escola i tenen nous amics i amigues, però des de fa uns mesos la nena creix amb desmesura: sobrepassa tots els infants de la seva edat. Els pares estan amoïnats i decideixen anar al CAP on s’assabenten de la rara anomalia de la seva filla i com es pot guarir. Es diu gegantisme o, en termes mèdics, acromegàlia.

Aquesta lectura ens ensenya com relacionar-nos amb els altes de manera positiva i a entendre les diferències perquè cadascú és com és. També aprendrem un grapat d’aspectes de la natura, de la fauna i la flora i sobretot ens fa reflexionar i comprendre com n’és de meravellós el nostre planeta.

Com a cada programa sortegem el llibre que presentem. En aquest cas és una gentilesa de l’Editorial Animallibres. Per participar cal contestar una pregunta senzilla. Aquesta:

Quin trastorn de creixement pateix la Nina?

Envieu les respostes a loficideducar@3cat.cat Teniu temps fins diumenge 10 de novembre.

La guanyadora de l’anterior llibre, «El meu primer llibre d’electromagnetisme» és l’Elena Machado L’enhorabona!

Podeu sentir la secció “Llibres per somiar” clicant a:
https://www.3cat.cat/3cat/la-geganta-de-jordi-de-manuel/audio/1222820/

……………………………………….

Al mateix programa es va parlar amb els joves PRO, preocupats perquè conflictes com el de Palestina arribin fins a casa nostra. Confessen que persisteix l’estigma sobre la salut mental, i que per la por al rebuig no en parlen. Reconeixen que de sexualitat no se’n parla prou, i això afavoreix els embarassos no desitjats i el consum de porno. Els fa molta por fer-se grans en un món que no els ho posa gens fàcil i es mostren molt insatisfets amb la política i l’educació. Reclamen professors vocacionals que transmetin la matèria amb passió.

Van participat a la tertúlia en Noè Santallusia, que estudia 4t d’ESO a l’Institut Joan Solà de Torrefarrera; l’Asier Álvarez, que fa 1r de batxillerat social a l’Institut Josep Tapiró de Reus; la Laura Díaz, estudiant de 1r de batxillerat a l’Institut Joan Puig i Ferreter, de la Selva del Camp; la Rita Cuadrado Batlle, que estudia 1r de batxillerat artístic plàstic a Vic, i l’Esther Espinosa, estudiant de 1r de batxillerat científic a l’Institut Dertosa de Tortosa.

Tot el programa, aquí:
https://www.3cat.cat/3cat/joves-pro-preocupats-perque-la-guerra-arribi-tambe-aqui/audio/1222821/

by

«L’ofici d’educar», persones compromeses amb la criança

Els programes de ràdio i de televisió solen tenir una vida curta, incerta podríem dir, excepte quan es tracta d’esports. Si tenen a veure amb l’educació, el panorama és desolador, són un oasi enmig del desert i per trobar-ne un que tingui ritme, grapa, i que sigui informatiu, hem de menester anar a hores impossibles, com és el cas de «L’ofici d’educar» que s’emet els diumenges al matí quan encara no ha sortit el sol. I encara rai que disposem dels pòdcast per tornar-los a sentir una i altra vegada, quan ens vingui de gust, a casa o mentre conduïm, per exemple.

“L’ofici d’educar” és un programa de Catalunya Ràdio, referent en el camp de l’educació i la criança, on s’hi aborden temes al voltant de l’escola, l’aprenentatge, el joc, la sexualitat, els nous models de família, la reproducció assistida, o l’adolescència, entre molts d’altres. L’ànima del programa és l’Elisabet Pedrosa, llicenciada en Periodisme i Màster en Relacions Internacionals. Entre els diversos premis obtinguts destaca el Premi Marta Mata 2021 de l’Associació de Mestres Rosa Sensat per afrontar els temes més punyents de l’actualitat educativa amb valentia i rigor.

El programa va començar fa deu anys i han anat passant persones de diferents àmbits, especialistes i els autors de prestigi que han aportat la seva visió positiva i ens han il·lustrat amb els seus pensaments, les seves observacions i els seus consells.

Coincidint amb aquesta data assenyalada, s’ha publicat el llibre de títol homònim «L’ofici d’educar» on descobrim les raons més íntimes que van portar l’Elisabet a fer el programa, i els vincles que ha creat al llarg dels anys amb els col·laboradors i convidats que han passat per l’emissora, la seva particular tribu.

En aquest llibre de 102 pàgines es recullen dotze de les veus més rellevants que han passat pel programa. Són pares i mares, professionals del món educatiu i referents de diversos àmbits: l’entrenador Pep Guardiola, el biòleg David Bueno, la cuinera Maria Nicolau, la sexòloga Elena Crespi, la filòsofa Marina Garcés, l’il·lustrador Joan Turu, el pedagog Francesco Tonucci, la consultora pedagògica Catherine L’Ecuyer, la psicòloga Alba Alfageme, el grup musical Xiula, el professor Xavier Melgarejo i la psicòloga Carme Thió, tots ells comparteixen coneixements, experiències i reflexions sobre la vida, l’educació i el fet de criar.

El llibre, molt ben escrit, no és una transcripció dels programes. És un exercici periodístic on, amb paraules entenedores, se’ns presenta cadascuna de les persones i les seves opinions. Per fer-ho més proper, l’Elisabet intercala vivències personals, moments curiosos i emocions, ens mostra el seu pensament crític i ens encomana el goig de viure amb respecte als demès, essent empàtics, col·laboradors i amables per fer un mon millor.

Per exemple, ens explica com va començar el programa. En paraules seves:

“El programa L’ofici d’educar va néixer després d’un fet devastador per mi: la mort de la nostra filla Gina als onze anys a causa d’una malaltia neurològica, la síndrome de Rett. Tota l’energia que havia dedicat a la Gina fins al darrer minut de la seva extraordinària vida es va transformar, a partir de llavors, en un programa de ràdio que es va començar a emetre el juliol de 2014…”

El llibre fa de molt bon llegir, és amè i agradarà als pares i mares, a les mestres i a tothom que estigui interessat en la criança.

He tingut la sort de participar al programa des de la tercera temporada i he pogut conèixer a moltes de les persones que han passat per Catalunya Ràdio. Un privilegi, sens dubte. A més, és fascinant compartir la vivència amb les més de les quaranta quatre mil persones que escolten el programa i les nou-centes que estan connectades al canal de Telegram de l’ofici d’educar, participant, opinant i compartint informacions. De totes elles s’aprèn quan escriuen i aporten els seus comentaris encertats. Molts del qui seguim habitualment el programa, coincidim amb el pensament de l’Elisabet quan afirma:

“L’ofici d’educar m’ha fet créixer, madurar, entendre, reflexionar, posar-me del dret i del revés, qüestionar-me, riure, emocionar-me, estimar-me, analitzar-me, jutjar-me menys, conèixer-me més, compartir molt i millorar-me com a mare i dona”

El llibre m’ha fet pensar com de necessari és aquest programa i com ens aniria com a societat si hi haguessin més Elisabets que ocupessin els espais de més audiència, allò que en diuen “prime time”, a la ràdio i la televisió. Tant de bo, “L’ofici d’educar” continuï molts anys oferint-nos reflexió, bons moment i fent-nos pensar en una societat millor.

El llibre l’ha publicat Eumo (l’editorial de la UVIC-UCC) i ha vist la llum el mes de setembre de 2024.

La presentació es farà el proper dilluns, 4 de novembre a la Llibreria Ona de Barcelona, a les 19:00 h.
Acompanyarà a l’Elisabet Pedrosa el periodista Roger de Gràcia i també hi hauran per allà moltes de les persones col·laboradores del programa. Serà una presentació però també serà una festa i estarem contents si ens acompanyeu i compartim una estoneta parlant de criança i el que convingui.

by

«El meu primer llibre d’electromagnetisme» a L’ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest llibre deSheddad Kaid Salah Ferrón, amb il·lustracions d’Eduard Altarriba. Publicat per l’editorial Joventut.

Sempre diem que la lectura ens aporta diversió, emoció i coneixements. I és ben bé així, perquè els llibres de coneixements, actualment, són extraordinaris, veritables obres d’art pel que fa la manera com expliquen els conceptes i com estan il·lustrats i t’ho pots passar realment bé llegint-los. És el cas d’aquest sobre electromagnetisme. D’entrada potser et tira enrere però és fascinant, de debò.

Mira com comença:
Entres a la teva habitació. Està a les fosques. Palpes la paret buscant l’interruptor. El trobes ràpid. Ja saps on és. Tot just el prems, en un instant, gairebé com si fos màgia, l’habitació s’il·lumina.

Què ha passat? Perquè s’il·luminen les habitacions, les cases, , els carrers? Perquè s’encén la tele? La resposta està en l’ectromagnetisme.

En aquest llibre hi ha una trentena de capítols breus que ens expliquen de manera entenedora, amb un vocabulari senzill, amb infografies i il·lustracions, conceptes com les partícules elèctriques, les bateries i els piles, el camp magnètic, etc.

Entremig hi ha una mica d’història de les descobertes i també alguns experiments casolans que podem fer a casa o l’escola, com construir un electroscopi casolà, fabricar una pila, experimentar amb llaminadures de ferro, ets.

Què passa quan apropem una brúixola a un mòbil? I si l’apropem a un imant de nevera?

El llibre té mides generoses i forma part d’una col·lecció amb títols relacionats amb la ciència, el cosmos, la física quàntica, la relativitats, etc. ciència que als nois i noies els pot interessar de conèixer.

Ami m’han agradat els experiments que m’han recordat el que fem a casa amb els imants de nevera quan els apropem als clips o les xinxetes, per exemple. Si acostem un imant a un tros de ferro s’atrauen. És increïble. També m’ha agradat molt recordar com juguem amb els globus fregant-los amb els cabells perquè guanyin electrons i quedin carregats negativament i així poder aixecar els cabells, o paperets o que el globus quedi enganxat a la paret.

Com a cada programa sortegem el llibre que presentem. En aquest cas és una gentilesa de l’Editorial Joventut. Per participar cal contestar una pregunta senzilla. En el cas d’aquest “El meu primer llibre d’electromagnetisme” és:

Què passa si acostem un imant a un tros de ferro?

Envieu les respostes a loficideducar@3cat.cat Teniu temps fins diumenge 27 d’octubre.

La guanyadora de l’anterior llibre, «El grill silenciós», és la Laura Lagunas. L’enhorabona!

Podeu sentir la secció “Llibres per somiar” clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/el-meu-primer-llibre-delectromagnetisme-sheddad-kaid-salah-ferron/audio/1221333/

by

“El grill silenciós “ a l’Ofici d’Educar

Ahir, a “L’ofici d’educar” vam presentar «El grill silenciós» un àlbum que es va publicar el 1990 al Canadà i els EEUU no i no s’havia publicat mai en català fins ara. Ho celebrem, especialment els fans de l’Eric Carle, conegut especialment per «L’Erugueta goluda».

L’Eric Carle va tenir una infantesa i joventut força complicades amb viatges des d’Alemanya a Nova York, tornada i novament cap a Amèrica, sempre fugint de les guerres.

A Massachussets (EUA) hi ha un museu dedicat a la seva obra. Eric Carle i la seva dona, Barbara, el van fundar el 2002 i és un dels pocs museus dedicats a un autor de LIJ.

«El grill silenciós» ens conta que un dia neix un grill petit i es troba amb un gran grill que li fa un xiulet de benvinguda. El petit grill intenta respondre fregant les ales, però no emet cap so.

Després, el grill silenciós començar a caminar i explorar el món, trobant-se un insecte rere l’altre, cadascun dels quals saluda el petit grill amb una alegre salutació: el brunzit d’una abella, el xiuxiueig d’una libèl·lula, el xiuxiueig d’una mantis religiosa. El grill es frega les ales cada cop, però no passa res, ni un so.

Els grills produeixen el seu carrisqueig fregant una contra l’altra les seves ales anteriors. Les dues ales s’obren i es tanquen simultàniament, però el so es produeix quan es toquen en tancar-se. L’ala del grill té una part endurida i dentada contra la qual frega una part de l’altra ala, també endurida, que funciona com a arquet o plectre. Això fa vibrar una part de l’ala i la vibració emet el característic so del grill, el carrisqueig.Els grills mascles són els únics que emeten sons. Ho fan per atreure les femelles i per marcar el territori.

però arriba un dia que coneix un altre grill, una femella, i passa alguna cosa diferent.

El conte de “El grill silenciós” té un text repetitiu, suau, que convida a llegir-lo en veu alta i que ens parla del temps, el ritme, el creixement i la paciència. També sobre la descoberta de l’entorn natural.

Com a cada programa sortegem el llibre que presentem. En aquest cas és una gentilesa de l’Editorial Beascoa. Per participar cal contestar una pregunta. Sobre el llibre “El grill silenciós” és:

Amb quina part del cos fan el seu cric-cric particular els grills?

Envieu les respostes a loficideducar@3cat.cat Teniu temps fins diumenge 13 d’octubre.

El guanyador de l’anterior llibre, «Salvatges i homes», és en Xavier González. L’enhorabona!

…………………………………………..

En el mateix programa, el grup d’experts han debatut sobre si s’ha de parlar o no del que passa al món, perquè hi ha certa por de parlar de segons quins temes a l’aula, fruit del que va passar amb el procés, apunten els docents.

Però l’escola ha de posar context al que passa al món, i s’ha de parlar també del que passa a Palestina, dels desnonaments i de la guerra d’Ucraïna; de tot allò que afecta la societat, asseguren els mestres de la tertúlia de savis docents de “L’ofici d’educar”: Jaume Cela, mestre i escriptor de més d’un centenar de llibres, com “Apunts d’un aprenent de mestre greument jubilat”; Agnès Barba, mestra d’infantil i directora durant 10 d’anys de l’escola dels Encants; el psicopedagog Efrèn Carbonell, referent de l’educació inclusiva, autor d'”Aprenent a veus, un segle d’educació diferenciada”; Joan Maria Girona, mestre i escriptor, autor de “Vaig començar a anar a l’escola als sis anys, memòries d’un mestre” i Coral Regí, biòloga i mestra, directora durant anys de l’escola Virolai, i membre del grup d’experts per la millora educativa.

Podeu sentir tot el programa clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/lescola-ha-de-parlar-del-que-passa-a-palestina/audio/1219777/

by

«Salvatges i homes» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam presentar aquest formidable llibre d’Annalise Heurtier, que ens parla de zoos humans, de racisme, de la força de la propaganda i de com els nadius de diferents zones del món van ser absorbits i culturitzat.

La novel·la explica com, l’any 1931, un jove canac, de nom Edou, una mica rebel, s’assabenta que alguns dels seus amics han estat seleccionats per anar a Paris on es farà una gran mostra de la cultura de Nova Caledònia —una mena d’exposició universal (exposició colonial, en deien)— i decideix que ell també hi anirà. Quan arriba a París, es trobarà tancat durant mesos en una mena de cabanes senzilles i obligat a actuar per al públic parisenc fent de salvatge, antropòfag menjador de carn humana i vestit com hem vist a la coberta. És un zoo humà.

El relat  està ben escrit i té ritme narratiu. És colpidor perquè empatitzes amb el protagonista, l’Edou, i el seu patiment. Sorpren descobrir que, tant ell com els seus companys parlen francès, saben llegir i escriure, pensen, son cristians creients i han estat enganyats per fer aquesta pantomima.

La pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” sobre el llibre “Salvatges i homes” és:

A quina ciutat succeeixen els fets que es narren?

 Entre els qui vulgueu participar, sortegem el llibre (gentilesa de l’editorial Pagès).

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 29 de setembre.

Podeu sentir el pòdcast, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/salvatges-i-homes-dannelise-heurtier/audio/1218294/

 La guanyadora de l’anterior concurs sobre el llibre «U i set» és la Miryam Argudo. L’enhorabona!

……………………………………

LA FESTA DELS 10 ANYS DE L’OFICI D’EDUCAR

Aquest 2024 L’ofici d’educar celebra els 10 anys amb una festa el 6 d’octubre a la Granja Escola, a Santa Maria de Palautordera amb activitats per la família a la natura, els TED’s de “L’ofici d’educar” i també hi farem el programa ” Reconnectar amb la natura. Beneficis de créixer en contacte amb la natura” amb un referent de l’educació ambiental: Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals, geògraf i naturalista, coautor d’una quarantena de llibres; Creu de Sant Jordi I el premi Global 500 del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient; Cristina Guiterrez, directora de la Granja Escola; la psicòloga Lara Terradas i la formadora de les escoles del bosc Vicky Mateu. 

Si voleu venir a la festa us heu d’inscriure a loficideducar@3cat.cat    

També celebrem aquests desè aniversari amb la publicació del llibre “L’ofici d’educar” (Eumo editorial) que recull una dotzena de les veus més rellevants que han passat pel programa: Pep Guardiola, Maria Nicolau, David  Bueno, Alba Alfageme, Elena Crespi, Joan Turu, el grup Xiula, Francesco Tonucci, Carme Thio de Pol, Catherine L’Ecuyer i Xavier Melgarejo. 

El programa de la festa:

Data: 6 d’octubre

Horari: de 10 a 14h

Lloc: Granja Escola, a Santa Maria de Palautordera

Inscripcions a: loficideducar@3cat.cat Nom complet, telèfon i edats de les criatures. Teniu temps fins el 2 d’octubre

HORARI:

10:20h Benvinguda Elisabet Pedrosa, 10 anys de l’Ofici d’educar.

De 10:30h  a  11:25h 

Els TED’s de “L’ofici d’educar” Tastets d’Expertesa Divertida sobre criança i educació (entre 4 i 10 minuts)

  • Jaume Centelles, mestre, escriptor i creador d’ “Els llibres per somiar. “Viatge espectacular per la literatura infantil….” 
  • Marta Butjosa, professora i escriptora. “El salt d’infant a adolescent, correm massa?”
  • Lara Terradas, psicòloga experta en acompanyament familiar. “El monstre que portem dins? Siguem petits o gegants” 

En paral·lel activitats en família:

  • Activitats amb cavalls, visita als animals de la granja i el vaixell pirata pels més menuts.

11:30h Programa de l’Ofici d’educar. “Re connectar amb la natura. Beneficis de créixer en contacte amb la natura”.

  • Martí Boada, doctor en ciències ambientals i geògraf i referent internacional de l’educació ambiental. És coautor de més d’una quarantena de llibres de pensament i divulgació. Premi Global 500 del Programa de les Nacions Unides pel medi ambient (1995). Premi Nacional Felix Rodriguez de la Fuente de Conservació de la natura (2004) i Creu de Sant Jordi 1999, entre molts d’altres.
  • Cristina Gutierrez, Fundadora i directora de la granja escola a Santa Maria de Palautordera, experta en educació ambiental i emocional i escriptora.
  • Vicky Mateu, formadora en escoles del bosc amb “viure silvestre” i fundadora de l’escola del bosc “El Forest del Montseny”. 
  • Lara Terradas, psicòloga experta en acompanyament familiar, i creadora de l’espai “Com educo” a L’ofici d’educar.

12:30h

  • Jaume Cela, mestre, escriptor i representant de la tertúlia de savis mestres. “Els secrets més ben guardats d’un mestre jubilat” 
  • Asier Àlvarez, estudiant, representant de la tertúlia de joves PRO. “Carta als grans” (pares/professors o governants) 
  • Imma Marin, especialista en el joc, creadora de Marinva i escriptora. “A què juguem?”

En paral·lel activitats en família:

  • Activitats amb cavalls, visita als animals de la granja i el vaixell pirata pels més menuts…

13:10 presentació del llibre “L’ofici d’educar” (Eumo editorial) Qui vulgui podrà comprar el llibre a la llibreria “La lluna”  https://www.instagram.com/paplalluna/

Tancament a les 14h.

by

«U i set» a L’Ofici d’Educar

A la novel·la de Bradbury «Fahrenheit 245» hi un moment en que en Montag, un dels bombers que es dedica a cremar els llibres, recorda el querosè que ha fet servir durant deu anys i li venen al cap la gran quantitat de llibres que han desaparegut. En aquell moment, en aquell mirar enrere, se n’adona que cada llibre l’ha escrit un home o una dona que ha invertit hores, dies o potser anys, en pensar-lo i posar-lo per escrit.

Una cosa semblant m’ha passat aquests dies, quan hem començat la novena temporada dels “llibres per somiar” amb la bona gent de “L’ofici d’educar”. He recordat els 233 libres que hem presentat i m’he sentit reconfortat i més que agraït per la possibilitat de mostrar i compartir les bones lectures que tenim al nostre abast i del bon moment de la literatura infantil i juvenil.

Aquesta temporada serà especial perquè d’ací uns dies farem una festassa amb tota la gent que hi ha col·laborat, els seguidors del Telegram i qui vulgui afegir-s’hi a la celebració dels deu anys del programa. Però aquest esdeveniment serà en unes setmanes i ja us farem avinent el dia, el lloc i el programa.

Comencem. Ahir vam presentar un relat breu de Gianni Rodari, el text del qual ja estava als “Contes per telèfon”, i que s’ha editat en català amb les il·lustracions que la Beatrice Alemagna va fer fa 31 anys. Gràcies a la edició de Kalandraka, podem gaudir del relat, tornar a disfrutar amb l’estampat de les guardes que són com la camisa del noi de la darrera imatge, a viatjar mentalment per ciutats de tot el món i sobretot a pensar que un mon en pau és possible.

A la fotografia, podeu veure dos petits titelles fets amb cartolina, s’assemblen als que empro quan l’explico als infants.

Com a cada programa fem una pregunta (fàcil) i, entre els qui vulgueu participar, sortegem el llibre (gentilesa de l’editorial Kalandraka). En aquesta ocasió la pregunta per participar el concurs de sobre el llibre “U I SET” és:

¿Com es deia el noi que vivia a Roma i el seu pare era tramviaire?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 15 de setembre.

Al darrer concurs, la guanyadora va ser la Margarita Noguer i s’emporta un exemplar del llibre «El viatge d’en Jep» L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast, clicant a: https://www.ccma.cat/3cat/u-i-set-de-gianni-rodari/audio/1216881/

…………………………………………………

Al mateix programa, el doctor Carlos González, pediatra de referència de criança respectuosa i autor d’una desena de llibres, entre els quals hi ha el clàssic: “Comer, amar, mamar”, proposa fugir de les preocupacions per criar amb llibertat, estima i sentit comú. Els fills no ens prenen el pèl ni ens manipulen, defensa el pediatra, que assegura que tenim fills per tenir una vida més feliç, no només per educar-los o posar límits.

Podeu escoltar el programa, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/carlos-gonzalez-lamor-dels-fills-als-pares-es-tan-gran-que-ens-estimaran-fem-el-que-fem/audio/1216884/

També podeu llegir, l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa, clicant a:

https://www.loficideducar.com/carlosgonzalez?fbclid=IwY2xjawFKR59leHRuA2FlbQIxMAABHadCpaEv4YanldTZt390kGEKzJX1joHfk1JHR3P2srEa_-3zgBcConu6bQ_aem_CGI12LxvEcQrzDkLPG46Gw

by

«El viatge d’en Jep» a l’Ofici d’Educar

Acabem temporada regular amb l’aventura d’un personatge entranyable, en Jep, que és convocat pel rei per a una missió perquè sap que és el animal més ràpid del reialme. Ha d’anar fins al palau del rei veí i li ha de lliurar un missatge important.

El nostre heroi surt a la carrera però no arriba gaire lluny perquè aviat, tot just arribar al primer turó, es troba amb el pare esquirol que està ferit i l’ajuda a refer-se. Uns dies més tard, pel camí, es troba un altre animal que plora perquè ha perdut la pilota i també l’ajuda. Després trobarà a una mare molt esgotada amb molts fills, una cabra vella, etc. fins que finalment veu, no gaire lluny el castell del rei veí. Ah! però algú s’interposa i en Jep decideix agafar una altre camí abans no li prenguin el missatge.

Un relat amb un missatge prou explícit i que ens recorda com és de necessari que ens ajudem els uns als altres.

Lectura molt recomanada a partir de cicle inicial.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial “Bindi Books” regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “El viatge d’en Jep” la pregunta és :

A qui ha de lliurar el missatge en Jep?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 7 de juliol.

Al darrer concurs, el guanyador va ser la Sé Alió i s’emporta un exemplar de «Te’n recordes?». L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/el-viatge-den-jep-de-jutta-bauer/audio/1212436/

En el mateix programa hem fet tres bones recomanacions per a l’estiu. Aquestes:

1. La sopa està llesta
Ja és l’hora de dinar. L’hora d’una bona sopa. Tots els animals saben què volen portar per fer-la: el cavall porta remolatxes; la cabra, branquillons tendres; el gos, un os cruixent… Però, quedarà bona, la sopa?

El relat de Susanna Straßer seguint el patró de conte acumulatiu, amb un traç en línia clara i colors vius.

La sopa està llesta parteix d’un conte tradicional europeu, del que se n’han fet nombroses versions.

Recomanat a partir de dos anys.

2. Anybody. Gras & prim & pelut & pelat: Un abecedari sobre tot el que interessa o preocupa del nostre cos.

“Anybody” ens parla del cos i del amor a un mateix. Ens fa pensar, ens sorprèn, i ens fa riure.
Ens parla de les diferents parts del cos però també tracta temes relacionats amb qüestions de gènere, la pubertat o com envellim. Ens parla de bellesa, de com el temps ha canviat els cànons de bellesa, de sentiments, de llenguatge corporal, etc.

Un gran llibre amb moltes sorpreses com les cobertes que hi ha sota la faixa, les guardes, el qüestionari del final, etc.

Un llibre “valent” recomanat per a infants a partir de vuit anys. Als pre-adolescents els pot anar de perles la lectura de determinats capítols relacionats amb els canvis físics i l’estètica corporal. Com ens indiquen a la contraportada: Per a nois baixets i noies altes i tothom que hi ha entremig.

3. Un viatge gota a gota

A la coberta veiem un llop i un conill (amb cara espantada) damunt d’una moto amb sidecar i també hi ha un degotador d’hospital, d’aquelles on es pengen les bosses de sèrum. El títol en fa referència i intuïm que el conill està malalt.

En aquest viatge dels dos animals, tenen al seu darrera un caçador i el seu gos que els segueixen i aquesta persecució per les Muntanyes Rocalloses ens fa viure moments i situacions de gran tensió argumental que ajuden a empatitzar amb els protagonistes.

Situacions tendres, discussions, moments que fan caure la llàgrima, aquesta novel·la gràfica ho té tot, és una paràbola de l’amistat de dos animals molt diferents entre ells, un conill malalt, espantat i lluny de la seva colònia i un llop solitari que potser no sap on va però que es mostra molt valent en tot moment.

Una novel·la amb molta sensibilitat, humor i emoció que recomanem per a l’ESO. Sobretot m’ha fet pensar en els hospitals pediàtrics i els esforços que cal fer per humanitzar la sanitat. Però aquest és un altre tema.

Bon estiu i fins al setembre! Us esperem a l’Ofici d’Educar amb novetats i la celebració dels 10 anys de programa.

………………………………………………

En el mateix programa es va parlar del poder transformador del teatre a l’aula amb la doctora en Teatre i Educació Xesca Vela Carmona, autora del llibre “Teatre i educació” i que ha observat canvis espectaculars en l’alumnat gràcies al teatre. I també amb la Montserrat González, doctora en Pedagogia, llicenciada en Psicologia i en Direcció i Dramatúrgia, i subdirectora de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD), i amb David Bueno, doctor en Biologia i professor de Genètica de la Universitat de Barcelona i autor d’“Educa el teu cervell”. Sentirem també el testimoni de l’Aroa i el David, alumnes de teatre, de la mestra Susana Brieba i de l’actriu i pedagoga Rosa Gamiz.

L’Eisabet ha fet un resum que val la pena llegir. Diu:

Teatralitzar una suma o un procés químic, treballar la vergonya, la creativitat, l’expressió oral, l’empatia, els conflictes, l’autoconeixement o la cooperació són algunes de les oportunitats que ofereix el teatre als centres educatius. Som “teatreros” des de petits, assegura la doctora en Teatre i Educació Xesca Vela Carmona: dels 3 als 5 anys amb el joc simbòlic, dels 5 als 9 amb el joc dramàtic i entre els 9 i els 13 anys amb la creació dramàtica.

Què desperta el teatre?
La professora Xesca Vela fa anys que aposta pel teatre a secundària i ha observat canvis extraordinaris. Com un infant amb dislèxia i moltes dificultats per llegir que al pujar a escena era brutal com interpretava qualsevol personatge amb seguretat, i gaudia com amb cap altra matèria. El teatre incideix en la dimensió artística, socioemocional i sociocultural de l’infant, assegura Xesca Vela, activant la sorpresa i la capacitat d’aprendre. Trobareu la seva experiència al llibre “Teatre i educació”, amb 110 propostes teatrals adaptades al nivell maduratiu de l’alumnat. El teatre és un exercici a l’aula de convivència, de posar-se a la pell de l’altre, per treballar conflictes i combatre estereotips, defensa la doctora en Pedagogia Montserrat González, subdirectora de l’Escola Superior d’Art Dramàtic. El teatre és una eina d’autoconeixement per la Susanna Brieva, mestra de primària, perquè permet jugar a ser alguna cosa que no són per aprendre a ser qui són.

Què activa el teatre al cervell?
Les arts són les activitats que més incrementen la plasticitat neuronal: la capacitat del cervell de fer noves connexions, que són a la base de l’aprenentatge, assegura el neurocientífic David Bueno. El cervell humà de mitjana té 200 bilions de connexions, però gràcies a l’art es pot fer un salt gegant i arribar a MIL BILIONS de connexions. Fer teatre a l’aula activa connexions i fomenta el vincle de grup i la seguretat personal. Però a més es pot utilitzar per teatralitzar qualsevol contingut, fins i tot una suma, perquè el moviment ajuda a fixar l’aprenentatge. I portar els alumnes al teatre també activa el cervell, si es viu amb una actitud activa, assegura David Bueno.

Més teatre a l’aula
El teatre està infrautilitzat a l’aula, lamenten els experts. El teatre enriqueix l’ànima de l’alumnat i pot contribuir a l’adquisició de competències bàsiques en totes les etapes, apunten. Però per aconseguir-ho cal més formació teatral de mestres i professorat de secundària, batxillerat i universitats. El teatre és bàsic perquè permet aprendre a ocupar l’espai de l’aula amb la veu i el cos i ser millor docent, assegura David Bueno. Pel neurocientífic, s’ha de promoure una educació que doni més valor a l’art i al benestar. I per la Xesca Vela és essencial preparar molt bé les sortides amb l’alumnat al teatre. I també disposar d’un kit de teatre a l’aula: un espai buit on moure’s, focus per quan s’apaguen els llums, objectes per despertar la imaginació, i si hi ha attrezzo i vestuari ja és la bomba, conclou aquesta docent apassionada del teatre.

Tot el programa a:

https://www.ccma.cat/3cat/david-bueno-el-teatre-hauria-de-ser-obligatori-a-lescola-una-suma-es-pot-teatralitzar/audio/1212437/

by

«Te’n recordes?» a l’Ofici d’Educar

Ahir, a l’Ofici vam presentar el darrer llibre d’en Sydney Smith, recent premi Andersen.

Ens explica com un nen i la seva mare, dins el llit del nou apartament, intercanvien records. Alguns són idíl·lics, com un pícnic amb el pare, però d’altres són més reals com quan li regalen la bicicleta pel seu aniversari, l’olor d’una antiga llanterna d’oli de l’avi, o quan una tempesta va deixar sense llum la casa.

Ara només hi són ells dos, i la casa on van passar tots aquests records queden lluny.

Destaquen, en aquest àlbum, les imatges i l’ús que se’n fa dels colors, foscos al principi i clars quan arriben al final, quan l’entrada de llum per la finestra simbolitza una nova vida, un nou dia, un nou inici.

«I no teníem por ni preocupacions. Sabíem que estaríem bé.»

El llibre està basat en fets reals. L’autor, en una entrevista a un diari, ho va explicar així:

El que realment va passar va ser que els meus pares es van divorciar i la meva mare i jo ens vam traslladar lluny de casa nostra al país. Tot era incert i el meu món es va capgirar. La meva mare encara l’anomena el Gran Trastorn.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial “Libros del zorro rojo” regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Te’n recordes?” la pregunta és :

Què li regalen al nen el dia del seu aniversari?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 23 de juny.

Al darrer concurs, el guanyador va ser en Lluc González i s’emporta un exemplar de «Mentrestant a la terra…». L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/ten-recordes-de-sydney-smith/audio/1210979/

………………………..

Al mateix programa, la doctora Ibone Olza, directora de l’Institut Europeu de Salut Mental Perinatal i autora també de “Parir”, “Palabra de madre: el poder de la maternidad”, “Lactivista” i “Psicología del embarazo”, ens parla de gestació, d’embaràs i de part.

Tots els éssers humans compartim una pàtria comuna, l’úter matern, i el que hi passa marca el nadó i la vida adulta, defensa la doctora Ibone Olza, referent europea de la salut mental perinatal, concepció, part i postpart. I, per tant, hem de conèixer i cuidar la gestació, l’embaràs i el part com un tresor.

Al llibre “Gestar”, Ibone Olza ens desvetlla que no és l’espermatozou campió que arriba a cops de colze per fecundar l’òvul, sinó que cooperen entre tots i l’òvul tria per qui es deixa penetrar. O que és a través dels petons i l’olor que les dones discriminen amb quin home tenen més possibilitats de procrear. O que les mares porten al cervell ADN dels fills i, per tant, també dels pares de les criatures. O que el futur de la reproducció passarà cada vegada més per un laboratori.

Tot el programa a:

https://www.ccma.cat/3cat/ibone-olza-hem-de-cuidar-la-gestacio-i-lembaras-com-un-tresor-i-gaudir-lo/audio/1210982/