ecologia

by

«El misteri de l’eucaliptus», el primer cas del coala Arxibald.

És molt probable que el primer que et vingui al cap quan vegis la portada és el record d’una sèrie de llibres que es van publicar els anys 30 del segle passat. Tenien com a protagonista un elefant anomenat Babar.

Cinquanta anys més tard, a la dècada del 80, Paul Cox fa fer una altra sèrie de llibres que compartien amb en Babar alguns trets característics: Format generós, protagonistes animals, lletra lligada, etc. D’aquesta sèrie, protagonitzada per l’Arxibals, un coala, detectiu privat, es van escriure quatre volums i a cada aventura hi havia un cas a resoldre.

Ara, l’editorialLibros del Zorro Rojo ha editat aquest primer de la sèrie anomenada «Les aventures del coala Arxibald a l’illa de Rastepap». No ho sé, però imagino que aniran publicant la resta de títols.

De què va?
Va d’una petita illa que està la mig de l’oceà Pacífic on viuen coales i teixons. Al poble del coales hi viuen 25 coales que anirem coneixent a les primeres pàgines. Sabrem com es diuen, a què es dediquen i altres curiositats. Llegit en veu alta fa petar de riure. A l’altra punta de l’illa hi viuen vint-i-cinc teixons que també tenen noms curiosos.

Després de la presentació, sabrem que fins aquest moment els coales i els teixons han viscut en perfecta harmonia:
Els coales assistien feliços a l’òpera de Ciutat Teixó i els teixons anaven al restaurant de Ciutat Coala on el mestre cuiner Arxipiró els delectava amb els deliciosos plats d’eucaliptus.

Però no tot va bé a Rastepap perquè un misteri plana sobre l’illa. Els preciosos eucaliptus de Ciutat Coala s’estan marcint: les fulles estan desapareixent i, aviat, tothom haurà de reduir el consum d’eucaliptus, i el restaurant haurà de tancar. Quina llàstima!

Però l’Archibald, el detectiu, té algunes sospites perquè veu com els habitants de Ciutat Teixó s’estan enriquint sobtadament i, a més, van fent el fatxenda per tota l’illa. L’Arxibald es pregunta si els coales podrien ser ells els responsables de tot plegat i decideix investigar.

A la promo de l’editorial llegim:

Aquesta aventura combina una imaginació desbordant amb il·lustracions expressives, i convida els lectors més joves a exercitar la seva lògica deductiva a cada pàgina. Les trames entrellacen humor, fantasia i misteri, amb una estètica visual que evoca l’encant dels dibuixos animats clàssics de mitjan segle XX.

Una bona lectura que ens parla d’ecologia i de convivència, tot amanit amb un punt de vista policíac i molt d’humor.

No us perdeu el desplegable de les pàgines 30-31.

Lectura recomanada a partir de cicle inicial

LES DADES:
Títol: El misteri de l’eucaliptus
Autor: Paul Cox
Il·lustrador: Paul Cox
Traductor: Xavier Valls
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Pàgines: 42
Barcelona, 2026

by

Un món millor és possible: Lectures per a petits activistes

La lectura ens diverteix, ens emociona i ens aporta coneixement. La lectura ens obre finestres al món i al nostre interior, ens transforma, ens ajuda a tenir més vocabulari, a resoldre enigmes, a viure altres vides i, sobretot, a imaginar models de vida més sostenibles, justos, solidaris, ecologistes i feministes. En definitiva, millors. Aquest article ens recorda que cal estar preparats i no caure en el desànim, perquè un món millor és possible i sabem com podem aconseguir-ho.

A la revista digital Graó 6-12 (https://www.grao.com/revistas/) s’ha publicat un article on expliquem de què va el llibre ODS para pequeños activistas que acaba de sortir i que presentarem properament.

A l’article defensem que una manera excel·lent de mirar el futur amb esperança és apostar per la lectura, per la mirada d’un infant que abaixa el cap, es capbussa en un relat de ficció, de poesia o de coneixement i llegeix. Quan torna a alçar el cap, el seu pensament entén, valora i estima el món d’una manera diferent. S’activen els sentiments positius, es facilita la comprensió, s’ajuda a no patir angoixa (ara se’n diu ecoansietat), i, d’aquest senzill gest d’obrir un llibre, se’n deriva la capacitat d’imaginar i de trobar eines per a la competència lectora i recursos per mirar de mantenir la bellesa del món que ens acull i que ens dona vida.

Escrit amb la col·laboració de la Mònica Carrasco i la Laura Lagunas.

by

«El salt de la granota», consells per frenar el canvi climàtic

“El salt de la granota” és un títol enginyós i fins que no llegeixes el subtítol o gires el llibre i vas a la contraportada, no acabes d’entendre del tot de què va la cosa:

La granota ha fet un salt i ha deixat enrere les aigües més calentes de la bassa on estava vivint, que abans era d’aigua fresca i clara. Nosaltres també podem fer un salt esperançador cap a un futur millor.

Ens recorda la “síndrome de la granota bullida”. A la pregunta “Què passa si llences una granota en una olla d’aigua bullint?”, la resposta, sense necessitat de provar-ho, és evident. El més normal és que salti i intenti escapar, però si la poses en aigua temperada i lentament la vas escalfant fins que comenci a bullir, la granota no s’adona del que passa i mor.

Recordo que a la meva infantesa, quan acabava de ploure, agafàvem una bossa i la mare i jo sortíem a caminar pels marges dels camins a buscar cargols. Dèiem buscar i a altres indrets en diuen caçar, plegar o cercar. Sense allunyar-nos gaire, en trobàvem molts, de bovers. Era un altre l’Hospitalet. Ara no trobaríem camps ni caminois on buscar-ne.

Conec gent a qui no agraden els cargols, però a casa anaven a la paella dels diumenges juntament amb l’arròs i les verdures. Abans de menjar-nos-els, calia fer un procés de ben bé una setmana on s’havien de purgar i anar-los vigilant per si se’n moria algun. Quan arribava el dia, la mare preparava un cossi amb aigua freda i submergia els cargols que anaven sortint de la closca i estirant les banys. A poc a poc, la mare anava pujant la temperatura del foc, els cargols no se n’adonaven i quan la calor era sufocant per a ells, morien sense temps d’amagar-se dins la closca.

Una cosa semblant ens està passant. Sentim parlar de canvi climàtic i encara que patim situacions de condicions extremes i desastres naturals freqüents (incendis, temperatures molt elevades, inundacions, terratrèmols, etc.) no percebem la situació com una cosa preocupant. Ens hi estem acostumant.

Aquest llibre ajudarà els lectors a entendre per què la Terra s’està escalfant i què hi podem fer. A cada doble pàgina, una persona (professora, meteoròleg, físic, enginyera, arquitecta, pagès, etc.) ens presenta, de manera molt didàctica, algun aspecte relacionat amb el canvi climàtic. Cadascú des del seu punt de vista particular i aportant solucions que podem adoptar per millorar. Per exemple, una nutricionista explica com ens podem alimentar de manera més saludable sense perjudicar el medi ambient, un bibliotecari ens recorda que compartir també ajuda a protegir-os de l’escalfament de la Terra, etc.

Una bona lectura per tenir a l’escola i llegir cada dia un capítol i fer les reflexions pertinents.

M’ha agradat el capítol “Passem a l’acció!”, a la pagina 42-43, on ens presenta a cinc joves activistes i ens obre la porta a conèixer-los, a saber qui són, on viuen i com s’organitzen per denunciar la situació climàtica i promoure noves maneres de viure respectuosament amb l’entorn.

Són la Vanessa Nakate, fundadora de la Joventut per a l’Àfrica del Futur i el Moviment Rise Up, el Francisco Vera Manzanares, activista colombià de 12 anys fundador del moviment Guardians per la vida, l’Helena Gualinga, activista equatoriana de la comunitat Quichua Sarayaku que ha participat en cimeres internacionals sobre el medi ambient. L’Olivia Mandle Navarro, activista mediambiental barcelonina defensora dels drets dels animals i la Greta Thunberg, activista sueca coneguda per desafiar els líders mundials a prendre mesures immediates per mitigar els efectes del canvi climàtic.

LES DADES:
Títol: El salt de la granota
Autora: Teresa Franquesa
Il·lustrador: Pau Gasol
Editorial: Combel
Pàgines: 48
Barcelona, 2025

by

«El bosc dels germans» a L’ofici d’educar

Ahir, als “llibres per somiar” vam presentar aquest llibre de gran format que ens explica que dos germans han heretat un bosc i cadascun d’ells construeix el seu projecte de vida a la part de bosc que li ha tocat.
Els veiem, un a cada pàgina, de forma gairebé simètrica. El primer germà s’organitza per viure d’acord amb allò que la natura li ofereix, respectuosament, tallant alguns arbres per construir una cabana, pescant alguns peixos i cultivant un petit jardí.

El segon germà té uns altres plans i construeix una gran mansió, aprofitant els recursos que l’envolten per enriquir-se mentre transforma la part del seu bosc en un poble.

«El bosc dels germans» és un llibre per contemplar i comentar el que passa, posant atenció en els detalls i reflexionant sobre allò que és més adequat per a la nostra supervivència.

Com a cada programa, fem una pregunta relaciona amb el llibre i, si heu atents a la conversa, segur que trobareu la resposta fàcilment. També trobareu una pista molt bona a la fotografia.

Si envieu la resposta, participareu del sorteig del llibre que comentem, gentilesa de l’editorial Coco Books. La pregunta és aquesta:

Com arriben els germans al bosc?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 24 de novembre.

La guanyadora de l’anterior llibre, «la geganta», és la Lourdes Ponseti. L’enhorabona!

Podeu sentir la secció “Llibres per somiar” clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/el-bosc-dels-germans-de-yukiko-noritake/audio/1224297/

by

«Uxío i amics», un àlbum fantàstic i divertit  

L’editorial Astiberri fa temps que aposta pels còmics o tebeos en format àlbum. I ho fan molt bé. Ja vam comentar “Avni” el 29 de juliol de 2021 en aquest blog i ara recomanem el segon volum de les aventures d’un nen, l’Uxío, que tots voldríem tenir a l’aula.

L’Uxío és un infant molt imaginatiu i somiador i en aquest segon llibre (es pot llegir, independentment del primer) segueix el mateix esquema de l’anterior: Algunes aventures curtes d’un parell de pàgines combinades amb d’altres més llargues. Totes, però, plenes d’humor i tocs poètics. També trobarem missatges ecologistes i alguns relats que trenquen la quarta paret i ens reclamen la nostra participació.

Mireu aquest relat de dues pàgines, per exemple:

Ja ho veieu, línies ben definides, sense filigranes, contínues sorpreses visuals, poc text que afavoreix la lectura als infants a qui els costa, molt de color i diversió assegurada.

En aquest “Uxío i amics” hi ha dos personatges que acompanyen el noi. Un és l’Ana, la seva millor amiga, la veiem a la coberta, i l’altra és la gosseta Rosenda, que també hi apareix a la coberta.

Una alenada de vida, recomanada per als infants a partir de sis anys.

LES DADES:
Autor: Martín Romero
Il·lustrador: Martín Romero
Traducció: Adriana Plujà
Editorial: Astiberri
Pàgines: 64
Bilbao, 2023

by

«El gran llibre de l’aigua», un llibre de coneixements fascinant, de debò.

A l’editorial Combel han encetat una nova col·lecció (preciosa) que han anomenat «ecosfera» i un dels primers títols és aquest «El gran llibre de l’aigua» que porta un subtítol prou explícit: De la transpiració de les plantes a la devastació dels tsunamis.

Ara que estem tan preocupats per la sequera que amenaça les collites i que ens arribi aigua a casa, és un moment molt oportú per conèixer un bon grapat de coses sobre l’aigua.

El llibre és de format gran, està molt ben presentat i té les explicacions justes perquè entenguem una pila de conceptes relacionats amb l’aigua, com saber com funciona una depuradora o perquè es produeixen les tempestes. També hi ha les informacions habituals del cicle de l’aigua, però a més a més sabrem que és la sabana tigrada, perquè hem de beure aigua, quina relació tenien els antics amb l’aigua, quina ciutat famosa es va originar en un oasi, com sobreviu un camell al desert, etc.

Sense aigua, no podríem sobreviure durant molt de temps i a la introducció al gran llibre de l’aigua, es diu que els historiadors creuen que la sequera va tenir un paper principal en la caiguda de les civilitzacions antigues com l’imperi maia a l’Amèrica Central.

Per sort, ara coneixem molt bé com tractar l’aigua i per això els científics ens alerten sobre el canvi climàtic i les sequeres i inundacions conseqüents a diferents zones del planeta.

Un molt bon llibre adreçat a infants de cicle mitjà i més grans on aprendrem curiositats com el nombre de litres d’aigua que hi ha a la Terra, o perquè diem que vivim al planeta blau quan la capa d’aigua és relativament prima a la superfície.

Les autores Sarah Garré i Marijke Huysmans són professors a universitats de Bèlgica i es dediquen a investigar el paper de l’aigua al nostre planeta. Les il·lustracions de Wendy Panders segur que resulten entenedores per als infants. El llibre explica de manera senzilla, amb il·lustracions molt boniques i acolorides, la importància de l’aigua per a tots nosaltres.

LES DADES:
Títol: El gran llibre de l’aigua. De la transpiració de les plantes a la devastació dels tsunamis
Autores: Sarah Garré i Marijke Huysmans
Il·lustradora: Wendey Panders
Traductora: Marta Pou
Editorial: Combel
Pàgines: 64
Barcelona, 2023

by

«L’illa», una metàfora de la història recent de la humanitat

Estem assistint aquests dies a una altra reunió sobre la Cimera del Clima. És la vint-i-setena que se celebra sota el marc de les Nacions Unides. L’objectiu és arribar a acords que aturin el canvi climàtic i es prenguin mesures globals per fer sostenible el nostre planeta. Llegim la notícia amb cert escepticisme i pensem que d’aquests quinze dies a Egipte no n’acabaran sortint acords potents que tinguin un impacte global.

Mentrestant, a les escoles podem seguir conscienciant els infants i joves, ja sia coneixent la realitat i rellegint documents com “La Carta de la Terra” i els “Objectius de Desenvolupament Sostenible” o llegint relats que ens aportin llum sobre com capgirar el camí irreversible que hem emprés.

Un dels llibres que he llegit aquests dies és “L’Illa” i planteja una situació fictícia impregnada de realitat. És una metàfora de la història del nostre mon i conté un final que obre una porta a l’esperança.

A la coberta veiem una illa paradisíaca i al seu davant quatre nens que en seran els protagonistes. Cadascun d’ells és expert un tema concret. El primer és en Norman i el seu personatge està inspirat en Norman Borlaug, el guanyador del premi Nobel de la Pau i un dels pares de l’agricultura moderna, la segona és la Frida en record a Frida Kahlo, una dona valenta que va pintar quadres inspirats en l’art popular, el tercer és en Shen, que recorda a Shen Kuo, el científic asiàtic més gran de tots els temps i la quarta és la Marie, que és com la Marie Curie, la científica pionera en l’estudi de la radioactivitat i guanyadora de dos premis Nobel.

El llibre ens planteja com enmig d’un oceà interminable, on només es veu horitzó, apareix de sobte una Illa. És remota, misteriosa i exuberant, i està habitada per un grup de Nens Exploradors. Valents i curiosos, els joves investiguen l’entorn i viuen completament connectats amb la natura. Però un seguit de grans descobriments, que al principi porten alegria i benestar, acaben provocant disputes i degradació de la natura.

Si fa no fa com el que hem fet amb el nostre planeta, però al relat hi ha un final feliç, com no podia ser d’una altra manera.
Una bona lectura per llegir amb els infants i joves, reflexionar sobre el nostre modus vivendi, recordar perquè la Greta Thunberg fa vaga escolar cada divendres, i conscienciar-nos dels problemes medi-ambientals.

Escrit en forma de còmic, és una faula moderna que val la pena de llegir.

LES DADES:
Títol: L’Illa
Autors: Anna Casals i Paolo Ferri
Il·lustradora: Cristina Bueno
Editorial: Estrella Polar
Pàgines: 64
Barcelona, 2022

by

«Al bosc»,  una mirada fotogràfica

«Al bosc» és un llibre especial perquè, dins la seva aparent simplicitat, amaga idees, pensaments de vida, que són d’agrair.

La primera és una mirada ecologista i ens presenta una passejada per un bosc on es respira tranquil·litat, convivència, respecte dels uns amb els altres, netedat. Es la natura esplendorosa (“natura” és una paraula bonica) que ens convida a estimar-la.

La segona és una mirada amorosa d’una noia i del seu avi. M’agraden els llibres on surten avis que no moren al final (no passa sovint, perquè hi ha com una tendència a invitar a la llagrimeta i quan apareix un avi, dius “ai, que ja sé com acabarà aquest home”)

La tercera és una mirada artística, una forma de mostrar-nos els personatges que demostra que l’autora sap el que es fa. Fixeu-vos en la portada i com amb aquesta imatge ens resum i ens ensenya de què va la cosa i per on transita el relat (la noia caminant cap a la dreta, convidant-nos a obrir el llibre i entrar al bosc, i el rectangle negre que envolta aquesta imatge i ens porta a pensar en les fotografies.)

La quarta mirada ens passeja per les paraules que hi apareixen i les que no s’esmenten. Està molt ben aconseguit el joc d’anomenar les diverses bestioles que hi viuen al bosc i amb aquest enfilall de substantius ens convida a buscar la seva representació gràfica. Genial.

La cinquena mirada va cap a “la topera”, una editorial de les que anomenem “de garatge”, petita, amb un equip humà entusiasta de la literatura infantil i que publiquen obres diferents, sense pretensions d’alliçonar ni jugar a vendre emocions (molt de moda, actualment). Amb aquest «Al bosc» l’han clavat.

En resum, un llibre que permet moltes converses i que —pensant en clau escolar— agradarà molt als infants entre cinc i set anys.

Potser comprendreu millor de que va tot plegat si coneixeu l’autora. Un reportatge inspirador és el que li va fer ETB i que podeu veure clicant a:
https://www.eitb.eus/es/television/programas/eitb-kultura/videos/detalle/8016901/video-las-propuestas-ainara-azpiazu-axpi/

LES DADES:
Títol: Al bosc
Autora: Ainara Azpiazu Aduriz, Axpi
Il·lustradora: : Ainara Azpiazu Aduriz, Axpi
Traductor: Antonio Marín
Editorial: La topera
Pàgines: 40
Barcelona, 2021

by

«L’illa dels frarets», un relat ecologista

Amb el temps i les lectures acumulades anem creant lligams invisibles amb autors que t’inspiren, t’emocionen i t’identifiques. Em passa amb alguns del Regne Unit. Un d’ells és en Michael Morpugo. El segueixo des dels formidables «El regne de Kensuke» i «Cavall de guerra». Aquesta recomanació, per tant, està esbiaixada per la devoció que li professo a aquest home que va fundar el projecte Farms for City Children (Granges per a infants urbans).

El darrer llibre per a infants que ha publicat l’editorial Bambú és «L’illa dels frarets», un relat que té molt a veure amb les seves inquietuds i el seu interès pels temes relacionats amb la mar i les illes Scilly. Si, a més, l’il·lustrador és en Benji Davies, un altre enamorat de la costa de Cornualles, llavors el resultat és extraordinari.

Que tot giri al voltant d’un far i que el faroner es digui Benjamin Postlehwaite, ja ens convida a seure tranquil·lament i a deixar-nos endur per l’aventura que ens expliquen. Si comenceu, no podreu parar de llegir fins que acabeu. Bé, amb una hora o menys el teniu acabat. Semblarà que torneu a l’època de les grans aventures.

Comença així:

En Benjamin Postlehwaite tota la vida va ser l’encarregat de garantir que la llum del far brillés amb intensitat a l’illa dels Frarets, on vivia. Mai, en tots els anys que va passar al far, el faroner va permetre que s’apagués el seu resplendor.

El relat ens explicat tota la vida d’un noi, començant pel dia que viatjant en un vaixell, una nit de tempesta, el fort onatge va fer impactar un vaixell contra les roques. Les veles es van esquinçar i els pals es van trencar. Quan els passatgers ja havien perdut totes les esperances, enmig de la foscor, van albirar un bot que s’acostava. Un home remava a contracorrent, per sobre de les onades, i s’anava apropant cada cop més al vaixell. Es tractava d’en Benjamin Postlehwaite, l’encarregat del far, que va arriscar la seva vida per salvar-lo a ell i a trenta cinc persones més.

Aquell fet va marcar la vida de l’Allen, el noi que relata en primera persona com va anar la cosa i com va canviar la seva existència. A partir d’aquí, anirem coneixent altres aspectes de la vida d’aquest noi que acaba d’una forma, en certa manera previsible, quan torna al far. Gràcies a ell i a en Ben, recuperen la vida de la zona i els frarets tornen a viure en harmonia amb la natura.

Novel·la amb missatge ecologista, que també ens explica el poder de l’art i com les amistats duradores ens fan la vida millor.
Recomanada per als infants a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: L’illa dels Frarets
Autor: Michael Morpurgo
Il·lustrador: Benji Davies
Traductor: David Nel·lo
Editorial: Bambú
Pàgines: 118
Barcelona, 2021

by

Tancho, guardià de les grues

Agafo el llibre «Tancho». És el primer, el que està al damunt de la petita pila de llibres que esperen torn per ser disfrutats. No puc evitar repassar els títols de les properes lectures i descobreixo que molts estan basats en fets reals. És una idea que em volta pel cap de fa temps. M’agraden els relats que tenen una part que ha passat de debò. Bé, potser també és temporal. A la nostra vida tenim èpoques amb inquietuds diverses. Recordo quan devorava novel·les de misteri i policíaques, sobretot dels USA (Hammett, Chandler, Ellroy, etc), o quan em vaig aficionar als autors sud-americans (Puig, Amado, Serrano, etc), els humanistes europeus (Goethe, Rilke, Sweig, etc) i altres moments de lectures variades, eclèctiques. Ara estic amb les basades en fets reals. Ves! quines coses…

L’àbum «Tancho» té un format bonic, amb una portada sense plastificar que fa de bon tocar, on es veu la carona d’un nen —després sabrem que es diu Yoshitaka, però li diuen Tancho que és el nom que li donen a les grues per la taca vermella que tenen al cap— i la seva mirada cap al cel i un mig somriure als llavis, un dia d’hivern nevat. Va ben abrigat amb gorra de llana i bufanda.

El relat explica la vida d’aquest nen i la seva relació amb les grues que cada hivern, amb les primeres neus, arribaven a l’illa de Hokkaido. El noi queda fascinant amb el ball que fan les grues i cada any espera la seva arribada, però se n’adona que cada cop n’hi ha menys fins que un hivern només hi arriba una parella. L’any següent, en Tancho, s’atansarà a les grues i les hi donarà de menjar, amb les seves mans, durant tot l’hivern. I així els anys següents fins que, de mica en mica, la població de grues anirà creixent.

Les il·lustracions estan molt bé. Els vestits, les mirades de les persones, el paisatge, tot plegat recorda, i molt, la cultura japonesa.

Una bona lectura per a infants a partir de quatre anys, amb un missatge ecologista potent al darrera.

LES DADES:
Títol: Tancho
Autor: Luciano Lozano
Il·lustrador: Luciano Lozano
Traductora: Elena Valls
Editorial: Akiara
Col·lecció: Akialbum, 18
Pàgines: 48 pàgines
Barcelona, 2021

El booktrailer:
https://vimeo.com/526631961