«Conillet de lluna», un viatge fascinant fins a la Lluna

“Conillet de lluna” és el títol d’aquest àlbum que ens arriba de corea. Abans d’obrir-lo ens fa pensar en la “Sailor moon” dels anime i també en els “Mochis” una mena de dolços molt populars al Japó. Tot té una explicació perquè, de fet, els conceptes estan relacionats amb les creences populars que, sobretot a Orient però també a Mèxic i altres països, s’expliquen llegendes on la relació entre el conill i la Lluna és fruit d’imaginar la silueta d’un conill a la superfície de la Lluna. A partir d’aquesta imatge, les històries més inversemblants han anat circulant des de temps reculats.

En aquest relat, poètic, commovedor, ens narra què passa quan un bocí de Lluna cau a la Terra i queda molt trista, fins que un conillet farà tots els possibles per tornar-la a fer somriure lliurant-li el trosset de Lluna perdut.

La gràcia està en que el conillet es val dels jocs tradicionals per mirar d’arribar allà on és la lluna.

L’àlbum ens mostra unes imatges delicades, boniques de veres, que ens transporten als temes universals com l’amistat, el valor dels petits gestos i la determinació per aconseguir el que sembla impossible.
A l’escola ens pot anar bé per introduir-nos en el mon dels jocs tradicionals, en l’art i les cultures orientals. Amb els infants de cicle infantil és perfecte per llegir les imatges, entendre com funcionen els àlbums i comparar les cases o els vestits coreans amb els nostres.

Recomanat per als cicles infantil i inicial.

LES DADES:
TÍtol: Conillet de lluna
Autora: Choi Young Ah
Il·lustradora: Choi Young Ah
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Pàgines: 48
Barcelona, 2024

»La gota perduda», un àlbum poètic sobre el cicle de l’aigua

L’autor d’aquest relat senzill i entenedor és Grégoire Laforce i, amb les imatges efectives d’en Benjamin Flouw, ens narra el viatge de l’Iris, una petita gota que cau del cel i arriba per primer cop a la Terra. Al principi l’Iris està preocupada, sense saber què ha de fer i cap a on anar, però després es va tranquil·litzant, es deixa anar i decideix seguir el flux de l’aigua.

Aquest llibre de coneixements, de mida gran, ajuda a entendre el cicle de l’aigua als infants de cicle inicial, en uns moments en que l’escassedat d’aigua a casa nostra, ens preocupa i ens obliga a tenir cura i no malgastar-la.

L’aigua és un bé preuat i disposar d’aigua potable és una necessitat bàsica. Sembla mentida però avui dia encara hi ha milions de persones que no tenen accés a aquest servei a causa de diferents causes com el canvi climàtic, el creixement demogràfic, l’augment de les urbanitzacions i les necessitats dels sectors agrícoles, ramaders, industrials i energètics.

El llibre, molt didàctic, explica el cicle de l’aigua i en acabar, ens pot portar a pensar en les petites accions que podem fer a casa i a l’escola per estalviar-ne, com ara tancar l’aixeta mentre no s’utilitza quan ens rentem les dents, fer servir la dutxa en comptes de la banyera, recollir l’aigua de la dutxa que va caient mentre esperem que surti calenta i fer-la servir per netejar o regar, omplir al màxim la rentadora i utilitzar programes d’estalvi energètic, no llençar pintures, olis o restes de productes químics pel desguàs o el WC, revisar anualment les canonades per detectar possibles fuites, etc.

Conèixer quines són les etapes que formen el cicle de l’aigua, quines propietats té, com es recull i es distribueix a les ciutats i camps, quins hàbits ens ajuden a tenir un consum responsable, quins problemes o malalties es generen davant de la manca d’aigua, i tot el que envolta aquest bé que ocupa només el 2,5 per cent de la superfície ajudaran a millorar el coneixement del nostre entorn. És un tema que es tracta a l’aula, especialment a les àrees de Ciències de la Naturalesa i Ciències Socials.

Lectura recomanada a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La gota perduda
Autor: Grégoire Laforce
Il·lustrador: Benjamin Flouw
Traductora: Alicia Rodríguez
Editorial: Coco books
Pàgines: 48
Barcelona, 2024

«Un, dos, tres, pica paret!» El joc i les joguines a la LIJ

Amb els contes, les mares i les àvies transmeten els coneixements del món, de la vida, de les relacions entre les persones i dels perills que ens envolten. Ho feien i ho fan, emprant el món simbòlic i aquesta experiència, que va passant de pares a fills, ens ajuda a avançar sense cometre els mateixos errors. El conte és l’element que té a veure amb el coneixement.

El joc, en canvi, ens ajuda a experimentar. Ric, rac, casa! I ens permet equivocar-nos una i altra vegada fins que assolim l’objectiu. Com el conte, ens fa passar molt bones estones, compartint el fet amb els companys i amics, aprenent a guanyar i a perdre, a trobar estratègies per anar avançant.

El joc està al nostre voltant perquè és una característica pròpiament humana (també s’ha descobert que alguns animals juguen). Si ens hi fixem veiem infants, joves, adults i gent gran jugant. A la pilota, a cartes, amb monopatins, al mòbil, fent sudokus, mots encreuats, disfressant-nos quan arriba el carnaval, passejant amb bicicleta, etc.

En el seu magnífic assaig «¿Jugamos?» (Paidos educación) l’Imma Marin cita a l’historiador Johan Huizinga, autor del llibre «Homo ludens» (Alianza) el qual defensa que les grans ocupacions dels éssers humans estan impregnades de joc. Hi estem d’acord.

Per jugar no cal gran cosa. D’entrada es delimita l’espai on es juga i es pacta amb la resta de jugadors. Aquest espai “màgic” pot ser imaginari o delimitat físicament. Pot ser un taulell, la plaça del poble o el parc, l’aula de psicomotricitat, el pati de l’escola, el poliesportiu, etc.

Després, s’expliquen les normes que cal seguir i es recorda el “fair play” o respecte a l’altre jugador. I poca cosa més.

El joc està present a les nostre vides i les empreses publicitàries ho saben i se n’aprofiten d’aquest fet. També ho saben les editorials i els autors que ens ofereixen un bon grapat de literatura relacionada. Per aquest motiu i per treure’n l’entrellat a tot plegat, el grup de treball “Passió per la lectura” hem dedicat el curs 2023-2024 a seleccionar els millors llibres per a infants on el joc formi part principal del relat.

En el dossier d’enguany hem modificat la presentació i hem ordenat les fitxes per cicles educatius i al final de cada fitxa trobarem els documents annexos, de manera que no haurem d’anar al final del document per trobar-los. Creiem que resulta més pràctic.

Han col·laborat en l’elaboració del treball sobre “el joc i les joguines” durant el curs 2023-2024:

Maribel Alarcón, Cristina Alcaraz, Núria Bello, Viky Bertran, Maria Bote, Mercè Carner, Esther Carrascal, Jaume Centelles, Bet Clapés, Ignasi Corral, Pilar Férriz, Sheila García, Désirée Grifé, Laura Lagunas, Montse marcet, Maria José Martínez, Maria Montobbio, Maria del Mar Piera, Montse Riart i Amàlia Ramoneda.

A continuació trobareu quatre dossiers que corresponen a cadascun dels cicles educatius d’Infantil i Primària. A cada dossier hi ha els llibre que hem considerat i les seves propostes didàctiques.

També podeu anar a la pestanya superior d’aquest blog (propostes didàctiques) i veureu que “Un, dos, tres, pica paret!” conté tot el dossier en un sol arxiu pdf.

Els relats que trobareu són aquests:

«I’m a frog!» una aventura de l’Elefant i la Porqueta, amics inseparables

Gràcies al meu amic Daniel Becerra, vaig conèixer els llibres de l’elefant i la porqueta que ha escrit en Mo Willems, a qui coneixem sobretot per “No deixeu que el colom condueixi l’autobus”, editat per Andana.

Elephant &Piggie” és una sèrie de vinc -i-cinc llibres adreçada als infants de cicle inicial.

En Mo Willem és un autor i il·lustrador dels Estats Units que va començar a treballar com a escriptor i animador per a la televisió als programes del Barri Sèsam. Ja us podeu imaginar quina mena de persona divertida ha de ser perquè a més a més de conèixer bé el món dels infants, es dedica també a crear coses noves i divertides que inclouen música clàssica, òpera, concerts de comèdia, dansa, pintura i obres digitals amb diverses orquestres prestigioses.

He sabut que s’ha fet una exposició dels seus originals al museu Eric Carle https://www.carlemuseum.org/, la qual cosa ja ens fa una idea del prestigi d’aquest artista.

He explicat alguns llibres de la sèrie sobre l’elefant i la porqueta i tenen força èxit entre els infants i per això els recomano. Jo els he aconseguit a la llibreria anglesa Come in del carrer Balmes (Barcelona).

M’explica en Daniel, especialista en literatura escrita als USA, que en Mo Willem és persona generosa fins al punt que hi ha una sèrie de l’Elefant i Porqueta on se’ls veu llegint llibres d’autors que comencen i això és una catapulta extraordinària per a aquests autors novells.

A Beascoa es van publicar alguns títols en castellà però no sé si es poden trobar o estan descatalogats. Al web d’en Willem hi ha un apartat on diu “libros en espanyol” però imagino que és només per al mercat dels Estats Units.

Si voleu conèixer una mica més a aquests autor podeu entrar al seu web: https://mowillemsworkshop.com/

A la xarxa trobareu molta informacó sobre en Mo Willem. Us recomano l’entrevista que li van fer a The New Yorker on parlar de fracassos i resiliència. Cliqueu a:

https://www.newyorker.com/magazine/2017/02/06/mo-willems-funny-failures

M’encantaria que alguna editorial publiqués la sèrie “Elephant & Piggie” en català.


«Soy un punto» o com aconseguir un món millor

Algunes llibreteres sovint repeteixen que un llibre és novetat per a tu quan no l’has llegit, encara que s’hagi publicat fa cinc, deu o cinquanta anys. Per a tu és novetat.

El que avui presento és una novetat per a mi, encara que es va publicar fa nou anys. No el coneixia i l’he trobat buscant textos per a un altre treball que ara no ve al cas comentar.

Quan vaig comprar «Soy un punto» em van venir al cap Leo Lionni, Peter Reynols, Hervé Tullet i Jerôme Ruillier, il·lustradors que han sabut jugar amb la senzillesa de les formes per mostrar-nos idees i missatge més o menys potents.

Hi ha molt poc text en aquest llibre de mida gran, generosa, on només es juga amb el blanc i el negre. Suficient per arribar a emocionar-nos.

A les primeres pàgines veiem la vida d’un punt negre i els altres punts negres que conviuen a les planes de la dreta (les de l’esquerra estan en blanc, buides) i ens mostren les cases on viuen, a què juguen, com són de feliços. Ens recorda a nosaltres, els habitants del primer món.

Unes pàgines més endavant apareixen a l’esquerra els punts blancs. No tenen cases, aliments ni diversió i demanen als negres si poden venir a la seva banda.

Els negres accedeixen i es produeix una mena d’invasió lenta, silenciosa, que va ocupant tot l’espai fins que no n’hi ha prou per a tothom.

A partir d’aquest moment, els punts negres entenen que han d’anar a la banda de l’esquerra i ajudar a construir habitatges, conrear els camps i fer-los veure com es pot viure bé.

La història segueix i, dins de la seva simplificació aparent hi ha un missatge profund que ens interpel·la i, sobretot, als joves lectors els obre la mirada sobre el món, els refugiats, els conflictes, etc. mitjançant petits detalls, suggeriments, que potser costen d’entendre però que van calant, referits a la necessitat de compartir, de treballar plegats, de ser positius i optimistes, perquè encara que conviure sigui senzill, en el fons, en el fons, és força complicat.

I segur que en arribar a la darrera pàgina, els vostres fill o els vostres alumnes us diran que els “punts” ara són feliços.

LES DADES:
Títol: Soy un punto
Text i il·lustracions: Carlo Macri i Carolina Zanotti
Traductora: Elena Greggio
Editorial: San Pablo
Pàgines: 48
Madrid, 2015

«El viatge d’en Jep» o quan el viatge és el destí

Una història que comença amb la imatge d’un personatge que trenca la quarta paret i ens mira amb posat de bon jan, agafant-se les manetes i mirant-nos amb ulls que denoten bondat, ens enamora des del primer moment i ens convertim en “fans” seus sense saber què li passarà ni quina mena d’animal és.

En Jep és convocat pel rei que li encarrega una missió perquè sap que és el animal més ràpid del reialme. Ha d’anar fins al palau del rei veí i li ha de lliurar un missatge important.

El nostre heroi surt a la carrera però no arriba gaire lluny perquè aviat, tot just arribar al primer turó, es troba amb el pare esquirol que està ferit i l’ajuda a refer-se.

Quan l’esquirol està millor, en Jep continua el viatge, però uns dies més tard, pel camí, es troba un altre animal que plora perquè ha perdut la pilota i també l’ajuda. Bé , ja us imagineu com va la cosa. Després trobarà a una mare molt esgotada amb molts fills, una cabra vella, etc. fins que finalment veu, no gaire lluny el castell del rei veí. Ah! però pel camí algú s’interposa i en Jep decideix agafar una altre camí abans no li prenguin el missatge.

Aquesta nova ruta el cansa molt i perd les poques forces que li queden. Afortunadament, una marmota el troba i se l’emporta a casa seva on l’ajudarà a posar-se bé. Passen el dies i quan vol marxar, nota que li costa separar-se de la marmota, li ha agafat “carinyo”.

Sí, al final arribarà al castell del rei però no és el castell on havia d’anar… El final no l’explico i quan el presenteu als vostres fills o alumnes fareu bé si us detureu i obriu el debat i fer inferències de on creuen que pot haver arribat.

Aquest llibre és molt original perquè la Jutta Bauer ha fet unes il·lustracions tan expressives que parlen més que el text i sobretot perquè hi ha un altre relat paral·lel extraordinari: A la part de sota hi ha una franja on anem veient, com si fos una pel·lícula en blanc i negre, el que li està passant al rei durant tots els anys que en Jep triga a tornar al castell. Fascinant!

Un relat amb un missatge prou explícit i que ens recorda com de necessari és que ens ajudem els uns als altres.

Lectura molt recomanada a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: El viatge d’en Jep
Autora: Jutta Bauer
Il·lustradora: Jutta Bauer
Traductora: Lourdes Bigorra
Editorial: Bindi Books
Pàgines: 40
Barcelona, 2024

Lectures recomanades «Sant Jordi 2024»

L’any 1993 es va publicar un assaig amb el títol «Com una novel·la». El va escriure un autor francès, en Daniel Pennac, i el va editar Empúries, amb una bona traducció d’en Sergi Pàmies. Encara el conservo perquè hi ha un decàleg que va fer molta fortuna i que acaba amb una frase que diu:

Aquests deu drets es resumeixen en un sol deure: «NO US EN RIGUEU MAI dels qui no llegeixen, si voleu que algun dia siguin lectors»

Una bona manera d’aconseguir-ho és posant en mans dels infants bones lectures que els facin gaudir i, si pot ser, els facin pensar. És per això que, un parell de cops d’any (Nadal i Sant Jordi) recomanem quaranta bons títols (segons en nostre criteri, naturalment) per si us poden “pistar” i que no us perdeu en el marasme de novetats i llibres aparentment llaminers que ocupen els millors llocs als aparadors de les grans llibreries.

Al final del llistat, com sempre, podeu descarregar el tríptic.

Bona lectura!

Cicle Infantil

Cesc i Alabert
Chris Naylor Ballesteros. Cruïlla

Un dia cada un!
Marianne Dubuc. Joventut

Un cuc suculent i rodanxó
Katarina Macurová. Combel

¡Flores!
Hervé Tullet. Kókinos

La sopa està llesta
Susanne Straber. Joventut

Caracolico
Julia Jiménez. SD ediciones

Deu dins un llit
Katrina Charman. Editorial Combel

Som-hi, Kika!
Marie Mirgaine. Ekaré

¿Malezas?
Marie Dorleans. Pípala

Set monstres i un gat
Rafa Ordóñez. Kalandraka

Cicle Inicial

Plou! Una nova aventura del Cuc
Ramon D. Veiga. Takatuka

Te’n recordes?
Sydney Smith. Libros del zorro rojo

Soy un punto
Giancarlo Macri. San Pablo

Endevina què menjo!
Katerina Gorelik. Baula

El gat Boris. La cambra del tresor
Ervin Mosser. Famboyant

Dalt del turó!
Barry Falls. Andana

Ai, ai! Els meus cabells
Roser Capdevila. Bindi Books

Trèvol
Nadine & Leng. Corimbo

Un metre d’històries de metre
Ramon Besora. Meraki

Un artista és…
Marta Ardite. Joventut

Cicle Mitjà

L’orquestra de l’Esperança
Carmen Oliver. Joventut

David Colom De curses!
Swapna Haddow. Flamboyant

Faules de la Fontaine
Jean de la Fontaine. Barcanova

Les mans del meu pare
Deok Kyu Choi. Litera

La llegenda de Sant Jordi
J. F. Delgado. Roure de Can Roca

El viatge d’en Jep
Jutta Bauer. Bindi Books

Manual per a pirates
Pato Mena. Flamboyant

Ànec coix, gallina cega
Ulrich Hub. Takatuka

El verano que cambió la vida de Mihail
Carmela Trujillo. Bambú

La pequeña evasión
Marzena Sowa. Astronave

Cicle Superior

Mossegar la poma
Lucy Knisley. Barcanova

Molly Wind
Catalina González. Norma

Lluny del món
K.P. Kavafis. Piscina, un petit oceà

Mentrestant, a la Terra…
Oliver Jeffers. Andana

Los ecos del viento
Antonio García Teijeiro. Kalandraka

Història revisada de les dones
Katarzyna Radziwiłł. Ekaré

Aires de canvi (El carboni, el clima, la Terra i nosaltres)
Debbie Levy. Animallibres

El último árbol
Luke Adam Hawker. Blume

Un viatge gota a gota
Josephine Mark. Astiberri

Enigmes del món
Victor Sabaté. Zahorí

El tríptic, a continuació:

«Diumenge» a l’Ofici d’Educar

El dia 4 de febrer, a l’Ofici d’Educar vam presentar l’àlbum «Diumenge». Com que he estat uns dies fora de Catalunya no vaig pensar de pujar al blog l’enllaç al programa, com faig habitualment. Potser vaig tard però encara hi sou a temps de participar al concurs.

“Diumenge” és un llibre que ens fa pensar molt sobre com l’avorriment estimula la nostra imaginació.
El relat explica com un noi arriba a casa dels avis amb la seva família, com cada diumenge, i després de dinar, inicia una aventura que el durà a imaginar un recorregut per tot el món. La gràcia és que a mesura que anem passant pàgines descobrim els objectes quotidians que ja han aparegut abans, durant el dinar. Així, quan imagina el pol sud, veurem el pingüí de la nevera i els ous i la botella de llet; quan arriba al volcà en erupció descobrim el pastís que la mare està fent lliscar com si fos lava; quan lluita amb el drac, recordem el tatuatge del pare; i el vaixell pirata, bé… el vaixell pirata és molt evident com està fet.

I com cada programa formulem una pregunta relacionada amb el llibre. En aquest cas és:

Qui acompanya en Martí en les seves aventures de diumenge?

Si voleu participar al concurs i guanyar el llibre “Diumenge” podeu la resposta a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 11 de febrer.

A l’anterior programa la guanyadora del llibre «Fora de lloc» va ser la Laura Martínez. L’enhorabona!

El podcast de la secció a:

https://www.ccma.cat/3cat/diumenge-de-marcelo-tolentino/audio/1196427

10 lectures 10, a l’Ofici d’Educar

Avui, dilluns 25 de desembre, a l’Ofici d’Educar hem fet un programa especial amb recomanacions de lectures. Podeu llegir l’article que ha preparat l’Elisabet Pedrosa clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/deu-recomanacions-literaries-de-0-a-16-anys/noticia/3266921/

BONA LECTURA!

«La cucurutxu» a l’Ofici d’Educar

Ahir, a l’Ofici d’educar vam parlar del llibre “la Cucurutxu” dins la secció «Llibres per somiar». Ens explica la història d’una gelateria de Barcelona que fa els gelats més bons del món, pel seu gust i especialment perquè contenen un ingredient singular que fa viatjar. Tothom ho sap.

Un dia es presenta a la gelateria una àvia que vol un gelat que la faci viatjar. La Irene, la gelatera, li pregunta quina mena de viatge vol fer i l’àvia li respon que en vol fer un al passat. Com que ningú no li havia dement de fer un viatge en el temps, la gelatera es passa tota la nit preparant aquell gelat tan especial: Un gelat de cucurutxo de color ataronjat, amb olor de xocolata blanca i de forma caragolada.

I quan l’avia el tasta, passa una cosa fascinant però no tan sorprenent com el final del relat.

Com a cada programa, fem un sorteig amb les respostes rebudes del programa anterior i, gràcies a la col·laboració de les editorials, a la persona guanyadora li enviem el llibre en qüestió. En aquest cas, s’endú l’àlbum «Trucada perduda» en Carlos Alberto Ruiz. L’ Enhorabona!

I la pregunta per participar el concurs dels “Llibres per somiar” sobre el llibre “La Cucurutxu” és:

Com es diu la gelatera?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 24 de desembre.

El podcast el podeu sentir clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/la-cucurutxu-deva-ferrer-paniagua/audio/1191541/