AULA

by

«La inclusió en la literatura infantil» a la revista GUIX

A la majoria de grups classe hi ha alumnes amb algun tipus de dificultat física o mental. Com a mestres, és una de les situacions més boniques de viure, i ens encarreguem de fer evident aquesta dimensió de la diferència a la resta d’alumnes per tal que puguin conèixer i reconèixer els obstacles i la realitat d’aquests companys. Es tracta de facilitar una imatge positiva de l’infant, de l’amic, del veí, de la persona amb qui tindran relació durant molts anys.

Però, l’escola actual, és inclusiva? Al nostre país, l’escola és obligatòria per a tots els infants. Sortosament, des de fa molts anys. Pel que fa als nois i noies amb alguna dificultat, els suports que han anat oferint les administracions educatives han anat variant de model, també des de l’administració sanitària. Segur que us sonen paraules com rehabilitació, integració, aules d’educació especial, Usee, Siei, etc. En general, són avenços i millores encaminades a que l’escola sigui plenament inclusiva i, de retruc, beneficiï a tothom, independentment de la seva realitat personal, social o territorial.

La idea d’escola inclusiva té com a objectiu que tots els alumnes desenvolupin el seu potencial al màxim. A més, els mestres hem comprovat que els infants amb necessitats educatives especials en surten beneficiats quan estan integrats a l’aula ordinària. Els altres nois i noies no veuen ressentida la seva qualitat d’aprenentatge, i adquireixen valors vinculats a la tolerància i la capacitat d’integració. Tots els alumnes en resulten beneficiats.

Mirant al futur, dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, ens fixem en el quart dedicat a l’àmbit de l’educació que pretén “garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom”. S’insisteix en el concepte d’inclusió i afegim que tothom pot contribuir a que l’escola sigui més inclusiva i per això, cal parlar-ne a classe per garantir un clima escolar no discriminatori, respectant la diversitat, les necessitats i les capacitats de cada alumne.

És relativament senzill saber si la nostra escola és inclusiva o no. Només cal analitzar les mesures que la fan possible, com l’establiment d’un equip format per diferents professionals de suport als alumnes, el funcionament d’una aula d’acollida per als alumnes nouvinguts, l’ajuda que es proporciona a l’alumnat amb mobilitat reduïda (acollida a l’escola, acompanyament durant les sortides escolars), etc.

En l’article que publiquem a la GUIX (AULA, en castellà) núm. 504 de novembre de 2023 en parlem de tot plegat i presentem alguns llibres que tracten o inclouen protagonistes amb dificultats físiques o psíquiques, amb representacions positives. Hem titulat l’article com a Somiant amb el veloç Impala i el salvatge Mustang co ma homenatge personal al gran Gonzalo Moure, autor de “La meva Guia, el meu Capità”.

L’escola és, en teoria, inclusiva però encara ens queda molt de camí perquè aquest ideal esdevingui realitat. Una manera d’entendre com són els companys amb dificultats és parlar-ne i, en aquest sentit, la literatura infantil i juvenil és una bona aliada per aconseguir-ho.

by

«Son Guku entra a l’aula» a la revista GUIX

El manga és un gènere literari que, fins ara, no ha gaudit d’acceptació entre les mestres. Hi ha qui veu les històries massa violentes, d’altres hi troben un excés de sexualitat i també hi ha qui els considera ximples. En canvi, altres mestres han vist les possibilitats literàries d’aquests còmics, els han potenciat i han copsat l’èxit que tenen entre els nois i noies, fins al punt que són una porta d’entrada meravellosa a la lectura.

El diccionari de la RAE defineix el manga como a «Còmic d’origen japonès». És una definició senzilla que fa uns anys potser tenia sentit però, actualment, els còmics manga són molt més perquè tenen orígens diversos i, de fet, a casa nostra i a la resta d’Europa tenim grans creadors de còmics manga.

Els manga són una indústria editorial que mou molts diners i, si ho sumem als ingressos que generen els “anime”, els còmics que han fet el salt a la pantalla, el seu èxit entre tota mena de públic és extraordinari.

D’altra banda, si ens atenem a les dades dels préstecs de documents que es produeixen a les biblioteques públiques, quedem sorpresos en comprovar el boom que està suposant l’augment imparable d’aquests còmics. La sèrie “Naruto” (73 volums), per exemple, encapçala, de llarg, els documents més prestats.

Mentrestant, a l’escola, què passa? Ens trobem que els nois i noies, sobretot de cicle superior, coneixen i segueixen les aventures d’aquests herois de paper, però entre les mestres encara hi ha certa reticència a posar-los damunt la taula, adduint desconeixement, un excés de temes violents, missatges poc adequats, etc. És així? Són tots els “manga” rebutjables?

Com a mestres, si volem establir un vincle lector amb els nostres alumnes, hauríem de ser, nosaltres també, lectors de manga i així poder orientar-los sobre què és violent, poc adequat o allunyat de la nostra realitat, i quins valors positius trobem en determinat personatge. D’aquesta manera evitarem que es trobin amb temes més durs, per als que encara no estan preparats, com assetjaments, insinuacions sexuals, baralles violentes, etc. A més, si llegim el que circula per sota les taules, podrem opinar i desdramatitzar alguns temes sensibles que apareixen, com la solitud o la mort.

D’aquest tema en parlem a la revista GUIX 502 de setembre de 2023 (AULA en castellà) i recomanem alguns títols per als diferents cicle d’educació primària.

by

«Una invitació a viatjar amb els llibres», a la revista GUIX

Su vida había sido solamente una sucesión de días y viajes iguales, como los vagones de un tren: pero más allá de esas ventanillas, tal vez, había otra realidad. Por eso dicen que es peligroso asomarse.

La cita que encapçala l’article de la revista Guix del mes de març pertany a un llibre que forma part d’allò que s’anomena literatura fantàstica. «La hora azul» és un relat de viatges però també hi ha un viatge oníric que comença quan el protagonista, un home normal, col·leccionista de segells, puja al tren i troba un llibre al compartiment del vagó on s’acomoda. El llibre és un diari personal escrit dos cents anys abans per una noia jove anomenada Hortense. Quan l’obre i comença a llegir es produeix una metamorfosi estranya perquè a través del vidre de la finestra apareixen paisatges romàntics de muntanyes, núvols, arbres i cascades que tenen a veure amb el relat de la noia. Mentre el tren avança, l’home llegeix i descobreix una intriga amorosa i nosaltres, els lectors, anem seguint encuriosits aquest viatge gràcies a la relació entre text i imatges.

Un altre llibre que uneix somni i viatge és «Vuelo libre» de David Wiesner, un àlbum sense paraules on un infant se’n va a dormir i el somni el porta a viatjar per un món similar al del llibre que llegia mentre s’adormia. Somia una aventura llunyana on hi ha palaus, castells, boscos, dracs, criatures estranyes, peces d’escacs que parlen, etc. Recorda els viatges de Gulliver. Com és previsible, el viatge del noi acaba amb el retorn a la seguretat de la seva habitació.

I encara un tercer, «Imagina» d’Aaron Becker comença quan una nena obre una porta misteriosa que ens permet descobrir llocs increïbles. Aquí, el viatge porta la protagonista a un espai inversemblant on viu peripècies que ens remeten a altres obres formidables de la literatura infantil com el viatge en tren de «L’Exprés Polar» o la catifa voladora d’Aladí i la llàntia meravellosa, per exemple.

Els viatges són un dels temes que es remunten als orígens de la literatura i per això trobem tantíssims llibres que el tracten. Per citar-ne tres dels més coneguts, penseu en «Alícia en terra de meravelles», «Allà on viuen els monstres» o els «Viatges extraordinaris» de Jules Verne.

Viatjar és una activitat força usual i les persones ens movem d’un lloc a un altre per diferents motius. Viatgem per conèixer altres realitats, buscant un millor clima, fugint de les guerres, allunyant-nos de les ciutats a la recerca de la natura i la llibertat, pel plaer de l’aventura o per trobar-nos a nosaltres mateixos. Des de fa més de dos milions d’anys hem estat nòmades i no va ser fins que vam descobrir l’agricultura que vam esdevenir sedentaris.

També viatgem mentalment, gràcies a la lectura. Busquem conèixer llocs exòtics, saber dels perills i les belleses que hi ha en altres indrets. Ens complau agafar un llibre i explorar altres mons, reals o imaginaris, propers o allunyats, fantàstics o de ciència ficció; la qüestió és descobrir per conèixer-nos, també, a nosaltres mateixos. Evasió o exploració d’altres mons, la literatura de viatges ens permet abastar múltiples enfocaments de la nostra pròpia vida i alhora ens ofereix models on emmirallar-nos per créixer. Àlbums il·lustrats, llibres de coneixements, novel·les iniciàtiques, d’aventures o de colles, còmics, novel·les gràfiques, etc. tracten totes les possibilitats que els viatges ens faciliten.

De viatges i aventures va l’article que hem publicat al número 497 de la revista GUIX (en castellà a la 324 d’AULA) on també citem algunes bones lectures que estan relacionades amb la geografia, la fauna, els costums, les creences, l’alimentació, les matemàtiques, etc. Només es tracta d’obrir el llibre per la primera pàgina, com qui obre una finestra i es deixa sorprendre per les meravelles que hi ha a l’altra banda. De fet, aquestes finestres són reversibles i en obrir-les també ens coneixerem millor a nosaltres mateixos.

A la mateixa revista he tingut el goig de col·laborar amb la Maria del Mar Lluelles i les quatres escoles que presenten experiències relacionades amb els ODS i la Carta de la Terra. En parlarem en una propera entrada al blog.

by

El boom dels llibres de no-ficció

Al còmic “Les XII proves d’Astèrix” l’heroi gal s’ha d’enfrontar a Kermes el persa, un llançador de javelina molt fort, un campió que ha aconseguit que el seu artefacte travessi mars i oceans. A les il·lustracions, Uderzo hi dibuixa un personatge amb un braç molt més desenvolupat que l’altre i això provoca que ens preguntem si l’Astèrix podrà vèncer aquest superatleta. És una imatge metafòrica que ens serveix per demanar-nos, també, què convé llegir més: llibres de ficció o llibres de no-ficció?

La resposta seria clara, perquè apostem, sobretot, per llegir, llegir el que sigui, llegir en llibertat. Volem que sigui l’infant qui triï, i és feina dels mestres oferir-li un ventall ampli de tota mena de documents perquè tingui l’oportunitat d’escollir allò que li interessi, que pugui aprofundir en els seus temes preferits i gaudir amb nous coneixements, ja siguin informacions pràctiques, poemes, aventures o còmics.

Entre els hàbits lectors dels infants es constata que, en general, llegeixen més obres de ficció que no pas informatives. La tendència, però, està canviant i, amb les noves maneres de fer a les escoles, els textos de coneixement estan substituint els tradicionals llibres de text. Els nois i les noies descobreixen que poden ser de bon llegir.

De llibres de coneixements o no-ficció en parlem a la revista GUIX núm. 494 de novembre de 2022. També ho podeu llegir en castellà a AULA núm 321.

A la mateixa revista GUIX, m’ha agradat llegir l’article de les estimades companyes del Moviment Educatiu de l’Alt Camp (MEAC) on expliquen la seva peripècia des que van néixer per incrementar i incentivar les activitats de formació i reflexió. El seu objectiu és clar: enriquir pedagògicament el territori tot compartint experiències mitjançant l’enxarxament de la comunitat educativa.

De mica en mica, el moviment ha anat trobant el seu lloc i va destacant per les activitats proposades, que gaudeixen de molt bona acollida. Des del primer moment vam pretendre que el MEAC fos un moviment estructurat i que rebés el reconeixement que mereixia. Felicitats per l’article, meaqueres!

by

Any 2022 després de Crist. Tota l’escola llegeix còmics… Tota? No!

A la revista GUIX trobareu un article on presento algunes reflexions sobre els còmics a l’escola i també explico algunes accions pràctiques que podem realitzar fàcilment.

Els mestres que usen els còmics com a suport didàctic saben com s’entusiasmen els infants i com resulten d’útils en qualsevol projecte que es construeixi, ja sigui de ciència, d’història o d’art. Però aquests mestres encara en són pocs i tenen en comú el coneixement del món dels còmics gràcies a la seva passió individual.

La realitat és que malgrat que al currículum llegim que els nois de cicle superior han de «escriure textos de gèneres diversos i en diferents formats (contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies…) amb coherència, cohesió i correcció lingüística i amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar, escriure o elaborar i revisar» l’ús que se’n fa als centres és encara limitat i potser hi té a veure l’absència d’una biblioteca escolar dotada d’aquests materials, entre altres factors.

A l’article, també recordo que els còmics tenen molts punts en comú amb el cinema perquè comparteixen la importància que es dona a la imatge. En el cas del cinema es tracta d’una imatge en moviment i en el cas del còmic és l’intent de reproduir un moviment. També parteixen de la idea que cal fer un guió previ a la plasmació en imatges.

La lectura de còmics mescla text i imatge i estimula la capacitat d’anàlisis, les habilitats de síntesis, de desxifrar allò que l’autor ens vol explicar, de reforç de la reflexió sobre els judicis de valor que ens transmet la historieta. És com si ajuntéssim la novel·la amb la pintura. Els mestres que empren els còmics com a impulsors de projectes saben com es converteix en una veritable eina pedagògica, capaç d’activar la imaginació.

Els còmics són uns companys ideals en l’aprenentatge de la lectura, són un univers tranquil on l’infant troba els seus herois estimats i viu situacions conegudes, àlbum rere àlbum. Per això aportar perquè els còmics entrin a les escoles, s’aposti per la formació dels mestres, es creïn clubs de lectura i ocupin un lloc principal a l’aula, és una bona inversió.

Podeu llegir tot el text a la revista GUIX 492 del mes de setembre i també a la revista AULA en castellà.

by

Literatura a primària: Un monogràfic a la revista GUIX (AULA)

Si esteu subscrit a la revista GUIX haureu notat amb alegria el nou format i el nou gramatge de les pàgines. Quin luxe! Semblen llibres, talment.

Aquest mes de març he tingut la sort de coordinar el monogràfic “A fons” sota l’epígraf “literatura a primària” i recordant com n’és de necessària la literatura crítica. Presentem quatre experiències de quatre escoles de diversa tipologia.

La idea que acompanya aquest «A fons» és mirar al futur i veure que els infants i joves que ara tenim hauran de fer front a les exigències de la vida del segle XXI. Per tant, l’escola s’ha de preocupar per ensenyar-los a pensar críticament, alimentar la seva necessitat d’aprenentatge, proporcionar recursos, fomentar la creativitat, establir un clima de confiança educatiu i desenvolupar mecanismes per absorbir nous coneixements, conscients que ara mateix ningú no sap amb què es trobaran, quines feines hauran de realitzar ni amb qui s’hauran de relacionar.

És arriscat preveure per on es mourà el món de la literatura en un futur proper però si fem cas dels indicadors s’intueixen alguns moviments, el més significatiu dels quals hauria de ser la remuntada de l’ús de les biblioteques escolars, una peça clau que ha estat força abandonada i ha arribat a uns nivells de degradació notables. S’entén fàcilment per l’abandonament que els organismes responsables fan de les seves pròpies normatives, passen pàgina i obliden sorprenentment el que promulguen, entre d’altres, la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) que ens recorda que un llibre afegeix vida a la vida i que cal fer una aposta ferma i decidida per una educació humanística i amb valors.

Potser, els temps que vindran seran millors. Posats a somiar, la literatura serà més ben valorada, als telenotícies hi haurà una secció cultural on el llibre tingui presència, els autors de literatura infantil i juvenil podran viure de la seva obra i quan es passin proves de lectura als nostres alumnes, comprovarem com són capaços de comprendre el que s’amaga entre línies i d’inferir el que l’autor ens vol dir perquè serà senyal que són millors lectors, més crítics i més savis. Somnis, potser només son somnis, però els somnis i les utopies deixen de ser-ho quan s’aconsegueixen, i estem convençuts que empenyent tots una mica i alhora ho podem fer realitat.

En aquesta revista hi trobareu experiències formidables de centres educatius que fan una aposta clara per la literatura com a eix de la vida escolar. Cadascuna de les experiències presenta activitats diferents, però si les llegiu amb deteniment veureu que tenen en comú una mirada similar. Per exemple, la mirada violeta que ens presenta l’Ana Merino amb les accions que promou amb els alumnes i on la promoció dels valors socials i cooperatius hi és ben present.

Els clubs de lectura dels «Tusitalas» sota la coordinació de la Bea Maceda, basats en l’escolta respectuosa de les opinions dels altres.

Les sinèrgies que aconsegueixen crear llegint en veu alta les companyes del col·legi Badalonès i que ens recorden el que defensava George Jean sobre l’oralitat i el poder de la paraula.

I la magnífica experiència de Cassà Municipi Lector que resumeix de manera excel·lent en Jordi Dausà i ens fa pensar en aquella obra de Lope de Vega on anaven tots a una.

Totes les accions que ens comenten, són assumibles des d’altres centres educatius i només cal una mica d’allò del que anem tan sobrats els mestres: entusiasme.

Ho podeu llegir al GUIX núm, 486 de març (AULA en castellà).

by

Les heroïnes de la literatura infantil

Fa uns mesos, al Palau Robert (Barcelona) es va organitzar una exposició que duia per títol «Feminista havies de ser» on es feia un recorregut pels motius que justifiquen la necessitat del feminisme al segle XXI. L’exposició, comissariada per la periodista i escriptora Natza Farré, presentava dades relatives a aspectes com la diferència salarial, l’assetjament sexual, les tasques domèstiques, el prestigi social, la banalització de la salut femenina, la història recent de la conquesta dels drets de les dones, etc. i també es feia esment a activistes com l’Angela Davis —He deixat d’acceptar les coses que no puc canviar. Estic canviant les coses que no puc acceptar— o la Marielle Franco, política brasilera, feminista, defensora dels drets humans i del moviment LGTBI, assassinada per la seva defensa de les dones i els més vulnerables.
En sortir, les preguntes que em vaig fer com a mestre n’eren moltes i una, en concret, feia referència a si la literatura infantil i juvenil també ha patit o pateix aquest biaix masclista, si els protagonistes o els temes es tracten des d’una òptica poc igualitària.

Així comença l’article que amb el títol «De la terra de les Meravelles a Invernàlia. Les heroïnes de la literatura infantil i juvenil» podeu llegir aquest mes de març a la revista GUIX.

El podeu descarregar clicant AQUÍ

Aquest mes (com tots, vaja!) a la revista GUIX hi ha força articles interesants. L’índex del número d’AULA és el següent:

EDITORIAL
Sumamos nuevos profesionales en la escuela

EN VOZ ALTA
No sirvo para esto
Márquez Ordóñez, Antonio Alberto

RETRATO
Lluís Vila: «En las escuelas, además de más maestros y maestras, también hacen falta otros perfiles profesionales como el de la educadora y el educado
Forner Calpe, Rosa MariaAULA DE …: La educación social en la escuela
Educamos entre todas
Guitart Aced, Rosa M.
Incorporación de educadores sociales en las escuelas
Barranco Barroso, Rut / Bretones Peregrina, Eva
Una experiencia de educación social en la escuela
Santos Ponce, M. Dolores
La intervención comunitaria desde el sistema educativo
Sáez Pérez, Miguel Marcos

REFLEXIÓN
La LOMLOE a debate: ¿qué modifica la nueva ley?
Trujillo Sáez, Fernando
Punto y aparte en el Primer Congreso de Educación Pública: Valoraciones del Grupo Promotor
Grup Promotor del Primer Congrés d’Educació Públic

EN LA PRÁCTICA
Tafonomía en educación primaria
Muñoz Rodríguez, Mónica / Precioso Costa, Celia / Ferrando Bueno, María / Veiga Graña, Olalla / Arceredillo Alonso, Diego / Blasco, Ruth
Una redacción y un plató de televisión en la escuela
Flórez Fernández, Andrés
La música: una herramienta de integración en el aula
Polini, Erica / González Martín, Cristina / Ortín Lozano, Ruth

VENTANA ABIERTA-LECTURA/ESCRITURA
De la tierra de las Maravillas a Invernalia
Centelles Pastor, Jaume

TEMA DEL CURSO
Las maestras de apoyo en los centros inclusivos
Alcón Ayora, Celia / Montserrat Ferrer, Diana

YA LO DECÍA…
León Tolstói y la escuela de Yásnaia Poliana
Sanchez Margalef, Ferran

ACTIVISMO CLIMÁTICO
Hacia el residuo cero
Franquesa Codinach, Teresa / Vilar Recasens, Marta / Meléndez Aguilar, Gemma

TIC-TAC
CoSpaces_Edu, el poder de los videojuegos al servicio de la historia
Codesal Patiño, María Begoña

STEM/STEAM
PrograMación en Scratch con «M» de matemáticas
García León, Gorka

PUENTES ESCUELA-FAMILIA
Comisiones mixtas de familias y maestros y maestras en la escuela Els Encants
París Romia, Gemma

VISUAL THINKING
El trabajo en el aula con grupos estables de convivencia (II)

CUÍDATE
Relaciones familia y escuela en un curso marcado por la COVID-19. Respuestas saludables
Equip Cuidem-nos

EL HATILLO
Biblioteca de Aula. Encuentros y convocatorias

MILENA EN CUESTIÓN
Turu Sánchez, Joan

Més informació al web de Graó: https://www.grao.com/es/producto/revista-aula-302-marzo-21-la-educacion-social-en-la-escuela-au302

by

Cooperar per escriure

L’escriptura és una de les activitats que més costen als nostres alumnes. Hi ha una certa reticència a deixar-se anar a l’hora d’escriure textos (poètics, de ficció o informatius, tant se val) perquè sovint es tracta d’una tasca que es fa en solitari i, a més, s’afegeixen les dificultats de comprensió lectora i la manca de pràctica.

Sabem que només al voltant d’un trenta per cent dels infants són prou competents en escriptura i aquesta dada ens obliga a incrementar les hores de dedicació a aquesta activitat.

Si volem superar les mancances, cal una pràctica regular. En temps de tota mena de pantalles, costa captar l’atenció dels alumnes i que s’afeccionin a gaudir d’aquest moment de trobar-se amb ells mateixos per compartir idees, ser capaços de crear alguns pensaments o reflexions atractives. Per això, emprem diversos recursos per aconseguir que els infants activin les ganes d’escriure i inverteixin el temps que sigui necessari en fer córrer el bolígraf sobre el full blanc, deixant aquell rastre de color blau que mostra les seves produccions.

Dues de les idees més reeixides per aconseguir corregir aquest dèficit impliquen que l’escriptura sigui divertida i compartida. Perquè sigui divertida i compartida, cal que sigui creativa i cal que l’infant hi posi de la seva part una mica d’imaginació i d’esforç.

Hi ha nombroses accions engrescadores mitjançant les quals els alumnes aprenen a definir els personatges, construir els escenaris, escriure diàlegs o estructurar el relat de manera correcta. A la revista GUIX del mes de novembre en presentem algunes com «paraules a l’atzar», «aventura a les fosques» o «el cercle creatiu»

Es tracta d’activar el motor de l’escriptura i d’oferir enunciats engrescadors, idees divertides o esbojarrades, perquè es converteixen en perles sortides de la mà de l’escriptor que comença a gaudir escrivint.

Quan aconseguim que els alumnes entrin en el món de l’escriptura de manera eficaç, no només els hem donat quatre trucs o tècniques més o menys exitoses, també els hem proporcionat la possibilitat d’obtenir la clau que obre la porta a un dels descobriments més formidables de la nostra societat.

Podeu llegir l’article sencer a la secció «viure l’escriptura» de revista GUIX (AULA, en castellà) del mes de novembre de 2020.

 

 

by

Allà on passen les aventures

Les descripcions dels llocs reflecteixen el que veuen i com se senten els personatges en aquell lloc, i permeten que els lectors visualitzem millor l’acció. Per ajudar els infants a fer bones descripcions convé que observin bé els detalls, que siguin precisos i curiosos, i quantes més coses sàpiguen del lloc que volen descriure —el seu passat, on es troba o qui el freqüenta— millor.

A «El senyor dels anells», per exemple, Tolkien descriu el bosc de Lothlórien d’aquesta manera tan bonica:

... a la tardor les fulles no cauen, però groguegen. Només quan arriba la primavera i apareixen els nous brots, cauen les fulles, i en aquesta època llavors les branques ja estan carregades de flors grogues; i el terra del bosc és daurat, i el sostre és daurat, i els pilars de bosc són de plata, ja que l’escorça dels arbres és llisa i grisa.

En les narracions que llegim, els personatges parlen, s’emocionen i es mouen per espais concrets. A aquests llocs se’ls anomena de diferents maneres (paisatge, ubicació, decorat), expliquen els estats d’ànim i, a més a més, actuen com a generadors d’emocions en el lector perquè l’atmosfera que es crea dona pistes sobre què els passarà als personatges. Ho veiem en les novel·les de por quan apareixen casalots foscos, atrotinats, amb portes que grinyolen i teranyines pels racons.

Però crear una atmosfera no és tasca fàcil. De fet, aquest ambient ha de casar amb la resta de la història. Els llocs que es descriuen han de transmetre alguna emoció i la manera d’aconseguir-ho és posar en marxa tots els sentits. Cal estar atents als colors, a les formes, però també a les olors, als sons i als records que ens evoca el que veiem.

A la secció «Viure l’escriptura» de la revista GUIX en parlem i també mostrem una pràctica prou exitosa i divertida que hem anomenat com «A través del barret». Es tracta d’una pràctica que hem experimentat al pati de l’escola, amb tot el grup, però presentem una variable perquè puguin participar els familiars.

Ho podeu llegir al GUIX núm. 471 del mes d’octubre o a l’AULA 298 en castellà. El tema central d’aquest número tracta de «La investigació científica dins de l’aula».

 

 

by

Zooescrivint

En algunes biblioteques s’organitzen sessions de lectura amb gossos. Es tracta de llegir-li un conte a un amic pelut. Hi ha associacions com «Perros y Letras – R.E.A.D. España», «Comparteam» i altres, gestionen un servei de lectura amb gossos. Ho he vist a la biblioteca de Bellvitge i es tracta d’una sessió de trenta minuts en que l’infant li llegeix en veu alta al gos. Com que són animals tranquils, els lectors se senten més relaxats i llegeixen sense pressió.

Els avantatges són molts perquè es reforcen les habilitats lectores i comunicatives de l’infant, es promou la lectura, s’estimula la concentració, es redueix l’estrès, s’afavoreix un clima de confiança, seguretat i tranquil·litat, i es milloren l’autoestima i el resultats acadèmics, de manera significativa.

Les mascotes i, en general, les bèsties són un centre d’interès que desperta interrogants i curiositat. Probablement heu tingut a l’aula un nen que sap el nom i les característiques del diplodocus, el triceratop, el tiranosaure, etc. oi?

No és estrany, doncs, que a la literatura infantil veiem animals en accions típicament humanes i puguin resultar inquietants, amables, poètics o malvats. La gràcia és que són transparents i permeten una identificació ràpida. La guineu és astuta, l’os és fort.

A l’hora d’escriure passa el mateix. La proposta d’escriure una història sobre un dofí, un pardal, un cavall o una zebra, sol ser ben rebuda i les connexions neuronals es posen en marxa per redactar les peripècies més fantàstiques que puguem imaginar. Les mascotes, i els animals en general, són un bon estímul per a l’aventura formidable d’emplenar els fulls amb paraules boniques, màgiques i divertides.

A la revista guix del mes de setembre presentem una proposta d’escriptura a partir del llibre La caimana que segurament us pot inspirar altres accions d’escriptura. Ho podeu llegir a la GUIX núm. 470, dins la secció «viure l’escriptura». En castellà a la revista AULA.

En aquest mateix número trobareu un molt bon article de la Vanesa Amat sobre lectura i escriptura a cicle inicial.