by

Jornada sobre lectura

Aquest dijous 29 comença la formació sobre foment de la lectura. Inicialment estava previst fer-la presencialment però, donades les circumstància i abans d’anular-la, s’han estimat més fer-la virtualment. No serà el mateix però val la pena l’esforç per normalitzar tot allò que es pugui. Els ho agraïm.

La Biblioteca Pública Maria Barbal i els Serveis Educatius dels Pallars i l’Alta Ribagorça són els organitzadors de la jornada i han previst tres sessions formatives per als dies 29 d’octubre, 5 de novembre i 12 de novembre de 2020.

Està adreçada a personal docent, personal bibliotecari, monitors, mediadors de lectura i persones interessades en lectura per a infants i joves.

L’objectiu és fomentar el gust per la lectura, oferir estratègies i recursos per a l’alumnat, donar a conèixer bones lectures, compartir bones pràctiques i fomentar la col·laboració entre les Biblioteques Públiques i Municipals i els centres educatius.

Estic content que m’hagin convidat!

El programa resumit de la Jornada Virtual és el següent:

Us podeu inscriure fins al dia 27 d’octubre a les 20 h.

La formació es farà amb Google Meet. És gratuïta però cal inscriure’s per tal de controlar l’aforament.

Trobareu tota la informació a:
https://serveiseducatius.xtec.cat/pallars/

by

Un final inesperat, amb un llop que no és el que sembla

«Un final inesperat» comença amb la imatge d’un prat ple d’ovelles menjant herba, tranquil·les, el cel amb núvols blancs i tot molt bucòlic. A la portada hem vist la imatge d’un llop que ens mira directament als ulls darrera el teló d’un escenari i ja sabem que segurament ronda pels voltants atent a aparèixer d’un moment a l’altre per cruspir-se alguna ovelleta. Bé, sempre és així en els contes de llops.

En aquest cas, però, les ovelles tenen qui les defensi: La SUPEROVELLA! Una superheroïna que les organitza perquè el llop no hi pugui fer res contra elles. Quan ja estan preparades per fer front al llop, aquest no apareix.

Té una altra manera d’actuar ben curiosa. La Superovella va a buscar-lo i se’l troba estirat, dormint. Vaja, quin contratemps! A moltes històries —sobretot a les de llops—hi ha un contrari, algú que crea el conflicte. En aquest cas, sembla que el llop no està disposat a ser novament el dolent de la pel·lícula, o millor de l’obra de teatre, perquè el que estan fent és representar una obra, segons veiem pels detalls dels decorats amb rodes, per exemple.

De sobte apareix la Caputxeta Vermella que el reclama i, més tard, encara els Tres Porquets. Tots estan molt enfadats en veure el llop fent el dropo i negant-se a participar de les seves aventures.

Estem davant d’un relat que juga amb personatges coneguts i que ens fa creure que assistim a una història amb moralitat on el llop, finalment, serà diferent. Per moments, ens recorda aquelles històries que acaben amb el llop integrat a la societat, un llop bo i amable. Però només es un miratge? Alerta! Cal seguir llegint per veure com acaba…

Un àlbum amb format horitzontal amb indicadors que ens fan la sensació d’estar davant d’un escenari teatral. Una història enginyosa, divertida i original adreçada a infants a partir de quatre anys. Les il·lustracions, força explícites, permeten a l’infant que encara no sap llegir seguir la història.

LES DADES:
Títol: Un final inesperat
Autor: Jérome Camil
Traductora: Maria Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
Pàgines: 48
Sant Feliu de Guíxols, 2020

 

by

Quan ve el temps de menjar castanyes…

L’origen de la Castanyada es perd en la nit dels temps però a les escoles es dediquen estones a recordar-ne els elements que conformen aquesta festa. Es programen accions per descobrir els elements de la natura que s’hi apleguen en la tardor, tant en el món vegetal (caiguda de les fulles, els bolets, les herbes oloroses que s’escampen pel bosc, els fruits de la tardor, les castanyes) com en el món animal (migracions d’ocells, desaparició dels insectes) i els canvis climàtics (dies més curts, tonalitats més suaus del cel, els colors de la natura).

També hi són presents, a l’hora d’organitzar la festa, els aspectes que la cultura popular ha anat conservant fins als nostres dies o que, parcialment oblidats, les mestres entossudides s’entesten en recuperar: cantarelles, poemes, dites i contes.

Excursions al bosc, visites al mercat o a la pastisseria per veure i preguntar com fan els panellets, realització de murals, disfresses de castanyeres, etc. tot un ventall d’observació i ambientació que ens dona l’oportunitat de viure aquest primer parèntesis en l’activitat escolar. Bé ,aquest any, la cosa anirà d’una altra manera però, ni que sigui en la bombolla de l’aula o via telemàtica, estarà bé que hi dediquem alguna estona a viure la castanyada.

Pel que fa als contes, hi ha força reeixits. Potser el d’en «Benet i el seu roure» i el de «L’indi errant que dugué la tardor» siguin dels més explicats. També «la Maria Castanya i els follets» i altres de populars o que s’han anat publicant durant els darrers anys.

Bé, avui us n’explicaré un que no s’ha arribat a traduir. Primer aniré al bosc a buscar algunes castanyes…

«L’eriçó i la castanya»
Un conte de l’autor turc Feridun Oral, del qual s’ha publicat a casa nostra «La poma vermella» un relat que conserva la mateixa estructura que aquest: un inici amb un conflicte i una recerca de la solució que passa per trobar col·laboradors. Finalment, un accident que resol el problema i un final feliç. El conte original «Kirpi ile Kestana» comença així:

Era un dia assolellat. El petit eriçó dormia profundament als peus del castanyer.
“Plof!” alguna cosa va caure al seu damunt.
El petit eriçó es va despertar. No entenia que havia passat.
Va mirar a la seva dreta i no va veure res. Va mirar a l’esquerra i tampoc va veure res.
—Es veu que dormia profundament —es va dir a si mateix.
Volia caminar, però li costava perquè notava un pes a l’esquena.
—Potser estic creixent, les meves espines es tornen pesades —va pensar.
En aquell moment va sentir una veu: “Hola!”
El petit eriçó va mirar al seu voltant, però no sabia d’on provenia el so.
“Ei, em sents?”

Aquesta història narra l’amistat entre l’eriçó i la petita castanya que li cau a l’esquena. L’eriçó no entén què passa però aviat s’adona que es tracta d’una castanya. Li diu que baixi per veure-la però resulta impossible, perquè les punxes d’ambdós estan enredades. El petit eriçó salta i salta, però no aconsegueix treure’s la castanya de sobre. Fins i tot fa tombarelles, però només aconsegueix que s’enredin més. Llavors busquen ajuda per resoldre aquest problema. Però els animals que van trobant no els ajuden per molts motius diferents. Tots tenen altres coses importants a fer. Al final, quan es fa fosc, el petit eriçó corre tan de pressa que rellisca i roda costa avall, fent que la castanya es separi. Quan obren els ulls, es troben. Problema resolt.
El petit eriçó torna cap a casa seva, la castanya es queda sola i, just en aquell moment, alguna cosa cau de l’arbre que té al costat…

Us deixo el Powerpoint amb les imatges per si us ve de gust aprofitar-lo aquests propers dies. Només cal clicar a l’enllaç següent: KIRPI ILE KESTANE

Bona Castanyada, mestres!

by

Allà on passen les aventures

Les descripcions dels llocs reflecteixen el que veuen i com se senten els personatges en aquell lloc, i permeten que els lectors visualitzem millor l’acció. Per ajudar els infants a fer bones descripcions convé que observin bé els detalls, que siguin precisos i curiosos, i quantes més coses sàpiguen del lloc que volen descriure —el seu passat, on es troba o qui el freqüenta— millor.

A «El senyor dels anells», per exemple, Tolkien descriu el bosc de Lothlórien d’aquesta manera tan bonica:

... a la tardor les fulles no cauen, però groguegen. Només quan arriba la primavera i apareixen els nous brots, cauen les fulles, i en aquesta època llavors les branques ja estan carregades de flors grogues; i el terra del bosc és daurat, i el sostre és daurat, i els pilars de bosc són de plata, ja que l’escorça dels arbres és llisa i grisa.

En les narracions que llegim, els personatges parlen, s’emocionen i es mouen per espais concrets. A aquests llocs se’ls anomena de diferents maneres (paisatge, ubicació, decorat), expliquen els estats d’ànim i, a més a més, actuen com a generadors d’emocions en el lector perquè l’atmosfera que es crea dona pistes sobre què els passarà als personatges. Ho veiem en les novel·les de por quan apareixen casalots foscos, atrotinats, amb portes que grinyolen i teranyines pels racons.

Però crear una atmosfera no és tasca fàcil. De fet, aquest ambient ha de casar amb la resta de la història. Els llocs que es descriuen han de transmetre alguna emoció i la manera d’aconseguir-ho és posar en marxa tots els sentits. Cal estar atents als colors, a les formes, però també a les olors, als sons i als records que ens evoca el que veiem.

A la secció «Viure l’escriptura» de la revista GUIX en parlem i també mostrem una pràctica prou exitosa i divertida que hem anomenat com «A través del barret». Es tracta d’una pràctica que hem experimentat al pati de l’escola, amb tot el grup, però presentem una variable perquè puguin participar els familiars.

Ho podeu llegir al GUIX núm. 471 del mes d’octubre o a l’AULA 298 en castellà. El tema central d’aquest número tracta de «La investigació científica dins de l’aula».

 

 

by

El poder de la paraula, segons Roser Ros

«Manual de l’oralitat en set jornades i set contes», és un assaig novel·lat per la Roser Ros, que ens recorda com de necessàries són els contes narrats de forma oral, sense cap mena de suport que no sigui la paraula, primera eina de comunicació i de lligam entre les persones.

La Roser té una llarga experiència i coneixements de folklore, i ha escrit diversos estudis que confirmen el que molts sabem, sobretot els mestres: Cal explicar contes a les criatures, des de l’escola bressol fins a la Universitat, perquè són una bona manera de combatre el fracàs escolar, millorar l’expressió oral, ordenar el pensament, centrar l’atenció i desenvolupar la intel·ligència emocional. Dominar el llenguatge oral és necessari si volem que els infants creixin crítics i sociables.

Les mestres de cicle infantil practiquen la narració de contes en diferents suports (també «de viva veu») en les estones que hi dediquen a l’hora del conte. A l’educació primària i a la secundària, en canvi, aquesta pràctica comença a esvair-se fins a desaparèixer de les aules. És a aquest professorat que li aniria bé llegir el «Manual de l’oralitat»

El llibre està estructurat en dues parts.

A la primera, s’enfila un relat situat en un hostal on arriben tres velletes per descansar i refrescar-se. Són la «memòria», la «veu» i l’«oïda» i allà coincidiran amb un grup de vint joves que s’estan explicant històries.
Durant set jornades, s’aniran trobant a l’hostal (malgrat que cada dia alguns joves van abandonant) i conversaran sobre la narració oral. Així, els capítols —set— fan referència a diversos elements que cal tenir en compte per ser un bon narrador: Quins contes són els més adients, com recordar l’argument, quines paraules emprar, en què es diferencies els relats populars dels relats d’autor, etc.
La primera part s’acaba presentant uns exercicis que es poden fer a casa i ajuden a tenir confiança en sí mateix i a perdre la por a narrar.

A la segona part, la Roser ens regala alguns contes —set, novament— per a gaudi de tots nosaltres i tancar de manera emotiva el relat.

El «Manual» convé llegir-lo a poc a poc, perquè el vocabulari emprat és ric i farcit de paraules que cal anotar en llibreta apart —o si sou dels qui ratlleu els llibres, podeu anar subratllant o fent anotacions al marge, tot s’hi val. Crec que aquesta idea li agrada a la Roser— per poder recordar i revisitar-les després.

Si voleu saber-ne més, encara hi sou a temps d’apuntar-vos a la presentació que es farà el proper dijous 21 d’octubre al Zoom de la llibreria Sendak, a les 18:30h. Us podeu inscriure entrant al web de la llibreria o clicant a:

http://www.llibreriasendak.cat/project/manual-doralitat/

Contarà amb dos convidats de luxe: La M. Carme Bernal, professora emèrita de la UVic-UCC i especialista en literatura infantil i en Gabriel Janer Manila, Catedràtic emèrit d’Antropologia de l’Educació i escriptor.  Ambdós conversaran amb la Roser Ros.

Les primeres pàgines del llibre, AQUÍ

LES DADES:
Títol: Manual d’Oralitat en set jornades i set contes
Autora: Roser Ros i Vilanova
Editorial: Tantàgora
Pàgines: 152
Barcelona, 2020

by

Les balenes arriben volant

Agafes la portada d’aquest àlbum i què veus? Una imatge surrealista d’un grup de balenes surant pel cel entremig dels edificis d’una ciutat. Es tracta d’un dibuix fet a llapis i la sensació que transmet és de tristesa.

Abans d’obrir-lo te n’adones que és una ciutat com qualsevol altra ciutat populosa del món perquè a la part inferior hi ha l’embús habitual dels cotxes i els edificis són alts (oficines?). També veus que les balenes no són totes de la mateixa espècie. Es distingeix una balena blava, un catxalot i una balena grisa, totes avançant cap a la dreta i convidant-nos a obrir el llibre.Abans, però, recordem que no fa gaire em llegit o hem vist a la tele la notícia que el govern del Japó torna a autoritzar la cacera de balenes adduint que és una tradició, i ens passa pel cap la idea fantàstica de pensar que potser les balenes el que fan és fugir dels pescadors i buscar refugi al continent.

Bé, tot això són suposicions perquè el llibre no té text. Anem passant les 40 pàgines i podem llegir les imatges i entreveure una història força salvatge. Els cetacis semblen tranquils i algunes persones aixequen els ulls i els admiren, sense mostrar sensació de por, potser una mica de sorpresa i prou.

Però, ai, las!, les autoritats no pensen el mateix i la seva reacció serà violenta i envien un exèrcit format per mariners proveïts d’arpons a liquidar les balenes. Fa pensar en les reaccions d’alguns governs davant l’arribada d’immigrants, d’uns governs que no acaben d’entendre què està passant. Les balenes no fan pinta de voler fer mal a ningú, es diria que senzillament van de camí no sé sap on, com si estiguessin fugint, o potser es volen trobar totes a la ciutat de Melville com apunta la dona del temps (gran homenatge a Melville; més endavant veurem la paraula Achab en un dels tancs).

Les imatges de les autoritats militars són tremendes, i mostren una agressivitat que corprèn. En lloc de quedar fascinats, bocabadats, davant la bellesa que suposen aquests animals, els manaires de la metròpolis acaben tirant pel dret, com si tinguessin por, i eliminant-les del tot.

Ja hem apuntat que l’obra no té text i, per tant, cadascú, interpreta allò que l’autor i l’il·lustrador ens volen mostrar.

Molts dels dibuixos ocupen dues planes i tots estan enquadrats, limitats pel blanc. La última vinyeta és espectacular.

Novel·la gràfica recomanada per a alumnes de l’ESO

LES DADES:
Autor: Davide Calì (Cornelius)
Il·lustrador: Tommaso Carozzi
Editorial: Océano Travesía
Pàgines: 40
Barcelona, 2020

 

by

«El venedor de felicitat» a Catalunya Ràdio

Al tercer programa de “L’ofici d’educar” de Catalunya Radio, dins la secció «Llibres per somiar» vam presentar el llibre “El venedor de felicitat” de Davide Calì i amb il·lustracions de Marco Somà. És un àlbum preciós del que ja n’hem parlat en aquest blog.

Enguany hem incorporat un concurs (senzill) per a què hi puguin participar els oients, en aquest cas, la proposta que fem és enviar una frase on s’expliqui QUÈ ÉS LA FELICITAT.
Entre totes les respostes, en triarem una a l’atzar i li regalarem el llibre, gentilesa de l’editorial “Libros del zorro rojo”

Al programa anterior vam fer una pregunta relativa al llibre “Pippi Calcesllargues”. Demanàvem: On guarda la Pippi les seves monedes d’or?

La resposta la podíeu trobar al primer capítol, on diu: Dues coses es va emportar del vaixell: Un mico petit que es deia Senyor Nilsson i que li havia regalat el pare, i una gran maleta plena de monedes d’or.

Hem rebut moltes respostes encertades. I el sorteig va donar com a guanyadores d’un llibre de “Pippi Calcesllargues” a dues germanes (l’Annika i la Gabriela), un altre per a dues germanes, l’Olivia i la Vilma i el tercer per a la Núria Alemany. Felicitats a les afortunades! Gràcies per participar i per escoltar el programa.

Podeu enviar les respostes a través del grup de Telegram de “L’ofici d’educar”, del correu loficideducar@ccma.cat, o bé per Instagram. Teniu temps fins diumenge 18 d’octubre.

Podeu sentir el podcast del programa d’ahir clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-venedor-de-felicitat-de-davide-cali/audio/1080689/

 

by

Nova campanya “Fas 6 anys. Tria un llibre!”

Aquest proper dijous 15 d’octubre i fins al 30 de novembre de 2020 està en marxa la campanya “Fas 6 anys. Tria un llibre” que vol estimular els hàbits de lectura dels infants de 6 anys.

Té com a objectius que els nens i les nenes descobreixin les llibreries amb un adult, i que aprenguin a donar valor al llibre.

Els alumnes de Primer de Primària que fan o han fet sis anys aquest any, rebran a casa una targeta que els convidarà a anar a la llibreria més propera. Allà podran bescanviar la targeta pel llibre infantil que més els agradi, per un import de fins a 13€. En cas que l’import del llibre sigui superior, la diferència haurà de ser abonada per l’adult que l’acompanyi.

Aquest any se’n poden beneficiar 76.006 nens i nenes de Catalunya que podran anar a 357 llibreries de tot el territori.

Tota la informació i el llistat de llibreries on bescanviar la targeta a:
https://icec.gencat.cat/ca/campanyes/fas-6-anys/index.html

Per qualsevol consulta o suggeriment podeu enviar un email a: fas6anys@gencat.cat

https://www.youtube.com/watch?v=hF3KGUCcRtI&feature=emb_logo

by

De qui és la Lluna?


«La guineu és una de les poques criatures salvatges del món que pot sobreviure amb èxit a la ciutat» és la primera frase d’aquest àlbum. Imagino que és veritat perquè les guineus són prou llestes per adaptar-se a qualsevol ecosistema. A més, a la rondallística popular, normalment formen part del cicle d’«el llop i la guineu» on representen la saviesa i l’astúcia i els llops la força i la beneiteria.

L’inici del llibre és potent. A més a més de la frase que llegim a la pàgina esquerra, veiem a la banda dreta una guineu, asseguda a la butaca de casa, endormiscada, amb un tassa de cafè al costat i una finestra oberta que ens apunta que està en un pis de la ciutat. Al seu darrera el dibuix d’un quadre de Van Gogh (Camp de blat amb xiprers) que va fer quan es va ingressar voluntàriament en un manicomi, a França. El quadre reflecteix el que veia Van Gogh des de la seva finestra del sanatori i en aquesta imatge de l’àlbum fa de contrapunt, de mirall, de la finestra del pis de la guineu. Ben pensat.

A més, hi ha un altre element que connecta amb tot plegat (amb la casa, amb Van Gogh) i és la pila de llibres que hi ha al terra. Si ens hi fixem bé, veurem que el que hi ha al damunt és un de les tires còmiques de Charlie Brown. L’autor explica que l’Snoopy és un dels seus ídols i que en una vinyeta va veure com es cremava la caseta del gos, mentre es lamentava per la pèrdua dels seus llibres, de la seva taula de billar i del seu VAN GOGH! Tot casa, ja ho veieu.

A la portada de «La lluna no és de ningú» veiem un altre personatge, un ruc. És l’altra cara de la moneda. Llegim que «no sempre té una adreça fixa» que ens pot indicar que és un sense-sostre. El veiem assegut en una escala qualsevol, i a les parets que l’envolten hi ha cartells que conviden a somiar: circs, mags, teatres,…

La guineu es fa dir Clive Prendergast, que és un nom força elegant, tot i que de debò ningú que no sigui una guineu pot pronunciar el seu nom real. Treballa en una fàbrica, on no sap que hi fabriquen. I la imatge ens remet a la mítica pel·lícula de Chaplin “Temps moderns”.

L’ase es diu Humphrey i és força maldestre. No acaba de sortir-se’n a les feines que se li presenten.

Entre els dos animals hi ha una bona amistat i l’àlbum ens mostra un episodi força bonic i curiós on cauen a les seves mans dues entrades per anar al teatre, amb tiberi posterior inclòs.

Un llibre on, aparentment, no hi passa gran cosa, però que ens ofereix una visió del que significa ésser amics i de com, de vegades, la vida por ser meravellosa.

Les il·lustracions estan fetes de manera artesanal. L’autor, Tohby Riddle, primer dibuixa els personatges, després els pinta, a continuació els retalla i finalment els enganxa sobre el fons. Una mena de collage que resulta bonic de veure.

Cada vegada que torneu a mirar el llibre, trobareu noves relacions i detalls que abans no havíeu vist.

Crec que és una lectura que pot oferir bones converses filosòfiques amb infants de cicle mitjà.

Proveu de començar amb la frase que hi ha al final del relat quan els dos amics passegen entre el carrusel de llums que fan pampallugues i els sorolls de la ciutat i es diuen l’un a l’altre:

«Aquesta és la nostra ciutat»

Plantegeu què significa «Pertànyer a un lloc», us sorprendran les idees dels nois i noies.

Al web de l’editorial Babulinka podem llegir:

«Tot un clàssic modern, una història magistral d’amistat i dignitat que encaixa perfectament en qualsevol cor, mà, pota o peülla». Shaun Tan.

En Clive Prendergast és una guineu que viu amb un cert èxit a la ciutat. Té un amic ase anomenat Humphrey. Aquesta és la història de la seva amistat i de les coses meravelloses que, de vegades, passen un cop a la vida i que deixen a l’ànima una sensació triomfant. Perquè qui té poc, quan arriba una fortuna, per petita que sigui, se sent envaït per la gratitud i l’alegria.

La Lluna no és de ningú és considerat un dels llibres per a nens més importants que s’han publicat a Austràlia durant els últims 10 anys. El pas del temps ha confirmat la seva condició de clàssic modern de la literatura infantil. Tot i celebrar-se el 10è aniversari de la seva primera publicació, segueix sent un dels llibres més venuts a Austràlia.

LES DADES:
Títol: La lluna no és de ningú
Autor: Tohby Riddle
Il·lustrador: Tohby Riddle
Traductora: Marina Espasa
Editorial: Babulinka
Pàgines: 40
Barcelona, 2020

 

 

by

Curs sobre creativitat amb la lectura i l’escriptura impartit per l’Anna Manso

L’Anna Manso és una de les escriptores més prolífiques i mediàtiques de casa nostra. Ara, des del web de graó informen de la possibilitat de fer un curs sobre lectura i escriptura adreçat a Mestres i professors. L’han titulat Despertar la creativitat amb la lectura i l’escriptura (6-15 anys).
És un curs reconegut pel Departament d’Educació que consta de 30 hores.

A la informació que ens han enviat hi diu:

La lectura i l’escriptura a l’aula haurien de ser una peça central en la formació adreçada a mestres i professors, donats els seus múltiples beneficis i les seves potencialitats per a l’aprenentatge dels nens i nenes i, més, avui en dia. Animar a la lectura i a l’escriptura, aconseguir encomanar la passió per llegir i escriure històries té, per tant, cada cop més importància.
Aquest curs tutoritzat per l’Anna Manso gira al voltant d’aquest tema, posant èmfasi en la importància d’animar a l’alumnat de primària i secundària a la lectura i a l’escriptura i el fet de com, encomanar la passió per llegir i escriure històries, està a l’abast de tots els docents que ho desitgin, tot oferint-los eines i informació per a aconseguir-ho. Així doncs, també és una formació que pretén empoderar al docent, fent-lo adonar dels seus propis recursos i de la pròpia capacitat creativa, a partir del diàleg, de l’intercanvi d’experiències i de la visió pràctica sobre la lectura i l’escriptura a l’aula.

Metodologia
El curs s’estructura en 5 sessions virtuals a partir de l’experiència de l’Anna Manso com a escriptora i també de les visites, xerrades i activitats amb nens i joves que realitza des de l’any 2001. És per tant, un curs basat en l’experiència pràctica i en el coneixement de realitats educatives diverses. I també del ferm convenciment de l’autora en les grans capacitats de mestres i professors per adaptar i canviar dinàmiques i descobrir el seu propi potencial.

Així doncs, també és una formació que pretén empoderar al docent, fent-lo adonar dels seus propis recursos i de la pròpia capacitat creativitat, que tant sovint creu rovellada, mancada o inexistent. I ho farem a partir del diàleg, de l’intercanvi d’experiències i de la visió pràctica sobre la lectura i l’escriptura a l’aula.

Les dates de les sessions són: 28 d’octubre i 4, 11, 18 i 25 de novembre a les 18:30 hores.

Després de cada sessió es proposen activitats avaluables relacionades amb el contingut de la sessió i que caldrà fer posteriorment. L’avaluació i la tutoria anirà a càrrec de l’Anna Manso.
Si hi esteu interessats podeu trobar tota la informació al web de Graó: https://cat.grao.com/ca/producto/despertar-la-creatividad-con-la-lectura-y-la-escritura-615-anos-cmanso30

Unes paraules de l’Anna, convidant-nos a participar:
https://www.youtube.com/watch?v=dq-q_s0V4Kk&feature=emb_logo