Ara fa 25 anys, va néixer el Grup Bibliomèdia, un àmbit de treball de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya format per persones dedicades a l’educació, que treballem per a l’establiment i consolidació de la biblioteca escolar en centres educatius d’infantil, primària i secundària perquè tenim el convenciment professional que la biblioteca escolar és imprescindible per a la formació dels nois i noies.
Molta gent que ha cregut en la biblioteca escolar hi ha format part: Mestres, bibliotecàries, professors, lletraferits en general. S’han fet (i es fan) algunes publicacions força reeixides, articles a diferents revistes, trobades presencials per debatre i avançar cap a un model de centre educatiu on la lectura i la biblioteca sigui un dels motors de l’educació, la qual cosa vol dir que apostem fermament per aquests espais amables, on es potencia l’esperit crític i la imaginació.
Aprofito la data d’avui, Sant Jordi, per felicitar a les companyes i companys del grup que han dedicat tantíssimes hores (tantíssims dissabtes) i per fer-los saber quan els estimo.
Estan en marxa les Jornades internacionals sobre literatura infantil i inclusió. Enguany el lema triat és «Els llibres que tinc a les mans reflecteixen la meva realitat?»
Serà l’onzena l’onzena Escola d’Estiu sobre Literatura Infantil i Juvenil adreçada a persones que, des de l’àmbit de l’ensenyament, la biblioteca infantil, la recerca o la motivació personal, tinguin interès en l’aprofundiment d’aquest tema. Aquesta onzena edició tractarà d’alguns aspectes de la realitat complexa i diversa que viuen els infants i joves en diferents contextos socials, culturals, educatius, familiars, etc.
He llegit al programa que es retrà un reconeixement a la Roser Ros i m’ha agradat.
Quan recomanem llibres per a infants més petits de cinc anys, estem atents a les característiques que han de tenir, especialment pel que fa al seu contingut. Ens fixem en si les il·lustracions són predominants, si són boniques i innovadores. És convenient que el decorat, el fons, no sigui distorsionador i així el nen o la nena que llegeix centra la seva mirada en els personatges. Encara que aquest infant encara no sap llegir, té la seu costat el pare o la mare que sí en sap i li pot anar llegint les paraules, resseguint-les amb el dit. És convenient que el text sigui bonic, poètic, entenedor. La «lectura de falda» és una manera molt propera de transmetre sensacions i benestar. També recomanem que es triï un moment del dia per mirar o llegir els llibres junts. Convé mostrar històries protagonitzades per animals, humanitzats o no. Amb repeticions i rimes senzilles. Pel que fa a l’aspecte físic, l’aparença, van bé els libres que els hi càpiguen a les seves mans. També que tinguin les pàgines de cartró i els cantons arrodonits (això no és imprescindible). Bé, el sentit comú també ajuda i allà on estem perduts sempre podem anar a la llibreria més propera, a la biblioteca del barri o a la mestra del vostre fill o filla i segur, segur, que us podrà aconsellar sobre si tal conte o tal altre és adequat.
Un dels darrers bonics libres per a infants de tres anys que he vist és «Què veus, eriçó?».
Es tracta d’un enfilall de rimes senzilles, consonàntiques, que van acumulant les hores del dia, de la una fins a les dotze. Sota la mirada curiosa d’un eriçó, acompanyem el que ell veu. A la banda esquerra, a les pàgines parells, sempre es situa l’eriçó en actitud observadora i a la dreta, la que primer veiem en passar pàgina, trobem el que està veien. Per exemple, els primers versets fan:
A LA UNA, MIRO EL CEL I VEIG LA LLUNA
I les imatges que acompanyen són aquestes:
I així fins arribar a les dotze.
Les imatges estan ben aconseguides, són divertides i amb força detalls.
Una bona lectura per intentar recordar els rodolins. És relativament fàcil de cantar i es pot acompanyar amb algun instrument casolà que marqui el ritme.
L’autor, en Ramon Besora, ens proposa algunes petites accions a fer, després de la lectura. Diu:
Si després d’observar atentament cada doble pàgina convidem l’infant a tancar els ulls i li demanem que intenti recordar el que ha vist, potenciarem les habilitats de memòria i la seva capacitat d’observació. I un infant observador és, per regla general, aquell que té interès d’aprendre, d’assimilar tot allò que l’envolta.
Podeu: – Llegir el text i observar atentament què veu l’eriçó. – Ampliar la mirada: I tu, què hi veus? – Tancar el ulls i intentar recordar tot el que s’ha vist. – Descriure l’escena compartint el que s’ha observat.
LES DADES: Títol: Què veus, eriçó? Autor: Ramon Besora Il·lustradora: Natasha Domanova Editorial: Nandibú Col·lecció: Petit Nandibú, 13 Pàgines: 24 Lleida, 2021
Tot a punt per a una nova edición del “Salon do libro” de Pontevedra. Enguany l’han titulat
«Libros para salvar o planeta: UN SALÓN EN TEMPOS DE PANDEMIA»
El presenten així: Como sabedes, o Salón do Libro é un dos proxectos emblemáticos e principais do Concello de Pontevedra, e queremos que o siga sendo tamén no vindeiro ano, reinventado e adaptado á realidade q ue nos toca vivir. Así pois, vento nas velas, decidimos seguir adiante, repensar e reinventar un Salón en tempos de pandemia e temos o pracer de anunciar que entre o 23 de abril ao 9 de maio 2021, terá lugar a XXII edición que terá o medio ambiente, a ecoloxía e o cambio climático como tema principal: EMERXENCIA LITERARIA: OS LIBROS SALVAN O PLANETA.
Podeu disfrutar molt només de veure la pila d’actes que han organitzat (presencials i virtuals).
He tingut la sort que les persones que estan al darrera del« Congrés de mediació escolar» m’hagin convidat a conversar amb ells en la primera jornada, el dia 22 d’abril. El cartell i el programa són aquests:
La cadena de llibre comença al cap de l’autor i fins que no arriba als infants passa per nombroses mans: Il·lustradors, correctors, traductors, editors, impressors, transportistes, etc. Finalment arriba a les llibreries. En aquests temples hi treballen els llibreters i les llibreteres. El seu ofici és vendre llibres, naturalment, però també ens ajuden a triar el que ens pot agradar més, ens pot emocionar o fer somiar, viatjar o ajudar. Solen ser persones lletraferides que gaudeixen de la lectura i estan ben preparades humanística i culturalment.
Al programa d’ahir de L‘Ofici d’Educar de Catalunya Ràdio en vam tenir una bona representació. Vam poder conversar amb la Paula Jarrin, llibretera de la llibreria Al·lots de Barcelona, la Mertxe París de la Llibreria El Genet Blau, de Lleida; la Irene Tortós-Sala, de la Llibreria l’Altell de Banyoles; la Montsant Fonts, de la llibreria Gaudí de Reus i en Germán Machado, de la llibreria “El petit tresor” de Vic.
Ens van explicar com està el moment del sector i ens van fer recomanacions de literatura infantil i juvenil de cara a Sant Jordi.
També vam poder sentir les recomanacions de cinc joves lectors.
Us passo l’article que ha escrit la directora i presentadora del programa, l’Elisabet Pedrosa. Trobareu els enllaços i més informació d’altres programes relacionats, com “Ciutat maragda”, on també es fan recomanacions.
Al final, podeu obrir el podcast i sentir tot el programa.
Les recomanacions dels llibreters per Sant Jordi 2021: literatura infantil i juvenil
Llegir ha estat una de les activitats triomfadores de la pandèmia, la via d’escapament que ens ha fet sentir lliures, malgrat les restriccions. D’aquí ve que llibreteres i llibreters no hagin parat de recomanar llibres i hagin sentit com mai reconegut i estimat el seu ofici. A “L’ofici d’educar” ens comparteixen el seu entusiasme per la literatura i les seves propostes:
📚 Recomanacions d’El Genet Blau (Lleida)
Mertxe Paris és filòloga àrab i editora de “Mosaics llibres” i defensa la lectura compartida entre petits i grans com una font de plaer; la pandèmia ha enfortit el vincle amb els clients i s’han sentit més estimats, i destaca la bona feina que els petits llibreters independents estan fent.
Per a petits: “Gràcies“, de Rocio Bonilla (Ànima llibres). Un àlbum il·lustrat molt adequat per al moment que vivim perquè parla de la història d’un veïnat que, gràcies a la curiositat i l’empatia, junts arribaran molt lluny.
Per a primària: “En Gripau i en Gripere són amics“, d’Arnold Lobel (Entredos). La història d’amistat d’uns gripaus, que s’entenen, s’ajuden i es respecten, malgrat les diferències, en la vida quotidiana.
Per a adolescents: “Intercanvi amb un anglès“, de Christine Nöstlinger (Altra Tribu). La convivència familiar d’un adolescent es veu dinamitada quan arriba un jove anglès que l’ha d’ajudar a aprendre l’idioma; una història emocionant i divertida.
La Jana, de 12 anys, recomana “Hotel Winterhouse”, de Ben Guterson (La Galera). Diu:
M’ha agradat molt perquè tracta d’una nena que va amb la seva família a un hotel, i hi viu una gran aventura, és intrigant i divertida.
📚 Recomanacions de L’Altell (Banyoles)
Irene Tortós-Sala s’emociona recordant com treien fum el mòbil i les xarxes durant el confinament, i han remuntat gràcies a la fidelitat i solidaritat dels clients. Diu que les famílies hem pres més consciència de la importància de la lectura, ens convida a llegir amb els fills, i que s’arrisquin amb les històries.
Per a petits: “Els estels”, de Jacques Goldstyn, escriptor i dibuixant (Editorial Juventud). És un llibre preciós amb un format d’àlbum i còmic, una història imprescindible, on la religió i l’amistat són molt importants: un nen jueu es fa molt amic d’una nena musulmana perquè comparteixen la passió pels estels, però els pares no admeten la relació i hi ha una trencadissa.
Per a primària:“La capitana Rosalie“, de Timothée de Fombelle (Anima Llibres). Una delícia il·lustrada per Arsenault, que tracta de temes universals com l’escola, la guerra, les relacions entre mare i filla, i la capacitat d’una nena petita d’aprendre a llegir copiant la pissarra dels grans.
Per a adolescents: “La casa de l’Iggie” de Judy Blume (Viena Edicions). Parla del racisme i de la intolerància, i ajuda a entendre el que passa als Estats Units i a casa nostra. La protagonista es relaciona amb una família negra que arriba al veïnat amb tanta normalitat que t’adones que els prejudicis són només dels adults.
La Mariona, de 10 anys, recomana llibre “D’Aristòtil i Dante“, de Benjamín Alire Sàenz (Altra Tribu) Premi Llibreter 2020.
El proposo perquè m’agraden els drames i perquè defensa la igualtat que dues persones del mateix sexe puguin estar casades, em va fer plorar en algun moment, però acaba bé.
📚 Recomanacions d’El Petit Tresor (Vic)
German Machado és autor amb la Mercè Galí de “Jo soc l’altre” (Litera Libros), sobre bessons idèntics. No entén el llibre com una obligació sinó com un pont, un vincle, entre l’adult i l’infant, que si és bo s’enganxen a la lectura.
Per a petits: “Dins l’ou” d’Emma Lidia Squillari (Kalandraka). Una història molt bonica, un llibre joc, en el qual surten de l’ou molts animals, i s’hi planteja una intriga. És divertit i parla de la cadena tròfica dels animals.
Per a primària:“L’abecedari entremaliat“, d’Anna Aparicio Català, autora i il·lustradora de Taradell i internacional (Takatuka). Un abecedari molt bonic que és com un llibre joc per aprendre l’abecedari de forma divertida.
Per a adolescents:“Caminant junts per la lluna“, de Pep Puig (L’altra Tribu). Una novel·la que descriu molt bé l’experiència de l’adolescent. Una mort desgraciada és el punt de partida d’aquest història que reflexiona sobre el destí i l’atzar.
El Jaume, de 13 anys, recomana “El diari d’Anna Frank“, novel·la gràfica, il·lustrada per David Polonsky i Ari Foman (Penguin Random House).
Un llibre original i divertit. Una història tan dura, acompanyada de dibuixos, és més fàcil d’entendre, tot i que manté els mateixos valors.
📚 Recomanacions de la Gaudí (Reus)
Monsant Fonts elogiala resposta espectacular dels clients durant la pandèmia.No creu que l’edat recomanada hagi de ser un límit a l’hora de triar llibres, defensa que amb un llibre poden viure milers d’universos, i que trobin el seu camí lector. I les seves propostes són clàssics:
Per a petits: “Monky“, de Dieter Schubert (Ediciones Ekaré). Un nen surt al bosc a passejar amb la seva mare, arriba una tempesta i perd el seu animaló, un mico, i tornen a buscar-lo, però no el troben i passen moltes aventures. És tendre, sense text i amb unes il·lustracions precioses.
Per a primària: “La iaia no hi toca“, de José Ignacio Valenzuela (BiraBiro). La història d’un nen que passa les tardes amb l’àvia, perquè els pares treballen. Al principi no li fa gota de gràcia, perquè l’àvia és rara, però amb ella descobreix la literatura i a mirar el món amb uns altres ulls, i estableixen una relació molt maca que l’ajudarà a fer-se gran.
Per a adolescents: “Història impossible”, de Sebastian Cole (Blackie Books). La història de dos amics que s’avorreixen a classe i s’inventen un amic invisible que es fa realitat: Sebastian Cole; passen aventures i mostra que les coses no sempre són el que semblen.
M’ha agradat molt perquè tracta d’una noia que té un nou veí, i es van coneixent a través dels pòstits, és molt divertit i t’ensenya que et pots comunicar i conèixer una altra persona d’altres maneres.
📚 Recomanacins d’Al·lots (Barcelona)
Paula Jarrin és historiadora, va ser la comissària a la Fira de Bolonya del 2020. Diu que el col·lectiu de llibreters ha demostrat que és resilient i empàtic, ique per transmetre la passió per la lectura hem de reconèixer el nostre infant interior, i sobretot escoltar les criatures:
Per a petits: “Tami, el maquinista”, de Núria Parera, amb il·lustracions de Dani Torrent (Babulinka Books). La història d’un petit noi valent, maquinista, a qui descarrila el tren i viurà aventures; és un dels pocs exemples de la literatura d’infants protagonistes negres, que li passen coses meravelloses, i un referent de diversitat que us enamorarà.
Per a adolescents: “La gran caminada”, de Stephen King (Editorial Males Herbes). És una distopia, sabem que 100 nois comencen a caminar i que d’aquests 100 només en quedarà un; un llibre que vincula el món dels joves i la literatura d’adults.
I l’Helena, de 6 anys, recomana el conte “De què fa gust la Lluna?”, de Michael Grejniec, que també recomanen des d’Al·lots. Diu:
Uns animals volen saber quin gust té la Lluna, però un animal tot sol no pot, i per això s’han d’ajudar tots en equip, i m’ha agradat molt.
Explica que els llibres han estat un aixopluc durant la pandèmia, perquè la lectura també cura. Segons un estudi de la Universitat de Sussex, a Anglaterra; les persones que llegeixen viuen més, dormen millor i estan més tranquil·les.
Per a petits: “Qui farà riure a la princesa?“, d’Olga Cercós (El Cep i la Nansa). La història d’una princeseta que fa temps que no riu i els reis convoquen a tothom perquè la facin riure. Hi van follets, bruixes i fades i, al final, hi ha un fet escatològic que fa esclatar de riure.
Per a primària: “L’elefant“, de Peter Carnavas (Nandibú/Pages Editors). La història de la relació d’una nena amb el seu pare, que té una ombra molt gran, un elefant, la tristesa del pare. Un llibre ben escrit i senzill, amb il·lustracions precioses que parla de la tristesa de les pèrdues i del dol.
Per a adolescents: “Toni o como conseguir las Ronaldo Flash” de Philip Waechter (Maeva Young). Una novel·la gràfica per als que els costa llegir, que explica la història d’un jove que veu un rètol de “compra les meravelloses Ronaldo Flash” i com que la mare no les hi vol comprar, busca maneres de guanyar diners per comprar-les. Un llibre genial i divertit.
El Jaume afegeix recomanacions per al 0 a 3: La col·lecció de poesia “Del bressol a la lluna”, del mestre i poeta Antonio Rubio (Kalandraka); “Endevina-ho” de Tristan Morie, un llibre joc (Combel); “Benvinguda“, una introducció al pop-up de Marta Comín (UDLibros),i “Què veus, eriçó?“, una delícia de Ramon Besora (Pagès Editors).
I tu, què ens recomanes?
Ens pots fer arribar les teves propostes literàries a través del Telegram de “L’ofici d’educar” o a loficideducar@ccma.cat.
Feia tant de temps que la princesa no reia que ja ningú no se’n recordava, de com es fa per riure. I, és clar, el rei la reina estaven molt amoïnats. Així que se’ls va ocórrer convocar a palau a mags, bruixes, follets, fades, etc. per veure qui aconseguia fer riure a la princesa. (Si us hi fixeu, a la portada de l’àlbum apareixen tots els actors del relat).
Van acudir, primer, els bufons i van fer una pila de ximpleries, caigudes i patacades gracioses, però a la princesa no se li escapava ni un petit riure.
Tampoc ho van aconseguir la resta de personatges (tots coneguts) que ho van intentar.
Ja us podeu imaginar que el conte acaba bé i algú serà capaç de fer que la princesa es peti de riure, ella i tothom.
L’Olga Cercós és una molt bona narradora de contes i en aquesta història es nota perquè és com si seguissim el fil d’una narració tradicional, amb personatges arquetípics, les repeticions indispensables i un final sorprenent que de ben segur també us farà riure a vosaltres, lectors.
La història s’acompanya de les il·lustracions d’en Subi que es centren en els personatges i no s’estan per detalls que puguin desviar la mirada de l’essencial. Com a molt, veiem una finestra, una cortina i poca cosa més. Les imatges divideixen bé les dobles pàgines: d’una banda el rei, la reina, la princesa i de l’altra els convidats que fan la seva actuació per mirar de fer riure la noia.
Les cares dels personatges són molt expressives i els colors suaus, passats per l’ordinador, recreen perfectament l’ambient esperat.
Una bona lectura per als infants de cicle infantil.
LES DADES: Títol: Qui farà riure a la princesa? Autora: Olga Cercós Il·lustrador: Subi Editorial: El Cep i la Nansa Pàgines: 32 Vilanova i la Geltrú, 2021
Com cada any, us presento algunes novetats aparegudes en els darrers mesos i que m’han semblat bones lectures. Són deu per a cada cicle, quaranta en total. Al final podeu descarregar el tríptic i si us fa servei, estaré content.
D’ací no res serà Sant Jordi, especial com l’any passat. Amb una mica de sort encara podrem fer alguna trobada presencial però si no és possible, ho gaudirem igualment.
Si podeu, aneu a la llibreria més propera i de confiança, feu-vos un bon regal i de passada compreu libres per a les persones que estimeu.
Cicle Infantil
No em diguis cutxi cutxi. Sean Taylor. Baula
El gran petit lleó. Hildegard Müller. Takatuka
Gus. Tyto Alba. Nuevo nueve
La feria de medianoche. Gideon Stere. Edelvives
Sports. Meritxell Martí. Combel
Benvinguda. Marta Comín. A Buen Paso
Qui farà riure a la princesa? Olga Cercós. El cep i la nansa
A la cua de l’arca. Antonis Papatheodoulou. Kalandraka
¡Gracias! Mary Lyn ray & Stephanie Graeguin. Corimbo
Què veus, eriçó? Ramon Besora. Nandibú
Cicle inicial
Si vens a la Terra. Sophie Blackall. Barcanova
El oficial Correa y Gloria. Peggy Rathmann. Ekaré
Un dia amb en Mus. Claire Lebourg. Blackie Books
Avni (Animal Veritablement No Identificat. Romain Pujol. Astiberri
Els invisibles. Tom Percival. Andana
La filadora de boira. Agnès de Lestrade. Tramuntana
A la recerca de la flor Constel·lis de les profunditats. Benjamin Flouw. Coco Books
La Paula i el colibrí. Muriel Villanueva. Animallibres
Gràcies. Història d’un veïnat. Rocío Bonilla. Animallibres
No sin mis cosas preferidas. Sepideh Sarihi. Lóguez
Ahir a “L’ofici d’educar”, vam parlar de llibre “Astronautas. Bitácora de un viaje espacial”, de Chang-hoon Jung, un llibre de coneixements publicat per Ekaré.
“Astronautas” ens mostra el viatge de tres nois a l’estació orbital, la fascinació que suposa veure la Terra des de l’espai i imaginar-se quines sensacions senten els astronautes amb la ingravidesa, i també veurem com s’ho fan a l’estació per dutxar-se, menjar, dormir, quins experiments fan allà dalt i quins perills els esperen quan fan una passejada espacial.
Una bona lectura per a infants de cicle mitjà i per a afeccionats a l’astronomia i els viatges espacials.
I, com sempre, fem una pregunta sobre el llibre. Entre els participants farem un sorteig i al guanyador li regalarem el llibre en qüestió. Aquesta setmana la pregunta del concurs és:
Amb què escriuen els astronautes quan són a l’espai?
Les respostes per correu electrònic a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge i podeu guanyar un exemplar del llibre “Astronautas”.
En el darrer concurs del llibre “El primer cas”, els guanyadors han estat la Cristina i el seu fill Marc. L’enhorabona!
El programa d’ahir va estar dedicat als libres que han escrit mestres i professors fora de sèrie que afavoreixen l’esperit crític i la creativitat. Es van presentar cinc assajos i memòries de docents que entenen l’educació com un desafiament per aprendre i créixer com a persones. Ho podeu sentir clicant a:
La propera setmana, el diumenge 18, dedicarem tot el programa a presentar llibreters i llibreteres que ens recomanaran bones lectures de cara a Sant Jordi.
A l’Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectures 2020 s’acaba de publicar un nou article sobre poesia. L’estudi l’ha fet la Margarida Prats amb el títol “Edició de llibres infantils i juvenils a Catalunya (2018-2019): la poesia”.
En aquest article l’autora destaca els trets més rellevants de l’edició de llibres infantils i juvenils de poesia durant el bienni 2018-2019 i observa un lleuger augment d’obres publicades, algunes de les quals contenen imatges poètiques que contribueixen a projectar una mirada estètica sobre el món; també comenta que es manté el nombre de creadors del període anterior i que s’afegeix alguna nova incorporació, sobretot en el camp de les versions d’altres cultures.
D’altra banda, destaca la recuperació de dues obres cabdals de la nostra tradició literària; la vitalitat de les col·leccions «Vagó de versos» i «Olívia» de les editorials Andana i El Cep i la Nansa, respectivament, i l’aparició de «Poesia», nova col·lecció de l’editorial Kalandraka. Amb relació a les publicacions per a diverses d’edats lectores, s’observa un augment de llibres adreçats als més petits, i un percentatge similar a anys anteriors en les obres per a la resta de lectors i d’obres interdisciplinàries.
Els lectors de poesia saben que no es tracta només de «paraules boniques ben ordenades» que sonen bé quan les llegim. Els lectors saben que poesia és el vent, la remor del mar, el vol d’una papallona, el repic dels dits sobre el teclat del piano. Saben que poesia és quan llisquem pel tobogan, quan sentim la joie de vivre, quan comprenem com funciona la rentadora, quan ens mengem un tall de síndria, quan coneixem gent d’altres països, quant ens coneixem a nosaltres mateixos. La poesia és a tot arreu! Només cal mirar el món que ens envolta amb uns altres ulls. La gràcia dels poemes és aquesta precisament, que es tracta d’un llenguatge diferent però que està fet amb les mateixes paraules que usem cada dia a casa, a l’escola, quan anem a comprar el pa, quan juguem amb els amics. Les mateixes paraules ordenades d’una forma diferent, però els mateixos mots.
De vegades, però, alguns poemes tenen un plus afegit. És el cas del poemari «La gent de la meva escala». Perquè, a més de les emocions i les imatges mental (i reals, en aquest cas) hi ha, en cada poema, una història. Són com petits relats, contes, protagonitzats la majoria per infants, dels que podem estirar i aprendre per extrapolar-los a les persones que coneixem o als infants de la família o l’escola.
Estic molt content que la Roser m’hagi convidat a participar de la presentació el proper dijous. La Roser és persona sàvia, a qui admiro pels seus coneixements d’etnografia i de la tradició oral i també per la manera que té de connectar-ho tot amb la música, les arts, el teatre. No sé si us passa com a mi, que faig connexions de la gent que conec amb els personatges de l’imaginari àlbum de cromos on guardem els nostres referents. En el cas de la Roser (això ella no ho sap) sempre m’ha recordat a aquell escriptor que vivia a Iàsnaia Poliana i que tenia una gran preocupació per la pedagogia. Sí, definitivament, la Roser és Tolstoi.
La presentació del llibre serà molt bonica perquè serà presencial, la llum del dia s’anirà apagant i llegirem poemes al pati de Casa Anita, que serà com estar enmig del bosc. Quina paradoxa: Enmig del bosc llegint poemes de ciutat… hahaha, memorable!
No voldria avançar com anirà la cosa, només us puc dir que si veniu segur que ho xalareu. Però com que l’aforament és limitat (coses de la pandèmia) cal que us inscriviu enviant una sol·licitud a catalunya@kalandraka.com
A la «promo» que ha fet l’editorial podem llegir, entre altres, aquestes paraules:
Un veïnat imaginari protagonitza aquest original llibre de poemes que es forja en un edifici qualsevol d’un poble o ciutat. A cadascuna de les cinc plantes hi viu gent molt curiosa. Des del carrer fins al terrat, tot passant per cada replà, les pàgines d’aquesta obra ens permeten traspassar cada porta. Roser Ros, pren el títol de «Els nens de la meva escala», una secció de la revista infantil La Mainada on el poeta Joan Salvat-Papasseit (pioner del futurisme en la literatura catalana d’avantguarda) va escriure petits contes durant 1921. L’autora explica algunes de les coses que passen en una comunitat de veïns de manera poètica. Així és com Roser Ros ens presenta a un nen dormilega, un altre de ben petitó, una nina, una àvia amb la seva neta, una nena que va al mercat… i altres pintorescos habitants. Els jocs de paraules i sons, les repeticions i les tornades, les estructures dialogades, les cantarelles, moixaines i cançons de bressol inspirats en la tradició oral i altres recursos literaris són algunes de les propostes d’aquest poemari pensat per llegir i mirar, per gaudir escoltant i per recitar.
Les il·lustracions són de la María Girón, que té la capacitat de canviar de paleta segons el tipus de lectura del que es tracta. En aquest cas és una delícia, usa tonalitats suaus per crear atmosferes càlides i figures expressives.
LES DADES: Títol: La gent de la meva escala Autora: Roser Ros Il·lustradora: Maria Girón Editorial: Kalandraka Catalunya Pàgines: 44 Barcelona, 2021
La invitació a la lectura 