A les set, dos conills amb un barret

Quan recomanem llibres per a infants més petits de cinc anys, estem atents a les característiques que han de tenir, especialment pel que fa al seu contingut. Ens fixem en si les il·lustracions són predominants, si són boniques i innovadores. És convenient que el decorat, el fons, no sigui distorsionador i així el nen o la nena que llegeix centra la seva mirada en els personatges.
Encara que aquest infant encara no sap llegir, té la seu costat el pare o la mare que sí en sap i li pot anar llegint les paraules, resseguint-les amb el dit. És convenient que el text sigui bonic, poètic, entenedor. La «lectura de falda» és una manera molt propera de transmetre sensacions i benestar.
També recomanem que es triï un moment del dia per mirar o llegir els llibres junts. Convé mostrar històries protagonitzades per animals, humanitzats o no. Amb repeticions i rimes senzilles.
Pel que fa a l’aspecte físic, l’aparença, van bé els libres que els hi càpiguen a les seves mans. També que tinguin les pàgines de cartró i els cantons arrodonits (això no és imprescindible).
Bé, el sentit comú també ajuda i allà on estem perduts sempre podem anar a la llibreria més propera, a la biblioteca del barri o a la mestra del vostre fill o filla i segur, segur, que us podrà aconsellar sobre si tal conte o tal altre és adequat.

Un dels darrers bonics libres per a infants de tres anys que he vist és «Què veus, eriçó?».

Es tracta d’un enfilall de rimes senzilles, consonàntiques, que van acumulant les hores del dia, de la una fins a les dotze. Sota la mirada curiosa d’un eriçó, acompanyem el que ell veu. A la banda esquerra, a les pàgines parells, sempre es situa l’eriçó en actitud observadora i a la dreta, la que primer veiem en passar pàgina, trobem el que està veien.
Per exemple, els primers versets fan:

A LA UNA,
MIRO EL CEL I VEIG LA LLUNA

I les imatges que acompanyen són aquestes:

I així fins arribar a les dotze.

Les imatges estan ben aconseguides, són divertides i amb força detalls.

Una bona lectura per intentar recordar els rodolins. És relativament fàcil de cantar i es pot acompanyar amb algun instrument casolà que marqui el ritme.

L’autor, en Ramon Besora, ens proposa algunes petites accions a fer, després de la lectura. Diu:

Si després d’observar atentament cada doble pàgina convidem l’infant a tancar els ulls i li demanem que intenti recordar el que ha vist, potenciarem les habilitats de memòria i la seva capacitat d’observació. I un infant observador és, per regla general, aquell que té interès d’aprendre, d’assimilar tot allò que l’envolta.

Podeu:
– Llegir el text i observar atentament què veu l’eriçó.
– Ampliar la mirada: I tu, què hi veus?
– Tancar el ulls i intentar recordar tot el que s’ha vist.
– Descriure l’escena compartint el que s’ha observat.

LES DADES:
Títol: Què veus, eriçó?
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Natasha Domanova
Editorial: Nandibú
Col·lecció: Petit Nandibú, 13
Pàgines: 24
Lleida, 2021

Ales de paper

Col·lecció Ales de paper
Lynx Edicions

L’octubre de 2005, Lynx Edicions, una editorial especialitzada en llibres d’ornitologia i història natural, encetava una nova col·lecció de llibres per a infants: «ales de paper», un nom molt suggestiu que ens remet al vol de l’imaginari.
Fins ara han publicat uns quants títols («Balbina tinc… tinc…», «La Pucu no vol ser eruga», «En Pingüí i en Penguin», «L’escala d’en Pinxo» «La lliçó d’en Quatre Potes», «La Mariona Perquès», etc.) que tenen com a característica comuna que els seus protagonistes són sempre animals (marmotes, pingüins, erugues, ratolins, etcètera).
El paper, els caràcters, les guardes, tot plegat fa d’aquests llibres uns objectes molt atractius i molt ben pensats. El vocabulari és molt acurat, sense concessions.
Allò que diferencia aquests llibres d’altres col·leccions és una segona part (vull saber més…) dedicada al coneixement de l’animal protagonista on s’expliquen les característiques físiques, els hàbitats, l’alimentació i els costums. Es complementa amb un petit diccionari de les paraules o expressions que apareixen al text, i una biografia dels autors o autores del text i dels dibuixos.
Uns llibres molt apropiats que haurien de formar part, sens dubte, de la biblioteca d’aula.
Un dels que més hem treballat a l’escola és “els eriçons i la terra fosca” d’en Jose-Francesc Delgado amb il·lustracions d’en Xavier Salomó.