by

«Kamal i els alfabetistes», una novel·la d’aventures

Fa deu anys es va publicar “Kamal i els alfabetistes” i ara l’editorial Animallibres la recupera per a gaudi dels joves lectors, amb el convenciment que passaran una bona estona.

L’Àngel Burgas és un escriptor amb una llarga producció i es nota perquè el relat està ben estructurat i té ritme. Narrat en primera persona per en Kamal, un noi de tretze anys que explica la seva peripècia i ho fa afegint molts diàlegs que fan que la història avanci.

“Kamal i els alfabetistes” ens recorda les novel·les d’aventures centrades en el que està passant, apuntant per on pot anar la cosa i defugint (cosa que és d’agrair) la intenció moralitzadora que sovint veiem on s’intenta alliçonar els infants i joves i l’únic que fa és allunar-los del plaer lector.

Si coneixeu Berlin i Estambul encara ho gaudireu més perquè s’expliquen perfectament aquests dos món, dues cultures diferents i com es veu i es viu la vida en aquests dos indrets.

El llibre té ironia, humor i un punt de ciència ficció que recorda els contes de Bradbury. Alguns capítols són hilarants i et fan riure només d’imaginar les situacions.

La trama va d’un noi, en Kamal, que va néixer amb una marca a l’esquena que sembla una lletra de l’alfabet otomà. Aquesta taca és una de les que falten a una societat que s’anomenen “els alfabetistes” i és la que els falta per completar l’alfabet i salvar el món d’una profecia que assenyala fi del món.
Naturalment, també hi ha un dolent, un alfabetista renegat, el malvat gran K, que farà els possibles per que la missió d’en Kamal fracassi.

Lectura recomanada a partir de tretze anys.

Podeu llegir les primeres pàgines, clicant a:

https://animallibres.cat/tl_files/pdfs/fragments/9788419659989_FR.pdf

LES DADES:
Autor: Àngel Burgas
Edsitorial: Animallibres
Pàgines: 272
Barcelona, 2024

by

Fira del llibre del Pirineu

El primer cap de setmana del nou curs (5, 6 i 7 de setembre) se celebrarà, a Organyà, com ja és tradicional, la 29a edició de la Fira del Llibre del Pirineu.

És una bona excusa per fer una escapada i conèixer, a més del que es cou —literàriament parlant— els llogarets preciosos que hi ha a l’Alt Urgell, com la excursió a l’Ermita de Santa Fe, per exemple.

El programa dels tres dies és aquest:

Us recomano que participeu a la Carrerada, una acció festiva, divertida i de cohesió que consisteix en una lectura popular i simultània a la C-14. Tothom que hi vulgui participar a les 12 del migdia, es situa a banda i banda de la carretera, amb un llibre entre les mans, i el cap abocat a la lectura.

Enguany, d’entre els molts actes programats, crec que valdrà la pena assistir a la presentació de
la nova col·lecció “Crisàlide”, de l’editorial Salòria, que neix amb la voluntat de publicar un llibre de poesia cada any. Es presentarà Estuari de focs de Jaume Pont, el primer volum de la col·lecció.

Tota la informació de la Fira a:
https://www.organya.cat/actualitat/copy_of_fira-del-llibre-del-pirineu/edicio-de-2025

La propera setmana, aquest blog reprèn l’activitat habitual. Farem un parell o tres d’entrades setmanals i serem feliços si ens compartiu opinions, recomanacions, activitats, novetats, etc. La idea és —això ja ho hem dit, ens fem pesats— sumar esforços per aconseguir que tinguem uns infants i joves que s’enganxin a la lectura, perquè seran, sens dubte, més crítics i millors.

by

Un llibre que recorda els deu anys de l’Encontats de Balaguer

Fa deu anys es va començar a gestar la idea d’organitzar una jornada en què hi hagués espai per a la narració oral de contes i relats amb el suport del llibre. Es van preparar jocs, tallers, espais per a les signatures de llibres, una cercavila i altres accions relacionades amb el meravellós món dels contes. Aquella primera jornada es va celebrar el diumenge 10 d’abril de 2016, uns dies abans de la diada de Sant Jordi.

El resultat de tots els esforços va ser un èxit i les expectatives inicials es van superar amb escreix: va participar-hi un públic familiar, es van ocupar espais no habituals del barri antic per fer-hi activitats, es va donar a conèixer el col·lectiu d’il·lustradors locals i es van complementar els projectes que es duien a terme a la Biblioteca al voltant de la promoció de la lectura dels infants i joves, com Creixem llegint i Educar en família.

Va ser l’impuls necessari per donar pas a celebrar la Jornada, de manera periòdica, un cop l’any. I així ha estat.

Per celebrar els deu anys, enguany es publicarà un llibre que recull l’esperit de la festa i, sobretot ens permetrà conèixer de més a prop els padrins i les padrines de totes les edicions anteriors, homes i dones que representen una riquesa cultural i literària que ens fa sentir orgullosos de tenir-los, a ells i a les seves obres, al nostre país. Són persones amb molta sensibilitat, imaginació i generositat. Trobareu referències a Josep Vallverdú, Frederic Letamendi, Francesc Infante, Roser Capdevila, Pilarín Bayés, Pep Molist, Lola Casas, Ramon Besora, Ricardo Alcántara i Carles Cano.

Se’m va oferir l’honor de fer el llibre commemoratiu i estic content del resultat, malgrat que és un escrit on es recull només una mil·lèsima part del que significa aquest esdeveniment per a Balaguer.

He tingut la gran sort de conèixer de més a prop als padrins i les padrines de totes les edicions, homes i dones que representen una riquesa cultural i literària que ens fa sentir orgullosos de tenir-los, a ells i a les seves obres, al nostre país.

De tots ells he après molt i no puc estar més que agraït pel regal que m’han ofert dedicant-me el seu temps i la seva conversa instruïda i culta.

He estat acompanyat per un extraordinari equip que m’ha orientat i m’ha ajudat a fer un treball digne, començant per la Núria Arbós i en Ramon Besora. També he d’agrair el suport de la correctora Jordina Vilalta, en Sebastià Martí, autor de la il·lustració de la coberta i de l’Estudi Dosgrapas que han fet una maquetació excel·lent.

La presentació del llibre serà el dissabte 20 de setembre a les 12.00 h al pati de l’edifici de la Biblioteca.

by

Una nova edició de «La Setmana del Llibre en Català»

Fa dies que es va anunciar el programa de “La Setmana del Llibre en català”. Enguany se celebrarà del divendres 19 al diumenge 28 de setembre de 2025.

El lloc és el mateix de l’anterior edició, el Passeig Lluís Companys de Barcelona. No sé ben bé què ha passat perquè no es torni al Moll de la Fusta, al meu entendre amb molta millor ubicació.

Pel que fa a les novetats, s’ha anunciat que hi haurà més expositors que l’any passat. En total
93 casetes i 312 expositors, entre editorials, llibreries i institucions.

Una novetat que valdrà la pena de visitar serà el laboratori d’Ibbycat per a nens i nenes.

La programació d’activitats estarà formada per recitals, presentacions, converses, pòdcast, taules rodones, homenatges, debats, concerts, lliurament i celebració de premis literaris i altres activitats per a infants, joves i adults.

Si voleu conèixer què es farà cada dia, només cal entrar al web de la Setmana i allà ho trobareu tot molt ben detallat. Cliqueu a https://lasetmana.cat/

by

Medinyà i l’homenatge a Andersen

La Fira del conte de Medinyà ens recorda cada any que Hans Christian Andersen va passar pel poble, camí de Girona, l’any 1862.

Si comparem els programes de la primera edició amb aquesta quinzena veurem de seguida com ha crescut la Fira en participants i en visitants. Un creixement exponencial ben guanyat perquè malgrat els anys de pandèmia, els canvis de dates i altres minúsculs entrebancs l’empenta de l’equip que organitza l’esdeveniment ha sabut anat trobant les tecles que l’han fet créixer.

Només cal que cliqueu el següent enllaç i hi trobareu un munt de propostes

https://www.firadelconte.cat/

No us perdeu l’acte de reconeixement a la trajectòria de l’il·lustrador Ignasi Blanch, el final de concurs de narració oral, els espectacles teatrals, les presentacions de novetats i altres sorpreses.

El 14 de setembre, a Medinyà.

En aquest blog, en vam parlar fa quatre anys:
https://jaumecentelles.cat/2021/05/26/medinya-un-poble-de-conte/

by

«L’Encontats» de Balaguer. La festa del conte i el llibre il·lustrat.

Aquest proper setembre ve farcit de trobades, fires i festivals literaris de tota mena i per això, durant aquest mes d’agost anirem comentant alguns esdeveniments que estan adreçats als infants, joves i famílies.

El primer és L’Encontats que celebra el seu desè aniversari i serà especiament emotiu i ple de sorpreses.

Podeu trobar el programa amb totes les activitats detallades sí entreu a:
https://www.balaguer.cat/encontats/

Amb en Ramon Besora, estarem a la Biblioteca Margarida de Montferrat el dia 17 de setembre (dimecres) i farem una trobada amb bibliotecàries. L’hem anomenat “Afinem els sentits”. Les activitats que presentarem –en un clima lúdic, creatiu, de joc, d’improvisació–, van encaminades a fer descobrir en els infants i joves el plaer de llegir, per tal que els llibres aconsegueixin de treure tot allò que uns i altres ja tenen a dins i els ajudin a millorar la seva vida.

En aquesta trobada, les accions giraran al voltant dels sentits que ens ajuden a conèixer-nos i a transformar-nos.

Les places són limitades i cal inscripció prèvia a biblioteca@balaguer.cat

Seguirem informant.

by

«Lo que una ama» lectures literàries a l’ESO

Una de les activitats més reeixides que es fan a les biblioteques són els clubs de lectura, un idea que neix de la necessitat de trobar espai per a la conversa.

És tan potent aquesta activitat que ha traspassat les parets de les biblioteques i ara n’hi ha a les llibreries, les cafeteries i, fins i tot a les presons. I, naturalment, aquest recurs és ideal quan s’incorpora al dia a dia de les escoles i instituts.

Un cas exemplar és el que succeeix a l’Institut de Mungia (Bilbao) on la Miren Billelabeitia promou les tertúlies literàries. Amb aquesta acció s’activa el gust per la lectura i s’aconsegueix que l’esperit crític impregni els alumnes de 4t de l’ESO.

La Miren, llicenciada en Euskal Filologia, ha estat la professora de Euskara eta Literatura i de Literatura Universal i a l’assaig «Lo que una ama», Billelabeitia recull una part significativa de la seva experiència amb els alumnes que han participat de les tertúlies literàries.

El llibre té tres parts.

Primer, hi ha una breu introducció on ens fa avinent el perquè d’aquest llibre i, amb certa modèstia, ens adverteix del què trobarem i, sobretot, del que no trobarem. Diu, per exemple: No busques críticas literarias sobre los libros leídos, sino alguna reflexiones sobre la actividad lectora. No se proporciona información concreta sobre como leer o como trabajar la lectura. Tampoco se trata de un conjunto de ejercicios o de propuestas de trabajo individual en torno a ella, sino un compendio de inquietudes, opiniones y reflexiones de cuanto la lectura genera en los lectores jóvenes, en los adolescentes.

A continuació, ve una Primera part (Hablo del mundo de los libros) on l’autora fa una explicació del que són, al seu entendre, les tertúlies literàries. És un recorregut on ens posa al dia de com va arribar a aquesta eina de mostrar i compartir amb els alumnes la lectura i la literatura. És un capítol emotiu on la Miren defensa aferrissadament la necessitat de llegir i pensar sobre el que es llegeix per arribar a ser més crítics.

I, seguidament, trobem la part més interessant on, al llarg de 171 pàgines dividides en setze capítols, ens parla de les obres que han llegit i compartit els seus alumnes. De cada lectura ens fa unes reflexions.
La primera que comenta és Las troyanas, el clàssic d’Euripides, i, malgrat ésser una lectura exigent per començar el curs, veiem com els alumnes aconsegueixen extrapolar els fets que es narren comparant-los amb la realitat actual viscuda als països de l’Orient pròxim o a l’antiga Iugoslàvia relatiu al maltractament de les noies i les dones.

A continuació, ens explica tot el procés d’acostament a Sherezade a partir dels relats de Les mil i una nits, uns contes més senzills de llegir però que aporten una dosi gran d’emocions i permeten comparacions sobre com les dones han anat empoderant-se al llarg dels segles.

La tercera lectura és Hamlet. També llegiran poemes com Ítaca de Kavafis, la transformació de Gregori Samsa a La metamorfosi de Kafka, i altres lectures que obren la mirada al món que ens envolta. Molt interessant.

«Lo que una ama» és un lectura amena, inspiradora, que enganxa i mostra una altra manera de fer a l’aula per tal que els adolescents estimin la lectura i s’afeccionen a emprar-la com a recurs on trobar respostes als dubtes, anhels i somnis que tots tenim.

El llibre va ser mereixedor del Premio Euskadi de Ensayo en Euskera 2023.

LES DADES:
Títol: Lo que una ama
Autora: Miren Billelabeitia.
Traductor: Ángel Erro.
Editorial: Consonni
Pàgines: 240
Bilbao, 2025

by

«A, B, C i la Sra. Smith», aventures divertides, emotives i una mica esbojarrades

L’«Atrapallibres» és una de les accions més reeixides que organitza cada any l’Ibbycat. Mou milers d’infants i joves d’arreu de Catalunya que llegeixen tres llibres adequats a la seva edat.
La tria dels tres títols no és fàcil i cadascú de nosaltres en podria fer una diferent. Imagino que els especialistes que fan la selecció han de suar per acotar-la només a tres títols i deixar de banda la resta de bons relats. A la propera edició, a la franja d’edat dels 10 anys han triat aquests:

De «L’Òscar i jo» en vam parlar en aquest blog: (https://jaumecentelles.cat/2024/11/13/loscar-i-jo-una-historia-amable/)

L’«A, B, C i la Sra. Smith» és un relat molt ben tramat protagonitzat per tres germans i la seva veïna, la senyora Smith, una dona solitària, que el primer dia de desembre decideix preparar-se per fer un viatge el dia de Nadal i marxar a un lloc ben llunyà, encara per decidir, on la vida sigui com ella la recorda de quan era petita.
Llegim al primer capítol:
Aquell 1 de desembre ja va ser massa: Els narcisos van florir al matí animats pel sol de primera hora, es van pansir havent dinat a causa d’una gelada sobtada, i van sortir volant al vespre quan va passar per allà un remolí. A tot això, si li va afegir la presència d’un os blanc, que va travessar el seu jardí aixafant les flors…

Però l’arribada d’uns veïns un xic diferents ho comença a trastocar tot. La nova veïna, la doctora Green, una científica inventora de màquines per millorar el medi ambient, i els seus tres fills, que tenen noms ben fàcils de recordar (A, B i C) donaran un canvi a la vida de la Sra. Smith i es veuran embolicats en unes aventures ben divertides. El final és emotiu, tanca de manera genial el relat i ens aporta una alenada de benestar que es d’agrair i ens convida a seguir estimant la lectura.

Lectura recomanada a partir de 10 anys.
LES DADES:
Títol: A, B, C i la Sra Smith
Autora: Núria Parera
Ilustrador: Kim Amate
Editorial: Babulinka Llibres
Pàgines: 160
Barcelona, 2024

by

«Educar a la intempèrie» 61 articles sobre educació, família i escola

Mestres! Aquest recull de petites píndoles amb les reflexions d’en Vicenç Arnaiz, és una bona lectura que cal fer amb el llapis al costat per anar subratllant les frases i els pensaments encertats d’un col·laborador habitual de les revistes que publica Graó.

Arnaiz és membre del Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca i ha publicat més de 600 articles en diferents revistes i sobretot un llibre que recomano i que va ser escrit abans de la pandèmia: “Infàncies: educar i educar-se”, on trobem articles seus i de la gran Carmen Díez Navarro, una mestra amb majúscules.

Educar a la intempèrie té un subtítol que ens acota per on poden anar les reflexions: Una brúixola per escoltar, pensar i cuidar els infants petits, encara que en realitat no és només del cicle 0-6 que ens parla, sinó que trobem pensaments i reflexions de situacions que es viuen en família. M’ha agradat molt quan ens ofereix les converses amb infants més grans.

Com que els capítols són breus, en un parell d’estones els tindreu llegits i subratllats. Segur que us carregaran d’energia per al proper curs.

El pròleg de Sílvia Blanch comença així:
Aquest llibre és molt més que un recull d’articles: és una guia vital, un acompanyament honest, un cant a la infància i ala responsabilitat adulta. Ens recorda que cada infant és únic, digne i portador de sentit. I que la manera com el mirem, l’acollim i l’acompanyen pot transformar la seva vida… i també la nostra.

I al web de Graó llegim:
Aquest llibre és com una abraçada per a qui educa: ens recorda que la veu, amb la seva dolcesa, pot arribar al cor dels infants.
A través de reflexions curtes però profundes, ens ajuda a mirar la criança i l’educació amb nous ulls, plens de respecte i amor. Ens inspira a ser més conscients de la nostra manera d’acompanyar-los, i ens dona eines per fer-ho millor. Llegir-lo és sentir-se acompanyat en aquesta gran aventura de fer créixer. Un llibre que transforma la mirada… i el cor.

Una bona lectura per aquest estiu (i per a tot l’any).

Crec que és un bon recurs per començar els claustres de mestres. Es llegeix un capítol i segur que el diàleg posterior serà molt ric i generarà reflexions sobre el nostre dia a dia i les coses que ens passen al centre.

LES DADES:

Títol: Educar a la intempèrie
Autor: Vicenç Arnaiz
Editorial: Graó
Col·lecció: Micro-macro referències, 24
Pàgines: 182
Barcelona, 2025

by

«Topotip i Topotap», dos ratolins es visiten mútuament

Hi ha un debat sobre si els contes populars són o no adequats per als infants perquè s’interpreten com a masclistes, violents i altres adjectius. Jo estic a la banda dels qui pensen que el seu valor perviu i aporten beneficis diversos als infants que els escolten. És un debat interessant.

Una de les faules d’Isop que vaig sentir de menut de llavis del meu avi Vicenç era la del “Ratolí de camp i ratolí de ciutat” i fa uns mesos veig veure la versió d’en Roberto Piumini amb il·lustracions gairebé hiperrealistes d’Irene Volpiano i vaig tornar a llegir l’extraordinari relat.

Topotip i Topotap és la mateixa trama clàssica però amb elements contemporanis. Destaca, per una banda una escriptura molt acurada i de l’altra les il·lustracions en blanc i negre, farcides de detalls i amb diverses perspectives. És un llibre molt bonic. Una companya mestra, el va explicar als seus alumnes de cicle inicial i em va dir que els va interessar molt com estava il·lustrat. També li va servir per buscar amb els alumnes els avantatges i els inconvenients de viure a la ciutat o viure al camp.

Al web de l’editorial podem llegir el següent resum:

En Topotip convida en Topotap a dinar a casa seva, una cabanya de camp on porta una vida modesta i agradable, buida de neguits i ensurts. Com a agraïment, en Topotap, ratolí de ciutat, li obre les portes de casa seva. Allà tot és «una altra cosa»: abundància, sumptuositat i aliments sofisticats. Però la visita resulta ser un infern, perquè a la ciutat també hi ha escombres, sabates i una cosa encara pitjor: un gat immens i ferotge que manté els ratolins famolencs a ratlla. M’estimo més tornar a casa, es diu en Topotip amb la lliçó apresa: val més una vida modesta i tranquil·la que tot el luxe del món rodejat de perills i preocupacions.

Lectura recomanada a partir de cinc anys.

LES DADES:
Títol: Topotip i Topotap
Autor: Roberto Piumini
Il·lustradora: Irene Volpiano
Traductor: Emili Manzano
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Pàgines: 40
Barcelona, 2024