Saifores

A Catalunya hi ha una llarga tradició d’Escoles d’Estiu, de trobades de docents per compartir, debatre i aprendre com fer millor la nostra feina. D’aquests espais de formació sorgeixen debats pedagògics que ajuden a la renovació i a la innovació a les escoles i, també, són un moment per revisar les polítiques educatives i veure en quin moment ens trobem i cap on anem, conscients que els infants mereixen la millor educació possible.

Aquest darrers cursos han estat molt difícils i hem hagut de viure enmig d’una pandèmia, la reivindicació d’una escola en català, el confinament de molts infants i joves, el tancament d’escoles i l’estrès i cansament de tots plegats. Ara que estem sortint del pou és un bon moment per valorar, reconèixer i felicitar l’esforç col·lectiu dels equips de mestres.

Ben aviat veurem els carrers encatifats del groc de les acàcies que assenyalen que el curs escolar és a punt d’acabar i serà moment de pensar en compartir experiències amb altres mestres. Enguany alguns Moviments de Mestres han decidit ajornar la seva programació d’Escola d’Estiu per al curs vinent, atenent al cansament generalitzat, a l’allargament dels dies de curs, a la saturació mental que patim, etc. D’altres moviments de mestres, en canvi, fan un esforç de preparació d’unes Escoles d’Estiu on es combinen cursos presencials amb on line. De moment, han obert les preinscripcions a l’espera de veure si s’arriba als mínims per poder tirar-la endavant. Si s’aconsegueix, perfecte, però si no s’arriba, també s’entendrà.

Us passo l’enllaç a la del MEAC (Moviment d’Ensenyants de l’Alt Camp) on —ja ho veureu— compten amb propostes xules i amb la pràctica psicomotriu del gran Bernard Aucouturier.
Enllaç: https://sites.google.com/view/2aescoladestiudelmeac/benvinguda?authuser=0

Una altra de la que tinc notícia és la del Penedès que es farà a Saifores, com habitualment.
El cartell:

També podeu veure què proposen a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, clicant a:
https://www.rosasensat.org/57a-escola-destiu-lespai-de-trobada-i-formacio-de-mestres/

El seminari Marta Mata: la biblioteca escolar i la lectura al Baix Penedès, de la Fundació Marta Mata, han organitzat, el 21 de febrer, una trobada de seminaris i grups de treball de biblioteca escolar de la demarcació de Tarragona.

És una iniciativa en la que, com ells mateixos diuen “Es tracta d’explicar-nos els uns als altres què és el que estem fent per a impulsar la lectura des de les biblioteques escolars i els seminaris i grups de treball. Pensem que estem passant un moment delicat i conèixer-nos podria ser una manera de fer pinya. Si estem units i treballem plegats amb una mateixa finalitat, impulsar i protegir les biblioteques escolars i la lectura, potser no ens sentirem tan sols, impotents i abandonats davant d’algunes actituds i decisions que ens arriben tant des del Departament d’Ensenyament, com d’altres Departaments. Com deveu saber, el Govern ha declarat l’any 2015 Any de les Biblioteques, coincidint amb el centenari de la primera Xarxa de Biblioteques Públiques de la Mancomunitat de Catalunya. En el document on s’anuncia aquesta celebració no hi ha ni una sola referència a les biblioteques escolars. Com si no existissin. Al nostre blog podeu llegir aquest document”.

És així de cru, com un “deja vu”. Em recorda el Manifest de la Biblioteca Escolar que va aprovar la Unesco l’any 1999 i que el Departament d’Ensenyament recolzava (veieu el logo al final del document que hi ha a l’esquerra). Era l’època daurada del “puntedu”, un moment en el que, finalment, semblava que les Biblioteques escolars serien valorades i dotades de recursos i personal. Ara, deu anys després, assistim al tancament i deteriorament progressiu i accelerat de molts d’aquells equipaments.

Potser fóra bo fer com els companys de Tarragona i autoconvocar-nos, exposar el nostre desencís i redactar un altre document (manifest) per fer palesa, en aquest Any de les biblioteques, la situació de les BE dels centres educatius de Catalunya.

“Una biblioteca escolar és com la Batcova: una fortalesa segura en un món caòtic, una font de coneixement i el cau d’un superheroi.” va dir Tom Angleberger.