Spielberg va a l’escola

HPIM0487.JPGEls qui ens encarreguem d’una biblioteca escolar, potser hauríem d’aprendre dels supermercats, dels que és impossible sortir sense haver localitzat els productes de la llista de la compra. La retolació, la distribució estratègica de les novetats, l’ordre, la netedat, etc., tot són facilitats per trobar les galetes de coco, la llet desnatada o el dentifrici per a genives delicades.

A la biblioteca, en canvi, ens costa trobar estratègies per atansar els llibres als infants. Una manera atractiva de fer-ho és amb els book trailers. Un book trailer és la versió literària dels trailers que acostumem a veure al cinema o la televisió. Es tracta de promocionar un llibre emprant el format vídeo (o videoclip).
Un book trailer ha de ser curtet i ha de tenir certa gràcia per encomanar les ganes de llegir el llibre que es presenta.
Els alumnes que volen recomanar un llibre ho poden fer usant un programa d’edició tipus Movie Maker (ve per defecte en el software de Windows i és senzill de fer anar).
En els darrers temps, s’estan impulsant els book trailers amb un resultat que normalment sorprèn als propis alumnes. A més, la satisfacció de fer un treball cooperatiu estreny i cohesiona el lligams entre el grup.

De book trailers en parlem a l’article de de febrer de la revista GUIX, Si el voleu llegir només cal que cliqueu AQUÍ o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat Viatjant a través del vent, sense por a l’huracà. Les tècniques de màrqueting aplicades a la biblioteca escolar.

Un exemple de book trailer és aquest de l’editorial Fondo de Cultura Económica. És del llibre Alícia que va il·lustrar la Rebecca Dautremer.

Sobre la lectura a Europa

lectura_europaAcabo de llegir el document “la enseñanza de la lectura en Europa: contextos, políticas y prácticas” Es tracta d’un estudi que ha elaborat la Comissió Europea, mitjança la seva xarxa Eurydice.
Amb les reserves que sempre cal tenir quan es tracta de dades, m’ha semblant molt interessant i m’ha fet veure i entendre el perquè dels “mites” de Finlàndia o de la Bèlgica Flamenca.
Al capítol tercer, per exemple, podem llegir:

El aprendizaje y perfecionamiento de la lectura no se realiza sólo en los centros escolares, sino en muchos contextos y ambientes externos a la escuela; por lo tanto, la enseñanza como tal no es la única responsable del desarrollo lector. Los padres que disfrutan leyendo y quieren compartir ese placer con sus hijos fomentan en ellos actitudes positivas hacia la lectura. Las actividades relacionadas con la lectura que se realizan en familia a edades tempranas establecen las bases para que los niños aprendan a leer en la escuela. Más adelante, la lectura durante el tiempo de ocio y la lectura por placer refuerzan las habilidades lectoras lo cual, a su vez, hace que aumente el tiempo que los niños dedican a leer y, como consecuencia, se convierten en mejores lectores. Estar rodeados de libros, practicar la lectura en familia, tener revistas y periódicos a mano, todos éstos son aspectos que predisponen al ejercicio y desarrollo de la capacidad lectora. En un sentido amplio, vivir en un ambiente donde se valora la lectura es esencial para que un niño pueda llegar a ser un lector competente.

EurydicePodeu trobar el document disponible a Internet o si ho preferieu el podeu llegir AQUÍ.

És un document llarg (208 pàgines) però clarificador.

Billy Elliot (quiero bailar)

Billy-ElliotBilly Elliot és una de les poques cintes en les que la biblioteca no es presenta com l’edifici imponent on viu el saber. A més a més, no es troba en una gran ciutat ni la visiten els estudiosos. En aquesta població no hi ha grans edificis, ni museus, ni biblioteca. Només un bibliobús al que s’acosta en Billy corrent per un camp de flors silvestres, vestit amb roba dues talles més petita, mentre sentim la cançó de T. Rex Bang A Gong (get it On) “You dance when you walk so let’s dance, take a chance,…”
L’article on comentem la pel·lícula “Billy Elliot” forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 32 (hivern 2013). El podeu llegir entrant a la secció “De pel·lícula” o clicant AQUÍ.

Avancem que la propera pel·lícula serà “El tren de las 4:50”, una de detectius amb Miss Marple.

That is the question! com diria Shakespeare

gener13-4Encetem el quart any de col·laboració amb GUIX. Estic agraït al fantàstic equip professional de la revista pel seu suport i per la confiança en la secció “viure la lectura”. Ara mateix no sé si serà el darrer any però la intenció al llarg d’aquesta sèrie sempre ha estat la mateixa. En el primer número de gener de 2010 ja apuntàvem que “la nostra pretensió és aportar petits recursos, reflexions sobre com fer que les nostres biblioteques siguin funcionals, acollidores, amb recursos viscuts, accessibles, eficaços. Volem oferir idees per facilitar l’encontre d’un nen i un llibre, amb les limitacions pressupostàries, d’espai i de personal que tenim ara mateix.”
En els propers nou articles tractarem temes diversos com la biblioteca d’aula, la recuperació dels clàssics de la literatura infantil i juvenil, de com llegir a l’aula d’anglès, etc. En aquest primer número de mes de gener reflexionem sobre el Pla de Lectura de Centre, el PLEC.
Si voleu llegir l’article de gener només cal que cliqueu aquí o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat That is the question!, com diria Shakespeare. El perquè d’un pla de lectura a l’escola i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 390 corresponent al mes de gener de 2013. En castellà s’ha publicat a AULA.

 

Lectures recomanades Nadal 2012

petit príncep suCom cada desembre recollim en un tríptic les millors lectures que hem trobat en els darrers mesos. Es reparteix a totes les famílies de l’escola perquè ja fa temps que han començat a pensar en els regals de Reis. Al triptic anotem deu lectures per a cada cicle.

Aquest dies també insistim que el millor regal és regalar temps.
Diuen els experts que els pares han d’estar amb els seus fills, parlar amb ells, escoltar-los, explicar-los les coses i deixar-los que preguntin. I sembla que aquesta és la millor de les inversions possibles a fer.dogs2
A l’hora de fer la carta als Reis els demanem que no s’oblidin d’incloure, per exemple, un val per passejar amb el pare o la mare un dia a la setmana. O un val per anar al cine, o per jugar una partida de parxís, o per anar a la biblioteca, etc. Així de fàcil i barat.
I tot això, és clar, necessita temps!…
Si voleu veure el tríptic podeu anar a Recomanacions i buscar Nadal 2012 o clicar AQUÍ.

CAMUÑAS

Hi havia una vegada una escola que llegia

DSC01291Quan l’acció educativa és clara hi ha preguntes i respostes, necessitat de compartir, exploració de camins inexplorats. Emociona veure com s’investiga, com es promou el treball cooperatiu, com s’enfoca la cultura i la comprensió de la nostra societat multidimensional.
Una de les accions que fem a l’escola i que facilita aquesta construcció de la comunitat d’aprenentatge gira al voltant de les exposicions creatives, un projecte de lectura i escriptura fet realitat des de fa tretze anys i que continua vigent perquè darrere hi ha un fonament teòric que el sustenta i unes persones que hi creuen en ell.
En el darrer número de la revista GUIX de desembre de 2012 hi ha un article on parlo d’uns dels projectes més reeixits de l’escola Sant Josep – El Pi, les exposicions creatives, i ho exemplifico amb la darrera: “la vida secreta dels arbres”.
Com qui no vol la cosa, amb aquest article acabo la col•laboració del tercer any però, com que encara tinc corda, a partir de gener iniciem la quarta temporada del “viure la lectura”, on parlarem de tipologies textuals, de biblioteques d’aula, de lectura en pantalles, dels clàssics, de lectura a l’aula de matemàtiques, etc.
Si voleu llegir l’article de desembre només cal que cliqueu AQUÍ o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat Hi havia una vegada una escola que llegia.Sobre la necessitat de caminar per indrets inexplorats  i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 389 corresponent al mes de desembre de 2012. En castellà s’ha publicat a AULA.

Implica’t amb la Marató

baseboscEl pont de Vilaneu és un conte que he escrit amb les companyes mestres, la Desirée i l’Imma, i forma part del projecte Implica’t amb la marató de TV3, un projecte que té com a objectiu fonamental treballar la solidaritat a les aules de les escoles i instituts del nostre país.
Si vols llegir el conte, només has de clicar aquí.
El projecte Implica’t amb la marató de TV3 va néixer, amb molta il•lusió, a la ciutat de Lleida, impulsat per un grup de docents coordinats per la Maria del Mar Lluelles. De seguida, i gràcies a les xarxes socials, s’ha anat escampant i ha anat trobant col•laboradors a tot el territori. A la vora de trenta mestres i professors hem dedicat hores a preparar materials que puguin ajudar als alumnes dels nostres centres educatius. Tot i que han estat uns mesos intensos de feina, estem molt contents de poder contribuir a una tasca solidària d’aquesta magnitud.

Els materials elaborats i recollits en una adreça web tenen una doble intenció. D’una banda, hi ha les accions de divulgació i sensibilització. Són un seguit de documents que incideixen en el concepte “solidaritat” de manera transversal, des de totes les àrees, amb l’objectiu de conscienciar l’alumnat del significat d’aquest substantiu.

Definir la solidaritat pot semblar complex en els temps actuals. Per a nosaltres té un sentit clar i l’associem a paraules com fraternitat, interdependència, cohesió i cooperació, entre d’altres. Creiem que la solidaritat és un sentiment col•lectiu, que fluctua teixint relacions entre el grup i l’individu, de manera constant i indissociable.

Ésser solidaris ens porta a comportar-nos com si fóssim nosaltres qui ens enfrontem directament amb el problema dels altres. Del que es tracta és d’actuar junts, de viure junts, de ser conscients que hi ha una reciprocitat i un reconeixement mutu.

De l’altra banda, en el projecte Implica’t  hi ha unes accions d’ajuda a la Marató. Són propostes que donen pistes sobre possibles activitats a realitzar a les escoles amb la idea de recaptar diners per col•laborar en la Marató de TV3. Des de propostes plàstiques, concerts o esmorzars, fins a regals, samarretes, pins o bosses que hi destinen una part del seu import directament a la marató.

El projecte està adreçat a tots els centres educatius de Catalunya i abasta des de l’alumnat de cicle infantil fins al d’educació secundària.

El que pretenem és animar els mestres i els pares i mares a participar en el projecte Implica’t. Si ho aconseguim, si aconseguim estendre el valor de la solidaritat, la nostra satisfacció serà completa.

A hores d’ara tenim el compromís de col•laboració de moltes escoles, associacions de mestres, ajuntaments com el de Lleida o l’Hospitalet, aules hospitalàries,…

Es pot trobar tota la informació al web Implica’t amb la Marató de TV3 (http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/infantil/ajuda.html). També es pot seguir al bloc, a facebook i a twitter.

Pots llegir una entrevista que vaig fer per al diari L’Hdigital aquí

Dos moments del projecte a l’escola Sant Josep – El Pi: narrant el conte als alumnes de P5 i fent un joc solidari amb els de P4

IMGP2363IMGP2466

Els vasos comunicants

Cada vegada som més els que pensem que el “llegir per escriure” que pregonen sovint els escriptors – Borges, per exemple- indicant que el que cal és ser molt bon lector i llegir molt, és un camí de doble sentit i, per tant,  té la seva raó “escriure per llegir”.
L’article d’aquest mes l’hem titulat Els vasos comunicants. Sobre com l’escriptura pot millorar la comprensió lectora i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 388 corresponent al mes de novembre de 2012. En castellà s’ha publicat a AULA. Podeu llegir l’article si entreu a Publicacions/articles/GUIX o clicant AQUÍ

Els cromocontes

Cada setmana els alumnes de cicle infantil venen a la biblioteca de l’escola. Allà els expliquem algun conte de viva veu, o amb el suport d’alguna imatge o objecte relacionat. De vegades fem alguna representació dramatitzada, cantem la cançó del conte, comentem que ens ha semblat, etc.

A més a més d’aquest quart d’hora de la narració oral, també dediquem una estona (normalment a l’inici de la sessió) a conèixer el fons de la biblioteca i a presentar els darrers àlbums que recomanem. Els narrem i ens aturem a aprendre el nom de l’autor, recordar altres llibres similars i a observar com està pintat, quina tècnica s’usa. Comentem si són aquarel·les, collages o ceres, per exemple, i ens fixem si el dibuix fa sang, si està emmarcat, si explica coses que el text no diu. Es tracta que els alumnes siguin conscients de com està elaborat i quina intencionalitat tenen les imatges.
Aquests darrers dies, per exemple, hem observat els tons foscos d’alguns llibres de por, ens hem aturat a comprendre com estan pintats els arbres de l’àlbum La veueta o les perspectives curioses de les cases de Gat i gos.
En acabar la sessió els lliurem un cromo, una imatge d’un dels contes que hem vist, perquè l’enganxin al seu quadernet de CROMOCONTES, amb la intenció d’anar recordant les històries viscudes.
El Cromocontes conté vuit cromos i es reparteix en començar el trimestre. Quan el tenen ple se l’enduen a casa i fa de lligam intel•lectual i afectiu entre la biblioteca i la família.
Els vuit contes d’aquests primer trimestre del curs 2012-13 són La veueta, Paf el drac màgic, a la cua!, Olivia y su banda, en Barnie, ¡no quiero ser un pulpo!, Coco i Piu, i el conte de la formigueta que volia moure les muntanyes.
Pots veure els cromos clicant AQUÍ

El regne de Kensuke

Els mestres busquem obres potents, adaptades als interessos dels infants i que donin resposta a les preguntes que ells es fan sobre el món i sobre la vida. L’objectiu sempre és el mateix: que entenguin la lectura. Per aconseguir-ho proposem, de vegades, diversos jocs o accions que ajudin a la seva comprensió. En aquest article parlem del joc que vam idear per al llibre “El regne de Kensuke” de Michael Morpugo. Hem titulat l’article El camí de les rajoles grogues i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 387 corresponent al mes d’octubre de 2012. En castellà s’ha publicat a AULA.Podeu llegir l’article si entreu a Publicacions/articles/GUIX o clicant aquí