Els cromocontes

Cada setmana els alumnes de cicle infantil venen a la biblioteca de l’escola. Allà els expliquem algun conte de viva veu, o amb el suport d’alguna imatge o objecte relacionat. De vegades fem alguna representació dramatitzada, cantem la cançó del conte, comentem que ens ha semblat, etc.

A més a més d’aquest quart d’hora de la narració oral, també dediquem una estona (normalment a l’inici de la sessió) a conèixer el fons de la biblioteca i a presentar els darrers àlbums que recomanem. Els narrem i ens aturem a aprendre el nom de l’autor, recordar altres llibres similars i a observar com està pintat, quina tècnica s’usa. Comentem si són aquarel·les, collages o ceres, per exemple, i ens fixem si el dibuix fa sang, si està emmarcat, si explica coses que el text no diu. Es tracta que els alumnes siguin conscients de com està elaborat i quina intencionalitat tenen les imatges.
Aquests darrers dies, per exemple, hem observat els tons foscos d’alguns llibres de por, ens hem aturat a comprendre com estan pintats els arbres de l’àlbum La veueta o les perspectives curioses de les cases de Gat i gos.
En acabar la sessió els lliurem un cromo, una imatge d’un dels contes que hem vist, perquè l’enganxin al seu quadernet de CROMOCONTES, amb la intenció d’anar recordant les històries viscudes.
El Cromocontes conté vuit cromos i es reparteix en començar el trimestre. Quan el tenen ple se l’enduen a casa i fa de lligam intel•lectual i afectiu entre la biblioteca i la família.
Els vuit contes d’aquests primer trimestre del curs 2012-13 són La veueta, Paf el drac màgic, a la cua!, Olivia y su banda, en Barnie, ¡no quiero ser un pulpo!, Coco i Piu, i el conte de la formigueta que volia moure les muntanyes.
Pots veure els cromos clicant AQUÍ

Anuncis