La lectura a Europa

05_Lesefest feiernAcaba de sortir la revista GUIX del mes de juny amb un monogràfic “A fons” que recull algunes opinions de quatre mestres d’aula que ens expliquen la seva quotidianitat. Són mestres de diferents països europeus que veuen i viuen l’educació de maneres ben diverses, amb il·lusió i sensació de sentir-se recolzades i valorades. És útil conèixer com funcionen en altres indrets per comparar i entendre el perquè de la tenalla que ens angoixa en veure com els projectes, la gestió dels recursos i les polítiques educatives aboquen els nostres alumnes a un futur poc estimulant i massa incert.

És un monogràfic que ens ha costat molts esforços però han valgut la pena. Estic contentíssim. Cap al mes de setembre vam començar els contactes amb diverses mestres de zones que estan per damunt nostre en el rànquing dels resultats de les proves PIRLS  i PISA. Volíem conèixer els pensaments de mestres de trinxera, els recursos de què disposaven i les seves idees i el resultat és aquest A FONS que us recomano directament.

També voldria donar les gràcies a les quatre mestres que han col·laborat: l’Ulrica Brunberg, mestra en una escola municipal finlandesa, l’Ilse Reyskens, que treballa a Flandes, l’Edith Schwarze, mestra a Àustria i la Marie-Françoise Camps, companya a Montpeller (França) per la seva capacitat de síntesi i per fer-nos descobrir altres realitats. Totes quatre són persones que estan contentes i satisfetes de la seva feina i que tenen la sort d’estar en escoles, ciutats i països que han abocat esforços econòmics importants per aconseguir millorar els nivells de comprensió lectora dels seus infants i ho han aconseguit.

L’article que emmarca el monogràfic l’he intitulat La lectura a Europa
L’impacte de les polítiques educatives en els resultats de les proves PIRLS i PISA i el pots llegir clicant a La lectura a Europa o entrant a l’apartat Publicacions.

Voldria fer un agraïment especial, també, a les persones que han fet possible el contacte amb les quatre mestres: Àlex Cossials, Ignasi Centelles, Günther Lischka, Anna Lischka, Karin Köbrunner, Johan Häggman, Catharina von Schoultz, Josep Maria Ribot, Ludo de Vleesschauwer, Kolja Bienert, Melanie Loos i Pia Buller.

Once upon a time…

DSC05341Charlie i la fàbrica de llibres insòlits

Una bona manera d’ajudar els infants en la seva adquisició de la llengua anglesa és disposar d’una biblioteca a l’aula d’anglès, sobretot d’àlbums il·lustrats. La presència i el contacte amb bells llibres té un doble efecte. D’una banda, ajudarà a l’aprenentatge de l’anglès i de l’altra – i aquí és on convé insistir- aconseguirà que els infants adquireixin el gust per la lectura mitjançant textos literaris autèntics, enriquint el seu vocabulari, consolidant la gramàtica, i coneixent millor la cultura anglesa.

A l’escola practiquem la lectura dels àlbums il·lustrats en parelles per anar una mica més enllà del que poden interpretar si ho fan individualment observant les imatges i desxifrant la grafia de les paraules. També va bé fer una lectura guiada pel mestre, en petit grup, permetent la interrelació entre els alumnes, l’intercanvi d’opinions i el reeiximent personal que condueix a l’educació integral que volem.

A l’article de la secció “Viure la lectura” de la revista Guix corresponent al número 395 del mes de juny fem unes observacions sobre com la literatura infantil i juvenil entra a l’aula d’anglès. Per redactar l’article he tingut l’ajut  de la Mila, companya mestra d’anglès a  l’escola Sant Josep-El Pi.

Podeu llegir l’article clicant AQUÍ o anant a la secció Publicacions on, a més, trobareu la resta d’articles que des del gener de dos mil deu venim escrivint mensualment. Aquest és número 32 de la sèrie.

El gran show de las pequeñas cosas

legrand00Un dels llibres que més m’han impactat darrerament és El gran show de las pequeñas cosas, de l’artista francès Gilbert Legrand, editat per Ediciones Jaguar.
En la línia de Christian Voltz (millor, fins i tot), és un llibre d’imatges  que comença amb la porta entreoberta d’un armari per on s’escapen un darrera l’altre els petits objectes que ens acompanyen en la nostra vida diària però transformats en personatges increïbles. Així, podem trobar un ganivet, un llevataps, una aixeta, un xiulet, un pinzell… però pintats amb cares i vestits. A mesura que anem passant les planes desfilen davant dels nostres ulls tots els personatges com si es moguessin. legrand0
Estem davant d’una obra d’un humor poètic espatarrant perquè l’autor aconsegueix crear un món propi on els objectes més senzills esdevenen un superheroi, un monjo o un gos.
Gilbert Legrand va néixer a París però viu i treballa a Tolosa des de fa 20 anys. Graduat en Arts Plàstiques i Disseny, després de cinc anys de treball en diverses agències va passar, a partir dels 80, a ser il•lustrador independent per a la indústria editorial i publicitària.
legrand1L’artista és un autèntic geni disfressant objectes que podem trobar a les escombraries i que en les seves mans es converteixen en escultures tendres i divertides.
Cada vegada que el torno a fullejar em fa descobrir nous legrand2legrand4detalls sorprenents. A l’escola pot ser motiu d’investigacions i imitacions imaginatives perquè en mans dels infants és com l’espurna que fa esclatar el volcà de la imaginació.
Si heu de regalar un llibre i voleu quedar superbé, no ho dubteu, aquest és el regal.

Recomanable el seu web: http://gilbert-legrand.com

Si el voleu veure treballar aquí en teniu un petit vídeo

El tren de las 4:50

cartel originalCinta anglesa rodada per George Pollock l’any 1961.

Al cinema, com a la vida real, la visió d’un bibliotecari home és poc freqüent. La proporció és d’un a cinc, respecte a les bibliotecàries dones. La majoria de les vegades sol tenir una imatge poc agraciada i es presenta com una persona despistada, malhumorada i lluny del que es pot considerar un heroi. Només cal recordar el bibliotecari anodí d’Indiana Jones i l’última croada.

Una de les poques pel·lícules en que el bibliotecari presenta un aspecte diferent és El tren de les 4:50. Aquí ens trobem amb un anglès elegantment vestit, gran lector de novel·les de detectius i que s’implica en la resolució d’un cas.

El tren de les 4:50 està basat en una novel·la d’Agatha Christie – Paddington 4,50 – i és una pel·lícula de misteri protagonitzada per la senyoreta Marple, la soltera que resol assassinats.

L’acció s’inicia quan la senyoreta Marple viatja en tren i, per una via paral·lela, veu com en el compartiment d’un dels vagons del tren adjacent es produeix l’estrangulament d’una dona jove.

El tren de les 4:50 és una pel·lícula feta amb afecte, una petita joia amb una fotografia en blanc i negre excel·lent i uns plànols panoràmics realment imaginatius.
L’article on comentem l’escena que se situa a la biblioteca del poble de la  pel·lícula “el tren de las 4.50” forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 33 (primavera 2013). El podeu llegir entrant a la secció “de pel·lícula” o clicant AQUÍ

El trailer oficial és el següent:

I l’escena que comentem la podeu veure en versió anglesa a partir del minut 7:00 del següent vídeo:
http://www.dailymotion.com/video/x6tqe2_miss-marple-a-christie-s-murder-she_shortfilms#.UYAIXkquzGM

Les paraules màgiques

TIC 005

Sobre les TIC i la lectura en pantalla.

El canvi en la manera de llegir és previsible: la pantalla arraconarà el paper i, per això,  els mestres haurem de ser capaços de dominar aquesta enorme font d’informació que es posa davant nostre.

Com que els nostres alumnes formen part d’una cultura on es clica i es llegeix en pantalla, no ens quedar altra opció que integrar-nos en aquest univers, si volem que siguin millors lectors. El procés és irreversible i, tot i que encara llegeixen més de pressa i comprenen millor en paper que en pantalla i són capaços de fer més bones interpretacions i inferències,
un canvi didàctic es fa necessari.

A l’article de la secció “Viure la lectura” de la revista Guix corresponent al número 394 del mes de maig comentem com, actualment, el treball de la poesia es pot fer de manera més senzilla mitjançant la navegació pel web “viulapoesia”.

Podeu llegir l’article clicant AQUÍ o anant a la secció Publicacions on, a més, trobareu la resta d’articles que des de fa tres anys i mig venim escrivint mensualment.

el Jclic de la Joana Raspall

raspallSeguint amb els actes de celebració del centenari de la Joana Raspall, ja s’ha editat el jclic amb alguns dels seus poemes. Està accessible des del portal edu365.cat.
Ha quedat preciós i a l’escola estem molt contents de veure com la poesia forma part del nostre dia a dia. Els dibuixos i les veus dels nens que hi ha a l’apartat poemes del jclic els vam dibuixar i gravar fa un parell de mesos.
Aquests mateixos vint poemes són els que els nois i noies van llegir ahir a l’acte homenatge a la Joana Raspall. Va ser una jornada emotiva amb la participació de tot l’alumnat i moltíssims pares i mares que ens van acompanyar.

IMGP2857Ens ha agradat compartir aquesta experiència amb els mestres i alumnes de l’escola Brasil de Barcelona.
Un agraïment especial a l’Imma Palahí i a la Tona Castells, tècniques del Departament d’Ensenyament pel seu estil i la manera tan dolça i delicada de tractar-nos.
Si voleu veure el Jclic també podeu clicar AQUÍ.

20 lectures recomanades per SANT JORDI

drac cantaire 2Com cada any, quan arriben aquestes dates, l’equip de biblioteca de l’escola SANT JOSEP – EL PI elaborem un tríptic amb les millors lectures aparegudes en els darrers mesos. El tríptic es reparteix a totes les famílies, amb l’esperança i el convenciment que aprofitaran l’esdeveniment per anar ampliant la biblioteca personal dels seus fills.
Aquest cop presentem 20 lectures (cinc per a cada cicle) que són especialment bones. Hem espigolat per les llibreries i biblioteques i hem inclòs obres de les editorials potents (Barcanova, Cruïlla, Kalandraka, Edelvives) i, sobretot, d’aquelles mes modestes (les que anomenem “de garatge”) que fan una feina immensa per oferir productes d’alta qualitat, com A buen paso, Flamboyant, Takatuka, OQO, AH Pípala, Bárbara Fiore, Blackie Books, Roure de Can Roca i d’altres.
Volem compartir la tria amb tots vosaltres. Si en traieu profit, estarem contents.
Aprofitem per comentar que si coneixeu algun llibre que sigui bo, però bo, ens ho feu saber perquè segur que se’ns escapen “joies literàries”.
Podeu obrir el tríptic que repartirem en format paper clicant AQUÍ.
També podeu obrir el document Lectures recomanades SANT JORDI 2013 (amb resumets breus) de cadascun dels llibres. Els documents els guardarem a la carpeta de RECOMANACIONS que trobareu a la barra horitzontal de la capçalera d’aquest bloc.
Us deixo amb un parell de booktrailers dels recomanats. Un és del magnífic WONDER i l’altre de L’ANT ÉS MEU.
Bona diada de Sant Jordi!

Les vacances d’en Felip Marlot… i l’home que donava de menjar a les formigues

6.-Les-vacances-den-Felip-MarlotFa un mes es va publicar la darrera novel·la d’en Joaquim Carbó, el nostre autor més estimat, on ens presenta les aventures d’aquest singular detectiu anomenat Felip Marlot. És la sisena d’un cicle que va començar fa més de trenta anys. En aquesta ocasió, l’acció se situa a Morvià, on el detectiu arriba disposat a gaudir d’uns dies de vacances… que no seran tan plàcids com ell preveia. El detectiu Marlot se les haurà de veure amb diversos casos misteriosos com l’aparició d’uns lleons abandonats, el robatori d’uns fils de coure i una partida de paintball realment perillosa. Entremig, el record i les narracions d’altres casos que toquen la sensibilitat del lector com la del taxista que robava taxis durant la nit per tornar-los l’endemà al matí o la recerca d’unes arracades valuoses perdudes a la platja.
Es tracta d’una novel·la ben tancada, amb una lectura àgil i que en determinats paràgrafs et fa anar gairebé en diagonal per veure com acabarà. Com en moltes novel·les d’en Joaquim Carbó, hi és present un humor amable, un punt sorneguer, de persona que està al dia de tot el passa pel món i que és capaç d’apuntar-ho per fer-nos evident allò que ens envolta.
El capítol més genial és l’encontre amb “un individu força estrafolari que s’havia agenollat a terra, immòbil, concentrat en la contemplació d’alguna cosa que li cridava l’atenció. Fins i tot em va semblar que parlava en veu baixa” . És l’home que donava de menjar grans de blat i pinyons a les formigues i que té una conversa metaliteraria amb el detectiu. Realment fantàstic.
També hi ha un personatge amb molta presència, la Clara, mossa d’esquadra que ajudarà al detectiu a resoldre el darrer cas. L’autor deixa entreveure un cert feeling entre ells dos.

Una recomanació que fem sovint és rellegir aquells llibres que malgrat el pas del temps, conserven quelcom d’inèdit, de nou i ens deixen la sensació que el seu poder d’emocionar continua vigent. És el cas de la saga d’en Felip Marlot, un antídot contra la bulímia lectora, contra la deserció dels libres.
Crec que els alumnes de sisè xalaran de valent amb aquesta nova aventura. A la biblioteca d’aula tenen vint-i-cinc exemplars de Felip Marlot i les joies (quarta entrega d’aquesta sèrie) que llegeixen amb interès. Segur que alguns s’enganxaran a “les vacances…”. El recomanarem aquest proper Sant Jordi.
A destacar, també, les il·lustracions d’Òscar Julve.

Si voleu conèixer més sobre aquesta saga marlotiana, us recomano especialment l’article que en Josep Maria Aloy va deixar escrit en el seu bloc Mascaró de proa.

Fitxa tècnica:
CARBÓ, Joaquim. Les vacances d’en Felip Marlot. Barcelona, Barcanova 2013.
Il•lustracions: Julve, Òscar
Col•lecció: Sopa de llibres, núm. 199
Núm de pàgs: 184
ISBN: 978-84-489-3132-2
Data de publicació: 26-02-2013

Edicions del Roure de Can Roca, una editorial de garatge

clip_image002Les grans editorials del nostre país controlen el mercat. Els seus llibres ocupen els millors llocs a les prestatgeries i aparadors de les llibreries. Tenen una infraestructura potent, inverteixen molts diners en promocions i recomanacions als diferents mitjans escrits (diaris, revistes especialitzades, ràdios, webs, twiters, etc) i així els és més fàcil l’accés als lectors. També compten amb comercials que visiten les escoles i fan promocions i descomptes generosos.
En front d’aquesta indústria hi ha una altra més casolana que nosaltres definim com “de garatge”. Són petites editorials que s’arrisquen a invertir els seus calers (migrats) en editar una dotzena de llibres l’any (com a molt). Tenen al seu favor una acurada selecció dels llibres que ofereixen, una aposta arriscada per fer-nos conèixer obres i il·lustracions, diferents. Els ho agraïm i fem l’esforç d’anar a cercar aquestes petites joies que estimularan el desig de llegir als nostres alumnes. Editorials com Flamboyant, Takatuka o el Roure de Can Roca, per exemple, són una garantia de producte ben acabat, estimat i que aposta per mantenir un nivell que depassa l’efímer, el que és fàcil, literàriament digerible.
empaitaL’últim llibre editat pel Roure de Can Roca que he llegit és “l’Empaitagrills i la noia de la Lluna”. M’ha agradat i estic pensant incloure’l en el llistat de recomanat per al curs vinent. El llibre en explica la història d’en Roger, un noi que viu a Menorca amb els seus pares i es fa amic d’en Quel, un pescador que li mostra les meravelles del mar.Un dia en Quel li explica al noi que ja no queden foques a les illes Balears, i que segons la llegenda, antigament les foques que eren retornades al mar es convertien en noies de la lluna.
A la novel·la hi trobem el món dels pescadors menorquins i la seva mar. És un món que va viure l’autor, en Josep-Francesc Delgado, quan era infant durant els anys seixanta del segle passat. La novel·la, breu, poc més de cent pàgines, ens parla dels valors fonamentals en la nostra vida: l’amistat, la solidaritat, l’agraïment, la bondat i la importància de tenir la consciència tranquil·la. Molt recomanable.

Podeu visitar el seu web on trobareu tota informació clicant aquí.

Llegir amb les orelles

Sobre la lectura a l’aula de música

DSC03654Entrem en la literatura per la via de la intel·ligència i el raonament però hi ha una altra forma d’acostar-s’hi a través de la sensibilitat musical. La música i la llengua, les paraules i els sons, tenen una relació directa mitjançant les cançons i, per això, el mestre especialista de música ha d’estar predisposat a ser un bon mestre de llengua, també.
Música i literatura van del bracet. Hi ha nombroses obres literàries que tenen com a protagonista un instrument (El violí d’en Patrick), un músic (Sofia, la vaca que estimava la música), un estil musical (Ruby canta un blues), una cançó (Paf el drac màgic) o una referència musical (El cant de les balenes). A través de la literatura podem fer el pas, de forma natural i directa, envers aquesta àrea de coneixement.
La música relaciona la poesia, les matemàtiques, la geografia, la ciència i la llengua. A l’aula de música, abans d’escoltar les cançons, es llegeix el seu text, es comenta el seu significat i s’analitzen les rimes. També es juga amb les paraules, es creen ritmes, es descobreixen sonoritats, etc.
De tot plegat en parlem a l’article de març de la revista GUIX. Si el voleu llegir només cal que cliqueu aquí o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat Llegir amb les orelles. Sobre la lectura a l’aula de música i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 392 corresponent al mes de març de 2013. En castellà s’ha publicat a AULA.