Com cada any, a l’acabament del primer trimestre recollim en un tríptic les millors lectures que hem trobat en els darrers mesos. Enguany hem tingut la gran sort de comptar amb l’assessorament de l’Amàlia Ramoneda que és una de les persones que millor coneix aquest món de la literatura infantil i juvenil.
El tríptic es reparteix a totes les famílies de l’escola perquè ja fa temps que han començat a pensar en els regals de Reis. També el penjarem al web del centre.
Regalar llibres és un bon regal de Reis, tot i que nosaltres sempre insistim que el millor regal és regalar temps. Diuen els experts que els pares han d’estar amb els seus fills, parlar amb ells, escoltar-los, explicar-los les coses i deixar-los que preguntin. I sembla que aquesta és la millor de les inversions possibles a fer.
l’hora de fer la carta als Reis els demanem que no s’oblidin d’incloure, per exemple, un val per passejar amb el pare o la mare un dia a la setmana. O un val per anar al cine, o per jugar una partida de parxís, o per anar a la biblioteca, etc. Així de fàcil i barat.
I tot això, és clar, necessita temps!…
Si voleu veure el tríptic podeu anar a Recomanacions i buscar Nadal 2013 o clicar AQUÍ
A partir dels anys 70 del segle passat es va començar a entendre que els aprenentatges escolars no només s’havien de centrar en els aspectes intel·lectuals maduratius sinó que calia connectar-los amb l’entorn, amb el món. La psicomotricitat i l’educació física van canviar l’enfocament tradicional i ara són un suport bàsic en les activitats de lectura i escriptura.
A l’escola dediquem les sessions de psicomotricitat i/o educació física a preparar activitats específiques que connectin o activin les imatges mentals que portem inscrites en el nostre cos. Abans de ser verbalitzades, raonades o intel•lectualitzades cal viure-les, compartir-les. En aquest sentit, el mestre d’educació física, que col•labora en la preparació de les accions de lectoescriptura, és peça clau perquè prepara situacions de joc que ajuden a evidenciar les emocions i genera contextos afavoridors que permeten activar l’imaginari i fer aflorar els raonaments crítics. L’especialista d’educació física està implicat i ajuda a viure la lectura, també.
La idea que subjau és comprendre que els contextos d’invitació a la lectura no estan només a la biblioteca o a la classe de llengua, sinó que qualsevol activitat té lligams estrets amb la lectura.
De la relació de la lectura amb les classes d’educació física en parlem al número de desembre de la revista GUIX. Ho exemplifiquem amb l’activitat Bang, bang, Lucky Luke! inspirada en el llibre L’ombra del maputxe.
Podeu llegir l’article clicant AQUÍ o anant a l’apartat Publicacions d’aquest matex web.
“Escriu què vas llegir ahir” és una invitació que fem als alumnes de cicle mitjà. Normalment es percep un cert astorament, un lleu sentiment de culpabilitat, i els fulls queden blancs o gairebé.
Llavors els tornem a insistir: “escriu tot el que vas llegir ahir… des que et vas llevar”. I aquí comencen a recordar que van llegir el bric de la llet, el nom de la pasta dental, el rètol del carrer per on passen, l’agenda amb les feines del dia, etc. Inevitablement, sempre hi ha algú que aixeca la mà i diu “però això no és llegir!” i interpreta que la lectura veritable és la lectura dels llibres de consulta i les novel·les que tenen a la biblioteca.
Sabem que la lectura té múltiples aspectes. Apropiar-se de les estratègies que permeten interpretar un gràfic, aprendre les normes d’un joc de taula o trobar l’horari d’una pel·lícula al cinema del barri, també formen part d’aquesta alquímia singular anomenada lectura que ens transforma com a persones i ens connecta amb el món.
De tipologies textuals parlem en l’article de novembre de la revista Guix i ho exemplifiquem amb una acció molt divertida que anomenem “el desafiament de la carta polonesa” que consisteix en invitar als alumnes a una simulació de lectura d’un text impossible de comprendre, a priori. Es tracta de fer-los veure què s’activa quan ens trobem davant d’un text que cal desxifrar. La proposta és de de Catherine i Dominique Devaux, membres del GFEN francès de Rouen.
L’article el podeu llegir a la revista GUIX número 399 i en castellà a AULA número 225.
Si voleu llegir l’article podeu entrar AQUÍ o anar a l’apartat de Publicacions.
La Fundació Jaume Bofill, segons podem llegir al seu web, s’ocupa de promoure iniciatives que facilitin el coneixement de la nostra societat i que impulsin realitzacions que contribueixin al seu millorament a través de la supressió de les desigualtats de tota mena existents entre les persones, entre els grups i entre els pobles i de l’extensió de l’educació i de la cultura en el sentit ampli a tots aquells que per les circumstàncies socials se’n troben més mancats.
Des de fa uns anys, col·laborem i donem suport a aquesta fundació que és independent de les administracions públiques, dels partits polítics, de les confessions religioses i dels grups econòmics i socials constituïts. Aquesta independència no significa neutralitat davant les grans qüestions ideològiques, polítiques, socials i morals de la nostra societat i del planeta.
Ara han fet una sèries de vídeos breus (càpsules audiovisuals) en els que expliquen a través d’experiències concretes la realitat d’algunes experiències relatives a la lectura. Entre els vídeos hi ha el que van gravar a l’escola Orlandai de Barcelona on la Mariona Trabal explica com implicar a les famílies en el procés lector dels seus fills, el que van gravar a l’escola Mare de Déu del Remei a Alcover (Tarragona) on la Mònica Badia presenta situacions agradables de lectura, el de la Dolors Bundó, mestra de l’escola Cossetània (Vilanova i la Geltrú) que comenta la importància de tenir un bon Pla de Lectura, el d’en Joan Portell que ens il·lustra sobre que és i que és fa en un Municipi Lector, el vídeo de la Montse Felipe, directora de l’Escola Monfalgars (Girona) i la Xènia Solés, responsable de la Biblioteca Montfollet que expliquen com és una biblioteca escolar oberta al barri, etc.
També hi ha una col·laboració que vam fer des de l’escola Sant Josep – El Pi i que es titula “Com fer lectors amb majúscules”.
Són vídeos breus d’entre tres i cinc minuts però que il·lustren molt bé el que es fa i ens animen a seguir apostant per les biblioteques escolars com a eina irrenunciable per a la millora de l’educació.
Si voleu veure tots els vídeos només cal que cliqueu a l’adreça del youtube de la Fundació i allà trobareu els que formen part de la sèrie Lècxit. L’adreça és:
Circula una llegenda que insinua que un dels llocs on més es llegeix és a les presons. Imagino que té a veure amb la quantitat d’hores mortes que els reclusos disposen i la idea subjacent que la biblioteca és un espai ideal per a l’evasió mental.
Fa un parell d’anys, l’Observatorio de la lectura y el libro va fer un estudi exhaustiu sobre la situació de les biblioteques penitenciàries a Espanya. Es van analitzar 68 centres penitenciaris i el resultat es va recollir en un interessant document que mostra el lamentable estat general d’aquests serveis, tant pel que fa a l’adquisició de fons, com pel que fa a sales de lectura. S’assenyala que no hi ha personal bibliotecari que gestioni el servei ( excepte a Catalunya ) i els que se n’encarreguen tenen moltes limitacions, el pressupost per mantenir actualitzades les col•leccions és mínim i són escasses les inversions en les instal•lacions.
En general, al cinema, dins del gènere penitenciari, no apareixen les biblioteques. En els bons films com Celda 211, el hombre de Alcatraz, Evasión o victoria, o La milla verde, entre altres, no hi ha seqüències significatives situades en aquest espai. L’excepció la presenta l’extraordinària pel·lícula Cadena perpetua.
La pel·li està basada en un relat de Stephen King, titulat Rita Hayworth i la redempció de Shawshank, i és, sobretot, un cant a l’esperança. Narra l’estada a la presó d’un home de bona posició social, vicepresident d’un banc, que és empresonat acusat injustament d’assassinar la seva dona i al seu amant. L’acció se situa a la presó de Shawshank, considerada de màxima seguretat. Allà, el banquer Andy Dufresne (Tim Robins) passarà vint anys en els quals fa amistat amb un altre pres, també condemnat a cadena perpètua, anomenat Red (Morgan Freeman) qui és qui, veu en off, va explicant la història.
La pel·lícula ens explica la vida a la presó i ho fa amb escenes dures, situacions reals que combinen moments dramàtics (abusos físics, corrupteles diverses dels funcionaris, suïcidis) amb altres de més agradables com l’escena en què el protagonista es cola a la sala de megafonia i envia l’aire de la presó una ària de Mozart, de les noces de Fígaro).
La pel·lícula està ben traçada i tots els elements físics que hi apareixen troben el seu punt de comprensió en un final on tot encaixa (el martell de gemmes, la identitat falsa, la corda de dos metres i els cartells de les artistes de cinema que pengen a la paret de la seva cel·la que, a més a més, ens indiquen el pas del temps, des Rita Hayworth, fins Raquel Welch passant per Marilyn Monroe).
La pel·lícula ens parla també de perseverança, encarnada en la figura del personatge principal i simbolitzada per la seva lluita constant en aconseguir una bona biblioteca per als reclusos. La seva idea és convertir un espai abandonat en un refugi, un recurs per als presos, que els ajudi a passar la monotonia d’uns dies grisos, els diverteixi i els obri finestres a la imaginació. La biblioteca representa la llibertat, una llibertat mental diferent de la presó física dels seus cossos.
L’Andy ho aconsegueix. Escriu una carta setmanal al Senat, durant sis anys, fins que finalment els seus precs tenen resposta. I el que era una vella i humida sala de llibres es converteix en un espai agradable, on hi ha qui apren a llegir, i on es produeixen escenes divertides , com la de la classificació de les novetats que els han arribat. Comença amb la veu de Morgan Freeman, mentre extreuen els llibres de les caixes. Diu així:
L’Andy ens va tornar a sorprendre amb el partit que li va treure als 500 dòlars anuals que li va assignar el Senat. Va contactar amb clubs de lectors, amb associacions benèfiques, comprava llibres de saldo al pes… – L’illa del tresor. Robert Louis … – Stevenson. Ficció, aventura. Què més? – Jo tinc … Automecànica i Plastilina. – Tècnica i passatemps, al costat d’Educació. – El comte de Montecristo, per Alexandre Demés. – Demés? Dumas! Saps de què va? T’agradarà, parla d’una fugida. – Llavors posa-ho a Educació, també. Els altres ajudàvem en el que fos, però l’any que van assassinar en Kennedy havia transformat una vella biblioteca que feia pudor en la millor biblioteca carcerària de Nova Anglaterra.
La cinta, nominada a set premis Oscar, no va obtenir el reconeixement general fins que es va comercialitzar en vídeo domèstic. Avui és una cinta de culte i a Mansfield (Ohio) s’organitzen visites als escenaris on es va rodar. Es pot visitar la presó, l’hostal, la sala del tribunal on es va jutjar l’Andy, el banc del parc en què un altre col·laborador d’Andy, James Whitmore, àlies Brooks, donava de menjar als coloms quan va ser alliberat i, sobretot -visita obligada – el vell roure que apareix, imponent, al final de la pel·lícula.
L’article sobre la pel·lícula forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 35 (tardor 2013).
En aquest mateix número hi ha un article sobre l’exposició que vam realitzar el curs anterior a l’escola i que l’hem titulat Canciones, cuentos y cacahuetes.
Us deixo el vídeo de l’escena que comentem més amunt (en versió original).
Un pont entre la biblioteca escolar i la biblioteca personal és l’existència de la biblioteca d’aula, entesa com a “racó de lectura”, un espai atractiu a la classe en el que els llibres en són els protagonistes i on l’alumnat troba una oferta variada de lectures que pot contribuir a fomentar l’escriptura, possibilitar el treball de petites publicacions, recomanacions, sessions de debat d’algun llibre, treballs en grup, etc.
La biblioteca d’aula suposa un nivell de concreció més directe, personal i autònom de l’acció d’invitació a la lectura i ofereix més possibilitats de sistematitzar les intervencions del mestre tutor.
A la revista GUIX d’octubre de 2103 parlem de la relació entre biblioteca escolar i biblioteca d’aula i ho exemplifiquem amb una acció força estesa a molts centres educatius: “Els padrins i les padrines de la lectura”. La filosofia que subjau sempre és la mateixa, independentment dels cursos triats i de la franja horària: És tracta de fer un acompanyament lector, que hi hagi una acceptació de responsabilitats per part dels alumnes grans en tenir cura dels més petits, que es reconegui la feina que fan i sobretot que hi hagi una millora de la lectura en tots els seus aspectes.
Si voleu llegir l’article només cal clicar AQUÍ o anar a la secció Publicacions.
A la darrera trobada de mestres de l’Hospitalet celebrada el mes de juliol, la Cecília Lladó ens va presentar un tastet del que ara ja podem llegir (i disfrutar). Ella i la Mònica Badia han elaborat un document molt directe i aclaridor sobre aquests món fascinant dels àlbums il·lustrats. És un regal.
L’han titulat “Els il·lustrats: una descoberta, diverses veus” i forma part de la campanya El gust per la lectura 2013-14 que promou la Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme (Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics) del departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Tal com vaig apuntar fa uns dies, i si tot va com ha d’anar, els mestres de l’Hospitalet que participem del seminari de biblioteques escolars aprofundirem sobre els àlbums il·lustrats, la seva forma, contingut i valors ètics i estètics. Crec que aquest document ens podrà ser molt útil. Potser fins i tot, podrem abusar la generositat de la Mònica i la Cecília i intentarem que vinguin a presentar-lo.
A mi m’ha agradat molt la segona part on expliquen vuit exemples de com treballar en els diferents cicles educatius, des d’infantil a l’ESO.
El podeu descarregar en format pdf perquè val la pena. Només cal clicar el document: Àlbums_illustrats
La pel·lícula Philadelphia, va ser dirigida per Jonathan Demme, l’any 1993. Planteja, de forma honesta, commovedora i lúcida una reflexió sobre la tolerància i sobre la decència. Es tracta d’un drama social ben narrat, amb passió i valentia.
El protagonista és Andrew Beckett -interpretat per Tom Hanks- un jove i prometedor advocat que treballa en un prestigiós bufet. Està en un moment molt bo de la seva carrera i els seus caps li encarreguen un cas que li pot reportar una gran reputació.
Però el mateix dia que li ofereixen el cas, apareix una taca al seu front i les sospites que pot ser la SIDA es fan presents. Els seus caps, ignorants fins a aquest moment de la condició d’homosexual d’Andrew, comencen a mirar-lo amb reserves. Un fet estrany canviarà les coses: Mentre hi treballa en el cas desapareix un arxiu i, encara que finalment es recupera, provoca que l’acomiadin per “incompetent”.
Andrew creu que el veritable motiu del seu acomiadament són els prejudicis per la seva condició d’homosexual afectat per la SIDA, una malaltia que en aquella època estava associada a la drogoaddicció i de la qual es desconeixia pràcticament tot. Ell creu que la seva malaltia i la seva orientació sexual estan en l’arrel de l’acomiadament i decideix emprendre accions legals contra la seva empresa, amb la idea de defensar el seu honor i el seu prestigi professional.
Andrew busca infructuosament qui el representi però només rep negatives, excepte d’en Joe Miller -interpretat per Denzel Washington- un advocat que s’anuncia a la televisió, oportunista i homofòbic, qui després de rebutjar l’oferta en una primera trobada, acaba comprometent-se en la causa, precisament en una escena magnífica que es desenvolupa a la biblioteca jurídica de Filadèlfia.
La pel·lícula Philadelphia té seqüències memorables, com la dels dos protagonistes escoltant una òpera de la Callas, o les escenes en què apareix Miguel -Antonio Banderas- el nòvio d’Andrew, amb unes mirades magistralment recollides per la càmera.
La seqüència que dóna un gir a la pel·lícula, la que comentem succeeix a la biblioteca. És la Biblioteca de Dret de la ciutat. No se’ns mostra el seu exterior, com sol ser habitual en les pel·lícules americanes i s’inicia amb uns plànols baixos combinats amb primeríssims plans dels ulls i preses properes a les cares dels personatges -tècnica cinematogràfica molt eficaç per transmetre tensió i vulnerabilitat- i una música que acompanya tot el dramatisme del moment.
El moviment de la càmera, fantàstic, ens arrossega a entendre el dilema moral de l’advocat Joe Miller sobre si ha o no ajudar a Andrew, ens fa sentir simpatia pel personatge i els seus dubtes. És el punt d’inflexió de la pel·lícula, indubtablement.
L’article on comentem l’escena que se situa a la biblioteca de Philadelphia forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 34 (estiu 2013). El podeu llegir entrant a la secció “de pel·lícula” o clicant AQUÍ.
L’escena que comentem la podeu veure a continuació:
El proper article serà sobre el drama carcelari “Cadena perpetua” interpretat per Tim Robbins i Morgan Freeman.
La nova col·lecció TRENCADÍS de l’editorial Andana comença molt potent. El primer llibre és una novel·la per a joves que es titula El meu nom no és Irina. L’autor és Xavier Aliaga.
La novel·la (179 pàgines) presenta una etapa de la vida d’en Nèstor, un noi que viu en un poble, Vila-roglet, va a l’institut, es relaciona amb els companys i companyes, juga a futbol i sobretot, sobretot, escriu. Li agrada escriure i inventar-se històries.
El llibre, escrit en primera persona, es llegeix amb interès perquè els personatges són reconeixibles, l’autor es val d’un vocabulari fluid i sembla com si t’estigués explicant una aventi de viva veu.
La trama es centra en la vida del noi i dels seus pensaments. S’intercalen alguns dels contes que escriu i ens va explicant (metaliteratura) com va dissenyant els personatges, l’acció i els finals. Una de les històries és de ciència ficció (a l’estil Blade Runner, com li comenta un autor amic) i l’altra està centrada en l’època medieval (cavallers, princeses, etc.).
També es va seguint amb interès les peripècies de la família d’en Nèstor, els encontres i desencontres amb els pares i la germana, però la més potent de les històries és la de l’Irina, la noia russa que arriba al seu l’institut i exerceix sobre el xicot una extraordinària fascinació. T’enganxa fins al final.
Crec que és una molt bona lectura per ser llegida a l’Institut. Primer perquè obre un ventall de possibilitats de conversa (les referències a Anna Karènina segur que ens porten a pensar en l’elegància de l’eriçó) i d’accions d’escriptura i segon, perquè segur que s’ho passaran bé llegint (i al final, és del que es tracta).
Una menció al bon gust i la presentació física d’aquesta obra. Tot està molt cuidat, des de la portada, passant pel booktrailer, la tipografia i sobretot la sorpresa final que hi ha a la guarda posterior (convé fer cas a la recomanació de no obrir fins que s’hagi acabat de llegir el llibre).
Molt recomanable. Us deixo el booktrailer a continuació.
Aprofito per adjuntar les recomanacions de lectures per a l’estiu que ha fet l’equip de bibliotecaris i bibliotecàries de l’Hospitalet.
No tindràs un altre com aquest? és una pregunta que sentim alguna vegada a la biblioteca escolar. És produeix quan un alumne i un llibre s’han trobat i aquest encontre ha provocat un esclat d’emocions úniques. Solen ser llibres amb els que els lectors s’identifiquen amb el protagonista pels seus valors (desig de justícia, de veritat, d’amor a la vida) però també s’escolta de tant en tant No l’he pogut acabar! referint-se a aquelles novel·les que provoquen bulímia lectora i que tenen conseqüències dramàtiques perquè augmenten els nombre d’alumnes que, tristos i deprimits, fugen dels llibres.
L’acompanyament del mestre és bàsic perquè no es produeixi la deserció lectora. Als alumnes de cicle inicial és relativament senzill engrescar-los, encara no he trobat cap infant que no disfruti llegint els llibres que els hi proposem. Però amb els nois i noies de cicle mitjà i, sobretot, de cicle superior, hem de filar més prim.
A la revista GUIX de juliol-agost de 2103 parlem dels llibres fetitxe, aquells que representen una aposta gairebé segura i a La pràctica expliquem què és el “diari de lectura”.
Si voleu llegir l’article només cal clicar AQUÍ o anar a la secció Publicacions.
I també, el diari de lectura.
Com cada any, a l’acabament del primer trimestre recollim en un tríptic les millors lectures que hem trobat en els darrers mesos. Enguany hem tingut la gran sort de comptar amb l’assessorament de l’Amàlia Ramoneda que és una de les persones que millor coneix aquest món de la literatura infantil i juvenil.
Diuen els experts que els pares han d’estar amb els seus fills, parlar amb ells, escoltar-los, explicar-los les coses i deixar-los que preguntin. I sembla que aquesta és la millor de les inversions possibles a fer.
