Arriba l’estiu i és temps de bicicletes. Encara recordo les vacances al poble, i l’any en que vaig aprendre a anar amb bicicleta. Va ser una emoció gran, després d’alguna que altra caiguda. Era una bicicleta antiga, molt antiga, amb la que el pare, de petit, anava amunt i avall als altres pobles, una bicicleta sense marxes ni pinyons i molt pesada si la comparem amb les meravelles que veiem avui.
Anys més tard vaig tornar a viure una altra emoció que segurament també haureu viscut: El moment en que els fills aprenen a anar amb bicicleta. Òndia, ets feliç però alhora veus com s’allunyen i et crea un sentiment estrany.
M’agrada anar amb bicicleta, passejar pels marges del riu Llobregat i arribar a la platja del Prat. Mentre pedales el cap va a la seva. De vegades, com la granota del conte, tens alguna caiguda però t’aixeques i tornes a pedalar.
Quan passa per les meves mans un llibre sobre bicicletes, no puc deixar de mirar-lo. És el que m’ha succeït amb aquest «Vull anar sense rodetes!», un àlbum il·lustrat per a infants de cicle infantil que ens parlar d’una granota que, amb cara trista, vol desprendre’s de les rodetes de la seva bicicleta. La granota vol ser tan hàbil com els seus veïns adults, capaços de pedalar mentre duen el diari sota el braç, transporten la cistella de la compra, reparteixen el correu o fins i tot fan acrobàcies dalt d’un monocicle. Però el primer intent de passeig sense rodetes acaba malament… o potser no.
Aquesta obra va ser finalista del XVII Premi Internacional Compostela per a Àlbum Il·lustrat. A l’editorial, destaquen que “El seu autor, Tobias Giacomazzi presenta una obra amb uns personatges animals humanitzats molt diversos: vaca, gos, coloma missatgera, saltamartí… A la senzillesa del text, que destaca per la repetició de la frase que dona títol al llibre, s’afegeixen unes il·lustracions a doble pàgina que combinen els retrats i les escenes urbanes que permeten fer gaudir dels detalls i les clicades a l’ullet humorístiques: la cigonya que travessa amb el seu bec el diari que va llegint pel carrer; les cartes que, arrossegades pel vent, es claven en les pues de l’eriçó; el ratolí que s’amaga del gat qui duu a la cua una trampa…”
Lectura recomanada per a cicle infantil.
LES DADES: Títol: Vull anar sense rodetes! Autor: Tobias Giacomazzi Il·lustrador: Tobias Giacomazzi Traductor: David Nel·lo Editorial: Kalandraka Pàgines: 28 Barcelona, 2025
Quina alegria comprovar que els títols mítics de la literatura infantil i juvenil es tornen a reeditar! A Estrella Polar han rescatat aquesta preciositat de la gran Cornelia Funke per a gaudi dels joves.
El va publicar Columna el 2003, un any de gran obres avui introbables com “Stone Fox y la carrera de trineos” potser el llibre que més nois i noies de l’Hospitalet han llegit perquè durant molts anys va ser el més valorat de “La lliga dels llibres”, la qual cosa suposava que l’any següent es tornava a proposar.
L’acció de “El senyor dels lladres” ens situa a Venècia. Dos germans, Prop, de dotze anys, i Bo, de cinc, arriben procedents d’Hamburg d’on han escapat. Després de la mort de la mare, la seva tieta els vol separar i aquest és el motiu de la fugida. Però la dona contracta un detectiu perquè els localitzi.
Els dos germans no tenen res i són acollits per uns nois que viuen sols en un cinema abandonat. La colla viurà peripècies diverses fugint del detectiu, per una part, i negociant amb objectes robats, per l’altra. El seu cap és l’Scipio, un altre noi misteriós que es fa anomenar “el senyor dels lladres”, que apareix i desapareix i del qual no saben on viu.
Un dia reben un encàrrec molt especial. Han de robar una peça d’art única i estranya, l’ala trencada que pertanyia a un cavallet de fira.
El detectiu els segueix les passes i els localitza. A partir d’aquell moment, i essent coneixedor dels motius que van obligar els germans a fugir, el detectiu farà tot el possible per ajudar-los.
La situació es complica amb l’aparició del comte, el comprador de l’ala del cavallet misteriós. Un seguit de descobertes i d’intrigues conduiran els nois a una illa secreta on finalment trobaran el cavallet sense ala i on viuran una experiència màgica.
El senyor dels lladres té 54 capítols i més de 400 pàgines. Els lectors hauran de menester unes quantes estones per llegir la novel·la i potser apareixen algunes dificultats a l’hora de recordar el fil argumental.
Per ajudar-los a sintetitzar la història vam proposar una activitat per a després de la lectura, perquè, per una banda, hi ha la trama que gira al voltant de la investigació que porta a terme un detectiu per mirar de localitzar els dos germans, i de l’altra en els esforços de la colla de nens per trobar i robar la peça màgica, l’ala d’un cavallet misteriós. A més, hi ha les relacions entre els nois de la colla i les relacions amb els personatges adults que apareixen i que són part important de l’aventura. Tot plegat pot resultar un xic complicat.
L’activitat, pensada per a després de la lectura, és un joc d’encadenar els fets cronològicament.
Reunirem l’alumnat que ha llegit la novel·la i els plantejarem una acció que va encaminada a presentar fragments significatius del llibre que s’hauran d’ordenar. És una activitat que es pot fer en grup. Es lliura a cada alumne, aleatòriament, una o més targetes amb paràgrafs importants i destacats de la narració.
Exemplifiquem-ho: Suposem un grup d’ics alumnes, asseguts en cercle.
El primer llegeix la seva targeta. Es tracta de situar el punt en el qual passa l’acció. A continuació, el segon alumne, llegeix, en veu alta, a la resta de companys el fragment que li ha tocat i es decideix, entre tots, si aquest segon fragment va abans o després del primer. Si es considera que va abans, es canvien de lloc. El tercer alumne llegeix, al seu torn, la targeta adjudicada i es procedeix com anteriorment. S’asseurà on es cregui que cronològicament es situaria segons els fets narrats. Es continua amb la resta d’alumnat, de manera que al final hauran d’estar tots asseguts segons l’ordre narratiu. Es fa una segona lectura de comprovació.
Variable: Cas que siguin un grup poc nombrós i que cadascú tingui diverses targetes, es pot procedir a anar-les ordenant sobre la taula sense necessitat de moure’s de les cadires.
Podeu preparar els 28 fragments més significatius, i si els numereu pel darrera, amb símbols o lletres de l’alfabet ciríl·lic, us servirà de comprovant i us facilitarà la feina.
Les targetes que vam elaborar segueixen l’ordre següent:
FRAGMENT 1 (Ë): Víctor – pàgina 12. FRAGMENT 2 (Ω): Pròsper i Bo – pàgina 19. FRAGMENT 3 (Ҕ): Stella – pàgina 27. FRAGMENT 4 (ѓ): El senyor dels lladres – pàgina 36. FRAGMENT 5 (є): Barbarossa – pàgina 43. FRAGMENT 6 (ѕ): L’encàrrec – pàgina 48. FRAGMENT 7 (і): Encontre amb en Víctor – pàgina 58. FRAGMENT 8 (ї): Accepten l’encàrrec – pàgina 79. FRAGMENT 9 (ј): L’entrevista a la basílica – pàgina 89. FRAGMENT 10 (љ): Bo parla amb el detectiu – pàgina 99. FRAGMENT 11 (њ): Víctor els persegueix – pàgina 115. FRAGMENT 12 (ћ): Llegeixen l’encàrrec – pàgina 117. FRAGMENT 13 (ќ): Víctor troba l’amagatall – pàgina 124. FRAGMENT 14 (џ): Víctor descobreix el senyor dels lladres – pàgina 129. FRAGMENT 15 (А): Scipio els fa marxar del cinema – pàgina 136. FRAGMENT 16 (Б): Tanquen Víctor a l’Stella – pàgina 145. FRAGMENT 17 (В): Víctor els diu on viu Scipio – pàgina 177. FRAGMENT 18 (Г): Troben a Scipio – pàgina 180. FRAGMENT 19 (Д): El robatori – pàgina 199. FRAGMENT 20 (Ж): L’ala dels cavallets de fira – pàgines 203-204. FRAGMENT 21 (З): Porten l’ala al comte – pàgina 220. FRAGMENT 22 (Л): L’ala i el comte – pàgina 239. FRAGMENT 23 (Ф): Bo i Vespa desapareixen – pàgina 263. FRAGMENT 24 (Ш): Troben a en Bo – pàgina 285. FRAGMENT 25 (Ъ): Els cavallets – pàgina 321. FRAGMENT 26 (Ю): Barbarossa troba els cavallets – pàgina 329. FRAGMENT 27 (Ґ): Barbarossa marxa – pàgina 384. FRAGMENT 28 (ΰ): El final – pàgina 396.
Als “Llibres per somiar” hem presentat “La noguera”, una història d’amor i de vida. És un conte escrit en primera persona per una petita noguera a qui una família aconsegueix salvar d’una mort gairebé segura.
Aquesta història real que va tenir lloc en un poble d’Astúries ens recorda que la vida sempre pot tornar a brotar. Ens ho explica l’autor en un apèndix que val la pena llegir perquè sabrem com va sorgir la idea del relat.
Lectura recomanada per a infants a partir de sis anys.
Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els participants el sortegem, en aquest cas gentilesa de l’editorial Akiara Books.
La pregunta del concurs dels “Llibres per somiar” és:
Com es diu la nena que salva la noguera del foc?
Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 29 de juny.
La guanyadora de l’anterior concurs del llibre L’intercanvi és la Sara Gómez. L’enhorabona!
Les biblioteques de l’Hospitalet, tornen a presentar una bona selecció de lectures recomanades per cicles (des d’Infantil fins a 2n d’ESO). És una molt bona tria i tots els llibres es troben a les biblioteques de la ciutat, a la nostra disposició.
Us comparteixo el que diuen:
S’ha fet una selecció tenint en compte alguns criteris, com per exemple: que no fossin col·leccions comercials, ni llibres sexistes, i que siguin lectures a les quals potser no s’aproparien si no hi ha una mediació. En les quals hi ha diversitat de temes, autors/es i diferents formats (àlbums il·lustrats, contes i còmics).
Remeneu i busqueu el que us interessi. És molt fàcil. Només cal clicar a cada enllaç i us porta directament al Catàleg de les Biblioteques XBM, per tal de comprovar la disponibilitat del llibre i accedir a la informació bibliogràfica.
A casa, tenim un petit racó al rebost on guardem botelles de vi i de cava que obrim en ocasions especials. Algunes botelles fa molt de temps que hi són i les obrirem en el moment pel qual van ser triades. Poden passar dècades abans no els arribi el dia. Altres botelles convé consumir-les perquè hi ha el perill que es facin malbé.
Amb els llibres de pedagogia passa una cosa similar. A casa en tinc alguns que, en el seu dia, em van marcar o em van inspirar alguns projectes i maneres d’entendre la feina. Els conservo, encara que no els rellegeixi; sé que hi són i els tinc a mà. Las invariantes pedagògicas, per exemple, n’és un, com també ho són Carta una maestra o La pedagogia del oprimido, per exemple.
També, de tant en tant, toca fer esporga i els llibres que no han aguantat el pas del temps acaben al contenidor de paper. Acostumen a ser teories que han tingut el seu moment però que no ens han aportat res o gairebé res. No citaré títols per no molestar ningú però segur que els teniu al cap.
Aquest mes s’ha reeditat “Escola i creativitat”. Encara conservo l’edició original del 2003.
Recordo que em va fer molt de servei i em va inspirar per fer algunes accions d’escriptura a la biblioteca, seguint els consells que en Ramon Besora explica en aquest assaig.
L’edició que s’ha publicat té l’afegit d’un pròleg d’en Josep González-Agàpito, doctor en Ciències de l’Educació, on podem llegir frases tan elogioses com aquesta:
També hi trobarem, en aquesta publicació, entre línies, tota una subtil guia didàctica. Una engrescadora proposta per motivar els alumnes a atansar-se a la nostra esponerosa herència cultural tot encomanant el plaer de l’escriptura, la lectura i l’autèntica literatura.
M’ha agradat tornar a llegir les paraules de la Marta Mata presentant l’obra i emprant paraules tan valuoses per a nosaltres com escola, creativitat, llibertat, educació, rotllana, etc. La Marta Mata va ser un referents de molts mestres i serà mereixedora d’un gran homenatge el proper curs en què recordarem els cent anys del seu naixement.
I, per acabar-ho de rematar, una contracoberta que és la cirereta que hi posa en Gabriel Janer Manila i que de ben segur ha fet vesar alguna llagrimeta a en Ramon.
De què va Escola i creativitat?
És un recull de les experiències viscudes per en Ramon durant els anys que va estar a l’escola El Puig d’Esparreguera. Explica tot el treball que van fer els alumnes relacionat amb la poesia i especialment amb l’obra d’en Miquel Martí i Pol.
Ens mostra fil per randa tot el cicle per arribar a fer viure el fet poètic als alumnes, anant de la teoria a la pràctica, llegint, il·lustrant, aprenent a recitat, creant les pròpies poesies, aproximant-se a la poesia visual, elaborant relats col·lectius, etc. En definitiva tota una lliçó de com aconseguir encendre la passió per les paraules, per les rimes, per l’observació de la natura i dels petits detalls.
Especialment imaginatiu és el capítol dedicar a “Sarpingàlia”, els jocs de les lletres i les paraules. Crec que és un bon llibre per als mestres que comencen i no tenen clar el camí a seguir.
M’alegra que torni a estar a la nostra disposició. Aquesta “Escola i creativitat” és com els bons vins. Millora amb el pas del temps.
Felicitats Ramon!
LES DADES: Títol: Escola i creativitat. Experiències pedagògiques Autor: Ramon Besora Editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat Pàgines: 144 Barcelona, 2025
Aquest és un còmic molt ben pensat que ens parla d’aquelles preguntes que fan les criatures i els pares no saben com respondre. Aquí és sobre la mort del gat de la família.
Veiem un nen, encara amb el pijama de superheroi, baixant les escales i trobant-se amb la mare que ha estat plorant. Quan li pregunta per què està trista, ella li diu que en Nuc, el gat, ha marxat.
Aquí comencen les preguntes perquè el nen no acaba d’entendre on ha anat.
La mare intenta desviar la conversa, li dona respostes estranyes, mentides, omissions, frases prefabricades, i acaba perdent el sentit de la realitat perquè tot el que diu és força estrambòtic.
De fet, és una situació en la que ens hem trobat, a l’aula o a casa, davant de preguntes incòmodes que no sabem com respondre.
Unes pàgines més endavant, veiem la reacció del nen que intueix què li vol dir la mare i ell mateix pren la paraula i esdevé el més sensat de la família. És la saviesa típica dels infants i veiem com ell mateix s’inventa un relat per explicar com ha marxar el gat.
He pensat que als pares els anirà encara més bé que als fills llegir aquest relat.
La història està explicada de forma suau i poètica, amb tocs que et fan somriure.
La part gràfica és molt divertida, començant per les guardes. M’ha agradat l’enfocament que ens porta a un allunyament de les emocions i es crea un doble nivell de lectura que ajuda a entendre, amb una aparent simplicitat, el tema de la mort.
LES DADES: Títol: On és el Nuc? Autora: Émilie Boré Il·lustrador: Vincent Traductora: Maria Luchetti Editorial: EntreDos Pàgines: 56 Girona, 2025
He llegit aquesta novel·la gràfica amb interès perquè tinc bon record de les anteriors “Somriu” i “Germanes”. En aquest cas, s’allunya de les autobiografies i se centra en una ficció que recorda al realisme màgic.
Ens parla d’una noia, la Cat que es muda amb la seva família a un poble del nord de Califòrnia (Bahía de la Luna) perquè la seva germana petita, la Maya, té fibrosi quística i l’aire fresc i salat li farà bé.
Allà coneixeran a un noi, en Carlos, un veí, que els explicarà costums mexicanes i perquè celebren el “Dia de los Muertos”, el mes de novembre. Aquesta és l’excusa que l’autora empra per explorar i comprendre què significa la mort.
El treball gràfic és espectacular i els nois i noies a partir de nou anys queden enganxats a la història des del primer moment.
Hi ha un parell de temes que m’han fet pensar.
Un és sobre la malaltia de la germana petita i diria que el tractament que se’ls fa als infants consisteix en visites periòdiques a l’hospital i després poden fer vida més o menys normal. Potser als Estats Units el seguiment mèdic és diferent. No ho sé, però m’ha sobtat.
L’altre aspecte és sobre la festa dels Morts i el Halloween que apareixen al llibre i que, de mica en mica, s’estan introduint en les nostres vides i en les nostres tradicions.
Bona traducció d’en Marc Donat.
L’Issuu que hi ha al web d’Entredos, a continuació:
LES DADES: Títol: Fantasmes Autora: Raina Telgemeier Il·lustradora: Raina Telgemeier Traductor: Marc Donat Editorial: EntreDos Pàgines: 256 Març, 2025
Dijous passat vam celebrar la darrera tertúlia clandestina del curs, dedicada a la relació de l’alimentació amb la literatura.
Vam convidar a la Núria Bàguera, persona amb molta experiència sobre la història de l’alimentació, coneixedora dels plats que es cuinen i es cuinaven ara i abans arreu del món. La seva visió ens va aportar unes reflexions de molt nivell.
Es tractava de relacionar i reflexionar sobre diversos temes. Potser vam voler ser massa ambiciosos i abraçar molts aspectes perquè el temps del que disposem és el que és i se’ns va passar volant.
Es van apuntar alguns aspectes per anar pensant.
Fam zero Uns giraven a l’entorn de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 2 (Fam zero) que ens parla de com posar fi a la fam al món, de com assolir la seguretat alimentària, la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible. Sembla difícil d’aconseguir tal com està muntat el negoci del menjar.
Pel que fa a l’alimentació, algunes veus expertes com en Jordi Masjuan, autor de Canviar el món des de la taula empren el terme “sobirania alimentària” que significa que cal recuperar el dret a decidir què mengem i com es produeix allò que consumim. També ens recorda aquest autor que si no ho decidim nosaltres, ho fan els mercats i les multinacionals que tenen uns altres criteris i interessos econòmics per damunt de la sostenibilitat i la salut. Els mercats i les multinacionals que s’hi dediquen a aquest comerç, per exemple, estan lluny d’assegurar uns preus dignes per als pagesos i apostar pels aliments frescos i de proximitat. Només cal fixar-se d’on venen els productes que consumim per entendre que hi ha força baules que no funcionen. Arcadi Oliveres referent dels moviments socials, ho advertia fa molts anys:
Al costat de casa fan un mercat de fruita i verdura. A l’estiu tot va bé, perquè hi ha de tot: albercocs, síndries, taronges. A l’hivern és més avorrit perquè només hi ha pomes i peres. Per posar-hi un toc de color em vaig proposar comprar-me un kiwi. Hi ha dues parades on en venen: uns venen de Galícia i els altres de Nova Zelanda. En aquest darrer cas, no estem comprant un kiwi, sinó 17.000 quilòmetres de petroli. No és només consumir menys, sinó mirar d’on provenen.
Un altre tema que es va tocar va ser el menjador escolar
A la majoria de centres educatius hi ha menjador i acullen un nombre elevat d’alumnes. És una bona oportunitat per conèixer com funciona el sistema alimentari i proposar un model que aposti per productes saludables com la verdura, els cereals, la fruita i paral·lelament redueixi el consum de sucres i carn. Són hàbits que es poden modificar fàcilment i que ajuden a menjar sa i menjar millor. Adoptar petites mesures com menjar tranquil·lament, sense presses, són una bona oportunitat de fer salut. Es va plantejar què passa amb els alumnes que presenten intoleràncies diverses i es va generar un debat sobre si l’escola té prou recursos per atendre tota la varietat de situacions i les que es preveuen que s’aniran afegint.
Vam comentar el llibre Em dic Maryam basat en l’experiència de l’autora, on relata com de petita va marxar del país on vivia (Iran) i va deixar enrere l’àvia i totes les seves joguines.
El lloc on arriba (França) no s’assembla gens a la seva antiga llar. Ni tan sols parlen el mateix idioma. El menjar tampoc no sap igual i com que no li agrada, deixa de menjar. La Maryam, se sent sola fins que un dia, a l’hora del pati, sent una veueta darrere seva que li pregunta: «Com et dius?». Una pregunta aparentment simple però que ho pot canviar tot. Vam recordar que cada any arriben a Catalunya moltíssims infants provinents d’altres països, amb uns costums i creences respecte al menjar que convé conèixer.
Què menjaven els romans? La Núria bona coneixedora en el menjar de l’època dels romans ens va mostrar el còmic de l’Àstèrix “La volta a la Gàlia”, on els dos irreductibles, l’Astèrix i l’Obèlix, fan un recorregut per tota la Gàlia. Així, anem coneixent els productes típics de cada zona. Un àlbum molt didàctic perquè ens mostra que a Lutècia menjaven pernil, a Camacurum, s’endolçaven a mb Bestieses (uns caramels típics de la zona), a Massilia, la bullabessa, a Nicae, l’amanida niçoise, etc. Un còmic molt divertit per llegir a l’aula o a casa i anar cuinant i tastant totes les menges que es relacionen.
Fideus a la cassola Amb la presència d’en Ramon Besora, vam saber de com es va crear el poemari d’en Martí i Pol i , de passada, ens va recitar “Fideus a la cassola”
Ens els mengem fent tabola els fideus a la cassola. Llargs o curts són divertits i bons per llepar-s’hi els dits. Quan el suc ens regalima la mare, de por, s’aprima. Però si ens els acabem fins perdona que ens taquem
Estris Vam recordar que, al món, la majoria de gent menja amb les mans i també n’hi ha molta que empra els “palillos”. En som una minoria els que usem forquilla o cullera.
L’alimenció forma part de la nostra vida i la trobem en el món de l’art, la música, la geografia, les matemàtiques, etc.
Literatura i alimentació Uns bons aliats per saber més sobre com ens alimentem són els llibres, mitjançant lectures relacionades. En trobem de molt bones i ens permeten reflexions i converses que avancen en la mateixa direcció.
Vam intentar obrir aquest tema però les posicions no són coincidents i el deixem per a una altra ocasió perquè hi ha molt a comentar. De fet, a la literatura infantil i juvenil trobem nombrosos exemples en els quals el menjar forma part principal de l’argument. Recordeu la caseta de xocolata, la carabassa de la Ventafocs, la poma enverinada de la Blancaneus, les galetes de l’Alicia, les fruites de l’erugueta goluda, la xocolata d’en Charlie, etc. El menjar ha tingut i té una simbologia com a socialització.
També hi ha obres de coneixement que intenten alertar sobre el sobrepès i l’obesitat, llibres que posen l’accent en els hàbits alimentaris saludables, en els perills d’una dieta desequilibrada i en les bondats de fer esport habitualment. Intenten donar resposta a l’interès creixent d’uns pares conscienciats que volen educar millor els seus fills. La bona literatura que tenim al nostre abast ens pot ajudar a parlar amb els infants sobre els aliments.
Un agraïment molt especial a la Núria Bàguena per aportar-nos els seus coneixements.
Vam acabar fent una breu explicació de com va anar la rebuda del Premi Pep Sempere i, qui va voler, va agafar algun dels cinquanta llibres del premi i un grapat de cireres.
El cap de setmana passat, vam anar al XX Encuentro de animadores a la lectura, que es va celebrar a Arenas de San Pedro.
Són unes jornades que organitza el col·lectiu “Pizpirigaña” i allà s’aplega gent que comparteix el mateix interès per la literatura: autors, editors, periodistes, mestres, bibliotecàries, animadors, contacontes, etc.
En aquesta edició hi havia 170 persones inscrites.
La gràcia de les Jornades és que se celebren en un lloc preciós, al peu de la Sierra de Gredos, a Arenas de San Pedro, enmig del bosc. Voldria destacar l’excel·lent organització, la col·laboració de les escoles de la zona i la cura amb que cuiden tots els detalls. No és estrany, doncs, que moltes de les persones assistents siguin repetidores un any i un altre.
Nosaltres vam anar a recollir el Premi Pep Sempere i a fer la presentació de les activitats que organitzem a l’Espai Llamps i Centelles. En Ramon Besora, la Laura Lagunas i jo mateix vam parlar de com incentivar els infants i joves a llegir i escriure. Se’ns va fer curt. L’any vinent hi tornarem.
Demà, després de la Tertúlia, dedicarem una estona a comentar com va anar tot plegat i els contactes que hem fet amb grups com el nostre d’Andalusia, Castella-la Manxa i la Rioja.
Ahir vam presentar un relat enginyós protagonitzat per dos personatges prou coneguts de la literatura infantil, El llop i la Caputxeta que fan un intercanvi escolar.
Només amb aquesta premissa ja se’ns obre la ment a imaginar i a inferir què passarà a casa de la família Llop quan arribi la Lisa a conviure amb ells i a l’altra banda quins perills viurà la família Caputxeta amb la arribada del llobató.
A la coberta, en Max Llop i la Lisa Caputxeta, cara a cara. Són els dos protagonistes de l’intercanvi escolar. La Lisa va a una escola de caputxetes que han organitzat una setmana en la que cada família intercanviarà la seva filla amb una família Llop.
Paral·lelament coneixem en Max Llop que anirà a conviure a casa d’una família Caputxeta.
El relat epistolar està ben pensat perquè durant cinc dies en Max Llop i la Lisa Caputxeta escriuen cada vespre una carta a la seva família explicant com els ha anat el dia, què han fet i com és de diferent la família que els ha tocat.
La idea és enginyosa i està organitzada com una petita novel·la que defuig del que inicialment podíem pensar. Sobretot, les cartes de la Lisa són divertidíssimes perquè els llops la porten al dentista a esmolar-li les dents, al perruquer perquè li talli les trenes, i li ensenyen tècniques, com diuen ells, de Terror glacial.
Les cartes del llobató Max fan una mica més de por, perquè els seus impulsos carnívors el portaran a fer alguna malifeta.
A banda de passar una bona estona i viure diverses emocions (por, riure) hi ha una mena de missatge que potser no l’acaben de veure els joves lectors però resulta interessant. Té a veure amb com som de diferents i com ens costa atansar-nos i conèixer les seves opinions dels altres, discutir-les, rebatre-les. No és fàcil perquè acostumem a ajuntar-nos amb els que pensen com nosaltres. Fer l’esforç de saber quin és el pensament d’altri és una manera de començar a resoldre els conflictes.
Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els participants el sortegem, en aquest cas gentilesa de l’editorial Bindi Books.
La pregunta per al concurs sobre el llibre “L’intercanvi” és:
Com es diu la nena de la família Caputxeta?
Podeu enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 8 de juny.
La guanyadora de l’anterior concurs del llibre 102 dites il·lustrades per a tothom és la Irene Gutierrez. L’enhorabona!
La invitació a la lectura 