«ODS para pequeños activistas», propostes lectores per a un món millor

Una manera excel·lent d’encarar el futur amb esperança és apostar per la lectura, per la mirada d’un infant que abaixa el cap, es capbussa en un relat de ficció, de poesia o de coneixement i llegeix. Quan torna a alçar el cap, el seu pensament entén, valora i estima el món d’una manera diferent. S’activen els sentiments positius, es facilita la comprensió, s’ajuda a no patir angoixa (ara se’n diu “ecoansietat”) i, d’aquest senzill gest d’obrir un llibre, se’n deriva la capacitat d’imaginar i de trobar eines per a la competència lectora i recursos per mirar de mantenir la bellesa del món que ens acull i ens dóna vida.

Aquesta setmana, després d’un any i mig de treball compartit amb la Mònica i la Laura, dues mestres compromeses, ha vist la llum la publicació d’ODS para pequeños activistas amb propostes de lectures per a infants d’Educació Primària. N’estem contents del resultat i de com l’editorial Graó ens ha tractat i de com -amb la seva experiència- ha millorat el resultat gràfic i la maquetació.

El manual és una guia per als docents que apostin per accions que ajudin als infants a crear xarxes de coneixement on la solidaritat, l’esperit crític i una mirada àmplia i neta, ajudin a entendre el món que habitem.

La doctora Jane Goodall, una de les científiques més admirades del nostre temps, ens recorda que ”el que fas marca la diferència i cada petita acció importa”. Per tant, quantes més persones siguem les que intentem actuar per millorar el nostre entorn i protegir el medi ambient, millor serà el resultat i l’impacte positiu que s’exercirà en la nostra societat. Es tracta de passar a l’acció.

Fa deu anys es va llançar l’Agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i des d’aquell moment, els docents vam començar a integrar-los en les nostres pràctiques diàries. Els ODS proporcionen un marc d’aprenentatge que ens ajuda a entendre les qüestions que ens afecten a tots: pobresa extrema, desigualtats, canvi climàtic, etc.

El llibre conté activitats per a cadascun dels 17 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible). A cadascun dels disset capítols hi ha una breu introducció i un resum de la implementació curricular que dona pas a tres propostes lectores, una per a cada cicle. A cadascuna de les propostes lectores hi ha tres accions o activitats per reforçar el que s’ha llegit. En total són 153 objectius d’aprenentatge pensats per implicar l’alumnat en la defensa dels drets de la natura, el consum responsable, la solidaritat i la necessitat d’un canvi de vida profund.

L’hem escrit pensant en aportar una invitació a llegir, reflexionar i actuar per a un món més just i sostenible.

LES DADES:
Títol: ODS para pequeños activistes. Propuestas lectores para Educación Primària
Autors: Mònica Carrasco, Jaume Centelles i Laura Lagunas
Il·lustradora: Imma Palahí
Editorial: Graó
Col·lecció: Graó Educació, núm. 358
Pàgines: 260
Barcelona, 2025

«L’extraordinària vida d’un gos a les últimes» a l’Ofici d’Educar

Encetem una nova temporada, la desena, amb un llibre que ens parla de les darreres setmanes de vida d’un gos i que recomanem perquè ens dona una lliçó de filosofia, d’amor a les coses que ens passen de manera quotidiana i potser, només potser, hauríem de valorar quan la vida transita sense grans daltabaixos però com la pluja fina del dia a dia: plena de coses extraordinàries dignes de ser recordades i explicades.

És un relat on un gos, anomenat Parrac, explica com ha estat la seva vida amb la família de l’Anna i el Pol, mare i fill. Són El relat està narrat en primera persona pel gos i, entremig, a cada capítol, hi ha un breu diàleg de les persones que conviuen amb ell.

En el pla literari, sembla que no passi gran cosa però passa tot. Crec que és una lectura que haurien de llegir els adults, també.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els qui participeu, fem un sorteig i regalem el llibre (gentilesa de l’editorial laGalera, en aquest cas).

La pregunta per al concurs sobre el llibre “L’extraordinària vida d’un gos a les últimes” és:
Quin nom té el gos?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 14 de setembre.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/lextraordinaria-vida-dun-gos-a-les-ultimes-de-joan-berlanga/audio/1253170/

A l’anterior programa, el darrer de la temporada passada, el guanyador del llibre «Quatre ulls» és en Juan Ramón Azuar. L’enhorabona!

Si voleu sentir una entrevista que li va fer la Txell Bonet a Joan Berlanga, autor del relat, cliqueu al següent enllaç i us conduirà al programa “Per primer cop ” de Catalunya ràdio:
https://www.3cat.cat/3cat/joan-berlanga-els-meus-fills-son-el-meu-motor-i-els-primers-lectors/audio/1249068/

El gat «Moixeró» ens convida a viatjar pel mon

Tinc un amic afeccionat a caminar pels boscos i pels camps, escodrinyant els llocs secrets on es troben els bolets. És un especialista en reconèixer i anomenar tots els tipus diferents de bolets, els comestibles i els verinosos.

L’he acompanyat en alguna ocasió a caçar bolets però no sabria tornar al lloc on vam trobar-los. Són coses dels boletaires que van, com a la cançó d’en Sisa, perseguint, dalt el cel, a sota els pins, amanita, rovellons i fredolics.

A la literatura infantil i juvenil, tenim personatges amb nom de bolet. Potser el més conegut és un petit gos anomenat Rovelló, creació d’en Josep Vallverdú. Al País Valencià és força popular en Fredolic, el caragolet que sempre té fred i passa mil aventures per a trobar l’escalforeta del sol. El va escriure en Joan Pla.

Ara, s’afegeix a la saga dels animals amb nom de bolet un gat que té unes taques al cos i es diu Moixeró, com el bolet. El gat Moixeró, de la mà del seu creador, en Ramon Besora, viurà mil peripècies fent un viatge per tot el món.

El relat, explicat en primera persona pel gat, transcorre per tota mena d’indrets, alguns propers i altres misteriosos, desconeguts i llunyans.

L’aventura d’aquest gat que volia conèixer animals del mon comença a l’escola:

Un dia vaig sentir que el meu avi deia que els gats tenim set vides i jo no sé pas si en tenim set, de vides, o una vida que val per set. Sigui com sigui, vaig decidir dedicar la primera de les set vides a aprendre a llegir, a escriure i a moltes, moltes coses.

I, tot seguit, a les següents vint pàgines, se’ns mostren activitats, endevinalles, embarbussaments, contes, informació d’espècies relacionades amb els gats, referències a poemes rodarians i altres llaminadures. Per exemple, aquesta endevinalla:

El ruquet la té
I no la sap pronunciar.
No la té la vaca
i la diu sense parar.

El segon capítol ens mostra el gat Moixeró començant el seu viatge. La primera parada és la granja. Amb les seves paraules ens va mostrant com son les gallines, els sons que fan els ànecs, les ovelles, els pollets, etc. També hi trobarem embarbussaments, endevinalles i un conte sobre una gallina que va enganyar la guineu.


Un embarbussament comença així:
Una ovella banyuga,
banyega,
bedega,
llanuda,
llanada,
mena un anell banyuc,
banyec,
sedec,
bedec,
llanut,
llanat.


La següent parada és el bosc. Aquí, en Moixeró coneixerà insectes, llops, serps, mussols, caderneres, esquirols, senglars, papallones, formigues, etc.

És el capítol més llarg (32 pàgines) i, al meu entendre, el que aporta més informacions interessants per als infants quan vagin d’excursió als boscos del nostre voltant, amb el grup escolar o amb la família.

Del capítol de la visita al bosc he gaudit intentant contestar les enganyifes. Per sort, en Besora s’ha preocupat d’ajudar-nos per si no les sabem. Només cal girar el llibre i trobarem el solucionari.

Per què les cigonyes amaguen una pota a l’hora de dormir?
Què fan dotze gats en una teulada?

El viatge continua per la selva, la sabana i la mar. Acaba amb el poema Don Gatu, una versió semblant a la que canta (o cantava) la mainada al pati de l’escola en la versió castellana. Molt divertit.

Destaquen les il·lustracions de la Natasha Domanova, divertides, precises, amb molts detalls, pintades amb tinta i aquarel·les, ben maquetades i que ajuden a seguir el text, oferint molts espais que permeten al text respirar bé.

Moixeró, el gat que volia conèixer animals del món, combina de manera perfecta els dos mons: el de la imaginació i el del medi natural. Les bibliotecàries tindran feina per saber si el classifiquen com a ficció o com a coneixement.

M’agradaria destacar un parell d’aspectes més: la maquetació i la guia didàctica.

La maquetació és bonica de veres, amb un format adequat, dobles pàgines a sang, primers plans plens de detalles i que distingeix els animals que són part del relat de ficció humanitzant-los amb detalls de vestimenta, per exemple, dels que són apunts de la fauna i la flora dels llocs per on passa el gat.
En resum, un llibre que es llegeix de manera tranquil·la, amb un ritme que manté la musicalitat llegit en veu alta, i un text que acompanya i facilita la seva comprensió, sense perdre el punt d’exigència recomanable.

Si entreu al web de l’editorial Meraki podeu descarregar-vos gratuïtament la guia didàctica elaborada por la Margarida Prats Ripoll, professora honorífica de la Universitat de Barcelona. Val la pena i ens ofereix alguns recursos que podem usar a casa o a l’aula. A més, n’hi ha per a tots els cicles. Entreu a:
https://editorialmeraki.com/wp-content/uploads/2025/08/Moixero-guia-didactica-digital.pdf

El viatge continuarà, segur. El gat Moixeró és curiós i no podrà estar-se de recórrer altres indrets fantàstics i, fins i tot, és possible que pel camí es trobi amb el Rovelló i el Fredolic. Mai se sap!

Lectura recomanada a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Moixeró, el gat que volia conèixer animals del món
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Natasha Domanova
Editorial: Meraki
Pàgines: 127
La Seu D’Urgell, 2025

«Cruce de caminos en el Valle Dorado», una sèrie de còmics plens d’humor i tendresa

A l’editorial Astronave acostumen a presentar bons còmics i normalment no fallen. De vegades, les apostes són més arriscades, com és el cas d’aquest “Cruce de caminos en el Valle Dorado” i, mira!, com se sol dir “qui no arrisca, no pisca” i, en aquest cas, el resultat són uns relats divertits, emotius i ben trenats i relacionats entre sí.

Venen en un estoig preciós i una il·lustració de la coberta magnífica que en anticipa les quatre històries formant part del mateix dibuix, talment com si fos un trencaclosques o, millor encara, un quadre d’Escher.

Els quatre relats que succeeixen a la Vall Daurada tenen diferents protagonistes i, de fet, els títols ja ens apunten de què va la cosa: Un nen que vol un gos, una nena fantasma, un president un xic especial i un gos que vol salvar una noia que ha caigut per un barranc.

La gràcia o l’enginy de tot plegat és que els quatre relats tenen connexions. Es poden llegir de manera individual però alguns personatges apareixen en els altres relats i en acabar de llegir-los tots s’entenen millor els relats.

Us recomano que comenceu per «El niño que no quería un gato» que ens parla d’amistat, de família i, sobretot, de valorar allò que realment importa. Com la resta de llibres té humor i es llegeix prou bé.

Potser, la publicitat de l’editorial que situa la lectura “a partir de tres anys” és arriscada perquè entenc que el transfons de les històries és per a infants més grans, a partir de cicle inicial.

Si seguiu amb «La nina fantasma» veureu que és més complicat d’entendre perquè la protagonista és una nena que es mou entre dos mons, el desl vius i el dels morts, perquè és una fantasma. Està dibuixat en blanc i negre i convé llegir-lo amb els infants perquè entenguin què significa tot plegat. És una mica “gòtic”.

«Una vida perruna» m’ha fet riure molt. Diu: «yo no se muy bien si me llamo «aquí», «dáme la patita» o si a lo mejor me llamo «no» que es lo que dicen más a menudo». El conte té moltes reflexions potents dites pel gos.

I el quart, «Un presidente distitnto a los demás», narra la història del president de la república que en realitat és una mena de superheroi i s’ha d’enfrontar a tota mena de monstres i éssers estranys. Una mica estrambòtic i àcid però sorprenent.

Lectura recomanada a partir de sis anys. Defuig la carrincloneria, és divertida i sobretot la part gràfica és molt original.

LES DADES:
Títol: Cruce de caminos en el Valle Dorado
Autor: Lewis Trondheim
Il·lustrador: Sergio García
Traductora: Xisca Mas
Editorial: Astronave
Pàgines: 128
Barcelona, 2024

«Kamal i els alfabetistes», una novel·la d’aventures

Fa deu anys es va publicar “Kamal i els alfabetistes” i ara l’editorial Animallibres la recupera per a gaudi dels joves lectors, amb el convenciment que passaran una bona estona.

L’Àngel Burgas és un escriptor amb una llarga producció i es nota perquè el relat està ben estructurat i té ritme. Narrat en primera persona per en Kamal, un noi de tretze anys que explica la seva peripècia i ho fa afegint molts diàlegs que fan que la història avanci.

“Kamal i els alfabetistes” ens recorda les novel·les d’aventures centrades en el que està passant, apuntant per on pot anar la cosa i defugint (cosa que és d’agrair) la intenció moralitzadora que sovint veiem on s’intenta alliçonar els infants i joves i l’únic que fa és allunar-los del plaer lector.

Si coneixeu Berlin i Estambul encara ho gaudireu més perquè s’expliquen perfectament aquests dos món, dues cultures diferents i com es veu i es viu la vida en aquests dos indrets.

El llibre té ironia, humor i un punt de ciència ficció que recorda els contes de Bradbury. Alguns capítols són hilarants i et fan riure només d’imaginar les situacions.

La trama va d’un noi, en Kamal, que va néixer amb una marca a l’esquena que sembla una lletra de l’alfabet otomà. Aquesta taca és una de les que falten a una societat que s’anomenen “els alfabetistes” i és la que els falta per completar l’alfabet i salvar el món d’una profecia que assenyala fi del món.
Naturalment, també hi ha un dolent, un alfabetista renegat, el malvat gran K, que farà els possibles per que la missió d’en Kamal fracassi.

Lectura recomanada a partir de tretze anys.

Podeu llegir les primeres pàgines, clicant a:

https://animallibres.cat/tl_files/pdfs/fragments/9788419659989_FR.pdf

LES DADES:
Autor: Àngel Burgas
Edsitorial: Animallibres
Pàgines: 272
Barcelona, 2024

Fira del llibre del Pirineu

El primer cap de setmana del nou curs (5, 6 i 7 de setembre) se celebrarà, a Organyà, com ja és tradicional, la 29a edició de la Fira del Llibre del Pirineu.

És una bona excusa per fer una escapada i conèixer, a més del que es cou —literàriament parlant— els llogarets preciosos que hi ha a l’Alt Urgell, com la excursió a l’Ermita de Santa Fe, per exemple.

El programa dels tres dies és aquest:

Us recomano que participeu a la Carrerada, una acció festiva, divertida i de cohesió que consisteix en una lectura popular i simultània a la C-14. Tothom que hi vulgui participar a les 12 del migdia, es situa a banda i banda de la carretera, amb un llibre entre les mans, i el cap abocat a la lectura.

Enguany, d’entre els molts actes programats, crec que valdrà la pena assistir a la presentació de
la nova col·lecció “Crisàlide”, de l’editorial Salòria, que neix amb la voluntat de publicar un llibre de poesia cada any. Es presentarà Estuari de focs de Jaume Pont, el primer volum de la col·lecció.

Tota la informació de la Fira a:
https://www.organya.cat/actualitat/copy_of_fira-del-llibre-del-pirineu/edicio-de-2025

La propera setmana, aquest blog reprèn l’activitat habitual. Farem un parell o tres d’entrades setmanals i serem feliços si ens compartiu opinions, recomanacions, activitats, novetats, etc. La idea és —això ja ho hem dit, ens fem pesats— sumar esforços per aconseguir que tinguem uns infants i joves que s’enganxin a la lectura, perquè seran, sens dubte, més crítics i millors.

Un llibre que recorda els deu anys de l’Encontats de Balaguer

Fa deu anys es va començar a gestar la idea d’organitzar una jornada en què hi hagués espai per a la narració oral de contes i relats amb el suport del llibre. Es van preparar jocs, tallers, espais per a les signatures de llibres, una cercavila i altres accions relacionades amb el meravellós món dels contes. Aquella primera jornada es va celebrar el diumenge 10 d’abril de 2016, uns dies abans de la diada de Sant Jordi.

El resultat de tots els esforços va ser un èxit i les expectatives inicials es van superar amb escreix: va participar-hi un públic familiar, es van ocupar espais no habituals del barri antic per fer-hi activitats, es va donar a conèixer el col·lectiu d’il·lustradors locals i es van complementar els projectes que es duien a terme a la Biblioteca al voltant de la promoció de la lectura dels infants i joves, com Creixem llegint i Educar en família.

Va ser l’impuls necessari per donar pas a celebrar la Jornada, de manera periòdica, un cop l’any. I així ha estat.

Per celebrar els deu anys, enguany es publicarà un llibre que recull l’esperit de la festa i, sobretot ens permetrà conèixer de més a prop els padrins i les padrines de totes les edicions anteriors, homes i dones que representen una riquesa cultural i literària que ens fa sentir orgullosos de tenir-los, a ells i a les seves obres, al nostre país. Són persones amb molta sensibilitat, imaginació i generositat. Trobareu referències a Josep Vallverdú, Frederic Letamendi, Francesc Infante, Roser Capdevila, Pilarín Bayés, Pep Molist, Lola Casas, Ramon Besora, Ricardo Alcántara i Carles Cano.

Se’m va oferir l’honor de fer el llibre commemoratiu i estic content del resultat, malgrat que és un escrit on es recull només una mil·lèsima part del que significa aquest esdeveniment per a Balaguer.

He tingut la gran sort de conèixer de més a prop als padrins i les padrines de totes les edicions, homes i dones que representen una riquesa cultural i literària que ens fa sentir orgullosos de tenir-los, a ells i a les seves obres, al nostre país.

De tots ells he après molt i no puc estar més que agraït pel regal que m’han ofert dedicant-me el seu temps i la seva conversa instruïda i culta.

He estat acompanyat per un extraordinari equip que m’ha orientat i m’ha ajudat a fer un treball digne, començant per la Núria Arbós i en Ramon Besora. També he d’agrair el suport de la correctora Jordina Vilalta, en Sebastià Martí, autor de la il·lustració de la coberta i de l’Estudi Dosgrapas que han fet una maquetació excel·lent.

La presentació del llibre serà el dissabte 20 de setembre a les 12.00 h al pati de l’edifici de la Biblioteca.

Una nova edició de «La Setmana del Llibre en Català»

Fa dies que es va anunciar el programa de “La Setmana del Llibre en català”. Enguany se celebrarà del divendres 19 al diumenge 28 de setembre de 2025.

El lloc és el mateix de l’anterior edició, el Passeig Lluís Companys de Barcelona. No sé ben bé què ha passat perquè no es torni al Moll de la Fusta, al meu entendre amb molta millor ubicació.

Pel que fa a les novetats, s’ha anunciat que hi haurà més expositors que l’any passat. En total
93 casetes i 312 expositors, entre editorials, llibreries i institucions.

Una novetat que valdrà la pena de visitar serà el laboratori d’Ibbycat per a nens i nenes.

La programació d’activitats estarà formada per recitals, presentacions, converses, pòdcast, taules rodones, homenatges, debats, concerts, lliurament i celebració de premis literaris i altres activitats per a infants, joves i adults.

Si voleu conèixer què es farà cada dia, només cal entrar al web de la Setmana i allà ho trobareu tot molt ben detallat. Cliqueu a https://lasetmana.cat/

Medinyà i l’homenatge a Andersen

La Fira del conte de Medinyà ens recorda cada any que Hans Christian Andersen va passar pel poble, camí de Girona, l’any 1862.

Si comparem els programes de la primera edició amb aquesta quinzena veurem de seguida com ha crescut la Fira en participants i en visitants. Un creixement exponencial ben guanyat perquè malgrat els anys de pandèmia, els canvis de dates i altres minúsculs entrebancs l’empenta de l’equip que organitza l’esdeveniment ha sabut anat trobant les tecles que l’han fet créixer.

Només cal que cliqueu el següent enllaç i hi trobareu un munt de propostes

https://www.firadelconte.cat/

No us perdeu l’acte de reconeixement a la trajectòria de l’il·lustrador Ignasi Blanch, el final de concurs de narració oral, els espectacles teatrals, les presentacions de novetats i altres sorpreses.

El 14 de setembre, a Medinyà.

En aquest blog, en vam parlar fa quatre anys:
https://jaumecentelles.cat/2021/05/26/medinya-un-poble-de-conte/

«L’Encontats» de Balaguer. La festa del conte i el llibre il·lustrat.

Aquest proper setembre ve farcit de trobades, fires i festivals literaris de tota mena i per això, durant aquest mes d’agost anirem comentant alguns esdeveniments que estan adreçats als infants, joves i famílies.

El primer és L’Encontats que celebra el seu desè aniversari i serà especiament emotiu i ple de sorpreses.

Podeu trobar el programa amb totes les activitats detallades sí entreu a:
https://www.balaguer.cat/encontats/

Amb en Ramon Besora, estarem a la Biblioteca Margarida de Montferrat el dia 17 de setembre (dimecres) i farem una trobada amb bibliotecàries. L’hem anomenat “Afinem els sentits”. Les activitats que presentarem –en un clima lúdic, creatiu, de joc, d’improvisació–, van encaminades a fer descobrir en els infants i joves el plaer de llegir, per tal que els llibres aconsegueixin de treure tot allò que uns i altres ja tenen a dins i els ajudin a millorar la seva vida.

En aquesta trobada, les accions giraran al voltant dels sentits que ens ajuden a conèixer-nos i a transformar-nos.

Les places són limitades i cal inscripció prèvia a biblioteca@balaguer.cat

Seguirem informant.