Tertúlia clandestina #18: El cistell de la Caputxeta

Il·lustració de Trina Schart

El dijous 5 de juny celebrarem la darrera Tertúlia Clandestina del present curs. El tema que hem triat és l’alimentació i estarà centrat en com incorporar els coneixements de cuina i gastronomia a l’escola.

Coneixerem de la mà de la persona que més en sap del tema i que ha realitzat nombrosos tallers amb infants i joves, com aconseguir que s’interessin per l’alimentació i que les estones dels àpats al menjador escolar i a casa esdevinguin moments plaents.

Si a l’escola, a més, es reforça el coneixement del què mengem, mitjançant llibres informatius o de ficció, els beneficis seran múltiples i evidents. L’acte de menjar té connotacions sobre la convivència perquè ens permet establir relacions afectives i ens identifica social i religiosament.

En aquesta tertúlia mostrarem alguns bon llibres relacionats amb el menjar i potser ens preguntarem què menjaven els romans que apareixen als còmics d’Obèlix i Astèrix, perquè el Petit Polzet va ser abandonat pels pares al bosc, o com és que, en algunes versions catalanes, la Ventafocs anava al riu a rentar els budells dels porcs que després s’emplenaven per a fer botifarres.

Les dades:
Data: dijous 5 de juny de 2025
Hora d’inici: 18:00 h
Hora d’acabament: 19:30 h
Contrasenya per accedir: Cireres
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80, baixos
08901 l’Hospitalet
Metro: Torrassa (línies 1, 9 i 10)

Il·lustració de Guridi

«L’extraordinària vida d’un gos a les últimes» per gaudir de la lectura guiada

El títol ja ens adverteix com pot acabar la història i s’agraeix perquè llegeixes les darreres pàgines amb el cor encongit i no pots evitar les llàgrimes.

El relat està narrat en primera persona per un gos, en Parrac, i entremig, a cada capítol, hi ha un breu diàleg de les persones que conviuen amb ell.
És una lectura tranquil·la, amable, de fets quotidians, del dia a dia d’un gos que conviu amb una dona, l’Anna, i el seu fill, en Pol. També apareix de tant en tant l’àvia materna i més enllà de la meitat de la novel·la apareixeran dos cadells de gat.

El vocabulari és entenedor i a cada capítol —breu— el gos recorda algun moment de la seva vida amb l’Anna i en Pol. Solen ser moments emotius, relacionats amb la natura, el menjar, les estones viscudes a la platja, etc. explicats amb paraules dolces i tendres, però que et fan reflexionar sobre el sentit últim del que fem.

A banda dels records, també hi ha un deteriorament de la salut del gos, visites a ca la veterinària, pèrdua de mobilitat, etc., fins al desenllaç fatal.

Per exemple, en una terrassa d’un càmping mentre la mare i el fill llepen uns gelats el gos, estirat als seus peus, veu una filera de formigues dirigint-se a fer un àpat amb els gotes de gelat que li cauen al Pol a terra i el gos es pregunta: Com és que son tan petites si no paren de menjar?

O quan es pregunta: com és que tots els gossos sabem nadar si no hem fet cap curset de natació?

Com podem llegir a la contracoberta:
Un relat divertit i emocionant que ens recorda que, a vegades, la felicitat s’amaga en la pluja fina del dia a dia, plena de records i històries que val la pena explicar.

M’ha agradat molt i el premi Folch i Torres 2024 que se li va atorgar és merescut.
Lectura recomanada a partir de 9 anys.

LES DADES:
Títol: L’extraordinària vida d’un gos a les últimes
Autor: Joan Berlanga
Il·lustradora: Karina Cocq
Editorial: La Galera
Pàgines: 144
Barcelona, 2025

«Cara-pizza», una història de maduració

Les novel·les gràfiques són unes bones lectures per als joves perquè parlen de problemes que els afecten directament. Són fàcils de llegir perquè les històries acostumen a ser lineals, amb imatges i personatges ben definits.

La majoria de les novel·les gràfiques que ens arriben es centren en noies (les de Raina Telgemeier, per exemple, arrasen) i mostren la cultura dels Estats Units.

S’acaba de publicar «Cara-Pizza» un còmic centrat en un noi adolescent, en Rex, i tots els inconvenients que es troba quan el primer dia del nou curs, li surt un gra enorme i rebel enmig del front. Els dies següents li’n surten més.

En Rex començarà una lluita contra l’acne i després contra l’olor corporal i altres situacions incòmodes de la pubertat. A més, les coses es compliquen amb els seus amics i el noi percep que tot el que fa li surt malament.

Cara-pizza és el segon volum d’una trilogia. Anteriorment ja vam poder llegir «Quatre ulls» centrat amb els seus problemes de visió i la necessitat de portar ulleres (un altre drama).

Aquests dos còmics, inspirats en fets reals estan ben fets, són divertits i empàtics.

Doneu-li una oportunitat i llegiu-lo perquè m’ensumo que serà un dels llibres que es prohibiran aviat als USA. De fet, la campanya ja ha començat i tampoc ens estranya.

Lectura recomanada a partir de 12 anys.

LES DADES
Títol: Cara-pizza
Autor: Rex Ogle
Il·lustrador: Dave Valeza
Traductor: David Guinard
Editorial: Andana
Pàgines: 224
València, 2024

«Ai!» ens explica què passa quan ens fem mal.

En alguna ocasió, he recordat en aquest blog la preocupació per com l’educació i la sanitat no estan prou coordinades. Per aquest motiu quan apareix un llibre sobre salut, adreçat als infants, me’l miro amb una altres ulls i, si està bé i és prou entenedor per als infants, l’afegeixo a les recomanacions.

Els qui treballeu a l’escola, l’institut o l’esplai, i també els pares, mares i avis, sabeu que sovint hi ha situacions on la salut entra en contacte directa amb la vida dels infants. És el cas de la batalla endèmica contra els polls, les campanyes de vacunació o la detecció de trastorns visuals i auditius.

A l’escola, s’ha d’anar amb un cert tacte i cal estar atents quan es tracten aquests temes perquè quan es parla de salut, se solen abordar qüestions personals que afecten l’àmbit familiar i poden suposar una ingerència incòmoda.

De la mateixa manera, l’alumne que expressa la seva situació té dret a ésser escoltat amb atenció i a no ser jutjat. Valoracions sobre qualsevol tema personal poden comportar estigmatitzacions i generar sentiments de culpabilitat a qui parla. Convé apostar pel respecte pels altres, acceptar les diferències i destacar totes les opinions.

Per això, com he comentat, soc sensible als llibres sobre salut i malalties diverses que apareixen al mercat. Aquest “Ai!”, amb una coberta tan cridanera, de color sang, val la pena, et convida a agafar-lo i endinsar-te en el seu contingut.

De què tracta?

“AI!” té un títol és prou explícit per entendre què trobarem al seu interior: ¿Què passa en el nostre cos quan ens fem una ferida, una fractura, un tall, una cremada solar, etc?

Cada capítol ens explica com sovint els nens es fereixen i solen tenir molta por, malgrat que els cossos, en la gran majoria de casos, es curen ells mateixos (o amb una mica d’ajuda). Aquest llibre recull situacions quotidianes d’accidents d’una forma còmica, i explica amb paraules i imatges com funciona el procés de curació física, com tractar ferides o lesions i quan és millor anar al metge o fins i tot a l’hospital.

Al llibre es presenten vuit lesions, cadascuna amb una primera part sota la pregunta “Què passa?, la segona amb un “què cal fer?” i la tercera “Com es cura?”. Són capítols breus que ens expliquen molts conceptes i com són i com funcionen les diferents parts del cos, la pell, els ossos, els lligaments, les dents, el cervell o la nostra sang.

Acompanyen el text, unes il·lustracions divertides.

Lectura recomanada per ser llegida especialment amb l’acompanyament adult.

LES DADES:
Títol: Ai! Un llibre sobre el cos, les ferides i com ens curem.
Autor: Johannes Vogt
IL·lustradora: Felicitas Horstschafer
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 80
Barcelona, 2024

«La geganta», un relat d’alçada

«Em fa vergonya que la Nina i jo ens agafem de la mà. Ja soc gran —fet i fet soc més gran que ella— i no m’agrada que em vegin com un nen petit. Ella i jo ens hem aturat al semàfor que hi ha davant de l’escola. Em tremolen les cames. La Nina també es deu haver adonat del tremolor, perquè noto que em prem la mà amb més força.»

Així comença aquesta novel·la d’en Jordi de Manuel, professor de ciències de la naturalesa i escriptor. En narra com En Roc s’estima molt la Nina, la seva germana bessona, però reconeix que li fa una mica de vergonya que els vegin junts de camí cap a l’escola perquè, tot i tenir la mateixa edat, ella és molt més alta. Els altres nens els miren i ell es mor de vergonya, al seu costat sembla un nen petit. Però és que ella no és normal: sembla una geganta!

La Nina i el Roc s’han traslladat a viure a un lloc on hi ha un estany meravellós. Van a una nova escola, tenen nous amics i amigues… i viuen en una altra llar. L’escola els agrada, i a la Nina li encanta la Clara, la nova mestra. Des de fa uns mesos, però, la nena creix amb desmesura: sobrepassa tots els infants de la seva edat. Els pares i el Roc estan amoïnats. No saben què li està passant, a la Nina, i decideixen anar al CAP on s’assabenten de la rara anomalia de la seva filla i com es pot guarir.

La novel·la alterna capítols escrits amb la veu d’en Roc, l’infant bessó, amb altres escrits pel narrador omnipresent. D’aquesta manera, l’autor ens fa saber un munt de curiositats de la naturalesa sobre geologia, botànica o fauna dels boscos, a més d’altres coneixements del folklore tradicional.

Les il·lustracions de l’Ignasi Blanch, boniques i a color, són un extra que agrairan els lectors.

Al final hi ha una nota de l’autor on comenta què és l’acromegàlia, la malaltia que pateix la Nina. Interessant.

Lectura recomanada per al cicle superior.

Títol: La geganta
Autor:: Jordi de Manuel
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Editorial: Animallibres
Pàgines: 120
Barcelona, 2024

«Per menjar-te millor!» a la revista Guix

L’escola pot tenir un impacte gran en com els infants entenen l’alimentació saludable. La majora d’ells fan ús del menjador escolar i si s’aposta per una cuina mediterrània, de proximitat, equilibrada, també s’està apostant per la salut. Si a les aules o a la biblioteca escolar es reforça el coneixement del que mengem, mitjançant llibres informatius o de ficció, els beneficis seran múltiples i evidents.

A la revista Guix número 508 del mes de març parlem de literatura i alimentació saludable i proposem alguns títols que ens semblen particularment reeixits.

Pel que fa a l’alimentació, algunes veus expertes com en Jordi Masjuan, autor de Canviar el món des de la taula empren el terme “sobirania alimentària” que significa que cal recuperar el dret a decidir què mengem i com es produeix allò que consumim. També ens recorda aquest autor que si no ho decidim nosaltres, ho fan els mercats i les multinacionals que tenen uns altres criteris i interessos econòmics per damunt de la sostenibilitat i la salut. Els mercats i les multinacionals que s’hi dediquen a aquest comerç, per exemple, estan lluny d’assegurar uns preus dignes per als pagesos i apostar pels aliments frescos i de proximitat.

Només cal fixar-se d’on venen els productes que consumim per entendre que hi ha força baules que no funcionen. Arcadi Oliveres referent dels moviments socials, ho advertia fa molts anys:

Al costat de casa fan un mercat de fruita i verdura. A l’estiu tot va bé, perquè hi ha de tot: albercocs, síndries, taronges. A l’hivern és més avorrit perquè només hi ha pomes i peres. Per posar-hi un toc de color em vaig proposar comprar-me un kiwi. Hi ha dues parades on en venen: uns venen de Galícia i els altres de Nova Zelanda. En aquest darrer cas, no estem comprant un kiwi, sinó 17.000 quilòmetres de petroli. No és només consumir menys, sinó mirar d’on provenen.

Igualment, la periodista Esther Vivas, autora de El negocio de la comida insisteix en que hem de ser capaços de tenir sobirania alimentaria per “decidir què mengem, d’on ve el que mengem, en quines condicions s’ha elaborat i si està lliure de transgènics.”

El menjador escolar acull un nombre elevat d’alumnes. És una bona oportunitat per conèixer com funciona el sistema alimentari i proposar un model que aposti per productes saludables com la verdura, els cereals, la fruita i paral·lelament redueixi el consum de sucres i carn. Són hàbits que es poden modificar fàcilment i que ajuden a menjar sa i menjar millor. Adoptar petites mesures com menjar tranquil·lament, sense presses, són una bona oportunitat de fer salut.

Paral·lelament, si a les aules es reforcen els aprenentatges adquirits al menjador i s’ensenya als infants que un model d’alimentació més sostenible i saludable ajuda a reduir l’impacte en les emissions de l’efecte hivernacle, causant directe del canvi climàtic, estem anant en la bona direcció.

L’escola és un bon lloc per afavorir ells bons costum alimentaris i, en aquest sentit, programar accions que ajudin a conèixer com es pot avançar cap a un model alimentari més ecològic i saludable, permet que els infants entenguin que cal anar fent petits canvis per viure millor.

Programar visites a granges per veure com funciona el procés d’elaboració del menjar, analitzar què diuen les etiquetes dels productes que consumim, conèixer que un terç del que es produeix va a parar a les escombraries i que amb aquest terç s’acabaria la fam al món, són accions pedagògiques que van en el camí de tornar-nos a connectar amb la terra i ser actors de la revolució alimentària pendent.

Uns bons aliats per saber més sobre com ens alimentem són els llibres, mitjançant lectures relacionades. En trobem de molt bones i ens permeten reflexions i converses que avancen en la mateixa direcció. A l’article de la revista GUIX en presentem uns quants.

També trobareu altres articles que us poden anar bé en el vostre dia a dia a l’escola. Us deixo l’índex, a continuació:

Booklife. Biblioteràpia i prescripció literària

La biblioteràpia és una disciplina força desconeguda a casa nostra, però a d’altres països fa molt anys que funciona prou bé a les biblioteques i centres sanitaris.
Des de fa uns mesos, la Laura Garcia, està entestada en donar a conèixer aquesta disciplina a casa nostra.

L’objectiu de Booklife és utilitzar la literatura (només ficció) per entendre, analitzar, i acompanyar-nos en diferents emocions, sentiments i situacions. I ho fan a través de tallers i xerrades a biblioteques, escoles, associacions, centres sanitaris, etc., on recomanen llibres de ficció que ajudin a entendre, analitzar i transitar pel tema triat d’antuvi. Tenen prop de 50 temes escollits, i ja han fet una vintena de xerrades (presencials i virtuals).

Trobareu tota la informació clicant a TRIPTIC-BOOKLIFE

La Laura creu que és una bona manera d’apropar la literatura a través dels grans temes del dia a dia. Els tallers van adreçats a adults, però també a nens i nenes, i a famílies. Per saber-ne més, podeu llegir l’entrevista que li van fer al diari AVUI:

I els comentaris que va fer el Telenotícies vespre de TV3, clicant a:
TV3: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/biblioterapia-o-les-novelles-com-a-metode-terapeutic-llengua-de-signes/video/6056265/#.Xz2NhTX8PnQ.twitter

Si voleu contactar amb ella, ho podeu fer al mail o al telèfon següents:
laura@80grams.com
667 55 09 04

Posats a imaginar…. La relació entre el món educatiu i el sanitari

He fet unes reflexions al Diari de l’Educació sobre «Educació i salut, una col·laboració necessària» on explico, de manera suau, algunes realitats en que es troben les mestres a l’aula.
Les podeu llegir clicant a:
http://diarieducacio.cat/blogs/rosasensat/2020/02/25/educacio-i-salut-una-collaboracio-necessaria/

Deixo per més endavant, la relació entre la salut i la literatura infantil i explicaré com hi ha grups de persones preocupades pel tema i que aposten per «humanitzar la sanitat» i dotar als equipaments sanitaris (CAP, hospitals) d’un ambient més agradable i més proper als infants. Són projectes que ens recorden que la lectura també cura.

Explicarem casos com el de l’Associació MUA Solidaris (https://muasolidaris.com/) amb la publicació del llibre «No vull ser un heroi», la historia d’en Guille, un nen com molts d’altres: curiós i alegre i a qui agrada fer moltes coses, però que ara haurà de passar un temps a l’hospital i té una miqueta de por. Quan hi arriba i es queda sol a l’habitació, oh!, troba, amagat rere la tauleta de nit, un ninot de peluix i un diari secret!


Es tracta d’un conte sobre el valor de l’amistat i la importància de la investigació per fer que cada vegada hi hagi menys nens i nenes ingressats.

També us en parlaré d’«Acompanyart», d’«Adjana» i altres iniciatives genials que van en aquesta línia d’establir vincles entre els equips mèdics i les escoles. Però avui em centro en els polls, mocs, rascades, diabetes, al·lergies, conductes agressives i altres realitats quotidianes a les nostres aules.

En Raül Castillo, il·lustrador

La imatge que encapçalarà aquest any el blog és obra d’en Raül Castillo, il·lustrador del conte «El senglar té singlot».
En Raül viu al Baix Empordà i explica que des de ben petit li agradava dibuixar i que va estudiar Belles Arts i va fer cursos de còmic a l’escola Joso.
He tingut l’oportunitat de conèixer-lo gràcies al projecte «AcompanyArt» que té com a objectiu principal humanitzar la sanitat i on en Raül va crear el personatge principal, l’Aloa, que simbolitza tot allò que d’humanitat tenim les persones que ens dediquem a tenir cura dels infants, a l’escola, al centre d’atenció primària, a la família, entre els veïns, als esplais, etc.
En Raül diu que «l’art (en tots els sentits) pot curar o ser-ne un catalitzador important, perquè l’art estimula les capacitats pròpies de l’individu, desenvolupa la seva creativitat i expressió individual com a mitjà per aconseguir millorar a escala personal. L’art permet projectar conflictes interns i, per tant, ofereix la possibilitat de poder-los resoldre» i opina que tota persona és capaç de ser creativa i és en aquesta possibilitat de crear on els experts asseguren que resideix la gran força terapèutica de l’art.

Durant l’any 2019 ens hem anat veient per donar forma al text i a les imatges del conte. Em consta que hi ha dedicat moltíssimes hores de manera desinteressada al projecte i, per això, s’ha guanyat l’admiració de tot l’equip.

 

Una de les coses més curioses que he vist del seu treball és comprovar com els primers esbossos els fa amb bolígraf BIC directament sobre qualsevol paper. Prova i torna a provar fins que troba allò que li agrada. Després ho escaneja i ho passa a l’ordinador on acaba el procés d’acolorir les imatges i quadrar les escenes.

Quina sort haver-lo conegut!

La Mia es fa gran, un llibre sobre la pubertat

La informació (in-formare, formar cap endins) que els alumnes busquen en els llibres i a la xarxa té una relació clara amb la possibilitat de reunir llenguatge i pensament i, sens dubte, aquesta informació ajuda a augmentar el coneixement, sempre que aquesta recerca de dades condueixi a conclusions que puguin ser interpretades de forma correcta.
Alguns llibres ho permeten de forma meravellosa. És el cas de La Mia es fa gran, un llibre molt útil per als nois i noies que busquen respostes i explicacions als canvis que es produeixen en el cos de les noies entre els vuit i els tretze anys. Com diu el títol: Per saber-ne més sobre la pubertat de les nenes.

El llibre comença amb la presentació de la noia. Diu: Sóc la Mia i tinc nou anys i mig.
I en passar plana, ens explica el primer canvi: Avui mentre em dutxava he notat que el pit dret em feia mal.

A la plana següent: La mare de seguida m’ha tranquil·litzat i m’ha dit que el que passa és que m’estava fent gran.
I van a la consulta de la pediatra que els explica un munt de coses sobre les modificacions que es produiran al seu cos.


Combinant informacions textuals amb esquemes i unes il·lustracions molt boniques de la Cristina Losantos, el llibre parla dels pèls que sortiran, dels pits, de la regla, de compreses, etc. però també inclou apunts (al final, en forma de decàleg) sobre l’alimentació per créixer de manera sana.
M’ha agradat que tres dones (la pediatra, la mestra i la mare) donin els consells, informin i tranquil·litzin a la Mia.
M’ha agradat també (i potser no té gaire importància) que sigui literatura de Km.0
He pensat que aquest llibre també hauria d’estar recomanat per a nois.
El llibre l’ha escrit la Mònica Peitx, pediatra especialitzada en Endocrinologia i Nutrició i que ha publicat contes sobre trastorns infantils. Un per a nens amb sobrepès i obesitat: El conte d’en Max, un altre sobre la diabetis, el Conte de l’Aina, i un altre que parla de la talla dels nens, El conte d’en Quim.

La Cristina Losantos és una il·lustradora de prestigi internacional i col·labora amb revistes com el Cavall Fort i El Tatano. Té el Premi Nacional d’Il·lustració. El seu blog: https://cristinalosantos.wordpress.com/

La Mia es fa gran ha rebut diversos premis:
•Premi Crítica Serra D’Or, 2017
•Premi Jaume Aiguader i Miró (divulgació i educació sanitàries), 2017
•Seleccionat Millor Llibre per a més de 9 anys, Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, 2017
•Seleccionat entre els Millors Llibres del 2016 per la revista Faristol

Les dades:
Títol: La Mia es fa gran
Autora: Mònica Peitx
Il·lustradora: Cristina Losantos
Editorial: Joventut
Col·lecció: Aprenent del Nostre Cos (Com i Per Què?)
Format: 13,50 x 20,50 cm
48 Pàgines
Barcelona, 2016
Recomanat per a nois i noies a partir de vuit anys.