La lectura ens diverteix, ens emociona i ens aporta coneixement. La lectura ens obre finestres al món i al nostre interior, ens transforma, ens ajuda a tenir més vocabulari, a resoldre enigmes, a viure altres vides i, sobretot, a imaginar models de vida més sostenibles, justos, solidaris, ecologistes i feministes. En definitiva, millors. Aquest article ens recorda que cal estar preparats i no caure en el desànim, perquè un món millor és possible i sabem com podem aconseguir-ho.
A la revista digital Graó 6-12 (https://www.grao.com/revistas/) s’ha publicat un article on expliquem de què va el llibre ODS para pequeños activistas que acaba de sortir i que presentarem properament.
A l’article defensem que una manera excel·lent de mirar el futur amb esperança és apostar per la lectura, per la mirada d’un infant que abaixa el cap, es capbussa en un relat de ficció, de poesia o de coneixement i llegeix. Quan torna a alçar el cap, el seu pensament entén, valora i estima el món d’una manera diferent. S’activen els sentiments positius, es facilita la comprensió, s’ajuda a no patir angoixa (ara se’n diu ecoansietat), i, d’aquest senzill gest d’obrir un llibre, se’n deriva la capacitat d’imaginar i de trobar eines per a la competència lectora i recursos per mirar de mantenir la bellesa del món que ens acull i que ens dona vida.
Escrit amb la col·laboració de la Mònica Carrasco i la Laura Lagunas.
Està dedicada a l’alfabetització i les literacitats. Hi ha molts articles que valen la pena de llegir i reflexionar sobre cap on va el futur de la lectura als centres educatius i a la vida en general.
L’editorial va signada pel Raül Manzano que fa unes reflexions molt encertades i ens convida a endinsar-nos en les pàgines del monogràfic per donar resposta al gran repte que ens planteja la literacitat: quin lloc ocupen els textos, siguin del tipus que siguin, en les nostres vides?
Segueixen tres articles potents en el que es plantegen moltes preguntes i s’aporten moltes idees que convé considerar. Coordinat pel Juli Palou i la Montserrat Fons hi ha un parell d’articles més, un d’en Daniel Cassany sobre la IA i un altre escrit per l’Alba Ambrós que ens parla de com aprendre i educar al segle XXI comporta adaptar-se als canvis de l’era digital, amb la qual cosa l’aprenentatge esdevé una experiència vital, social i híbrida. I ho acompanya d’experiències concretes amb l’alumnat de tots els cicles.
M’ha fet pensar molt l’article d’en Cassany titulat Educar amb la IA per llegir i escriure on ens recorda que cal revisar els canvis que provoca la incorporació de la intel·ligència artificial (IA) en l’ensenyament de la lectura i l’escriptura en tot el currículum escolar i aposta per analitzar com escrivim i llegim amb IA, les possibilitats didàctiques que ofereix aquesta tecnologia i els reptes que se’ns plantegen amb una mirada crítica, ètica i humanista.
Diu: És més fàcil i agradable abordar el problema de com la fem servir a l’aula que no pas convertir-nos en policies paranoics que persegueixen textos artificials.
I més endavant, afegeix: Són fascinants –i inquietants– els camins que obre la IA per ensenyar i aprendre a llegir i escriure en totes les assignatures del currículum que fan servir escrits. L’alumnat té ara més possibilitats d’aprendre pel seu compte, però el docent guanya recursos per diagnosticar i oferir ajudes més personalitzades. No perdem protagonisme amb la IA, al contrari, l’alumnat ens necessita més que mai per apropiar-se d’aquest nou superpoder que formarà la ciutadania analítica, crítica i creativa del futur.
Hi ha després, a la revista, sis articles pràctics que ens mostren com es pot treball a les escoles i després les seccions habituals.
Si teniu interès en albirar el camí que ens espera pel que fa a les competències lectores, aquesta revista us ajudarà, crec.
Des de fa mesos, hem començat a veure a les biblioteques una secció que creix molt i té força demanda: Els jocs de taula. És una bona iniciativa perquè solen ser cars i d’aquesta manera els podem agafar en préstec, provar-los a casa i si ens agrada, sempre som a temps de comprar-lo. Ens ha passat amb l’Ubongo.
Al darrer número de revista MiBiblioteca hi ha un reportatge extens on l’autora, l’Aida Santos, presenta una classificació dels jocs de taula atenent les seves característiques, a qui van dirigits i les possibilitats de ser introduïts a les biblioteques.
Aprofitant que estem en temps de vacances i probablement dedicarem estones als jocs de taula tradicionals i també als nous, crec que l’article pot ser del nostre interès.
L’article està en obert al web de la Fundació Alonso Quijano. El podeu llegir a continuació a:
Tinc una emoció compartida amb molts mestres que fa anys estan jubilats. Son mestres que encara mantenen lligams amb els seus exalumnes i queden per conversar i recordar. Potser es creuen pel carrer en un encontre casual i s’aturen a saber com els va la vida.
En el meu cas, a més tinc la sort de poder compartir cada curs algunes sessions explicant contes als més menuts de cicle infantil. Ells gaudeixen dels relats i, en cada sessió, és com si tornés a reviure els moments increïbles viscuts a la biblioteca de l’escola Sant Josep – El Pi.
Algú va dir que no et jubiles mai de fer de mestre i és un pensament que comparteixo.
Al final de cada trimestre, s’edita RÀFEGA, que és una publicació digital de l’AFA en la que cada classe de l’escola fa un article, des d’I3 fins a 6è. Es destaquen, a manera de resum o memòria de les activitats més rellevants que s’han portat a terme en aquell trimestre. Em va demanar que expliqués el significat d’una placa que es troba incrustada misteriosament al terra, en un cantó del patí. I ho vaig fer, encantat de la vida, esclar!
No tinc permís per compartir-la sencera però, em fa il·lusió, deixar constància de la meva col·laboració amb la revista i us passo l’article en concret.
500 números de la revista GUIX són molts números i, per aquest motiu, al carrer Hurtado estan (estem, em sento part de la revista) de celebració. Pocs ens imaginàvem, l’estiu del 1977, quan va veure la llum el primer número, que arribaria tan lluny.
Aquella primera revista en blanc i negre i enquadernada a mà, una a una, amb una mena de canutet de plàstic, és avui una peça de museu. No la conservo i a l’escola tampoc queda cap exemplar d’aquells primers anys. A la biblioteca, normalment, es guarden els exemplars dels darrers dos anys i algun exemplar destacat. Una pena perquè ara m’agradaria recordar els articles (pocs) que allà hi apareixen.
He tingut la sort de col·laborar en diverses ocasions parlant de lectura i d’ecologia, sobretot. Fet i fet, conservo més de cent revistes on hi ha un article que he escrit, la majoria de la secció “viure la lectura” i tinc al cap alguns molt entranyables per a mi. El que més recordo va ser una entrevista amb el Joaquim Carbó i en Sebastià Sorribes, amb motiu dels quartant anys de “La casa sota la sorra” i “El zoo d’en Pitus”. Una companya de l’escola, la Dolors Nadal, i jo, els vam convocar a l’antic edifici de Graó (no recordo l’adreça, crec que era pel barri d’Horta-Guinardó). Un espai laberíntic, ple de taules, piles de llibres i papers per tot arreu que, amb prou feines deixaven un passadís estret per anar als diferents despatxos. En Carbó va arribar puntual però en Sorribes ens va fer esperar més d’una hora. Ens van explicar un munt d’anècdotes genials, algunes de les quals estan recollides a l’article «Una conversa amb Joaquim Carbó i Sebastià Sorribas, dos senyors escriptors» publicat al núm. 330 de desembre de 2006.
Ara, en aquests temps digitals i incerts per a les revistes, llegeixo a l’editorial d’aquest “Especial 500” que hi ha prou empenta i ganes de seguir. Me n’alegro però no ho tinc gaire clar perquè no sé si el paper té gaire futur o si la informació en pantalles les farà desaparèixer. Veurem.
De moment, com diuen a l’editorial: “Celebrem-ho”. Algunes frases que m’han agradat:
Si mires enrere, veus que té molt valor haver estat al servei de les mestres i dels mestres ininterrompudament des de l’estiu de 1977.
La mirada al retrovisor ens omplia d’orgull, ens donava molt criteri i ens suggeria moltes idees per a la reflexió i propostes, però la configuració diversa de l’equip, amb el fil comú de la inquietud i la mirada crítica, ens va portar a confluir en la necessitat d’agafar el llargavistes per mirar lluny i reflexionar al voltant d’aprenentatges que convenen avui amb la mirada cap al futur. Visualitzàvem una revista molt polifònica que recollís múltiples i diverses veus amb experiència i criteri en el món educatiu i que poguessin aportar des de diferents perspectives i mirades.
En aquest punt de la lectura ja podreu apreciar quina és la nostra interpretació i el nostre testimoni de l’art de celebrar, i podeu veure que ens agrada fer-ho agraïdament i compartida, perquè aquest és un projecte col·lectiu que no seria possible sense totes aquestes persones a qui hem volgut donar veu en aquest número especial i tantes altres que hi han passat durant aquests anys, l’equip de professionals de Graó que fan possible la revista, les persones que en el passat van dirigir i coordinar la revista, les moltes col·laboradores i col·laboradors que comparteixen amb nosaltres la seva pràctica i les seves reflexions… I sobretot, no seria possible sense tu, mestra o mestre que utilitzes el nostre treball per millorar la teva feina a l’aula: aquest és el nostre sentit.
Un agraïment a les tres persones de Graó que millor m’han tractat i més m’han ajudat: Raül Manzano, Cinta Vidal i Glòria Puig. No s’imaginen com me les estimo!
I la felicitat seria total si des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat els reconeguessin la bona feina amb el Premi Marta Mata d’enguany.
Acabo de rebre el número 73 de la revista MiBiblioteca i me n’adono que fa molt que no comento res d’aquesta publicació que aviat farà vint anys i que ens arriba, trimestralment, en format paper, amb articles sobre el món bibliotecari des de diverses vessants, amb intenció divulgativa i entenedora.
Vaig tenir la sort de participar en diversos moments i recordo amb carinyo la sèrie d’articles “La biblioteca escolar de la A a la Z” i anys més tard uns altres dedicats a les “Biblioteques de pel·lícula”.
Segueixo la revista, llegeixo els articles que més m’interessen i sempre, sempre, aprenc.
I si voleu, podeu llegir l’article de l’Alba Paz on ens parla de les “furgotecas” un nou servei de bibliobusos que va pels pobles de la província de Lugo i Ourense. Cliqueu a:
A la revista GUIX INFANTIL número 114, de maig del 2022 a la secció «Menjallibres» publiquem una pràctica basada en el llibre «Blas!» escrit i il·lustrat per Elena Hormiga i editat per Apila. L’àlbum ens recoda que less mascotes i, en general, les bèsties són un centre d’interès que desperta interrogants i curiositat.
Probablement, teniu a l’aula un nen que sap el nom i les característiques del diplodocus, el triceratop, el tiranosaure, etc. El mateix passa quan es parla de tortugues, ocells, hàmsters, gats i, sobretot, gossos.
Amb els animals domèstics, a més, hi ha possibilitat de portar-los a l’escola, veure com són en realitat, com caminen, què mengen, etc.
Blas és un gos que sembla normal. Viu amb una família —pare, mare, filla i nen petit— al segon pis d’una casa de ciutat. Al gos li agrada fer de gos. Així, el veiem córrer darrera la pilota que li llencen, menjar el preparat per a gossos feliços, passejar, i tot allò que s’espera d’ell.
Però Blas té un costum força estrany. Cada dia, a la mateixa hora, s’estira a la catifa del menjador i s’està allà una bona estona, quiet, com adormit, en silenci. Això és el que el fa diferent dels altres gossos.
En aquestes mateixa revista trobareu articles i reflexions força actuals i necessaris, començant per l’editorial i sobretot pel monogràfic dedicat a l’educació científica.
M’ha agradat veure que la meva amiga Raquel Fernández també hi participa a la revista fent un parell de ressenyes de llibres per al 0-6.
Si esteu subscrit a la revista GUIX haureu notat amb alegria el nou format i el nou gramatge de les pàgines. Quin luxe! Semblen llibres, talment.
Aquest mes de març he tingut la sort de coordinar el monogràfic “A fons” sota l’epígraf “literatura a primària” i recordant com n’és de necessària la literatura crítica. Presentem quatre experiències de quatre escoles de diversa tipologia.
La idea que acompanya aquest «A fons» és mirar al futur i veure que els infants i joves que ara tenim hauran de fer front a les exigències de la vida del segle XXI. Per tant, l’escola s’ha de preocupar per ensenyar-los a pensar críticament, alimentar la seva necessitat d’aprenentatge, proporcionar recursos, fomentar la creativitat, establir un clima de confiança educatiu i desenvolupar mecanismes per absorbir nous coneixements, conscients que ara mateix ningú no sap amb què es trobaran, quines feines hauran de realitzar ni amb qui s’hauran de relacionar.
És arriscat preveure per on es mourà el món de la literatura en un futur proper però si fem cas dels indicadors s’intueixen alguns moviments, el més significatiu dels quals hauria de ser la remuntada de l’ús de les biblioteques escolars, una peça clau que ha estat força abandonada i ha arribat a uns nivells de degradació notables. S’entén fàcilment per l’abandonament que els organismes responsables fan de les seves pròpies normatives, passen pàgina i obliden sorprenentment el que promulguen, entre d’altres, la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) que ens recorda que un llibre afegeix vida a la vida i que cal fer una aposta ferma i decidida per una educació humanística i amb valors.
Potser, els temps que vindran seran millors. Posats a somiar, la literatura serà més ben valorada, als telenotícies hi haurà una secció cultural on el llibre tingui presència, els autors de literatura infantil i juvenil podran viure de la seva obra i quan es passin proves de lectura als nostres alumnes, comprovarem com són capaços de comprendre el que s’amaga entre línies i d’inferir el que l’autor ens vol dir perquè serà senyal que són millors lectors, més crítics i més savis. Somnis, potser només son somnis, però els somnis i les utopies deixen de ser-ho quan s’aconsegueixen, i estem convençuts que empenyent tots una mica i alhora ho podem fer realitat.
En aquesta revista hi trobareu experiències formidables de centres educatius que fan una aposta clara per la literatura com a eix de la vida escolar. Cadascuna de les experiències presenta activitats diferents, però si les llegiu amb deteniment veureu que tenen en comú una mirada similar. Per exemple, la mirada violeta que ens presenta l’Ana Merino amb les accions que promou amb els alumnes i on la promoció dels valors socials i cooperatius hi és ben present.
Els clubs de lectura dels «Tusitalas» sota la coordinació de la Bea Maceda, basats en l’escolta respectuosa de les opinions dels altres.
Les sinèrgies que aconsegueixen crear llegint en veu alta les companyes del col·legi Badalonès i que ens recorden el que defensava George Jean sobre l’oralitat i el poder de la paraula.
I la magnífica experiència de Cassà Municipi Lector que resumeix de manera excel·lent en Jordi Dausà i ens fa pensar en aquella obra de Lope de Vega on anaven tots a una.
Totes les accions que ens comenten, són assumibles des d’altres centres educatius i només cal una mica d’allò del que anem tan sobrats els mestres: entusiasme.
Ho podeu llegir al GUIX núm, 486 de març (AULA en castellà).
La Namaka, la revista infantil en català més divertida i salvatge arriba al número 7 i, després de 7.000 exemplars editats, la Helena Ortiz i Sara Molina, responsables del projecte, estan molt contentes i ho volen celebrar regalant llibres als nous subscriptors.
Ara mateix, la Namaka ja arriba a gairebé el 70% de les biblioteques catalanes. Diuen l’Helena i la Sara: «Estem entusiasmades amb l’acollida. De moment, Namaka és un projecte petit, però la gent ha valorat la qualitat de la publicació i la possibilitat d’oferir als nanos propostes entretingudes de lectura».
Per altra banda, Namaka ha començat a circular per les escoles que ja s’hi han subscrit i sembla que també comença a arribar a les famílies, si fa no fa, com la indestructible Cavall Fort.
El número 7 va de futur, ciència-ficció i altres bogeries, com s’apunta a la portada, obra de la il·lustradora Laufer. A més a més, és una picada d’ullet al cinema i la literatura de
ciència-ficció i als adults, que sempre troben en la Namaka la possibilitat d’establir un diàleg amb els petits lectors que va més enllà de la pròpia revista.
En Jordi Dolcet és un company que treballa al Servei Educatiu Baix Llobregat-6 (Cervelló, Corbera de Llobregat, La Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat i Vallirana) i que impulsa conjuntament amb els centres educatius de la zona les accions sobre lectura i escriptura reconegudes com a prioritàries pel Sistema Educatiu de Catalunya, bàsicament sobre quatre eixos:
a) Gestió del coneixement: suport a les biblioteques escolars, maletes de lectura i baguls de coneixements per als centres que treballen per projectes.
b) Formació continuada: activitats i estratègies lectores a l’Educació Infantil i Primària, formació a caps d’estudi, coordinacions pedagògiques i de cicle i a la inspecció educativa sobre la implementació de 30’ de lectura, suport a la formació ILEC, etc.
c) Dinamització i l’acompanyament als centres: Aula Dial, Ronda de llibres, projecte de lectura i conversa literària Un petó de mandarina, guies de lectures recomanades (Nadal i Sant Jordi), Grup de Mestres de Música.
d) Entorn social: projectes d’aprenentatge i servei comunitari, rutes literàries, tallers d’estudi assistit.
Compten també amb les sinèrgies amb els ajuntaments, les biblioteques públiques i institucions com la Institució de les Lletres Catalanes, Rosa Sensat i diverses editorials.
En el darrer número de la revista GUIX expliquen una pràctica molt ferma que fa anys que realitzen i que anomenen Ronda de llibres, en la que hi participen alumnes de 4t d’educació primària i de 1r d’ESO.
Segons en Jordi:
La Ronda de llibres consisteix en una competició de lectura entre escoles. Per les característiques de la zona (set poblacions, dispersió d’escoles i dificultat en les comunicacions) a la Ronda hi ha sessions presencials i altres per videoconferència (mitjançant els hangouts de google). Es fan dues edicions paral·leles de la Ronda de llibres, una per a 4t d’educació primària i una altra per a 1r d’ESO. A cadascuna es proposa la lectura de 8 llibres de temes i d’estils variats, escrits en català i castellà. Aquest llibres són les lectures prescriptives d’aquell curs. Per a engrescar a la lectura, des del Servei Educatiu es va contactar amb diversos autors perquè enviessin un missatge als alumnes participants, així ho van fer Mercè Anguera, Carles Sala, Agustín Fernández Paz, Daniel Nesquens, Enric Larreula, Joan Manuel Gisbert i José Luís Alonso de Santos. La participació és col·lectiva, cada grup-classe ha de llegir la totalitat dels 8 llibres proposats. No és obligatori que cada alumne els llegeixi tots. Un cop llegits es preparen 4 preguntes de cada llibre que són les que es faran a les sessions competitives (presencials i per videoconferència). Les sessions presencials són dinamitzades per personal de les biblioteques públiques, mentre que les telemàtiques ho fan els docents d’escoles i instituts amb el suport tècnic del Servei Educatiu, que també va als centres a configurar el maquinari de les aules i aportar l’equipament necessari per al bon desenvolupament de les sessions.
Si voleu llegir l’article complet, el podeu trobar a la Revista GUIX del mes de juliol-agost.
Els articles de la revista GUIX es poden adquirir on-line de manera individual. Si hi ha un article que us interessa el podeu adquirir a un preu de 0,99€ sense necessitat de comprar tota a la revista.
La invitació a la lectura 